La Marina 2016 by Yogur de Fresa

A.C. FALLA LA MARINA 16

Tots hi aportem el nostre gra de sorra per tal de plantar any rere any. L’aposta d’enguany, no ser “manipulats” per aquells que ens dicten els paràmetres de la “normalitat”. La nostra associació Cultural dóna suport a la candidatura de l’espai cultural de la festa de les falles valencianes per a la declaració i l’ingrés a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

EDITORIAL Edita:

Fotografies:

Associació Cultural Falla la Marina.

Arxiu AC. Falla la Marina, Kalos fotógrafos, Paco Pardo.

Autors i coordinació general: Delegada de llibret, Alicia Gil i Soler.

Col·laboració anuncis publititaris:

Delegat de Cultura, Pau Gallart i Solé.

Ana Hernández, Carolina Górriz, Eva María Cayuela, L. César Díaz, María P. Navarro, Mar

Col·laboració literària i poètica:

Martínez, Pau Gallart, Rosa Segura.

Nicolau Colomar, Tomàs Moreno, Francesc Mompó,

Albert

Hernàndez,

Antoni

Correció del text:

Rovira,

Pura Peris, Jordi Julià, Josep Antoni Alfonso,

Antoni Rovira i

Gonzàlez, escriptor, docent i

Salvador Vendrell, Alfons Navarret, Josep Ribera,

licenciat en filologIa.

Pere Bessó, Josep Usó, Víctor Durbà, Llorenç

Maquetació:

Garcia, Sergi Pascual, Conxa Guilabert, Maria Rosa Diranzo, Raül Francés, Antoni M. Bonet, Ivan Carbonell, Maria Isabel Canet, Maria Rosa Sabater, Miquel Català, Carles Cano, Jesús Girón, Joan Nàcher, Josep Dionís, Júlia Rosa Romero,

Dipòsit legal:

Mari Carmen Sàez, Maria Carme Arnau, Enric

V-3219 – 2013

Sanç, Antonio Andrés, Antoni Ortiz, Ana Belen

Justificació de tirada:

Bueno, Carolina Górriz.

750 exemplars.

El present llibret ha participat:

Hi col·labora:

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. www.fallalamarina.es

Aquest llibret participa en els Premis (Soler i Godes, Malva Alzira, Mocador i/o Emili Llueca, Ortifus i Climent Mata) de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info).

Falles de Sagunt festa d’interes turístic nacional.

L’associació Cultural Falla la Marina no s’identifica necessàriament

amb

els

articles

dels

seus

col·laboradors.

Llibret digital

INDEX Pròleg.

Salutació del nostre filòleg: Antoni Rovira i Gonzàlez.

Salutació de la nostra delegada de llibret: Alicia Gil i Soler. Els nostres representants: Jessica, Alicia, Juanjo i Daniel. Salutació del Regidor d’Educació i Cultura Excm. Ajuntament de Sagunt: José Manuel Tarazona i Jurado. Salutació President Federació Junta Fallera de Sagunt: Enrique Docón i Barriopedro.

12 14 15 17

El nostre President: Juan José Monge i García.

Comissió executiva.

La Nostra Fallera Major: Jessica Cervera i Luzón.

Comissió major.

Recompenses majors JCF València.

Recompenses majors FJFS.

El nostre monument Gran.

Crítica Falla Gran. Obres literàries dels ninots i els ítems de la falla gran. El nostre President Infantil: Daniel García i Bueno.

39 42 93

Comissió executiva infantil.

96 4

La Nostra Fallera Major Infantil: Alicia Monge i Navarro.

Comissió infantil.

100

Recompenses infantils JCF València i FJFS.

102

El nostre monument infantil.

103

Crítica Falla infantil.

107

Obres literàries dels ninots i els ítems de la falla infantil.

109

Racó dels infantils.

139

Socis d'Honor.

155

Socis.

157

Àlbum fotogràfic 2015.

159

Comiats 2015.

211

Un poquet més de nosaltres.

219

Àlbum fotogràfic 2016. Enhorabona Fallera Major Infantil FJFS: María Villar i Cayuela. Calendari Falles 2016.

228 244 262

Agraïments.

264

Comiat.

266

Himne de Sagunt.

268

Himne de València.

269 5

PROLEG El perquè del nostre llibret

AC. Falla la Marina, és

la falla més antiga

amb

“plantaes” consecutives de monuments als carrers de la nostra comarca del Camp de Morvedre. Desde 1949 hem passat nombroses crisis i tempestes socials i econòmiques com el tancament de la siderúrgia del nostre municipi o la crisi que ens assota en l’actualitat, però la nostra comissió mai s’ha rendit, ha treballat amb força contra vent i marea per poder plantar, any rere any, sense faltar mai a la cita del 14 de març a la nostra plaça. Per a nosaltres els nostres monuments són l’essència de la nostra falla i és un orgull poder plantar no solament ninots, sinò també històries, sàtires, crítiques, rialles...; figures que al llarg de la història han passat per nombrosos i grans artistas fallers. Fent la vista enrere recordem entranyablement el primer artista, el Sr Blasco als anys 50/ Antonio Ramón/ Antonio Ramón (fill) /Vicente Moya i Espejo / als anys 60 Antonio Román / Alfredo Villalba/ Antonio Monge González /Alberto Rajadell, —artista que recordem amb molta estima perquè va nàixer al carrer del casal, en l’actualitat encara es troba en actiu i enguany planta una de nostres falles veïnes i també de gran solera en el poble, la Falla Lluís Cendoya.

una falla antiga pot ser; una falla de referència

A més, l’any passat va fer una altra falla de la

no solament per la seua solera, ni per mantindre’s

secció especial de la comarca, la Falla Palleter—/

en la secció especial amb ambdós monuments,

als anys 70 Alberto Rajadell /Jose Vicente Andres i Sanchez / Jose Herrero / Francisco Javier Garcera

sinó per no aturar-se en l’estil barroc i les figures

/ Arturo Musoles / Soro / als anys 80, els germans

llegendàries i avançar amb estil i elegància. I si parlem

Sebastian Javier Garcia i Ruiz / Santiago Soro Capella

de la temàtica i els continguts, la nota és clarament

i Pepe Moya —aquest darrer molt important en la

de deu per aconseguir el sempre difícil equilibri entre

nostra història perquè va ser el mestre de l’actual

coherència, diversió i originalitat. Ja sabeu, intentem

artista faller i li va ensenyar aquest meravellós ofici

mantenir la famosa divisa “renovar-se o morir”, però

des del seu taller—, Javi Palomar / Ramón Pérez i

també volem ser fidels a les nostres arrels i tradicions,

Marzal; anys 90 Jose Vicente Andres i Sanchez/

les quals garanteixen la continuïtat de la nostra festa.

Raul Calderon i Borras/ Manolo Sebastian; anys 2000 Ximo Esteve / Arturo Bea i Valles; i desde l’any

Des de la nostra falla reivindiquem que és compatible

2002 Antonio Verdugo i Ballester fins a l’actualitat.

guardar l’essència dels nostres orígens i tradicions,

Amic i veí de tota la vida, poques comissions tenen

sense faltar a la nostra història, amb la modernitat i

l’orgull de poder dir el mateix que nosaltres, i és

el reciclatge del món faller, perquè els temps canvien,

que aquell xiquet que jugava en la nostra placeta i al

i si volem perdurar amb èxit, cal anar amb els temps.

nostre casal, s’ha convertit, a més d’en un gran home

Les nostres formes de comunicació evolucionen,

com a persona i artista, en el nostre artista faller

mantenim les vesprades de cap i casal, pero a més

de confiança i referència, i és per aixó que al llarg

comptem amb Facebook, twiter, instagram, apps,

d’aquests últims 14 anys hem tingut el privilegi de

wahtsapp, emails, etcètera; la indumentària també

poder comptar amb la seua profesionalitat per plantar

canvia, fins i tot, la forma d’imprimir els llibrets

no solament monuments, sinó veritables obres d’art,

amb impressions digitals; els monuments també

de les quals té cura de la més xicoteta pinzellada.

evolucionen, pensem que no ens podem quedar amb els moldels de tota la vida pintats de diverses

Verdugo, com nosaltres l’anomenem, ha aconseguit

maneres, però seguint l’esquema quaranta anys

que malgrat l’antiguitat de la comissió, la nostra falla

enrere. Apostem per la modernitat, per un monument

estiga en boca de tots dins i fora de les fronteres del

fresc, dinàmic i perquè no dir-ho, exclusiu —perquè

Camp de Morvedre, per la seua frescura, l’estil de

així ho permet el modelisme— sense oblidar-nos de

línies depurades i acabats perfectes que han animat

l’essència dels monuments de tota la vida, la sàtira.

que la nostra comissió treballe sense descans per

Som una falla de barri petit i mariner, “les granotes”,

estar en la vanguàrdia i poder ser exemple del que

però això no ens atura a l’hora d’apostar com les grans

comissions de la capital, per plantar grans obres d’art, amb l’estil i el bon treball del nostre amic i veí, de l’artista Antonio Verdugo i Ballester, perquè des de la comissió gran fins a la comissió més petita tenim l’obligació moral de seguir estimant la nostra festa i d’adaptar-nos als temps per consolidar la permanència de la nostra passió, la festa fallera. Per tot això i molt més, ens

vam plantejar una

gran pregunta; per a demostrar que estem per la innovació, per què no coordinar els escriptors amb els pensaments del nostre artista? I axí va sorgir el fil conductor del projecte del llibret d’enguany, i vam decidir que el nostre llibret portara com a temàtica de diseny i continguts dels nostres monuments fallers de enguany, una simbiosi entre l’estil de vanguardia del nostre artista —gràcies a la bona predisposició i a la col·laboració del seu equip— i la tradició i l’essència de la nostra cultura gràcies a la col·laboració d’un nombre significatiu d’escriptors valencians, el bo i millor de les nostres lletres, en la nostra falla. Sense cap mena de dubte, tot un privilegi que hem de saber gaudir, conrear i exhibir amb orgull de ser com som. Esperem que us

agrade, que gaudiu aquest

llibret tant com l’hem gaudit nosaltres mentre el féiem i que el nostre gra de sorra servesca per fer reflexionar a cadascun dels nostres lectors, de com renovar-se per a mantenir-se a la cresta de l’ona, sense morir en l’intent, i per descomptat , com arribar a crear un llegat perdurable. Feliç lectura.

SALUTACIO

cultura des de qualsevol mitjà de difusió sense cap mena de sentiment d’inferioritat per no ferho en castellà. La resposta a aquesta pregunta me

Cogito ergo sum

la van donar Pau i Alícia —als quals agraesc de tot cor la tenacitat, la il·lusió i les ganes de fer les coses ben fetes que hi han posat; trets que compartim i que ens han ajudat a entendre’ns i a superar qualsevol escull,

Per segon any consecutiu, tinc el plaer de coordinar

encara que fóra aparentment insalvable— , perquè

la secció cultural d’aquest llibret. Un treball que m’ha

només establint ponts entre la festa fallera i entre

exigit tantes dosis de paciència, com de diplomàcia

els nostres referents culturals vius —molts dels

i perspicàcia. El resultat —ja el veieu— és

quals són estudiats als col·legis de Primària i als

immillorable. No vull deixar-me res al tinter i he

Instituts d’Educació Secundària pels mariners

de dir que aquesta tasca de coordinació m’ha

més jovenets— aconseguirem viure les falles,

xuclat molt de temps i m’ha carregat de

la llengua i la literatura en valencià, amb

preocupacions i maldecaps, els quals em

normalitat, i sense insults, ni discussions

llevaren la son més d’una nit. Tot i això,

estèrils que no duen enlloc i que, a

he de dir que ho he fet de mil amors.

més a més, creen un ambient de

Que ha estat una tasca meritòria, ja

desconfiança i de mal rotllo més

no pel meu treball, sinó perquè amb

aquesta

escaient a altres temps de trista

col·laboració

memòria.

cultural fem una mica més possible una simbiosi fins

Dit això, vull confessar-vos

a hores d’ara impensable

que enguany, el repte ha

de totes totes. Perquè

estat molt més complex.

si les falles són cultura i tenen setmana cultural, per

L’any passat férem una prova i va eixir bé; el llibret va

què no encabir els escriptors valencians, és a dir,

publicar 30 textos, cadascun d’un escriptor, però sense

els màxims defensors de la cultura en valencià dins

cap lligam entre ells. Enguany, hem volgut que els textos

el nostre llibret? I ho matise, per si no havia quedat

dels escriptors siguen determinants no solament en

clar. Quan dic «escriptors valencians» em referesc

l’ànima d’aquest llibret, sinó també en la pròpia essència

a aquells escriptors que no solament escriuen en

dels monuments. En altres paraules; hem volgut fer un

valencià, sinó que el parlen a tothora, dins i fora de

llibret interactiu que explique els monuments molt

la falla i que l’empren com a llengua vehicular de

transversalment, on cada ninot és protagonista d’una

Bona nit, senyor monstre

poesia o d’una narració creada expressament per a l’ocasió. Un treball difícil, però possible, gràcies a la voluntarietat i la bona predisposició dels escriptors

Si el dubte és el primer esglaó de la reflexió —com ha

valencians. Vull aprofitar l’avinentesa per agrair-los que

quedat ben palès a la crítica del monument gran—, la

ens hagen ajudat amb els seus textos a confeccionar

imaginació n’és el segon. I d’imaginació, el monument

un llibret tan bonic, complet i elaborat com aquest.

infantil, intitulat «Bona nit, senyor monstre», n’està

Gràcies de tot cor!

ben assortit, ja no per l’enfilall de monstres que comparteixen lectures amb una xiqueta que s’estima la cultura i la gent, i els monstres, per allò que fan

Us preguntareu per què he intitulat la introducció

i no per l’opinió d’unes altres persones. I ací

amb el famosa frase de Descartes cogito ergo

trobem el tercer esglaó, l’esperit crític. El

sum (pense, doncs existesc). Òbviament,

moviment que ens permet d’analitzar

per la temàtica d’ambdós monuments.

els problemes des d’un perspectiva

El fet de trobar monuments fallers que vagen una mica més enllà

diversa, des d’un plantejament

de la rialla fàcil, cada vegada és

individual que ens permet trobar

més difícil. En canvi, tots dos

amics i aliats inseparables on

tenen

sempre ens havien dit que

una projecció pedagògica molt

hi havia monstres, bruixes i

monuments

d’enguany

dimonis.

interessant.

Tota

una

disbauxa

d’imaginació desfermada que no

Manipulats

us deixarà indiferents. Comptat i debatut, tant el llibret com els

El monument s’intitula «Manipulats» i, una mica inspirat en la història de l’antic Egipte, una mica

dos monuments de la falla La Marina tenen una vàlua

inspirat en la peli «Stargate» ens suggereix que pot

extraordinària que va més enllà de la festa i que, tot

ser la història no haja estat exactament com ens l’han

plegat, reïxen a fer més crítica i a fer més festa amb

contada. Ja sabeu la famosa dita «la història, l’escriuen

energies renovades.

els vencedors» i, per tant, en qualsevol història podem

Bones festes.

trobar-hi més d’una omissió interessada. En aquest cas les omissions, són tantes i tan diverses que han

Antoni Rovira

donat per fer més d’una peli i, fins i tot, un monument faller: «Manipulats».

BENVINGUTS

Amb el vostre permís, m’agradaria dedicar-los de tot cor cada paraula i cada racó d’aquest llibret, a ells; a tots eixos fallers, currants imparables en

Salutació de la nostra delegada de llibret

nombroses tasques durat tot l’any; i per descomptat als nostres máxims representants, mariners de naixement, d’aquest exercici 2015-2016. No em puc oblidar d’una part fonamental e

Benvinguts al llibret de la Associació Cultural Falla la Marina.

indispensable; és un honor poder adreçar-me a tots i cadascun de vosaltres; Regidor de Cultura del nostre Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt, Jose Manuel

Enguany torne a tindre el plaer d’encarregar-me

Tarazona; President de Federació Junta fallera

d’aquesta tasca que vaig aprendre fa molts anys

de Sagunt, Enrique Docón; escriptor, docent i

de la mà d’un gran home, mon pare, i que

licenciat en filologia, Antoni Rovira; Delegat

gràcies a la confiança de la meua comissió

de cultura Pau Gallart; Delegat de I.T.

i dels presidents que han anat passant al

Agustín Gómez; Delegada de falla, Eva

llarg dels anys he pogut seguir fent-la

María Cayuela, Artista faller, Antonio

amb la mateixa il·lusió i entrega com

Verdugo. Dissenyador gràfic

el primer dia.

Gómez

Pepe

i Font d’informació Jose

Ignacio Marín que han estat

En el càrrec he tingut diverses

indispensables per l’execució

companyes que, gràcies a

del

les hores de dedicació en

projecte;

amics

que

m’han donat una maneta

aquesta tasca, sempre

amb els anuncis entre

seran com germanes,

els quals hi és la nostra

pero enguany he assumit el repte de fer-ho a “soles”

Delegada de publi, Mar Martínez; i per descomptat,a

i entre cometes, perquè encara que jo tinc el timó

tots els col·laboradors, socis d’honor, socis de carrer,

del càrrec, són molts fallers i no fallers, els que es

socis publicitaris, esponsors, veïns i simpatizants,

troben darrere del treball que ha costat fer aquest

perquè sense vosaltres aquesta tasca no tindria cap

projecte, el llibret que ara teniu a les vostres mans,

sentit i, a més a més, no seria possible. GRÀCIES en

i als quals des d’ací m’agradaria agrair-los la seua

majúscules per estar sempre al nostre costat i, a més

ajuda i el seu suport.

a més, en aquests temps de crisi tan complicats.

Enguany tenim la sort de comptar amb obres

d’escriptors de gran solera i històries maginífiques

bé, no puc concloure aquesta benvinguda

sense donar l’enhorabona a les nostres màximes

que naixen del fil dels nostres monuments i la

representants, a les nostres Falleres Majors Jessica

nostra plaça, que esperem que juntament amb

i Alicia, i als nostres Presidents, Juanjo i Dani,

els records fotogràfics, poesies, comiats i molt

entre molts motius, per la seua dedicació, gran

més que no vull avançar-vos, perquè en gaudiu la

representació i estima;

lectura amb la mateixa emoció que he sentit jo.

comissió; i de manera personal, regraciar-los, per

a tots els membres de la

la seua gran implicació en el libret de enguany, i Enguany tenim diverses pàgines especials. Des

desitjar-los, a ells i a tots vosaltres, unes bones festes

del nostre llibret hem volgut donar l’enhorabona

josefines plenes de traca, dolçaina i tabal.

i desitjar-li un any inobidable a la nostra Maria,

Gràcies a tots de tot cor i espere que us agrade i sobretot que gaudiu el llibret, la meua passió fallera

Fallera Major Infantil de Federació Junta Fallera de Sagunt que enguany tenim el luxe de poder dir que és marinera de cap a peus: també hem volgut acomiadar-nos amb molt sentiment de dues falleres: la primera fallera major de la falla, Elvira, i una altra marinera de cor i naixement, Sursy-Lay, la qual va tindre el timó de la nostra falla en diverses ocasions i que continua estant en cada racó del nostre casal i de la nostra gran família. Fins sempre, marineres!

REPRESENTANTS Jessica, Alicia, Juanjo i Daniel

SALUTACIO Regidor d’Educació i Cultura Excm. Ajuntament de Sagunt No puc més que expressar un gran orgull en ser invitat

per a fomentar la cultura, la

a participar en aquest magnífic llibret d’enguany

creativitat i el sentit crític.

de l’Associació Cultural Falla La Marina del Port de Sagunt. Vull expressar, per tant, el meu agraïment

Com a regidor de l’ajuntament, el treball de La

més sincer als membres de la Comissió que han

Marina és un gran motiu de satisfacció. No

tingut l’amabilitat d’invitar-me. Ho dic de cor i

debades, el llibret participa en la convocatòria

amb convenciment, per descomptat.

dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Com a dinamitzador cultural de la ciutat, m’interessa molt l’original i

Vull donar l’enhorabona a la Comissió

creativa aposta que cada any posa

de l’Associació Cultural La Marina

en valor la Comissió de La Marina. La col·laboració

pel treball que han fet fins ara i

en el llibret

encoratjar-la a que continuen

d’escriptors i escriptores de

fent el que fan. Un treball

primer nivell és una bona

imprescindible per a enriquir

prova de l’interés per la

la festivitat de les nostres

literatura i la cultura

falles.

en valencià. Hem de fomentar la lectura en la nostra llengua i no hi ha millor manera que fer ús del valencià en les manifestacions populars. En aquest sentit, no hi ha una altra manifestació popular tan arrelada a la Comunitat Valenciana com les falles. Les falles poden ser una ferramenta extraordinària

SALUTACIO President FJFS

FALLERS DE LA MARINA, Heu de saber que em sent molt orgullós de

Torne a adreçar-me a tots vosaltres com a

la meua falla quan la veig desfilar en cada

President de Federació Junta Fallera de Sagunt

cercavila, en la cavalcada, en l’entrega de

per segon any consecutiu, i torne a agrair-

premis o a l’ofrena.

vos l’oportunitat que em doneu per poder fer-ho amb aquesta salutació.

Sols em resta desitjar-vos unes bones festes josefines i espere que les

Sent que des que sóc faller d’aquesta

puguem gaudir tots junts.

comissió, he trobat obertes totes les portes i els cors de la gran

Visca La Marina i visquen els seus fallers i falleres.

família Marinera, i cada dia estic més a gust sent un més entre

vosaltres,

malgrat

que seguisc sense poder dedicar tot el temps que volguera a aquesta, la meua falla. Encara que no puga ésser en cada acte, hi sóc i hi seré present amb la ment, acompanyant els nostres representants, Juanjo, Jessica, Daniel i Alicia, i a tots vosaltres, desitjant que passeu unes falles meravelloses i que l’esperit de la nostra falla impregne tot el Camp de Morvedre.

SALUTACIO President 2016

Per a mi ha estat un autèntic plaer compartir l’any

Bo, ací em teniu de bell nou, el segon any com a president de la falla.

2015 amb tots vosaltres. Tot i això, el més destacable d’aquest segon

Quina veritat més gran, i ara ho sé millor que

any és que hi veus les coses venir i ets

mai, que per viure intensament la falla cal

capaç de reaccionar de bestreta; hi dónes

passar per la presidència. El primer any

el millor de tu i pots esperar i gaudir

són tantes les ganes de fer-ho bé que

cadascun

no ets capaç d’estimar els detalls de

sempre

tingut

costat

meues

meu

companyes

detalls

d’una

vàlua inestimable.

cada moment que hi vius. Benauradament,

d’aqueixos

puc

reflexió

les

concloure sense

aquesta agrair

eternament a la meua dona el

seu suport incondicional,

viatge; Cristina, la qual

sense el qual res haguera

ha viscut cada moment

estat igual. I que no se li oblide a ningú que l’èxit per a

amb la mateixa intensitat que jo i sempre amb el suport

tenir un bon any com a president es fonamenta en tres

incondicional de la família; i, sense cap mena de dubte,

pilars cabdals: el suport i la paciència de la família, la

Maria, la qual ha estat capaç de despertar en mi un

incansable ajuda i l’espenta de la comissió i la qualitat

sentiment d’amor semblant al que sent pels meus fills.

dels companys de viatge.

Bo! I com oblidar-me de German, el meu president

I parlant dels companys de viatge, si els de l’any

infantil; detallista com el que més i sempre pendent

passat foren figures emblemàtiques de la Falla, què

que tot ens isquera perfecte.

xocolata del dia 18 de març; amb tota la nostra

puc dir de les figures que tinc el privilegi

tradició, però també sense oblidar-nos del famós

d’acompanyar enguany?

tòpic “renovar-se o morir”. Dani, el fill dels meus amics, però amics dels que hi estan a les dures, el qual per a mi és més que un nebot.

Malgrat totes les adversitats i dificultats que hem

La gran quantitat de moments que estem vivint junts i

patit al llarg de quasi setanta anys, aquesta comissió

el que ens en queda per gaudir!!

cada dia 15 de març, abans 14 de març, a les nou del matí ha vist un monument plantat a la plaça, i

Alicia, doncs això mateix! La nina dels meus ulls,

això, senyors, poques comissions poden presumir

la meua passió, la meua feblesa, la meua perdició.

d’haver-ho aconseguit.

Fallera des d’abans de nàixer, ella juntament amb la meua dona són les culpables que cada matí m’alce i

Per tot això vull agrair a tots aquells que, abans que

continue batallant un dia més.

nosaltres, ho han donat tot perquè a hores d’ara estem on som. Qui li anava a dir a un mocòs, que allà per

Jessica, una persona enorme que ens ha demostrat

l’any 75 a penes alçava un metre del terra, que ara per

el seu amor per aquesta, la seua falla, i que de ben

ara seria el responsable que aquesta gran comissió

segur deixarà el nom d’aquesta comissió en un lloc

continuara avançant i aconseguint nous èxits per al

privilegiat, perquè solera i sentiment faller no li’n

nostre barri?

manquen. Com tots els anys, vull fer-vos saberdors que les Voldria aprofitar l’avinentesa per enviar una salutació

portes del casal estan sempre obertes a tot aquell

especial a aquelles persones que, malauradament, ja

que vulga acompanyar-nos, no solament els dies de la

no estan entre nosaltres, però que no ens han deixat,

setmana fallera, sinó els 365 dies de l’any.

perquè a cada moment ens recordem de totes i Comptat i debatut, m’agradaria invitar-vos a tots plegats

cadascuna d’elles.

a la nostra falla, perquè gaudiu al màxim de l’esplendor Dir clar i ras a tot el veïnat i simpatitzants de la Falla

de la nostra festa i sobretot de l’ambient acollidor i

que tot el que som, els ho devem a la seua paciència

familiar que tractem de crear a la nostra plaça.

i el seu suport. Enguany, de nou estarem amb els dos monuments a la màxima categoria, com el nostre barri es mereix, amb grans orquestres, amb la tradicional “mascletà” del dia de San Josep, amb els bunyols i la

COMISSIO EXECUTIVA Falla La Marina 2016

Antonio Blasco i Novella

President honorífic

Juan Jose Monge i García

President Vicepresident

Miguel Blasco i Garcerá

Vicepresident

Alberto Alijarde i Sánchez

Vicepresident

Alberto Cebrián i Hernández

Vicepresident

Fco Javier Cister i Martínez

Vicepresident

Jose Antonio Tortajada i Férriz

Secretària

Cristina Boix i Casanova

Vicesecretari

Agustín Gómez i Cámara

Tresorer

Rubén Lucas Lucas i Rahona

Comptadora

Mamen Soto i Ramos

Vicecomptadora

Loli Torres i García

Delegada de Festejos

Luisa Sabater i Romero

Delegat Infantil

Manolo Ortells i Hernández

Delegada de Falla y Socis d’Honor

Eva Cayuela i Medina

Delegat Infantil

Carlos García i Esteban

Delegat d’Esports

Victor Palomo i Pico

Delegat de Cultura

Pau Gallart i Solé 21

COMISSIO EXECUTIVA Falla La Marina 2016

Delegat de xarxes socials i IT

Agustín Gómez i Cámara

Delegat de Casal

Reme Ferri i Calabuig

Delegada de Play-backs

Amparo García i Fernández

Delegada de Play-backs

Anna Miguel i Martín

Delegat de Barra

Jose Domingo Villalba i Pérez

Delegat de Barra

Beni Ruiz i López

Delegada de Disfresses

Ana Belen Bueno i López

Delegada de Disfresses

Alejandra Dasí i Jurado

Delegada de Socis

Rosa Maria i Segura

Delegada de Llibret

Alicia Gil i Soler

Delegada de Publicitat i Anunciants

Mar Martínez i Diaz

Delegada de Act. Diverses

Rosi Gil i Soler

Delegat Infantil

Juan Carlos Zarzoso i Selles

Delegat Infantil

Llorenç González i Julia

Delegat de Transports

Jose Manuel Escrig i Lucas

Delegat de Manteniment Casal

Ricardo Estal i Bonet

Delegat de Pirotècnia

Jose Ignacio Marín i Heredia

LA NOSTRA FALLERA MAJOR

JESSICA CERVERA I LUZON Fallera Major 2016 Jessica, sents això? Estic sentint el teu cor batejar amb força, estic sentin-te plena d'emoció perquè el moment que acabes de viure diu que ja ets la nostra fallera major.

Al teu costat sempre tindràs la teua germana, pares i familars. Coneixeràs molta gent que t’acompanyaran en aquest any somiat unes altres falleres majors i presidents que al 2016 no hi faltaran.

Avui és la culminacio d'un somni que començava aquella nit de maig quan al casal el teu nom es triava per a la falla representar.

Jessica, ja llueixes la banda junt al teu pit la teua careta llueix amb tota la seua esplendor ja podem festejar amb cercavila perquè ja per fi ets Jessica de la marina, la seua fallera major!!!

Avui comences a escriure la teua història dins de la nostra comissió avui comences a viure moments plens d'alegria i emoció. Disfruta de cada moment deixa que el teu cor no pare de bategar i que bategue amb tanta força que faça sonar la dolçaina i el tabal. Gaudeix de cada moment amb el teu president i els teus xiquets i de segur recordaràs quan de xicoteta ja regnaves a la nostra falleta.

COMISSIO MAJOR HOMES / Falla La Marina 2016

Aguado i Lobo, Fernando

Checa i Montalt, Daniel

Agüe i Sánchez, Gerardo

Chirivella i de Andrés, Diego Jesús

Agüe i Zarzoso, Gerardo

Císter i Carbonell, Ricardo Císter i Lázaro, Jorge

Aleixandre i Hernández, Iván

Císter i Martínez, Francisco Javier

Alijarde i García, Mario Alberto Alijarde i Sánchez, Alberto

Císter i Martínez, Ricardo

Belinchón i Monge, Víctor

de la Cruz i Cantero, Francisco

Belinchón i Salinas, Víctor

Díaz i Fernández, Luis César Docón i Barriopedro, Enrique Javier

Beltrán i Martínez, Francisco

Domingo i Salinas, Francisco Modesto

Berruezo i García, Pau

Domingo i Sánchez, Fran

Benabdeljelil, Ahmed Blasco i Garcerá, Miguel

Escrig i Lucas, José Manuel

Caballero i Lebrón, José Antonio

Estal i Bonet, Ricardo Javier Fernández i Villalba, Juan Antonio

Cebrián i García, Antonio

Gallart i Solé, Pau

Cebrián i Hernández, Alberto

García i Coca, Antonio

Cebrián i Hernández, Emilio Jose Cervera i Alfonso, Julio

García i Esteban, Carlos

Checa i Alguacil, Domingo

Giménez i Aparicio, Iván Gimeno i Flores, Santiago

Checa i Montalt, Álvaro 27

COMISSIO MAJOR HOMES / Falla La Marina 2016

Queralt i Badenes, Luis Javier

Gimeno i López, Vicente

Quesada i Mercado, Juan Carlos

Gómez i Cámara, Agustín González i Juliá, Llorenç

Rojo i Soriano, Antonio Andrés

González i Simón , Carlos

Ruiz i López, Benigno Alfredo Sánchez i Sánchez, Rubén

Lacoba i Macián, Carlos Lacoba i Sáez, Carlos

Soro i Forment, Iván

López i Pernas, Javier

Torres i Sesé, Adrián Tortajada i Ferriz, José Antonio

Lucas i Giménez, Cristóbal Lucas i Rahona, Rubén Lucas

Tortajada i Segura, José Antonio

Marín i Heredia, José Ignacio

Valera i Sabater, Jordi Verdejo i Tercero, José Alberto

Mestre i Palomo, Fernando

López i Sánchez, Víctor Manuel

Monge i García, Juan José

Villalba i Pérez, José Domingo

Montalt i Císter, Vicente

Villar i Bueno, José

Muñoz i Conesa, Venancio

Villarroya i García, Rubén José

Muñoz i Villalba, Jorge

Zarzoso i Sellés, Juan Carlos

Ortells i Hernández, Manuel Palomo i Picó, Víctor

Zarzoso i Torres, Daniel

Pardo i Badía, Carles

Zarzoso i Torres, Jorge

Pozuelo i Moya, Manuel 28

COMISSIO MAJOR DONES / Falla La Marina 2016

Alpuente i Misiego, Graciela

de la Cruz i Huguet, Lara

Alpuente i Misiego, Tatiana

Díaz i López, María Eugenia

Andrés i Sánchez, Marisol

Fernández i Andrés, Marisol

Antoni i Cayuela, Mª José

Fernández i Antoni, Beatriz

Arnau i Adán, Eva María

Ferrer i Ferruz, María Milagros

Becerra i Grande, Rosa

Ferri i Calabuig, Remedios

Blasco i Soto, Marta

Ferruses i Manuel, Andrea Fátima

Blasco i Soto, Mireia

García i Fernández, María Amparo

Boix i Casanova, Cristina

García i Gómez, Lorena

Bronchú i Navarro, Alicia

García i Martínez, Lidia

Bueno i López, Ana Belén

Gargallo i Villar, Susana

Cabrera i Vega, Paula

Gil i Soler, Alicia

Campos i Santamaría, María

Gil i Soler, Rosa

Cayuela i Medina, Eva María

González i Villalba, María

Cebrián i Villalba, Belén

Górriz i Polo, Carolina

Cervera i Luzón, Ana

Hernández i Gómez, Ana María

Cervera i Luzón, Jessica

Huguet i Aguilar, Sonia

Cidad i Alarcón, Nuria

Iglesias i Gil, Leonor

Cidad i Alarcón, Sandra

Jareño i Orellana, Tatiana

Cortés i Fernández, Andrea

Lázaro i Ferri, Lourdes

Couverchel i Camañas, Sylvia

Lázaro i Inglada, María Carmen

Dasí i Jurado, María Alejandra

Llamas i Pérez, Pilar Vanessa

de la Calle i Fernández, Andrea

Llorens i Blasco, María Pilar 29

COMISSIO MAJOR DONES / Falla La Marina 2016

López i Luzón, María

Ruiz i Torán, María Pilar

López i Pernas, Yolanda

Ruiz i Torán, Vanesa

Martín i Blasco, Mercedes

Sabater i Romero, María Luisa

Martínez i Díaz, María Mar

Sáez i Martínez, María Jesús

Miguel i Martín, Anna

Salas i Martínez, Laura

Monge i García, Ana

Salas i Martínez, Patricia

Montalt i Císter, Cristina

Salinas i Tomás, Sonia

Navarro i Pastor, María Pilar

Sánchez i Blasco, Cristina

Navarro i Romero, Diana

Sánchez i Blasco, Mayra Pilar

Navarro i Santibáñez, María

Sánchez i Rodríguez, Ángela

Ortiz i Ortiz, Saray

Segura i Pradas, Rosa María

Palomera i Vivancos, Isabel

Sesé i Valero, Maribel

Pérez i Holguín, Natalia

Soto i Ramos, María Carmen

Pradas i Palomera, María Nancy

Torrecillas i Gil, Amparo Elián

Pradas i Palomera, Seila

Torres i García, María Dolores

Queralt i Antoni, Cristina

Torres i Piculo, María Consuelo

Rahona i Pascual, María Carmen

Valero i Torrent, Elodia

Ramiro i Martínez, Encarna

Vega i Algarra, Esther

Ramos i García, Ana Belén

Villalba i Pérez, María del Mar

Romero i López, Catalina

Villalba i Pérez, Mercedes

Rubio i Dasí, Alejandra Ruiz i Monsalve, Mónica Ruiz i Monsalve, Rocío 31

RECOMPENSES JCF VALÈNCIA / Bunyols majors 2015-2016

BRILLANTOR

COURE

Arnau i Adán, Eva María

Blasco i Soto, Marta

Ferri i Calabuig, Remedios

Cidad i Alarcón, Nuria

Villalba i Pérez, María del Mar

Cidad i Alarcón, Sandra Cister i Lázaro, Jorge Couverchel i Camañas, Silvia

FULLES

de la Cruz i Cantero, Francisco

Boix i Casanova, Cristina

de la Cruz i Huguet, Lara

Llorens i Blasco, María Pilar

Dasi i Jurado, María Alejandra

Monge i García, Ana

Fernández i Antoni, Beatriz

Sánchez i Blasco, Cristina

González i Villalba, María

Sesé i Valero, Maribel

Llorenç i González, Julia Ortiz i Ortiz, Saray

OR Cervera i Luzón, Jessica Estal i Bonet, Ricardo Valero i Torrent, Elodia

Relinchón i Salinas, Víctor Ruiz i Monsalve, Mónica Rubio i Dasi, Alejandra Zarzoso i Torres, Jorge

Verdejo i Tercero, José A.

ARGENT

Aprofitem aquest espai per donar l’enhorabona a tots els

Benabdeljelil, Ahmed

membres de la nostra comissió que enguany rebren una de les

Ferruses i Manuel, Andrea F.

recompenses de JCFS i de JCFV per la seua trajectòria fallera. Moltissímes felicitats i esperem que continueu aportant més coses a la nostra família marinera.

RECOMPENSES FJF SAGUNT / Masclets majors 2015-2016

PLATÍ García i Martínez, Lidia

ARGENT Blasco i Soto, Mireia Iglesias i Gil, Leonor

DIAMANTS

López i Luzón, María

Arnau i Adán, Eva María

Rojo i Soriano, Antonio Andrés

Navarro i Santibáñez, María

Sáez i Martínez, María Jesús

Villalba i Pérez, Mercedes

COURE de la Calle i Fernández, Andrea

FULLES

Díaz i López, María Eugenia

Cebrián i Hernández, Alberto

García i Gómez, Lorena

Cebrián i Hernández, Emilio José

Giménez i Aparicio, Iván

Gil i Soler, Alicia

Gimeno i Flores, Santiago

Gimeno i López, Vicente

Huguet i Aguilar, Sonia

González i Simón, Juan Carlos

Pradas i Palomera, María Nancy

Relinchón i Salinas, Víctor

Pozuelo i Moya, Manuel

Queralt i Antoni, Cristina Sánchez i Rodríguez, Ángela

Soro i Forment, Iván

EL NOSTRE MONUMENT GRAN

FALLA GRAN Artista: Antonio Verdugo i Ballester Lema: “Manipulats” El mite de Prometeo 4.0

“MANIPULATS” és el lema triat per a tractat enguany diversos temes al voltant de les manipulacions, intromissions i distorsions a les quals són sotmeses totes les coses en general , i com no, també en la festa fallera. Asseguda al centre, una sacerdotessa egípcia davant una porta estelar. Així naix l’argument conductor de la temàtica arran d’un vell mite, el de la manipulació genètica dels éssers humans per éssers extraterrestes, els quals habiten en una altra realitat, des de la qual tracten de mantenir els lligams de control sobre la nostra espècie mitjançant distorsions, influències, manipulacions, ectètera. Un escull que obliga la gent solar, que viu amb el cor a la mà, a defugir-los constantment, sense perdre de vista l’horitzó.

CRITICA Lema: “Manipulats” El mite de Prometeo 4.0

Sense voler molestar

No s’han assabentat encara

a cap comissió

que estem al segle vint-i-u

arriben jurats a qualificar

posant aqueixa estranya cara

des d’una altra dimensió.

dels defasats com tu.

Vénen de llunyanes galàxies

L’ULL DE RAH

d’un altre univers si una falla no porta voltors i “mamelles” no et portaras res.

Per l'ull de Rah, estem vigilats segons algú, des de l'antiguitat i èpoques passades

En tota cultura coneguda

per tal de poder ser manipulats

tens el rival del sacrifici,

i servir a uns “déus” indesitjables.

per complaure Déus de creença perduda i evitar la seua ira i el seu malefici.

Diuen que sí que hi baixaren per a ajudar a la humanitat

Si abans solien oferir

per això ens manipularen

la sang d’una verge a l’altar,

i acabaren fent una barbaritat.

el “forigol” a l’artista van obrir si a l’any següent, falla vol plantar.

EGÍPCIA PEBETERO

Mira aquests dos ninots que vénen del segle passat

Amb tant de canvi que es presenta

exclamant els borinots,

els polítics hauran de consultar,

a una foguera ens han plantat!!

a una fetillera, en alerta perquè no volen deixar de currar.

S'ha ajuntat per conjugar

COS CENTRAL I REMAT

qui pot estar allà dalt i el que puguen “agafar”

Custodiant la porta interdimensional

per continuar manipulant

una bella Regina egípcia escoltada per un guerrer amb cap de pardal el Déu Orus, intentant impartir justícia.

EXPO S'ha volgut congelar aquest home desesperat per en un futur despertar quan aquesta època ja haja passat. Que en la història de la humanitat moltes èpoques fotudes l'ésser humà ha passat i despertant el futur, pensa que està.

DIMONI Tots es creuen escollits vinguts del més enllà, els reben entre aplaudiments i crits damunt, que no paren de fer-nos la mà. Faraons intocables que no paren de manipular essent en realitat, éssers menyspreables que a la resta sempre volen dominar.

Alguns han especulat

REMATS

amb una intervenció extraterrestre manipulant la humanitat

Rematant la falla podem veure

i deixar-la feta un desastre.

al pobre de Prometeu que per ajudar l'home

No degué ser una gran idea,

va ser castigat pels Déus.

dotar d'intel·ligència a una “mona” evolucionar-la i després deixar-ho tot i anar-se'n

Sempre hi ha alegria

perquè no pensaven haver creat un ésser pensant.

quan algú se la juga per la resta i, en compte d'aprofitar l'avinentesa, arriba l'espavilat de torn i tot ho balafia. Que bé per l'evolució o per l'ajuda divina, mai aprofitem l'ocasió i d'esclaus de treball i diners, encara en fem vida.

A vista d’ocell,

el que segles més tard seria

conegut com la planura de Giza semblava un verger, un espai de civilització al bell mig de la jungla més feréstega. Els enginyers s’havien entestat a reproduir amb exquisida exactitud el desig del déu Anu. La seua llei s’havia d’aplicar indistintament en tots els planetes que havien conquerit i havia de ser impartida per a tots exactament igual. «Així a la terra com en el cel» —ho havia deixat ben clar, mentre l’escrivà acabava de redactar-la. I així havia de ser. Anu era un déu bo, tenia aqueix tarannà de pare protector que qualsevol déu mínimament assenyat — però sobretot el déu dels déus— havia de tindre i això el feia ser molt reflexiu. Potser massa per als seus generals, els quals assedegats d’acció es veieren obligats a menjarse les ungles en més d’una ocasió; especialment quan

Afortunadament, no solament els generals

Anu decidia d’interactuar amb les races d’éssers

estaven delerosos; també els constructors i els

autòctons que havien sotmès. D’aquesta manera,

arquitectes l’aclaparaven amb nous projectes de

tan peculiar —i alhora tan digna— d’exercir el poder, nasqué un cert intent d’entesa que el dugué a edificar

construcció per a les colònies en el nou sistema solar.

piràmides als astres més tard anomenats Mart, Lluna i

Especialment les del planeta blau. Uns projectes que

Terra, totes idèntiques a les piràmides de Nibiru. Però

foren aturats per una crisi de lideratge terrible, tan

per què aquesta magnanimitat? Quins beneficis en

gran, que Anu es veié obligat a batre’s a mort amb el

podria obtindre? Senzillament, només volia establir un

seu rival més rebel, el déu Alalu. Superada aquesta

cert estatus de ciutadania entre els tots els ciutadans,

prova de foc i, perquè ningú gosara mai més de posar en dubte les seues ordres, va decidir d’enviar els

lliures o no, d’arreu de la galàxia.

constructors més experimentats a les colònies Una

idea

arriscada

que,

explicada

perquè les dotaren dels millors edificis, perquè

així,

ell mateix, i la seua cort, pogueren estar-s’hi

despertava molts recels. La veritat era una

llargues temporades.

altra de ben diversa. L’atmosfera de Nibiru no passava pel seu millor moment.

Els desitjos d’Anu es feren amb una

S’havia afeblit moltíssim i la sequera

perfecció increïble. Sobre la planura,

de la darrera dècada podia posar el

aleshores

planeta contra les cordes. Nibiru vegetació

selvàtica

que

arreu

l’escassesa

tropical,

les

havien estat escrupolosament

materialitzades

amerava tot. La vida fluïa pertot

encara

estreles de la cintura d’Orió

era un planeta enorme amb una

piràmides

malgrat

per

pluges,

del

l’amenaça encara podia

un qual

tres

fregades riu,

curs

havia

estat

semblar una mica llunyana. Els generals d’Anu eren

escaientment desviat perquè es corresponguera

més partidaris d’organitzar operacions breus i

amb el grup d’estrelles que freguen la cintura d’Orió.

després d’haver exhaurit tots els recursos del planeta

Una meravella que projectava el que passava sobre la

conquerit, abandonar-lo a la seua sort, sense donar-

colònia més important del planeta blau, cap al mateix

ne cap explicació ni deixar cap rastre que poguera

cel, cap al mateix cor d’Anu. I no solament això. Les

recordar que aquell planeta havia pertangut durant

tres piràmides havien estat revestides per unes

un temps a l’extens imperi dels anunnakis.

immaculades plaques de marbre blanc i coronades per una immensa bola d’or massís que feia de generador

salt. De sobte, s’obriren les comportes i es

d’energia solar i abastia de llum i energia les

llançà de cap al buit. Obrí els braços i s’activaren

piràmides i tots els accessos subterranis que

els propulsors que el feren planejar i sentir-se

les comunicaven. A més a més, estaven envoltades de llacs artificials i jardins d’una bellesa exuberant i

lliure per primera vegada en la seua vida. Des del

comunicades amb la resta de l’univers per un portal

cel, les piràmides emetien una resplendor divina,

interdimensional als mateixos peus del lleó gegant

gairebé angelical. Lluïa el marbre blanc, però també

que custodiava l’accés a aquell incomparable conjunt

les esferes d’or i les barres, també d’or, que les

arquitectònic. Un treball que arribava a la fi.

connectaven amb els acumuladors d’energia. Un estol de déus, sacerdots, generals, soldats i esclaus

Tot havia estat preparat per a gran la visita. Anu no

el miraven amb expectació, com si es tractara d’un

solia moure’s de Nibiru, però la il·lusió de retrobar-

entreteniment més, sense saber que aquella primera

se caminant en un altre planeta com si ho fera pels

visita al planeta blau era alguna cosa molt més gran

carrers de Nibiru, fou més decisiva que les seues

que tindria conseqüències imprevisibles.

temences i acceptà la invitació dels constructors. Amb tot enllestit, Anu es va posar el tratge

A poc a poc, com si d’una ploma es tractara, s’anà

d’explorador, el casc amb el respirador assistit i els

aturant fins que els peus tocaren terra. En aqueix

propulsors, i com si es tractara d’un soldat més, es

moment, tots els presents s’agenollaren en una

va preparar per descendir de la nau. Els generals

reverència col·lectiva que li va glaçar la sang. El casc,

—molts dels quals no estaven d’acord amb aquella

el respirador i els propulsors ben bé podien haver-

forma de procedir—, l’acompanyaren i l’observaren

lo fet passar per una mena d’àguila gegant, però no

en silenci. La nau es va aturar damunt la piràmide

volgué que aquella primera visita al planeta blau

més gran i Anu, més sol que mai, es decidí a fer el

estiguera marcada per les aparences i es va llevar

el casc i el propulsor. La llum del matí deixà al descobert les seues faccions d’home just, barbut i amb cabellera llarga entreverada entre el blanc i el gris i una pell llisa i blava. Amb parsimònia, s’apropà al jardí que hi havia just enfront de la gran piràmide, passà la palma de la mà acuradament per damunt les flors amunt i avall, la tancà i se la dugué al nas, per assaborir millor la flaire a herbes aromàtiques que se’n desprenia. Meravellat, per la subtilesa d’aquell perfum tornà a ficar la mà entre les plantes, però aquesta vegada n’agafà un grapat de terra, tancà el puny amb força, l’alçà en direcció al sol i cridà al vent amb totes les seues forces: «així en la terra, com en el cel!» Tot seguit, un sentiment de joia envaí l’esperit de tots els presents i tots plegats, sobretot els esclaus, esclataren en un embriac de rialles, càntics i festes. Aquell viatge, aparentment sense importància, havia esdevingut la confirmació de la tria del planeta blau com a planeta refugi dels déus, però sobretot d’Anu, el qual hi tornava cada vegada que els constructors el convidaven, sempre sense saber que les seues anades i vingudes serien d’una importància cabdal en la història de les religions del planeta blau, anomenat «Terra» a partir d’aleshores.

Antoni Rovira

CREURE

L’expressió possible de supervivència més radical, més genuïna per als animals humans és el verb que encapçala esta obra. No existeix res fora d’ell. És impossible imaginar-se un món, un univers, un espai, on la creença estiga absent, on no haja humans i la creença “visca”. O sí és possible? La constitució fonamental pròpia d’aquells que construeixen les anomenades “ciutats”, “carreteres”, “vehicles de transport”, “armes” i d’altres artefactes s’alimenta en tot el temps de la seua existència de creure, de creure en ells mateixos, en els altres, en allò que fan, en allò que hi veuen, en allò que viuen, en allò que “experimenten”, en totes aquelles coses a les quals estan exposats incloent-hi aquelles que no saben ni que hi són i que poden ser mortals de manera instantània, simplement en mirar-les, en tocar-les lleument, en inspirar-les de manera involuntària, en entropessar sense adonar-se´n. L’existència és un

creences autèntiques i creences que no ho

autèntic acte suprem de fe a cegues, valga la

siguen. I qui ho decideix això? I on? I quan? I

redundància, per part d’aquells que s’han cregut

com? I quant? I quants?

secularment el centre del món. I mentre?

És l’existència dels

éssers humans una guerra

I mentre què?

permanent entre ells per a intentar imposar-se uns

Què fem?

als altres la creença pròpia? I per què és així? Quina

Doncs, CREURE!

necessitat hi ha que un altre/uns altres creguen el mateix que jo? I si en tot el planeta habitat pels humans tots els humans tingueren les mateixes

Creure en el famós “veí”. Creure en els famosos

creences o la mateixa creença... Què passaria?

“familiars”. Creure en els famosos “companys de treball”. Creure en “desconeguts”, en “coneguts”,

Algú s’ho ha plantejat alguna vegada? Clar que sí!

en habitants d’altres ciutats, en habitants

I ho han intentat... I han fracassat! I segueixen

d’altres territoris, d’altres països, d’altres

intentant-ho i segueixen fracassant!

continents, d’altres civilitzacions, d’altres cultures, d’altres religions... D’altres,

O no?

CREENCES, pot ser?

O en realitat allò que anomenem

I si dic “d’altres” és perque vull dir

creença com a sinònim de creença

“DIVERSES”? I si dic, diverses,

religiosa teista no és més que un

és perque són creences o

engany al servei de la voluntat

no ho són? O és que JO/ NOSALTRES

de dominació sense fi d’algú

no vull/no

que vol tindre els humans

volem que ho siguen?

com un ramat d’animals de granja... I PER QUÈ? Creure és confiar. Seria possible una concepció del Si la creença, si el creure és patrimoni. Si el fet de

poder segons la qual aquell/aquells que pogueren

creure és un atribut intrínsecament, inherentment

apropiar-se de la confiança dels altres foren els qui

humà i TOTS els humans ho SABEN/SABEM i tots

manaren sobre la resta?

sabem que és quelcom més íntim, més delicat i més propi de cadascú, per què, aleshores haurien d’existir

I com podria algú aconseguir que uns altres

en determinades situacions “desesperades”.

cregueren/confiaren en ell? I com es fa això?

“Necessari”? No hi estic d´acord? Aquells que parlen d’eixa manera creuen necessari respirar,

I per a què?

segons la situació siga desesperada o no? Simplement donen per feta la respiració, i punt?

El CREURE, així, sense més atributs, ni afegits —que ningú ha aconseguit explicar, ni definir realment què

Creure és el mateix. Va amb mi. Està en mi. Com he

és— GOVERNA el món.

dit abans, no se’n va. No hi torna.

Els humans viuen d’això que ningú sap què és però

No desapareixerà, fins i tot, perque jo vulga. És,

que tothom considera fonamental per a orientar-se al

independentment de la meua voluntat, del meu estat

món i que uns intenten imposar a uns altres!

d’ànim, de si és de dia, de si és de nit, de si estic sol, de si estic amb altres, de si al meu voltant només hi

Una miqueta absurd... no?

ha plantes o uns altres animals. No, no depén de mi.

És l’existència humana un autèntic absurd?

Sóc humà i creure no depén de mi perquè ja és en

Som els humans uns éssers que ens alimentem de les

mi, perquè ser humà és ser aquell que creu i tant si

nostres creences, per a, al mateix temps, alimentar a

jo mateix en alguns moments m’enganye, o uns altres

uns altres “éssers”, que al mateix temps tenen les seues

intenten enganyar-me o m’equivoque seguirà ahí...

creences... I, hi haurà d’altres que s’alimentaran d’eixos que s’alimenten de nosaltres per a seguir existint i que

I la grandesa, allò que converteix a l’animal humà en

tindran també les seues pròpies creences?

un ésser tan especialment únic per al bé i per al mal és precisament la seua condició per a creure, perquè

Ja ho sé! L´UNIVERS ÉS INFINIT!

l’humà és la creença personificada, un subjecte creient i és d’ahí d’on obté tot el seu poder i és d’ahí

Però creure, creure/confiar, està ahí, no es mou, no

d’on obté tota la seua misèria...

se’n va, no canvia... És d’ahí d’on s’obté a sí mateix. I per tant, és ahí on rau Si hi haguera un apocalipsi ara i ací mateix i

l’element definitiu d’allò humà...

sobrevisquera una part de la humanitat seguiria existint la creença, el creure...

L’AUTOCREACIÓ.

Alguns, de vegades, diuen que és “necessari” creure,

Nicolau Colomar i Lloret

MAMIK, LA FORCA INTERIOR

El gos havia arribat feia uns dies segurament expulsat per la manada, era l’única companyia que tenia, els dos pàries s’arronsaven al fons de la petita cova on s’amagaven des de feia una setmana. Només hi havia una manera de no ser esclavitzat, fugir. De tant en tant els tocava abandonar la seguretat de l’antre per buscar alguna cosa que menjar, no era fàcil, tots el camins estaven vigilats. Cada dia veien la mort molt a prop. El gos caçava petits mamífers; però Mamik només podia trobar menjar arriscant-se a arribar fins a les cases que estaven més a prop en les quals es podia furtar alguna fruita. Tot el paisatge estava dominat per les grans naus que arribaven de forma regular aterrant a l’enorme aeròdrom que els esclaus havien construït juntament a la Vall dels Reis i, els enormes cons que estaven més al fons. Des de feia més de quatre-cents anys hi havien arribat i s’havien instal·lat a les frondoses terres d’Egipte per construir unes ciutats on honorar

invertides, una més gran que l’altra encara que

els seus morts invisibles. La raça humana,

la més petita anava creixent cada dia. Ambdues

esclava, els servia i amb l’ajuda de grans màquines

estaven unides per un enorme braç i tenien unes

construïen unes piràmides enormes.

inscripcions formades per punts i ratlles que recorrien Mamik havia crescut juntament amb la seua família

tota la seua superfície. A la part de dalt hi havia una

a Sawaris a la vora

del Nil. Son pare era fuster i

plataforma en cada con que servia de base per a les naus

tots, grans i petits, es dedicaven a muntar grans

que hi aterraven i s’enlairaven. Enmig de la plataforma

aparells on transportaven les pedres que venien des

s’elevaven dos cilindres més prims que s’endinsaven en

de les llunyanes muntanyes del sud. Els fustigaven

els núvols canviant de color a cada moment i Mamik es

constantment, les generacions transcorrien esclaves

quedava abstret mirant com aquestes figures tan grans com la piràmide de Keops emergien cada dia sobre la

sense haver conegut un altre tipus de vida. Mamik

turmentada terra d’Egipte. Mai no havia vist unes

havia sentir parlar d’un grup d’homes lliures que

formes tan estranyes.

havien aconseguit fugir i que estava dirigit per un home que li deien Moisés, «El fill de les

El poble d’Egipte havia viscut tranquil fins

aigües». Havia estat capaç de rebel·lar-se

l’arribada dels invisibles, els deserts que

contra el «Faraó» i amb unes quatre-

envoltaven el país limitaven el contacte

centes persones se n’havia anat cap al

amb uns altres pobles, proporcionant

desert. El Faraó era una espècie de

seguretat contra els atacs del

rei que els «visitants» havien posat

forasters, la seua vida depenia

per governar aquelles terres sotmeses,

una

dinastia

de les crescudes del Nil que

inundava les fèrtils terres.

semi-deus que deien havia

Però tot havia canviat amb

nascut per a fer visible el

l’arribada

poder dels dominadors.

massiva

naus que aterraven pertot arreu dominant cada racó. Havia intentat contactar amb els rebels, però no ho

Estranyament els alienígenes havien limitat els seus

havia aconseguit encara. Esperava una senyal cada nit

dominis a l’estreta franja dominada per les aigües del

mirant l’horitzó contemplant la majestuosa construcció

riu des del Delta fins les altes terres de Núbia. Havien

alienígena que des d’uns anys enrere uns invisibles

fet construir temples, piràmides i tombes per tots els

essers que mai ningú havia pogut contemplar feien

seus dominis, però mai no els havien vist, una força

créixer. Era un enorme muntatge metàl·lic que flotava en

interior feia a cada home, a cada dona, a cada xiquet

l’aire i estava configurat per dues formes quasi còniques

encaminar-se cada dia a la seua tasca inevitable.

Feia un temps que algunes persones semblava

quaranta nits i cada matí aquella rosada estava

que escapaven als dominis inescrutables dels

al seu abast. El matí quaranta-un s’alçaren i no hi

invisibles i havien pegat a fugir; Mamik era un d’ells.

trobaren res, l’arena estava seca però quan miraren

Una força interior l’havia fet anar-se’n i ara li dia que era

a l’horitzó es dibuixaren les muralles d’una ciutat. Els

el moment de cercar els homes lliures. Decidí viatjar

dos companys de viatge es dirigiren a la gran porta

a l’oasi de Bahariya amb l’única companyia d’un gos.

que, flanquejada per dues enormes figures de pedra, estava oberta. Entraren a la ciutat i no hi havia ningú,

–Gos sense nom, hem de partir cap a l’oest creuant el

era una ciutat fantasma, però que els invitava a passar,

desert, Moisés ens espera.

a recórrer els seus carrers. Mamik tocava a les portes i ningú no responia, cridava com un possés i el gos

S’encaminà cap al desert, sabia que no podria

sense nom lladrava i udolava espantat, com un llop.

aconseguir-ho, però una força interior, una lleu esperança li va fer emprendre la marxa. Feia una

Un terratrèmol els despertà, el terra vibrava, el sostre

calor insuportable i sense aigua semblava impossible

s’enfonsava i, com un ressort s’alçaren a tota presa

que durara ni tan sols unes hores; però quan duia

donant-los temps a eixir al carrer abans que la casa

caminant mig dia trobà un pou on pogueren beure

desapareguera. Tots es quedaren bocabadats quan

aigua i descansar a l’ombra d’unes palmeres. Havia

varen veure que la gran nau que havien construït els

passat una hora quan un soroll insuportable el va

visitants començava a pujar, els núvols s’obriren per

despertar i la veu va eixir del seu cos per a impregnar

a donar-li pas a aquella ciutat flotant. Les cases, els

tot amb unes vibracions enormes que van fer alçar

animals i les persones foren arrastrats per un remolí

l’arena com una turmenta per a més tard donar pas

immens que com un tornado es formà sota la gran

a una calma i un silenci que l’obligà a aixecar-se de

superestructura voladora que a poc a poc es va perdre

sobte. Mirà cap a la dreta, cap a l’esquerra i quan es

en l’infinit de l’espai.

donà la volta divisà, com un miratge, una ciutat gris

i llunyana. Es posaren a córrer, més tard a caminar

Quan la calma s’apoderà de Sawaris els seus

i quan el dia s’acabà encara no hi havien arribat.

habitats, que durant segles havien estat esclaus

Passaren la nit tapats per l’arena i al despertar una

d’aquells essers invisibles, varen ser conscients que

espècie de rosada ho cobria tot, Mamik la tastà i era

començaven a ser lliures.

una gelatina dolça que es podia menjar; ell i el gos

Tomàs Moreno

es saciaren d’aquell «manà» caigut del cel. El miratge estava de nou a l’horitzó però no hi podien arribar per molt que caminaren. Passaren quaranta dies i

VEIG PERQUE NO PUC TANCAR ELS ULLS

Perquè vaig voler enganyar els déus, el déus m’han castigat a veure-ho tot; un uendo a cada riba de la veritat m’impedeix el bàlsam del parpelleig. I veig, sí. Veig tot allò que em fa sagnar l’iris i sent tot allò que em pessiga el cor. Veig gent de color apuntar-se al Ku-Klux-Klan per alçar les fogueres que purifiquen el color; una llarga cua de novells jues veig omplint inscripcions per fer-se nazis; i també veig, sense poder cloure els ulls molts obrers votant aquell partit que els explota; veig ai, vergonya dels nostres avantpassats, molts valencians expressant-se en llengua forastera. Veig la crueltat dels déus per fer-me veure tot allò que ja no desitgen els meus ulls.

Francesc Mompó 53

ISHTAR

Quan la dama de la nit, amb la punta dels seus dits, acaricia el teu cabell busques, a les tavernes de l’insomni, una aroma que reviscole les valls on van florir mans, llengua, cames. Anheles que torne aquella humana pell, daurada i tendra sorra del desert que sense avisar i sense permís, va transmutar deessa en dona carnal. Conjures als vents perquè li xiuxiuegen que la teva boca encara tremola al desxifrar en les estrelles els seus llavis de seda.

El dia despunta, la veu del silenci dibuixa un anhel en el vol dels ocells... A trenc d’alba,una vegada més, descobreixes, que tot va ser un miratge i amb esquinçalls d’oblit deambules pels racons dels records Desfet l’encanteri, deessa per l’eternitat, transites, pols malferit, adorada no estimada, pel camí sense retorn, sense essència, sense destí.

Pura Peris

ESCLAUS DEL S.XXI

Prompte eixir al carrer

Vas votar fa uns anys

serà impossible

I ara damunt vols opinar

segons el codi penal

No està el mercat

serà un delicte

per assumir planys i

perquè parlar sense

danys sense control

control de l’estat

del feudatari tecnòcrata

no és bon capital.

que signa les lletres assegurant-te la vida

Sols podràs fer ús

de subjecte dependent.

de la via no-pública si portes els llavis cosits

Ara el verb fet car t’acciona

amb adhesiu oficial

objecte tecnòcrata i directe

de l’Oficina de bones

de falsa prèdica demòcrata.

paraules i dites

Josep Antoni Alfonso

d’Assumptes d’Interior.

UN BRACALET AMB FORMA DE SERP

El més vell del poblat encara afirmava recordar com la Piràmide més gran s’havia encés en flames per baix i s’havia alçat per sobre el riu i cap al cel fins a convertir-se en una estrella més, per a dies després tornar. Fou, deia, una nit de primavera quan en lloc de pentinar unes minses canes pentinava un llustrós cabell negre i arrissat. Però ningú el creia. La vida transcorria tranquil·la entre joncs i aus de riu, entre peixos d’aigua dolça i camells. Ningú donava credibilitat a aquell home excepcionalment vell que portava un estrany braçalet al braç quan parlava d’aquella piràmide encesa en flames i volant. Confiaven en ell quan havia d’instruirlos en el cultiu i l’aprofitament de les terres fèrtils d’aquell país, quan parlava de la importància de fer el guaret, o quan parlava amb una espurna als ulls de les millors tècniques de caça possibles per omplir el rebost de carn que sabia tractar i salar com ningú.

que cada vegada més s’anaven secant. Ella i el

Però ningú el creia quan parlava de la Piràmide.

vell prompte feren colla. I no sols parlaven de la Piràmide que va volar. El vell explicava a Beset

Una nit, mentre contava històries de caceres d’elefants, adornades amb mil detalls fantasiosos

històries de quan Egipte era més verd que no ara,

que farien dubtar a qualsevol, però que els joves del

quan la natura brollava per tot arreu i no sols en les

poblat escoltaven amb tota credibilitat, de sobte

terres més properes al riu. Semblava un càstig diví.

va tornar a traure el tema. La Piràmide del foc. I

Cada dia que passava el desert avançava, i com una

una barreja entre estupor, cansament i por entre

serp descomunal obria la seua boca i engolia tot el

els presents. Ningú el creia o el volia creure mai.

que trobava al seu pas.

Però aquell dia fou diferent, els ulls de la jove Beset Animada per les històries del vell, Beset es va

reflectien la dansa de les flames com la Piràmide

intentar apropar als peus de la Piràmide, tan

ballava amb foc cap al cel en el relat del vell.

blanca i perfecta, amb el punt més alt cobert d’or dominava com una senyora sobre totes

Beset tenia nom de deessa, de deessa protectora davant els mals esperits

les altres piràmides i sobre el riu Nil. A

una distància prudencial els membres

les serps, i al mateix temps era deessa

de la Guàrdia del Faraó li barraren el

del plaer, la dansa i les arts. La jove

pas. Li digueren que es fera enrere,

Beset tenia un costat diví, en la

que no podia penetrar en el

seua pell bruna, en les corbes

recinte sagrat i que qualsevol

de la seua cintura i una mirada

intent

de llargues parpelles negres i

pupil·les

qualsevol trobat

sentit

contrari

tindria un final fatal.

penetrants

podria

haver Beset va tornar amb

reminiscències

de la deessa del plaer i les arts. Però no hi havia en

el cap cot cap al poblat, immersa en els seus

ella cap traça d’aquella altra vessant: no semblava

pensaments i frustrada, cada vegada més lluny del

una poderosa bruixa que puguera protegir al poblat

seu món real del telar i més prop del món estelar. Si

de serps, dimonis i enganys.

aquella Piràmide volava s’havia proposat descobrir quina espècie d’enginy o màgia la feia despegar.

La jove era teixidora, i havia arribat feia relativament

Sentia necessitat de confirmar, perquè ho sabia, que

poc

aquella immensa muntanya de roca feta pels homes

poblat,

acompanyant

als

seus

pares,

podia volar.

necessitats d’apropar-se més al riu en unes terres

Cada vegada prestava menys atenció a la faena, i

de tensa espera va arribar el moment, al moment de

sempre que podia escapava junt al vell del poblat. Cada

canvi de guàrdia es produí cert enrenou i aprofitant

vegada contaven menys històries i traçaven més plans.

aquella feblesa van entrar.

I no només ella es volia colar, també el vell volia fer cap. En silenci i sota les estrelles s’aproparen a la porta de Una nit van decidir apropar-se cap al recinte sagrat.

la Piràmide. Beset notava com cada vegada el braçalet

Ell a penes podia avançar, caminava entre xiscles

del vell brillava més, i ara ell es queixava de la joia, que

amb un bastó a la mà, i Beset va notar que l’estrany

començava a irradiar calor.

braçalet del vell, dos serps que es menjaven l’una a Beset li preguntà d’on havia tret aquell estrany tresor.

l’altra, agafava color i fins i tot vida pròpia.

I el vell afirmà que caigué del cel al poc que la Piràmide Amagats rere un matoll observaven com els membres

va volar. Atemorida, no sabia com reaccionar davant

de la guàrdia patrullaven alerta. Decidiren esperar el

allò que podria ser un do celestial. Estaria immiscint-

canvi de guàrdia per fer la seua. Després d’unes hores

se en excés els designis dels Déus i li farien pagar?

Dins la Piràmide regnava una pau tensa i llòbrega.

Era un home i semblava que demanava mercé

Una remor de fons se sentia constantment, un

o pietat. Sense acabar d’entendre res Beset es

soroll pertorbadorament suau, metàl·lic i constant.

va vore conduïda cap a l’interior de la Piràmide per

Però no regnava la foscor. Allà per on passaven, en

aquell estrany home i dos més que aparegueren allà

concret per on passava el braçalet, tot brillava amb

i que no es van traure l’estrany casc serpentí del cap.

una llum clara, que els semblà màgica. Va observar una sala plena de finestres que no donaven -Kree!

a cap lloc però que mostraven tots els voltants. Sense acabar d’entendre res la suau remor metàl·lica va

Una figura abominable, amb cos d’home però amb

cessar, va sonar una implosió i tot va trontollar.

un cap de serp cridà i va córrer cap a ells des d’un passadís que eixia recte a un costat del corredor

Des de les estranyes finestres d’aquella sala va vore

principal. El vell va sentir com se li va glaçar la sang,

les altres Piràmides, el riu i el seu poblat cada vegada

i va caure plegat al terra, caient en un somni del que

més lluny, sota un estrany i càlid tel fulgurant.

mai es despertaria.

Jordi Julià

Cada vegada la imponent i tenebrosa figura estranya era més a prop, i buscant als racons de la seua ànima tot el seu valor Beset va agafar el braç del vell i va prendre el braçalet, que misteriosament eixia ben fàcilment del braç del seu antic propietari. Suorosa, se’l va posar corrents, tot just quan aquella estranya figura estava a un parell de metres d’ella. Llavors, quan s’esperava rebre el colp mortal de mà d’una espècie de llança que duia aquell ésser a la mà, va passar allò inesperat: l’estranya figura es va posar de genoll, va pronunciar amb un to de veu submís unes paraules que no va entendre i com per art de màgia allò que semblava un cap de serp es revelà com un treballat casc.

SI VENEN ELS MARCIANS

Recorde que, quan lluitàvem contra el dictador,

mecanicista: si vénen els marcians, vol dir que pertanyen

militàvem en uns partits que encara volien ressaltar

a una societat molt més avançada que la nostra i, per

el seu comunisme. Que collons de ressaltar! Qui no

tant, ha de ser una societat socialista. I, clar, el primer

arribava a comunista no era ningú. I hi havia un mar de

que farien seria instaurar a la Terra el comunisme que

sigles amb corbella i martell que, si no estaves al dia, et

els humans no havíem sigut capaços de construir. No

trobaves més perdut que un d’esquerres o nacionalista

em direu que no es tractava d’un plantejament coherent

valencià en la processó cívica del Nou d’Octubre.

en la seua concepció marxista de la història. Ara, però,

Recordeu: PC, LC, LCR, PC-ml, ORT, OC, PT… Tots

que han passat molts anys, he de dir que els meus amics

aspiraven a ser el grup hegemònic, l’avantguarda del

d’aquella singular, minoritària i extravagant organització

proletariat. N’hi havia un, però, que era molt especial.

trotskista deurien d’estar equivocats. I no perquè, si ho

Era un d’aquells, no de la quarta internacional, sinó de

penses bé, acabaven solucionant el problema amb una

la seua reconstrucció. I com a bons trotskistes que eren

qüestió de fe en un redemptor com han fet sempre

predicaven, com no podia ser d’altra manera, la revolució

els seguidors de les religions. No ho dic per això. Ho

permanent. Es tractava d’estar sempre permanentment

dic perquè, si vénen els marcians i són d’una societat

lluitant en la primera línia de les barricades, però, fins

socialista i ens veuen un poquet de prop, pegaran a fugir

i tot en el combat, sempre miraven de reüll cap a dalt,

de seguida cridant: salvem la pell! Seria l’única cosa que

perquè esperaven que vingueren els marcians. Ho tenien

els sentiríem a dir.

molt clar: “si vénen els marcians, cal esperar-los amb el

Salvador Vendrell

puny en alt, perquè segur que són ferms partidaris de la causa. I el seu argument era molt lògic i de manual

Són els mons, els seus compassos en sincronia d’emoció, un colp d’ull en la distància i ja es veu, el duplicat de la vella deformació, el colp de vent de la mirada acaba sovint en impossible, vet allà el moviment, les rectes breus que fa la història, i, més ací, un colp sinistre, un gest altiu, desaparicions donen lloc a l’incert origen, estan vius, remoregen la música que fila el paradís, d’un breu pas que naix l’odi s’han fet alhora fugitius i amants del que els magnifica...

Alfons Navarret

LA RAO

Caldrà que amotinem de nou el gest a l’aixopluc del seny, i els mots precisos, “Life’s but a walking shadow, a poor player

ara que la nit fosca de l’esperit,

that struts and frets his hour upon the stage,

deslliura el grop eixut sense paraules.

and then is heard no more. It is a tale told by an idiot, full of sound and fury

Trescar els itineraris de la cendra

signifying nothing”

per esgotar el soroll que nega els àmbits i així exhaurir els sentits del sofriment:

–W. Shakespeare, Macbeth,–

el fel amarg d’on beu la prepotència. Que és nostra l’aigualada del futur encesa en el miralls de la raó

La vida és una ombra errant, un pobre actor

per vèncer aquells espectres ancestrals.

que perfà i neguiteja el seu moment a l’escena i després mai més no se l’escolta. Una contalla

I és nostra aquesta terra i la rosada

d’un idiota ple de soroll i de fúria

d’on creix la nostra ferma voluntat

que res no significa.

de ser vaixells orsats vers l’horitzó de les flors que no existeixen: l’ocàs encès de nits entre les flors.

Josep Ribera 66

LA MIRADA DEL MITE

Amb els anys vaig deixar la tristesa, les aus estendre les ales dels teixits d’amor dintre de laments, a canvi estic ple de penya-se-gats. On els llogarets de muntanya: a cada instant cadascun dels llocs passa l’ombra de la majoria d’edat. Crema la pell amb bombolles, la meua paciència perí al sol. En la set que s’ha dut la meua llengua, tot l’amor, d’alguna manera,es capgira. El somni enderrocat de les parets de sal empentes al

Del poemari La mort del pare, 2014

cel els ulls de la foscor teuladins i cigales d’Amor vençut

Pere Bessó

de l’edat car a l’illa del teu ventre l’efímer s’assegura amb els batecs d’incerteses constants per damunt de l’inesperat dels murs de vim en insadollable espera... (Miratge en la meua columna ubicat al casc antic de la ciutat del dolor)

ELS VALENCIANS SOM BARROCS

Els valencians som barrocs. Tendim a fer les coses grans. Per això, a partir de la festa dels fusters, la de sant Josep, n’hem creat una que és coneguda a tot el món. Originalment, només es tractava de fer neteja a les fusteries. Tots aquells retalls, serradures, trossos de fusta inservibles i algun que altre atuell o ferramenta que ja no es podia aprofitar per a res, es cremava. I es feia per a la primavera, per sant Josep. Sant Josep és un sant que es superposa a l’equinocci de primavera. Segurament també, aquest costum de fer neteja a les fusteries haurà existit a tot arreu, no només a casa nostra. Però nosaltres, els valencians, hem segut els únics que hem sabut transformar una feina, un treball necessari, en un espectacle de masses. A partir d’aquella foguera que feien els fusters per a fer desaparèixer allò que ja no els servia al mateix temps que tots commemoràvem un equinocci que tornava any rere any, hem arribat a construir la festa de les falles.

Ja, per acabar-ho d’adobar, li hem afegit els

La foguera inicial l’hem transformada en la

menjars. Perquè no hem d’oblidar que els valencians

crema d’un monument impressionant. Efímer,

som els grans productors d’arròs de la Península

però impressionant. Hem creat els ninots, figures que han anat evolucionant amb el temps per a

Ibèrica. I des de fa segles. De manera que a casa nostra

convertir-se en veritables escultures que només han

es poden menjar alguns dels millors plats d’arròs del

de tindre la condició de poder ser cremades.

món. I això ho podem afirmar sense cap mena de vergonya. Coneguda a tot arreu és la Paella, però no ben

Al voltant de la construcció d’aquests monuments,

coneguda. Perquè no l’hem defensada prou bé. Tant és

hem afegit uns espectacles pirotècnics de primera

aixina que, molt sovint, jo he de discutir amb algú de fora per a fer-li veure que el paelló no és una paellera,

fila. Si us fixeu, els pirotècnics valencians són dels

que només és una paella grossa. I que el plat pren el

millors del món. Competeixen amb els millors

nom de l’instrument i no al revés.

xinesos (els veritables inventors de la pólvora), els japonesos, els americans... I, molt sovint,

Però és que d’arrossos n’hi ha per a donar

els guanyen, també.

i vendre: Només per a que quan acabeu de llegir aquestes

Aprofitant que també som un país de

demanar-ne un de tots o només fins

músics i especialment de bandes

la cuina per a començar-lo: Tenim

de música, hem guarnit la festa

arròs amb fesols i naps, engravà,

de sant Josep amb desfilades de

que a la Vall d’Uixò i a Vila-real

bandes, concerts, audicions i

diuen

actuacions de tota mena que

anar

que

és

O l’arròs negre, o l’arròs

dels coets de tota mida deixen

“empedrao”,

que no saben dir-ho bé.

es barregen amb l’estrèpit que

ratlles correu a

amb galeres, o l’arròs

els

amb sípia i carxofa, o l’arròs caldós, o l’arròs melós,

fallers de tota edat i condició.

l’arròs del senyoret o ja els arrossos amb carrabiners, I, per descomptat, com som un país amb un bon

amb llagosta o amb llobregant. Si després d’aquest allau

clima per aquestes coses, ho hem guarnit tot amb

d’arrossos boníssims ja esteu malalts, no patiu. Que

flors. Moltes flors, que a més a més, la festa és per a

l’arròs bullit és molt bo per combatre la inflamació.

celebrar el començament de la Primavera i és quan Per a gestionar tot aquest volum de feina, cada barri,

les flors estan més boniques.

o cada carrer s’ha hagut d’organitzar. I han aparegut

TVE, per la primera cadena, per a tota Espanya. La

els Casals Fallers. I hi ha persones que es passen

resta de l’any, era com si els valencians no existirem.

tot l’any treballant per tal que la setmana de sant

Una miqueta com ens han fet sempre, que ací ens

Josep tot funcione perfectament. I no falte de res. I que pateixen el que no està escrit perquè les falles

tenen, més abandonats que altra cosa. Sort que ara es

s’han de plantar uns dies abans i s’han de cremar la

veu que ens han de menester per a quadrar els comptes.

nit del 19 de març. I clar, és fàcil que ploga. O quasi I clar; tot plegat ha generat una indústria

segur que hi haurà vent. I com les falles han

turística al voltant de les falles que és

arribat a alçades tan grans, hi ha perill.

molt important. I més ara, tal i

Que després, sempre hi ha qui els

com estan les coses.

critica per maneguetes, però és ben cert que si la feina que fan els fallers de les Comissions no la feren

Darrerament,

havia

escrúpols

per

part

d’una

ells, no la faria ningú.

suposada

intel·lectual

elit el

D’altra banda, tenint

sentit que les falles

en compte que els

no representaven la

valencians, a més a

“cultura”. Però això

més de barrocs som

tampoc era veritat.

sorneguers, les falles

Només cal que alguna persona

serveixen també com a

disposada

estire del fil per tal que

element de crítica social.

gairebé tothom ajude en el

Per això, el Poder, que moltes

que puga. I aixina, els llibrets

vegades s’ha vist ridiculitzat per

de falles agafen de seguida un

uns ninots que no fan cap remòs per

nivell que ja hi havia qui afirmava que

a dir el que tanta gent pensa, ha tractat

mai arribarien a tindre. Al capdavall, el sector

de prohibir-les quan ha pogut, o d’apropiar-seles. Però les falles són com els valencians. O com el fum.

de la cultura no pot deixar de banda una festa com les

Esperits lliures que mai es poden empresonar del tot.

falles. Unes falles que no són de València. O només de València. Cada poble, cada barri de moltes ciutats

Jo recorde que, quan era menut, la crema de la falla de la

del País Valencià, celebra l’arribada de la primavera

plaça de l’Ajuntament de València la retransmetien per

amb la seua falla, els seus petards, músiques, flors,

crítica a tot allò que els afecta, vestits tradicionals,

Per totes aquestes raons i alguna més, enguany farà

que també són barrocs fins a l’extrem i, sobre tot,

quatre anys que esperem la resposta de la UNESCO

sobre tot, divertint-se d’allò més. Perquè al capdavall,

per tal d’incloure les falles valencianes en el catàleg

les falles, com qualsevol altra festa popular, serveix

de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Va

com a diversió després d’una llarga temporada de

ser proposat pel Govern Valencià i per l’Espanyol el

feina dura. I d’això els valencians també n’entenem.

2012. Esperem que ens incloguen enguany.

De treballar per tal que els nostres fills visquen una

Josep Usó

miqueta millor que nosaltres. I, quin moment millor que l’inici de la primavera? O el dia de sant Josep?

NEJU

La Natura forma part de l’Univers i els hòmens, per ende, també. Però la Humanitat s’entesta a erigir-se com a espècie superior quan no és més que la titella més ridícula de la Gran Esfera. Si sapiguessen la de riallades que ha provocat entre els seus creadors que contemplaven des de l’Olimp sideral. La més memorable fou quan la sentiren autoproclamarse animal racional. Racional? La criatura més forassenyada de l’Univers? Si en són els bufons i l’escarni! De fet, els creadors encomanaren al Demiurg Obscur el disseny escollint com a materials les deixalles de l’esfera ínfima. El seu patetisme no cessa de fer mèrits per estalviar al Baixíssim l’esforç d’engolir aquests especimens amb un forat negre. Si fins i tot ells mateixos, aniquilant el seu hàbitat, s’emmenen cap a l’autodestrucció!

I si amb aquesta nova facècia hem arribat al

Aquests humans són una ironia de carn i ossos!

cim? Què farem després?

Construeixen a base de destruir, quina conducta més absurda!

Amb un:

Però els creadors no pogueren evitar reflectir part Xe, per l’amor del Big Bang! Que som déus!

de la seua idiosincràsia sublim en aquest producte caricaturesc malgrat haver-lo compost d’estralls de l’Univers. Engrescats amb aquesta diversió sense

I aquesta rèplica semblava escampar neguits i

precedents, elucubraren una altra broma de mal gust.

inquietuds, almenys aparentment... A la fi, ningú no

Eren conscients que havien creat el ser més abjecte

vacil·là en la idea de fer més sofisticat el patetisme

però també el més complex. I és que els humans, quan

humà intervenint directament en les seues vides.

ja pareixia que havien exhaurit totes les possibilitats

Ja havien portat a terme alguna temptativa frívola

imaginatives hilarants,

visitant-los des del firmament amb naus de dissenys

tornaven a sorprendre amb

una gracieta impensada. L’humà vivia sota la hipnosi

estrafolaris,

amb

aparicions

pseudomístiques

de l’evolució que, per als ulls dels creadors, no era més

transmetent missatges críptics i poc més. Però calia

que bastonades de cec amb la qual s’abocava a l’abisme.

fer una passa endavant per preservar la continuació

Tanmateix, en les capacitats insondables que podia

del divertiment.

desplegar, veieren factible esfilargassar l’espectacle a límits més que ambiciosos. Fins i tot una espurneta de

Tornant a acudir als servicis del Demiurg Obscur,

temor els electritzava els neutrons quan els acudia el

aquest gran enginyer deliberà que, enviant cíclicament

qüestionament de:

infiltrats a la Terra, podrien ampliar enormement el ventall lúdic ja de per sí inabastable. Però rere

perquè elles tenen d’antuvi el do de la percepció

algunes esmenes al projecte, reisqueren a fer-

emocional molt més desenvolupat. Així les

lo encara més retorçut. Decidiren unànimement

modificacions neuronals seran mínimes.

escollir entre els membres de l’espècie humana individus als quals se’ls remodelaria el cervell perquè un vint-i-cinc per cent del mateix fos idèntic al

Dit i fet. Ens trobem en l’anomenada era de l’Egipte

dels creadors. Constituirien una mena d’espècie

Faraònic. Sens dubte, el brou de cultiu ideal per

híbrida. Aquestes noves víctimes serien els canals

engegar l’experiment de les infiltrades: una minsa

directes que desxifrarien el missatge de les ones

cúpula de poder controlant una societat esclavista

que els creadors divins els emetrien. Coneixerien

ignorant que ells mateixos també eren esclaus d’una altra cúpula encara més perversa que ells.

els punts estratègics del planeta més propensos

Així era el cinisme dels creadors i del Demiurg

a rebre aquestes emissions amb major nitidesa

Obscur. I, com a frontissa d’ambdós plànols,

i, a més, decodificarien el missatge. Ja havien

s’erigia la sacerdotessa Nesjonsu. Havia

portat a terme algunes provatures amb les

nascut acumulant tots el privilegis de les

sibil·les gregues per tal que elles avançaren

dues esferes. Malgrat que posseïa el

l’esdevenidor, però el cervell d’aquestes

do de comunicar-se amb els sers de

no posseïa les infraestructures adients

l’altra dimensió, no deixava tampoc

per a encabir i processar el missatge transcendent.

limitaven

d’ésser humana. Per tant, havia de

valdre’s d’estratègies terrenals

manifestar moviments convulsos

que

i d’aquesta matusseria a més a

aquesta híbrida

rèmora. nova

Però

manera

protocol

compliment. minuciosa,

ella confegia amb els

espècie

naixeria

d’ineludible

d’una li romangà l’epilèpsia com

exigien

ingredients

amb

pertinents

una pàtina d’aire sagrat que la faria respectable en

l’alquímia perfecta per induir a l’estat de tràngol

qualsevol cultura . Representarien les eïnes gràcies a

que la converteria en receptacle dels missatges

les quals els creadors podrien teledirigir els destins

extrasensorials i que el poble egipci sempre acataria

dels hòmens de manera directa. El joc ara esdevindria

com a axioma. Sempre, sota el vèrtex de la piràmide

vertaderament interactiu perquè passarien d’ésser

de Keops i la celístia d’una nit despullada de lluna,

mers espectadors a poder alterar el decurs de la

Nesjonsu reclinava el cap sobre l’atuell d’aigua

Humanitat al seu lliure albir.

cristal·lina arreplegada en una pleamar del Nil mentre

I seran dones! Les fèmines ens facilitaran molt la tasca

ensumava l’aroma de les tres gemmes que jeïen al fons.

La pedra de l’esquerra era la clau que li desembrossava

Però Nesjonsu guardava aquella nit un as en la mànega.

els canals d’energia, la del mig era la que li activava

De la mateixa manera que no és igual contemplar

els sensors de recepció transcendental i la tercera

el bosc des del tall d’un penya-segat que al recer

era l’encarregada de captar el missatge de l’esfera

de la soca d’un arbre, la Gran Sacerdotessa pogué

superior. No era un ritual gens agradable perquè la

contemplar una alineació astral impossible d’albirar

seua part divina la feia sabedora d’aquella indignitat

des de la perspectiva dels creadors. La concentració

que la seua part humana sofria fins a l’extremiment.

d’energia que condensava la conjunció del Sol i la

I el seu paper era el més brut imaginable en aquell

Lluna -les dues luminàries-, sumada a la de Saturn

escenari tan groller.

-guardià del temps-, Júpiter -el gran benefactor- i Quiró -el savi mentor de les deïtats-, sols es coronava

Quina brofegada serà la següent que li depararà als

una vegada cada deu mil anys sideris. Nesjonsu

meus congèneres humans per obra i gràcia d’aquests

atresorà tota l’energia que l’avinentesa brindava des

sers “superiors”? Puc visualitzat que les crueltats

de l’únic punt de l’Univers possible de captar. Fou

que em toquen transmetre per instàncies superiors

llavors quan, investida de tot aquell poder astral, alçà

comencen a impregnar el caràcter de la Humanitat...

la vista al cenit desafiant la posició subordinada dels

Qui és reflex de qui?

déus. Llançant-los una flamarada amb la qual podria haver-los incinerat fins reduir-los a cendra còsmica,

peces d’aquest escaquer on hareu de jugar en condicions d’igualtat. Amb la solemnitat que confereix l’autoritat, la Gran Sacerdotessa egípcia ajupí totes les deïtats al seu jou i no dubtà a robar coneixements mitològics per traspassar-los als humans, igual de vanitosos. Fruit d’aquest nou ordre, les persones començarien a fer obres magnífiques que deixarien embadalits els seus creadors. Una de les més prominents, en cert indret vora la Mediterrània i de caràcter anual, consistiria a bastir magnificents estàtues de fusta dotades d’excelsa creativitat. Les figures, gegantines, serien cremades en una mena d’acte cerimoniós per tornar a materialitzar-se sota les premisses d’un plantejament nou a l’any següent. Així fou com els déus aprendrien els mostrà qui havia esdevingut superior a qui. Els

dels hòmens la bellesa de destruir per tornar a

creadors perceberen per primera volta la fiblada

renàixer de les cendres.

de la por humana i el desconcert de no encaixar la

Llorenç Garcia

nouvinguda sensació: la de subordinació a un ens que podria ser tant cruent com ells. Ni vosaltres, que us autoproclameu déus, esteu exempts de les lleis de l’Univers. De fet, la perfecció amb què l’humà es pensa dins la Natura no és més que el reflex de la vostra autoimatge de perfecció dins l’Univers. Però tota perfecció acaba per trobar una escletxa en la infinitud del temps, que sempre destapa la veritat de la seua inexistència. I ara, ni el vostre poder us ha fet partícep d’aquest flux d’energia que marcarà un abans i un després en la jerarquia universal. Assumiu que ara no sou més que

MIRADA D’INFERN

Alejo Losada va ser empentat amb la força brutal d’un carrabiner, que des del primer moment el mirava amb odi. Caigué damunt les lloses negres d’un pati. El sol rescalfava les parets blanques, tacades de sang. Alçà la mirada i el que va veure li eriçà la pell. Uns éssers eren colpejats sense pietat amb les culates dels fusells. Al principi no va comprendre res; uns minuts després, la claredat es filtrà per algun passadís del seu cervell. L’escena era terrorífica, torturats amb les carns de les esquenes obertes. Tenien prohibit llevar-se una mena de caputxes sota pena de mort. <<Poseu-li a eixe una caputxa>> —Alejo, escoltà una veu fangosa que es referia a ell. <<Però, jo no sé res, jo...>> Algú s’abalançà sobre ell i amb sàdica violència el va cobrir d’obscuritat.

despertar. El ser humà no podia ser capaç d’eixa

<<Si et lleves el <<vel>> t’obrís en canal

monstruositat. Obrí els ulls desesperadament,

lentament. No parles si no et pregunten>>.

tan oberts que les seus pupil·les varen besar Tornaren a empentar-lo i es colpejà contra la paret

aqueixa tela negra provocant-li unes llàgrimes. Com

les mans presoneres; les manilles li feriren les

anava a poder! Però, Alejo amb una força intestinal

monyiques, apressades arrere, a l’espatlla.

barrejada amb el pànic es va afluixar escampant-se damunt d’aquell desgraciat imitador de porc. Tenia

Aspirà amb força tot l’aire que li cabia als pulmons,

els pantalons enganxats als turmells, també bruts, ho

com si fóra l’últim que li anaren a permetre respirar.

pressentia. La veu va manar una altra vegada.

Al pati, una fetor nauseabunda d’excrements, <<El porc que torne al seu lloc>>.

orines i suors sangonosos de carns torturades, va interrompre l’aspiració i un fàstic mai no sentit

Aquell ésser va eixir de sota de les seues

s’instal·là a la seua faringe provocant-li una

cames grunyint més fort. Creié desmaiar-

arcada agra, que li recordà l’esmorzar de

se, quan la veu va dir:

la vesprada anterior. Va sentir el vòmit pastós pel seu pit.

<<Demà interrogarem a aquest>>. — Les paraules van ser acompanyades

<<El senyor és un escrupulós>> — digué la mateixa veu d’abans—.

amb un cop al cap—. <<Li direm la

<<Baixeu-li els pantalons que

mona. Pensa durant la nit que ets eixe animal>>.

va fer caca damunt de..., anem a veure... a veure...

Unes hores després, les

Tu, porc, gruny!>>.

seues oïdes s’aguditzaren Escoltà unes passes al seu voltant i els grunyits d’un

i fins el brunzit d’unes mosques, s’agegantaven al cervell.

porc, tan ben imitats que li va refredar el cor.

L’olfacte i l’oïda anaven instal·lant-se en primer pla des del moment que es va convertir en un encaputxat, en

Aquell pobre home el notava prop dels seus genolls i li

un ésser que ningú no l’assistiria en aquella Escola de

va fregar el sexe. Ràpidament es posà entre les cames,

Mecànica de l’Armada Argentina.

perquè Alejo l’embrutara amb els seus excrements. Va intuir que al pati hi hauria unes trenta o quaranta persones. Ara el silenci i la calor eren tan feixucs

Allò no podia ser real. Seria un mal somni. Havia de

Altra vegada, una onada de calfreds va recórrer

com el tuf. Sentia l’arrossegament de peus i els

fins a l’últim racó del seu cos. Els anaven a matar o...?

grillons. A ell encara no l’havien encadenat. <<Alça els peus, marrà >>.

<<Tu no, tu al llit. Teniu que confessar tot el que sabeu>>.

Obeí com un autòmat. Algú tirà dels seus pantalons

Per una estona pensà que era a ell, però un dels

i dels calçotets. Només li deixaren les sabates, els

detinguts cridà:

mitjons i la camisa de manega curta. El rellotge i una <<No, al llit no!>>.

cadena d’or amb un penjant del mateix metall on hi figuraven, nom cognom i grup sanguini, no el va

Va ser l’únic que aconseguí dir perquè començaren a

sentir; quan li’l llevaren.

ploure-li tota mena de potades i cops. Ho pressentia, Tornaren a empentar-lo precipitadament; va ser un

intuïa les potades que li estaven donant a l’estómac.

dels detinguts que trontollant pareixia voler avançar.

Què era allò? Deduïa que era pitjor el llit que els taüts.

Ara es dirigien cap a les instal·lacions de l’interior.

La seua ment amollà els mecanismes de defensa i ja

Ell es deixà a rossegar. Ningú no va tornà a dir-li res.

anava des del dubte fins a la desraó i barrejava les

Entraren en una cambra. Ho va notar perquè la calor

notícies que donaven dels desapareguts polítics; i que

del sol desaparegué de sobte. La veu esborronat que

molts argumentaven: <<Alguna cosa hauran fet, quan

l’havia batejat, tronà de nou:

els estan interrogant>>.

<<Poseu-los dins dels taüts>>.

Seguí caminant, sentia les mateixes respiracions agitades,

olors

agres,

suors

sang,

tosses

treball i un futur que no va trobar allà a Espanya.

contingudes i el terror endinsat en aquelles

Ell era tan feliç, —havia estat tan feliç— Les

ànimes abandonades.

platges, l’aire net, la mar com a sinònim de llibertat, i Una mà es posà al seu muscle i tirà cap avall; el seu

la fina pell de la seua muller, i els prats verds, i les nits

peu va entropessar en una vora de fusta. Imaginà el

suaus, i també Iván el seu fill. Què seria d’ells!? Estava

que era: un taüt obert, sense tapa l’esperava. L’escena

segur que la seua muller el cercaria fins a trobar-lo.

era tètrica, d’un surrealisme atroç. Alejo assegut dins

En eixos moments ja l’haurien donat per desaparegut.

el taüt obert, amb la seua caputxa i sense pantalons.

Recorrerien els hospitals les comissaries. Algú li

Ara les manilles estigueren obertes uns moments,

diria que se l’havien emportat aquells salvatges. I si

per a després subjectar-lo com abans, però aquesta

callaven i passava el temps?

vegada amb les mans per davant. La mateixa mà Ell no va veure res, ni sabia res. Com anava a confessar

l’ajudà a gitar-se en aquell llit macabre.

tot el contrari?, què seria capaç de jurar per eixir Un crit esborronat, es va quedar clavat al cervell. La

d’allí? La seua integritat, la seua formació, la seua

veu li semblà la mateixa que cridara una amenaça

ètica, les seues creences, tot s’afonava sota aquella

sobre un llit. I seguí:

barbàrie. Les circumstàncies, la mala sort. Si en lloc de passar per aquell carrer, hagués optat per un altre. O si el treball, l’hagués deturat unes hores més. Res

<<La rata no... La rata no...>>.

d’això no va ocórrer. Però, què era allò? Es va sentir un alarit agut, com si a aqueixa persona torturada hagués baixat a l’infern un

Els sanglots d’aquell home continuaven, però

instant; després uns sanglots nerviosos igual que el

més apagats.

plany d’un xiquet varen recórrer l’estança. País maleït, al qual els drets de les persones eren Alejo menejà el cap de dreta a esquerra i s’adonà

potejats impunement, i la por s’ensenyoria dels seus

totalment que l’havien posat dins d’un fèretre. Va

habitants. Amb el temps la gent, <<s’acostumava>> a

creure que es desmaiava, però el cos humà no és tan

viure d’aqueixa manera i la majoria no es rebel·laven:

feble con sembla. I el cervell començà a recordar la

<<Mentre a mi no em molesten. Jo vull viure

seua família. La seua muller i el seu fill emergírem

tranquil>>. Puix bé, ja l’estaven molestant, amb tot el

poderosament en el record. Havien emigrat a

que comportava eixa mena de molèsties. De sobte va

l’Argentina feia vint anys, desitjaven viure en un país

sentir més fred. Estava perdent la noció del temps.

lliure, i aquella terra, tan lluny de Galícia prometia un

L’espai incòmode. Aleshores es disparà la seua imaginació. <<Si els dic que tinc fred, poden tapar la caixa... i jo. Déu meu, ajuda’m... Potser em donen una flassada. Però han dit que ningú no parle, si no és per a respondre alguna pregunta>>. Passaren unes hores per a ell una eternitat. Sols va canviar de postura dues vegades. Alguna cosa creuà per la seua ment i com torbat digué: <<Tinc fred. Doneu-me una flassada>>. La seua petició fou acollida en l’acte. Era com si estigueren esperant que parlara. Un poal d’aigua li va ser llançat dins del seu espai. La impressió que li va produir, va fer que s’incorporara. Un altre poal l’acallà per complet. Es deixà caure en allò que ara semblava una banyera. Per les escletxes del fèretre, s’escapava lentament l’aigua. El fred el feia tremolar. Li petaven les dents. Ara els calfreds eren diferents. La febra aguaitava a la seua pell. Quedà adormit pel cansament, quan la seua ment no va poder aguantar més. Va caure la nit més negra. Els torturadors baixaven els escalons de la degeneració més dura i quan acabaven el seu torn, o la seua guàrdia, tornarien a les seues cases, conviurien amb els seus familiars i possiblement, la seua consciència es trobara tan atrofiada que per a ells, era com un deure amb la Pàtria. Com podia tacar-se les mans amb sang l’Estat? El seu Govern no es trobava en guerra amb cap nació.

Li paregué la veu de la mateixa persona, que li

I així estaven les coses quan ell, que no pertanyia

subjectà el braç, obligant-lo a caminar. El sentit de

a cap partit polític clandestí, ni havia atemptat

l’olfacte es quedà amb la colònia d’aquell l’individu,

contra ningú en sa vida, es trobava en situació de

que el conduïa fins al desconegut. El taconeig de les

<<desaparegut>>, o almenys deturat sense acusació clara.

botes que imaginava militars, ressonaven al seu cap, produint-li una gran torbació.

<<L’home està condemnat a ser lliure>>. Sarcàstica la frase va pensar.

<<Deixeu-lo ací>>. —va ordenar. La nit, o el callar dels torturats fou el pitjor que li ocorreguera des que tenia ús de raó. No va dormir.

Aquella mà amollà el seu braç i Alejo es va trontollar.

Allò fou com morir un poc. Ara li feien mal tots els

Era com si haguera de jugar a la gallina cega. No va

ossos i la febra no se n’havia anat. La camisa, pegada al

entendre per què li passà per la ment aquell inofensiu

seu cos, com un guant arrugat, les sabates entollades.

joc. Altra vegada l’increpà:

Menejà les cames i tornà a donar amb les vores del fèretre. La nit i la foscor semblaren trencar-se quan

<<Vas a dir-nos tot el que saps dels teus amics els

una veu suau el va reconfortar.

terroristes>>.

—Sóc el pare Esteve tingueu fe. Estic en la mateixa

No podia saber res, perquè res no sabia.

situació. <<Ha sigut un error... Creueu-me... No sé res>>. Aquelles paraules, pronunciades en veu baixa i serena

<<Caldrà picar-lo>> —digué la veu com si anaren a

li donaren esperança, en aquell pou sense fons, on

donar-li un regal.

s’estava endinsant. Esperà que seguira parlant, però Una altra vegada els seus genolls s’af luixaren. Notà

no fou així. Poc després, una nova veu va dir:

que alguna cosa metàl·lica, gelada, es va recolzar al seu penis. Accionaren l’artefacte i tot el dolor

<<Vinga ganduls, tothom en peus>>.

de l’univers, es va asseure al seu cos, passejant-se Intentà alçar-se, però no pogué. Els músculs els tenia

interminables segons. No va caure de cap encongit

engarrotats, una rampa el va recórrer des de la cuixa;

con estava, perquè s’afanyaren a subjectar-lo. El

era com el mos d’un gos. Algú li agafà per la pitrera de la

crit traspassà les portes, les parets i l’anima dels

camisa i tirà d’ell. El deixà dret dins de la caixa. La caputxa,

demés detinguts.

torta, mig banyada, li donava un aspecte al·lucinant.

<<Ara entraràs a l’habitació de la <<negra>>. Et

Davant d’ell, un home bru el <<mirava>> des de la

llevaràs la caputxa, t’ensenyarem unes fotografies

cartolina. Tenia barba incipient, els cabells llargs,

ampliades, si en reconeixes a alguns d’ells i ens

embolicats i una cicatriu a penes visible, li creuava

el situes, ens l’ubiques en un lloc determinat, et

la galta dreta. Un focus il·luminava la fotografia, com

deixarem en llibertat>>.

si es tractara d’una projecció cinematogràfica, en la qual un fotograma, s’haguera congelat.

El dolor en les seues parts, profund, agut, i sec, no deixava que la seua oïda, permetera passar a la ment

<<No el conec... No...No l’he vist en ma vida...>> —deia

les ordres rebudes.

veritat.

L’assegueren en una cadira trencada en una cambra

La rata continuava amenaçadora.

freda. Damunt la taula, en una gàbia de fils d’arams platejats com d’un metre quadrat, hi havia una rata

Foren canviant fotografies. Una d’elles pertanyia a

enorme, esborronant. En un xicotet cartell, resava,

un jove de cabell daurat, amb pigues pujant-li per les

<<la negra>>. Semblava rabiosa, amb els incisius

galtes. Alejo, va sentir morir-se en eixe instant. Allí

mossegava el acer i donava la sospita que tenia fam.

il·luminat aquell rostre per la joventut i la llum. El

Alçaren l’obscuritat, el primer que Alejo va veure a

cervell es negà a registrar la imatge del seu fill Ivan.

un pam del rostre fou la mirada maligna de la rata.

Albert Hernàndez

L’estómac li donà una sotragada diferent i els ulls es van ennuvolar amb un vel líquid. <<Per darrere de la gàbia, començaren a mostrar-li fotografies dues vegades o tres la seua mida natural. <<Presta atenció perquè la negra està famolenca, molt inquieta i te ganes de carn. Si reconeixes a algú d’aquests subversius que et mostrarem et deixàrem en llibertat>> —tornà a repetir. La veu ara es mostrava amigable i semblava acaronar-li la nuca.

HERBES AL VENT

Romaní, espígol, timó, sàlvia, menta, saborija,

Som més moderns i impersonals.

julivert, fenoll, orenga, alfàbrega, olivarda, tarongina, camamil·la, farigola, àloe de vera,

Molts comencen a desubstanciar-se amb el pes dels

filaments d’atzavares, cànem i espart

anys.

en remull estovant-se. Quedar-s’hi sense substància Alfals, faves, albercocs, pimentons i garrofes

és, entre altres coses, no saber conviure amb les

esmorteint-se en la pallissa.

oronetes que fan els nius entre els angles de les façanes i els

Tomaques de penjar suspeses amb vares

balcons.

de cirerer falcades amb algeps. Mentrestant, les plantes es mouen al vent Que res no canvie és tan radical com que tot canvie

de colp.

vent de gregal, que seca les fulles de llorer.

El carrer ja no bull igual a primers de Juliol.

Víctor Durbà

Som menys poble, menys tribu.

EL DEU RA, ANUBIS I ALGUNES COSES MES

Hi ha moments en que, decideixes apartar-te un poc de tanta presentació literària, de tant d’acte cultural, perquè el cos així t’ho demana i, perquè de tant en tant, cal fer-li un poquet de cas. Però clar, sempre hi ha algun inquiet com l’amic Antoni Rovira que et telefonen i et proposen una col·laboració. Quan l’amic Toni em va fer la proposta, inicialment vaig pensar: “Ufff, realment voldria desconnectar uns dies...”. No obstant, com que la proposta era per a una associació que t’ha tractat de categoria i com que l’amic Antoni és d’eixos que, sempre m’han tractat genialment, aleshores, en qüestió de segons vaig pensar que havia de sacrificar el meu hedonisme i escoltar la proposta molt atentament: “Sergi, mira, en aquesta ocasió, la temàtica de la falla és el naixement de l’home segons l’antic Egipte i concretament, hauries d’el·laborar un text sobre una imatge que a continuació et passaré”. Vaig engegar l’ordinador i la imatge, he de reconèixer

mirem bé, no és únicament religió, és també

que era un tant estranya: una flama bestial i

cultura perquè ha estat durant molt de temps

en cadascun dels extrems dos animals similars a dos gossos.

instal·lada en la societat, en el pensament de les

Estava clar que eren dos Anubis,

animals mitològics de l’època. Immediatament, em

persones. De fet, continua sent l´únic mecanisme de

vaig prendre un parell de dies per buscar informació

que disposen moltes cultures per entendre aspectes

i documentar-me sobre una temàtica que feia temps

tan qüotidians com: una bona collita, la procreació

que no estudiava; la mitologia de l’antic Egipte.

o qualsevol fenomen atmosfèric. Tenir un punt de vista etnocèntric, considerar que les cultures que acudeixen als déus són inferiors a les nostres, és

A l’antic Egipte, el déu Ra era considerat el déu del foc,

baix el meu punt de vista una autèntica barbaritat.

també del cel i del sol. Fou ell qui, segons la tradició,

Fixem-nos com, a Europa, a Espanya, a València,

va concebre l’Univers i posteriorment, amb les

els futbolistes de primera divisió són vistos,

seues llàgrimes, engendrà, d’una manera molt

segons una part considerable de la societat,

“intensa”, també l’ésser humà. D’altra banda,

com a Déus, això sí, aquestos són déus

Anubis era una espècie d’home amb cap

amb cos humà i guanyen tonellades de

de cànid, malgrat representar-se sempre

milions d’euros. No hi ha més que anar

d’un color negre, segons diuen, el seu

un dia al Mestalla i veure com la gent

color era enrogit (color de la terra del

es mata per fer-se una fotografia

Nil). Resurrecció i fertilitat són els

amb qualsevol dels futbolistes no

substantius que millor s’adapten

convocats i que entren amb els

a aquest Déu tan peculiar.

seus cotxes de luxe. Compte, la cosa és seriosa, una

Encara que el pas de la “mitologia”

cap

“filosofia”,

sempre

part considerable dels

humans ens matem per

tindre una signatura d’aquestos esportistes d’èlit.

estat considerat una evolució humana, després de tantes lectures, considere que “mitologia” i “filosofia” no són totalment independents sinó que també

Arribats a aquest punt, pel que escolte als mitjans

s’interrelacionen. Entendre la “mitologia”, ens ajuda

de comunicació, considere que actualment existeix

a entendre millor l’ésser humà, les seues inquietuds,

certa confusió entre religió i cultura; els Reis Mags

el seu passat així com també el nostre present. A

són també cultura. Compte, rebutge totes les

més, la mitologia forma part de la nostra història,

desqualificacions, inclús físiques, que determinats

mereixent el nostre respecte. La mitologia, si ho

personatges televisius, han realitzat cap a les Magues

Considere que les religions reclamen la

de València. Reis mags, magues, tradició, mags

necessitat d’un diàleg, un consens per tal d’unificar

vestits amb vestimenta ultramoderna, novetat,

pensaments, creences, ja que, a fi de comptes, allò

llibertat i respecte..Això és el que demane, respecte cap a les persones, cap als xiquets i també cap a la

que genera conflicte no són les creences, sinó les

tradició cultural. No sé fins a quin punt, mereix

institucions, de vegades: massa ortodoxes. Ja ho deia

la pena, que els nostres representants polítics

al segle XVIII Jean Jacques Rousseau: l’única religió

invertisquen tan sols un minut en canviar o buscar

és la religió natural. Considere que tota persona,

alternatives a aquestes inofensives tradicions. No

hauria de llegir, alguna vegada El Emili de Rousseau,

m’agradaria pensar que l’esquerra actual, pretén

concretament aquell passatge tan preciós i educatiu “La professió de fe del vicari Saboià”. El llibre

fulminar, molt sutilment eixes tradicions tan

narra la història d’un xaval que acudeix a

arrelades i totalment culturals. Insistesc

un vicari per a que aquest l’aconselle

amb fet que el temps dels polítics

en matèria de religió. El vicari,

hauria de ser sagrat i que caldria

molt

invertir-lo en altres assumptes

amablement,

conversa

amb ell i li explica la seua

més rellevants i de màxima m’hauria

creença, una creença sense

d’aplicar el conte i, jo també,

apenes dogmes. Remarque

urgència.

Potser

no dedicar ni tan sols un

que no és gens saludable

minut en reflexionar sobre

perspectiva

que

molts

reaccionaris tenen davant de

aquestes martingales.

les persones que creuen com tampoc ho és el fet de que certs

Fixem-nos com vivim en una

“pagafantes” televisius insulten a

societat on tot s’etiqueta: dretes, esquerres,

republicà,

aquells que consideren realitzar una

conservador,

proposta alternativa, pacífica i també divertida.

creient, ateu....I després, es generalitza: si és creient, doncs és de dretes...Si és ateu, doncs és

Potser aquest debat encara no s’ha encetat però, m’ho

d’esquerres, si li agraden els balls regionals doncs és

veig vindre, és una mania humana molt recurrent

d’un determinat partit polític i si és faller, aleshores

aquella de pensar que si l’altre no pensa com jo,

cal observar atentament si abraça o no abraça la

aleshores és enemic meu.

senyera...Deixem-nos d’etiquetes, deixem-nos de barbaritats. Estic convençut que etiquetar, a més de

Doncs ahí volia arribar, a l’afirmació de que un

no ser saludable, és la base de la discòrdia.

creient pot ser d’esquerres, un ateu de dretes, un

ateu pot defensar una cavalcada de Reis Mags

obsessionada en el control i, efectivament, en

i un creient, comprendre que una altra cavalcada

les etiquetes. Tampoc estaria tan malament tenir

també és possible. No és gens desgavellat el que

present al filòsof Friedrich Nietzsche quan afirmava

acabe d’afirmar. Si volem subsistir com a societat,

que el llenguatge (les paraules) malgrat servir per

potser allò que calga tindre en compte és que el

comunicar-nos, són un autèntica generalització. Si

nostre foc és la raó i la nostra resurrecció passa

quan parlem, mentim, doncs hauríem de pensar bé

per la pau: Acàs creiem que podrem resorgir de la

quan parlem sobre qualsevol comportament humà,

crisi econòmica amb aquestos enfrontaments? Acàs

prudència és també allò que exigeix la nostra societat.

creiem que serà possible deixar un món millor als

Sergi Pascual

nostres descendents d’aquesta manera? Si no fem un acte de conciliació, si no deixem d’enfrontar-nos per autèntiques bajocades, estic convençut que ens naixeran, de manera exponencial, altres problemes molt més seriosos i preocupants. Per acabar, simplement voldria manifestar que els meus pares, encara que físicament moriren, encara que no puc abraçar-los ni raonar amb ells, encara que no puc ni tocar-los ni besar-los, ells continuen sempre amb mi, són, d’alguna manera, també el foc, la llum que m’il·lumina. Els meus pares són similars al déu Ra; són aquells que em concebiren, també amb intensitat i energia; amb amor, tal i com ho va fer el déu Ra amb la nostra espècie. Veieu com no és tan distint? “Logos” i “mythos” no tenen perquè ser enemics! Ja ho diu la dita: “El corazón tiene razones que la razón no entiende”. No hi ha més, no tots els creients són iguals, no tots els creients són d’ultradreta i, efectivament, no tots els ateus són d’esquerres. Un dels problemes més grans que tenim els humans és aquell que ja albirava el filòsof francés Michel Foucault: vivim en una societat

EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL

DANIEL GARCIA I BUENO President infantil 2016

Amb mi, el timó infantil de la Falla La Marina, té

Hola mariners!!

una sintonia molt rockera, per això el duré amb força, ritme i molta alegria. Perquè tots gaudiu

Sóc Dani, el vostre President Infantil.

amb mi de les falles 2016. Enguany he canviat la meua passió de ser faller, per la glòria de ser President. Somni que

Delerós espere el mes de març, per a gaudir

anhelava des de que era molt xicotet.

de les nostres falles a la plaça de la Marina, juntament amb tots vosaltres, fallers, amics i veïns, seran unes falles inoblidables. Us espere!!!

Per aquesta raó estic molt agraït als meus pares, Ana i Carlos, per recolzar-me i fer-lo realitat. I al ets al meu costat, aconsellant-me sobre el càrrec.

Visca la Falla La Marina!!! Visquen les Falles 2016!!!

Aquest any tant important, tinc el plaer

Dani García i Bueno

meu germà Iván, encara que ens barallem, sé que

d’acompanyar la meua amiga, Alicia, la meua Fallera Major Infantil. Sense oblidar-me de Jessica i Juanjo, Fallera Major i President, gràcies per tant d’afecte.

COMISSIO EXECUTIVA Falla La Marina 2016

García i Bueno, Daniel

President Vicepresident 1r

Cebrián i Villalba, Antonio

Vicepresident 2n

García i Bueno, Iván

Secretari

Monge i Navarro, Alejandro

Tresorer

Fernández i Montalt, Laura Monge i Navarro, Alicia

Comptador Delegat

Belinchón i Salinas, Pablo

Delegat

Muñoz i García, Patricia

LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL

ALICIA MONGE I NAVARRO Fallera Major Infantil 2016 Germaneta marinera del blau cel ple de bellor, n’ets tu la pregonera, la més dolça fallereta, d’un regnat de fermosor.

D’aqueix lloc acollidor, com és la teua falleta, per tenir tanta candor, t’han elegit la Major, a tu, preuada joieta.

Ets com un bell poema, que naix del foc i la flama, i portes com un emblema, el perfum de l’assutzena, de la nina valenciana.

I com el teu germà que sóc, un consell te’n vull donar, gaudeix, diverteix-te, guarda cada moment, d’aquest any tan especial.

Ets la dolça floreta, de perfum suau i flairós, ets la bonica nineta, que, volent ser pinceseta, el cor tenia angoixós.

Saps que des del cel, hi ha una dolça estrela, que t’està mirant; és el nostre iaio, que molt orgullós està, de veure la seua néta, en el seu tron regnant.

Admirada i dolça reineta, guarda al cor com un tresor, el caliu d’aquesta falleta, i l’amor a aquesta terreta, bressol de música i color.

Al teu costat tens la sort, que hi siga Jessica, la teua fallera major; que et cuida i et mima, amb tot el seu amor.

I a Dani, el teu president infantil que et fa riure i t’admira amb tot el seu cor. I com no, no em podia oblidar que amb tu hi és Juanjo; el nostre pare, el nostre president. Que de la seu mà, el teu somni has fet realitat. Viure el vostre any, guardar-lo en el record, perquè ha estat un any instens i molt, molt especial. La comissió menudeta, juntament a tu, subtil gavina, guarneix aquesta floreta d’aquesta infantil falleta de la falla La Marina.

COMISSIO INFANTIL XIQUETS / Falla La Marina 2016

García i Bueno, Iván

Alcolea i Martín, Alejandro

Ghadban i Pérez, Martín

Belinchón i Salinas, Pablo

González i Manzanares, Carlos

Caballero i Torres, Iván

González i Villalba, Carlos

Cebrián i Lázaro, Joan

Lucas i Boix, Mario

Cebrián i Villalba, Antonio

Maldonado i López, Iván

Centelles i Couverchel, Alejandro

Marco i Bronchú, Diego Alberto

Chirivella i Cortés, Adrián

Marco i Bronchú, Matías Alberto

Císter i Gil, Cristian

Monge i Navarro, Alejandro

Císter i Lázaro, Germán De La Cruz i Huguet, Javier

Pérez i Cabrera, Hugo

Escrig i Vives, Jose Manuel

Pérez i Cabrera,Mario

Escuder i Arnau, Diego

Rojo i Sánchez, Iván

Ferragut i Pradas, Arnau

Rojo i Sánchez, Pau Verdejo i Hernández, Álvaro

Ferragut i Pradas, Marc

Villarroya i Torrecillas, Sergio

García i Bueno, Daniel 100

COMISSIO INFANTIL XIQUETES / Falla La Marina 2016

Agüe i Ramiro, Emma

Galvete i Tomás, Neus

Alcaide i Sánchez, Judith

García i Cervera, Andrea

Alcolea i Martín, Vega

Giménez i Ortiz, Leire

Aleixandre i García, Sandra

Gómez i Llamas, Myriam

Alijarde i García, Carolina

Jordán i Ortiz, Ainara

Bea i Miguel, Nora

Lacoba i Sáez, Paula

Beltran i Pérez, Clara

Marín i Sabater, Daniela

Cebrián i Lázaro, Vega

Monge i Navarro, Alicia

Chirivella i Cortés, Érika

Muñoz i García, Patricia

Cuesta i Gómez, Mara

Muñoz i Navarro, Carla

Diago i Gargallo, Alejandra

Pablos i Huguet, Sofía

Domingo i Sánchez, Marina

Sánchez i Docón, Valentina

Escrig i Vives, Paola

Valera i Llorens, Alejandra

Estal i Martínez, Marta

Verdejo i Hernández, Aitana

Estal i Martínez, Sofía

Villalba i Iglesias, Érika

Esteban i Agüe, Lucía

Villar i Cayuela, María

Fernández i Montalt, Laura 101

RECOMPENSES 2015-2016 FJF SAGUNT Masclets infantils

JCF VALÈNCIA Bunyols infantils

OR Paola Escrig i Vives

PLATÍ Laura Fernández i Montalt

Lucía Esteban i Agüe

ARGENT Emma Agüe i Ramiro Clara Beltrán i Pérez

DIAMANTS

Daniel García i Bueno

Paula Lacoba i Sáez

Marina Domingo i Sánchez

ARGENT

Diego Escuder i Arnau

Myriam Gómez i Llamas

Sofía Estal i Martínez

FULLES

Alejandra Valera i Llorens

Paola Escrig i Vives

Vega Cebrián i Lazaro

Lucía Esteban i Agüe

COURE Sofía Estal i Martínez

COURE Diego A. Marco i Bronchu Leire Giménez i Ortiz Valentina Sánchez i Docón

Daniel García i Bueno Javier de la Cruz i Huguet Sofía Pablos i Huguet

Diego Alberto Marco i Bronchu Leyre Giménez i Ortiz

Valentina Sánchez i Docón

Nora Bea i Miguel Martín Ghadban i Pérez Mario Pérez i Cabrera

Aprofitem aquest espai per donar l’enhorabona a tots els xiquets de la nostra comissió que enguany reben una de les recompenses de JCFS i de JCFV per la seua trajectòria fallera. Moltissímes felicitats i esperem que continueu aportant més coses a la nostra família marinera.

102

EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL

103

FALLA INFANTIL Artista: Antonio Verdugo i Ballester Lema: “Bona nit, senyor monstre”

Inspirada en la cançó del grup “Regaliz”, coneguts per aquells que ja tenim una certa edat, però de temàtica universal i atemporal, ens conta l’amistat que es crea entre Alícia, i un bo i simpàtic monstre, el qual habita dins l’armari de la seua cambra. La seua relació és molt cordial i s’ha bastit jugant totes les nits, llegint contes, botant damunt el llit i embolicant-la d’allò més bé —sobretot, quan s’hi afegeix Dani, el seu amic i presi infantil i la resta de xiquets de la falla— fins que Juanjo, el papà d’Alícia, els renya per fer tant de soroll tan tard, i aquests, a tota pressa han d’amagar el Sr. Monstre, perquè no siga descobert.

104

105

106

CRITICA Lema: “Bona nit, senyor monstre”

Toc, toc!

Empareu el meu germanet

qui és?

dius el seu bressol

El mostre del moc

perquè descanse ben calentet

doncs, passa després.

fins que isca el sol

Toc, toc ¡

El tricicle i els joguets

ja he tornat

escampts per l’habitació

doncs, espera un poc

i nosaltres els xiquets

que ets molt pesat

d’arreplegar en tenim l’obligació.

Toc, toc!

Darrere de la tauleta s’hi aboquen

ja hi puc pasar?

mostres de diversos colors

Sí, passa poc a poc

amb molts ulls i dents, canten i ballen

que ja podem jugar.

i ens fan riure, sense pors ni tremolors.

Bona nit, Senyor Mostre

Dos soldadets despistats

no em vaja vostè a espantar

es preparen per al combat.

apague el llum del sastre

Estan “poc” espavilats

i anem al llit a botar.

perquè no saben que empren bales d’amistat.

Quan ens cansem

Una puça i una aranya

agafarem un conte,

botant per l’habitació veuràs

dins del llit ens ficarem,

es mira a l’espill i s’estranya

i adormint-nos aviat esperarem.

en veure la puça que no hi fa cas.

107

Un pallasso ro铆 al senyor Mostre vol espantar de la seua Caixa, eixint i a tots fent enrabiar. No cal tindre por als Monstres que naixen de la nostra imaginaci贸 si pensem que s贸n amics nostres gaudirem de molts moments de diversi贸.

108

LA RABOSA DEL DESERT

Això era un país ben llunyà on hi havia un desert grandíssim. Si miraves a una banda veies arena i si miraves cap a l’altra veies arena també. Havies de recórrer quilòmetres i quilòmetres d’arena per trobar alguna que altra palmera o un xicotet oasi on les caravanes de beduins nòmades amb els seus camells podien descansar de la seua llarga travessia. Qualsevol persona amb dos dits de cap haguera pensat que aquella planura tan extensa estava deshabitada perquè la calor era insuportable. Allí no podia viure ningú!.

Però és que calia ser un especialista del

desert per poder trobar els pocs senyals de vida amb que la naturalesa havia dotat a aquell racó del planeta. Si disposaves de paciència i temps era possible que et trobares amb una serp arrossegant-se lentament per l’arena d’un color tan semblant que de vegades es confonien arena i serp. Amb molt més d’aguant cabia la possibilitat que localitzares una tortuga avançant molt xino-xano per aquell erm o pel contrari un

109

desitjaria comprovar en primera persona què és

lleuger i veloç conill del desert enjogassat

el que hi havia més enllà de les dunes del desert.

recorrent les dunes de dalt cap avall . I si ja eres dels afortunat tal volta observares el majestuós i elegant pas d’un camell o del senyorívol dromedari.

Cada dia , a poqueta nit, quan el sol s’amagava, les

Però això ja suposava tenir massa sort o dedicar-li

raboses eixien a l’exterior. Fefa corria i corria i jugava

un grapat de dies i de vegades mesos a la vigilància

amb els seus germans fins que acabaven esgotats de

del desert!

tant d’exercici i diversió. Aleshores seien prop dels pares a l’espera d’un dels moments més desitjats

El que poca gent coneixia en realitat és que enmig

per la nostra rabosa curiosa. Arribava l’hora de les

d’aquella xicoteta fauna i amagada sota terra vivia

històries i també de les inacabables preguntes de Fefa. Els pares els contaven anècdotes dels seus

juntament amb la seua família la nostra amiga Fefa ,

avantpassats i de vegades si algú ho demanava,

una rabosa del desert. Fefa era una rabosa xicoteta

encara que evitaven el tema, també els

coberta d’un suau pèl de color blanc i taronja.

parlaven dels humans. Intentaven prevenir-

Semblava un peluix. EL seu cos era menut si

los de la maldat de l’home cap als animals,

el comparem amb la grandària de les seues

en especial d’uns que s’anomenaven

orelles , allargades i punxegudes, que en

caçadors i que mataven els animals

compte d’enlletgir-la li atorgaven un

per plaer i diversió. Fefa escoltava

aspecte simpàtic. Fefa era a més a

amb les orelles ben obertes sense

més una rabosa molt però que

perdre cap detall

molt curiosa. I és que ella i la seua família

del que els

pares els narraven.

passaven tant

de temps amagats al cau on Un dia Fefa els va preguntar

vivien fugint de la calor

amb molt d’interès

del desert que quan per

la nit eixien a la superfície a Fefa li venien unes ganes

coneixien algun avantpassat que haguera traspassat la

enormes de menjar-se el món.

frontera de les dunes i visitat la terra dels homes. La mare mirà al pare preocupada. Els dos sabien que Fefa

Els pares estaven un poc preocupats perquè des de

havia crescut i que el moment de la inevitable partida

ben prompte se n’adonaren de la seua gran curiositat.

s’estava acostant i que calia preparar-la perquè ningú

Era fàcil observar que Fefa era diferent als seus

no li fes mal. Així que el pare li respongué que eren

germans i que arribaria un dia en que l’estretor del

molts els que ho havien intentant però que només un

cau on habitaven se li quedaria xicoteta i la seua filla

havia aconseguit anar a la terra dels homes i tornar sa i

110

estalvi a la seua estimada llar del desert. Es tractava del

oca i esta enfadada alçà el vol i s’emporta la raboseta

seu rebesavi. Fefa volia saber amb pèls i senyals com ho

amb ella. La rabosa no se soltà per por a caure des de

havia aconseguit.

les altures. Des d’aleshores les dos viatgen juntes pel cel i des d’allí la raboseta pot observar-ho tot i així

La mare li va demanar que mirara cap al cel. En

saciar la seua inesgotable curiositat. El rebesavi quan

moltes ocasions des de xicoteta li havia parlat de les

va fugir del desert va provar sort i li va demanar ajuda

constel·lacions , de la seua orientació i de les seues

a Valpecula ,la que tot ho veu, i gràcies a la seua ajuda

curioses formes i fins i tot li havia contat el significat

va poder anar a la terra dels homes i tornar superant

de moltes d’elles. Fefa podia reconèixer i anomenar

tots els perills que li van sortir pel camí.

memòria

cadascuna

les

constel·lacions

: Andròmeda, l’Au del Paradís, Aries, la Girafa,

Amb esta valuosa informació ja no hi havia excusa,

Cassioipea, la Creu del Sud, l’Unicorn, l’Ossa major i

Fefa volia provar sort i conèixer tot el que fins ara

Menor ... i així totes o almenys això pensava ella. I és

li havia estat prohibit. Els pares la van beneir i li van

que els pares sempre li havien amagat l’existència de

demanar per favor que en tot moment escoltara els

Vulpecula ,una constel·lació molt familiar per a ells,

consells de Valpecula. Fefa els va consolar i demanar

coneguda també amb el nom de La Raboseta. Quan la

que no es preocuparen ja que pensava tornar per

mare li la mostrà Fefa quedà bocabadada. Realment

contar-los les meravelles que els seus ulls veurien.

era una rabosa! Com ella! Exactament igualeta que

Era de nit i Fefa s’allunya del cau familiar sempre

ella! I a més a més portava una oca a la boca!

seguint l’adreça que Valpecula li marcava. Sabia que no la podia perdre de vista. Quant ja portava un

Els pares li narraren la història de Vulpecula una

bon tram recorregut i es trobava a punt de defallir i

rabosa curiosa com Fefa que en una de les seues

comença a no estar tan segura de la decisió que havia

escapades del desert va intentar ficar-li el mos a una

pres, escoltà una misteriosa veu que li deia:

111

La rabosa del desert restà admirada de les paraules escoltades que li serviren de guia al A tu Fefa jo et salude

llarg de tota la seua travessia. I no oblidà mai els

raboseta del desert,

consells de Valpecula. Fefa, acostumada a viure de nit,

no t’esglaies ni t’espantes

aprofitava quan els homes dormien per desplaçar-se

que jo mal no et faré.

pels trams més perillosos i de dia gaudia de la verdor

El camí que hui comences

dels boscos i de la blavor del mar més solitaris que

ple de sorpreses està

les grans ciutats. En un dels seus passejos pel bosc

però vas acompanyada

trobà un grup de xiquets que jugaven i cantaven

això no ho has d’oblidar.

dolces cançonetes. Quan l’adult que els acompanyava

Al viatge trobaràs

s’allunyà la rabosa curiosa aprofita per acostar-

muntanyes,rius, oceans, edificis, mil obstacles,

se als xiquets que innocents i curiosos com ella li

tot ho podràs superar!.

preguntaren el seu nom. De seguida es feren amics i

Però a l’home raboseta,

Fefa els contà la seua història. Aprofitaren l’absència

ai, a l’home!

del mestre per compartir amb ella tot el que sabien

a eixe l’hauràs d’evitar

del món i per preguntar-li què era el que més li

que és un animal rabiüt

agradaria visitar. Fefa s’ho pensa uns segons i de

que no se sap controlar.

seguida respongué: el foc! Recordà quan era molt

Quan necessites ajuda

xicoteta, l’única vegada que havia vist els nòmades del

vull que vages a buscar

desert i els observà des de lluny sense que els pares

els xiquets i els infants

ho saberen. Els homes contaven històries i es calfaven

que tenen l’ànima pura

al voltant d’una foguera. Era la primera vegada que

i ells mai et faran mal.

la nostra amiga Fefa veia el màgic element i a partir

Si este consell tu seguixes

d’ahí havia somniat moltes vegades amb ell.

raboseta del desert no necessitaràs res més, faràs un molt bell viatge

Si t’agrada el foc has de visitar les Falles del nostre

i aprendràs grans meravelles

poble Sagunt.- li respongueren tots a l’una els xiquets.

i tornaràs al desert Les Falles, què és això?- preguntà la rabosa curiosa.

carregat de bones coses i del tresor més preat: Saviesa i Felicitat.

112

És una festa molt bonica plena de monuments i

seus ulls li mostraven , un dels ninots era...una

ninots de molts colors.-li explicaren els xiquets.

rabosa, però no una rabosa qualsevol, era una rabosa del desert. S’assemblava tant a ella com una

Ninots?- els mirà estranyada Fefa.

goteta d’aigua a una altra. I en això , mentre observava la Falla amagada escoltà la veu d’un xiquet que li deia

Sí són personatges divertits fets amb fusta i cartró que

a son pare:

a la mitjanit de la festivitat de San Josep es cremen i la gent tira coets i canta i balla i aplaudeix molt.-li contà

-Mira pare és Valpecula, la rabosa amiga dels xiquets.

una de les xiquetes.

La mestra ens conta les seues aventures en classe. És una rabosa del desert que ajuda als xiquets que es

Fefa després de esta informació tenia ben clar que no

perden a tornar a casa. La seua caseta està al cel , viu

es perdria les Falles de Sagunt per res del món.

amb les estrelles i des d’allí ho veu tot.

Mentre arribava el dia

la rabosa curiosa seguí

Fefa s’emocionà en escoltar com de lluny havien arribat

recorrent camí sense oblidar que la nit de San Josep

les bones accions de Valpecula. Se sentí orgullosa per

havia de tornar a Sagunt. Quan s’aproximà la data i

ella i de sobte enyorà els pares i els germans, fins i tot

per si de cas se li feia tard la rabosa decidí tornar a

la senzillesa de l’arena del desert, tenia moltes ganes

Sagunt uns dies abans i així poder visitar les Falles

de compartir amb ells tot el que havia aprés . I en el

abans que les cremaren i comprovar si eren tan

precís instant que les Falles s’encengueren i la màgia

boniques i divertides com els xiquets li havien dit.

del foc omplí tots els racons de la ciutat Fefa sentí que havia arribat el moment de tornar a casa. I no

Ja havia arribat el moment i els ull de Fefa no donaven

tenia por perquè sabia que Valpecula l’acompanyaria i

abast davant tant bonics monuments, les Falles

li assenyalaria el camí.

eren impressionants. Les recorregué totes d’una en

Conxa Guilabert

una escodrinyant cada racó, sense perdre’s detall. Quantes coses contaria en tornar a casa! Els pares se sentirien ben orgullosos d’ella! D’entre totes una li cridà molt l’atenció: una xiqueta seia prop d’uns monstre que tenia un llibre a la mà. L’expressió de la xiqueta era d’alegria, no semblava tindre’l por. I al seu voltant hi havia tota mena d’animalots bonics i graciosos. I de sobte Fefa no donava crèdit al que els

113

114

LA NINA PRINCESA

Ací em teniu presonera De la corona i el vestit. Açò de ser princesa És un rotllo, jo us ho dic! Cal somriure i ser bella Tan de dia com de nit. És millor ser una nena, Poder tindre molts amics, No espereu que vinga el príncep, Un monstre és més divertit! Viure amb ell les aventures Que en els llibres han escrit.

Maria Rosa Diranzo

115

EL LLOP DESPISTAT

Hi havia una vegada un llop.

El llop despistat era aquest personatge que tots

Corria pels senders del bosc, de l’horta, de la marjal.

estimem,

Desorientat entre les sendes de la vida només

que entre les figures d'una representació anava

intentava cercar el seu camí.

caminant i buscant la vida.

Qui direu que era aquest llop?

Tu mateix, lector mariner, aqueixa veu interior que

Era un despistat. Oblidava moltes vegades que era un

parla i mai escoltes

llop o un altre animal.

o l'ànima d'aquells que encara avui volen descobrir-se

En el camp jugava amb les ovelles, a la muntanya amb

a si mateix.

els porcs senglars.

Raül Francés i Fenollar

Entre hores i misèries el llop que ja s'havia oblidat d'udolar, cercava el sentit d'allò que sempre li havia preocupat: qui era i com era.

116

EL VENEDOR

A veu en crit acostà la carreta a la vora, on l’entarimat comença i s’adrecen les cases, totes de fusta, i d’un salt tocà el terra amb els peus i el seu cos es va sacsar a onades de ventre. Després de treure’s el rellotge i de fer-li una ullada estovà el tendal on en lletres daurades posava ELIXIR PRIMO. De la butxaca, se’n tragué un puret mig consumit i li calà foc amb l’encenedor de metxa. L’incandescent de l’enginy el va captivar per uns segons abans d’apagar-lo copant amb el polze la cassoleta. Una colla de tres homes passaren a cavall pel seu darrere conduint un minso ramat de vaques. Sense cap pressa es va llevar el tabard i el penjà d’un clau ornamental, obrí les ventalles i deixà a la vista dels pocs transeünts unes acurades prestatgeries a petits quadres de fusta i de tela de galliner. Al seu interior milers de flascons d’infinitat de colors. Uns eren per a la tos, altres per a la caiguda del cabell, uns altres per al mal de ronyó i els que més, els de color blau, per a

117

tota dolença. Era el famós Elixir Primo amb la fórmula màgica duta directament de Carlet a eixe poble polsegós i perdut de la Califòrnia d’Amèrica. Això era indubtablement el remei per a tots els mals; per a tots, fins i tot els d’amor. Tot just anava a posar-se el davantal de professional de la salut ambulant quan un home se li va acostar pel darrere i el va empentar sense intenció o voluntat. Es van quedar mirant aquell subjecte de galtes rosses i pèl engomat, el qual es va treure el barret per disculpar-se i amb l’altra mà li va passar per la cara el que feia que dugués tanta pressa al cos. A un potet de cristall portava el contingut d’una pols àurica. «Or», va dir marxant al trot. I ja la història va ser una altra, una història més que tremenda de mobilització universal.

Antoni M. Bonet

118

En algunes comarques valencianes existeixen relats d’éssers inconcrets als quals es feia responsables de la desaparició de xiquets de la localitat que mai no tornaven a casa. Una set insadollable motivava aquests éssers terribles la menció dels quals servia per allunyar els infants dels camins de determinades contrades o dels jocs nocturns. Les antigues mansions abandonades, el molí vora el riu ara decrèpit o la sima de la muntanya recoberta de molsa eren els indrets a evitar, car allí es podia trobar aquell ésser que vagava assedegat de nens. El caníbal valencià. Text extret de «Fantasmes al palau»

Ivan Carbonell

119

L’AMIC DE L’AVI

I què em dieu d’un monstre verd i pigallat amb ulls de granota, banyes daurades i un parell d’orelles blau mar? Penseu que pot ser dolent? La mena de monstre que de nit s’enfuig d’un malson per a turmentar els xiquets? Creieu que us mossegarà la punta del dit gros amb les seues dentetes de plastilina? Ai, que només de pensar-ho se’m cargola la panxa de tant de riure! Que potser us heu tornat bojos? Clar que no. Ni turment ni malson. Jo ni tan sols li diria “monstre”. Diria només que és diferent. Una mica massa rodó, massa pistatxo... i set pigues al front supose que són massa pigues. Massa sí, però això és tot. No li tindria gens de por encara que se m’apareguera la nit de les ànimes a la llum d’un ciri. Si en el fons és graciós. Fins i tot més que l’avi quan fa la carassa de pallasso i comença a fer saltirons com un gripau i al tercer bot ja se n’està penedint, que li fa mal la ciàtica. Avi, que

120

La cosa és que es van posar a discutir sobre qui

ja no estàs per a bots, li dic jo. I ell em mira amb

era més insolent dels dos i crec que van acabar

ressentiment i se’n va agafant-se de l’anca.

empatats perquè al cap d’uns minuts ja estaven El meu avi, tot i ser tan vellet, té ànima de jove

jugant al sambori. Tot el matí van cantar, van jugar

saltamarges, però no té les cames per a trots i es

a llançar escopinades i altres marranades, i fins i tot

queixa tot el temps del dolor. L’àvia li escalfa bosses

es van contar secrets (tan secrets que l’avi no me’ls

d’aigua calenta i li les posa sota el cul i així aconsegueix

ha volgut dir a mi). Es van fer tan amics que l’avi li

que estiga quiet una estona. Ben curteta, ben curteta.

va buscar una capsa de sabates vella, la va omplir de

Al cap d’un instant, ja ha deixat la bossa amagada

paper i cotó en pèl i li va dir que podria dormir allí quan estiguera cansat.

sota un coixí i se n’ha eixit al corral a trafegar amb la llenya, lligar feixos amb cordells, carregar

A la vesprada, l’àvia va trobar aquella capsa vora

cabassets amunt i avall, o qualsevol altra cosa

de la llar i pensant que era de les botes d’aigua

per l’estil. Així va ser com es va trobar el nostre

se la va emportar cap al rebost. I Buggi es

amiguet monstre, vull dir, el nostre amiguet

va tornar a despertar com una fera i va

diferent... que, per cert, es diu Buggi.

començar a fer bots al voltant de l’àvia que de poc no la mata de l’ensurt.

Es veu que l’avi estava tot enfeinat

I així es va acabar l’estada d’en Buggi

omplint de branques el carretó, que

a casa perquè l’àvia va dir que si

volia encendre la llar, i en estirar

aquella cosa no desapareixia

una branca corcada d’olivera

immediatament, l’avi hauria

es va trobar el nostre amic

de passar la nit al muntó de

dins d’un forat. L’avi no s’ho

la llenya, amb ciàtica i tot.

podia creure, que aquella coseta rodona i mocosa tinguera vida pròpia, i se’l mirava amb uns ulls com

Aleshores l’avi va portar Buggi al bosc i li va buscar

a plats. Mentrestant, tot indignat, ell aprofitava per

una soca de garrofer ben gruixuda i foradada per fer-

recriminar-li les seues maneres brusques. Que així no

li de cau. Se’l va deixar allí, ben protegit per a passar

es desperta a en Buggi, carapallús! Que Buggi estava

la resta de l’hivern. Serà molt divertit quan arribe el

dormint ben calentó i no tenia cap intenció obrir els ulls

bon temps i es desperte, perquè sé que han quedat de

fins la primavera, tros de safanòria! I va saltar al muscle

retrobar-se i anar junts a vore les falles. I això jo no

de l’avi i després a l’orella i li va dir moltes rucades.

m’ho pense perdre.

121

122

EL NADO FANTASMA

En arribar el mes de març

La xiqueta s’hi apropa

tot el PV es prepara per a la “plantà”.

I, de sobte, entre els dos,

Andreu, l’artista faller,

naix un profund amor.

la faena no se la pot acabar;

S’ho conten tot.

tot el món el lloga

I és que són uns grans lectors!

perquè els seus preus són ajustats.

Andreu, quan se n’adona

Així que calfant-se el cap està

bota ben content perquè sap

allà al taller

que la màgia de les Falles

quan hi veu la filla entrar.

és una porta oberta a les fantasies

La xiqueta té molta iniciativa

i ments encuriosides.

en allò d’encolar, pintar i decorar.

Maria Rosa Sabater

Mentrestant, allà al racó, de sota un arbre solitari hi ha un nadó fantasma amb el llibret a la mà.

123

MARGOT

Això era i no era una nina imaginària que sols vivia al pensament de Màriam. Màriam era una nena vinguda del Sàhara per passar unes vacances a València. Quan arribà Màriam solament duia una bosseta amb una vareta i un raspall. La vara acabava en forqueta per netejar-se les dents, sense pasta dentífrica. El raspall dels temps de maricastanya ple de cabells enrotllats fets un nuc. Màriam tenia cabells negres, i uns ulls de desert ben redons, oberts com plats. Màriam arribava sense maleta i sense roba, pobra de béns però rica de ment. Acostumada a dormir en terra, no volia fer-ho en llit, per por de caure. Quan somiava girava al seu voltant tot el cel del desert i la llum d’un far llunyà.

124

rogle al seu voltant i callaven.

Era Margot, la nina dels seus somnis, i la llum

Sssss, que es veu la llum, ve Margot, i a la cambra

d’un flexo vell que il·luminava la nit.

hi havia més gent que al cinema.

Cada nit, a l’hora prevista, Margot encenia el llum per llegir un conte del desert. Pepo, el vell nino de drap amb cara de monstre bo,

Un dia Màriam hagué de marxar a la no-terra dels

l’esperava amb impaciència.

seus, on tenen cabres i llet. Mengen dàtils i productes de l’ajuda humanitària,

Feia anys que Carolina, la jove de la casa, no jugava

enmig de la terra de ningú. Pur desert.

amb el seu nino de drap.

Viuen oblidats del món, són més pobres que les rates, però tenen dignitat i orgull.

Des que vingué Màriam, a l’hora de somiar, Pepo

Ens va deixar molt més que li vam donar, tot i que

eixia del bagul i esperava Margot.

res portava en la seua no-maleta.

Àvid d’històries i aventures, escoltava Margot

Margot i els contes, i Pepo, el nino de drap, el

bocabadat, transportat a països llunyans.

seu somriure, i el seu gest clar.

Pel sostre de la cambra giraven estels i astres

Per sempre serà amb nosaltres, Màriam, els

impossibles, i brillava la llum del far.

seus somnis, els seus ulls redons com plats.

Deserts, palmeres, oasis, caravanes de camells, ulls infinits dels nòmades tuaregs. Ballarines

orientals,

tresor

del Califa, voladores catifes, impensables collars. Poc a poc els somnis encisadors de Màriam transformaren els habitants de la casa. Margot i Pepo, sols al principi, aviat reberen visites que venien a escoltar els contes. Ratolins, pardalets, gats, i alguns gossos del veïnat, el sereno de la vila i un gegant. Els cavallets de la fira, el tio Canya, el Butoni, l’Home del sac, anguiles de l’Albufera. Tots entraven espaiet per no despertar Màriam, feien

125

LLICO D’ANATOMIA MONSTRUOSA

Si no heu vist mai un monstre, pareu orelles,

Una volta dibuixat, i fet de cartró, podeu, si voleu, clar,

obriu un pam boca i ulls i pugeu les celles:

Posar-li barret, un llibre a les mans i fer-lo cremar

imagineu que un gripau o altra cuca repugnant

D’aquesta manera fareu desaparèixer totes les pors,

hagueren crescut fins fer-se grans com un elefant.

tots els dimonis, tots els monstres i els malsons.

Sí, sí, un escarabat, una eruga, una rata, una

Carles Cano

panderola, una aranya, un cuc, o qualsevol altre tipus de bestiola. Poseu-li després totes aquelles coses que ens fan por: ulls rojos injectats en sang, que brillen en la foscor, banyes de bou; de les vespes i mosquits, els fiblons, les fredes escates de la serp, les urpes dels lleons, els becs de les àguiles, la gola profunda dels llops, les esmolades dents del tigre, els braços dels polps, i unes potes de drac o dels terribles cocodrils del Nil. Cobriu-ho tot de pèl, i remateu amb una cua d’escorpí. Ara, ja sabeu com és un monstre i podeu dibuixar-lo, O fer-lo ninot, i de la imaginació, podreu arrancar-lo.

126

EL TRICICLE

(A les golfes de la casa. Un nét i el seu iaio busquen un àlbum de fotos antigues) MIQUEL: Què és açò, iaio? IAIO: No havies vist mai un com aquest? MIQUEL: No, mai. IAIO: És un tricicle, el meu tricicle. Ha sobreviscut ací molts anys. Me’l van regalar els Reis Mags quan jo era menut. MIQUEL: Un tricicle! Què fa? IAIO: Té rodes. Què penses que fa? MIQUEL: Córrer, no?

127

els cangurs. Imaginava que era un coet que

IAIO: Evidentment, corre. Però jo amb ell també

arribava a la Lluna i jugava a futbol amb els

feia moltes altres coses.

selenites fent bots de deu metres; sempre guanyava MIQUEL: Sí, iaio? Què més feies?

jo. Imaginava...

IAIO: Tot allò que jo volia. Mon pare em va dir que els

MIQUEL: Tot això, iaio?

Reis me l’havien regalat amb una condició. IAIO: I més, i més. De vegades era una nau espacial que traspassava l’univers i arribava a mons estranys.

MIQUEL: Quina?

Calia lluitar contra els extraterrestres i així evitar que envaïren el nostre món.

IAIO: Que el fera servir amb fantasia i imaginació.

MIQUEL: Sempre amb el teu tricicle?

MIQUEL: Amb imaginació? Què és això, iaio?

IAIO: El tricicle era l’únic que em podien

IAIO: Imaginació és una cosa que tots

regalar els Reis Mags. En aquella època

nosaltres tenim però de vegades la

no hi havia diners per a tot. Recorde

tenim tan amagada que sembla no

aquest regal com el més meravellós

existir. Cal tindre-la molt present en

que he

la vida, Miquel. T’ajudarà molt si

tingut.

Mira

l’estime que encara el conserve.

saps com utilitzar-la.

Mai l’he separat de mi. MIQUEL: I tu, iaio, com MIQUEL: És un objecte

l’utilitzaves?

màgic? IAIO: Imaginava que era major i el meu tricicle era una bicicleta i podia competir en el Tour de França.

IAIO: No, Miquel, els màgics som nosaltres que amb

Imaginava que era una moto i passejava per la costa

un poc d’imaginació i fantasia ho fem tot possible. I tu

admirant el mar. Imaginava que era un cotxe i recorria

també podràs fer-ho.

quilòmetres i quilòmetres per conéixer noves terres. MIQUEL: M’ajudaràs, iaio?

Imaginava que era un tren i travessava tota la Sibèria i arribava al Japó i veia els cirerers en flor. Imaginava

IAIO: I tant que sí. Serem dos guerrers o dos

que era un avió i volava a Austràlia per a jugar amb

128

PARE DE MIQUEL: Ens ha eixit un poc raret el xiquet. MARE DE MIQUEL: Això sembla. PARE DE MIQUEL: Doncs li regalarem l’IPHONE 6 PLUS 128GB SPACE GRAY, que és el que ja li toca, res de tricicles. MARE DE MIQUEL: D’acord. I que vaja aprenent per a la vida.

****** exploradors o dos maquinistes de tren o...

(Dia dels Reis Mags. Miquel ha desembolicat el regal)

MIQUEL: ...dos mags que fan màgia amb el tricicle.

MIQUEL: Iaio, anem a les golfes?

IAIO: Molt bé, Miquel, ja has començat a fer ús de la

IAIO: Sí, nét. Anem.

teua imaginació. Serem allò que vulguem ser.

Jesús Giron

****** PARE DE MIQUEL: Joana, has vist la carta que ha escrit el teu fill als Reis Mags? MARE DE MIQUEL: No, per ... PARE DE MIQUEL: Ha demanat un tricicle. T’ho pots creure: un tricicle! MARE DE MIQUEL: Un tricicle? Per a què voldrà un tricicle?

129

L’ARANYA DELS MISTERIS Notes autobiogràfiques

Vosaltres no ho sabeu, però jo us ho diré...

I com sempre esperant que algú que es pose a filar

“Totes les histories es teixeixen de misteris.”

històries per, des de el meu raconet dalt a la dreta,

...I jo ho sé per que era allí. Al meu cantonet, dalt a la dreta

encetar nous camins, noves històries teixides de

Amb ells; amb l’Enric Valor i les seues rondalles...

misteris...

Amb Vicent Andrés i els seus poemes...

Joan Nàcher

Amb els germans Sirera i el teatre... Hi era amb Carles Cano i Enric Lluch, Amb Llorenç Giménez i Fina Girbés... i amb molts altres que no tinc temps anomenar... Ells –com jo- filaven les històries, bastien somnis i encetaven claritats. Jo me’ls estime amb un gran amor i des del meu raconet, dalt a la dreta, vaig llegint-los una i altra vegada mentre vaig teixint somnis.

130

EL PATI DE LES PARRES

L’aigua sorollosa plora sobre els arbres mutilats

Aquest és el pati dels jardins, dels clavells de moro,

des dels instants dels Folc de Cardona

de les englantines i nadaletes de mar,

i les envellides parres encara alleten els raïms negres

dels berenars de fogasses amb mel aiguada,

en harmonia amb la llum del cel blau.

un llibre de pedra poètic...

La paraula del poeta s’esmuny urgentment

Josep Dionís i Martínez

i els records tornen a la ment com a flaixos transparents. La font d’aigua glaçada amb mel de romaní esquitxa gotetes formant uns bassals on beuen rossinyols i teuladins. Un exèrcit de gats miolen plorant i demanen un plat qualsevol. Canyots de bambú s’alcen al cel implorant clemència celestial i unes caderneres en gàbies piulen melodies durant els matins d’aquells anys. I en la llunyania, l’església gegant del poble on encara romanen els cossos dels amants.

131

132

LA NINA DEL COR

Sóc xicoteta i fresca com la rosada. M’agrada vestir de blanc i anar ben pentinada amb els llaços morats i la roba rentada. La gent que em mira no em veu gens bonica. Però això no m’importa perquè sóc jo la més poderosa. El meu cor és la meua força, cor innocent que tot ho pot. Cor veritable, origen de tot, espai suprem de veritat i passió. Cor d’amor. Cor d’il·lusió.

133

Cor conquerit sense trampa ni cartró. A la raó desafie perquè remeneu dins vostre la veritat dels vostres cors. I sense pensar en res més ni en la gent, ni en el què diran, escolteu el sentiments més amagats i deixeu-vos-hi portar. De segur que emanaran felicitat absoluta, llum, pau i amor. En un món d’igualtat, que bonic seria gaudir d’un cor ben gran per així poder acollir a tots aquells que estimem sense recels ni mesura. No ho creieu?

Júlia Rosa Romero

134

SIRENA DE PELL BRUNA VINGUDA DEL SUD

Sireneta d’aigua salada,

Ara cau una oliveta del cel,

missatgera del sud,

després una altra i més i moltes més.

ulls d’estrelles enlluernadores.

És la pluja que plora pels somnis

Fada somiadora dels camins

que han perdut els nens.

dels contes que mai no acaben.

Mari Carmen Sàez Princesa vinguda d’una terra llunyana i fosca, de fam, crits i guerra. Marinera de pell bruna que plores dins la teua barca, abandonada a la fúria encesa de la mar salvatge i blanca. Arribes a una platja desconeguda, un país terrible on no agrada allò que és diferent.

135

TOQUEN ALBADES Les joguines de guerra duen dintre una obscuritat, sense fons

La llum és una mà suau de vent.

Només els ulls

És el teu alè de set anys.

de la guerra al mar.

Una mirada de platja

Plou salobre

per on poder passejar.

en l’aspre silenci del dolor.

Li somrius.

Maria Carme Arnau i Orts

Ocultes aquest futur improbable, que pesa en el present. Com aigua de séquia que se n’enfila als camps no mires d’aturar-lo entre tanta crueltat. Només el deler d’anar-se’n a un altre lloc, amb clars paisatges al cor.

136

LA LLUISA I EL VAMPIR EN FALLES

En el mes de març, que de nit fa fred i de dia calor, quan els ocells tornen a cantar, perquè la primavera ve d’arribar, naix la vida. En eixe precís moment, nostra amiga la petita Lluïsa, coneix un monstre vampir, i se fan molt bons amics. I com ja se sap: amics i llibres, pocs però bons. A més qui troba un ver amic, hi troba un tresor. Com li fa bon profit llegir de nit amb el seu amic vampir llegint, llegint passen els dies i les nits fugint. I així arriba el dinou de març, dia de Sant Josep, la festa dels fusters on tot el dolent cremarem. De fet, amb molta cura, les males herbes extirparem, i la Lluna creixent, a les desset i tres minuts, ens durà el bon temps. Tanmateix, la Lluïsa i el vampir seran amics per sempre i seguiran llegint, compartint i aprenent, tot recordant les escoles tancades per les Falles plantades.

Enric Sanç 137

138

RACO DELS INFANTILS

PROLEG

L’any passat va ser el primer que vam crear aquest espai perquè els xiquets de la falla, veïns i simpatitzants pogueren gaudir del nostre llibret en la mateixa mesura, o encara més, que els adults. Va ser el llibret més obert i participatiu de la nostra història on la xicalla va fruir moltíssim del nostre treball, i nosaltres més de veure’ls. Per tot això enguany fem una aposta més forta i dediquem algunes fulles més a la part didàctica del nostre llibret, perquè ens sembla d’una importància cabdal inculcar la cultura del nostre llibret al xiquets i, amb els resultats de l’any passat, estem segurs que anem pel bon camí i, sobretot, en la millor companyia. Esperem que gaudiu les activitats tant o més que l’any passat. A passar-ho bé s’ha dit!

140

BENVINGUTS

Diego Alberto Marco i Bronchú

Sofía Estal i Martínez

Amerats de felicitat podem dir que la nostra família marinera cada any augmenta gràcies a naixements de marinerets tan bonics com Sofia i Diego. Des d’ací volem aprofitar l’avinentesa per a donar la benvinguda a aquestos dos angelets a la nostra gran família, i l’enhorabona als seus pares per tindre aquests bombonets tan rebonics. Gràcies per omplir el nostre casal d’alegria, us estimem.

141

Dins de la nostra xicalla comptem amb grans ballarins, dels quals vam poder gaudir un any mĂŠs dins el certamen de playbacks organitzat per FJFS. Felicitats, artistes.

142

143

144

RETALLABLE ALIENIGENA

145

146

ACTIVITATS I PASSATEMPS

147

SOPA DE LLETRES Busca les parts del senyor monstre CAP, CUIXES, DITS, ORELLES, PATES, PEUS, ULLS

H T O G W V M A I V G X K I C

E R R P Z A W T H X I D I T S

T W P F Y K O B S C A P T S R

D B B U B W U B P C T P Y L L

N B K P R T M X S C K A S L T

P D T F K H G K V Y K T A U E

148

S E X I U C O R E L L E S L H

W I Z L K O U O O T K S O T J

N J I P G B H K L P Ñ I Z P M

C P E U S T E P V N S F C P R

MOTS ENCREUATS Completa aquests mots encreuats amb paraules que hem triat del versos de la nostra falleta.

149

PASSATEMPS Embarbussaments

Sudoku

En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Plou poc, però per al poc que plou, plou prou. El pinxo li va dir al panxo, puc punxar-te amb un punxó? I el

panxo li va dir al pinxo, punxa’m però a la panxa no. Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i suque el suc.

Troba les set diferències

150

ACOLORIU

151

LABERINT

152

CRUCIGRAMA 1

Completa aquest crucigrama amb paraules que hem triat del versos de la nostra falleta. HORITZONTAL 3. Sempre fem el que ens agrada.

5. És el que més t’agrada fer a la plaça. 7. Jo i els meus amics som… 3

VERTICAL 1. Qui és el protagonista de la nostra falleta? 2. Tu i jo ho som i ens ho passem molt rebé. 4. N’hi ha de plom, de fusta i de plàstic, i a la nostra

falleta en són dos i es troben despistats. 6

6. Els llegim totes les nits a bans d’anar al llit.

Solucions MOTS ENCREUATS: Jugar / Monstre / Conte 7

Xiquets / Soldadets /Amics / Diversió CRUCIGRAMA: HORITZONTALS / 3. Diversió. 5. Jugar. 7. Xiquets. VERTICALS / 1. Monstre. 2. Amics. 4. Soldadets. 6. Conte. Amics

153

CANCO DE LA FALLA INFANTIL Bona nit, senyor monstre

Bona nit, senyor monstre,

Camina sempre torçut,

Frankenstein és el doctor,

no em mires per favor,

es mou amb molt mala pata,

dóna moltíssim terror,

bona nit, senyor monstre,

diu que li agraden els xiquets,

i el monstre l'ha creat,

que em fa molta por.

per a menjar-se'ls amb creïlles.

amb cervells, braços i peus de cadàvers robats

Un és dracula el comte,

Bona nit, senyor monstre,

vaja vaja vés per on,

no em mires per favor,

Tant el doctor com el monstre,

les persegueix i les mata,

bona nit, senyor monstre,

gaudeixen matant mosses,

i se'n beu la sang

que em fa molta por.

però per més que ho intenten,

com si fóra un cubata

estan ja una mica carrosses. Després ve l'home llop,

S'alça de la tomba,

pero quin ensurt més ximple,

Bona nit, senyor monstre,

ple de gran vanitat,

és una bona persona,

no em mires per favor,

i mossegar la jugular,

es transforma en home llop

bona nit, senyor monstre,

a ell, li mola quantitat.

quan ix la lluna plena sale

que em fa molta por.

Bona nit, senyor monstre,

I quan s'està transformant,

no em mires per favor,

per qualsevol cosa s'excita,

bona nit, senyor monstre,

I és més bèstia i criminal,

que em fa molta por.

que el llop de caputxeta

L'altre és Quasimodo,

Bona nit, senyor monstre,

em fa por, m'ho dóna tot,

no em mires per favor,

és geperut i eixerit,

bona nit, senyor monstre,

vol a tots carregar

que em fa molta por.

perquè ell és geperut.

154

SOCIS D’HONOR Soci honorífic Exc. President de la diputació de València Jorge Rodríguez i Gramage.

Ismed Service Clean Noatum Ports Valenciana, S.A. Sagep Antonio Verdugo Luis Diego Baeza Francisco Sales Jose Bosque Gruas Rigar Berge

155

156

SOCIS Falla La Marina 2016

Rosa Becerra

María del Mar León

Jordi Valera

Muebles Vidal

Manolo Díaz

Belén Cebrián

Rosa Soler

María del Carmen Lázaro

Miguel Almor

Pau Gallart

José Domingo Villalba

Juana Ruiz

Elvira Sanz

Natalia Pérez

Fina Sanz

María López

Martin Ghadban

Ana Belén Bueno

Isabel Palomera

Vicente Madrid

Amparo Gavín

Antonio Cebrián

José Villalba

Patricia Salas

Consuelo Gómez

Alicia Bronchú

Alejandra Diago

Antonia López

Nieves Pérez

Piedad Llamas

Paco Cayuelas

Carlos Santamaría

Gaspar Torres

Alejandro Pérez

Javier Queralt

Magdalena Heredia

Tere Cosín

Cristina Queralt

Manolo Ortells

Vicente Cosín

Beatriz Fernández

Amando Cidat

Carlos Gómez

Paquita Cayuela

Antonio Verdugo

Inma Martínez

Elisa Ramírez

Milagros Ballester

Tere Olmos

Pilar Blasco

Juan Cano

Lourdes Lázaro

Jorge Pérez

Miguel Giménez

Sandra Martínez

Miguel Sales

Elo Valero

Mª Dolores Ramos

Rafael Burgos

Daniel Esquert

Felipe Sanz

Leoncio Lázaro

Cándido Perona

Begoña Jurado

Reme Ferri

Araceli Ruiz

Juani Serrano

María Salome Lázaro

Julio Cervera

María Luisa Sabater

Joaquina Badal

Miguel Blasco

Catalina Romero

Vicente Rivero

Eva María Arnau

María del Mar Villalba

Mila Ferrer

Luis Cesar Díaz

María Ramos

Mercedes Martín

Leandro Vega

157

Francisco Sales

Carmen Miguel

Graciela Alpuente

Milagros Blasco

Ramón Garcerá

Vicente Gimeno

Cristóbal Lucas

Carolina Gorriz

Juan Carlos Quesada

Araceli Pascual

Amparo Polo

José Manuel Escrich

Juan Carlos Zarzoso

José Villar

Andrea Cortés

Carmen Rubio

Santiago Cayuela

Fernando Mestre

Ángeles Miguel

Cristina Montalt

Nancy Pradas

Rosario Rodríguez

Anna Miguel

Alejandro Arellano

José Ignacio Marín

Ana Monge

Lucia Vera

Bibiana Bueno

María Navarro

Llorenç González

Alberto Cebrián

Ricardo Estall

Sandra Aleixandre García

Guillermo Calvo

Javi Cister

Enrique Docón

Ángeles Vicente

Ángel Pérez

Valentina Sánchez

Marisa Bermúdez

Andrea Ferruses

Iván Maldonado

Emilio Cebrián

Laura Salas

José Antonio Caballero

Nuria Cidad

Diana Navarro

Consuelo Piculo

Ricardo Cister

Gregorio Muñoz

Pilar Cervera

Mateo Gea

Vanessa Ruiz

María de la Cruz García

Juani Ramírez

María Campos

Sandra Pérez

Rosa Rodríguez

Francisco Domingo Salinas

Rafa Martín

Mónica Segura

Judith Alcaide

Vega Alcolea

Rosa María Segura

José Vicente Fernández

Tatiana Jareño

Antonio Blasco

Mario Alberto Alijarde

Mónica Ruiz

Seila Pradas

José Alberto Verdejo

Andrea de la Calle Fernández

Aurora Sánchez

José Luis Verdejo

Víctor Relinchón

Emilio Martínez

Víctor Palomo

Saray Ortiz

Isabel Agüe

Ammed Benabdeljelil

Manuel Pozuelo

Gerardo Agüe

Rubén Lucas

Benancio Muñoz

Gerardo Agüe

Vicente Montalt

Sofía Pablos

Amparo Serer

Rubén Sánchez

Francisco de la Cruz Cantero

Julia Muñoz

Agustín Gómez

Mara Cuesta

Marisol Fernández

Juanjo Llamas

Andrea Cortés

Nues Galvete

Maira Sánchez

Rubén Villarroya

Ángel Ortiz

Silvia Castello

Pau Berruezo

Santiago Gimeno Flores

Carlos Lacoba

Ana Belén Ramos

158

ALBUM FOTOGRAFIC-15

159

160

PLAYBACKS FJFS Tenim l’orgull de comptar amb grans ballarins que treballen sense descans perquè tot isca a cor què vols sense deixar darrere la diversió i el bon humor. Per això volem aprofitar aquest espai per a donar-los la felicitació que es mereixen, pel seu treball i pel premi amb el qual es va veure recompensat tot el seu esforç i dedicació. Enhorabona per aqueix merescut segon premi a els que hi heu col·laborat, i en especial a Ana i Amparo que van a ser les encarregades perquè tot això fóra possible. Moltes felicitats mariners!

161

NIT D’ALBAES El cant d’albades prové de pràctiques musicals urbanes de carrer ja documentades en el segle XIV, en les quals es dedicaven, juntament amb la dolça melodia del tabal i la dolçaina, cançons mètriques —de fórmula amalgamada— a personatges destacats. Aquest cant forma part de la nostra essència i la nostra cultura i és un plaer continuar any rere any la tradicional nit on les falleres majors de FJFS, juntament amb els músics i cantants, fan el seu recorregut pels carrers i els casals fallers de la comarca i dediquen les seues albaes als màxims representants. Esperem seguir gaudint-ne durant moltíssims anys més.

162

163

CAVALCADA No som molt de donar la nota, pero l’any passat en la cavalcada de l’humor faller, vam fer-ho amb la nostra disfressa. Entre pentagrames, notes, brillos, balls, confeti i caramels, amb la nostra disfressa xiquets i majors ho vam passar en “clau de sol”, és a dir, millor que bé.

164

165

166

CREU DE MAIG

167

REPARTIMENT Per a nosaltres un llibret es una joia en forma de paper, els nostres socis d’honor, de carrer i publicitaris, familiars i veïns del barri, tot un luxe, i les nostres tradicions i costums marineres, tot un tresor. Per això un diumenge a l’any, a ritme de la nostra xaranga, tenim el plaer d recórrer els carrers del barri, per agrair als nostres col·laboradors el suport incondicional, en forma d’un regalet i el nostre llibret. A tots, moltíssimes gràcies de tot cor!

168

169

170

PREMI 37 Enguany, ha estat la primera vegada en la historia de la nostra falla que l’activisme cultural, esforç i treball s’ha vist recompensat en forma de premi. Un premi que va més enlla d’un número i un banderí. Hem tingut el privilegi d’obtindre el premi 37 dins la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’us del valencià en un llibret de falla.

Esperem que siga el primer de molts.

171

172

173

174

PREMI 37 Per descomptat, nosaltres no vam ser els unics del Camp de Morvedre en emportar-se un premi en questa edició de la Generalitat, també els veterans Mocador, Santa Anna i Victòria, i altre debutant com nosaltres, la Vila, fan del nostre 37, un premi molt més especial. En aquest espai ens agradaria donar la més sincera enhorabona, i un GRÀCIES amb majúscules als encarregats de fer aquesta tasca de llibret, per demostrar les ganes de currar i per preocupar-se de mantindre la cultura de la festa fallera però, sobretot, per demostrar que en la nostra comarca som 30 comissions i formem entre tots plegats una gran família en la qual naveguem amb el mateix rumb. De tot cor, moltes felicitats!

175

PREMI EMILI LLUECA Enguany també ha estat la primera vegada que hem estat nomenats als premis al millor assaig sobre Falles i cultura popular valenciana publicat en un llibret de falla, gràcies al brillant article “Nosaltres el Valencians” del qual van gaudir moltíssim, escrit pel grandíssim escriptor i millor persona, Josep Usó. Des d’ací vull aprofitar l’avinentesa per a donar-li la més sentida enhorabona y les GRÀCIES amb majúscules per estar sempre disponible per donar-li amb nosaltres i per voler formar part sempre dels nostres projectes. Gràcies de tot cor.

176

FESTA DE LES LLETRES FALLERES Ser finalista del premi Elimi Llueca ens va brindar l’oportunitat d’afegir-hi el nostre granet de sorra i poder fer la nostra aportació solidària al banc d’aliments per tal d’ajudar totes aquelles persones que estant lluitant per assolir un nivell de vida mínimament digne, com tots ens mereixem. Voldria aprofitar aquest espai per a donar-los tots els ànims i suport en la seua batalla, i dir-los que no estan a soles, que som molts els que els recolzem des de la distància.

177

EXPOSICIO DE LLIBRETS Enguany ha estat el primer any que hem tingut el privilegi d’afegir-hi el nostre granet de sorra, i de participar amb alguns dels nostres llibrets i l’únic premi que hem tingut, en l’exposició itinerant de llibrets oraganitzada per la Conselleria i gestionada directament per la Fundació Bancaixa. Van gaudir moltíssim en la nostra visita. Ha estat tot un plaer haver pogut formar part del projecte. Enhorabona i fins aviat!

178

DIA DE PREMIS Tots els dies de falles son molts especials, perĂ˛ per als mariners un dels dies mĂŠs grans dins la nostra semana fallera es el dia del lluiraments dels premis, on despres dâ&#x20AC;&#x2122;un any dur de treball afloren tots els sentiments.

179

180

Un any per al record

181

182

183

184

185

186

187

MARE DE DEU DEL CARME Com ja es habitual des de 1987, la nostra falla va participar al festejos de la patrona del nostre barri, la Mare de Déu del Carme. Gràcies a tots els veïns i a l’organització per comptar amb nosaltres per aquest acte. És per a nosaltres un plaer recórrer els carrers del barri guarnits amb guirnaldes de paper, flors i pintures al pis lloant a la nostra patrona. Fins l’any vinent.

188

189

190

TORRADA Com ja és tota una tradició, enguany la falla ha tornat a organitzar l’esperada torrada per a festejar la germanor amb les empreses de la mar de la comarca del Camp de Morvedre. Per a nosaltes ha estat un gran plaer i un orgull tornar a comptar amb la col·laboració de totes les empreses que any rere any, creixen en nombre. Gràcies a totes aqueixes persones que les componen i a tots el fallers que treballen en la seua organització i execució, un any més ha estat un rotund èxit. Per això volíem aprofitar aquest espai per agrair a tots la gran participació. Gràcies i fins l’any vinent.

Empreses amb taula ANTONIO VERDUGO

NOATUM PORTS VALENCIANA, S.A.

EMBALAJES CANTABRIA

SAGEP

TOYOTA AUTOMOTIVE

AUTORIDAD PORTUARIA DE VALENCIA

RAMÓN PLUMED

LOGÍSTICA PUERTO DE SAGUNTO

SAGASS

INTERSAGUNTO PORTUARIA LEVANTINA AMARRADORES PUERTO DE SAGUNTO

COL·LABORADORS

CEMESA PRÁCTICOS PUERTO DE SAGUNTO

LOTES DE NAVIDAD

REMOLCADORES BOLUDA

ATLANTE MARINE SURVEYOR

BERGE

RAMÓN PLUMED

CARPORT

SIMÓN MONTOLIO

SGS ESPAÑOLA DE CONTROL IBERHANSA MARITIMA ISMED SERVICE CLEAN AYUNTAMIENTO DE SAGUNTO CINESTEN CABLES 191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

SETMANA CULTURAL

201

Aquest any, durant la setmana cultural, oragnitzada pel nostre delegat de cultura Pau Gallart i pel professor i escriptor, Antoni Rovira, hem intentat que fóra Setmana Cultural de veritat. Vam tenir set actes, un per cada dia de la setmana. Durant quatre dies vam fer al Centre Cívic del Port de Sagunt les presentacions literàries en agraïment als escriptors que havien col·laborat en la secció cultural del llibret de l’any passat. Els vam rebre com es meriexien, com a auntèntiques personalitats amb la tradicional dançà, oferida pel amics del grup de rondalla y danses Els fallers. Vam presentar les seues últimes obres i vam tancar cada jornada amb una xerrada de la seua experiencia al món faller. El divendres vam fer una mostra, un resum de les obres del escriptors participants a les presentacions literàries. El dissabte tingué lloc la nostra proclamació i, com a cloenda, el diumenge vam finalitzar com mana la tradició, amb una bona paella. Volem agrair al públic assistent que va donar suport a aquesta ambiciosa iniciativa: al grup de rondalla i danses Els fallers, la seua participació i, com no, als escriptors pel temps i proximitat amb el públic assistent, a l’ajuntament de Sagunt per facilitar un espai tan especial per a fer les presentacions, així com al regidor de cultura Jose Manuel Tarazona per la seua presència.

202

203

204

205

206

207

208

COMIAT President Infantil 2015 / Germán Císter i Lázaro Bona vesprada. Avui és un dia molt especial per mi i per tots es que estem ací. Avui acaba un regnat i en comença un altre. Espere haver representat tots els infantils de la millor manera possible i que ho hagen passat molt bé, desitge el millor per aquest any. Cristina. He passat un any molt bé amb tu, quan ploraves i quan no ho feies, t’estime molt. Gràcies per estar sempre al meu costat. Què dir de tu, Maria? Ets la millor fallera major infantil que podria tindre al meu costat. T’estime molt, un bes molt fort i i espere que ho hages passat molt bé enguany “princesa”.

Gràcies per sempre i visca la falla La Marina.

209

COMIAT Fallera Major Infantil 2015 / María Villar i Cayuela

Ara fa un any, en aquest mateix escenari, començava el

Als meus companys del 2015, les altres falleres majors i

meu somni; ser la fallera major infantil dels mariners.

presidents. Alguns d'ells ja són amics per sempre.

I avui, un any després, recordant tots el moments d'alegira i felicitat m'he d'acomiadar perquè avui el

I com no, a tota la gent, fallers, falleres, socis i

meu somni arriba a la fi i són moltes les gràcies que he

col·laboradors d'aquesta falla, que amb el seu treball

de donar.

i esforç han fet que aquestes falles la nostra plaça brillara amb tota la seua esplendor i foren unes falles

En pimer lloc al meus pares per estar pendents que tot

meravelloses. Gràcies de tot cor.

estiguera sempre a punt, i per fer ajudar-me a fer el meu desig realitat. Als meus iaios per sempre estar al

Dani, Alícia, Jèssica, des d'avui gaudiu al màxim del

meu costat. I a la resta de familiars que han estat al

vostre mandat.

meu voltant. A tots un bes molt gran. I per últim, mariners, em sent molt orgullosa d'aquesta A Juanjo i Cristina per tantes rialles i bons moments.

comissió, junts heu fet que me sentira con una princesa.

A tu Germán el príncep d'aquesta història, el meu gran

Moltes gràcies de tot cor.

complement, ho he passat molt bé agafada del teu braç.

I ara no diré fins sempre, sinó….fins aviat, amics.

Junts, els quatre, hem viscut un any inoblidable.

210

211

COMIAT Fallera Major 2015 / Cristina Queralt i Antoni Fa un any que pujava aquest escenari, plena de d’emoció

I com no, a tots els encarregats de fer d’aquest any,

i d’il·lusió, per a ser coronada com la reina marinera

un any perfecte, cavalcada, playbacks, proclamació,

per a l’any 2015.

presentació, setmana cultural, traques i castells, esports, llibret, falles... i no em podia oblidar de donar

Un any especial. Un 2015 ple de rialles i somriures,

les gràcies a totes les persones, que sense demanar-ho,

moments únics i irrepetibles.

i sense que es veja, han estat ajudant perquè tot fóra possible, gràcies per tot.

Un any que no haguera estat el mateix, si vosaltres no haguéreu estat al meu costat;

Un any és perfecte, si la companyia és perfecta, i jo he

La meua família i les meues amigues; per la vostra

tingut la sort, de tindre uns companys més que perfectes.

paciència, per aguantar-me amb els meus nervis. Per fer aquest somni, el vostre somni, i donar-ho tot, en

Germán, el meu xiquet, el meu company de plors.

cada moment. Us estime.

Mai m’haguera imaginat, que aquell xiquet callaet i vergonyós anava a ser tant important per a mi. Ja

Els meus pares, les meues fades madrines, els meus

saps que l’any s’acaba, i encara que tu m’havies dit que

complidors de somnis, els que fan possible tot el que

tenies ganes, jo he de dir-te, que estranyaré aqueixes

demane, els que han fet possible aquesta aventura.

punxaetes a l’esquena, per fer que em girara i veiera

Sempre emparant-me, ajudant-me, fent que anara

que no hi havia ningú, encara que sempre t’enxampava.

perfecta, i el més important, fent que gaudira de cada I què dir dels xiquets? Allà on hi havia un rogle, enmig,

moment. Només puc donar-vos les gràcies. Us estime.

hi eres tu. I per últim, donar-te les gràcies. Sempre Javi, què puc dir-te a tu? Doncs que gràcies, gràcies per

seràs el president infantil de La Falla La Marina per

acompanyar-me a tot, per ajudar-me,

l’any 2015 i sempre seràs el meu xiquet. T’estime.

per alçar-me l’ànim, sempre tens la paraula perfecta, en el moment perfecte. Gràcies, per tot Javi, t’estime

Princesa, qui millor que tu per a estar al meu costat

moltíssim.

aquest any? Les dues sabíem que el destí faria que el 2015 fóra nostre. Des de xiquetes, sempre unides, i en aquest

212

any tan especial, no podia ser diferent. Quan jo plorava,

gaudisques, i que ho faces encara més bé que l’any passat,

allà venia la meua nina, amb el seu millor somriure per

juntament amb Alicia, la teua princesa, Dani i Jessica ,

a consolar-me. Maria, només puc donar-te les gràcies,

els quals estic segura que mai et deixaran a soles. I per

saps, que enguany no haguera estat el mateix, si tu no

últim, només vull demanar-te disculpes, ja saps, que no

hagueres estat amb mi. T’estime moltíssim reineta.

totes les feres, es poden amansir. Un bes molt fort.

Juanjo, és el moment de dir-te adéu. Ha estat un any

Doncs bé, ací acaba el meu esperat i desitjat somni. No

intens i tu has estat un gran company. T’han fet el camí

obstant això, vull aclarir que aquest comiat no és un

una miqueta pedregós, però tu, amb constància i saber

adéu, més aviat és un fins després. Hi ha somnis que no

estar, has portat el timó d’aquesta família com allò que

tenen punt i final, sinó un punt i seguit.

ets, el nostre capità, el president. Tu inicies un nou viatge

Gràcies i fins sempre.

amb nous companyons de batalla. Només espere que

213

COMIATS En aquets espai ens agradaria agrair a German, Maria i Cristina la seua dedicació i gran representació durant el seu any màgic 2015, i desitjar a Maria i Cristina un any inoblidable en la nova aventura fallera dins de FJFS, per la qual cosa estem contentíssims de dir que gràcies al treball de presones como Enrique Docón , Rubén Lucas, Víctor Belinchón, Rubén Villarroya i Lidia García és més mariner que mai. Bon any a tots!

214

ADEU I FINS SEMPRE MARINERA Sursy-lay Sabater i Romero Vull dedicar unes paraules

Sursy, amiga marinera i fallera,

a un amiga especial

has deixat la teua empremta en tots nosaltres.

a una amiga a qui vull

Continues sent l’estrela que guia els nostres destins,

i sempre voldré amb tot el meu cor

continues sent eixa llum

des del mes profund del meu cor.

que ens guia en el nostre caminar.

A una amiga fallera

Com diu la cançó,

que portava el símbol de l’àncora

que bonic seria poder volar

de la falla de la seua vida

i al teu costat posar-me a cantar

gravat en el més profund de la seua ànima.

com sempre ho féiem les dos.

Què dir-te, Sursy-Lay,

Sursy, encara que no estigues ací,

que no sàpies ja?

continues en la memòria de tots els mariners,

Que has estat l’amiga

als quals demane que òbriguen els seus ulls,

que nosaltres, les teues amigues,

per tal de poder arribar a la teua presència.

sempre van voler tindre,

Continues estant ací quasi al complet,

que sempre vam imaginar i hem somiat.

i per a mi ho ets tot.

Vas ser l’alegria dels meus dies de tristesa

Et quedes en els nostres passos,

ets la inspiració del poema

en les nostres nits, en el nostres dies

que estic dient ara.

en les nostres somriures i en els nostres plors.

Vas ser el temps feliç que amb tu cada dia va transcórrer

Fins sempre benvolguda amiga.

i encara que no estigues enfront de mi

Fins sempre marinera.

estàs present en el meu cor.

T’estime.

Sé que des del cel ens estàs mirant i sé que des d’ací ens estàs cuidant.

215

LA NOSTRA PRIMERA FALLERA MAJOR Elvira Sanz i Blasco

Uns versos vull dedicar

Amb els sorolls dels masclets

A la nostra amiga, Elvira

Et volem recordar

Que des del cel ens està mirant

Seràs l’escut de la falla

I ens envia molta força

present en el nostre estendart.

Perquè els mariners, per la falla, Elvira, amiga, fins sempre…..

no parem de treballar.

Al cel no deixes de brillar Elvira, gràcies per esta falla fundar

Perquè vas ser, ets i seràs

Per ser la nostra Regina

La primera fallera que a la falla

i la primera en regnar

Va regnar.

Mai de tu ens oblidarem Començares a fer la història De la nostra comissió I avui nosaltres la continuem Amb total dedicació

216

Fins sempre Elvira

217

218

MES DE NOSALTRES

219

LA PLACA LA MARINA Entre els meus records

“On vas? No te’n vages de la plaça Marina”. Aquest

que llavors vèiem molt llunyà. Els nostres ídols de

era el consell del meu iaio cada vegada que, junt

llavors ens els aportaven els còmics, les revistes i

amb els meus cosins i amics, em disposava a emular

TVE, l’única televisió de llavors. El comandament a

Santillana, amb aquelles increïbles rematades de cap,

distància començava a aparèixer, però en ma casa

que nosaltres poques vegades érem capaços de colar

eixa funció l’exercia jo, el més xicotet. “Total, per a

entre els tres pals, encara que, en la plaça Marina, les

canviar de la primera a l’UHF...” Així que les nostres

nostres porteries eren els bancs, per a disgust dels

distraccions infantils se centraven més en el carrer.

nostres majors, i l’alçària del travesser era imaginada…

Eixir a la trobada dels nostres amics en llocs com la

La meua infància. És curiós que la nostàlgia m’envolte

plaça Marina, era la nostra major evasió.

ara. Potser, perquè vivim un temps tan afaenat en la nostra maduresa que enyorem el que d’innocència,

La Marina és una de les places més populars i antigues

bondat i descobriment tenia aquella època. Aquells

de Port de Sagunt. És un quadrilàter que interromp el

que, com és el meu cas, pertanyen a la generació

carrer Nou i està tancat entre els carrers Canalejas

de la EGB, coincidiran amb mi que aquells eren uns

i Espronceda, en la part més antiga de la localitat.

altres temps. Per

començar, els telèfons mòbils i

El seu nom és un homenatge als hòmens de la mar,

les videoconferències només les coneixíem per les

que tanta importància van tindre en l’origen de la

pel·lícules de ciència ficció. Aquella Stars Wars, la

nostra població. Sí. Ja sé. Sempre s’ha dit que sense

que va iniciar la famosa saga cinematogràfica que

el ferrocarril miner de Ramón de la Sota i la seua

encara ens invadix, ens embadalia i ens feia somiar

siderúrgia no existiria El Port… Però, pensem un poc:

amb uns avanços tecnològics i amb un nou segle

Quin paper va tindre l’embarcador en la gènesi d’esta

220

antics pescadors va ser clau per a la ubicació de

ciutat factoria? Sense un moll per a exportar

l’embarcador i per al disseny de la seua dàrsena.

el mineral i importar tot el que és necessari per a construir el ferrocarril i la siderúrgia… ¿Per a què construir un ferrocarril des d’Ojos Negros,

A més, la construcció del moll artificial en esta àrea,

a 200 quilòmetres de distància? I una siderúrgia

proveïda d’un litoral baix i pedregós, ha fet guanyar

sense connexió amb els mercats internacionals?... La

terreny a la platja al nord del dic principal, de manera

navegació marítima ha sigut clau, per tant, en l’origen

que la Plaça Marina s’ha anat allunyant cada vegada

de Port de Sagunt. Ara bé, abans de l’arribada de la

més del mar. Recorde que anàvem com en una

industrialització, també existia tradició marinera en la

processó, amb les nostres tovalles al muscle, pel carrer

nostra platja. En el Grau Vell vivien alguns pescadors

Canalejas fins a creuar entre l’Hospital Vell i les Cases de Menera, per a arribar a la platja, on l’arena

i arrossers agrupats junt amb el vell baluard de

també era el nostre improvisat camp de futbol.

defensa litoral. La nostra platja era llavors un cordó de grava al sud del delta del riu Palància,

Tota eixa arena és resultat de la deriva litoral. És una corrent marina cenyida a la costa. És

només interromput de tram en tram per les goles o desaigües de les marjals que,

frenada pels dics del port, rebutjada cap a alta mar i obligada a rodejar el moll.

cultivades d’arròs, allunyaven a Sagunt,

D’aquesta

amb els seus camps de vinya i cítrics,

manera,

acumula

gran

quantitat de sediments arenosos

de la seua costa.

cada any en esta àrea i erosiona fortament

Un espai natural com aquest

Sota

temps

Palància i la platja del

en 1900 l’empresari basc de

mateix

la desembocadura del riu

va ser el que van contemplar Ramón

Grau Vell, on l’abocador

el seu enginyer Luis

d’escòries

Cendoya quan van visitar el lloc on hui s’alça el moll.

siderúrgia ha perpetrat un dany ecològic irreparable.

Per tant, els pescadors i els marins mercants de la Companyia Naviera Sota i Aznar troben la seua justa

Aquest és un altre record inesborrable en la meua

commemoració en la Plaça de la Marina. Sense el seu

memòria: l’enorme estrèpit que en el silenci aparent

concurs, les antigues partides agràries de La Vallesa,

de la nit produïa l’escòria candent en ser vessada

La Palmereta i El Fornàs no s’hagueren convertit en

sobre el mar. I dic silenci aparent, perquè sempre

el que hui és el nucli urbà i parc industrial de Port

hi havia un remor, més o menys perceptible segons

de Sagunt: el coneixement de la costa que tenien els

els vents dominants, però audible. Era el fragor de

221

la indústria. A vegades, si es parava atenció,

assortir-nos de materials de construcció a la botiga de Prudencio Medina, en el carrer

podies sentir el grinyolar dels trens, el ràpid

Canalejas. Recorde aquell pati on, a granel, hi havia

refredament de l’incandescent carbó de coc i el rugir de les grues del port. Molts matins podies contemplar

arena, grava i sacs de ciment, juntament amb piles de

eixa pel·lícula marró-rogenca que revestia voreres i

rajoles rogenques de diversos perfils. També recorde

fatxades en el barri de la Marina. La pols de ferro del

l’olor especial de l’arena humida i com m’agradava

pròxim parc de minerals superava la llarga tàpia del

que el meu iaio em pujara a aquell carro quadrat de

carrer Luis Cendoya i obligava les nostres mares,

llarga perxa que Prudencio deixava els clients per

diligents sempre, a llavar la cara a les nostres cases. I

a traslladar els materials. És curiós, però la meua

quan no era açò, la famosa sutja.

primera connexió entre el que en l’escola s’aprenia i la realitat, va ser aquest artefacte. Em preguntava

És curiós, però en la plaça de la Marina la sutja i la

pel misteri que em permetia, amb només deu anys,

pols de mineral no entapissaven la seua superfície.

espentar sense esforç aquelles pesades mercaderies

Aquell rectangle de vèrtexs arredonits era per a

i en un llibre de física del meu germà, que estudiava

nosaltres una mena d’oasi. La vorera estava enllosada

en la Escuela de Aprendices, vaig descobrir les lleis de

amb taulellets d’un disseny geomètric de llaceries

la palanca i les corrioles. No obstant això, no va ser la

blaves sobre un fons granat, que hui es conserven en

ciència el que em va capturar. Des de sempre la meua

part de la fatxada de la casa dels meus enyorats tios

atenció va estar en la lectura de qualsevol tipus de

Dora i Antonio. Entre dos parterres, on no hi havia

llibres, còmics, revistes i, sobretot, passava les hores

palmeres i sí rosers i altres arbustos mediterranis,

mortes llegint els mapes d’aquell Atles Aguilar per a

existia un quiosc que era per a nosaltres el fil directe

Batxillerat que el meu germà havia usat i ocupava

amb la resta del planeta. No obstant això, el quiosc

tant d’espai en la seua prestatgeria.

més antic del lloc i el més entranyable per a nosaltres era el de la Senyora Marina, situat quasi en el cantó

En la plaça Marina també estava Arcadio. Si hi havia

entre el carrer Nou i el carrer Canalejas. Cromos,

cap problema de llanterneria, prest i eficaç ho

còmics, llibres, caramel·lets, gelats, tabac… Tot això

solucionava. Et senties tot un privilegiat observant

anàvem adquirint allí segons ens féiem majors i si la

com treballava. En aquella època encara hi havia

paga ens ho permetia.

canonades de plom i eren freqüents les fuites. Arcadio, amb eixa mestria pròpia del seu ofici,

Perquè, encara que no ho creguen, la plaça Marina

traspassada de generació en generació d’Arcadios,

era llavors tot un gran centre comercial. Cada vegada

tallava i empalmava les canonades de plom soldant-

que a casa hi havia una xicoteta obra, acudíem a

les amb un xicotet bufador. Per a mi era tot un misteri

222

comprovar com aquell foc blavós i blanquinós

en fruites i verdures i en el seu local també

tenia la virtut de retindre la pressió de l’aigua

posava a la venda, igual que en el mercat pròxim,

de l’interior de les conduccions. Quina alegria

la seua mercaderia, com les seues preuadíssimes

comprovar, després de la faena ben feta, on l’estopa

creïlles. També recorde l’estanc contigu a l’antiga

també feia la seua funció segelladora, que ni una gota

Joyeria Cerisola, a l’inici del carrer Canalejas i enfront

s’escapava quan s’obria l’aixeta. En ma casa recorde

de l’edifici de la CENS, com l’anomenava el meu iaio,

aquella frase de mon pare quan avaluava alguna avaria

hui seu de CCOO. A aquell estanc ens encaminàvem

“Açò no ho arregla ni Arcadio” que equivalia a afirmar

des de ben xicotets amb l’encàrrec patern: “Un cartó

que l’única solució era instal·lar llanterneria nova.

de Sombra i te’n portes el canvi”. I és que el nostre pare estava un poc fart de la pràctica de l’estanquer:

Per la Plaça Marina també passàvem de camí al

substituir les pessetes del canvi de l’import del tabac

Mercat o a La Cope, que era com en la meua família

per xiclets o caramels. Llavors, almenys per a mi, sí

s’anomenava a l’Economat d’AHV i, quan vam tindre

que era apreciada aquella espècie d’estafa on el tabac

cotxe, aquell SEAT 850, les revisions les passàvem en

i els caramelets, en realitat, li eixien més cars a qui

el taller del carrer Nou, que encara subsistix. Ocupa

ens hi havia encarregat el subministrament. Hui ens

l’espai de l’antic Cine Olímpia, entre el carrer Teodoro

pareix increïble que una expenedoria oficial de tabac

Llorente i el carrer Trobador, del qual guardaven molt

venga els seus productes a menors d’edat, però també

bons records els meus pares, com també de la pista

llavors es fumava en totes parts i el fum inundava

de ball que els seus voltants va existir fins a mitjan

bars i terrasses. La mateixa plaça Marina, sobretot en

anys 60. Per tant, esta plaça sempre va ser un centre

temps de festa i durant les falles, solia clarejar plena

de reunió i festa per a la joventut. Ara hi ha un pub

de puntes de cigarret.

just a la part diametralment oposada a què ocupava el Pub Pipo fins fa uns anys, en el carrer Espronceda, on

Perquè dir Plaça Marina també equival a Falles. La

hui s’ubica el Centro Cultural de Andalucía. Perquè la

comissió fallera d’aquesta plaça és una de les més

població de tot aquest barri descendix, com la de tot

antigues de la població. Va ser la primera falla que vaig

Port de Sagunt, d’andalusos, aragonesos i manxecs.

conèixer en la meua infància, al punt que, durant molt

Almeria, Terol, Albacete i Conca són les províncies de

de temps, vaig pensar que era una festa exclusiva del

naixement de la majoria dels nostres majors.

meu barri. Llavors els monuments eren una altra cosa. No sols ens pareixien enormes gratacels colorits amb

Pròxim a aquest cantó de la plaça també estava

ninots dotats d’una increïble veracitat; és que eren

L’Ordinari. Es tractava d’un transportista autònom que

molt bonics. El relat entorn al qual es construïen els

feia ports als llocs més diversos. Estava especialitzat

llibrets i es feien els rebles, eixos versos a vegades

223

cacofònics escrits en el més pur estil valencià

en la Plaça de la Marina i que va haver-hi qui va

fonètic, mai defraudava. Rar era l’any que algun

poder tocar-lo amb la mà… que no es va llavar

veí del barri o persona coneguda, no era disfressat

un temps per a guardar l’aroma d’aquell cantant i

entre les diverses figures. La crítica social i política

compositor dels anys setanta. No sé què em sorprén

era més aguda, elegant i atrevida, per a aquells temps,

més de l’anècdota, si que una estrela tan rutilant de

que en l’actualitat.

l’univers pop de llavors poguera ser contractat per la falla o que les xiques de l’època anteposaren la seua

El colorit de la falla estava a l’altura de la festa. Mai

passió a la seua higiene personal…

vaig participar activament ni en el casal ni en la parafernàlia de la falla, però sí que admirava eixes

En la plaça es podia jugar sense temor. Les portes

cercaviles on les xiques de pura i virginal bellesa,

de les cases annexes quasi sempre estaven obertes.

abillades amb el vestit més aprimorat i el tradicional

Eixíem corrent al carrer, sense mirar si en eixe

endreç capil·lar desfilaven graciosament… De totes

moment passava un cotxe o qualsevol altre vehicle,

maneres, a mi m’agradaven més les mascletaes i la

quan s’escoltava sarau o alguna veu coneguda ens

revetla. La caixa de ressonància de la plaça Marina

avisava que ja hi havia ambient. Al voltant del perímetre

per a mi era inigualable… Fins que en la meua

de la plaça, sobre aquells taulellets que pareixien no

adolescència vaig fer una escapada a la mascletà

desgastar-se mai, jugàvem al Parao i al Correcalles.

de la plaça de l’Ajuntament de València. No obstant

També muntàvem amb bici, improvisant carreres sense

això, he d’assenyalar que, atés que la falla Marina no

més protecció que el nostre instint. És curiós que no

podia competir en potència de foc amb el cap i casal,

recorde especialment haver-me danyat en les caigudes

aquelles detonacions recorrent el perímetre de la

que segurament vaig patir: conserve fotos on els meus

plaça eren espectaculars. Com ho eren els conjunts

genolls i colzes mostren les ferides de combat.

musicals que amenitzaven la setmana fallera. En aquells temps el taulat es col·locava junt amb la botiga

També hi havia en la part oposada de la plaça un fossa

de Pablo Molina, un ultramarins que feia cantó amb el

amb arena que va fer les nostres delícies durant molt de

carrer Nou, pròxim a l’antic menjador d’Auxilio Social,

temps. Allí es van instal·lar uns elaborats jocs infantils.

però amb entrada des de la plaça i el propi carrer. No

Es tractava d’un tobogan d’acer, un pont escala i una

sé si era per això, però al costat d’aquest comerç, com

esfera construïts amb perfils arredonits d’acer i pintats

una prolongació de l’entarimat faller, va estar durant

de forma multicolor. El tobogan presentava una brillant

molt de temps el concorregut Pub Pipo. Jo no recorde

i polida superfície originada pel fregament continu de

haver assistit a concerts d’estreles del moment. Alguns

les nostres natges. Calia parar atenció. Si t’atrevies a

m’han comentat que, fins i tot, Camilo Sesto va tocar

tirar-te a l’estiu quan més calfava el sol; o bé et cremaves

224

per l’abrasió directa de la pell no protegida pel

trasllat ni a on van anar a parar. La il·luminació

banyador o per l’enorme temperatura que abastava

de la plaça deixava molts punts en penombra i

la xapa del pla inclinat. “Si és que es pot fregir un ou”

quan sonava el xiulet de les deu menys quart, sabíem

ens deia la iaia per a sensibilitzar-nos de la utilitat de

que era com el toc de queda. Calia tornar a casa i

l’energia solar, encara que llavors estàvem molt lluny

llavors allò de “No veus com véns? On t’has ficat? Açò

d’entendre què era això.

no es trau en color!” Però arribàvem a casa satisfets per haver gaudit d’una vesprada jugant, aliens a tot,

Això del pont era un poc més de xiques. Sí, molava

en un espai que consideràvem una prolongació més

pujar-se per aquella escala corbada i, en la part

de la nostra casa, on ens sentíem tan segurs com el

alta de l’arc de mig punt que formava, enganxar-se

que més, a pesar que no hi havia ni estores de goma,

els turmells entre la reixa i despenjar-se cap arrere

ni tanques, ni posta sanitària. Els nostres companys

doblegant els genolls, adoptant una posició que seria

de joc eren amics del cole Begoña i algunes de les

l’enveja de moltes rates penades… Però si t’agradaven

seues germanes, que anaven a Las Monjas. També

les emocions fortes, el millor era l’esfera armil·lar.

aquells primers turistes que llogaven algunes cases

Llavors només l’anomenàvem la bola. Podies pujar per

de la contornada i que ens obrien la nostra ment i

alguna de les seues quatre escales corbades fins al seu

ens importaven alguns insans costums de la capital. A

castellet polar i repetir l’experiència del pont, sempre

tots ells dedique aquest atrotinat grapat de records.

que no et veren els teus pares. Un pal central permetia lliscar, com a un bomber, per l’interior de l’esfera,

Port de Sagunt, 22 de novembre del 2015.

fins a l’arena. El mateix que en el cas del tobogan, calia protegir-se bé les cames per a fer-ho, perquè la pintura ja només era un record en aquella barra

Antonio Ortiz Lopez

desmanegada. Els més hàbils aconseguien enfilar-se

Professor de Geografia i Història

per ella fins al castellet i emergir en el pol més alt

IES María Moliner - Port de Sagunt (València)

de l’esfera. Els menys aguerrits ens conformàvem d’anar pujant a poc a poc pel cèrcol exterior, des del sòl fins a la part més alta, on, per algun dels seus buits, sempre ingressàvem en l’interior de l’esfera, convertida en fingida nau espacial a què tornàvem després del nostre passeig sideral. A vegades ens sorprenia el capvespre encimbellats en estos artefactes de què mai vaig saber la raó del seu

225

226

UNESCO El nostre granet de sorra a la candidatura de l’Espai Cultural de la Festa de les Falles Valencianes per a la seua declaració i ingrés en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Per què es mereixen les falles ser patrimoni immaterial

una cura exquisida i una habilitat d’autèntics genis; i

de la UNESCO? Per una persona com jo, és difícil

els artistes fallers, els quals són arquitectes, enginyers,

respondre aquesta pregunta sense emocionar-me.

fusters i decoradors alhora i realitzen amb les mans

Valenciana i fallera de bressol, he conegut la festa

veritables obres d’art, amb les quals fan de la nostra

des de dins gràcies a la tradició fallera que m’han

festa, les falles, una festa i tradició única en el món.

transmès els pares, i que per descomptat no és cap excepció, sinó que gràcies a això se’n conserven

Les falles també permeten que part de la nostra

tradicions i costums intactes. Les falles permeten

cultura escrita en la llengua nadiua dels valencians, la

conservar oficis, que sense elles es perdrien, com per

qual contribueix a conservar i a mantenir nous lligams

exemple: els artesans d’orfebreria, els quals creen

entre la nostra història literària passada, presente i

adreços i joies úniques emprant tècniques de segles

futura, continue més viva que mai. Cal recordar que

passats, com la del cisellat; o també el teixidors de

en l’època que el valencià estava prohibit, les falles

seda, els quals segueixen emprant tellers centenaris,

aconseguiren mantenir-lo i a hores d’ara és emprat en

i els indumentaristes, els quals creen veritables obres

pràcticament tots els actes oficials relacionats amb el

d’alta costura dins la indumentària tradicional, la qual

món faller.

es conserva gràcies a ells com abans i que a hores d’ara continuen sent imprescindibles per a la nostra

La cultura escrita que no es limita només a la nostra

festa; els professionals de la pólvora, els quals fan la

llengua, sinó que també ha ajudat a conservar les

nostra festa la nostra terra tinguen una olor especial i

notes escrites en un pentagrama, peces musicals

característica a pólvora, i amb la qual aconsegueixen

que dècada rere dècada continuen intactes, las quals

que el cor de tots els valencians i visitants bategue

sense les falles de ben segur que ja haurien deixat

d’una manera diversa; els floristes, els quals duen la

de sonar als nostres carrers i que, a més a més, són

seua creativitat a límits inimaginables i aconsegueixen

vertaderes joies per al patrimoni i per a les oïdes.

crear dissenys de mants florals i cistelles de flors, amb

227

A més de tot açò, les falles aconsegueixen una cosa

bocí geogràfic pogueren assaborir-lo i gaudir del

molt complicada d’aconseguir en l’actualitat, tan

clima envejable, de la nostra festa tan peculiar que

egoista i deshumanitzada que vivim globalment, fent

juntament intensifiquen els sentits; l’olor, el gust,

que tots plegats —indistintament de la raça, l’aspecte

l’oïda, la vista i el tacte i no solament això. Aquesta

físic, limitacions físiques o psíquiques, edat o sexe—

barreja de festa, llum i color tan nostrada aconsegueix

siguem iguals, esdevenint-se d’aquesta manera la

desfermar tot un seguit de sensacions indescriptibles

festa fallera en un món participatiu on tots tenim

que van més enllà dels límits corporals i arriben al

cabuda i on tothom pot aprendre alguna cosa de

moll de l’os, a l’indret més profund de l’ànima. Per

qualsevol company.

això, volem brindar l’oportunitat a totes les persones del planeta que vinguen a València i que, juntament

València sense les falles perdria la seua indentitat i

amb nosaltres, fallers i valencians, amants de la festa

essència, la música, la tradicional i bella ofrena i un larg

i de la nostra cultura; celebren, visquen i senten la

etcètera. Si finalment, aconseguim que l’afegisquen al

poesia d’aquest dies en primera persona.

llistat del patrimoni immaterial de la UNESCO, també

Alicia Gil i Soler

aconseguirem una excepcional ocasió perquè moltes persones de tot arreu que no coneixen el nostre

228

ALBUM FOTOGRAFIC-16

229

VISCA ELS NUVIS! Quina millor manera de començar un exercici faller que amb la promesa d’amor etern entre grans persones dins de la nostra família? Enhorabona, mariners! Us desitjem en aquesta nova aventura de la vida tota la felicitat del món, i sobretot, que siga al nostre costat. Un bes molt fort i… Que visca els nuvis!

Rocío y Rubén

Àngela i Enrique

230

ELECCIO DELS NOSTRES REPRESENTANTS D’ENGUANY Com cada any a principis del mes de maig té lloc en el nostre casal la reunió, on mitjaçant sorteig són elegits els representats del nou exercici. Enguany, tenim l’honor de comptar juntament amb el nostre President Juanjo Monge i García, com a Fallera Major a Jessica Cervera i Luzón, com a Fallera Major Infanti Alicia Monge i Navarro, i com a President Infantil a Daniel García i Bueno. A tots plegats, la nostra més sincera enhorabona i desitjar-vos que juntament amb tots nosaltres, gaudiu d’un any faller inoblidable.

231

PROCLAMACIO La coneguda proclamació de les noves falleres majors, dins la nostra falla, és un dia de sentiments contradictoris, nervis, alegria, nostàlgia… fan que aquest dia tots els mariners tiguem els nostres sentiments a flor de pell. D’una banda donem “fins sempre” als representats de l’any anterior, i de l’altra l’esperada benvinguda als que seran els nous representants per al exercici vinent. Jessica, Alicia, Juanjo i Dani, enhorabona! Estem contentíssims que sigueu els nostres màxims representats per a les falles 2016.

232

233

234

235

236

9 D’OCTUBRE Aquesta data en el nostre casal és celebrada amb tota mena de luxes, i és que la conquesta de Jaume I del Regne de València no es mereix menys. Com és tradició en el nostre casal faller, per festejar aquest esdeveniment, hem realitzat diverses activitats i jocs per als xiquets —i no tan xiquets— que hem conclòs amb el lliurament de la tradicional “mocadorà” a les nostres falleres majors i per descomptat tot acompanyat dels tradicionals esmorzaret i paelles. Gràcies a la gran participació i col·laboració de bona part de la comissió, va ser un dia de deu.

237

238

239

HALLOWEEN Encara que no és una festivitat autòctona ni tradicional a la nostra cultura, els mariner ens apuntem a qualsevol lloc on hi haja festa i diversió, és per aixó, que al nostre casal aquesta festivitat ja s’ha convertit en un esdeveniment més. Xiquets i majors gaudeixen demanant caramels pel veïnat del barri amb el ja conegut, “truc o tracte”, en el sopar al casal ambientat com demana l’ocasió, i per descomptat, ballant fins al trenc d’alba. Va ser un dia terroríficament divertit!

240

CONCURS DE PAELLES Un any mĂŠs, hem participat juntament amb les altres Comissions de la comarca en el tradicional i divertit concurs de paelles que es celebra a Gilet. Com sempre xiquets i majors ho hem passat genial!

241

PRESENTACIO FALLERES MAJORS FJFS Com en anys passats, enguany les falles del Camp de Morvedre, tenim l’honor de poder gaudir d’unes grans representants, pero a més, enguany, podem dir que una d’elles és molt especial per a nosaltres. Ens agradaria aprofitar aquest espai per a tornar a desitjar a Beatriz Alós, i a la nostra ”Marieta”, Maria Villar, un any meravellós ple de felicitat i de grans moments. Moltíssimes felicitats!

242

243

MARIA VILLAR I CAYUELA Fallera Major Infantil FJFS

Fá 10 anys, una xiqueta

Amb la seua dolça simpatia

arribava al nostre casal

a tots els fallers va captivar,

del braços dels seus pares

aquell dia de maig

i amb una bonica careta,

quan ens van anunciar que María amb el seu enginy i gràcia

María Villar i Cayuela

a la nostra junta anava a regnar.

a la falla es va apuntar.

Aquest és el teu any,

Ballaroa, xarraora i coqueta,

un any molt especial,

sense deixar de ser una xiqueta

i Beatríz t’acompanyarà en el teu caminar.

anava creixent al casal, pensant que una dia a la falla

Ja tens la banda junt al teu pit

anava a respresentar.

pujares dalt del tro plena d’il·lusió, ja podem dir al món sencer

El 2014 va ser l’any escollit

amb ritme de dolçaina i tabals

sense tindre bona sort,

i amb el soroll d’una gran mascletà,

un any va haver de esperar

que ja ets el máxim estendard de la nostra festa.

i al 2015 va veure el seu desig acomplit, i a la marina va regnar.

María Villar i Cayuela

S’ho passà tant rebé

és dels infantils de la comarca

que María no es volía quedar açí,

la seua fallera major.

i tingue la idea de ser la FMI de tots els morvedrins.

244

245

LA PRESENTACIO Enguany tenim l’orgull i l’honor de tindre com a màxims representants a quatre mariners de bressol. Jessica, Alicia, Juanjo i Dani, us desitgem un any pletòric ple de records que plenen els vostres cors per sempre. Moltíssimes felicitats!

246

247

248

OFRENA A LA MARE DE DEU DEL PILAR

249

250

JUGUEM AL FUTBOLI És ben sabut que el treball dels delegats de la barra no està mai pagat i és per aixó que volíem dedicar-los aquest petit racó per agrair el seu treball, esforç i les bones iniciatives que enguany han tingut perquè tots ho passem d’allò més bé. Hem fet dues edicions, jornada futbolí i tapa, i esperem unes quantes més, a les qual també s’hi han afegit grans cuiners i amants de la cuina que ens han fet xuclar-nos els dits. Gràcies i enhorabona!

251

PRESENTACIO DELS ESBOSSOS Com ja es tota una tradició el dia 6 de desembre es va fer l’acte de presentació en públic dels esbossos dels monuments fallers per enguany amb els quals tindrem el plaer de tornar a participar en la Sección Especial de Federació Junta Fallera de Sagunt. L’acte, al qual van assistir fallers i simpatizants, fou presidit pel nostre artista i els nostres representants. Aquest any, Verdugo ens ha tornat a sorprendre, i en lloc de la tradicional maqueta dels anterios anys i una breu explicació, ens va fer la presentación a través de l’ús de les tics, amb un vídeo meravellós que hi adjuntem amb un codi qr perquè no us el podeu perdre. Esperem que us agrade tant com a nosaltres.

252

253

VISITA DELS REIS MAGS Un any més, al nostre casal, hem pogut gaudir del tradicional betlem i la màgia del Nadal que envolta la comissió infantil, i per això, hem tingut el plaer, de tornar a rebre amb molta il·lusió, ses Majestats els Reis Mags d’Orient, acompanyats dels màxims representants de Federació Junta Fallera de Sagunt. Moltíssimes gràcies per la vostra visita! Fins l’any vinent!

254

255

MENT SANA IN CORPORE SANO És ben sabut que l’esport juntament amb la bona alimentació és part fonamental de la vida diària per tal de gaudir d’una bona salut. Per això va nàixer aqueta iniciativa, la de fer exercici dues vegades a la setmana en el casal, tingueu l’edat que tingueu. Al ritme actual, magnífiques coreografies, rialles i bona companyia aconsegueixen el clima perfecte per a passar-ho d’allò més bé. Enhorabona a les promotores de l’activitat i esperem que continue molts anys més.

256

ESPORTS I JOCS Ens agrada participar en tots els tornejos organitzats per la Federació Junta Fallera de Sagunt i per les falles que la composem, perquè ens ho passem molt bé. Només amb això, ja ens acontentem, però si hi guanyem alguna cosa sempre és ben rebuda. Ens agradaria aprofitar aquest espai per a donar les gracies a tots aquells que heu fet l’esforç de jugar en nom de la falla, i la nostra més sincera enhorabona als que heu aconseguit pujar al pòdium. Felicitats!

Segón en handbol

Tercer en frontó

Eva, Toni i Julio. Segón en guinyot

257

Campions Truc San Francesc

Iván. Campió de Ping-pong

Alejandro. Semifinalista en tenis

Segón en bolos

Richi i Wally. Semifinalistes en frontó

Jose A. Verdejo. Primer premi serie fotogràfica

258

Marta . Primer premi targetes de Nadal

Alicia. Segón premi fotografia blanc i negre

Finalistes en bàsquet

259

Tercers en bĂ squet

260

BATEIG DELS NOSTRES MONUMENTS En la nostra falla és tota una tradició apropar-nos tota la Comissió juntament als nostres representants, fins al taller del nostre artista Antonio Verdugo i Ballester. Amb ell, hem pogut gaudir veient les figures que formaran part del monuments d’enguany i els nostres representants van tindre l’oportunitat i l’honor de batejar-les amb una botella de xampany per a cridar la sort, com si de un vaixell es tractara. Els superticiosos de la comissió diuen que el nombre de tocs que faça la botella serà igual al nombre de premis que rebrà el monument. Malauradament, hem de confessar que rarament han encertat.

261

CALENDARI FALLER 14 de març

15:00 h. Concentració al casal per a recollir els

Plantà

premis a l’Ajuntament. A continuació, visita de

Muntatge del monuments fallers i de l’ornamentació

cortesia a les falles de Sagunt.

dels carrers.

21:00 h. Sopar al casal. 00:00 h. Ball amb l’orquestra “Centauro”

15 de març 8:00 h. Despertà amb cercavila tradional. A

17 de marc

continuació, esmorzar cortesia dels nostres

8:00 h. Depertà amb cercavila tradicional. Després,

representants.

esmorzar cortesia dels nostres representants.

15:00 h. Concentració en el casal per fer la visita de

15:00 h. Concentració al casal per fer la visita de

cortesia a les falles de Faura i Gilet.

cortesia a les falles del Port.

21:00 h. Sopar al casal.

21: 00 h. Sopar al casal.

00:00h Ball amb l’orquestra ” Calle Mayor”

00:00 h. Ball amb l’orquestra “Magia Negra”

16 de març

18 de març

8:00 h. Depertà amb cercavila tradicional. Després,

8:00 h. Despertà amb cercavila tradicional. Després,

esmorzar cortesia dels nostres representants.

262

11:30 h. Parc infantil fins a les 13:30h.

00:00 h. Crema falla gran, segons el premi obtingut.

13:30 h. Dinar al casal. 15:15 h. Animació infantil, pintacares i contacontes

Dia 20 de març

fins a les 17:15 h.

Desmuntatge i neteja.

17:30 h. Parc infantil de bell nou. 17:00 h. Berenar per a tots els fallers, socis, col·laboradors i simpatizants cortesia de la nostra LA COMISSIÒ INFORMA:

associació. 21:00 h. Sopar al casal.

La associació es reserva el dret d’alterar la programació.

00:00 h. Discomòbil.

En el cas que hi haguera canvis en els horaris de les

19 de març

concentracions, s’indicaran amb temps al casal i a la

7:30 h. Depertà amb cercavila tradicional. Després,

app traca.

esmorzar cortesia dels nostres representants. Es prega a totes les persones que respecten les zones de foc.

10:00 h. Concentració al casal per fer l’ofrena a la Mare de Déu. 15:00 h. Mascletá a la nostra plaça. 15:30 h. Dinar al casal. 16:15 h. Animació amb cantajocs fins a les 17:15 17:15 h. Parc infantil amb unfables fins a les 20:30h 21:00 h. Sopar al casal. 22:00 h. Crema falla infantil.

263

AGRAIMENTS Recordem que la unió fa la força i que el que es fa entre tots sempre és millor, perquè entre tots plegat constituïm un ésser més complet.

ALS ESCRIPTORS Enguany hem tingut el privilegi de comptar amb la col·laboració sincera i desinteressada de 34 lletraferits, tots escriptors de renom dins el panorama literari valencià, els quals no han dubtat ni un instant a participar en aquest projecte i crear els seus textos, amb la temàtica dels nostres monuments i el valor cultural que porten ells, els quals han estat essencials per a la creació de la secció cultural d’aquest llibret. Des d’ací, servisca un agraïment col·lectiu a tot el grup, inclòs el coordinador, Antoni Rovira, el qual a més a més s’encarrega de la correcció lingüística d’aquest llibret.

Gracies

264

AGRAIMENTS

265

AGRAIMENTS

266

ALS COL·LABORADORS

AL NOSTRE ARTISTA

Mai hem cansaré de reiterar-me quan dic que tot

Enguany, hem volgut aprofitar aquets llibret per a

el nostre treball es faria en va sense vosaltres, els

donar a conéixer tot el treball i els grans professionals

col·laboradors, que amb la vostra ajuda, i el vostre

que té al darrere la nostra festa i que treballa sense

granet de sorra, aconseguim fer una muntanya gegant

descans perquè la nostra festa no s’ature, progresse

que transformem en el llibre que teniu al davant.

i perdure. Hem tingut l’orgull i la sort de poder fer-

Moltíssimes gràcies pel vostre suport, per a nosaltres

ho, comptant amb la col·laboració desinteressada

sou el nostre pilar fonamental, gràcies per confiar un

d’uns dels millors professionals en la actualitat del

any més en nosaltres.

món faller. Per a nosaltres és tot un honor tenir el seu suport i la seua ajuda per a poder apropar a cadascun

Gràcies a tots de tot cor.

dels nostres lectors les seues històries de primera mà. Antonio Verdudo i Ballester, i al seu equip, moltíssimes gràcies per la vostra porfessionalitat, per fer que any rere any, la nostra festa lluïsca amb tota la seua esplendor, i sobretot moltíssimes gràcies per la vostra participació en aquest projecte.

267

COMIAT Comptat i debatut, per a nosaltres plantar el monument que hem pogut anar desmembrant al llarg d’aquest llibret i que possiblement en aquest moment de lectura ja lluïsca en la nostra plaça, la de tota la vida, és un orgull. Per a la nostra comissió apostar a plantar per plantar una gran obra d’art en mans d’un meravellós artista, a més de veí, és més important que apostar per un estil d’aposta segura per tal de garantir-se un banderí. És important aprendre a arriscar-se i innovar, conservant les nostres arrels i orígens perquè la nostra festa perdure fins l’eternitat, perquè els valencians sense falles no seríem vertaders valencians. Dit açò,

ens agradaria donar-vos les gràcies per la vostra

atenció i per haver-nos regalat el vostre temps, que és el més valuós que tenim, per a gaudir del nostre llibret faller. Esperem que l’hàgeu gaudit com toca. Només ens resta desitjar a cadascun de vosaltres, uns soleiats i divertits dies de falles, plens d’harmonia, família, amics, orquestra, perfum a pólvora i fantàstics monuments; i als nostres máxims representants, Jessica, Alicia, Juanjo i Dani, unes falles inoblidables, que omplen la seua caixeta de meravellosos records mariners que guardaran al fons del seu cor per tota la vida.

Bones festes josefines i fins l’any vinent!

268

269

HIMNE DE SAGUNT

De llorers i roses trencem

De l’altar de la Pàtria estimada

corones de glòria a Sagunt immortal;

puge l’himne com una oració,com

als mons, els seus himnes llancem

com un bes que l’ànima encesa

i en flames de sang avivar jurem

done a Sagunt, la Pàtria invençuda…

la seua foguera genial.

Saguntí, Sagunt és el teu honor!

Oh! Ciutat de bellesa exquisida

És tan alt el teu noble destí

sota un cel blau que és un pali d’atzur,

que la teua glòria cap n’assolí.

reclinada en la teua flora infinita

Continua airós el teu invicte camí

fistonada pel mar que mussita

i demostra que ser saguntí

versos grecs en escuma de tul!

és dues vegades ser bon espanyol!

T’has vestit de llums el cel

De llorers i roses trencem

i has copiat en els teus fruits el sol;

corones de glòria a Sagunt immortal;

la teua bellesa es mostra sense vel

als mons, els seus himnes llancem

i de tu, els colossos del sòl

i en flames de sang avivar jurem

captaren almoina d’amor.

la seua foguera genial.

270

HIMNE DE VALENCIA Per a ofrenar noves glòries a Espanya

Sona la veu amada

tots a una veu, germans vingueu.

i en potentíssim vibrant ressó

ja en el taller i en el camp remoregen

notes de nostra albada

càntics d’amor, himnes de pau!

canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alceu-se Que nostra veu

Pas a la Regió

la llum salude d’un sol novell.

que avança en marxa triomfal! Per a ofrenar noves glòries a Espanya Per a tu la vega envia

tots a una veu germans vingueu.

la riquesa que atresora

ja en el taller i en el camp remoregen

i és la veu de l’aigua càntics d’alegria

càntics d´amor, himnes de pau!

acordats al ritme de guitarra mora... Flamege en l’aire Paladins de l’art t’ofrenen

Nostra Senyera!

ses victòries gegantines; i als teus peus. Sultana, tons jardins estenen

Glòria a la Pàtria!

un tapís de murta i de roses fines.

Visca València! Brinden fruites daurades

Visca! Visca! Visca!

els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

271

272