LA BIOLOGIA DE SOTAMONESTIR Treball de camp. Curs 2015-2016 Màster formació del professorat Universitat de Girona
Autors: Dani Marin, Maria Riera, Pau Pagès, Sònia Puigvert Professora: Xon Vilahur
Activitat Les hortes de SotaMonestir
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ.......................................................................3 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
JUSTIFICACIÓ. SITUACIÓ EN EL CURRÍCULUM. OBJECTIUS. COMPETÈNCIES TREBALLADES. TEMPORITZACIÓ.
2. TREBALL PREVI .....................................................................8 3. QUADERN DE L’ALUMNE ..........................................................9 3.1. INTRODUCCIÓ a) On som? b) Té història sotamonestir? c) Per què serveix aquest espai? 3.2. EL SÒL I EL COMPOSTATGE a) Què és el sòl? b) El sòl. Un medi que es regenera. c) L’estructura del sòl d) Un medi ideal. e) Importància dels processos actius. f) La descomposició i formació d’humus. g) El compostatge. h) Etapes del procés. 3.3. L’ECOLOGIA DE L’HORT a) L’hort, un ecosistema a mig camí entre la ciutat i el camp. b) Relacions tròfiques entre organismes de l’hort. Quines ens beneficien o perjudiquen? 3.4. ELS VEGETALS DE L’HORT a) Associacions: quines hortalisses són compatibles? b) Anem a observar el terreny! 3.5. ANNEXOS
1
Activitat Les hortes de SotaMonestir
4. QUADERN PEL PROFESSOR AMB SOLUCIONS ..................................33 4.1 INTRODUCCIÓ 4.1.1. 4.1.2. 4.1.3. 4.1.4.
Objectiu de l’activitat. Esquema i desenvolupament. Recursos per dur a terme l’activitat. Solucionari.
4.2 EL SÒL I EL COMOSTATGE 4.2.1. 4.2.2. 4.2.3. 4.2.4.
Objectiu de l’activitat. Esquema i desenvolupament. Recursos per dur a terme l’activitat. Solucionari.
4.3 ECOLOGIA DE L’HORT 4.3.1. 4.3.2. 4.3.3. 4.3.4.
Objectiu de l’activitat. Esquema i desenvolupament. Recursos per dur a terme l’activitat. Solucionari.
4.4 ELS VEGETALS DE L’HORT 4.4.1. 4.4.2. 4.4.3. 4.4.4.
Objectiu de l’activitat. Esquema i desenvolupament. Recursos per dur a terme l’activitat. Solucionari.
5. TREBALL POSTERIOR ..............................................................42 6. BIBLIOGRAFIA.......................................................................45
2
Activitat Les hortes de SotaMonestir
1. INTRODUCCIÓ. 1.1 Justificació. Sotamonestir és una àrea molt característica del municipi de Banyoles, comarca del Pla de l’Estany. Així doncs, des de la nostra associació presentem una oferta d’educació ambiental per a la preservació d’aquest espai que històricament ha sigut important pel desenvolupament de la ciutat, i que actualment presenta un alt valor ecològic. La nostra oferta educativa busca la valorització per part de la societat d’aquest espai tan únic, a la vegada que es dóna un treball del continguts curriculars d’història i de ciències de la naturalesa aplicats en la pràctica dins de l’entorn. El paquet d’activitats presentades a continuació és pensat per alumnes de batxillerat de la modalitat de biologia i ciències de la Terra i del medi ambient.
1.2 Situació en el currículum. En la realització de les activitats proposades es treballarà de manera pràctica alguns dels continguts del currículum del 2008 per l’ensenyament del batxillerat (Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183). Els continguts desenvolupats de la modalitat de biologia són aquells referents al flux d’energia entre els organismes i el seu entorn, a més de la biodiversitat: concepte d’espècie, d’ecosistema i relacions que s’estableixen. Pel que fa als continguts de la modalitat de ciències de la terra, es treballarà per una part la geosfera en quant a composició del sòl i per altra banda la integració d’un seguit de coneixements que permetin la gestió ambiental i el desenvolupament sostenible.
1.3 Objectius Els diferents tallers que es troben englobats dins de l’activitat proposada, presenten un seguit d’objectius enfocats al desenvolupament de competències globals i científiques, així com la integració de coneixement que permeti adquirir una visió crítica del concepte de Sostenibilitat.
3
Activitat Les hortes de SotaMonestir
Els objectius marcats en cada taller són: INTRODUCCIÓ ·
Contextualitzar l’activitat en la importància actual i històrica dels horts, els recs i la zona de Sotamonestir.
·
Donar una visió global dels usos que es poden fer del barri.
·
Reflexionar sobre la complexitat de gestionar un espai des de la perspectiva administrativa i des del punt de vista dels veïns i veïnes.
EL SÒL I EL COMPOSTATGE Apropar a l’alumnat al concepte del sòl com a capa fonamental pel desenvolupament de la vida, especialment en la producció agroalimentària i a través d’un contacte breu amb els processos edafològics.
·
Mostrar l’horta com a context natural de contacte entre paisatge, tradició i de contacte amb l’edafologia, ciència que estudia els processos del sòl.
·
L’ECOLOGIA DE L’HORT Apropar a l’alumnat al concepte d’hort com a zona d’alta riquesa natural i d’ecosistema en el que s’hi donen diferents tipus de relacions tròfiques entre els organismes que hi habiten.
·
Aprendre quines relacions tròfiques són beneficioses des del punt de vista de la producció hortícola.
·
ELS VEGETALS DE L’HORT Conèixer les plantes dels nostres horts. Reconèixer les interaccions que es donen entre els diferent vegetals presents a l’hort per a poder fer-ne un bon disseny.
·
Ser capaç de realitzar la planificació del plantatge anual d’un terreny tenint en compte tots els factors treballats.
·
4
Activitat Les hortes de SotaMonestir
1.4 Competències que es treballen. La realització de les activitats proposades permet el desenvolupament de totes les competències generals de batxillerat. Per altra banda, també es toquen competències específiques de la modalitat de biologia, ciències de la terra, química i de l’assignatura obligatòria d’història. Les competències generals del batxillerat : ● ● ● ● ● ●
Competència Competència Competència Competència Competència Competència
comunicativa. en gestió i tractament de la informació. digital. en recerca. personal i interpersonal. en el coneixement i interacció amb el món.
La competència de la modalitat de biologia: ● Competència en comprensió i capacitat d'actuar sobre el món físic: apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència no només per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, sinó per prendre decisions informades de com fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hàbits de vida saludables i un consum racional i responsable i comprendre el paper que la ciència pot tenir en el desenvolupament més equilibrat de les diferents regions del món.
La competències de la modalitat de ciències de la terra: ● Competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món: implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, però també adquirir consciència de les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les ciències i la tecnologia en donar resposta a les necessitats humanes, individuals i col·lectives, i també valorar els impactes de les activitats humanes en el si de la biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un desenvolupament sostenible. En un món cada cop més globalitzat, cal valorar i avaluar la dimensió social i cívica de les ciències de la Terra i el medi ambient.
5
Activitat Les hortes de SotaMonestir
La competència de la modalitat de química ● Competencia en la comprensio i capacitat d’actuar sobre del mon fisicoquimic: implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la quimica per tal d’utilitzar-los per explicar i interpretar el mon fisicoquimic i, d’altra banda, aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la quimica per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnologics, etics, socials i ambientals de la quimica, tant pel que fa a l’entorn mes proper com al mon i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions cientificament fonamentades. La competència d’història: ● Competència en la dimensió temporal de l'experiència social humana: implica que l’alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una banda, l’establiment de relacions entre els precedents i consegüents dels períodes del passat que s’estudien, així com les seves possibles connexions amb el temps actual, i, d’una altra, la iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l’esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència de diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històrics concrets. Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar els fets que es produeixen en un àmbit local amb situacions més generals.
6
Activitat Les hortes de SotaMonestir
1.5 Temporització i seqüència de l’activitat L’activitat dura un total de tres hores i mitja, sense comptar les de treball a realitzar prèvia i posteriorment. Durant aquest temps es divideixen els alumnes en 3 grups per facilitar el treball pràctic i es realitzen 3 tallers de 45 minuts cadascun (es realitzen rotativament). Hi haurà una presentació de 15 minuts per refrescar el context del barri de sotamonestir i per introduir les activitats que es realitzaran. Finalment els últims quinze minuts es destinaran a fer una posada en comú dels resultats obtinguts en els diferents grups. Es contemplen descansos d’uns quants minuts entre les diferents activitats i un descans de mitja hora a la meitat de la jornada per a esmorzar o berenar. Els tallers es realitzaran de manera cooperativa entre els alumnes dels grups petits que s’hauran format. Per a fer la posada en comú dels resultats entre els grups, es triarà un representant per a cada taller a dins de cadascun dels grups petits.
ACTIVITAT
TEMPORITZACIÓ
Introducció
15 minuts
Taller1
45 minuts
Descans
10 minuts
Taller 2
45 minuts
Descans
30 minuts
Taller 3
45 minuts
Descans
5 minuts
Posada en comú
15 minuts
7
Activitat Les hortes de SotaMonestir
2. TREBALL PREVI Per tal de contextualitzar, i donar una visió holística de conjunt a tot el treball de camp, és recomanable que tant alumnes com professors prèviament treballin la informació que se’ls proposa en l’apartat introductori del Quadern de l’Alumne, que en realitzin les activitats per a poder contextualitzar l’espai de Sotamonestir. Per a la realització dels diferents tallers es recomana: El sòl i el compostatge Els alumnes hauran d’haver estudiat el concepte de sòl, i els paràmetres físicoquímics que el configuren tals com temperatura, humitat, pH, aireació i balanç de nutrients. Ecologia de l’hort Seria d’ajuda, però no és imprescindible que s’hagin estudiat les diferents famílies d’insectes, el concepte d’ecosistema i les diferents interaccions tròfiques. Els vegetals de l’hort
És important que els alumnes s’hagin descarregat l’aplicació mòbil Plant@net, que s’utilitzarà com a bastida per el reconeixement dels diferents vegetals de l’hort.
8
Activitat Les hortes de SotaMonestir
3.
9
Activitat Les hortes de SotaMonestir
3.1. INTRODUCCIÓ a) ON SOM? Ens trobem a la ciutat de Banyoles, a la Comarca del Pla de l'Estany. Aquesta ciutat, gràcies a l'estany que dóna nom a la comarca, gaudeix de cursos d'aigua corrent, canalitzada en els característics recs. Gràcies a aquests recs, Banyoles s'ha esdevingut la ciutat que coneixem avui dia, amb la seva gent, la seva indústria i els seus barris. Un d'aquests barris és el de Sotamonestir, que separa els barris de Can Puig, Canaleta, Mas Palau i el Barri Vell, i conté l'espai verd no urbanitzat més gran que li queda a Banyoles. Pel fet de ser una gran zona verda no urbanitzada, en aquesta àrea s'hi han preservat horts, recs i molins medievals i també un paisatge respectuós i natural just al costat del Monestir, origen fundacional de la ciutat.
Quina orientació té, el barri de Sotamonestir?
A quin Sant està dedicat, el monestir de Banyoles?
10
Activitat Les hortes de SotaMonestir
b) TÉ HISTÒRIA SOTAMONESTIR? Al llarg dels anys, hi ha hagut molts moments que han marcat la identitat de la ciutat de Banyoles. Des de l'època Medieval, concretament al segle IX de la nostra època, els monjos que van fundar el Monestir van canalitzar l'aigua de l'estany construït un seguit de recs, que travessaven amb ponts de pedra d'un sol arc. Els recs els servien per conrear hortalisses i verdures en els horts i camps de la zona. Al barri de Sotamonestir hi trobem el Rec de la Figuera d'en Xo, el Rec de ca n'Hort i la Riera Canaleta, amb un seguit de ponts que la travessen. Amb el pas del temps, el nucli que els monjos havien establert va anar creixent. Cap a la part oest, es va anar formant la ciutat de Banyoles, i cap a la part est, es van anar consolidant camps i horts, amb els masos i cases dels corresponents terratinents. Alguns d'aquests masos, que daten del sXVII, encara es conserven, com per exemple Cal Laqué, Can Boada i Can Trull Vell. Aquests, en molts casos, no només aprofitaven l'aigua dels recs pels seus conreus, sinó que la feien servir per fer anar molins de farina o simplement per rentar-hi la roba, en rentadors com el que encara es conserva a la zona. Tot i que originàriament els recs es van construir per poder regar els cultius, a poc a poc es van anar instaurant sistemes molt ben mecanitzats i automatitzats per aconseguir aprofitar tota la força de l'aigua i fer anar molins, fargues i indústries. Algunes d'aquestes indústries eren tèxtils, altres feien paper, i fins i tot n'hi havia una que, més cap al sXX, feia bombes d'aigua. Com veieu, doncs, al barri de Sotamonestir s'hi agrupen molts records, moltes parts de la història de Banyoles i moltes opinions. Fins i tot, s’ha creat, recentment, una plataforma que agrupa diverses persones que volen aportar la seva opinió sobre com gestionar aquest espai tan ric i divers, ja que des de l’Ajuntament de Banyoles s’ha començat a debatre quina reordenació s’hauria d’aplicar a aquest barri per integrar-lo al desenvolupament de la ciutat i comunicar-lo correctament amb la resta de nuclis. Aquesta plataforma s’anomena SALVEM SOTAMONESTIR, i té un blog informatiu: http://salvemsotamonestir.blogspot.com/
11
Activitat Les hortes de SotaMonestir
I tu, què creus que és el més important d'un barri perquè mereixi ser conservat? Què és el que més valores?
Observa aquesta imatge. Hi pots identificar els espais, construccions i característiques de cada moment històric? Sabries relacionar-los amb el número corresponent?
1.
Molí paperer
5.
Cal Laqué
9.
Can Trull Vell
2.
Font
6.
Rec de Ca n’Hort
10.
Riera Canaleta
3.
Indústria tèxtil
7.
Fàbrica de bombes
11.
Rec de la Figuera d’en Xo
4.
Ponts de pedra
8.
Can Boada
12.
Rentadors
A quin moment històric corresponen les parts que has identificat? - Període medieval: - Edat moderna: - Període industrial: 12
Activitat Les hortes de SotaMonestir
c) PER QUÈ SERVEIX, AQUEST ESPAI? Amb l’activitat que tot seguit començarem, descobrireu que tenir un espai amb les característiques del barri de Sotamonestir aporta molta riquesa. Els horts donen unes característiques molt especials al sòl, que al seu temps aporta una gran diversitat d’éssers vius. Més a més, les persones també en poden treure un ús i un gaudir. Observa les següents imatges. Quina situació es representa en cada cas? Quins beneficis creus que aporten?
Font: http://salvemsotamonestir.blogspot.com/
Quina altres aspectes creus que fan tan interessant aquesta zona? Creus que se'n pot treure algun altre us?
13
Activitat Les hortes de SotaMonestir
3.2. EL SÒL I EL COMPOSTATGE a)
Què és el sòl?
“MEDI DINÀMIC I COMPLEX, AMB UNA COMPONENT MINERAL, UNA COMPONENT ORGÀNICA, UNA ATMOSFERA INTERNA I UNA ECONOMIA PARTICULAR DE L’AIGUA” (Duchaufour, 1955) “EL SÒL ÉS UN MEDI ACTIU I ESTRUCTURAT, FORMAT PER TERRA, AIGUA, AIRE I ÉSSERS VIUS, i QUE ES TROBA MÉS EN CONTACTE AMB LA PART AÈRIA DE LA BIOSFERA” El SÒL ÉS...
Imatge: http://www.edafologia.net/introeda/tema02/m1solida.htm
b) El sòl. Un medi que es regenera. La seva capacitat productiva és sostentadora de vida, i també de les societats humanes. És vist de diferent manera segons el punt de vist en el que ens el mirem. · · · · · · · · ·
ECÒLEGS: GEÒLEGS: PAGÈS: EDAFÒLEGS: ARQUITECTES: ZOÒLEGS: AMBIENTÒLEGS: HIDRÒLEGS: GEÒGRAFS:
Suport per infraestructures Material rocós finament dividit Reservori d’aigua que afecta el balanç hídric Ecosistema que afecta la distribució d’espècies Medi que condiciona la producció agrícola Medi que afecta la salut dels animals Sistema que respon als canvis d’ús i gestió Sistema que forma i s’integra en el paisatge Recurs natural no renovable a curt termini que varia contínuament en el temps i l’espai
14
Activitat Les hortes de SotaMonestir
c)
L’estructura del sòl
Imatge: Apunts d’Edafologia – UdG Ciències Ambientals 2010 – Giovanni Pardini
d) Un medi ideal per a: · · ·
El desenvolupament de reaccions químiques que no serien possibles de forma natural a “l’exterior”. El desenvolupament de diferents tipus de vida: vertebrats, invertebrats, microorganismes, (fongs, bacteris,...) molt diferents entre sí. El reciclatge de materials.
·
Quina importància tenen tots aquests factors per a les societats?
·
Què passaria si els nostres sòls perdessin aquestes capacitats
15
Activitat Les hortes de SotaMonestir
e) La importància dels processos actius: Un sòl en bon estat és capaç de mantenir-se sempre productiu gràcies a les seves propietats fisico-químiques i biòtiques.
·
Com el sòl podria perdre aquestes propietats?
Imatge: Apunts d’Edafologia – UdG Ciències Ambientals 2010 – Giovanni Pardini
16
Activitat Les hortes de SotaMonestir
f) La descomposició i formació d’humus La matèria orgànica està formada per elements essencials: carboni, hidrogen, fòsfor, nitrogen i oxigen. Com ja hem vist els microorganismes degraden la matèria orgànica trencant els diferents enllaços i formant molècules més petites. Aquesta degradació comporta un alliberament d’energia que es desprèn en forma de calor (el compost augmenta de temperatura).
Evolució de la matèria orgànica: -
maduració: fase final de trencament de molècules 1. 2. 3.
àcids húmics àcids fúlvics humina
g) El compostatge Una mica d’història · És una tècnica molt antiga per a convertir els residus de la casa en residus més manejables, i aprofitables com a adob. ·
Antigament era un procés lent
Nou mètode durant els anys 30 (Howard, Jackson i Wad) anomenat Indore · ·
Barreges durant 3-6 mesos en piles d’1,5 metres d’alçada. Voltejar-les dues vegades. A l’actualitat Avui dia s’intenta que el compostatge sigui un procés de descomposició biològica aeròbica de residus orgànics en condicions controlades, intentant imitar els processos que es donen a la natura. Els agents responsables del compostatge són els microorganismes. Per això les condicions que dominin l’ecosistema biològic seran la clau del procés.
17
Activitat Les hortes de SotaMonestir
Temperatura ·
Mesura
És adequada? Per que...
Tot i que cada grup de microorganismes treballa a un interval de temperatura diferent, es considera l’interval entre __ i __ ºC com a òptim per aconseguir l’eliminació de microorganismes patògens, paràsits i llavors de males herbes.
Humitat ·
Els microorganismes només poden fer servir les molècules orgàniques si estan ___________ en aigua.
·
Afavoreix la ________ microbiana i la ________ dels residus metabòlics.
· ·
Valors de tolerància: entre __% i __% Valors òptims: entre __% i __% pH
·
Bacteris
·
Fongs
·
·
o
Valors de tolerància: entre __ i __
o
Valors de tolerància: entre __ i __
o
Valors òptims al voltant de __
En general
Al llarg del procés de compostatge el pH disminueix per la formació d’àcids lliures, i pujar al final del procés
L’aireig · · ·
Procés aeròbic on és important la presència ________ Com que l’oxigen es consumeix, caldrà airejar la pila mitjançant el volteig. Alerta, perquè es poden trencar els micelis dels fongs. Balanç de nutrients
· ·
Relació entre __/__ Valor: __ i __ vegades __ per 1 de __
18
Activitat Les hortes de SotaMonestir
A partir de la taula anterior, penseu com podríeu corregir una proporció desconeguda i inadequada de Carboni i Nitrogen.
h) Etapes del procés A partir de la següent gràfica, imagina quins processos esdevenen dins la pila de compost.
Imatge: http://www3.udg.edu/acces/Premis_Recerca/premis2004/treballs_recerca/tecnologia/Es ter_Surinach.pdf
Ara, a partir de les diferents mostres de cada etapa, i després de l’explicació de cada mostra, mira d’explicar què succeeix a cada etapa. Podeu observar detingudament les mostres que teniu a l’abast.
19
Activitat Les hortes de SotaMonestir
· Observació de textura, color i olor
Etapa mesòfila (mostra 1):
Etapa de maduració o de refredament (mostra 2)
Disminució de la temperatura (mostra 3)
20
Activitat Les hortes de SotaMonestir
3.3. L’ECOLOGIA DE L’HORT a) L’hort, un ecosistema a mig camí entre la ciutat i el camp. Material: Recipients de plàstic transparents per posar els insectes, guies de camp d’insectes (ex: Insectos de España y de Europa, Michael Chinery, Ed. Omega) Les zones d’horts com la de Sotamonestir de Banyoles són zones molt interessants per un gran nombre d’organismes que hi passen o s’hi estableixen buscant aliment o refugi, com pot ser el cas d’alguns ocells i mamífers com les mallerengues i els eriçons. L’hort no només és una zona de pas per alguns animals sinó que les seves característiques també fan que sigui un hàbitat ideal per altres organismes, un bon exemple són els cucs de terra que viuen al sòl. Fes un cop d’ull a la zona on et trobes i contesta les preguntes següents:
1. Quins hàbitats diferents pots identificar a la zona d’hortes de Sotamonestir? ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ________________________________________ 2. Quin tipus d’animals creus que podríem trobar en cadascun d’ells? ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ________________________________________
3. Fes una volta per aquestes zones d’horts que has identificat i recull alguns dels insectes, aràcnids o miriàpodes que hagis trobat per poder-los identificar i descriure gràcies a la clau dicotòmica que trobaràs a les guies d’insectes.
21
Activitat Les hortes de SotaMonestir
Espècie:
Dibuix:
Nom comú: Família: Descripció:
Hàbitat:
Alimentació:
Espècie: Nom comú: Família: Descripció:
Dibuix:
Hàbitat:
Alimentació:
Espècie: Nom comú: Família: Descripció:
Dibuix:
Hàbitat:
Alimentació:
22
Activitat Les hortes de SotaMonestir
b) Relacions tròfiques entre organismes de l’hort. Quines ens beneficien o perjudiquen? En un hort sa s’hi donen totes les relacions tròfiques típiques de qualsevol ecosistema. A la base de la xarxa tròfica hi trobem els organismes productors, en aquest cas els diferents cultius de l’hort i les plantes ruderals i altres males herbes que hi creixen. Aquests organismes proporcionen l’energia en forma d’aliment al següent grup d’organismes, on hi podríem trobar des d’insectes, passant per cargols i algunes espècies d’ocells. Aquests consumidors primaris proporcionen energia al següent grup d’organismes, els consumidors secundaris, que poden ser insectes, aràcnids, aus i mamífers. Des del punt de vista d’aprofitament productiu de l’hort no ens interessa gens que alguns d’aquests organismes s’alimentin dels vegetals que hem plantat, ja que no obtindrem una bona collita. Tot i així, la mateixa xarxa tròfica ens dona la solució per resoldre aquest problema, ja que els consumidors secundaris són els depredadors naturals d’aquests insectes que ataquen les hortalisses de l’hort, per tant podem buscar estratègies per potenciar la seva presència a l’hort i evitar la utilització de productes fitosanitaris. 1. A la graella següent hi trobareu diferents animals que podem trobar a l’hort. Relacioneu correctament el nom amb la fotografia i la descripció.
Espècie
Fotografia
Descripció És una malaltia produïda per fongs. Ataca les fulles, a la tija i a les fruites i produeix una pèrdua de color. Es pot identificar per les taques produïdes pels micelis dels fongs.
Pugó Imatge pròpia
Marieta ICHN
Crisopa ICHN
Tisoretes wikipedia.org
Són uns insectes molt petits de reproducció ràpida que xuclen la saba de les fulles. Seguidament filtren aquesta saba i excreten sobre les fulles una melassa enganxosa de la que s’alimenten les formigues. Insectes de la família dels himenòpters que recol·lecten pol·len i nèctar, permetent la pol·linització d’algunes plantes. És un insecte d’una família d’escarabats menuts de colors lluents molt atractius amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. S’utilitza pel control d’algunes plagues de l’hort com els pugons.
23
Activitat Les hortes de SotaMonestir
És una papallona diürna les erugues de la qual s’alimenten de plantes brassicàcies (col i altres crucíferes).
Cargol Feliu Turmo
Insectes alats de color verd clar de la família crysopidae que en el seu estadi larval s’alimenten de pugons i altres plagues.
Mosca Blanca Feliu Turmo
Insectes que xuclen saba de les plantes, fan uns 2mm de llarg i les ales els cobreixen quasi tot el cos.
Papallona de la col viaorganica.org
Insectes de cos aplanat i allargat que presenten un parell de pinces al final de l’abdomen. Són insectes omnívors que poden ajudar-nos a controlar les plagues de l’hort.
Míldiu wikipedia.org
Mol·luscs gasteròpodes herbívors que solen ser perjudicials per l’hort.
Abella
ecoagricultura.net
24
Activitat Les hortes de SotaMonestir
2. Amb la informació que tens de l’exercici anterior completa la següent xarxa tròfica.
25
Activitat Les hortes de SotaMonestir
3.4. ELS VEGETALS DE L’HORT Material: dispositius electrònic amb connexió internet i amb l’aplicació plant@net instal·lada. Els horts són policultius, en ells es realitzen diferents collites sobre una mateixa superfície. Però com bons científics ens preguntem què he de tenir en compte per decidir què, a on i quan plantar?
Les plantes com a tot èsser viu fan la funció de nutrició, reproducció i relació. Dins de la funció de relació de les plantes hi trobem el fenòmen biològic de l’alelopatia, en què es produeixen compostos bioquímics que influeixen en el creixement, supervivència o reproducció d’altres organismes; si dóna efectes beneficiosos és alelopatia positiva, i si són perjudicials alelopatia negativa.
1. Coneixeu algun cas d’al·lelopatia positiva o negativa? ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ _______________________________________ a) Associacions. Quines hortalisses són compatibles? A l’hora de dissenyar les associacions del nostre hort és molt important saber la compatibilitat que aquestes presenten. Majoritàriament hem de tenir en compte la competència que presentaran pels nutrients i la llum, així com que siguin de famílies diferents, d’aquesta manera s’evita la propagació de plagues. Però també hi ha altres factors a tenir en compte, com ara les al·lelopaties esmentades anteriorment. Per això existeixen taules de compatibilitat dissenyades a partir de la pràctica i d’estudis científics.
2. Busqueu alguna associació molt beneficiosa i una altra de molt perjudicial a la taula de compatibilitat que trobareu a l’annex 1.
26
Activitat Les hortes de SotaMonestir
3. A part de les hortalisses trobem altres plantes en els nostres horts ecològics, les plantes adventícies i les aromàtiques. Perquè creieu que serveixen aquestes?
b) Anem a observar el terreny! 4. Ompliu les taules de descripció de la vegetació que hi ha a continuació. Si necessiteu ajuda podeu utilitzar els vostres dispositius electrònics. L’App Pl@ntNet us ajudarà a reconèixer les plantes que no conegueu, i que et donarà enllaç directa amb la wikipedia perquè en busquis informació.
27
Activitat Les hortes de SotaMonestir
Nom vulgar: Característiques: Nom científic: Família:
Què ens aporta?
Nom vulgar:
Característiques:
Nom científic:
Família:
Què ens aporta?
28
Activitat Les hortes de SotaMonestir
5. Reflexionem una mica: Què hem observat? Quina biodiversitat vegetal hi ha sobre el terreny? És important la distribució de les diferents espècies? Quines interaccions s’han observat?
29
3. 5. ANNEXOS Annex 1: Taula de compatibilitat entre diferents plantes de l’hort. Extret de http://www.sostenibilitatbcn.cat/attachments/article/313/GuiaHortEscolar.pdf
Les hortes de Sotamonestir
Annex 2: Calendari de l’hort. Extret de http://www.sostenibilitat.paeria.cat/agenda-21/ecoentitats/recursos-per-a-les-ecoentitats
31
Les hortes de Sotamonestir
4. QUADERN PEL PROFESSOR AMB SOLUCIONS A continuació es presenta una fitxa resum de les diferents activitats proposades, juntament amb el quadern solucionat. 4.1 INTRODUCCIÓ 4.1.1. Objectiu de l’activitat: ·
Contextualitzar l’activitat en la importància actual i històrica dels horts, els recs i la zona de Sotamonestir.
·
Donar una visió global dels usos que es poden fer del barri.
·
Reflexionar sobre la complexitat de gestionar un espai des de la perspectiva administrativa i des del punt de vista dels veïns i veïnes.
4.1.2. Esquema i desenvolupament Explicació conjunta i participativa de les parts del dossier per contextualitzar l’alumnat. Tot i que molts apartats tenen exercicis i hi ha un espai per respondre’ls, n’hi ha molts que es poden solucionar oralment, mentre es presenta la sessió i per facilitar als nois i noies entrar en l’activitat que duran a terme. 4.1.3. Recursos per dur a terme l’activitat: La introducció es durà a terme al punt de trobada, abans de distribuir els grups per realitzar els tallers. Cal, simplement, un llapis o bolígraf per realitzar anotacions. 4.2.4. Solucionari
1.
Molí paperer
5.
Cal Laqué
9.
Can Trull Vell
2.
Font
6.
Rec de Ca n’Hort
10.
Riera Canaleta
3.
Indústria tèxtil
7.
Fàbrica de bombes
11.
Rec de la Figuera d’en Xo
32
Les hortes de Sotamonestir
4.
Ponts de pedra
8.
Can Boada
12.
Rentadors
El barri de sota monestir de Banyoles està situat al Nord Est, Est de la ciutat de Banyoles. Es troba darrere el monestir, que està dedicat a Sant Esteve.
4.2 EL SÒL I EL COMPOSTATGE 4.2.1. Objectiu de l’activitat: ·
Apropar a l’alumnat al concepte del sòl com a capa fonamental pel desenvolupament de la vida, especialment en la producció agroalimentària i a través d’un contacte breu amb els processos edafològics.
·
Mostrar l’horta com a context natural de contacte entre paisatge, tradició i de contacte amb l’edafologia, ciència que estudia els processos del sòl.
4.2.2. Esquema i desenvolupament a) El sòl: una capa imprescindible pel reciclatge de la matèria i la producció d’aliments. (Explicació – definició) · El sòl: una mescla activa de terra, aigua, aire i éssers vius (Explicacióreflexió) · Les propietats del sòl: o
Físiques
o
Químiques
o
Biòtiques
b)
La capacitat de regeneració del sòl. Una de les bases ecològiques que ens sustenta (Explicació-relacionar).
c) i d) L’estructura del sòl, un dels factors de la seva identitat, fruit de les interaccions biològiques, físiques i químiques. e) La importància dels processos actius: Processos fisico-químics i biòtics. Riscos associats al desgast de la capacitat regenerativa. f) La descomposició i formació d’humus. g) El compostatge. · Història (Lectura-Exposició) · Actualitat (Lectura-Explicació)
33
Les hortes de Sotamonestir
· Exercici de completar informació. · Mesura directe de variables la pila del compost · Reflexió al voltant dels resultats. h) Etapes del procés · Mostres de diferents tipus de sols · Mostres de diferents fases compost · Reflexió dels colors i les textures associades a les diferents fases i activitat dels agents microbians.
4.2.3. Recursos per dur a terme l’activitat: · Preferentment l’activitat es durà a terme a l’exterior, a poder ser en el mateix lloc proper a l’horta de sotamonestir, en cas de pluja es pot adaptar a una aula o lloc cobert. · Material : Llapis o bolígraf, i una carpeta o llibreta per apuntar, si procedeix. · Mostres de sòl, tires de pH, termòmetre, higròmetre, lupes.
4.2.4. SOLUCIONARI g) El compostatge Temperatura
·
Mesura
És adequada? Per que?
Tot i que cada grup de microorganismes treballa a un interval de temperatura diferent, es considera l’interval entre 35 i 55 ºC com a òptim per aconseguir l’eliminació de microorganismes patògens, paràsits i llavors de males herbes.
Humitat
·
Els microorganismes només poden fer servir les molècules orgàniques si estan dissoltes en aigua.
·
Afavoreix la colonització microbiana i la difusió dels residus metabòlics.
34
Les hortes de Sotamonestir
·
Valors de tolerància: entre 30% i 70%
·
Valors òptims: entre 40% i 60% pH
·
·
·
·
Bacteris o
Valors de tolerància: entre 6 i 7,5
o
Valors de tolerància: entre 5 i 8
o
Valors òptims al voltant de 7
Fongs
En general
Al llarg del procés de compostatge el pH disminueix per la formació d’àcids lliures, i pujar al final del procés
L’aireig
·
Procés aeròbic on és important la presència d’oxigen
·
Com que l’oxigen es consumeix, caldrà airejar la pila mitjançant el volteig.
·
Alerta, perquè es poden trencar els micelis dels fongs. Balanç de nutrients
·
Relació entre C/N
·
Valor: 15 i 30 vegades C per 1 de N
A partir de la taula anterior, penseu com podríeu corregir una proporció desconeguda i inadequada de h) Etapes del procés ·
Observació de textura, color i olor
Etapa mesòfila:
35
Les hortes de Sotamonestir
Temperatura dactivitat mesòfila: entre 25 I 40ºC. El pH disminueix a causa de la formació d’àcids. El color en aquesta capa encara és fresc i la pila encara fa olor de fruites, verdures i fulles fresques. Etapa de maduració o de refredament
Una vegada els nutrients i l’energia comencen a escassejar, l’activitat dels microorganismes termòfils disminueix, a conseqüència d’això la temperatura de la pila disminueix fins a arribar a temperatura ambient, provocant la mort dels anteriors i la reaparició dels microorganismes mesòfils al passar pels 40-45º C, aquest dominaran el procés fins que tota l’energia sigui utilitzada.
Disminució de la temperatura
Estabilització de la Temperatura i el pH. Els actinomicets adquireixen especial importància en la formació d’àcids húmics i són freqüentment productors d’antibiòtics que inhibeixen el creixement dels bacteris i patògens. Apareixen els microorganismes: nemàtodes, escarabats o cucs que trenquen físicament els material, la qual cosa provoca un augment de l’area superficial, donant estructura, textura i esponjositat a la mescla. El color del producte final és negre o marró fosc, l’olor s’assembla a la de la terra de bosc i la temperatura és semblant a l’ambiental. A més, no es reconeixen els residus inicials.
4.3 ECOLOGIA DE L’HORT 4.3.1. Objectiu de l’activitat: Apropar a l’alumnat al concepte d’hort com a zona d’alta riquesa natural i d’ecosistema en el que s’hi donen diferents tipus de relacions tròfiques entre els organismes que hi habiten. Alhora també aprendrem quines d’aquestes relacions tròfiques són beneficioses des del punt de vista de la producció hortícola. 4.3.2. Esquema i desenvolupament
36
Les hortes de Sotamonestir 1.
Introducció: L’hort, un ecosistema a mig camí entre la ciutat i el camp. a. b. c. d.
Explicació introductòria Contestar preguntes Cerca d’insectes Emplenar fitxa amb els insectes trobats
2. Relacions tròfiques entre organismes de l’hort. Quines ens beneficien o perjudiquen? a. Introducció: Explicació curta sobre les xarxes tròfiques i els papers dels diferents grups d’organismes (productors, consumidors primaris, consumidors secundaris i descomponedors). b. Exercici per conèixer els insectes que podem trobar a l’hort. c. Exercici sobre la xarxa tròfica de l’hort. 4.3.3. Recursos per dur a terme l’activitat: Material : dossier de l’alumne, llapis o bolígraf, i una carpeta o llibreta per apuntar. Guies d’insectes (tot i que no són imprescindibles). 4.3.4. Solucionari: 1. Quins hàbitats diferents pots identificar a la zona d’hortes de Sotamonestir? Parets de pedra seca que separen els horts, els rierols que hi porten aigua, els vorals dels camins plens de plantes ruderals i l’hort mateix. 2. Quin tipus d’animals creus que podríem trobar en cadascun d’ells? A les parets de pedra seca hi podríem trobar rèptils com sargantanes, als rierols hi podríem trobar amfibis i aus, als vorals dels camins i als horts insectes, aràcnids, anèl·lids i diferents espècies d’aus. 1. A la graella següent hi trobareu diferents animals que podem trobar a l’hort. Relacioneu correctament el nom amb la fotografia i la descripció.
Espècie
Fotografia
Pugó MARIETA Imatge pròpia
Marieta ABELLA ICHN
Descripció És una malaltia produïda per fongs. Ataca les fulles, a la tija i a les fruites i produeix una pèrdua de color. Es pot identificar per les taques produïdes pels micelis dels fongs. MILDIU Són uns insectes molt petits de reproducció ràpida que xuclen la saba de les fulles. Seguidament filtren aquesta saba i excreten sobre les fulles una melassa enganxosa de la que s’alimenten les formigues. PUGÓ
37
Les hortes de Sotamonestir
Crisopa DE LA COL
PAPALLONA ICHN
Tisoretes MOSCA wikipedia.org
Cargol TISORETES Feliu Turmo
Mosca Blanca CARGOL Feliu Turmo
Papallona de la col
CRISOPA
Insectes de la família dels himenòpters que recol·lecten pol·len i nèctar, permetent la pol·linització d’algunes plantes. ABELLES
És un insecte d’una família d’escarabats menuts de colors lluents molt atractius amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. S’utilitza pel control d’algunes plagues de l’hort com els pugons. MARIETA És una papallona diürna les erugues de la qual s’alimenten de plantes brassicàcies (col i altres crucíferes). PAPALLONA DE LA COL
Insectes alats de color verd clar de la família crysopidae que en el seu estadi larval s’alimenten de pugons i altres plagues. CRISOPA
Insectes que xuclen saba de les plantes, fan uns 2mm de llarg i les ales els cobreixen quasi tot el cos. MOSCA BLANCA
viaorganica.org
Míldiu PUGÓ
Insectes de cos aplanat i allargat que presenten un parell de pinces al final de l’abdomen. Són insectes omnívors que poden ajudar-nos a controlar les plagues de l’hort. TISORETES
wikipedia.org
Mol·luscs gasteròpodes herbívors que solen ser perjudicials per l’hort. CARGOL
Abella MILDIU www.ecoagricultura.net
38
Les hortes de Sotamonestir
2. Amb la informació que tens de l’exercici anterior completa la següent xarxa tròfica.
39
Les hortes de Sotamonestir 4.4 ELS VEGETALS DE L’HORT 4. 4. 1. Objectiu de l’activitat: Conèixer les plantes dels nostres horts. Reconèixer les interaccions que es donen entre els diferent vegetals presents a l’hort per a poder fer-ne un bon disseny. 4. 4. 2. Esquema i desenvolupament: 1. Introducció: Els vegetals de l’hort. a. b.
Els policultius: una bona manera de gestionar els nutrients del sòl. Les relacions que s’estableixen entre els diferents organismes vegetals presents. Competència entre hortalisses, plantes acompanyants (aromàtiques) i adventícies. (Explicació)
2. Reconeixem els vegetals del nostre hort: a. b. c.
Presentació de l’activitat. Utilització d’una aplicació web pel reconeixement de tots els vegetals. Realitzar les fitxes d’observació. Amb búsqueda d’informació addicional.
3. Reflexió dels resultats d’observació obtinguts.
4. 4. 3. Recursos per dur a terme l’activitat: Dispositiu electrònic amb connexió internet i amb l’aplicació plant@net instal·lada. Fitxes per omplir amb les dades d’observació. 4. 4. 4. Solucionari: 1. Coneixeu algun cas d’al·lelopatia positiva o negativa? El romaní secreta substàncies aromàtiques que funcionen com a bon repel·lent de cargols i baboses, per tant la seva presència en el nostre hort suposa un gran benefici. a) Associacions. Quines hortalisses són compatibles? 2. Busqueu alguna associació molt beneficiosa i una altra de molt perjudicial a la taula de compatibilitat que trobareu a l’annex 1. Per realitzar una associació amb all, s’ha de tenir en compte que és molt favorable amb l’enciam i molt desfaborable amb el pèsol.
40
Les hortes de Sotamonestir 3. A part de les hortalisses trobem altres plantes en els nostres horts ecològics, les plantes adventícies i les aromàtiques. Perquè creieu que serveixen aquestes? Les plantes adventícies són les mal anomenades “males herbes”. Degut a que no ens ofereixen un producte directe i la possible relació de competició que poden presentar amb les plantes cultivades, aquestes tradicionalment han volgut ser combatudes en els nostres horts. Malgrat això, les plantes adventícies poden tenir un interès ecològic molt gran en el nostre hort, ja que ens poden millorar la qualitat del sòl. En proporcionen una bona cobertura que protegeix de radiacions, gelades i erosions, són indicadores visuals del tipus de sòl que tenim i algunes són fixadores de nitrogen. Les plantes aromàtiques com el seu nom indica presenten essències aromàtiques en tota la planta. Aquestes tenen propietats medicinals, culinàries i molt important per la part que ens toca, ens poden afavorir els cutius i són uns bons fitosanitaris naturals. b) Anem a observar el terreny! 4. Ompliu les taules de descripció de la vegetació que hi ha a continuació. Si necessiteu ajuda podeu utilitzar els vostres dispositius electrònics. L’App Pl@ntNet us ajudarà a reconèixer les plantes que no conegueu, i que et donarà enllaç directa amb la wikipedia perquè en busquis informació. Nom vulgar: all Nom científic: Allium sativum Família: liliàcies
Característiques: Pot fer fins a 1,5 m d’altura. Les fulles són aplanades i estretes. Flors verdoses o blanquinoses.
Què ens aporta?
Wikipedia
Fa un bulb comestible. També genera substància repel·lent de cargols i baboses.
41
Les hortes de Sotamonestir
Nom vulgar: ceba Nom científic: Allium cepa Família: liliàcies
Característiques: Fulles semicilíndriques que surten del bulb suberrani. Amb arrels superficials. Umbel·la de flors blanques o rosades.
Què ens aporta?
Wikipedia
La part comestible és el bulb.
5. Reflexionem una mica: Què hem observat? Quina biodiversitat vegetal hi ha sobre el terreny? És important la distribució de les diferents espècies? Quines interaccions s’han observat? Segons com es distribueixen els vegetals en el terreny l’ecosistema que es forma i en últim ter 5. TREBALL POSTERIOR a) REPÀS I CORRECCIÓ DE DADES
Prèviament a fer els tallers, es crearan 3 comissions pertanyents a cada taller (El sòl, L’ecologia a l’hort, Horticultura), formades per un representant de cada grup. Al final del tercer taller deixarem 10 minuts de descansa, durant els quals, els representants de cada grup es reuniran durant 5 minuts i posaran en comú els resultats obtinguts. Al final de tot, cada comissió, tindrà 5 minuts per fer una exposició-resum de cada taller a la resta de companys.
b) AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES
Com a proposta per avaluar els coneixements obtinguts, es proposa que posteriorment, a l’aula, per grups dissenyin una horta ecològica als voltants de l’entorn de sota monestir d’uns 200 m2 aproximadament. Per altra banda, també s’aconsella la introducció d’alguna pregunta a l’examen sobre dels continguts curriculars treballats durant l’activitat i contextualitzada en l’horta. Per poder avaluar el disseny de l’hort, proposem la següent rúbrica: Per dissenyar l’horta:
42
Les hortes de Sotamonestir
Poc. Les relacions entre els diferents elements no tenen massa sentit. (1p)
Bastant, tot i que les relacions entre els elements trontollen. (2p)
Molt. Les relacions entre els diferents elements són força correctes.(3p)
Molt. El disseny dels diferents elements és totalment coherent. (4p)
Es tenen en compte les compatibilitats entre plantes? Es tenen en compte el tancament dels cicles de la matèria? S’inclou el control biològic com a mètodes alternatius als fitosanitaris? Es tenen en compte els períodes estacionals de l’any a l’hora plantar les diferents espècies? Hi ha una visió global entre sòl, ecosistema i producció?
Puntuació màxima = 20 punt6
43
Les hortes de Sotamonestir c) INDICADORS PER A AVALUAR EL PROJECTE
Pels alumnes es prepara una activitat de valoració al final de l’activitat amb dibuixos de un tomàquet, una carbassa i un enciam, que representaran els colors típics de valoració i que hauran de col·locar dins d’una caixa. S’enviarà el següent full de valoració a als docents:
APLICACIÓ
1
2
3
Les activitats s’ajusten als continguts curriculars La temporització s’ajusta al temps programat Els treballs pràctics permeten entendre i contextualitzar els continguts SATISFACCIÓ Qualitat de les explicacions Qualitat del dossier Tracte personal dels educadors IMPACTE Grau d’assoliment dels continguts per part de l’alumnat Participació dels alumnes
44
4
Les hortes de Sotamonestir 6. BIBLIOGRAFIA ● Esther Suriñach i Peralbo. Treball de recerca http://www3.udg.edu/acces/Premis_Recerca/premis2004/treballs_recerca/tec nologia/Ester_Surinach.pdf ● Agenda 21 Escolar de Lleida, Curs Un Hort a l’Escola, sessió “Els habitants no
desitjats de l’hort”, curs 2010 - 2011 http://sostenibilitat.paeria.cat/agenda21/agenda-21-escolar-de-lleida/formacio-de-lagenda-21escolar/fitxers/agenda-21-escolar/formacio-A21E/un-hort-a-lescola1011/ppels-habitants-no-desitjats-de-lhort ● Institució Catalana d’Història Natural, Insectes - el Medi Natural del Bages.
Recurs web: http://ichn.iec.cat/Bages/index/insectes2.htm ● Mariano Bueno, “Manual pràctico del huerto ecológico”, Editorial La Fertilidad de la Tierra, 2010 ● http://salvemsotamonestir.blogspot.com/
45