Exàmens 2011. Filosofia by Xavier Serra

Filosofia Àrea docent

Recull d’exàmens Curs 2010-11. Xavier Serra www.iesilladerodes.cat

Uns dels objectius principals del sistema educatiu és que els alumnes siguin competents en aquelles assignatures que cursen, ja siguin instrumentals com si es tracta d’àrees ben específiques. 1. La Filosofia no és una assignatura senzilla. Es cursa pròpiament a Batxillerat, tot i que a l’Institut on treballo actualment és present des del principi fins al final. El curs 2010-11 l’ha seguida d’una o altra manera més de 320 alumnes. 2. Bàsicament, les assignatures són: a) Història de la Filosofia, de 2n de Batxillerat (3 h. setmanals) b) Filosofia i Ciutadania, de 1r de Batxillerat (2 h. setmanals) c) Educació eticocívica, de 4t d’ESO (1 h. setmanal) d) Educació per la Ciutadania i els Drets Humans, de 3r d’ESO (1 h. setmanal) e) Filosofia per a joves, com a formulació concreta de la matèria “Alternativa a la religió”,. a 1r d’ESO (2 h. setmanals). 3. De manera abreujada, i respectivament, les sigles emprades són: Filo2, Filo1, ETC, CDH i PYP. 4. Un dels punts fonamentals és l’avaluació. L’avaluació és continuada i és fruit tant del treball a l’aula (atenció, interès, participació...), com de la realització de les activitats que es demanen o que siguin opcionals (bona part estan disponibles al Campus virtual). En aquest sentit, és convenient consultar l’àrea adequada del Campus virtual fàcilment accessible des de l’adreça http://xserra.net/cv 5. Un altre aspecte és la realització dels exàmens. Aquí es presenten, ordenadament, per cada assignatura, en l’ordre assenyalat en el n. 3, i per trimestres, i finals. En cada cas, la capçalera de l’examen hauria de ser prou clara. En cas de dubte se’m pot consultar (xserra@terra.es). 6. Es pot fer l’ús que cadascú vulgui d’aquest material, citant-ne la font si és oportú. D’entrada, assenyalo que: a) Possibles errors de transcripció, fàctics o d’estil, han de ser entesos com circumstancials; b) No hi ha encara un solucionari editat, si bé cada examen té els seus criteris de correcció i respostes. No les tenia prou en net com per posar-les aquí. Se’m pot preguntar també. Confio que, en els propers anys, els criteris de correcció de cada prova podran ser oportunament publicats; c) El nivell d’exigència d’aquestes proves no pressuposa la de cursos següents. Entre d’altres raons perquè hi pot haver canvis tant en l’ordenació del temari com en l’estil de les proves. 7. Com es veurà, el meu esquema habitual consisteix – excepte a 1r d’ESO on les proves de “Filosofia per a joves” es realitzen amb la llibreta personal com a material d’acompanyament en unes preguntes breus de caràcter acadèmic pur, l’elaboració d’un tema a escollir entre dos i un comentari de text (excepte pocs casos, com el trimestre de Lògica, o altres petites modificacions). 8. He de recordar aquí, com està clarament escrit en la programació i criteris de cada assignatura, que per aprovar el curs exigeixo que s’aprovi separadament cada un dels trimestres. I també que m’estic plantejant la conveniència de recuperar la idea d’un “examen final general”, que ja exercito per pujar nota, però que veig cada cop més convenient. 9. Agrairé els vostres suggeriments. Xavier Serra (facebook.com/xserrab) Girona ciutat, 4 de juliol de 2011. 2

Examen parcial 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

Obs

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Justifiqueu-ho: “és convenient estudiar la història de la filosofia encara que algunes teories del passat s'hagin mostrar com a falses”.

2. En què consisteix el mètode socràtic? Afegiu si té algun aspecte coincident amb el plantejament dels "sofistes".

3. Enumereu les principals influències que va rebre Plató des del punt de vista filosòfic.

4. Assenyaleu les dues àrees geogràfiques on va iniciar-se el pensament filosòfic: què tenen en comú i què les diferencia?

5. Relació entre reminiscència i immortalitat de l'ànima en el pensament platònic.

6. Respostes d'Anaxímenes i dels pitagòrics a la qüestió sobre l'arkhé. Quin és el principal valor de cada una?

7. Quines són les formes de poder polític que assenyala Plató (enumereu-les o expliqueu-les)? Quina en considera la millor i per quins motius?

8. Entre les àrees de la filosofia hi trobem l'Ètica i l'Estètica. Definiu-les i diferencieu-les (podeu afegir algun exemple també, de preguntes típiques, qüestions que tracten...)

9. De qui pot ser aquest text i quin significat té?: "Em quedo amb la convicció simple, elemental i potser ingènua, que una cosa és bella només per la presència o la comunicació d’aquella bellesa en si, sigui quina sigui la circumstància i la manera com això es produeixi"

10. Els sofistes: feu-ne una caracterització precisa (característiques, situació en el temps, principals representants)

II. Tema (fes-ne només un / 4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Presocràtics: el problema física del canvi i les explicacions pluralistes de la physis. Es pot fer una breu introducció contextual, per a centrar-se després en la qüestió precisa plantejada. Les propostes dels diferents filòsofs s’han d’exposar amb correcció, de manera que quedi clara la seva rellevància. Convé seguir un esquema personal que manifesti que s’han entès els conceptes i se saben explicar. No s’ha de redactar un esquema, sinó un text correcte i complet.

B. La teoria gnoseològica de Plató: reminiscència i tipus de coneixement La proposta explicativa personal ha d’incloure una breu presentació de l’autor i de la problemàtica. Es poden esmentar aspectes de la seva proposta filosòfica que siguin rellevants però la pregunta ha de centrar-se en l’epistemologia platònica. Convé tenir cura de l’ordre expositiu i de la precisió en la redacció i en l’ús dels conceptes.

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]

Examen 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Per què Aristòtil té dificultats per admetre la immortalitat de l’ànima humana individual?

2. A qui us sembla que es pot atribuir aquest text i per què: "Ni els banquets ni les festes contínues, ni el gaudi de jovenets i dones, ni els peixos ni altres aliments que ofereixen les taules ben servides ens fan la vida agradable, sinó el judici encertat que (...) guia les nostres opinions lluny d'aquelles que omplen l'ànima d'inquietud".

3. Indiqueu 4 elements rellevants diferents de la ciència hel·lenística.

4. Esmenteu breument les aportacions dels presocràtics pluralistes i valoreu-les.

5. Al llibre IV de la República: "Proposàvem (...) que cadascú havia de tenir cura d'una sola cosa de les que afecten a la ciutat, aquella per la qual la naturalesa li hagi donat més aptituds (...). Certament la justícia és fer cadascú el d'ell i no dedicar-se a moltes coses (...), doncs això és una certa manera de justícia". Expliqueu-ne el sentit i com es pot interpretar en la vida privada i en la de la societat sencera.

6. Exposa breument la teoria aristotèlica de les quatre causes i el seu valor, especialment el de la causa final

7. Comenteu les principals característiques de pensament dels sofistes, i algun exemple.

II. Tema (feu-ne només un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’ètica i la política d’ Aristòtil Es pot introduir fent referència a l’actitud de l’autor envers els temes no teòrics sinó pràctics i quina és la seva principal preocupació. Explicar la qüestió de la felicitat i les virtuts. I també quina concepció té de la societat i dels règims polítics.

B. Els corrents estoic i escèptic dins del pensament hel·lenístic Després d’una breu introducció general a l’època de l’hel·lenisme i les seves característiques, cal centrar-se en les propostes gnoseològiques, físiques i ètiques d’aquestes dues escoles. Esmentar què aporten fonamentalment i com justifiquen el seu ideal de felicitat. Es pot fer una breu valoració de què aporten a la història de la filosofia. En qualsevol cas, convé manifestar que s’han entès els conceptes i se saben explicar. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

III. Comentari de text (2,5 p.) “Plató, en general, està d'acord amb les teories dels pitagòrics, tot i que també té coses pròpies. En efecte, des de la seva joventut, s'havia familiaritzat amb Cràtil, el seu primer mestre i, efecte d'aquesta relació, era partidari de l'opinió d’ Heràclit que tots els objectes estan en flux o canvi perpetu i no hi ha ciència possible d'aquests objectes. Més tard va conservar aquesta mateixa opinió. D'una altra banda, va ser deixeble de Sòcrates, els treballs del qual no van abraçar certament més que la moral i de cap manera el conjunt de la Naturalesa; aquest, però, en tractar de la moral es va proposar com a objecte de les seves indagacions el que és general, sent el primer que va tenir el pensament de donar definicions. Per això, Plató, hereu d'aquesta doctrina i avesat a la indagació del que és general, va creure que les seves definicions havien de recaure sobre uns altres éssers i no pas sobre els éssers sensibles perquè, ¿com donar una definició comuna dels objectes sensibles que muden contínuament? Aquests éssers els anomenà Idees, afegint que els objectes sensibles són fora de les Idees i en reben el seu nom, perquè en virtut de la seva participació en les Idees tots els objectes d'un mateix gènere reben el mateix nom que les Idees. Pel que fa a la participació, Plató no va fer sinó canviar el nom, ja que els pitagòrics afirmen que els ens són per imitació (mímesis) dels nombres, i Plató, que són per participació (méthexis), però ni aquells ni aquest es van preocupar d'indagar què era la participació o la imitació de les Idees”. Aristòtil, Metafísica, I, 6, 987a30-b15. a) Expliqueu breument – unes 60-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.). (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

b) Definiu amb precisió i breument – unes 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,5 p.). • «éssers sensibles» • «participació» c) Expliqueu per què Plató i l’autor consideren que “no hi ha ciència possible d'aquests objectes”, referit als que canvien. Com ho resolen cada un d’ells? (1 p.). (Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament dels autors, encara que no siguin explícitament expressats en el text).

Examen recuperació 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

Obs

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Assenyaleu les dues àrees geogràfiques on va iniciar-se el pensament filosòfic: què tenen en comú i què les diferencia?

2. Proposta filosòfica del pluralista presocràtic Empèdocles.

3. Segons els escèptics antics, quina ha de ser l’actitud ètica per aconseguir la felicitat?

4. Diferencia el contingut concret de "dualisme", en Plató, segons sigui metafísic, gnoseològic o antropològic.

5. Definició aristotèlica de què és el canvi. Enumera els tipus de canvis.

II. Tema (fes-ne només un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Els sofistes i Sòcrates. Podeu assenyalar certs aspectes generals del pensament filosòfic a l’Atenes del s. V aC, com a introducció (de forma breu). cal centrar-se en les característiques dels sofistes i en la figura de Sòcrates. Al final assenyaleu la importància d’aquesta contraposició i de les escoles socràtiques.

B. La física i la metafísica aristotèliques. Es pot indicar: a) concepte de ciència; b) metodologia; c) el problema del canvi i la seva aportació potència/acte; d) els tipus de canvi; e) les quatre causes; f) la teleologia. Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (3 p.) El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

“—Certament —intervingué Cebes—, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, tens costum de repetir sovint, a saber, que per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que nosaltres hàgim d’haver après en un temps anterior allò que ara recordem, cosa que no seria possible si la nostra ànima no hagués estat en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. De manera que també segons això l’ànima sembla que és immortal. —Però, Cebes —féu Símmies prenent la paraula—, quines són les proves d’això? Fes-me’n memòria, que en aquest moment no me’n recordo gaire. —Es tracta d’un únic argument magnífic —digué Cebes—: quan preguntes a la gent si es fan bé les preguntes, per ells mateixos ho responen tot tal com és, cosa que no serien capaços de fer si no tinguessin ells mateixos una ciència i una recta apreciació d’allò de què es tracta. I a més, si un els posa davant les figures geomètriques o coses semblants, es pot mostrar ben clarament que això és així. —Si això no et convenç, Símmies —digué Sòcrates—, mira si estàs d’acord amb mi considerantho d’una altra manera. És que no acabes de creure que d’alguna manera el que anomenem aprendre sigui recordar? —No és que no acabi de creure això —digué Símmies—, però el que demano és experimentar el que diu l’argument, és a dir, la reminiscència. Amb les coses que Cebes ha intentat dir ja gairebé estic a punt de recordar i de quedar convençut. Tanmateix, no em faria res escoltar ara de quina manera tu has intentat demostrar-ho. —Jo —digué ell— ho faig així: oi que estem d’acord que, si algú recorda alguna cosa, cal que hagi conegut la cosa ja abans? —I tant —féu ell”. Plató, Fedó, 770-800. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents: a. «ànima» b. «reminiscència» c) Expliqueu el sentit i les conseqüències que té aquesta teoria platònica, i poseu-la en relació amb el “mite de la caverna” (no cal que l’expliqueu amb detall, però sí que es vegi que el sabeu interpretar). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferències. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referència també a altres qüestions platòniques encara que no surtin en aquest fragment). d) Opineu a favor o en contra de la teoria del coneixement de Plató, tal com es presenta aquí. Fixeu-vos que dóna un paper ben secundari als sentits i que comporta l’existència d’un altre món. (Raoneu la vostra resposta, que –amb total llibertat - pot ser d’acord o de desacord amb l’autor).

Examen parcial 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

Filo2

.... / Curs: 2n Batx. .

Obs

. ./

........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Què s'entén per emanació en el neoplatonisme, i quines són les diferents entitats o formes de ser en què la realitat es desplega?

2. Indiqueu al menys 4 característiques pròpies del cristianisme (com a religió) que tenen rellevància per a la filosofia.

3. Breu explicació dos conceptes d'Agustí d'Hipona: a) teoria de la il·luminació; i b) filosofia política o de la història: "les dues ciutats"

4. Ordeneu adequadament aquest elements de la filosofia cristiana i medieval i expliqueu-ne el tret més rellevant d’un d'ells: Gran Escolàstica / Crisi de l’escolàstica / Patrística / Renaixement carolingi / Apologètica / Alta Escolàstica

5. Escriviu el nom de 3 filòsofs àrabs medievals i indiqueu-ne algun tret característic de 2.

6. Comenteu un d'aquests dos fragments: a) "Una revelació [divina] era, doncs, necessària en tant que es relaciona amb coses que concerneixen la salvació de l'home i que sobrepassen la seva humana comprensió" (Tomàs d'Aquino) b) "S'ha de concedir que cap universal és una substància sinó que qualsevol universal és una intenció de l’ànima que, segons una opinió probable, no es distingeix de l'acte d'entendre" (Guillem d’Ockham)

7. Francis Bacon afirma que hi ha quatre "classes d'ídols que dominen la ment humana". Expliqueu a què es refereix i quin mètode científic proposa.

8. Aportacions més rellevants de Brahe i de Kepler respecte al sistema de Copèrnic.

II. Tema (feu-ne només un / 4,4 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’època central de l’Escolàstica medieval (ss. XIII-XIV) Es pot fer una breu introducció general sobre l’època medieval, però cal centrar-se en l’origen del mot Escolàstica des de les “scholae” i les aportacions de la Gran escolàstica (especialment d’Aquino) i de la crisi del XIV (especialment d’Ockham)

B. Els humanistes del Renaixement, les utopies i la filosofia política A més d’assenyalar quines són algunes de les característiques temporals i de marc històric del Renaixement s’ha d’exposar què caracteritza al pensadors humanistes, que recullen la tradició clàssica antiga, i quines són les propostes utòpiques i dels “realisme polític” sobre la societat i el poder.

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que esteu desenvolupant]

Examen 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. En què consisteix la principal novetat del mètode científic que proposa Galileu.

2. Enumereu les regles del mètode cartesià, amb un breu comentari de la 1a i la 4a.

3. Indiqueu: quin significat té parlar de “tabula rasa” o “white paper” en John Locke i d’on provenen les idees que Hume exposa en les dues “Investigacions”.

4. Tipus de percepcions segons Hume. Breu explicació.

5. Aportacions concretes de Tommaso Campanella i Francis Bacon al pensament polític modern.

6. Detalls que modifiquen l’articulació ment-cos cartesiana en les propostes racionalistes de Malebranche, d’Spinoza i de Leibniz.

II. Tema (fes-ne només un / 2,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Renaixement: marc històric i cultural, pervivència de les escoles clàssiques i la revolució científica. Es tracta de presentar el període i centrar-se en els tres punts indicats en el títol del tema. Construïu la vostra explicació raonada. 11

B. John Locke i Georges Berkeley en l’origen de l’empirisme modern. Presentar els trets que caracteritzen aquest corrent i l’aportació del filòsof anglès que n’és el pare. Esmenteu també les semblances i diferències que són més evidents respecte del corrent cartesià. Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (3,9 p.) El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

“Però ara que començo a conèixer-me millor i a descobrir amb més claredat l’autor del meu origen, no penso realment que hagi d’admetre temeràriament totes les coses que els sentits semblen ensenyar-nos, però tampoc penso que hagi de dubtar de totes les coses en general. En primer lloc, com que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament poden ser produïdes per Déu tal com jo les concebo, n’hi ha prou que arribi a concebre clarament i distintament una cosa sense l’altra per estar segur que una és distinta o diferent de l’altra, atès que poden existir separades, si més no per l’omnipotència de Déu: i no importa per quina potència es fa aquesta separació per obligar-me a jutjar-les diferents. I per tant, perquè sé amb certesa que existeixo i que me n’adono en això que no li pertany necessàriament a la meva naturalesa o a la meva essència no ser res més que una cosa que pensa, puc concloure rectament que la meva essència consisteix només en això: en ser una cosa que pensa, o una substància l’essència o la naturalesa de la qual no és sinó pensar. I encara que potser (o millor certament, com ho diré ben aviat) tinc un cos al qual estic estretament unit, tanmateix, com que d’una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només una cosa que pensa i no extensa, i que d’una altra tinc una idea distinta del cos, en tant que sóc una cosa extensa i que no pensa, és segur que aquest jo, és a dir, la meva ànima, per la qual jo sóc el que sóc, és enterament i veritablement distinta del meu cos, i que pot ser o existir sense el cos”. Descartes, Meditacions, VI. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,3 p.). (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,6): a. «substància» b. «ànima» c) Expliqueu el sentit i la importància d’aquest afirmació en el pensament cartesià: “tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només una cosa que pensa“. I, a més, per què hi afegeix al final: “...i no extensa”? (1 p.). (Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referència també a altres qüestions encara que no surtin en aquest fragment). d) Compareu i distingiu la concepció de l’ésser humà d’aquest autor respecte de la de Plató (1 p.). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferències, però presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema).

Examen recuperació 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 2n Batx. .

III

Obs

Filo2 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “Per Berkeley, la realitat física va més enllà de l’aparença, ja que hi ha d’haver una substància que causi les nostres percepcions”.

2. Indiqueu tres elements biogràfics rellevants i tres obres de Descartes.

3. Enumereu: a) les 4 regles del mètode cartesià; i b) les tres substàncies que ell proposa.

4. Tipus de percepcions segons Hume. Breu explicació..

5. Aportacions concretes de Nicolau Maquiavel al pensament polític modern.

II. Tema (fes-ne només un / 3 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Renaixement: marc històric i cultural, pervivència de les escoles clàssiques i la revolució científica. Es tracta de presentar el període i centrar-vos en els tres punts indicats en el títol del tema. Construïu la vostra explicació raonada.

B. El cartesianisme i els cartesians. Podeu assenyalar el seu origen en la figura de Descartes, especialment des del punt de vista biogràfic i dels grans trets del seu pensament (només una menció a les idees més rellevants). Esmenteu les aportacions de Malebranche, Spinoza, Leibniz i Pascal. Feu una valoració de la importància, en el s. XVII i per a la modernitat. Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (3,5 p.) El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

“I no haig pas d’imaginar-me que jo no concebo l’infinit per una veritable idea, sinó solament per la negació del que és finit, de la mateixa manera que jo comprenc el repòs i les tenebres per la negació del moviment i la llum; perquè al contrari veig manifestament que es troba més realitat en la substància infinita que en la substància finita, i per tant que tinc d’alguna manera primerament en mi la noció d’infinit que del finit, és a dir, de Déu que de mi mateix. Perquè, com seria possible que jo pogués conèixer que dubto i desitjo, és a dir, que em manca alguna cosa i que no sóc pas del tot perfecte, si no tingués en mi cap idea d’un ésser més perfecte que el meu, per comparació al qual jo conegués els defectes de la meva naturalesa? I ningú no pot pas dir que potser aquesta idea de Déu és materialment falsa, i que per consegüent jo la pugui tenir del no-res (...) perquè, al contrari, essent aquesta idea força clara i força distinta, i contenint en si més realitat objectiva que cap altra, no n’hi ha cap que sigui més veritable ni que pugui ser menys sospitosa d’error o de falsedat (...). I això no deixa pas de ser cert, encara que jo no comprengui pas l’infinit, o fins i tot que es trobi en Déu una infinitat de coses que jo no puc comprendre, ni potser tampoc assolir de cap manera pel pensament: perquè és de la natura de l’infinit que la meva natura, que és finita i limitada, no la pugui comprendre (...). I certament no veig res, en tot això que acabo de dir, que no sigui molt fàcil de conèixer per la llum natural a tots els qui hi vulguin pensar acuradament; però quan distrec alguna cosa de la meva atenció, com que el meu esperit es troba enfosquit i com encegat per les imatges de les coses sensibles, no recorda fàcilment la raó per la qual la idea d’un ésser més perfecte que el meu cal que hagi estat posada en mi per un ésser que sigui efectivament més perfecte”. Descartes, Meditacions metafísiques, III. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.). (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (0,5 p.).: • «idea clara i distinta» • «substància infinita» c) Expliqueu les raons per les quals l’autor considera que la possibilitat del meu coneixement dependrà de la idea que tingui de Déu (1 p.). (Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text) d) Compareu i distingiu la demostració de l’existència de Déu d’aquest fragment respecte de l’argument ontològic anselmià o d’altres arguments en la història del pensament (1 p.). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferències, però presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema).

Examen parcial 3r trimestre Nom .. I .. . II ..

Filo2

.... / Curs: 2n Batx. .

Obs

. ./

........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Descriviu què significa tesi – antítesi – síntesi en la filosofia de la història de Hegel, i com s’apliquen a la història o a la filosofia.

2. Expliqueu el valor d’aquesta citació: “La geometria posa com a fonament la intuïció pura de l’espai. L’aritmètica forma ella mateixa el seu concepte de nombre a través de l’addició successiva de les unitats en el temps” (Kant)

3. Es coneix com “la forquilla de Hume” la distinció que aquest autor fa entre dues classes de proposicions o dos modes de coneixement: esmenteu-los i aclariu de què tracten.

4. Com entén Hume en aquest text la “causalitat” i la “creença”?: “No podem dir que una cosa és causa d’una altra si no és per l’experiència; no podem adduir cap raó per aplicar al futur la nostra experiència del passat; però estem del tot determinats pel costum quan concebem que un efecte es deriva de la seva causa habitual; i també creiem que se’n segueix un efecte i alhora el concebem (...). Així doncs la creença sorgeix en totes les qüestions de fet només pel costum i és una idea concebuda d’una manera peculiar” (Abstract)

5. Que proposa Kant sobre la possibilitat que la metafísica sigui una ciència? Quina hauria de ser, segons ell, la funció de les idees de la raó?

6. Compareu breument com seria l’hipotètic estat de naturalesa en el plantejament dels pensadors contractualistes moderns (només aquest, NO el pacte resultant)

7. Com entén Hume què és el jo o ment? Què significa aquesta expressió: “és escèptic en l’anàlisi de la identitat personal”?

8. Exposeu de forma breu en què consisteix l’acusació de “fal·làcia naturalista” que fa Hume, en la seva ètica. I, successivament, expliqueu quin és el paper de la raó en l’anàlisi moral ( “cal que es desplegui un sentiment que doni preferència a les tendències útils per damunt de les perjudicials”, afirma Hume a la Investigació, apèndix I).

II. Tema (feu-ne només un / 4,4 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. El moviment il·lustrat i la filosofia del s. XVIII Cal assenyalar quin és el marc històric i cultural del s. XVIII i, en concret, els plantejaments polítics i filosòfics dominants. Prenent com a base la proposta kantiana de l’ “atreveix-te a saber” indicar les principals característiques i representants, així com els valors dominants. Es pot esmentar el paper que persones com Locke, Hume, Voltaire o Kant hi van tenir.

B. La filosofia moral de Hume i l’ètica kantiana De forma ordenada proposeu el elements bàsics de l’emotivisme humeà, i compreu-los amb la proposta racional de l’ètica formal de Kant. També es pot explicar primer l’un i després l’altre però NOMÉS en allò que fa referència a l’ètica (d’on prové, com s’expressa, etc.)

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que esteu desenvolupant]

Examen 3r trimestre, part A Nom .. I .. . II ..

Filo2

.... / Curs: 2n Batx. .

Obs

. ./

........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Responeu dues preguntes sobre Hume: a) quin és i què caracteritza el sentiment moral primari?; b) què es coneix com a “fal·làcia naturalista”?

2. Assenyaleu què entén Nietzsche per “superhome”, per “etern retorn” i per “amor fati” (amor al destí).

3. Quin és el concepte de “jo” – ment, ànima, un mateix - de Hume, i quin en Kant?

4. L’ètica de Kant pretén ser formal, autònoma i categòrica: explica quin significat té aquesta afirmació. Assenyaleu un exemple d’imperatiu categòric u obligació moral.

5. Expliqueu semblances i diferències entre l’anàlisi de Locke i el de Rousseau en relació al contracte social o origen de la societat civil.

6. Marx: a) en què consisteix la distinció entre infraestructura econòmica i superestructura ideològica?; b) quin és el motor de la història?

7. Un filòsof francès, Paul Ricoeur, va fer famosa en el s. XX l’expressió “filòsofs de la sospita”. A qui es referia amb ella, i quin sentit té?

8. Afirmeu o negueu però argumenteu: “Segons Nietzsche, la moral judeocristiana, la ideologia socialista i l’esperit científic – l’home modern, en definitiva - encarnen l’home decadent que ha renunciat a la vida”.

II. Tema (fes-ne només un / 4,4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. La teoria del coneixement kantiana: plantejament i les dues primeres parts de la Crítica de la raó pura. Podeu indicar d’on prové la preocupació de Kant pel coneixement i quina mena de “revolució copernicana” proposa. La distinció entre els tipus de judicis i el valor del “sintètics a priori”, com a base de la ciència. Després de presentar les parts de la “Crítica de la raó pura”, exposeu la seva anàlisi de la matemàtica i de la física com a ciències a l’ “Estètica transcendental” i a l’”Analítica transcendental”, respectivament. No us oblideu d’indicar la diferència entre el món noümènic i el fenomènic.

B. Nietzsche: introducció al filòsof, la crítica de la cultura occidental i la transvaloració del valors. Convé presentar els trets principals de la seva aportació a la història de la filosofia i elements biogràfics i de les seves obres que siguin bàsics i clars. La distinció entre els àmbits d’allò apol·lini i allò dionisíac amb la seva opció vitalista. A continuació, els trets principals de la seva crítica al coneixement i als valors morals. En aquest segon cas, no us oblideu d’exposar el mètode que segueix i les propostes que generen la “mala consciència” i els tipus de moral. No cal exposar les doctrines positives aquí, però sí que s’hi pot fer esment.

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]

Examen 3r trimestre, part B Nom .. III .. .

Obs

Filo2

.... / Curs: 2n Batx. . ./

........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

III. Comentari de text El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Es suggereix que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final.

“Per bé que la societat no es basi en un contracte i per bé que no s’hi guanyi res inventant-ne un per tal de deduir-ne obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen una torna pel benefici percebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a estar-se de noure els interessos dels altres o, millor dit, certs interessos que, ja sigui per disposició legal o per consentiment tàcit, són considerats drets subjectius; i, segonament, en el fet que cada persona assumeixi la seva càrrega (fixada segons un principi equitatiu) dels treballs i sacrificis que suposi la defensa de la societat o dels seus membres quan siguin objecte d’ofenses i vexacions. La societat està plenament justificada a imposar aquestes condicions a tota costa a aquells que voldrien incomplir-les. Però la societat pot fer quelcom més. Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas, l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no s’ha de plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només els seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades, són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos. L’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències. Seria una interpretació totalment errònia d’aquesta doctrina suposar que predica la indiferència egoista, que pretén que els éssers humans a la vida no tenen cap mena de relació en llurs conductes respectives i que no han de preocupar-se per la prosperitat o el benestar dels altres, tret que llurs propis interessos no en siguin afectats. En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l’acció desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagels, tant en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent. Sóc la darrera persona a menysvalorar les virtuts de la pròpia estimació. Només són segones en importància, si és que ho són, a les socials. L’objecte de l’educació és el conreu de totes dues per un igual. Però fins i tot l’educació obra tant per convicció i persuasió com per obligació, i les virtuts de la pròpia estimació haurien de ser inculcades precisament quan el període de l’educació és ja clos, emprant la força de la persuasió”. John Stuart Mill, Sobre la llibertat, IV. a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (2 p.). (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.). No ha de ser una “explicació general”, sinó aplicada a Mill: • «els seus propis interessos» • «força de la persuasió» 19

c) Expliqueu les raons per les quals l'autor considera que hi ha casos en què “l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei”. Com entén Mill els límits lícits - o no de la llibertat de cadascú? (3 p.). (Podeu fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, i de les influències prèvies que hagi rebut, encara que no siguin explícitament expressats en el text) d) Compareu i distingiu el plantejament de l’ètica i filosofia política de Mill del de (trieu-ne només un): a) l’ètica del deure de Kant, o b) el plantejament moral de Nietzsche. En concret, podeu esmentar el caràcter empíric o no de l’ètica, si és heterònoma o autònoma, quins són els sentits de “bé” o de “bo”, etc. (2 p.). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferències, però presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema). e) Considereu que la doctrina de Mill condueix a actituds d’ “indiferència egoista” (que cadascú vagi “ a la seva”) o que, en canvi, com ell diu, afavoreix un “increment de l’acció desinteressada per a promoure el bé dels altres”? Com s’aconsegueix que hi hagi solidaritat en el marc d’una postura lliberal? Quina és la vostra opinió personal raonada? (2 p.). (Raoneu la vostra resposta, que pot ser tant d’acord com de desacord amb l’autor).

[Podeu seguir al full en blanc, assegurant-vos de deixar els marges amplis i previstos]

Examen extraordinari. Preguntes

Filo2

Curs: 2n Batx. I. Qüestions (0,8 p. cada una; només ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt. Pot agafar fins a 3 comodins, si vol, però només n’ha de fer 5 en total)

1. Què tenen en comú i en què es diferencien l’explicació mítica i la filosòfica? 2. Què proposa la teoria hilemòrfica d'Aristòtil? 3. Sòcrates: característiques bàsiques del seu mètode. 4. Quina és l'ètica dels estoics, i com la justifiquen? 5. Plató: les parts de l'ànima i la seva importància 6. John Locke: característiques de la seva teoria contractualista. 7. Assenyaleu – i comenteu breument – quatre característiques del nou concepte de “raó” que apareix a la modernitat (des del s. XV) 8. Aportacions – crítica i proposició constructiva – de Francis Bacon (s. XVI) en relació al mètode de la ciència. 9. Característiques generals del pensament racionalista modern 10. En què consisteix l'anomenat "argument ontològic", defensat per Anselm de Canterbury? 11. Què entén Kant com a fenomen i com intenta resoldre la contraposició racionalismeempirisme? 12. Què és una ètica formal? Assenyala una formulació típica de l’ “imperatiu categòric” kantià. 13. Principi bàsic de l’utilitarisme de John Stuart Mill. Situa aquest pensador en l’espai i en el temps. 14. Assenyaleu 4 elements biogràfics rellevants de Nietzsche (dades de la seva vida, obres, interessos...) 15. Exposeu de forma breu els tres nivells de la personalitat o del psiquisme, segons Freud.

Preguntes comodí a. Quin problema volien resoldre, i què proposaven, els presocràtics Heràclit i Parmènides? b. Qui eren els sofistes i quin n’eren alguns exponents típics? c. Què és la “ciutat de Déu” d’Agustí d’Hipona? d. Què entén Descartes per “geni maligne” i què per “glàndula pineal” e. Quin és el motor de la història segons Marx?

II. Tema

(feu-ne només un, d’entre els que li pertoquin segons el full adjunt / 3 p. / organitzeu el contingut, seguint el vostre propi esquema)

A. Els pensadors presocràtics B. La Teoria de les Idees de Plató C. El Renaixement i la revolució científica D. Característiques i els principals pensadors de l’empirisme modern 21

E. La filosofia moral de Hume F. El positivisme de Comte i la filosofia de Marx

III. Comentari de text (3 p. / només ha de comentar el text que li pertoqui segons el full adjunt) El comentari d’aquest text ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu bé temps per a una seriosa revisió final. Com que és una prova per a pujar la qualificació la correcció serà especialment exigent, com és lògic.

A. “—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d’esforç, i ens hem posat d’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadascun, i en nombre igual. —Així és. —No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l’individu? —Per què no? —I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que és valent l’individu, ho sigui també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut? —Així ha de ser per força. —I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat. —També això és totalment necessari. —Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquè cadascuna de les seves tres classes hi feia allò que li era propi. —No crec que ho hàgim oblidat. —Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.” Plató, República, IV a) Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. «ciutat sàvia» b. «classes» c) Què vol dir aquesta expressió del text: “«hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi» ? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. d) Compareu la concepció que té Plató de l’ésser humà (jo, ànima) amb un altre autor que es pugui trobar en la història del pensament. (En la vostra resposta han de quedar clares les diferències. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referència també a altres qüestions encara que no surtin en aquest fragment). e) Què us sembla aquesta proposta de Plató: «Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció». Expresseu la vostra opinió, amb arguments. 22

(Raoneu la vostra resposta, que –amb total llibertat - pot ser d’acord o de desacord amb l’autor).

“Ara consideraré més exactament si potser no es troben en mi altres coneixements que encara no he percebut. Estic cert que sóc una cosa que pensa; però no sé, doncs, tampoc què és el que es requereix per estar cert d’alguna cosa? En aquest primer coneixement no s’hi troba res més que una clara i distinta percepció d’allò que conec, la qual de veritat no fóra suficient per assegurar-me que és vertader, si es pogués esdevenir que una cosa que jo concebés així clarament i distintament resultés falsa. I, per tant, em sembla que ja puc establir com a regla general que totes les coses que concebem força clarament i amb força distinció són totes vertaderes. Les meves idees només proven l’existència del meu esperit, no l’existència de coses fora de mi Tanmateix, he acceptat i he admès abans diverses coses com a molt certes i molt manifestes, les quals, nogensmenys, després he reconegut que eren dubtoses i incertes. Quines eren aquestes coses? Era la Terra, el cel, els astres, i totes les coses que percebia mitjançant els sentits. Ara bé, què concebia clarament i distintament en elles? Certament, cap altra cosa sinó que les idees o els pensaments d’aquestes coses es presentaven al meu esperit. I encara ara no nego que aquestes idees no es trobin en mi. Però hi havia encara una altra cosa que jo assegurava, i que, a causa de l’hàbit que tenia de creure-la, pensava que la percebia molt clarament, tot i que vertaderament no la percebia gens, a saber, que hi havia coses fora de mi, d’on procedien aquestes idees, i a les quals eren de fet semblants. I era en això que jo m’errava; o bé, si ho jutjava correctament, no es devia a un coneixement que jo tingués”. Descartes, Meditacions metafísiques, III a) Expliqueu breument – al voltant de 40 o 80 paraules - les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. b) Expliqueu breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text, de les expressions següents: a. primer coneixement b. percepció clara i distinta c) Quin mètode ha seguit Descartes fins a poder creure amb certesa que és “una cosa que pensa”? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. d) Compareu la concepció cartesiana del jo – com a subjecte del coneixement – amb una altra concepció del jo o de l’ànima de la història del pensament. e) Creieu que té raó Descartes en construir tot l’edifici del coneixement humà en el propi pensament? Raoneu la resposta.

“—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets: ha vençut el poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho) i, si això s’ha esdevingut mitjançant els jueus, oidà!, aleshores és que dins la història universal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta. «Els senyors» han perdut. Ha guanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victòria com un enverinament de la sang […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha reeixit. L’ «alliberament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors», vull dir) va per bon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristià, o plebeu (tant se val quin mot s’empri!). L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la humanitat sembla impossible d’aturar. Nietzsche, La genealogia de la moral, I.

a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Definiu amb precisió i breument – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – el significat, en el text, de les paraules o expressions següents: a. «senyors» b. «enverinament» c) Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». Feu referència als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. d) Compareu la noció de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra concepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament occidental. (En la vostra resposta han de quedar clares les diferències. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referència també a altres qüestions encara que no surtin en aquest fragment). e) Opineu sobre si la moral predominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena “!moral dels esclaus”, o no. (Raoneu la vostra resposta, que –amb total llibertat - pot ser d’acord o de desacord amb el que va escriure Nietzsche.

Examen extraordinari Nom .. I .. . II ..

Filo2 .... / Curs: 2n Batx.

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

Full de respostes Part I

Part II

Part III

1-5

A/B

1r i 2n TR

3, 5, 6, 7, 10

B/D

1r i 3r TR

3, 5, 11, 13, 14

B/E

6-10

C/D

6, 7, 11, 13, 14

D/F

3r TR

11-15

E/F

TOT

2, 3, 6, 9, 13

D/E

1r TR

2n TR 2n i 3r TR

Comenci des d’aquí i indiqui sempre clarament què està responent... Per exemple: I.4, I.7; o bé II.C, II.E; o bé III.B....

Examen parcial 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

Obs

Filo1 .... / Curs: 1r Batx. . ./

........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Definiu, amb precisió, què és la filosofia. Què la diferencia dels “significats populars”?

2. Què és un metadiscurs?; i en quin sentit s’aplica a la filosofia?

3. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – del coneixement: enumeració i breu referència aclaridora d’un d’ells.

4. La filosofia, és útil o és necessària? Responeu inspirant-vos en aquest fragment de B. Russell (p. 33 del llibre): “Aquesta utilitat [de les ciències físiques] no pertany a la filosofia. Si l’estudi de la filosofia té algun valor per als qui no s’hi dediquen, és només un efecte indirecte, pel seu efecte sobre la vida dels qui l’estudien”

5. Expliqueu en què consisteix el problema de la “demarcació” en filosofia de la ciència. I assenyaleu-ne alguna de les solucions que s’ha proposat a aquesta dificultat.

6. Enumera característiques bàsiques (al menys, 4) del discurs científic modern, actual.

7. Assenyala tres fets històrics molt rellevants en la filosofia medieval, al voltant del s. XIII.

8. “L’ésser humà és l’únic d’entre els animals que posseeix el do del llenguatge (logos). La simple veu (...) pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals (...). Però la paraula (...) és particular propietat de l’ésser humà...” (Aristòtil). Quina importància especial té aquesta observació en relació a la filosofia i els sabers.

9. Segons Aristòtil, quina relació tenen filosofia i sentiment humà d’ “admiració”.

10. Geymonat va escriure: “L’home, per explicar el curs dels fenòmens, abans que a la raó o a l’observació va recórrer a la fantasia (...). El mite no pot ser considerat com un complex de falsedats i, per tant, un obstacle per a la conquesta de la veritat. Al contrari, va tenir una funció molt positiva”. Quin és l’aspecte positiu de les respostes mitològiques, o mites?

II. Tema (fes-ne només un / 4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Les cosmovisions i el discurs ideològic Es pot introduir breument la qüestió” dels 4 tipus de “discursos humans” (què són, etc.). Cal explicar què és una cosmovisió i com es transformen en ideologies. Relació d’aquest plantejament amb els interessos particulars de cada cultura. La ideologia com a substitut de la religió. Característiques del discurs ideològic i diferència amb les actituds revolucionaries i reformistes. Les utopies.

B. L’inici de la filosofia grega presocràtica. I també Sòcrates (ss. VII-V aC) Repàs breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., d’aquest període. Es tracta d’assenyalar les característiques generals, què pensaven del cosmos el primers pensadors i quan es trasllada la filosofia des de les colònies a Atenes. Esmenteu els sofistes i Sòcrates, al final.

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]

Examen 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

Filo1 .... / Curs: 1r Batx.

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Quin sentit té aquesta afirmació?: "Seria erroni suposar que el pensament arcaic o mític va ser més tard completament desplaçat pel pensament filosòfic o científic" (Mosterín).

2. Plató afirma que la filosofia és filla de Poros i de Penía, dos déus grecs: què vol dir?

3. Quins són els elements del discurs ideològic?

4. Situeu Aristòtil en la història de la filosofia. Assenyaleu-ne alguna idea bàsica.

5. Enumereu les parts o àrees de la Filosofia que estudien les relacions de l'ésser humà amb altres (expliqueu-ne només una).

6. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu: “El concepte de veritat està relacionat amb el de validesa o correcció: tots ells s’apliquen a les proposicions i raonaments”.

II. Tema (feu-ne només un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La filosofia moderna, des del Renaixement fins a Hegel Proposeu una redacció que inclogui referències als ss. XV-XVIII de la història de la filosofia. Podeu distingir el Renaixement de l’època central de la Modernitat i indicar les principals preocupacions en cada cas. Contraposició racionalisme-empirisme. El paper de Kant. 28

B. Els tipus de raonament Quins elements constitueixen un raonament i per què interessa més l’estructura que el contingut. Diferenciar-ho de simples asseveracions o refutacions. Destaqueu la utilitat que té raonar. Finalment – i això és clau – enuncieu, distingiu i exposeu de manera sintètica els tipus de raonament. En qualsevol cas, convé manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

III. Comentari de text (2,5 p.) “Mientras que las ciencias han logrado en los respectivos dominios conocimientos imperiosamente ciertos y universalmente aceptados, nada semejante ha alcanzado la filosofía a pesar de esfuerzos sostenidos durante milenios. No hay que negarlo: en la filosofía no hay unanimidad alguna acerca de lo conocido definitivamente. Lo aceptado por todos en vista de razones imperiosas se ha convertido como consecuencia en un conocimiento científico; ya no es filosofía, sino algo que pertenece a un domino especial de lo cognoscible. Tampoco tiene el pensar filosófico, como lo tienen las ciencias el carácter de un proceso progresivo. Estamos ciertamente mucho más adelantados que Hipócrates, el médico griego; pero apenas podemos decir que estemos más adelantados que Platón. Sólo estamos más adelantados en cuanto al material de los conocimientos científicos de que se sirve este último. En el filosofar mismo, quizá apenas hayamos vuelto a llegar a él (...). La filosofía bien trabajada está vinculada sin duda a las ciencias (...). Pero el espíritu de la filosofía tiene otro origen. La filosofía brota antes de toda ciencia allí donde despiertan los hombres (...). Una maravillosa señal de que el hombre filosofa en cuanto tal originalmente son las preguntas de los niños (...). Un niño manifiesta su admiración diciendo: “me empeño en pensar que soy otro y sigo siendo siempre yo”. Este niño toca en uno de los orígenes de toda certeza, la conciencia del ser en la conciencia del yo. Se asombra ante el enigma del yo, este ser que no cabe concebir por medio de ningún otro. Con su cuestión se detiene el niño ante este límite (...). Ahora, una niña, que va de paseo, a la vista de un bosque hace que le cuenten el cuento de los elfos que de noche bailan en él en corro... “Pero ésos no los hay...”. La objeción de que estos niños no han seguido filosofando y que por tanto sus declaraciones sólo pueden haber sido casuales, pasa por alto un hecho: que los niños poseen con frecuencia una genialidad que pierden cuando crecen (...)”. Karl Jaspers, La filosofía. FCE. f) Expliqueu breument – unes 60-80 paraules aprox. – les idees principals i com hi apareixen relacionades (1 p.). (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

g) Definiu amb precisió i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text i per a la filosofia, de les paraules o expressions següents (0,5 p.). • «conocimiento científico» • «admiración» h) Manifesteu la vostra opinió – raonada – sobre què diferencia el coneixement i discurs científic, pseudocientífic i filosòfic, en relació al text proposat (1 p.). (Podeu fer referència a altres aspectes encara que no surtin explícitament en aquest fragment).

Examen recuperació 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

Obs

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Defineix, amb precisió, què és la filosofia.

2. Què és un metadiscurs?; i en quin sentit s’aplica a la filosofia?

3. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – del coneixement: enumeració i breu referència aclaridora.

4. Assenyala elements rellevants i alguns autors de la filosofia medieval (ss. V-XIV).

5. Com relaciona Aristòtil la filosofia i el sentiment humà d’ “admiració”.

II. Tema breu (fes-ne només un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Les cosmovisions i el discurs ideològic Les cosmovisions i com es transformen en ideologies. Relació d’aquest plantejament amb els interessos particulars de cada cultura. La ideologia com a substitut de la religió. Característiques del discurs ideològic i diferència amb les actituds revolucionaries i reformistes. Les utopies.

B. L’inici de la filosofia grega presocràtica i Sòcrates (ss. VII-V aC) Repàs breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., d’aquest període. Es tracta d’assenyalar les característiques generals, què pensaven del cosmos el primers pensadors i quan es trasllada la filosofia des de les colònies a Atenes. Esmenteu els sofistes i Sòcrates, al final. Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (2,5 p.) El comentari ha de tenir coherència, cohesió i ser adequat: per això, potser convé fer abans – a més d’una lectura atenta i un subratllat selectiu - un esquema i calcular bé temps per a una seriosa revisió final. «L’home, per explicar el curs dels fenòmens, abans que a la raó o a l’observació va recórrer a la fantasia. També els grecs, com els altres pobles de la antiguitat, van tenir interessants mites sobre l’origen del món, el destí dels mortals, les grans forces que dominen el desenvolupament dels esdeveniments, etcètera. El mite no pot ser considerat com un complex de falsedats i, per tant, un obstacle per a la conquesta de la veritat. Al contrari, va tenir una funció molt positiva: va ensenyar l’home a no limitar-se als simples fets en la seva multiplicitat no organitzada, sinó a considerar-los vinculats uns amb els altres, i a cercar els principis del que succeeix al voltant de nosaltres per així, a través d’aquests, trobar els mitjans per actuar sobre la naturalesa i transformar-la en benefici de la humanitat. En aquesta recerca primitiva, el món humà i el diví es troben estretament units un amb l’altre i, per tant, la indagació s’estén des de la cosmogonia (generació del món o cosmos) a la teogonia (generació dels déus). Vinculats als mites hi ha els ritus religiosos, propiciatoris, amb els quals l’home creu conquerir el favor de les potències que dominen el món.» Ludovico Geymonat, Història de la filosofia i de la ciència e) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). f) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 15 paraules – el significat, en el text, de l’expressió següent: «...no pot ser considerat com un complex de falsedats ». g) Com es pot argumentar la relació entre mites i ritus o actes religiosos? (En la vostra resposta podeu fer referència a l’inici de la filosofia occidental). h) Opineu que els mites i la filosofia són el mateix? No són ben semblants? (Raoneu la vostra resposta, independentment que sigui afirmativa o negativa).

[Podeu seguir el comentari al full en blanc, posant clarament III]

Examen parcial 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

Obs

Filo1 .... / Curs: 1r Batx. . ./

........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Enuncieu tres aspectes que diferencien els raonaments inductius dels deductius (si són prou clars, no cal explicar-los)

2. Com es pot entendre aquest fragment? Expliqueu-ho: “Els nostres arguments es componen d’enunciats o proposicions, que poden ser vertaders o falsos. Ara bé, l’argument mateix no és ni vertader ni fals”

3. Exposa breument quins són els elements del llenguatge lògic proposicional, i què significa que una fórmula ha d’estar ben formada.

4. Quina és la diferència entre una tautologia i una contradicció. Tenen alguna mena de relació? Pots fer servir un exemple, a més, si t’ajuda.

5. Formalitza, de la manera més senzilla que puguis, aquest text: “Si la víctima tenia diners a la cartera, llavors el robatori no va ser el motiu del crim. El motiu del crim va ser o bé el robatori o bé la venjança. La víctima tenia diners a la cartera. Per tant, el motiu del crim va ser la venjança”. Si tens algun dubte, explica’l per a justificar-ne la formalització que proposis.

6. Exposa breument la importància que té la lògica informal en la vida quotidiana i der quina maner l’estudi filosòfic de les lleis lògiques o d’altre aspectes pot ser d’ajuda. Afegir algun exemple serà útil, si vols.

7. Definiu què és una fal·làcia i en què es diferencia una de formal d’una d’informal (podeu afegir un exemple)

8. Si jo dic que: “Com que no has demostrat que ets innocent, això vol dir que ets culpable”, puc afirmar que això atempta contra la “suficiència” de les premisses. Enumera quines condicions han de complir les premisses per no fabricar fal·làcies informals

II. Exercicis (0,8 p. cada un) 1. Formalitzeu en lògica proposicional aquestes expressions: a. Puc venir a sopar demà? b. Aquest home és una mica ximple c. No és veritat que demà sigui dijous no que faci fred d. Tan de bo no hi hagués anat! e. Si vas al cinema i no t’abrigues, és impossible que no refredis si no et deixen una bufanda [anar al cinema=p / abrigar-se=q / refredar-se=r / deixar bufanda=s]

2. Resoleu la tautologicitat o no d’aquestes expressions amb taules de veritat a) [¬(p ∧ ¬q) ∧ ¬q] → (¬p ∨ q) b) (p → q) → (p ∧ ¬ q)

2. Intenteu demostrar la conclusió, des de les premisses proposades, fent servir el mètode de la deducció natural a) ¬ (¬p ∨ ¬q) r → ¬p ¬q ∨ s Conclusió: s ∧ ¬r b) p → q s ∨ ¬r ¬r → ¬q Conclusió: p → s 33

3. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat a) subalterna de: “Tot gegant és lleig” b) contrària de: “Cap peix vola”

4. Feu la conversió adient de “Alguns gironins són simpàtics” i de “Cap xai parla”

5. Indiqueu la conclusió de les premisses d’aquests sil·logismes incomplets, si es pot. Afegiu la raó que justifica la vostra decisió a) Alguns nens no són alts Tots els nens riuen b) Cap goril·la estudia Alguns alumnes no estudien

6. Indiqueu si són correctes aquestes expressions sil·logístiques, i el perquè a) Cap gat vola Alguns professors volen Alguns professors són gats b) Cap xinès sap anglès Alguna rosinca sap anglès Cap rosinca és xinesa

Examen 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

Filo1 .... / Curs: 1r Batx.

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Què és una fal·làcia? Com es diferencien les fal·làcies formals de les no formals?

2. Expliqueu el significat d’aquest fragment: “Hi ha una important diferència en l’estatus de les confirmacions i les falsacions (...). L’acceptació de la teoria sempre és provisional. El refús de la teoria pot ser concloent” (A.F.Chalmers).

3. Les tecnologies es poden classificar pels seus resultats: assenyaleu els principals tipus i expliqueu-ne el significat de dues (les organitzatives i un altre).

4. Raonament inductiu: exposeu a) per enumeració incompleta i b) analògic.

5. Diferencieu l’escepticisme del relativisme com a teories que posen en dubte la possibilitat de coneixement.

6. Què expressa i per a què serveix una expressió com aquesta: “Això que escric és fals”.

7. El coneixement científic ha de ser fàctic, metòdic, sistemàtic i legal. Expliqueu o poseu exemples adients de 3 d’aquestes característiques.

II. Exercicis (0,5 p. cada un) 1. Si és possible, treu la conclusió adequada d’aquestes premisses: “Tots els metges són del Barça. Cap mestre és del Barça. Per tant...,”. Si no ho és, justifiqueu-ho.

2. Resoleu la tautologicitat o no d’aquestes expressions, amb el mètode de les taules de veritat. c) ¬ (p ∨ q) → ¬ (¬p ∧ ¬q) d) ¬ (r ∨ ¬s) → (¬ s → r)

3. Justifiqueu i expliqueu com s’ha dut a terme aquesta deducció natural 1. ¬ (¬p ∨ ¬q) Premissa 2. r → ¬p Premissa 3. ¬q ∨ s Premissa g g 4. p ∧ q 5. p g g 6. ¬r g g 7. q g g 8. s g g 9. s ∧ ¬r Conclusió

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat c) subalterna de: “Cap gegant és lleig” d) contradictòria de: “Cap peix vola”

5. Indiqueu si són correctes aquestes expressions sil·logístiques, i el perquè c) Cap ocell vola Alguns professors volen Alguns professors són ocells d) Cap xinès sap anglès Alguna rosinca sap anglès Cap rosinca és xinesa

III. Tema (feu-ne només un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Gnoseologia: la concepció de la veritat i la naturalesa del coneixement Suggerim que el discurs inclogui una breu introducció a la “teoria del coneixement”, les principals definicions de què sigui la veritat que s’han presentat en la història del pensament , i quins en són els seus límits i, finalment, les condicions d’un autèntic coneixement o saber proposicional.

B. La classificació de les ciències i el procés de desenvolupament de les teories científiques Pot ser interessant una breu introducció, assenyalant quins són els elements característics d’una ciència. Posteriorment cal presentar les branques de la investigació científica, indicant la contraposició dels coneixements formals respecte dels empírics (ciències formals / ciències fàctiques). Finalment presenteu l’explicació del model de desenvolupament científic tal com el va proposar Kuhn (paradigma, ciència normal i revolució científica). En qualsevol cas, convé manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

Podeu seguir darrera, posant clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.

Examen recuperació 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

Obs

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,6 p. cada una) 1. Les ciències es poden classificar en formals i fàctiques: definiu-les i concreteu-ne alguns exemples.

2. Expliqueu el significat d’aquest fragment: “Qualsevol teoria física és sempre provisional, en el sentit que tan sols és una hipòtesi: mai no la podrem demostrar (...). En canvi, podem refutar una teoria amb una sola observació que discrepi de les seves prediccions” (Stephen W. Hawking).

3. Ortega y Gasset va distingir entre la tècnica de l’atzar, la de l’artesà i la del tècnic (o tecnologia). Expliqueu on rau la diferència

4. Indiqueu què caracteritza la inducció per enumeració completa i b) el raonament analògic.

5. L’empirisme i racionalisme, sobre l’origen del coneixement: característica principal

6. Quina postura aquesta frase?: “La definició tradicional de veritat com a correspondència va ser substituïda per una altra (...): la veritat és (...) allò que ‘funciona’”.

7. Definiu què és i de què s’ocupa la filosofia de la ciència.

II. Exercicis (0,5 p. cada un) 6. Si és possible, treu la conclusió adequada d’aquestes premisses: “Cap metge és del Barça. Alguns mestres són del Barça. Per tant...,”. Si no ho és, justifiqueu-ho.

7. Resoleu la tautologicitat o no d’aquestes expressions, amb el mètode de les taules de veritat. e) ¬ (p ∨ q) → (¬p ∧ ¬q) f) ¬ (r ∨ ¬s) → (¬ s → r)

8. Justifiqueu com s’ha dut a terme aquesta deducció natural 10. ¬ (¬p ∨ ¬q) Premissa 11. r → ¬p Premissa 12. ¬q ∨ s Premissa 13. p ∧ q g g 14. p g g 15. ¬r g g 16. q g g 17. s g g 18. s ∧ ¬r Conclusió g g 9. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relació que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat e) contrària de: “Cap gegant és lleig” f) contradictòria de: “Tot peix vola”

10. Valoreu si són correctes aquestes expressions sil·logístiques, i el perquè e) Cap ocell vola Alguns professors volen Alguns professors no són ocells f) Cap anglès sap xinès Alguna rosinca sap anglès Alguna rosinca no és xinesa

III. Tema (feu-ne només un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. El llenguatge lògic i la forma dels raonaments Tracteu tota la fonamentació i necessitat d’un llenguatge formal per a fer els càlculs lògics. Expliqueu com ha de ser el llenguatge artificial i, finalment, exposeu els mètodes principals de càlcul proposicional que coneixeu.

B. Les paradoxes i la possibilitat del coneixement Expresseu el sentit de la veritat i també la qüestió dels límits a la veritat en el coneixement humà. ¿Quines són les postures filosòfiques bàsiques contràries al dogmatisme?: escepticisme i relativisme. En qualsevol cas, convé manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no només un esquema. Tingueu cura de l’ordre i de la precisió.

Podeu seguir darrera, posant clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.

Examen parcial 3r trimestre Nom .. I .. . II ..

Obs

Filo1 .... / Curs: 1r Batx. . ./

........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Què és el “principi antròpic”? Què té a veure amb “les constants de la naturalesa”?

2. Definiu: deisme, panteisme i teisme. Podrien ser compatibles entre ells?

3. Expliqueu què proposava el Cercle de Viena sobre com cal entendre el món i quin problema els suposen els anomenats “pressupòsits metafísics de la ciència”.

4. Comenta els principals tipus d’arguments que s'han presentat com a demostracions de l’existència de Déu, des d’una perspectiva metafísica.

5. Un dels pressupòsits metafísics que permeten poder fer ciència és el “principi de la substància”: exposeu breument què significa.

6. Comenteu – sense repetir-lo - el significat d’aquest text: “Cal explicar com és factible que l’ésser humà hagi pogut trobar lleis, relacions constants entre els fenòmens de la naturalesa. S’obre pas així a les concepcions “objectivista” i “subjectivista” a propòsit de l’ordre natural. És a dir, les lleis són descobriments o fruits de la invenció?”

7. Definiu amb precisió socialització o procés de socialització (sense repetir aquestes paraules).

8. Definiu o descriviu que és conflicte social, de manera que s’evidenciï com a “diferent” de “conflicte generacional” i de “conflicte econòmic”

II. Tema breu (fes-ne només un / 4,4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Procés de socialització i estructura social. Es tracta d’explicar què és i quina importància té el procés de socialització per als éssers humans. Distingir els diferents agents de socialització i els diferents nivells. També s’inclou en aquest tema l’anàlisi de l’estructura social i els individus, les nocions de rol i d’estatus, convenientment explicades, i – finalment – un comentari sobre les funcions de les institucions socials (com a element clau de l’estructura de la societat). Cal que l’exposició sigui ordenada i completa, sense repetir conceptes.

B. Determinisme i lliure albir Exposar ordenadament els conceptes de fatalisme, predestinació i determinisme. Exposar la importància de la lliberta respecte al món natural i les possibilitats de resoldre els conflictes que sorgeixin, així com els diferents tipus de determinisme. Cal que l’exposició sigui ordenada i completa, sense repetir conceptes.

Podeu seguir redactant al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

Examen 3r trimestre Nom .. I .. . II ..

Filo1 .... / Curs: 1r Batx.

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Expliqueu en què consisteix el determinisme i quins en són els seus principals tipus.

2. Definiu “sociologia”. A continuació compareu els conceptes de societat i de comunitat (podeu afegir algun exemple), en relació individualisme, competència, pertinença, o altres.

3. Exposeu què s’entén per “rol” i “estatus” en els estudis sobre les estructures socials. Tenen a veure amb els tipus de classes socials? En quin sentit?: relacioneu-ho.

4. Distingiu, en l’àmbit ètic entre: ordres (imperatius), normes (o principis), i valoracions, especificant quines són més genèriques (afegiu, si és viable, algun exemple il·lustratiu).

5. La legitimitat sol justificar el poder. Exposeu les bases de la “legitimitat” (al menys 3) .

6. Hi ha força temes típics de la filosofia política: per ex., que governin els filòsofs (Plató), les propostes comunistes (ss. XIX-XX). Assenyaleu altres 4 temes diferents, clàssics, de la reflexió sobre el poder i la política, al llarg de la història.

II. Tema breu (fes-ne només un / 2,8 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema) A. Ciència i metafísica: la seva contraposició i els pressupòsits metafísics de tota ciència Desenvolupeu un tema expressant la situació que diferencia, i a vegades contraposa (Cercle de Viena), la ciència contra la filosofia. Destaqueu aspectes que cal tenir en compte quan es critica la vàlua del coneixement metafísic. Podeu explicar també la importància que té el coneixement de l’ordre natural i com s’hi arriba des d’ambdós camins (i com es diferencien els plantejaments de la ciència i de la metafísica en aquest punt).

B. Origen i evolució del poder des del món antic fins a l’Estat modern Desenvolupeu les característiques principals del poder polític i quins ingredients el composen. Assenyaleu les formes que la gestió del poder en la societat ha tingut des de l’Antiguitat fins als Estats moderns apareguts als s. XVI, i quines en són les seves principals tipologies (monarquia absoluta, Estat liberal, etc.) i algunes de les característiques que defineixen qualsevol Estat. Redacteu-ho al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

III. Comentari de text (3 p.) “Cada persona ha de fer seu un sistema de valors com a part central de la seva pròpia identitat. Quan de l’afirmació “La gent hauria de ser honrada” es passa al propòsit explícit “Jo vull ser honrat”, llavors és més probable que aquesta persona sigui vertaderament honrada en la seva vida quotidiana. L’ús que la persona fa dels principis morals per definir la seva pròpia individualitat s’anomena identitat moral. Aquesta identitat determina no només allò que la persona considera que és la manera correcta d’actuar, sinó també el fet que es decideixi a posar-ho en pràctica”. William Damon, El desenvolupament moral dels nens. a) Expliqueu breument – unes 40-50 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.). (Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text. Construïu un discurs propi).

b) Definiu amb precisió i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (1 p.). • «sistema de valors» (valoracions) • «principis» (morals) c) Sovint trobem persones que diuen el que els altres haurien de fer però ells no s’ho apliquen. Manifesteu la vostra opinió – raonada – sobre com formular una “escala de valors personal” (quins criteris seguim?) i sobre la relació entre “imperatius” o “ordres morals” i els altres aspectes més “teòrics” (1 p.). (Podeu fer referència – si voleu - a altres aspectes, encara que no surtin explícitament en aquest fragment, com les “escales de valors”, els “preferidors racionals” o els factors que influeixen el nostre comportament concret). Redacteu-ho al full en blanc, posant clarament III.a, III.b o III.c, segons cada apartat.

Examen extraordinari. Preguntes

Filo1

Curs: 1r Batx. I. Qüestions (0,8 p. cada una; només ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt) 1. Definiu, amb precisió, què és la filosofia, aclarint també si és o no és una ciència. 2. Parts de la filosofia que tracten – com a objecte propi – del coneixement: enumeració i breu referència aclaridora. 3. Què són els mites? Tenen com a objectiu ser vertaders? 4. Què és un metadiscurs? Justifiqueu si es pot aplicar aquest terme a la filosofia. 5. Situeu en la història del pensament, de manera breu i acurada, aquests dos corrents moderns: racionalisme i empirisme 6. Defineix què és un sil·logisme en la lògica clàssica aristotèlica, de manera breu i clara 7. Formalitza correctament i resol amb una taula de veritat, indicant si és tautologia, contradicció o fórmula contingent. “Es impossible que no guanyi el partit i que no aprovi Matemàtiques. Per tant, segur que guanyo el partit”. 8. Posa un exemple vàlid d’un sil·logisme del mode Darapti. 9. Fes la conversió (inverteix el S i el P) de: “Els actors ploren”, “Alguns nens són rossets” i “Alguns universitaris no parlen català”. 10. Comprova si aquest sil·logisme és correcte, i explica el perquè: “Cap dimecres és festa. Alguns diumenges són festa. Alguns diumenges són dimecres”. 11. Enumereu alguns pressupòsits metafísics que sol admetre la ciència (al menys, 4) 12. Socialització primària, secundària i terciària: exposeu-les breument. 13. Què és el “principi antròpic”? Quina relació té amb “les constants de la naturalesa”? 14. Expliqueu què és el determinisme? De quins tipus se n'ha plantejat? 15. Abans que sorgís la idea d'Estat hi va haver societats acèfales, segmentades, burocràtiques i feudals. Expliqueu-ne, breument, alguna característica de 3.

II. Tema

(feu-ne només un, d’entre els que li pertoquin segons el full adjunt / 3 p. / organitzeu el contingut, seguint el vostre propi esquema)

A. Sentit i necessitat de la filosofia Què s’entén i quan va començar. És un conjunt de continguts o una actitud? Filosofia professional o acadèmica, i altres. Per què és necessària? És improductiva? Assenyala algunes de les noves direccions actuals de la filosofia. B. L’inici de la filosofia grega presocràtica i Sòcrates (ss. VII-V aC) Repàs breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., d’aquest període. Els pensadors presocràtics C. Ciència i tecnologia Exposeu què distingeix la tecnologia d ela ciència, quins tipus de tecnologies hi ha i com s’ha passat de la tècnica de l’atzar, a la de l’artesà i a la del tècnic. D. La possibilitat del coneixement Indicar les teories que posen en dubte que es pugui arribar a la veritat, explicant el relativisme i l’escepticisme, amb cert detall. 45

E. Els discursos típics de la moral Els discursos humans poden ser descriptius, tècnics o prescriptius. La moral és un cas d’aquests útil: explicar per què i com esta composat per ordres o imperatius; normes o judicis i valoracions. F. L’estructura social i els individus Exposar com es pot estudiar l’estructura d’una societat, els conceptes d’estatus i de rol, i la definició d’institució social i les seves principals funcions. també es pot esmentar com s’entén avui dia l’ “estratificació social”

A. “No hi ha res més natural en la conversa que argumentar. Intentem convèncer les persones amb qui debatem que tenim raó, que la nostra conclusió se segueix d’una cosa que accepten. Aquest intent seria inútil si no poguéssim dir quan una cosa se segueix d’una altra. Allò que sovint passa per ser un argument en la conversa no satisfà els requisits. Així, per exemple: Tota propietat és un robatori i tot robatori és una propietat. Per tant, aquestes perles que acabo de robar són meves” se’ns apareix com una ximpleria: no hi ha res que connecti la veritat de la conclusió amb la de les premisses. El que hem de garantir amb lògica és que l’argument preserva la veritat de les afirmacions en què es basa. La lògica és l’estudi dels arguments que preserven la veritat”. Dan Cryan et al., Lògica per a tothom f) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental g) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «lògica» • «argument» h) Explica la importància que té la lògica en la nostra vida i els avantatges de la lògica formal, amb signes

“Suposem que la ment és, com diem, un paper en blanc, buit de caràcters, sense idees. Com s’omple? D’on procedeix el vast aplegament que la imaginació de l’home ha gravat en ella amb una varietat quasi infinita? A això responc amb una paraula: de l’experiència. En ella es fonamenta tot el nostre coneixement, i d’ella es deriva en últim terme”. John Locke, Assaig sobre l’enteniment humà. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: 46

• «imaginació» • «coneixement» c) La proposta de Locke és oposada a la del corrent anomenat racionalisme: justifiqueu-ho. Quins us sembla millor i per què?

La família és la més adaptable de les institucions humanes, evoluciona i s’adapta a cada demanda social. de fet, no es coneix cap altre ambient social tan pròdig en contrastos, en paradoxes, en contradiccions. La família és, alhora, el refugi on les persones s’allunyen i es protegeixen de les agressions del món que les envolta i, al mateix temps, el grup amb més grau d’estrès, el centre insubstituïble d’amor i de suport i, ensems, l’escenari on més vivament es representen les hostilitats, les rivalitats entre sexes, les tensions generacionals i les passions humanes més intenses”. Luis Rojas Marcos. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «ambient social» • «tensions generacionals» c) Se sol dir que la família és un grup social primari. Per què? Quina és la diferència radical respecte a altres institucions com l’escola, l’empresa o l’Ajuntament, per exemple?

Examen extraordinari. Respostes Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 1r Batx. .

III

Obs

Filo1 ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

Reservat al professor. Revisió de la llibreta i de les fitxes. Observacions relatives al treball en el Campus virtual

Full de respostes Part I

Part II

Part III

1-5

A/B

1r i 2n TR

3, 5, 6, 7, 10

B/D

1r i 3r TR

3, 5, 11, 13, 15

A/E

6-10

C/D

6, 7, 11, 13, 15

D/F

3r TR

11-15

E/F

TOT

3, 5, 6, 13, 15

C/E

1r TR

2n TR 2n i 3r TR

Comenceu des d’aquí i indiqueu sempre clarament què esteu responent... Per exemple: I.4, I.7; o bé II.C, II E; o bé III.B....

Examen 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

ETC .... / Curs: 4t .

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Defineix que s’entén per naturalesa humana.

2. Què és una passió? És el mateix que un “desig”? Si cal, diferencia-ho.

3. Defineix intel·ligència humana.

4. Actuar només "quan estem motivats" ens esclavitza. De què ens fa esclaus?

5. Quins són 3 criteris diferents que ens mouen – als humans - a triar?

6. Comenteu què significa “valor pensat” en aquesta frase: "Els valors pensats poden resultar més molestos i requereixen esforç, però condueixen a decisions responsables".

7. Definiu seriosament llibertat (no només com a “fer el que em dóna la gana”).

II. Tema breu (3,1 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La vida en societat Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents paràgrafs, coherents) el que sapigueu. No us oblideu d’assenyalar: per què necessitem viure amb d’altres; si la societat és o no “natural”; el paper del llenguatge i l’educació; la qüestió de les identitats pròpies i la naturalesa comuna. 49

B. La personalitat Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents paràgrafs, coherents) el que sapigueu. Convé afegir exemples i exposar la diferència entre temperament i caràcter; les virtuts principals que es van adquirint; què és la identitat; com es construeix la personalitat. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (2 p.) “Hace unos días, en un congreso, mantuve un debate con Eduardo Punset acerca de la importancia de la emoción en la toma de decisiones. [Él] (...) afirmaba que hay que fiarse de las emociones en el momento de decidir, porque tienen una perspicacia que el análisis o el conocimiento no alcanzan. Con frecuencia tenemos la impresión de que poseemos informaciones que no sabemos justificar, convicciones que resuenan afectivamente con gran energía. El lenguaje llama corazonadas a esas confusas premoniciones y considera que el pálpito, la aceleración del palpitar, es un modo certero de conocimiento. Mi postura es que las emociones son necesarias para decidir (...), pero no podemos fiarnos de ellas. Por ejemplo, todas las morales han sido establecidas para poner límites estrictos a los arrebatos del mundo pasional. Uno de los asistentes planteó entonces el tema de la intuición. Se lo agradecí porque, en efecto, nos permitía avanzar en el debate. Intuición es un término curioso y esquivo, difícil de definir. Designa un conocimiento inmediato, directo, totalizador, que no necesita argumentos, por lo que tiene un aura misteriosa. Suele hablarse de intuición femenina, por oposición a la racionalidad masculina. De cerebro derecho frente a cerebro izquierdo. ¿Qué hay de verdad en todo esto? Sin duda, captamos de golpe cosas que nos resultaría muy difícil explicar. La risa es un ejemplo llamativo de esa percepción a primera vista. Recuerdo un viejo chiste de Chumy Chúmez: "Antes no creía en nada. Ahora, ni eso". O lo comprendo a la primera o no entenderé su gracia, porque no hay nada más desgraciado que tener que explicar un chiste. Mi discrepancia con Punset se debe a que creo que esta capacidad de tener intuiciones acertadas es fruto de un aprendizaje eficaz, una habilidad para manejar de una vez grandes bloques de conocimientos (...). Los antiguos sabían que lo que llamamos buena suerte suele ser una sabia detección de las oportunidades (...). Es un entrenamiento muy parecido al que puede tener un tenista, que ha de aprender casi a adivinar la trayectoria del saque del rival, puesto que tiene que responder antes de haberlo percibido. En un mundo globalizado y veloz, educar la intuición se hace imprescindible para poder orientarnos en la complejidad, para equivocarnos lo menos posible.”. José Antonio Marina, La intuición (“Estilos de vida”, 13/11/10).

a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. «emociones» (serà un tipus de sentiment) b. «mundo pasional» (passions) c) Opineu que és correcte dir que l’ètica s’ocupa de “poner límites estrictos a los arrebatos del mundo pasional”? Quina és la funció de l’Ètica? Justifiqueu-ho. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos]

Examen recuperació 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 4t . .

III

Obs

ETC ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,7 p. cada una) 1. Quina és la diferència entre el temperament i el caràcter?

2. Defineix què són els sentiments i enumera altres estats psíquics que – sent diferents - s’hi relacionen

3. Indiqueu quines són les 4 virtuts bàsiques que estan presents en casi tots els projectes culturals?

4. Per què tan l’individualisme com el totalitarisme són solucions dolentes en la relació de l’individu amb la col·lectivitat?

5. Com s’explica que els humans tinguem identitats pròpies (tribus, nacions, estats, etc.) però seguim parlant d’una naturalesa comuna? Quina és la identitat més important?

II. Tema breu (4 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La naturalesa humana i la cultura Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents paràgrafs, coherents) el que sapigueu. No us oblideu d’assenyalar: què és la naturalesa i la seva relació amb la biologia; què és la cultura; quines ciències estudien què es bo per als humans; per què els éssers humans som morals; en què som iguals i en què diferents.

B. La llibertat com a projecte Exposeu la distinció entre coaccions externes i internes. Expliqueu per què la biografia de cada persona és créixer en llibertat. Veure com es passa de l’heteronomia a l’autonomia moral. definir amb precisió llibertat, relacionant-ho amb el “projecte de vida”. Explicar de quines manes es pot col·laborar a l’alliberament de tots els homes,. eliminant els principals obstacles.

III. Comentari de text (2,5 p.) Aquest és un famós text d’Aristòtil. Un cop llegit, i subratllat si vols, explica amb les teves paraules per què Aristòtil afirma que “l’ésser humà és social”, de manera natural. La raó per la qual l’home és un ésser social, més que qualsevol abella i que qualsevol animal gregari, és evident: la naturalesa no fa res en va, i l’home és l’únic animal que té paraula, ja que la veu és signe de dolor i de plaer, i per això la posseeixen també els altres animals, perquè la seva naturalesa arriba a tenir sensació de dolor i de plaer, i a indicar-la els uns als altres. Però la paraula serveix per manifestar el que és convenient i el que és perjudicial, així com el que és just i el que és injust. Aristòtil, Política.

Examen 2n trimestre Nom .. I .. . II .. . III .. . Obs . I. Qüestions (0,8 p. cada una)

ETC .... / Curs: 4t .

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

1. Indica les principals característiques de l’hedonisme i de l’estoïcisme.

2. Tot i que la guerra sempre és una solució dolenta, assenyala breument les condicions de la “guerra justa”.

3. Enumera tres solucions bones per a “resoldre els conflictes humans”

4. Indica quatre dels cinc pilars fonamentals en què es basa la moral de l'Islam.

5. Indica - amb informació rellevant - dos casos de moviments socials reivindicatius en el cas de la segregació racial.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La importància de les religions Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre, per què les religions són interessants per a la història de l’ètica. Indiqueu les característiques generals de les religions i expliqueu quines són les més difoses del món i què les caracteritza.

B. Les teories ètiques Què s’entén per teories o sistemes ètics i què els caracteritza. Quina n’és la importància i perquè la universalització de les seves propostes és tan rellevant. Exposar els dos grans grups d’ètiques: les materials i les formals, a nivell general. Només cal enumerar algun exemple de les principals teories ètiques existents. [Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema escollit]

III. Comentari de text (3 p.) “A Sierra Leona, els guerrillers tallen la mà dreta dels habitants d'una aldea abans de retirar-se. Una nena, que està molt contenta perquè ha après a escriure, demana que li tallin l'esquerra per poder seguir fent-ho. En resposta, un guerriller li amputa les dues. A Bòsnia, uns soldats detenen una noia amb el seu fill. La porten al centre d'un saló. Li ordenen que es despulli. «Va posar el nadó a terra, al seu costat. Quatre txètniks la van violar. Ella mirava en silenci al seu fill, que plorava. Quan va acabar la violació, la jove va preguntar si podia alletar el nadó. Llavors, un txètniks decapitar al nen amb un ganivet i va donar el cap plena de sang a la mare. La pobra dona va cridar. La van treure de l'edifici i no se la va tornar a veure més” (The New York Times, 13/12/92). Els diaris estan plens d'horrors. La història també. Hitler, Stalin, Pol Pot i molts altres haurien de formar part d'un retaule maleït que no oblidéssim mai. Resulta incomprensible que davant de tanta maldat, davant de tant comportament indigne i indignant, afirmem que tots els éssers humans estan dotats de dignitat, és a dir, d'un valor intrínsec, independent dels seus actes, de la seva barbàrie, d'aquest inic refinament de la crueltat. Resulta incomprensible que no seguim enarborant l'equilibrat principi del talió [=imposar un càstig o pena igual al crim comès: l'expressió més famosa és "ull per ull, dent per dent"], culminació de la justícia commutativa, que tinguem consideració amb qui no la va tenir prèviament, que ens entossudim a lliurar de la pena capital a qui ha violat i matat una nena, o a rehabilitar a qui sense raó i sense excusa ens ha destrossat la vida. D'on hem tret una idea tan estranya? Per què la acceptem fins al punt que està recollida en moltes Constitucions modernes? No va contra el sentit comú, contra els sentiments comuns, contra la sana indignació davant el salvatgisme, contra l'equilibri de la justícia? És contradictori afirmar la dignitat dels indignes. Per què ho fem? (...). Els éssers humans volem ser feliços. Aquest projecte colossal, irremeiable i vague dirigeix totes les nostres creacions. És un afany privat, però que només pot curullar mancomunadament. D'aquí neix la nostra «fúria constructora de ciutats», que va dir Sòfocles. Incomplets i febles, edifiquem les ciutats per que al seu torn les ciutats ens edifiquin a nosaltres, ja que la nostra intel·ligència i fins i tot la nostra llibertat són creacions socials. L'autonomia personal és el fruit més refinat de la comunitat. La necessitat de fundar la nostra felicitat individual en la felicitat de la polis, en la felicitat política, ens ha obligat a construir metafòrics ponts, albergs, muralles, superbes torres, eficients desguassos, tota una arquitectura vital. A aquesta tècnica dels fonaments, l'anomenem ètica i dret. La creació sempre produeix sorpreses. Els éssers humans, creient que estaven proporcionant un refugi, estaven en realitat dissenyant una manera nova de ser home, una nova Humanitat”. J. A. Marina i M, de la Válgoma, La lluita per la dignitat. a) Expliqueu breument – unes 70-80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. «dignitat» b. «ètica» c) Creieu que – en nom de l’ètica i del dret - hem de suportar injustícies com les del principi del text, sense castigar-les “més durament”? O sigui, serveixen els principis ètics “per millorar el món”? Raoneu-ho [Responeu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant III]

Examen recuperació 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 4t . .

III

Obs

ETC ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Enumera tres solucions dolentes per a “resoldre els conflictes humans”.

2. “Una persona egoista solament s’interessa per si mateixa (...), considera el món exterior solament des del punt de vista del que pot prendre’n; no té interès per les necessitats alienes". Creus que aquest plantejament seria més propi d'una ètica material o formal...: per què?

3. Quina és la funció dels qui es rebel·len contra el patiment injust dels més dèbils? Al menys, dos aspectes.

4. Quins són els principals criteris que hem d’analitzar per a acceptar (o no) una teoria ètica com a veritable?

5. Tot i que la guerra sempre és una solució dolenta, assenyala breument les condicions de la “guerra justa”.

B. Les teories ètiques Què s’entén per teories o sistemes ètics i què els caracteritza. Quina n’és la importància i perquè la universalització de les seves propostes és tan rellevant. Exposar els dos grans grups d’ètiques: les materials i les formals, a nivell general. [Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema escollit]

III. Comentari de text (3 p.) “La base de l'utilitarisme és també el plaer i el dolor. D'aquesta manera, per als utilitaristes, el que proporciona plaer és bo i el que ens causa dolor és dolent: és una varietat de l'hedonisme ètic. L'hedonisme sosté que el bé que les persones han de buscar és la felicitat o el plaer. No simples plaers físics o hormonals, sinó situacions agradables, que poden incloure plaers més nobles (intel·lectuals, socials, espirituals) Aristòtil va sostenir que el que tot home en definitiva busca és la felicitat. Tota la resta és mitjà per a aquest fi. La felicitat té un valor intrínsec. Però per als utilitaristes el resultat que hem de buscar en totes les nostres accions ja és la felicitat, perquè és l'únic bé en si, això sí pensar en la màxima felicitat per al major nombre possible. Tradicionalment es reconeix a Jeremy Bentham com a pare del moviment filosòfic anomenat utilitarisme. Ha tingut una gran influència no només en ètica, sinó també en política i economia, especialment en el món anglosaxó. L'utilitarisme de Bentham s'inspira en la doctrina de Epicur, que és un dels grans intents per fer compatible el materialisme amb la llibertat i amb l'ètica. L'epicureisme afirma que l'home només és un ésser material i que, per tant, la seva finalitat és també material. La fi de l'home és el plaer. El sentit i la finalitat de la nostra vida és dur a terme una vida el més agradable possible. No hem de confondre el epicureisme amb l’hedonisme bast. Hedoné significa plaer en grec. L'hedonista bast posa la felicitat de l'home en la recerca desesperada de plaers sense més, i es dedica a gaudir de la vida sense fre algun: "mengem i bevem, que demà morirem". Epicur és prou intel ligent com per adonar-se que la recerca desenfrenada i irracional del plaer acaba per produir dolor, enuig, fàstic. Per exemple, un hedonista pensa que, si a una persona li agrada l’alcohol ha de beure tant com vulgui fins a embriagar-se. Un epicuri raonaria de la següent manera: emborratxar amb rom provoca un plaer de dues o tres hores, però l'altre dia tindràs mal de cap i mal de panxa per sis o set hores. A més no podem emborratxar cada dia, doncs el més probable és que ens emmalaltiríem Fins i tot és un plaer massa car. És molt millor beure moderadament, ja que causa plaer i no porta dolor. El veritable plaer, pensa Epicur, consisteix a evitar el major nombre possible de dolors, inquietuds i ansietats. Per a això, l'home ha de portar una vida moderada, ordenada, no ha de viure desenfrenadament. Epicuri és un economista del plaer. No proposa pas una vida moderada per motius virtuosos sinó que calcula les inversions i s'adona que és millor invertir en plaers petits però constants. Adaptat de: /www.network-press.org/?el_utilitarismo (consultat el 2072/11) a) Expliqueu breument – unes 80 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. «materialisme» b. «un valor intrínsec» c) Justifiqueu per què en el text s’afirma que l’utilitarisme va influir “no només en ètica, sinó també en política i economia“. Amb paraules més senzilles, com ha de ser una teoria ètica perquè resulti bé en política? Raoneu-ho. [Responeu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant III]

Examen 3r trimestre Nom .. I .. . II ..

ETC .... / Curs: 4t .

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (1 p. cada una) 1. Afirma o nega, però sempre digues el perquè: “L’ètica del drets humans és una teoria de tipus formal”. Per què són tan importants aquests Drets?

2. Enumera quin és el tema principal de cada una de les tres generacions de drets humans que s’han considerat en la història recent, i afegeix detalls concrets de la 3a generació.

3. Exposa tres conseqüències negatives per a la gent allà on no es respecten els drets humans.

4. La Declaració de Nacions Unides comença amb un Preàmbul: “...Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar (...) el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals...”). Com es fan respectar els Drets?

5. Cadascú de nosaltres té unes obligacions. Poden provenir de diferents orígens. Per exemple, cal obeir les lleis justes. Quines altres dues classes d’obligacions o deures hem de complir a la nostra vida? Explica-ho.

II. Tema breu sobre imatges i documents (3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)

Veureu uns minuts sobre diferents drets humans. Teniu la relació d’aquesta versió en un full que se us dóna apart, i que us podeu quedar. Podeu prendre anotacions en l’espai lliure. Prenent com a base aquesta documentació, justifica aquesta frase amb raons, exemples, comparacions...etc.:

“Els Drets Humans semblen ser una bona teoria ètica per a tot el món”

[Seguiu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant II]

III. Comentari de text (2 p.) “En qualsevol societat hi ha sempre un ampli sector de la població que és marginat i discriminat en funció de la seva debilitat, de la falta de recursos o d’alguna discapacitat. Aquests grups es troben en una situació de marginalitat i debilitat pel que fa a altres sectors de la població que se situen en el que considerem “la normalitat”. El nivell de moralitat d’una societat es mesura pel tracte que dóna als febles. Un exemple de solució dolenta és apartar els individus que han deixat de ser productius i ja no reporten beneficis. Això és típic de societats desenvolupades, riques i molt individualistes. Les solucions bones desenvolupen una cultura de la solidaritat: el voluntariat n’és un bon exemple. Fomenta el respecte de la dignitat de la persona, considerant-la valuosa no pas en funció de la seva “utilitat o productivitat”. L’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans aporta la millor solució”. J. A. Marina, Educació eticocívica, Llibre del professor.

a) Expliqueu breument – unes 40-50 paraules. – les idees principals del text. b) Assenyaleu amb precisió – unes 5-10 paraules – el significat aquí, de: a. «marginalitat» b. «voluntariat» c) Justifiqueu per què l’autor proposa l’article 26 com a solució. [Responeu – escrivint amb atenció - al full en blanc, posant III]

Examen extraordinari. Preguntes

ETC

Curs: 4t I. Qüestions (0,8 p. cada una; només ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt) 1. Explica aquesta frase amb paraules teves o amb un exemple. “Tots els humans tenim diferents identitats pròpies però una naturalesa comuna” 2. Què significa l’expressió “esta motivat”? Té a veure amb els sentiments? 3. Un exemple de menyspreu de la vida humana són els genocidis: què és un “genocidi”? 4. Distingeix entre temperament i caràcter. 5. Quines són les quatre principals forces que han col·laborat al desenvolupament de l’ètica: 6. Distingeix entre “moral” i “ètica” 7. Indica algun element típic de la religió cristiana. 8. Com influeixen les víctimes de les injustícies en el desenvolupament de l’ètica? 9. Condicions per una guerra “justa” 10. Què proposa l’hedonisme? 11. Conseqüències negatives de l’incompliment dels drets humans 12. Quines són les 3 generacions de drets humans? 13. La Constitució espanyola protegeix els Drets Humans? Com? 14. Qui és el principal defensor del Drets Humans a nivell internacional? Per què? 15. A la nostra vida tenim tres classes de deures o obligacions: quins?

II. Tema

(feu-ne només un, d’entre els que li pertoquin segons el full adjunt / 3 p. / organitzeu el contingut, seguint el vostre propi esquema / el professor indicarà si podeu consultar el llibre durant un temps)

A. L’ésser humà i la intel·ligència (1.2) B. Elegir la nostra personalitat (2.3) C. La veu de les víctimes i els moviments socials (3.4) D. Les teories ètiques (4.1) E. Els drets humans com a moral universal (5.1) F. La defensa dels drets humans (5.3)

“El dret a la vida ens exigeix, a més, de col·laborar en el seu manteniment. No n’hi ha prou de no matar, de no destruir la vida. Cal ajudar-la, protegir-la, tenir-ne cura. Per això hem d’assistir els qui no tenen allò que cal per viure i els qui estan en perill. Encara que visquin lluny de nosaltres, si defensem el valor de la vida en hem de sentir responsables dels qui moren de gana, de set, de malalties que nosaltres podríem curar, o d’aquells que són víctimes de tiranies””. J. A. Marina, Llibre de text. 59

a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «responsables» • «tiranies» c) Explica per què aquest text aporta una solució bona i, en canvi, considerar que una vida humana val més o menys segons la seva utilitat és una solució inadequada

“Els moviments socials són desafiaments col·lectius plantejats per persones que comparteixen objectius comuns i solidaritat, en una interacció mantinguda amb les elits, els oponents i les autoritats. L’acció col·lectiva ha caracteritzat la societat humana des que existeix el conflicte social, però va adquirir més importància a partir del segle XVIII, sobretot amb la generalització de la impremta i la lectura”. Sidney Tarrow, El poder en moviment. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «interacció» • «elits» c) Argumenta i explica com, en la teva opinió, els moviments socials poden ser d’ajuda contra les injustícies però com també en poden generar més, d’injustícies. Pots posar alguns exemples recents, si et venen al cap.

“En acabar la Segona Guerra Mundial, es funda a San Francisco, als Estats Units, l’organització de les Nacions Unides, l’ONU, amb l’objectiu de tractar d’evitar que es tornin a produir fets bèl·lics com els que havien tingut lloc durant la primera meitat del segle XX (...). Una de les primeres tasques que es planteja l’ONU, per aconseguir el seu objectiu, és elaborar un catàleg de drets, que contingui allò que es consideren exigències bàsiques de la dignitat humana, exigències que hauran de respectar totes les persones i tots els països del món. El 10 de desembre de 1948, quaranta-vuit Estats dels cinquanta-sis que en aquell moment pertanyien a l’ONU van aprovar i van firmar la declaració Universal dels Drets Humans (...). Actualment, són gairebé dos-cents Estats els que s’han compromès a respectar i vigilar el compliment dels drets que s’hi contenen”. José Antonio Baigorri et al., Los derechos humanos, un proyecto inacabado. a) Expliqueu breument – unes 60 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: • «ONU» • «dignitat humana» c) Seria interessant que comentessis alguns d’aquests drets humans, que són 30 articles, i que hem vist parcialment a classe.

Examen extraordinari. Respostes Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 4t . .

III

Obs

ETC ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

Reservat al professor. Revisió de la llibreta i de les fitxes. Observacions relatives al treball en el Campus virtual

Full de respostes Part I

Part II

Part III

1-5

A/B

1r i 2n TR

3, 5, 6, 7, 10

B/D

1r i 3r TR

3, 5, 11, 13, 15

A/E

6-10

C/D

6, 7, 11, 13, 15

D/F

3r TR

11-15

E/F

TOT

3, 5, 6, 13, 15

C/E

1r TR

2n TR 2n i 3r TR

Comenceu des d’aquí i indiqueu sempre clarament què esteu responent... Per exemple: I.4, I.7; o bé II.C, II.E; o bé III.B....

Examen 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r .

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Afirmeu o negueu, o però sempre argumenteu: “La personalitat es pot modificar amb el pas dels anys”.

2. Definiu: autonomia personal

3. Què caracteritza les pors de tipus irracional? (al menys 3 aspectes)

4. Exposeu què significa, en concret, la frase: “en les societats patriarcals sovint s’aplicava un model discriminatori per la dona”. Podeu afegir algun exemple aclaridor.

5. Definiu: intel·ligència i, d’altra banda, autoestima

6. Exposeu què caracteritza a les persones d’orientació heterosexual. Comenteu si han estat valorades amb severitat al llarg de la història.

7. Afirmeu o negueu, però sempre argumenteu el perquè de la vostra resposta: “Els qui són valents mai tenen por”

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. La personalitat i la psicologia Cal exposar la importància que té el coneixement d'un mateix i què hi aporta la psicologia. També s'ha d'explicar què és la personalitat, de quin tipus n'hi ha, i la diferència entre els dos elements que la formen. Finalment, una valoració de decidir bé què volem fer amb la nostra vida, un projecte vital. 62

B. La felicitat i el projecte ètic Es tracta d'explicar què és la felicitat i quins en són els seus components principals. també com, des d'un punt de vista ètic, és molt fàcil ser egoista però s'ha de permetre i fins i tot afavorir la felicitat dels altres: si no, no s'és feliç. Tot això ben explicat i redactat, amb alguns exemples i definicions. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (1,4 p.) “L’ assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables. Cal diferenciar la conducta assertiva o socialment habilidosa, de l'agressiva i de la passiva. La primera és l’expressió directa dels propis sentiments, desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones (...). La conducta assertiva no té sempre com resultat l'absència de conflicte entre les dues parts; però el seu objectiu és la potenciació de les conseqüències favorables i la minimització de les desfavorables. La conducta agressiva defensa els drets personals i expressa els pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones. La conducta agressiva en una situació pot expressar-se de manera directa o indirecta. L'agressió verbal directa inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils o humiliants. El component no verbal pot incloure gestos hostils o amenaçadors, com esgrimir el puny o les mirades intenses i fins i tot els atacs físics. L'agressió verbal indirecta inclou comentaris sarcàstics i rancorosos i murmuracions malicioses (...). Les víctimes de les persones agressives acaben, més tard o més d'hora, per sentir ressentiment i per evitar-les (...). Les conseqüències a llarg termini d'aquest tipus de conductes són sempre negatives. Qui, finalment, té una conducta passiva transgredeix els propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o a l'expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, amb falta de confiança, de tal manera que els altres no li fan cas. La no asserció mostra una falta de respecte cap a les pròpies necessitats. El seu objectiu és l'apaivagar als altres i l'evitar conflictes costi el que costi. Comportar-se d'aquesta manera en una situació pot donar conseqüències no desitjables i desfavorables. Algunes estratègies útils són: respondre als símptomes d'ansietat amb acostament i no amb fugida o evitació; saludar la gent d'una forma adequada i amb una mirada als ulls; escoltar atentament i elaborar mentalment temes de conversa; parla amb una dicció adequada, no xiuxiuejant; intentar suportar alguns silencis sense posar-te nerviós; etc.”. Recursos de psicopedagogia, L’assertivitat (www.xtec.es/~jcruz, cf 13/11/10; adaptat).

a) Expliqueu breument – unes 50 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest text (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. «component no verbal» b. «transgredeix» c) Opineu que “dir no” fa perdre amistats? Justifiqueu-ho. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos]

Examen recuperació 1r trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 3r . .

III

Obs

CDH ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (1 p. cada una) 1. Quina és una de les principals diferències entre el temperament i el caràcter?

2. Responeu: què significa la “llibertat de consciència” en una societat, en relació a la identitat religiosa?

3. Què permet fer la intel·ligència humana que sigui exclusiu respecte a les habilitats dels animals?

4. La por és un sentiment que no és sempre dolent ni sempre bo: expliqueu-ho.

5. Com definiríeu què és la “valentia”.

6. Exposeu què caracteritza a les persones d’orientació homosexual. Sabeu si han estat valorades amb severitat al llarg de la història?

II. Tema breu (2,5 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. L’afirmació d’un mateix i l’assertivitat Expliqueu la importància que té disposar d’un coneixement correcte d’un mateix. A més feu veure que l’assertivitat noi suposa ni una absoluta seguretat ni tampoc deixar-se arrossegar pels altres. No us oblideu d’explicar la importància que té defensar el propi punt de vista sense agressivitat.

B. La psicologia en el projecte d’una societat justa Expliqueu la importància que té la Psicologia, i el propi coneixement. Exposeu el que sapigueu de la personalitat: què és, quina nivell té, com es va formant... [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenció: deixeu marges generosos]

III. Comentari de text (1,5 p.) “Tots pertanyem a moltes col·lectivitats i aquesta pertinència múltiple, a la vegada que ens acosta i ens fa propers a un ampli sector de gent també és ben cert que ens allunya i ens va diferenciant d’altres. D’aquesta manera va sorgint la nostra identitat, en raó d’un combinació molt complexa, i sempre diferent i canviant, de circumstàncies... alguns ens són imposades i altres són decisions lliures”. Mario Vargas Llosa, ¿Y el hombre dónde estaba? (El País, 8/4/2007; traduït i adaptat).

a) Expliqueu breument – unes 40 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest text (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta és fonamental). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 5-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. «múltiple» b. «identitat» c) Opineu que pot voler dir l’última frase: poseu exemples de circumstàncies imposades i altres lliures. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenció: deixeu marges generosos]

Examen 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r .

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Exposa dos dels sentiments més profunds de la convivència íntima: l’aferrament i al gelosia.

2. La responsabilitat és un tema important en tota relació humana: què té a veure amb la sexualitat, en concret?

3. Defineix amb precisió en què consisteixen la “funció reproductora” i la “funció afectiva” de la família

4. Posa exemples concrets que manifestin com es viu la justícia – no la responsabilitat ni la solidaritat en aquest cas – dins de les relacions familiars íntimes

5. Afirma o nega, però sempre argumenta-ho: “En la convivència íntima: ser lleial significa que algú no ens enganya i hi podem comptar; ser fidel, en canvi, vol dir que compleix promeses i compromisos”.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Formes d’unitat familiar. La família com a un dret Cal indicar quines són les 4 estructures bàsiques que pot tenir actualment una família. També cal veure els problemes de cada una d’elles i les qualitats. Definir què és una família i argumentar perquè se l’anomena “nucli de la societat”. Finalment: tothom ha de tenir o formar una família? Quines decisions comporta formar-la i “algú vol una família per sentir-se i ser desgraciat”?

B. L’amistat i l’ètica: responsabilitat, justícia i solidaritat Després d’una introducció, ben escrita, explicant les relacions diferents – més o menys íntimes- que es desenvolupen, i la importància especial de l’amistat durant l’adolescència, assenyaleu actituds positives per fer amics. Seguidament alguns punts difícils de l’amistat: pressió excessiva del grup,. 66

importància de saber di que no, com es reconeix un amic de debò, i com s’aplica cada un dels principis (responsable, just, solidari) a l’amistat. [Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema escollit]

III. Comentari de text (3 p.) "La família constitueix el nucli de la societat, representa el tipus de comunitat perfecta, ja que s'hi troben units tots els aspectes de la societat: econòmics, jurídics, socioculturals, etc. Són moltes les definicions que hi ha de família però la majoria planteja que és l'estructura social bàsica on pares i fills i filles es relacionen. Aquesta relació es basa en forts llaços afectius, podent d'aquesta manera els seus membres formar una comunitat de vida i amor. Aquesta família és exclusiva, única, implica un permanent lliurament entre tots els seus membres sense perdre la pròpia identitat. Entenem d'aquesta manera que el que afecta un membre afecta directament o indirectament a tot la família: per això llavors que parlem de sistema familiar, d'una comunitat que és organitzada, ordenada i jeràrquica i moltes vegades relacionada amb el seu entorn. La família és una institució que influeix amb valors i pautes de conducta que són presentats especialment pels pares, els quals van conformant un model de vida per als seus fills ensenyant normes, costums, valors que contribueixin a la maduresa i autonomia dels seus fills (...). En línies generals, la família es preocupa de la reproducció i de la cura física dels seus membres i està a càrrec del benestar i desenvolupament psicològic i social de cada un d'ells (...). No es desconeix amb això altres tipus de família que han sorgit (...), els quals també s’enfronten amb desafiaments permanents en la seva estructura interna, en la criança dels fills, en el seu exercici parental o maternal. Per esmentar-ne algunes, la família de mare soltera, de pares separats les quals compten amb una dinàmica interna molt peculiar (...). Cal reconèixer que no sempre els adults, en específic els pares, compten amb tots els elements que els permetin educar de manera correcta als seus fills. No és llunyana la realitat de la violència intrafamiliar, abusos sexuals, abandonaments dels fills, problemes de comunicació i comprensió que porten als més febles de la família, els fills, a ser vulnerables a una infinitat de riscos com les drogues, la violència, i altres delictes contra la societat. De vegades alguns pares transfereixen a altres institucions les tasques familiars, no perquè la família sigui incapaç de complir el seu deure, sinó perquè les activitats que realitzen en l'actualitat requereixen del suport d'altres institucions que els proporcionen un mitjà eficaç d'aconseguir els mateixos propòsits. Entre les més importants s'assenyala l'escola". José G. Saavedra Accessible a: http://www.monografias.com/trabajos26/tipos-familia/

a) Expliqueu breument – unes 60-70 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest text (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 8-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. « llaços afectius » b. « ser vulnerables » c) Valoreu que el model de família de cadascú decideix en bona part el correcte “desenvolupament psicològic i social de cada un d'ells” (del membres del grup)? Argumenteu-ho. [Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament III.a, III.b i III.c]

Examen recuperació 2n trimestre Nom .. I .. . II ..

.... / Curs: 3r . .

III

Obs

CDH ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Sobre la intimitat, dues qüestions: a) què són les “relacions íntimes” i de què es diferencien; i b) per quina raó solen ser més conflictives amb els adolescents?

2. La justícia és un tema important en tota relació humana: què té a veure amb la sexualitat, en concret?

3. Defineix amb precisió “família mononuclear” i “família reconstituïda”

4. Posa exemples concrets que manifestin com es viu la solidaritat – no la responsabilitat ni la justícia en aquest cas – dins de les relacions familiars íntimes

5. Afirma o nega, però sempre argumenta-ho: “L’estil permissiu del pares ajuda a madurar perquè l’adolescent no se sotmet a regles ni normes. És un ambient càlid i acollidor, gens exigent, que afavoreix l’egocentrisme”.

II. Tema breu (3 p. / feu-ne només un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) A. Les funcions de la família. La família coma base de la felicitat i símbol de convivència Exposeu quines són aquestes funcions que compleix la família i per quina raó totes les religions, declaracions, etc. diuen que els humans formem una família. Què té d’especial la família envers la felicitat, argumentat amb raons sòlides. O sigui: “¿no es pot ser feliç sense família? Argumenteu-ho

positives per fer amics. Seguidament alguns punts difícils de l’amistat: pressió excessiva del grup,. importància de saber di que no, com es reconeix un amic de debò, i com s’aplica cada un dels principis (responsable, just, solidari) a l’amistat. [Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema escollit]

III. Comentari de text (3 p.) "Per tant, l’educació afectivosexual és un procés que ha de començar en els primers anys d’existència i continuar al llarg de tota la vida. En aquest procés estan implicats tant la família com l’escola i, en alguns moments, altres adults experts o de referència. La família és la més important, perquè actua com a model de conducta, especialment pel que té a veure amb les relacions interpersonals, les relacions afectives i en una determinada manera d’entendre i exercir els rols associats a cada sexe. Però, potser l’època de l’adolescència no és el millor moment perquè els pares comencin a parlar de sexualitat amb els seus fills. Hi ha tota una sèrie d’aspectes previs que s’han de començar a treballar des de la infància: valors, respecte, estima, demostració d’afecte… De fet, quan comença a aparèixer el tema de la sexualitat a casa, sobretot la que es relaciona amb el cos i el plaer, molts pares pensen que ja se’n parlarà quan tingui l’edat. Però, quin és aquest moment? S’ha d’esperar que els fills arribin a l’adolescència i comencin a compartir la seva sexualitat o hagin viscut les primeres experiències amb majors o menors situacions de risc? Sovint els pares, davant les diferents expressions de la sexualitat dels fills i filles durant el creixement, se senten confosos (...). Al mateix temps, les preguntes dels nens i nenes referents a la sexualitat, moltes vegades causen sorpresa o pudor. Dóna la sensació que no s’està preparat per respondre-les. A vegades, sabent què es vol respondre, no se sap ben bé com dir-ho. Sempre existirà el neguit i el dubte i les diferents opinions de com educar sexualment als infants, ja que en gran part, això depèn de com hem viscut i sentit nosaltres els adults la pròpia sexualitat (...). De totes maneres, la gran majoria de pares i mares són perfectament conscients de la necessitat d’una educació sexual que sigui clara, positiva i apropiada a cada edat i moment de l’evolució. Això vol dir, tractar sempre aquest tema, amb la màxima naturalitat i normalitat possible (...). Quant la informació arriba des de casa amb normalitat, es converteix més ràpidament amb coneixement, ajuda a prendre decisions ètiques i fonamenta les bases d’una futura capacitat crítica i de gestió del risc. Si considerem a la família com un dels principals agents educatius pel que fa a l’afectivitat i la sexualitat, caldria tenir en compte que a vegades li fa falta ajut, doncs, tot i que el pare i/o la mare són imprescindibles en aquest procés, sovint el que els passa és que no saben com fer-ho. Tampoc saben a on anar per demanar assessorament i ajut, quan són conscients que el necessiten per poder afrontar aquests o altres temes amb els seus fills". Fundació Víctor Grífols i Lucas: "Afectivitat i sexualitat. Són educables? Accessible a: http://www.llevadores.cat/html/blanc/arxius/afectivitat%20i%20sexualitat.pdf

a) Expliqueu breument – unes 60-70 paraules aprox. – les idees principals i més rellevants d’aquest text (Cal que eviteu la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi). b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 8-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. « la família és la més important, perquè actua com a model » b. « causen sorpresa o pudor » c) Opineu que la primera orientació respecte a la sexualitat ha de venir dels pares? Justifiqueu-ho. [Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament III.a, III.b i III.c]

Examen 3r trimestre Nom .. I .. . II ..

CDH .... / Curs: 3r .

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

I. Qüestions (0,8 p. cada una) 1. Defineix aquests conceptes: aristocràcia, oligarquia.

2. Explica amb les teves paraules quins són els avantatges de la democràcia indirecta sobre la directa. A classe, quan s’ha de prendre una decisió ràpida, quin dels dos sistemes és millor? Per què?

3. Montesquieu va escriure que: “...hi ha el perill que el monarca o el senat facin lleis tiràniques i les executin igualment de manera tirànica. Això passa també quan el poder judicial no està separat del poder legislatiu i de l’executiu”. De quin problema parla? Explica la solució que es va proposar.

4. Exposa breument què s’entén per “ideologia” i què significa “pluralisme polític”

5. Indica algunes competències que, a Espanya, són estatals, i altres que siguin autonòmiques. En què es diferencien.

6. Afirma o nega, però sempre argumenta: “Segons qui sigui el Cap d’Estat, hi pot haver dos sistemes principals de govern: les dictadures i les democràcies”.

II. Tema breu (2,6 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) La participació dels ciutadans en la vida pública Exposa de la manera que consideris més clara, concreta, creativa i convincent, tots o alguns dels següents punts. Ha de quedar en forma de redacció: si vols, fes-te un esquema en esborrany abans. 1. Fets: els protagonistes d ela democràcia són els ciutadans 2. Opinions: la demagògia és un perill per la democràcia 3. Exemples de participació en política: votar, reivindicar, participar en associacions, col·laborar amb moviments socials, etc. 4. Testimonis. Fixa’t en aquesta confessió d’una víctima: “En aconseguir sortir del meu país em va sorprendre saber que Amnistia Internacional [una ONG internacional] d'alguna manera havia tingut notícia sobre el que m'havia passat i que s'havia mobilitzat per mi. Amnistia Internacional significa molt per a mi. Gràcies a aquells es preocupen prou per altres persones com per a contribuir al treball d'Amnistia Internacional, persones com jo en tot el món segueixen vives i són el que ara són.” Silvestre Gahungu, Burundi. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II]

III. Comentari de text (2,6 p.) “Article 62 de la Constitució: “Correspon al Rei: a) Sancionar i promulgar les Lleis; b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos en la Constitució; c) Convocar a referèndum en els casos previstos en la Constitució; d) Proposar el candidat a President del Govern, i si escau, nomenar-lo, i també posar fi a les seues funcions en els termes previstos en la Constitució. (…) i) Exercir el dret de gràcia d’acord amb la Llei, que no podrà autoritzar indults generals”. a) Expliqueu breument – 40-50 paraules aprox. – de què tracta aquest text i d’on s’ha extret. b) Assenyaleu amb precisió i breument – al voltant de 8-10 paraules – el significat, en aquest text, de les expressions següents: a. « promulgar» b. « referèndum» c) Valoreu si us sembla convenient que cada persona o institució tinguin límits en les seves funcions polítiques i de poder, o – en algun cas, potser – seria millor que el qui governa tingués tots els poders. Argumenteu-ho. [Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament III.a, III.b i III.c]

Examen extraordinari. Preguntes

CDH

Curs: 3r I. Qüestions (0,8 p. cada una; només ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt) 1. Indiqueu les principals diferències entre el temperament i el caràcter? 2. En relació a la identitat religiosa, ¿què significa la “llibertat de consciència” en una societat? 3. “La por és un sentiment que no és sempre dolent ni sempre bo”: expliqueu per què. 4. Com definiríeu què és la “valentia”. 5. Exposeu què caracteritza a les persones d’orientació homosexual. Sabeu si han estat valorades amb severitat al llarg de la història? Concreteu-ho. 6. Dues qüestions sobre la intimitat: a) tenen d’especial les “relacions íntimes” respecte a altres activitats que fem; i b) per quina raó solen ser més conflictives amb els adolescents? 7. Comenta quines són les funcions principals de la família: reproductora.... 8. Defineix amb precisió: “família mononuclear” i “família reconstituïda” 9. Posa exemples concrets que manifestin com es viu la solidaritat – no la responsabilitat ni la justícia en aquest cas – dins de les relacions d’amistat. 10. Opina a favor, o en contra, amb arguments: “L’estil permissiu del pares es bo pels adolescents perquè així no s’han de sotmetre a regles ni normes”. 11. Diferencia aquests dos conceptes: monarquia / república. 12. Quins són els avantatges de la democràcia indirecta sobre la directa. Quan sembla millor una democràcia directa, sense representants. 13. En què consisteix la “divisió de poders”? Quins avantatges suposa? 14. Exposa breument què s’entén per “pluralisme polític”. A més, indica quina és la funció dels partits polítics. 15. Afirma o nega aquesta frase, però sempre argumenta: “Els ciutadans han de participar en la democràcia votant a les eleccions, col·laborant en moviments socials i reivindicant el seus drets”

II. Tema

A. L’afirmació d’un mateix i l’assertivitat La importància que té disposar d’un coneixement correcte d’un mateix. L’assertivitat no suposa ni una absoluta seguretat ni tampoc deixar-se arrossegar pels altres. Per què cal defensar el propi punt de vista sense agressivitat. B. La psicologia en el projecte d’una societat justa Expliqueu la importància que té la Psicologia, i el propi coneixement. Exposeu el que sapigueu de la personalitat: què és, quins nivell té, com es va formant... C. Les funcions de la família. La família coma base de la felicitat i símbol de convivència Quines són aquestes funcions que compleix la família i per quina raó totes les religions, declaracions, etc., diuen que els humans formem una família. Què té d’especial la família envers la felicitat. 72

D. L’amistat i l’ètica: responsabilitat, justícia i solidaritat Expliqueu les relacions diferents – més o menys íntimes- que es desenvolupen, i la importància especial de l’amistat durant l’adolescència. Actituds positives per fer amics. Alguns punts difícils de l’amistat: pressió excessiva del grup, importància de saber di que no, com es reconeix un amic de debò, etc. E. Els principis bàsics de la democràcia En el llibre es tracta de l distinció entre la democràcia directa i la indirecta, de la importància de la Constitució i de com hi ha una divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). Finalment es distingeix entre monarquies i repúbliques, segons qui sigui, en concret, el Cap de l'Estat. F. La participació dels ciutadans en la vida pública Comenteu la importància de intervenir en les decisions col·lectives i quines maneres tenim de fer-ho: votant, opinants, etc. També podeu parlar de com podem influir en la societat tenint cura dels nostre hàbits de consum, un comportament correcte, etc.

“En un infant sa, les capacitats mentals i el temperament poden canviar a través del procés educatiu. Els infants nerviosos poden tranquil·litzar-se, els que siguin lents a l’hora d’aprendre poden guanyar rapidesa, i els tímids poden fer-se més sociables. Per això és tan important l’educació en els primers anys”. J. A. Marina, Llibre de text. a) Expliqueu breument – unes 30-35 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. «temperament» b. «sociables» c) Argumenteu per què sembla que, quan la gent és fa més gran, deu ser més difícil corregir certs problemes de la personalitat.

“La família “negociadora” es caracteritza per unes relacions intergeneracionals molt menys jerarquitzades que en el passat, amb unes normes de convivència molt menys rígides, que són, a més, qüestionades de manera constant pels fills en una estratègia per a obtenir quotes d’autonomia cada cop més grans. Per reclamar aquesta autonomia, els fills exigeixen, a més d’un tractament en pla d’igualtat al dels pares i qüestionen la legitimitat de les normes establertes demanant sempre la seva justificació, el seu perquè”.

Fundació La Caixa, Estudi sobre la família. a) Expliqueu breument – unes 30-35 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. 73

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. «intergeneracionals» b. «autonomia» c) Argumenteu en favor o en contra de la igualtat entre pares i fills en la vida familiar (observeu el darrer paràgraf del fragment).

“La democràcia funciona bé si els ciutadans mantenen i exerceixen el seu poder. Només nosaltres podem limitar els excessos de poder dels altres. Els ciutadans hem d’exercir aquest poder amb la participació. No hem d’esperar que els altres ens solucionin els problemes, hem de ser actius, col·laboradors, crítics i valents”. J. A. Marina, Llibre de text. a) Expliqueu breument – unes 30-35 paraules aprox. – les idees principals d’aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la còpia o repetició del que hi ha al text: s’ha de construir un discurs propi. b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. «ciutadans» b. «participació» c) Argumenteu, amb exemples, les actituds de la gent que fan menys viva la democràcia, que l’atueixen i li treuen el seu valor.

Examen extraordinari. Respostes Nom .. I .. . II ..

CDH

.... / Curs: 3r . .

III

Obs

........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...

Reservat al professor. Revisió de la llibreta i de les fitxes. Observacions relatives al treball en el Campus virtual

Full de respostes Part I

Part II

Part III

1-5

A/B

1r i 2n TR

3, 5, 6, 7, 10

B/D

1r i 3r TR

3, 5, 11, 13, 15

A/E

6-10

C/D

6, 7, 11, 13, 15

D/F

3r TR

11-15

E/F

TOT

3, 5, 6, 13, 15

C/E

1r TR

2n TR 2n i 3r TR

Comenceu des d’aquí i indiqueu sempre clarament què esteu responent... Per exemple: I.4, I.7; o bé II.C, II.E; o bé III.B....

Control 01

PYP

Nom .. Obs .

.... / Curs: 1r . . ./

........ / ........ / ... ..... Qualificació ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 08

Què s’entén filosòficament per “prioritzar”, i què significa “fer una anàlisi clara”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 04

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en el de Descartes, que deia “Viatjar és...”): han vist

pensen

pobles

ridícul

millor

/ parlessin / temps

"Moltes persones pen sen que el que fan el altres és pen sen perquè no pen sen casi res. Si viatgessin, seria com si pe n amb gent d’altres llocs i altres pen sen. Sempre és bo conèixer els costums de gent d’altres pen sen. Així podem judicar pen n les nostres coses.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 02

Hi ha temps lluny de la terra? Hi passa el temps si no hi viu ningú i no hi ha rellotges?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 05

“La gent es posa trista de veritat amb pel·lis on passen coses de mentida”. Normal? :(

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè. “Un invent no és el mateix que una descoberta”

Fitxa 07

[NO exemples, explicació!]

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 10

... sobre el sentiments que té a dintre algú que se’n burla dels altres...

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 09

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la prohibició de coses per als petits. 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 01

Què els havia passat al noi i a la noia, protagonistes de “La isla”, en relació “al seu jo”?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 06

“Els sentits externs són totalment independents dels sentits interns”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 03

Escriu tres coses importants de debò que la setmana passada “no sabies” i que ara sí que les “saps”. 1. 2. 3.

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Per a mi, el millor d’aquestes 10 unitats ha estat...

Control 01. Recuperació Nom .. Obs .

PYP .... / Curs: 1r . . ./

........ / ........ / ... ..... Qualificació ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 08

Què s’entén filosòficament per “definir un projecte”, i què significa “prioritzar”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 04

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en la cançó de Lluís Llach, de l’apartat B): matinades / coneixences / viatge / ulls / port / camí "Quan surts per fer el via llarg, ple d’aventures, ple de via tge que entraràs en un via

tge cap a Itaca, has de pregar que el via tge sigui tge (...). Que siguin moltes les via tge que els teus via tge ignoraven”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 02

Només hi ha una possibilitat per aturar el temps. Digues-la. Saps per què seria mooooooooolt perillosa?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 05

“El ‘de mentida’ té un poder molt gran: el poder de fer mal. De fer mal ‘de veritat’ ”.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 07

Creus que les paraules es poden “inventar” o només “descobrir”? Per què?

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 10

Explica un fet que li passa a un nen o nena i que li faci molta vergonya.

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 09

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre gent gran que es comporten com si fossin nens. 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 01

Si algú ens diu per un nom que no és el nostre i, quan li diem que s’equivoca, insisteix i diu que n’està segur... com li podem demostrar que “jo sóc jo”?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 06

“Amb la imaginació no n’hi ha pas prou per captar els perills i les intencions del que ens envolta”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 03

Escriu tres coses que ara mateix no saps i que, en canvi, et sembla que aniria bé que sabessis 1. 2. 3.

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Amb sinceritat, no vaig aconseguir aprovar el trimestre el dia i en el període normal perquè.... I afegeix què faràs per millorar...(també pots comentar el que és millor per a tu de l’assignatura)

Control 02 Nom .. Obs .

PYP .... / Curs: 1r . . ./

........ / ........ / ... ..... Qualificació ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 19

Què significa “lògica formal”, i què s’entén filosòficament per “concepte”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 16

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en el “Text seriós” de la fitxa): catalana / esdeveniment / dia / fira / llatí / més reduït / plegades / pública / segle / social "Una festa és un esdevecccccccniment de caire esdevecccccccniment organitzat o bé de forma esdevecccccccniment o bé per un grup esdeveccccc ccniment de persones amb l’objectiu de passar-s’ho bé esdevecccccccn iment. La paraula festa és d’origen esdevecccccccn iment i apareix en llengua esdeve cccccccniment a partir del esdevecccc cccniment XIV, Comparteix l’arrel amb “esdevecc cccccniment”, amb el significat d’un esdeveccccccc niment festiu”

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 11

Els animals salvatges ho són sempre de perillosos si els posem a viure al costat de l’home? Per què?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 18

“Hi ha hagut dues solucions a quina és la relació entre la ment i el cos en el cas dels humans: el dualisme i el monisme. Son ben diferents”.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 17

“Alguns diuen que la bellesa i la lletjor no són allò que podem veure en un mirall sinó allò que sentim a dins nostre” [NO exemples, explicació!]

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 15

Davant d’una mateixa situació problemàtica, la psicologia d’un nen o d’una nena poden reaccionar de maneres diferents: per exemple, una vegada hi havia...

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 14

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la utilitat dels debats i de confrontar idees diferents. 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 12

Vam dir que les coses reals poden ser o bé substàncies o bé accidents i que la diferència estava en que...

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 13

“L’escalada de la violència es refereix als exèrcits que pugen les armes a una muntanya, amb escaladors, per a poder atacar millor l'enemic”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 20

Escriu tres comportaments concrets que manifestin respecte cap als altres però que NO SIGUIN ni de nens, ni de malalts ni de persones velles”

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Per a mi, el millor d’aquestes 10 unitats ha estat...

Control 02. Recuperació Nom .. Obs .

PYP .... / Curs: 1r . . ./

1. Sé escriure una definició completa i clara.

........ / ........ / ... ..... Qualificació ... .. ... Fitxa 20

Què significa “menyspreu”, i què s’entén filosòficament per “respecte”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 12

Aquí falten algunes paraules (està inspirat en el “Text seriós” de la fitxa): amaga/ aparences/ atenció / de debò / de veritat / filòsofs / impedeix / manifesta / pensen / sovint "Veure com són les coses de debò no és fàcil perquè de debò ens guiem per les de debò. Ara bé, cal posar-hi molta de debò, perquè les aparences – allò que ”sembla” – a vegades sí que de debò i ens ensenya el que és de debò però altres vegades ens ho de debò, i ens confon i ens de debò conèixer. Els que no són de debò potser no hi de debò”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 18

Per què quan ens esverem o estem atabalats s’arriba a dir que “hem perdut el cap”?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 13

“Els cascs blaus són militars, soldats amb armes, però que no les fan servir casi mai. Col·laboren amb la pau”.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 11

“El codi genètic de tots els éssers vius és bàsicament informació, no és pas una cosa o un lloc concret”. [NO exemples, explicació!]

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 13

Escriu una breu història d’un “nen soldat” que acabi, al final, bé. Una vegada hi havia...

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 17

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la lletgesa. 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 14

Quan vam fer la pràctica del debat vàrem pensar i exposar arguments a favor de l’ús de l’uniforme a les escoles i Instituts...Recorden o indiquen tres, al menys

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (és V o F, i per què?).

Fitxa 15

“Els nens i les nenes petits pensen que els de l’altre sexe els semblen o, de fet, són “com un zero a l’esquerra”. Això vol dir que no saben matemàtiques i que estudien poc”.

10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.

Fitxa 16

Escriu tres tipus de festes que NO SIGUIN periòdiques.

Pregunta “bonus” (un cop acabades totes les altres i amb permís) Per a mi, el millor d’aquestes 10 unitats ha estat...

Control 03 Nom .. Obs .

PYP .... / Curs: 1r . . ./

........ / ........ / ... ..... Qualificació ... .. ...

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 23

De què tracten l’ “antropologia” i l’ “estètica”? (anotar una definició clara i correcta)

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 25

sentiment – persones - pena - desgràcies - relacions– coses - patir- despertar Les _______________ humanes impliquen que mirem de tractar els altres com a _______________, no com a _______________. Molt sovint això pot _______________ un _______________ de compassió, que significa sentir _______________ de les _______________ dels altres. Vol dir “_______________ amb ells”.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 24

La professora de la pel·lícula dedicava molt temps als seus alumnes de l’Institut. Això li va portar problemes familiars a casa: per què? Es lògic? Com ho havia d’haver fet?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 21

A vegades es parla de “joc brut”: què vol dir? És un joc en que t’empastifes les mans? És bo o dolent’ per què?

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 22

“Les injustícies acaben provocant violència”. Sí o no? Explica’t!!

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 26

Acaba aquesta mini-història: “Una vegada, una noia volia prendre el pèl a la seva mare, i li va dir: “Mare, no sóc pas aquí”. Aleshores la mare...

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 22

Escriu dues qüestions sobre els tipus de justícia dels que parlava Aristòtil. Només la pregunta, no pas la resposta. 1. 2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 25

Mira l’apartat B i respons a les preguntes núm. 8 i 14, dient la teva opinió. Mira de recordar com en vam parlar a classe..., a l’apartat D.

9. Corregeixo errors, si n’hi ha (és V o és F?, i per què?).

Fitxa 26

“Si jo dic “Això és una pregunta?” estic fent una frase autorreferencial perquè resulta que la resposta està amagada en un magatzem de respostes molt llunyà Autorreferencial vol dir que cal anar en cotxe per resoldre-ho”.

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 21

Explica dos (2) exemples de “risc” en alguns jocs i altres dos (2) exemples de “trampes”.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres, i tens permís)

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...(explica-ho bé!!!)

Control extraordinari Nom .. Obs .

PYP .... / Curs: 1r . . ./

........ / ........ / ... ..... Qualificació ... .. ...

Reservat al professor. Revisió de la llibreta i de les fitxes. Observacions relatives al treball en el Campus virtual

I. 1r Trimestre 1. 2. 3. 4. 5.

Es pot aturar el temps? (fitxa 2) Defineix “cosmopolita” i “utopia” (fitxa 4) Explica una cosa que fas de mentida però que té resultats que són “de veritat” (fitxa 5) Escriu el nom de 4 sentits interns (fitxa 6) Com reacciona davant d’una dificultat (necessitar diners) una persona gran i una persona jove (fitxa 9)

A. Mini-redacció de 8 línies: exposa el principal que vas aprendre en una d’aquests dues fitxes, la núm. 01 o la núm. 07. . Esculls tu!

II. 2n Trimestre 6. Defineix “vida" i “codi genètic” (fitxa 11) 7. Classifica com a substància o accident: a) taula; b) saber anglès; c) ser dilluns; d) una senyora de 80 anys (fitxa 12) 8. Quina importància tenen els “elements no verbals” en un debat? (fitxa 14) 9. Hi ha coses que poden fer les noies i no els nois? Vol dir que no són iguals? (fitxa 15) 10. Com es veu la bellesa o lletjor de les coses o persones? (fitxa 17) B. Mini-redacció de 8 línies: exposa el principal que vas aprendre en una d’aquests dues fitxes, la núm. 13 o la núm. 16. Esculls tu!

III. 3r Trimestre 11. Explica què s’entén per justícia universal o social (fitxa 22) 12. Si jo dic a una persona: “ets molt simpàtica!”, és diferent que dir-li: “Et dius Anna”? Per què? (fitxa 23) 13. Si jo dic: “Això és una pregunta?”, la frase sobre quina cosa parla? (fitxa 26) 14. Defineix: “fer comèdia” i “llàgrima” (fitxa 27) 15. Explica què vol dir: “No és el mateix estar sol que sentir-se sol” (fitxa 25) C. Mini-redacció de 8 línies: exposa el principal que vas aprendre en una d’aquests dues fitxes, la núm. 21 o la núm. 25. . Esculls tu!

Comenceu des d’aquí i indiqueu sempre clarament què esteu responent... Per exemple: I.4, III.14; o bé II.B, III.13; o bé III.C....