«Seguim, perquè mai ens hem anat, compartim i mirem sempre endavant. El passat ha sigut un clot, un camí que estem aplanant, qui vulga que vinga lluitant i qui no, tant se me’n fot.» De la cendra renaixem perquè és el nostre esperit i mai ens hem aturat ni fugit ja que sempre hi serem.
Edició Associació cultural falla Taüt Cullera – 2022. Direcció i coordinació Nacho Romero Ferrer. Equip de Redacció Òscar Agud, Josep Bou, Ramón Marí, Juan Sapiña i Raquel Escrivà. Revisió lingüística Josep Bou i Àngels Falcó. Col·laboracions literàries Joan Carles Alemany, Salva Andrés, Teresa Broseta, Joan Castelló, Immaculada Cerdà, Noemi P. Cerdà, Àlex Creus, David Ferrer, Joan Gabriel Figueres, Kike Gandia Álvarez, Mònica Marí, Àlex Morales, Toni Sancasto, Hèctor Sanmanuel, Clara Soler, David Vid i Sara Vazquez. Poetes Alfons Navarret, Bernat Blanch, Fina Girbés, Mari Carme Arnau Orts, Mari Carmen Sàez Lorente, Ramón Marí i Vicent Penya. Portada Raquel Escrivá Fernández. Il·lustracions interiors Edgar Frígola i Víctor Piris. Fotografia Fernando Navarro i Nacho Romero. Agraïments Gemma Chofre, Pablo García, Adrià Escolà, Paula Torres i Abel Peralta. Maquetació Yogur de fresa. Col·labora Generalitat Valenciana. Justificació de tirada 300 exemplars. Dipòsit legal V208 – 2014.
Difusió il·limitada en valencià
Issuu
L’associació Cultural Falla Taüt de Cullera, no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus i les seues col·laboradores. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció i l’Ús del Valencià. El present llibret s’ha presentat al XXVI Concurs de Llibret de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Immaculada Cerdà Sanchis
Meninfot
005 / Taüt / Cullera / 2022
Amb les formes ‘menfot’ i ‘meninfot’ que arreplega el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les variacions que no contempla l’obra normativa: ‘mesinfot’ o ‘mesenfot’ apareix definida la «persona que mostra indiferència o desinterés per tot, que no vol saber res de les coses que l’haurien de preocupar o d’interessar». Podeu imaginar que darrere del vocable marcat com a col·loquialisme hi ha un derivat postverbal. Un adjectiu que es genera de la conjugació pronominal del verb ‘fotre’: un col·loquialisme que apareix acompanyat del pronom adverbial ‘en’ i que indica «Mostrar desinterés, desinteressar-se d’alguna cosa. Se’n fot de la faena i dels amics». Joaquim Martí, en Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (2011) troba l’expressió mare del terme: ««Mireu lo que vos dic, que me n’i fot en tot, y en tots...» (M 1837: II, 260), amb truncament eufemístic del verb; amb el sentit de ‘desinteresar-se, deixar de preocupar-se d’algú o d’alguna cosa’, o fins i tot ‘riure-se’n de forma despreocupada’, notem en el text de Bernat la construcció amb el pronom adverbial hi, «me n’hi fot», origen del popular meninfot i el derivat meninfotisme».
006 / Taüt / Cullera / 2022
Més cruel va ser Martí Domínguez i Barberà en el discurs «Valencia, la gran silenciada. Cuando enmudecen los hombres, hablan las piedras». La vesprada del 16 de març de 1958, al Teatre Principal de València, en l’acte d’exaltació de la fallera major de València, Encarna Amorós Lluch, i davant de les màximes autoritats locals, provincials i del ministre Pedro Gual Villalbí, delegat del Govern per a la reconstrucció de València després de la riuada que l’havia assolada sis mesos abans, Domínguez que fins aquell moment havia sigut director de Las Provincias —el discurs li va costar el càrrec— es referia al mal endèmic del poble valencià no com a ‘meninfotisme’ sinó, emprant el terme dels llauradors de la Ribera, amb l’expressió de ‘rebordoniment’. D’aquella
Imatge lliure global 007 / Taüt / Cullera / 2022
manera clamava contra el silenci de les classes dominants, però també contra la inacció de la societat en general que es posa de gaidó davant dels problemes generals, que no considera que l’afecten en particular. L’abandonament del valencià, el tòpic del Levante feliz... fets que denunciava fa ja més de seixanta anys i que ara mateix estan més vius que mai. Afegim-hi el corredor mediterrani, l’infrafinançament, la negació del dret foral, el malbaratament del territori i tindrem la definició perfecta d’una societat rebordonida o meninfotista. També podríem parlar de ‘passotisme’ i ‘passota’, però si hem de definir-nos com a poble, millor usem una paraula genuïna.
Escriptor
Vicent Penya
I ben aviat, la llibertat!
009 / Taüt / Cullera / 2022
El gran Fuster és qui va fer d’aquest país —abans submís— un poble amb drets. Basant-se en fets de llarga història on la memòria d’aquesta terra —botí de guerra— no hi abastava, fixà una brava proposició: que una nació sempre hem sigut. I el nostre escut: llengua i cultura. Ningú ens atura si ens proposem, en temps suprem, aquest projecte com un trajecte d’anhels i plans. Mes, valencians i valencianes, persones sanes, també tenim un mal no prim: el menfotisme. No és un abisme vast i insondable, però és notable el fre que imposa. Com una llosa, ens paralitza i ens fa la guitza i ens torna «molls». I de genolls fem reverència sense solvència a la desgana, com una ufana i enorme gesta. Aiguant la festa, el meninfot se’n fot de tot, sense saber que atrau l’esquer de l’apatia. Vindrà algun dia no molt llunyà —potser demà— que esdevindrem un crit extrem pertot arreu. I, alçant la veu, direm: «Ja prou d’aquest vell jou!» Que, com Fuster, volem ja ser una nació amb condició de llibertat... i ben aviat!
Raquel Escrivá Fernández
Explicació de la portada
Veure, sentir i callar. Podríem dir que aquests tres verbs resumeixen l’actitud d’un bon meninfot. Veu i escolta notícies de desigualtats, injustícies, manifests per a canviar a millor aquest món... però ell calla, fa com que eixos temes no van amb ell.
011 / Taüt / Cullera / 2022
A més, per si fora poc, es tira la manta al coll i a viure. Una bona manta morellana, peça imprescindible de la nostra cultura i, sobretot, per un faller quan ha de lluir en les nostres festes. No més li falta agafar el cabasset i com diu la popular cançó «arreando xim-pam- pum».
Pep Bou Dalmau Nacho Romero Ferrer
Editorial
013 / Taüt / Cullera / 2022
Ai! Al nostre estimat i desitjat -pel temps que fa que no en sabem res d’ell- monument; gran reserva si amb vins el comparem, hi podem apreciar un magnífic guerrer que ben bé podria ser el magnànim Marc Aureli, aquell emperador romà a qui se li atribueixen citacions o sentències com: «Fes cadascuna de les teues accions com si foren les últimes de la teua vida». No està gens desencaminat per als temps que ens han tocat viure, dins d’un ordre, clar està. No està gens mal pensat, viure amb intensitat i allò que no consideres important... Tant se me’n fot! Que no estem per a perdre temps! El meninfotisme, apareix ja el Diccionari Normatiu Valencià de la llengua gràcies a la descripció que Joan Fuster va fer d’aquest caràcter. I és ben cert que eixe estigma que se’ns assigna als valencians no sempre és negatiu o pejoratiu, ni podem asseverar que ens ha convertit en un poble a qui li importa poc el que puga pensar o fer la resta de mortals sobre ell, perquè si hi ha algú a qui no li agrada, que se’n fota...
014 / Taüt / Cullera / 2022
Se me’n fot, principi bàsic d’aquest llibret, busca parlar de com eixe caràcter tan nostre ens ha perjudicat en alguns aspectes com, entre altres i per a exemplificar-ho, la deixadesa a l’hora de dur endavant algun treball o de recolzar certes idees, per atrevides, arriscades o valentes, que hagueren pogut esdevindre grans apostes de canvi, de desenvolupament tant a nivell associatiu, cultural, polític… I com eixe caràcter ha afavorit, ha donat ales a la gent per lluitar pel seus somnis, pels seus treballs i quan ningú apostava per ells, per elles, ni per les seues idees, han parat en sec, han pensat i han dit: «se me’n fot», per després tirar endavant fins abastar el seu anhel, el seu triomf. Si hui en dia, homes i dones, tenim drets i en podem gaudir, és perquè al llarg del temps, altres homes i dones han lluitat per obtindre’ls. Per una igualtat real, perquè cap agressió, malgrat les maleïdes excepcions que tota regla, segons diuen, té, quede impune. Perquè un dia, un home, una dona, tant s’hi val, va lluitar per un somni i no va passar de fer-ho, no va cedir al meninfotisme. Cal pensar en positiu, evitem malalties, calfaments de cap, rotllos mentals, depressions,… i a qui no li agrade, ja sé què dir-li... i tu també, veritat? Acompanya’ns en la lectura d’aquest llibret sense idees preconcebudes, sense pensar què vas a trobar quan t’endinses en ell, gaudeix, opina, expressa’t, critica, però, sobretot, intenta que el meninfotisme no determine o condicione el teu criteri ni l’opinió sobre el treball que alguns han fet en aquest llibret per aconseguir el seu somni, el seu triomf... el de tots!
015 / Taüt / Cullera / 2022
Índex
Meninfot Immaculada Cerdà Sanchis 004 / I ben aviat, la llibertat! Vicent Penya 008 / Explicació de la portada Raquel Escrivá Fernández 010 / Editorial Pep Bou Dalmau i Nacho Romero Ferrer 012 /
Capítol 2. Se me’n fot per riure (o plorar) 094 / Poemari / La quadratura del cercle Ramon Marí Bohigues 098 / Oració del faller fartó Teresa Broseta 100 / Cultura valenciana Berna Blanch 102 / Se me’n fot Alfons Navarret 104 / Il·lustracions / Pocavergonya Víctor Piris 108 / Vull això Víctor Piris 110 / Se me’n fot Edgar Frígola 112 / Pocavergonya Edgar Frígola 114 / Col·laboracions literàries / Filosofia de vida Josep Bou Dalmau 118 / El meninfotisme com a signe identitari en la història dels valencians Kike Gandía Àlvarez 122 / Ramsès II, el valencià Óscar Agud 128 / Deu manaments del meninfotisme Óscar Agud 134 / Meninfot David Ferrer Sánchez 136 / La pirotècnia i el «meninfotisme» Toni Sancasto 140 / Valencians meninfots… però menys
016 / Taüt / Cullera / 2022
Capítol 1. La comissió 018 / Presidència 020 / Fallera Major 023 / Un regnat dels que colpeixen Marta Marí Peris i Elena Simò Fernández 027 / Junta directiva 032 / Comissió major 036 / Recompenses 040 / Monument gran 042 / Gala de cultura i esport 052 / Grups de treball 058 / Sinopsi sainet falla Taüt 2021 060 / Activitats promoció del valencià Clara Soler Romero 064 / Activitats 068 /
Joan Castelló Lli 144 / Menfotisme als llibrets... Pot passar! Juan Gabriel Figueres Hernández 152 / Ens en fot la falla... Però no el premi! Salva Andrés Martín 156 / Se me’n fot la passió de Crist, som més de l’alegria de la pasqua Joan Carles Alemany Vicens 160 / Educació, fuig Noemi Pérez Cerdà 162 / Als meus 50 anys no ho he vist tot Alejandro Creus Font 166 / Vuits i nous i cartes que no lliguen David Vid 170 / Joves combatius i responsables Àlex Morales 174 / Joventut, diví tresor… segur? Joan Marc Garcia Font 178 /
017 / Taüt / Cullera / 2022
Capítol 3. Comissió infantil “pocavergonya” 180 / Fallera Major Infantil i President Infantil 182 / A Gema Loles Gil 184 / A Gema Carlos García 186 / A Pablo Mónica Marí Peris 188 / Comissió Infantil 192 / Recompenses infantils 194 / Monument infantil 195 / Presentació oficial dels nous i noves fallers/eres 200 / Activitats infantils 202 / Programa de jocs infantils, falles 2022 204 / Imatges infantils 206 / Capítol 4. La vida et somriu “pocavergonya” 214 / Els iaios Fina Girbés 216 / Qui no plora... no mama Sara Vázquez Bueno 218 / Endevinalles Héctor Sanmanuel 220 / Enigmes 222 / Capítol 5. Publicitat 228 /
Capítol 1 La comissió
Pepe té esperit fester, i és faller de bona soca, amb un fort sentiment taüter, arrelat i ferm com la roca.
El seu sentiment valencià, és tan fort i tan vigent, que barreja orgull i alegria i sempre en ell és present. Per això és tan gran faller, en cor i ànima dedicat, per treballar el primer, i per la festa animat. Ha passat uns anys difícils, però anem deixant-los enrere, vindran bonances més dòcils, i tornarem a gaudir com sempre. I tu estaràs sempre ací, al capdavant de la falla, plantant-li cara al destí. amb bon temple i millor planta. Perquè eres nostra cara, eres nostre president, eres passió, nervi i raça, i l’orgull més esplendent. Pepe, tots estem contents, del que eres i has sigut, visca el nostre president, visca la falla Taüt. Ramon Marí Bohigues
020 / Taüt / Cullera / 2022
José Simó Vivó
President
Corre per les seues venes, sang taronja taütera, i oblida pesars i penes, en la seua passió fallera.
021 / Taüt / Cullera / 2022
Han sigut moments molt durs per al món faller. Com a president, moments molt tristos. Amb els nostres representants infantils, Gema i Pablo, i la nostra fallera major, Mónica, hem intentant no perdre mai l’esperança però l’espera, de vegades, desespera. Estic molt content que ja ens tornem a juntar, de poder disfrutar d’una vegada les falles, de lluir el nostre color taronja que tant ens caracteritza, de veure el monument a la plaça, d’escoltar la música i d’olorar la pólvora... eixes sensacions amb què hem somiat tant de temps. La il·lusió per les falles està més viva que mai i tan sols em queda dir-vos que disfruteu, disfruteu per les falles que no hem tingut i per les que vindran i, en el moment de cremar la falla, tots aquells mals records se’n aniran amb l’última flama. Que eternament visquen les falles i visca la Taüt!
022 / Taüt / Cullera / 2022
José Simó Vivó
President
Estimats falleres i fallers, més emocionat que mai vos done la benvinguda a les que seran les pròximes falles 2022. Han passat dos exercicis fallers sense elles i, per fi, podrem gaudir de les nostres volgudes falles.
Mònica Marí Peris
Fallera major
023 / Taüt / Cullera / 2022
Hola, amics! Des del lloc de Fallera Major de la gran Falla Taüt aprofite aquestes línies per saludar-vos molt cordialment. Després d’un parèntesi de dos anys, espere que aquestes siguen ja les meues falles definitives. Els mals temps que estem vivint han fet que es demoraren fins a dos voltes: en 2020 ens quedàrem amb la mel als llavis; el 2021 encara va ser pitjor ja que tan sols vam sentir impotència per no poder fer res. Ara ja, per fi, espere i desitge, des del més profund del meu cor, que aquest 2022 les falles, les festes falleres tornen al seu format habitual. Segur que les prendrem amb més ànsia, perquè tenim moltes ganes: ganes de música i pólvora, ganes de monument i despertades, ganes de nits al casal de festes quasi interminables, de cercaviles lluïdes, de premis i mascletades, ganes de fer l’ofrena (no en absència i sí en presència que virtualment sols complementa deixant-te moltes mancances i tristors). Ganes de veure els monuments plantats en carrers i places, llampants, altius i esplendorosos que ixen de magatzems i plantes baixes, on es troben encapotats i plens de teranyines, de pols i de plàstics per tal de lluir de nou al sol, eixe sol radiant i creixent que març ens regala per eixes dates. Seran unes falles màgiques, grandioses i fascinants perquè hi ha moltes ganes, per això vull aprofitar per a convidar-vos a tots que ens acompanyeu perquè amb vosaltres al costat seran millor si cap i, seran, sense dubte, les millors falles, esperades molt de temps, anhelades i seran recordades durant molts anys.
La paraula resiliència, la du tatuada al cor, i en gran coratge i paciència, ha lluitat contra l’horror. Però ja es veu la llum, el túnel es va acabant ja va escampant-se el fum les bones noves, van arribant Prompte recobrarem rutines, tornarem a tindre ànim, gaudirem festes lluïdes, tots junts sense cap desànim. I tu estaràs al capdavant, com a regina i capitana, enarborant l’estandard, de la tradició valenciana. Tornaran de nou les falles, omplint de nou els carrers. Perquè són les millors festes per al jovent i per als vells. I tu Mònica seràs, perquè eres la millor, i perquè t’ho has merescut, seràs la fallera major, de la gran Falla Taüt.
024 / Taüt / Cullera / 2022
Mònica Marí Peris
Fallera major
Mònica encara ara, el final d’un llarg trajecte, un periple de tres anys emprats en un sol projecte.
025 / Taüt / Cullera / 2022
Marta Marí Peris Elena Simò Fernández
Un regnat dels que colpeixen
027 / Taüt / Cullera / 2022
La pitjor de les notícies que podien rebre un president i una fallera major va arribar: es cancel·laven les falles. Crec que el moment de transmetre a la resta de la comissió la situació que no es viurien falles fins a saber quan, va ser un dels moments més difícils per a ell. En els mesos de confinament vingueren les videotrucades per tal d’organitzar les que podrien ser unes falles fora del mes de març. Res era normal i l’angoixa i la desesperació es feien visibles en ell. Milers d’activitats es reorganitzaren per tal que la falla no perdera els ànims i l’esperança de poder tindre falles al 2021. Però no. No van aplegar. Una altra vegada la cancel·lació de les falles era un fet que ja es veia vindre. Però la tristesa no va ser tanta perquè ell no poguera viure unes falles com a president, sinó per com se sentiria la comissió. Malgrat tot es va sentir molt recolzat per la seua família fallera; els esmorzars sorpresa que li van enviar a casa van fer que se li caigueren les llàgrimes. A poc a poc alguns actes fallers es van reprendre: premis del llibret, dels campionats esportius... La celebració era ben diferent al que estem acostumats: abans era al casal i ara és a casa però l’alegria tornava a ell. No ha sigut fàcil veure’l així. A casa quasi hem passat pels mateixos estats d’ànims que ell i a tot açò li sumàvem la impotència de no poder ajudar-lo. Però la situació està canviant. Està feliç perquè, a poc a poc, veu com la comissió va gaudint de les activitats que anem fent i perquè ara sí que veu les falles més a prop que mai. La il·lusió del principi ha tornat.
028 / Taüt / Cullera / 2022
Sopar Gala, 4 desembre 2021
029 / Taüt / Cullera / 2022
Després que en 1996 fores fallereta major infantil i més encara després de veureu i viureu en mi, et vas quedar amb la il·lusió de ser fallera major i per això l’any 2019 reberes el relleu de la teua amiga Estefania per a ser tu la Fallera Major. Les circumstàncies que no vull anomenar, perquè de tots són conegudes, van fer que hagueres d’esperar per complir el somni, i que com tu jocosament deies, ser la fallera major perpètua durant aquests darrers anys. Però el teu caràcter alegre, rialler i optimista ha fet que, dins del mal, ho portares i suportares prou bé, oblidant prompte els moments de baixó i tristor, que també els hi ha hagut, per a revertir-los en alegria i goig i per això t’has tatuat en la pell la paraula resiliència. Eixa paraula junt amb un fort ànim t’han fet superar les adversitats, sempre amb l’esperança que el millor està per vindre i que eixe futur ja el tenim ací.
030 / Taüt / Cullera / 2022
Hola, Mònica: Soc Marta, la teua germana. Vull escriure’t unes línies d’ànim, d’il·lusió i de ganes. Ànim perquè ja queda poc, el pitjor ja ha passat, hem tocat fons però ho hem revertit i ara ja anem cap amunt; il·lusió perquè per fi, ja d’una, els somnis es compliran, les il·lusions es faran certes i tot el que tant has desitjat es farà present i ganes, si moltes ganes, les ganes de gaudir i passar-ho bé, de viure de nou les falles en tots els seus actes i efectes es faran realitat i allí estarem nosaltres, la teua germana i les teues amigues per fer-te costat, per estar amb tu, perquè mai estigues a soles.
031 / Taüt / Cullera / 2022
Mentrestant has estat sempre al costat de la falla, preparant vídeos d’ànim, com l’ofrena virtual o el del dia de la mare, participant en els sainets, que no han parat en aquests anys i fent el que fora necessari per a mantindre encesa la flama que sols els fallers de cor i vocació portem al mig de la nostra ànima. Mònica és molt comboianta, es desviu perquè tant ella com els del seu entorn estiguen bé i a gust, i per això et dic que tant jo com tot el grup d’amigues de la falla estarem al teu costat perquè les falles del 2022 seran molt especials, tant per a tu com per a nosaltres, hem de cremar-ho tot, no guardar-nos res. Gaudirem com mai i ens divertirem com sempre. Mònica, molt d’ànim, molta força i moltes ganes que ja queda menys, que ja les tenim quasi ací. De nou tornaran les falles i les esperarem juntes, les rebrem a peu de carrer per viure-les, per gaudir-les per a impregnar-nos d’elles, per fer-les nostres i no estranyes, perquè sempre ho han sigut i ho seran, nervi i ànsia fins al final. Que visquen per sempre les falles i que visca la gran falla Taüt.
" Assessors del president Juan Llorenç Peralta Oliver Vicent Sapiña Fuertes Pascual Sapiña González Juan Soler Marí Pascual Torres Rico " Membres JLFC Raquel Fenollar Fernando Navarro " Vicepresident Vicent Sapiña Gomar Delegació de monument Pablo Fuertes Pizarro Heliodoro Herman Castelló Noel Hervás García Toni Pedrós Sabater Víctor Rafael Ferrer Vicente Ribes Barberà Ernest Sanjuán Montagud Pascual Sapiña González Delegació de plantà Andrés Boix Bisbal Daniel Cuello Selfa Enrique Del Arco González Pablo Del Arco González Pablo Fuertes Pizarro Miguel Grau Pastor Sergio Miralles Lahoz Ruper Montalvo Bogarra Vicente Ribes Barberà Antonio Vidal Izquierdo Igor Tur Bou Raúl Tur Bou Delegació de transport Pablo García Gómez Ruper Montalvo Bogarra Víctor Rafael Ferrer
032 / Taüt / Cullera / 2022
Junta directiva
" President José Simó Vivó
Delegació de cremà Óscar Cruañes Bolufer Ruper Montalvo Bogarra José Molina Simó Víctor Rafael Ferrer Vicent Sala Pedrós Javier Torres Rico Igor Tur Bou " Vicepresident Nacho Romero Ferrer
Secretària Elisa Fuertes Todosantos Vicesecretària Lucía Navarro Marí Cens i recompenses Lucía Navarro Marí
Delegació de llibret Josep Bou Dalmau
Tresoreria Rocío Soler Romero
Delegació de teatre Carol Romero Jiménez
Vicetresorera Ainhoa Sapiña
Delegació de sainet Ramón Marí Bohigues
Comptadors Vicent Ribes Barberà Clara Soler Romero
Delegació Ús i Promoció del valencià Josep Bou Dalmau Tamara Bou Mahiques Lucía Navarro Marí Clara Soler Romero Mònica Carles Jover Dunia Valero Morant Delegació de carteleria Mònica Marí Peris Delegació d’interés turístic Ramón Marí Bohigues 033 / Taüt / Cullera / 2022
" Vicepresidenta Dunia Valero Morant
Delegació de loteries Óscar Sapiña Gomar Nuria Ferrer Espert Delegació de rifes Lorena Costa Marí Marina Collado " Vicepresident Juan Manuel Chofre Piris
Delegació de xarxes socials i comunicació Lucía Navarro Marí Romina Carles Jover Elena Simó Fernández Joan Marc Garcia
Delegació d’activitats divereses Marina Calabuig Signes Gemma Chofre Piris Juan Bautista Ferrer García Pablo García Gómez Miguel Grau Pastor Pablo Muñoz Torrent Carol Sansaloni Fuertes Antonio Vidal Izquierdo
Delegació de crítiques falla Ramón Marí Bohigues
Delegació campionats esportius Romina Carles Jover
Delegació de pirotècnia Miguel Grau Pastor Pablo Muñoz Torrent " Vicepresident Óscar Agud Mariner Delegació de casal faller Raúl Colom Blasco Òscar Cruañes Bolufer Enrique Del Arco González Alberto Franco Gil Pablo García Gómez Abel Peralta Oliver Delegació gastronomia Jaume García Donet Francisco Grau Heliodoro Herman Castelló Vicente Ribes Barberà Javier Torres Rico Igor Tur Bou Delegació de tast Juan Sapiña Calatayud Pablo García Gómez Delegació de músics Vicent Ribes Barberà Delegació de manteniment d’instal·lacions falleres Juan Bautista Ferrer García Miguel Grau Pastor Carlos García Gómez Francisco Marí Martí Igor Tur Bou Raúl Tur Bou Delegació COVID Raquel Fenollar
" Vicepresident Juan Sapiña Calatayud Delegació de fallers d’honor Susi Melià Peiró Paco Grau Juan Llorenç Peralta Pedro Ribes Bohigues Miguel Grau Pastor Carlos García Gómez Gemma Chofre Ramón Marí Angels Bayona Adam Delegació de relacions comercials Susi Melià Peiró Asun Álvarez Cañadas Abel Peralta Delegació de publicitats Susi Melià Peiró Josep Bou Asun Álvarez David González Paula Torres Lucía Navarro Marí Delegació de cavalcada Carol Romero Loli Romero Carol Sansaloni Romina Carles Óscar Sapiña Adrià Fenollar Delegació de col·laboradores Lucía Navarro Marí Susi Melià Peiró
034 / Taüt / Cullera / 2022
Delegació campionat de truc Raúl Colom Blasco
" Vicepresidenta Mª José Cruañes Ferrer Delegació de secció femenina Àngels Bayona Asun Álvarez Desa Tur Estefania Colubi Marta Marí Mònica Mari
Delegació membres JLFC David González Piris
Delegació de secció masculina Vicent Ribes Barberà Óscar Sapiña Gomar
Delegació d’esports JLFC Álvaro Vallet Sapiña David Victoria Quiles
Delegació d’indumentària Mirta Ortiz Ainhoa Sapiña Marina Calabuig
Delegació de cultura JLFC Lucía Navarro Marí Óscar Sapiña Gomar
Delegació de passacarrers i ofrena Vicente Hernández Soriano Àngels Bayona Asun Álvarez Desa Tur Estefania Colubi Marta Marí Mònica Mari " Vicepresident Marcos Sansaloni Fuertes
035 / Taüt / Cullera / 2022
Delegació de festes majors Enrique Del Arco González Pablo Del Arco González Salva Ferrando Calatayud Paula Martín Olivert Mar Martínez Olivert Antonio Vidal Izquierdo
Delegació de festes infantils Tamara Bou Mahiques Mónica Carles Jover Romina Carles Jover Noemi Osa Puig Elena Simó Fernández.
Delegació de protocol Lucía Navarro Marí Óscar Sapiña Gomar Carol Sansaloni Gema Chofre Rocío Soler Susi Melià Àngles Bayona Delegació de muntatge de proclamació, presentació, tretes i altres actes protocolaris Juan Sapiña Óscar Agud Juan Bautista Ferrer García Pablo García Gómez Miguel Grau Pastor
036 / Taüt / Cullera / 2022
Comissió major
Joan Adam Arlandis Claudia Adam Mahiques Nacho Agud Mariner Óscar Agud Mariner Helena Agud Romero Óscar Agud Romero Gerard Alba Renard Asun Álvarez Cañadas Adrià Aragó Lloret Hugo Arellano Gomar Jordi Arellano Gomar Daniela Argudo Soler Amparo Aviñó Millà Alexandre Baltazar Pallarés Àngels Bayona Adam Alfredo Bayona Calatayud Sergi Benítez Ivars Beatriz Benito Ruiz Isabel Benito Ruiz Andrea Bernabeu Francisco Andrés Boix Bisbal Carlos Bolufer García Mireia Bolufer García Josep Bou Dalmau Guillem Bou López Tamara Bou Mahiques Rosa Bru Fenollar Paula Buenrostro Bohigues Marina Calabuig Signes Sara Calatayud Ferrer Federico Carbó Más Teresa Carbonell Mora Paula Cárcel Vercher Estanislao Carles Fuertes Mónica Carles Jover Romina Carles Jover Mónica Carles Tamarit Jorge Carrillo Villena Christian Casamayor Molina María Lara Castelló Grau Raquel Castelló Oliver Nuria Castelló Palomares
037 / Taüt / Cullera / 2022
Edgar Castillo Codina Eric Castillo Codina Adrián Cerveró Hernandez Héctor Cerveró Ripoll Rosa Chofre Bru Sara Chofre Bru Roberto Chofre Martínez Javier Chofre Palomar Gemma Chofre Piris Juan Manuel Chofre Piris Héctor Chofre Sansaloni Irene Chornet Ferrando Antonio Chornet Soler Esther Clarí Muñoz Marina Collado Audivert Francisco José Collado Palero José David Collado Tormos Rafael Joan Collantes Martínez Raúl Colom Blasco María José Colom Bodí Javier Colubi Ferrer Estefanía Colubi Font Oliver Guillaume Juan Corfmat Lorena Costa Marí Roberto Costa Marí Paula Criado Simó Óscar Cruañes Bolufer María José Cruañes Ferrer Joaquín Daniel Cuello Selfa Enrique Del Arco González Guadalupe Del Arco González Pablo Del Arco González Fátima Dosantos Maffaf Sergio Escolà Fenollar Adrià Escolà Fenollar Raquel Escrivà Fernández Nuria Espert Moreno Izán Espinosa Colom Simeón Fayos Miñana Helena Feliu Font Raquel Fenollar Puertos María José Fenollar Rubio
María Belén Fernández Valero Salvador Ferrando Calatayud Nuria Ferrer Alemany Héctor Ferrer Espert Juan Bautista Ferrer García Lorena Ferri Vallet Mar Ferris Ortega Paula Ferris Ortega Esteban Font Fabra Mario Joan Font Lafarga Saray Fontana Francisco Roberto Fontanella Garcés Alberto Franco Gil Mar Franco Renart Paula Franco Renart Carmen Fuertes Correcher Pablo Fuertes Pizarro Elisa Fuertes Todosantos Raquel Garcia Aragó Jaime García Donet Joan Marc García Font Marcos García Gil Carlos García Gómez Pablo García Gómez Diego García Llopis Arnau García Pastor Doménech García Pastor María Garrido Colom Lorena Garrido Gritzka Isabel Garrido Colom César Garrido Vallet Samuel Gil Mengual Sara Gil Mengual Samantha Gil Nicola Alicia Gil Sapiña Jorge Gil Sapiña María Gimeno Llopis Rafa Gimeno Piris Carmen Gomar Soñes Laura Gomis Piris Carmen María González Doménech David González Pastor
Marc Martínez Sancasto Héctor Melero Martí Elena Melero Montero Mª Ágeles Melero Monzó Susi Meliá Peiró Federico Mengual Sanfélix Rafael Miguel Bodí Sergio Miguel Bodí Daniel Miguel Piris Joan Miguel Piris Pablo Miguel Piris Alejandro Mínguez Mestre María Amparo Miñana Tur Sergio Miralles de la Hoz Enrique Miralles Olivert José Molina Simó Marta Moncho Bolufer Pau Montagud Grau Àngels Montagut Falcó Ruperto Montalvo Bogarra Iván Morales Fernández Carlos Moreno Benet Nacho Moreno Benet Ariana Moreno Moreno Claudia Moreno Sanfrutos Ana Muñoz Pérez Pablo Muñoz Torrent Raúl Mur Gomar Pedro José Narbona Romero Fernando Navarro Marco Lucía Navarro Marí Natalia Nicola Bañó Mireia Nicola Femenía David Ochando Muñoz José Ortiz Martí Mirta Ortiz Martí Luís Ortolá Renart Noemi Osa Puig Marcos Palero Tormos Antonio Pedrós Sabater Pedro Juan Pedrós Soler José Pedrós Vilches Marta Pedrós Vilches
038 / Taüt / Cullera / 2022
David González Piris Amparo González Sesé Paco Grau Monseny Miguel Grau Pastor Esther Grau Puig Vicente Grau Puig Heliodoro Hermán Castellón Sergio Hermán Castellón Alaia Hernández Berganzo Vicente P. Hernández Soriano Noel Hervás García Blas Jiménez Piris Victoria Jiménez Piris Sandra Jiménez Sapiña Barcham Joof Herminia Jover Malonda Íker Jover Millet Andrea Juan Calatayud Óscar Juan Calatayud Víctor Lapiedra Malonda Carla Lázaro Imbernón Sergio Lleixà Buch Rosana Lli Tur Andrea Llopis Cerveró Jorge López Martínez María Ángeles López Martínez Laura Manzano Rico Marc Marí Alapont Milagros Marí Bohigues Ramón Marí Bohigues Juan Francisco Marí Martí Marta Marí Peris Mónica Marí Peris Estefanía Martí Fernández Zaira Martín Álvarez Paula Martín Olivert Pilar Martínez Castelló Ana Martínez Criado Eva Martínez Ivars Nerea Martínez Martínez Mar Martínez Olivert Lucía Martínez Peiró Andrea Martínez Sancasto
039 / Taüt / Cullera / 2022
Antonio Peláez Martínez Javier Pellicer Tur Íker Peralta Llopis Abel Peralta Oliver Juan Peralta Oliver Marcos Peralta Romero Andrea Pérez Bisbal Marcos Piqué Llovic María Piris Domingo Víctor Piris Domingo Llorenç Piris Redondo Francisco Pórcel León Víctor Rafael Ferrer Vicente Ribes Barberá Pedro Ribes Bohigues Aarón Ribes Grau Noa Ribes Romero Carol Ribes Romero Juan Ribes Sapiña Agustín Rico Marí Ignacio Romero Ferrer Rosa Romero Ferrer Carolina Romero Jiménez Loli Romero Jiménez Clara Roselló Ferrer Inmaculada Ruiz Molina Aitor Ruiz Zambrana Ausiàs Sala López Vicente Sala Pedrós Higinio Sanchis García Carla Sanchis Melero Higinio Sanchis Melero Christian Sanchis Tamarit Ernest Sanjuán Montagud Melisa Sanjuán Montagud Carolina Sansaloni Fuertes Marcos Sansaloni Fuertes Júlia Sansaloni Nicolau Lucas Sapiña Aragó María Ainhoa Sapiña Aragó Cristina Sapiña Benet Isidro Sapiña Benet Juan Sapiña Calatayud
Vicente Sapiña Fuertes Óscar Sapiña Gomar Vicente Sapiña Gomar Pascual Sapiña González Sara Sapiña González Carla Sapiña Tur Fran Sapiña Tur Álvaro Sarrión Ribes Carlos Sarrión Sapiña Lorena Serra Vallet Sergio Simó Fernández Elena Simó Fernández José Simó Vivó Juan Soler Marí Clara Soler Romero Rocío Soler Romero Juan Manuel Soriano Fernández Francisco Tello Imbernón Sheila Tercero Tormos Juan Tormos Blasco Joan Torres Falcó Paula Torres Fuertes Raúl Torres Fuertes Javier Torres Rico Pascual Torres Rico Igor Tur Bou Raúl Tur Bou Desamparados Tur Marí Jorge Tur Marí Alba Tur Miñana Mar Tur Morat Dunia Valero Morant Álvaro Vallet Sapiña David Victoria Quiles Josep Victoria Quiles Antonio Vidal Izquierdo Maria José Vilches Sapiña Carlos Villlarrasa Martínez
Recompenses JCF i JLFC 2021-2022 Carmen María González Doménech Elena Simó Fernández Higinio Sanchis Melero Jorge Tur Marí Juan Ribes Sapiña Natalia Nicola Bañó Noemi Osa Puig Pablo García Gómez Paula Martín Olivert Ruperto Montalvo Bogarra Samantha Gil Nicola Sandra Jiménez Sapiña
Bunyol i Cullera d’Or Adrià Escolà Fenollar Alejandro Mínguez Mestre Carlos Bolufer Garcií Carlos Moreno Benet Cristina Sapiña Benet Eric Castillo Codina Jordi Arellano Gomar Llorenç Piris Redondo Lorena Serra Vallet Marcos Piqué Llovic Paula Franco Renart Pilar Martínez Castelló Raúl Mur Gomar
Bunyol i Cullera d’Or amb Fulles de Llorer Estefanía Colubi Font María José Colom Bodí Mónica Marí Peris Raquel Fenollar Puertos
Bunyol i Cullera d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Carolina Sansaloni Fuertes
040 / Taüt / Cullera / 2022
Recompenses
Bunyol i Cullera d’Argent
Carol, aquesta recompensa no és cap sorpresa per a tu. Has fet del món faller la teua raó de viure, no entens cap dels teus dies sense que estiguen acaronats pel sentit de ser fallera. Has fet de la tradició, vida i l’has sabuda transmetre al teu fill. Dóna treballadora, com en el monument, coneixes cada detall que mou l’any faller, dintre de la Directiva, ajudant en el teatre i els playbacks. Gaudeix d’aquest reconeixement perquè t’ho mereixes. Estem orgullosos de tu, dona, valenciana i fallera. Enhorabona! Juan Manuel i Héctor
Recompenses internes Quadre 25 anys Raúl Colom Blasco Àngels Bayona Adam Alicia Gil Sapiña Enrique Miralles Olivert Maria José Fenollar Rubio Loli Romero Jiménez
Taütet d’Or 041 / Taüt / Cullera / 2022
Atorgat als 25 + Deu anys Rosa Bru Fenollar
Taütet d’Or amb Fulles de Llorer Atorgat als 25 + Quinze anys Javier Chofre Palomar Maria José Vilches Sapiña
Monument
Dos anys amb els mateixos monuments i diferents crítiques… Altra volta el mateix?... Se me’n fot.
043 / Taüt / Cullera / 2022
Crítiques monument gran 2020
Crítiques monument gran 2021
Dos anys després ací continuem, al peu del canó. No ha sigut gens fàcil però, se me’n foten els mals moments... mirem avant perquè aquesta festa ho cura tot...
044 / Taüt / Cullera / 2022
“Però, com a bons valencians, cal ficar a cadascú al seu lloc, i encara que no s’hagen fet cendra els monuments, les crítiques sí que les adaptem, i si no t’agrada, se me’n fot... ”
Crítica Falla Taüt 2022 Se me’n fot Ramon Marí Bohigues
Índex general Pròleg És just primer aclarir, per on ha d’anar el tir. Història del se me’n fot Per la història hem d’anar i als nostres dies arribar. Menfotisme als nostres dies No és igual passar de tot, que dir això se me’n fot. La prima dona del govern Ningú saps d’on ha sorgit però, tot ho ha dirigit. La recerca del Mogol Qui no mana i vol manar, no para d’incomodar. El nou camí del Guerrer Qui de ric passa a pobre, es quedarà sense sobre. La poltrona del Rei Ni tirant-li una bomba, abandona la poltrona. La revolta dels comuns De quan els comuns passaren a anomenar-se excusats.
045 / Taüt / Cullera / 2022
Deesses, déus i salvadors Els salvadors de la causa, la reserva d’occident. Senadors, esclaus i lliberts Sempre que hi ha distincions es munten revolucions. Animals mítics i com criar-los Mare meua quina qüestió, si ací hi ha fins a un dragó. Epíleg final La crítica ja he acabat. Ai mare, quan m’ha costat.
Pròleg Un nou repte se’m presenta i no sé bé, com el realitzaré, però amb disposició i fermesa, segur que dispost l’afrontaré. De nou he de fer la crítica del que ocorre al monument i fer-ho amb afany, pràctica, enginy, sàtira i talent.
Perquè serà el tercer any sobre un mateix monument, què dir que no s’haja dit ja, serà ardu i sorprenent.
Història del se me’n fot
Si ja he parlat de les guerres, dels imperis i altres cuites, ara ho faré dels personatges, dels ninots i d’altres guitzes.
L’emperador Marc Aureli, un molt bon emperador, era seguidor de l’estoïcisme, precursor del se me’n fot.
Perquè guitza no és minúcia, que és primordial i important, barrejar valor i argúcia, i anar les paraules rimant.
Practicar el menfotisme i prendre la vida en calma és la doctrina de l’estoïcisme que així ho afirma i proclama.
I vull començar-ho ja, que es fa tard i està plovent, i ho faré en clau de fa, que resulta més convenient.
La vida hem de prendre amb paciència i resignació, practicant el menfotisme amb temple i conformació.
La de sol és més aguda, sent la de fa més greu, que la cosa està fotuda i açò no ho arregla ni Déu.
És per això que el se me’n fot, a aquesta doctrina es pareix, és a dir, passar de tot, i no preocupar-se per res.
Però ja hi ha prou de divagar de músiques i tocadors, millor ficar-me a rimar, a veure com quede amb tots.
S’ha d’intentar fer-ho tot, no passa res, si ix malament, això proclama el se me’n fot, viu i deixar viure la gent.
Que a tots els ha de tocar i a tots els ha d’omplir, que en qüestió de criticar, el millor, és repartir.
Potser aquesta doctrina, acabe perjudicant a tots, però la cosa es aixina, i ara, a mi, tot se me’n fot.
046 / Taüt / Cullera / 2022
Criticar de nou la crítica i tornar a criticar, millor fer una rebolica i tornar a començar.
Menfotisme als nostres dies I amb aquest menfotisme, vull opinar novament, i vaig a fer noves crítiques per al nostre monument. Li he de pegar altra volta i enfocar-ho en els polítics, que es temàtica resolta i dona per ser ben crítics. Jo en assumptes de política he de confessar-me del tot, que la política i els polítics és cosa que se me’n fot. Que a diari donen exemples de com fer les coses fatal i van perdent-se en minúcies, oblidant el principal.
La prima dona del govern
Que volen arreglar-ho tot i bé ens donen la matraca, però a la fi tot els fot i, a omplir-se la butxaca.
A la figura central tenim una prima dona, que obtingué el paper principal quan desaparegué qui mana.
Però vull jo repartir, per la dreta i per l’esquerra, que ni és just, ni jo vull dir, que un encerta i l’altre erra.
No se sap de ciència certa, el perquè ell se’n va anar, però el cas és que ara està ella i ell, la cua es va tallar. Li fa la cameta al cèsar, pegant-li molts rebolcons i com se sap necessària, li toca prou els collons.
047 / Taüt / Cullera / 2022
Iolanda no és de la Gàl·lia, però gallega a muntó, i com a bona gallega, igual diu que si o que no. I el cèsar es desconcentra, posant-se foll i furiós, que per tindre-la contenta, acaba doblegant el cos. A tot açò, ella no para, que vol xafigar-ho tot i diga el que diga Pere, a ella tot se li’n fot.
La recerca del Mogol Per dalt tenint al mogol que vol conquerir l’Imperi, però li falten bemolls i li sobren correligionaris. Va a cavall xafant-ho tot, sense veure on pot xafar i es clava en cada jardí, en el que és millor no entrar. Pareix ser el salvador que tot diu que arreglarà, Però més bé és el “salvado”, que als animals alimentarà. Emmalalteix de força i brio, i va prou curt de coratge, que més sembla un entrepà que manca de companatge.
En busca d’un nou camì
El mogol guerreja amb figures emergents i decidides, que provoquen molts dubtes, per I saber dies i ayuses.
Aquest va cresol en mà, buscant quin serà el camí, que de nou l’il·luminarà i marcarà el seu destí.
Tot açò no li va bé i està desgastant-se del tot i als que marxen darrere d’ell, tot açò prou se’ls en fot
Perquè es troben molt perduts i no saben cap on anar, si a la dreta o l’esquerra o cap arrere com el cranc. I errant busquen un nou rumb, per poder tirar endavant, no volen ser bomba de fum, però si, desaparèixer escapant.
I s’estan quedant clarets, amb les mans poden comptar-se, i encara que són poquets, no més fan que barallar-se. A tot açò, el que manava, ha desaparegut del tot, se n’ha anat a la ribera, i tot açò a ell, se li’n fot.
048 / Taüt / Cullera / 2022
Semblen tenir-ho prou clar i la prova més que certa, és que s’estan escapant, tots cap a una altra coberta.
La poltrona del Rei Assegut a la poltrona gaudeix com un beneït, el que diguen tant se li’n dona, mentre puga unflar el pit. Per seguir a la poltrona fa el que siga menester i no pega patada bona, però segueix al poder. Ha fet el que mai faria, segons ell mateix va dir, i te la consciència tranquil·la? I a les nits pot dormir? S’ha ajuntat amb huits i nous, traïdors, pèrfids i deslleials, i com no sap dir-los prou, li trauen quart i meitat.
La revolta dels comuns
Tots els que li donen suport, no ho fan a canvi de res, que li trauen punts i comes, mengen pa i tornen per més.
Ací tenim els comuns, que van agarrant poder i com manar dona gust, s’han envanit com un Déu.
A tot açò us diré, que a ell, li fa igual tot, i diga el que diga la gent, a ell, tot se li’n fot.
Començaren com si tal cosa i ningú els tenia en compte, però l’han armat ben grossa i tots els busquen de sobte. Ací hi ha de molts colors, blaus, marrons, grisos i rojos, que el colorit és gojos i alegra i asserena el cossos.
049 / Taüt / Cullera / 2022
Mentre estiguen a la par, hi haurà pau i harmonia, però si algú vol destacar, s’acabarà l’alegria. Perquè els egos prompte pugen, hi ha qui es creu millor, i al punt l’amistat rebutgen, per a ser el triomfador. El servidor fa servici, hi ha qui s’aprofita de tot, i qui trau més benefici, és a qui tot se li’n fot.
Deesses, déus i salvadors I falten els salvadors del Sacre Imperi Romà, que van a fer-ho tot pols, si no és hui, serà demà. La reserva d’Occident, l’ambrosia per als Déus, el menjar més suculent i el ressorgir de la creu. Han emergit del no-res, per a, poc a poc, engrandir-se, i estan pujant més i més, per a després esfumar-se?
I tenen bones idees, però es perden pel camí, doncs fan moltes giragonses, perquè no tenen clar el fi. Van obrint causes penals, buscant el propi interés, però la justícia està fatal, i no els aclareixen res.
Senadors, esclaus i lliberts Estan al mateix caixó els que pocs vots han tret, grup mixt, cap direcció, i molta calor o fred. Hi ha qui va sobrevivint amb molta pena i cap glòria, i hi ha qui recolzant i decidint, sols fa que cantar victòria. Que si el teu vot és disputat. és un vot que té bon preu, i amb tan sols un diputat, pots alçar ben fort la veu. Nacionalistes que a canvi d’atorgar a algú el seu vot, s’asseguren un intercanvi, que els beneficia per a tot. Que bascos i catalans no saben què demanar, que ho tenen tot a les mans i no més fan que plorar. I així fent mal ús i abús, van traient i arreplegant, obtenint del vot un plus, magnífic i exuberant.
050 / Taüt / Cullera / 2022
No és el mateix punt de partida, que la partida en mal punt, que del punt final a l’eixida, hi ha bon tros i molt de punt.
Animals mítics i com criar-los Amb aquesta flora i fauna sempre destaquen alguns, que parlen amb la bocaampla, tirant pestes, focs i fums. És com un drac de cinc caps, però tan sols una cua, i s’ha d’omplir els cinc paps, i sols n’alimenten una. A aquests sempre els busquen, per a calfar-los la boca, i només que els la calfen, tomben tot i peguen volta. Rufians, Estevan i altres que en parlar ja puja el pa, i més de quatre vegades, només fan que fer la mà.
Epíleg final
Són gent de paraula fàcil, disposta a fer discussions, que més de quatre voltes, els gasten per distraccions.
La crítica s’ha acabat i he parlat un poc de tots, ara tinguen tots present, que a mi açò, se me’n fot
A tots ells se’ls en fot, que altres estiguen malament, mentre ells tinguen de tot, la resta que es vaja fotent.
M’he espremut el cervell per veure d’ell que puc traure, i sense fer cap desgavell, he aguantat i deixat caure. Sempre ho he fet amb decor, que no és qüestió de faltar, que millor àrab que “moro”, i qui parla bé, parla clar.
051 / Taüt / Cullera / 2022
Que parlar bé no costa un patxo i que tots sabem parlar, i dir so o arre matxo, a l’hora del blat trillar. I si hi ha algú que s’ha ofés, demane perdó a tothom, ara que ja saben vostés, que a mi tot se me’n fot. I no vull dir ja res més, perquè ja ho he dit tot, crec no haver-me deixat res, ara que a mi, se me’n fot.
Gala de cultura i esport
Com és habitual, la nostra comissió fa soroll en totes les competicions organitzades per JLFC. Hem sigut testimoni de les ganes que hi ha de falles dins l’esport, tot i trobar-nos en una situació encara delicada a nivell sanitari. Aquest exercici faller hem participat en totes les competicions organitzades on, a més, hem aconseguit fer pòdium en totes! Però açò no ha fet més que començar. Les falles 2022 estan ben a prop i les últimes competicions de l’exercici : futbet, trencacaps, tenis taula… i podem estar ben segurs que la falla TAÜT hi estarà present! Amunt Taüt!
053 / Taüt / Cullera / 2022
Álvaro Vallet Coordinador d’esport falla Taüt
Premis esports 2021 " 3r classificat al campionat de pic i maneta de JLFC " 2n classificat al campionat de pàdel de JLFC " 2n classificat al campionat de bàsquet sénior masculí de JLFC " 1er classificat al campionat futsal cadet de JLFC
054 / Taüt / Cullera / 2022
Pàdel
Pic i maneta
055 / Taüt / Cullera / 2022
Subcampió bàsquet sènior 2021
Campions futsal cadet 2021
Premis cultura 2021 " 3r premi de llibret " 2n premi de portada " Premi al millor article de llibret de falla (Josep Bou) " Reconeixement per la participació en la Mostra de Sainet.
056 / Taüt / Cullera / 2022
Gala de Cultura, 24 octubre de 2021
057 / Taüt / Cullera / 2022
Grups de treball
Grup de treball de sainet
Grup treball promoció del valencià
Delegació de rifes i loteries
059 / Taüt / Cullera / 2022
Tresoreria
Grup de Sainet Falla Taüt
Sinopsi sainet falla Taüt 2021
Axcedeix a l’obra original de Ramón Marí Bohigues LA GRAN NOVETAT. Publicació inèdita a aquest llibret.
061 / Taüt / Cullera / 2022
Un any més, i malgrat totes les restriccions obligades per la maleïda pandèmia que ens té martiritzats, el grup de sainet de la Falla Taüt, no ha descansat i ens ha oferit un nou sainet, que es va representar el darrer 24 d’octubre de 2021 al saló d’actes de la Casa de la Cultura de Cullera, activitat que s’emmarca dintre de la mostra de sainets que organitza la Junta Local Fallera i que tot i els confinaments, prohibicions i impediments diversos, aquesta activitat no s’ha vist afectada i s’ha celebrat durant tots aquests durs anys en els quals s’han limitat les activitats falleres, reduint-les a la mínima expressió. Aquest any, el nostre grup, ha representat el sainet Els oficis de Serapio, obra originalment escrita per Vicent Palomares Montesinos, si bé la versió representada, és una adaptació realitzada pel nostre faller Ramon Marí Bohigues, respectant al màxim el text original tot i que ha introduït nous personatges i situacions que li han donat més dinamisme al conjunt de l’obra.
El sainet tracta d’una típica comèdia d’embolics en la que tots els personatges giren al voltant d’un d’ells, que dona títol a l’obra, Serapió i és així com van succeint-se una sèrie de malentesos que acaben desembocant en una resolució final que si bé pot ser previsible no defrauda a ningú, mantenint la incògnita d’una poalada d’aigua que acaça i assetja a tots els personatges. Els personatges de l’obra són: Paquita, xica jove de bon veure; el seu marit Alfredo, xic instruït i educat encara que afectat per la gelosia; Vicent, pare de Paquita, home de molt bona posició, llest i espavilat; i la seua cunyada Leocàdia, dona major molt somiadora, germana de la difunta mare de Paquita, esposa de Vicent. A aquests personatges cal afegir els de Tona, dona de mitjana edat, de fort caràcter i molt treballadora, criada de la casa; el seu etern nuvi Colauet i com no, el personatge central, Serapio, home apocat que es veu immers en una diàspora d’esdeveniments de la que difícilment pot eixir-se’n. Aquests personatges foren interpretats pels següents actors:
Tots ells van fer passar una estona molt agradable al nombrós públic que aquest any es va congregar al saló d’actes de la Casa de la Cultura i que una vegada acabada la representació, així com els dies posteriors van fer partícips als actors de la magnífica representació realitzada, coincidint tots en què aquesta, ha sigut la millor de totes les obres representades fins ara. Des d’ací agraïm a tots els que també formen part del grup del sainet: Marta Marí, apuntadora; Maria José Cruanyes, regidora; Natxo Romero que ens ha ajudat amb el decorat i a la resta de gent que d’alguna manera ha col·laborat en l’elaboració d’aquest muntatge i animar-los a seguir endavant per a gaudir de noves i futures representacions. ENHORABONA A TOTS!
062 / Taüt / Cullera / 2022
" PAQUITA: Mònica Marí " TONA: Mari Àngels Melero " LEOCÀDIA: Asun Álvarez " SERAPIO: Pep Bou " VICENT: Ramon Marí " COLAHUET: Domènec García " ALFREDO: Paco Grau
063 / Taüt / Cullera / 2022
Clara Soler Romero
Activitats promoció del valencià
065 / Taüt / Cullera / 2022
Un altre any més ens hem creuat amb un exercici faller inimaginable, veure unes falles a distància. No ha sigut fàcil per a cap faller o fallera i això, ben bé ho sabem nosaltres. És per això que des de la delegació d’ús i promoció del valencià vam voler rememorar tots i cadascun dels moments més emblemàtics de la nostra festa. Començàrem amb algunes activitats abans de donar inici al mes de març perquè ens calia donar llum i color als nostres carrers i al nostre poble, per aquest motiu vam proposar el concurs de decoració de balcons. Va ser una idea genial ja que des del més menut de la comissió fins al més major podia participar, i no van defraudar! Ja al mes de març i juntament amb la delegació d’infantils, vam fer unes falles virtuals on cada menut i menuda de la comissió va rebre un kit faller amb un calendari ple d’activitats que tradicionalment realitzaríem en la nostra tan volguda plaça, entre elles concurs de paelles, disfresses, jocs populars i concursos entre altres.
066 / Taüt / Cullera / 2022
067 / Taüt / Cullera / 2022
Al llarg de tot l’any, però aquest mes més si cap, les xarxes socials ens han servit d’aliat per acostar-nos a cada faller i fallera a través de les pantalles per compartir imatges i vivències dels actes més importants, com les presentacions, proclamacions, la crida, la plantà, ... A causa de les restriccions i a la situació actual en la qual ens trobem, on per desgràcia no podem veure’ns ni realitzar totes les activitats que voldríem, hem utilitzat aquestes xarxes socials per dur a terme activitats o moviments virtuals. Per exemple, el moviment #contagialectura on la gent publicava recomanacions literàries o l’escrit que realitzàrem amb diversos grups musicals valencians donant suport a totes les dones. També hem col·laborat amb l’activitat de Halloween, preparat jocs i endevinalles amb vocabulari temàtic. I aquestes sols són les activitats amb més envergadura d’aquest exercici faller tan atípic. Cada dia ens podeu trobar actius a la nostra pàgina d’Instagram i Facebook on publiquem diàriament diverses seccions, com per exemple “Sona Taüt” amb un repertori musical diferent cada divendres.
Activitats
069 / Taüt / Cullera / 2022
Mig any faller, setembre 2021
070 / Taüt / Cullera / 2022
Ofrena digital, març 2021
071 / Taüt / Cullera / 2022
072 / Taüt / Cullera / 2022
073 / Taüt / Cullera / 2022
074 / Taüt / Cullera / 2022
075 / Taüt / Cullera / 2022
076 / Taüt / Cullera / 2022
Ofrena del nostres representants a la Mare de Déu del Castell, març 2021
077 / Taüt / Cullera / 2022
Sopar de Gala, desembre 2021
078 / Taüt / Cullera / 2022
079 / Taüt / Cullera / 2022
080 / Taüt / Cullera / 2022
081 / Taüt / Cullera / 2022
082 / Taüt / Cullera / 2022
083 / Taüt / Cullera / 2022
084 / Taüt / Cullera / 2022
085 / Taüt / Cullera / 2022
086 / Taüt / Cullera / 2022
087 / Taüt / Cullera / 2022
088 / Taüt / Cullera / 2022
089 / Taüt / Cullera / 2022
090 / Taüt / Cullera / 2022
091 / Taüt / Cullera / 2022
092 / Taüt / Cullera / 2022
Visita Cellers, Grup treball Cataüt, Octubre 2021
093 / Taüt / Cullera / 2022
Capítol 2 Se me’n fot per riure (o plorar)
Poemari
La quadratura del cercle per Ramón Marí Bohigues
097 / Taüt / Cullera / 2022
Oració del faller fartó per Teresa Broseta Cultura valenciana per Berna Blanch Se me’n fot per Alfons Navarret
Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC
Poemari Ramon Marí Bohigues
La quadratura del cercle
En un bulevard de Cullera, han abastat l’improbable, aconseguint la quadratura del cercle, acció insòlita i impensable. Germà Sapinya és el carrer, va junt amb el riu en alineació, i allí unes obres estan fent, sense disseny ni orientació.
099 / Taüt / Cullera / 2022
En els treballs de remodelació, han respectat les palmeres, obrant amb seny i precaució, deixant-les llit i voreres. Els alambors que ells han fet, no sé qui els havia de decidir, però l’operari ha quedat satisfet, i ha obrat al seu lliure albir.
Uns enfilen a Tombouctou, i els del costat a la Xina, ni encara el dos ni l’u, i cadascú té una enrònia.
Hi ha cercle que és una el·lipse, hi ha que pareix una màrfega, uns que dibuixen un eclipsi, i altres una carabassa llarga.
No és que ho hagen fet mal, ni que jo vulga fer broma, però seran els més originals, que hi hagen d’ací a Roma.
El cas és que tenia un motle, per fer-los tots igualats, però cadascú té un rogle, i s’orienten als dos costats.
Ara estan posant una barana, que ja et marca la dificultat, però no vull ser tarambana, i ho tractaré en capítol a part. Perquè és una obra inacabada, i igual em costa callar-me, mirar-ho amb altra mirada, i les paraules tragar-me. Tot siga pel progrés, i dir el bé que ací es viu, fem Cullera “bonita” o res, i aparcar, a l’altra banda de riu.
Escriptora
Poemari Teresa Broseta
Oració del faller fartó
Que no falte mai a taula un arròs del senyoret, paella o arròs a banda, allipebre, pastissets, llonganissa, botifarra i un allioli potent.
101 / Taüt / Cullera / 2022
Que per postres els cambrers ens porten coca de llanda amb mistela i, si pot ser, uns bunyols de carabassa amb xocolate desfet i una miqueta d’orxata. Que ens arriben els diners per a cervesa i cassalla, per a whisky i cremaet, per a vermut i cubata, per a vi i algun refresc, que sempre hi ha hagut gent rara. Si es compleix el meu deler d’acontentar-me la panxa, se me’n fot que plantem falla o deixem buit el carrer!
Poemari Berna Blanch
Cultura valenciana
Estic orgullós dels nostres costums i de les nostres tradicions. Som un poble alegre i sensible, amb identitat i caràcter. Són tantes les coses que fan de la nostra una societat diversa i culta! La música és la veu d’esta terra, orgull que naix en tots els pobles per a omplir-nos de joia! I la nostra gastronomia, tan variada i completa que és l’enveja del món! I els nostres esports, i els nostres balls, i els artesans, en totes les disciplines del treball i l’art! Ah! I les nostres festes: el foc és l’essència de les Falles, les Gaiates, les Fogueres, les de Sant Joan i les de Sant Antoni;i en la pirotècnia, castells, cordà i mascletaes? O les processons de Setmana Santa, les Cavalcades de Reis, les Fires, el Misteri d’Elx o les figures totes de les Muixerangues! Què em direu del lluir de les espases i els vestits? De la pólvora en la batalla de Moros i Cristians?
103 / Taüt / Cullera / 2022
I tantíssimes altres de les quals no he parlat i caldria parlar-ne, que són alegria i senyera des de la mar als cims i les planures de pobles i ciutats valencianes. Comentava açò amb l’artista faller. Estic orgullós dels nostres costums i de les nostres tradicions! I a mi, germans, que he nascut ací, Me se’n fot, me se’n fot el que pensen alguns! Jo, primer que res, soc espanyol! i tots els dies ofrene, satisfet i fidel: noves glòries a Espanya!
Poemari Alfons Navarret
Se me’n fot
Aquesta serà una declaració honesta, d’intencions que deixaran l’oblit a l’altura dels millors calcetins que hom s’ha pogut posar de festa. Davant de tot, i també darrere, em declare obertament savi en totes les facècies –millor facetes– d’aquesta existència banal. A ulls clucs puc fer –ho corrobore– amb ingredients del tot casuals els arrossos més excelsos i deixar ensordit tot i tal vegada fer plorar fins les pedres amb els missatges més barrocs o bé deixar fer al corc el seu tast de fustes i segles fins que només l’enderroc ni soc patrici de la plebs tastaire de coses vàries i pur encantador de renecs
105 / Taüt / Cullera / 2022
mes si res no vols tot t’ho creme a part d’aquests honestíssims valors sempre a l’instant te’n puc donar uns altres fins fer de les tasses valors eternals no és que tot l’or em val ni confonc oasi amb lluïssors paganes però puc nàixer fill de mi i de tots fetes de vent trobareu més armes i aquest lema meu –si l’intuïu– res és tot i se me’n fot així em teniu, ploga o neve…
Il·lustracions
Pocavergonya per Víctor Piris
107 / Taüt / Cullera / 2022
Vull això per Víctor Piris Se me’n fot per Edgar Frígola Pocavergonya per Edgar Frígola
Il·lustracions Víctor Piris
Pocavergonya
109 / Taüt / Cullera / 2022
Il·lustracions Víctor Piris
Vull això
111 / Taüt / Cullera / 2022
Il·lustracions Edgar Frígola
Se me’n fot
113 / Taüt / Cullera / 2022
Il·lustracions Edgar Frígola
Pocavergonya
115 / Taüt / Cullera / 2022
Col·laboracions literàries
Ens en fot la falla…. Però no el premi! Per Salva Andrès Martin Filosofia de vida per Josep Bou Dalmau El meninfotisme com a signe identitari en la història dels valencians per Kike Gandia Àlvarez Ramsès II El Valencià per Òscar Agud Mariner Deu manaments del meninfotisme per Òscar Agud Mariner Meninfot per David Ferrer Sanchez
117 / Taüt / Cullera / 2022
La pirotècnia i el «meninfotisme» per Toni Sancasto Valencians meninfots… però menys per Joan Castelló Lli Menfotisme als llibrets…. Pot passar! Per Juan Gabriel Figueres Hernàndez
Se m’en fot la passió de Crist, som més de l’alegría de la pasqua per Joan Carles Alemany Vicens Educació, fuig per Noemi Pérez Cerdà Als meus 50 anys no ho he vist tot per Alejandro Creus Font Vuits i nous i cartes que no lliguen per David Vid Joves combatius i responsables per Àlex Morales Joventut, diví tresor… segur? per Joan Marc Garcia Font
Aquest article ha participat en el XIé concurs d’articles de llibret de falles organitzat per JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera
Meninfotisme Josep Bou Dalmau
Filosofia de vida
“...cualquier pecado, catástrofe o caída nos parece natural, pero también cualquier placer nos parece merecido...” Manuel Vicent, periodista i escriptor valencià. El País, 2014
119 / Taüt / Cullera / 2022
Sona el WhatsApp, grup de la falla, s’informa que cal acudir per preparar una activitat a la plaça, carregar el camió per anar a les paelles o muntar la sala per fer la proclamació... Et sona? Com diria el meme de Julio Iglesias: Te suena y lo sabes. La incògnita, com sempre, radica en saber quanta gent hi acudirà. No ho dic perquè jo sempre siga el primer que hi arriba però, com molts més, estem per a altres coses, tal vegada, no tan visibles però igualment productives... Espera, no és el moment, he de canviar de direcció perquè ningú se n’adone que a mi se me’n fot el WhatsApp. Ui, l’ego trau el cap...! Mira, una rima m’ha eixit, serà que estic eixerit...! Una altra? Prou. Són molts els que reaccionen de la mateixa manera i no és la d’acudir atrets per la crida, no. L’opinió més estesa està a l’aire, is in the air, everywhere I look around. Si, ho sé, falta la paraula love per reproduir la cançó de John Paul Young, però no em negareu que li ve al pèl i si no... tant se me’n fot. Com la resta, pense: ja anirà un altre, total, en som tants, però sempre hi estan els mateixos. Casualitat? Jo diria que no... Ai, valencians! D’arreu del món ens acusen de meninfots, diuen que passem de tot, que ens la bufa o, pitjor, ens la sua... Què hi pensaran, al respecte, aquells i aquelles que estan per a tot, els i les antagonistes d’aquest meninfotisme? Existeix la creença que el valencià, pel mer fet de ser-ho, ja veus tu, s’encabeix dintre del meninfotisme. Rumorologia o realitat? A mi, m’és igual. L’estudi de l’ésser humà, atenent la seua cultura i la configuració d’un caràcter propi, com a conseqüència de les relacions socials i biològiques que estableix i el formen, es coneix
120 / Taüt / Cullera / 2022
com a antropologia. És aquesta ciència la que explica la idiosincràsia pròpia, entre altres més, dels valencians que, en alguns casos, ens defineix, qualifica o atribueix un caràcter de passota, una actitud de meninfot, que té o mostra indiferència i despreocupació davant d’alguns, si no tots, els aspectes que l’envolten i formen part de la seua vida, on tant li fa el nepotisme que afavoreix uns pocs com el despotisme, gens il·lustrat, d’alguns vers els altres. Us en sentiu identificats? La realitat i la veritat és que tots passem de o en determinades situacions, més si són obligacions de les que en puga fer-se càrrec un altre. Normes, accions, opinions, fins i tot, decisions que, també, deixem en mans d’altre a qui -ignorant, pensem tots-, li agrade embolicar-se. Total a ell o ella li és igual i a la resta li la fot el que faça. Vagues i vàcues idees sorgeixen al meu encontre i alteren el meu entendre. Si tots practicàrem el meninfotisme o en fórem seguidors d’una mena de doctrina o secta, res aniria endavant. No hi hauria falla, ni diners que la mantingueren, no seríem capdavanters en festa i tradició, les nostres bandes no animarien carrers ni amenitzarien els balls... Flors, orfebres, indumentaristes, perruquers, hotelers i resturadors, fusters, artistes, fotògrafs,... i açò sols en l’àmbit faller! En paraules de l’escriptor i periodista valencià, Manuel Vicent: “hay que reconocer que más de allá de estos quebrantos reales y falsos tópicos existe un país creativo, irónico, imaginativo, socarrón, trabajador, que está siempre a favor del placer y que caza las moscas al vuelo.” No obstant, entenc la postura ja que alguna vegada els i les valencianes hem practicat el meninfotisme, negant-nos a participar-hi, a involucrar-nos en qualsevol col·laboració que ens demanen a la falla o iniciativa que sorgeix. És per això que tenim aquest estigma típic i tòpic? O és que quan algú ja porta prou càrrega al muscle i vol delegar no troba ningú que li faça costat perquè fugen tots esporuguits i això sí, concentrats a un racó per criticar en lloc d’ajudar o s’ho beuen i mengen tot sense fer un brot. Altra rima...? La gent que practica el meninfotisme amb assiduïtat, arriba a ser molesta, la cosa seria que a la resta ens la fotera, la seua actitud, de la mateixa
121 / Taüt / Cullera / 2022
manera. La forma d’encarar les situacions, de viure la vida a la seua manera, com deia la mítica cançó de Leño, tal volta, tot respon a una determinada i genuïna filosofia de vida. Posem la lupa, fixem la vista o mirem l’espill en què s’hi reflecteixen les falles, tant s’hi val com vulgues dir-ho, però exemples en tenim per a donar i vendre i sols hem d’escodrinyar una mica per adonar-nos-en. Que et penses, que les coses apareixen per generació espontània com els rovellons a la tardor...? Total, a mi, se me’n fot! Açò també és un tòpic típic del món faller, 4 gats són els que miolen i quatre més els que acudeixen. Cal que ens mirem el melic més d’un però, a mi, tant se me’n fot. Segur que aquestes actituds responen al meninfotisme? És més, encara que ho facen, sols ocorre en una determinada àrea geogràfica? Doncs els valencians, per a molts, som meninfots, com els catalans avars, els andalusos ganduls, la indecisió dels gallecs o cabuts els aragonesos. Tòpics típics que generalitzen conductes o maneres de procedir i que, de segur, no responen a la realitat més propera, però i què? El perill és passar-se’n massa i que el meninfotisme guanye, sinó feu memòria d’anteriors processos electorals (tema delicat) on el terme, potser, s’ha vist enlairat durant l’època on les corrupteles ens aclaparaven i ens feien enrogir. Una actitud que abasta falla, llengua, cultura, política, economia, societat, religió i convivència; imposant-se unes idees, creences, imposicions i opinions sobre altres perquè, en general, tot ens fa igual, passem, ens la bufa, ens la sua, i a mi, tant se me’n fot... La feina és molta i variada: si jo cuine, tu prepares casal, ell ajuda a plantar i un altre la crítica escriu. Aquesta relació social i cultural configura el caràcter propi del valencià al món de les falles i l’antropologia ho té present per conferirnos l’estatus que, en part i sempre salvant les distàncies, el defineix. Arribat aquest moment, jo passe, a mi me la bufa, me la sua o se me’n fot. Hi ha expressió més autòctona? I ara, que t’has endinsat en la lectura, que has assaborit una mica el regust de continuar... arriba el meu moment i com se me’n fot, ací et deixe perquè hi penses el que vulgues ja que a mi, tant se me’n fot.
Arqueòleg. Museu d’ Història i Arqueologia de Cullera
Meninfotisme Kike Gandía Àlvarez
El meninfotisme com a signe identitari en la història dels valencians
123 / Taüt / Cullera / 2022
Alló que sembla el més comú entre nosaltres, els valencians, és prou aliè als nostres veïns del territori peninsular: el meninfotisme. Tal és així que sembla complicat trobar una definició exacta del que vol adjetivar. El periodista Javier Paniagua, al diari El Mundo, traduïa el meninfotisme al castellà amb la popular expressió “me la sua”, és a dir: m’importa una merda (en una vessant més escatològica de l’assumpte). El Diccionari Valencià, molt més moderat, defineix el meninfotisme com “actitud d’indiferència respecte a alguna cosa que hauria d’interessar o de preocupar”. El que sembla cert, és que el meninfotisme està present a la genètica valenciana fins al punt que ha sigut un signe identitàri, identificador, del nostre poble al llarg de la Història. A tots ens ha sigut igual alguna cosa o hem passat del tema, o hem fet la vista grossa com si no anara amb nosaltres... però altra cosa és deixar l’empenta en la història del nostre país. I és que el meninfotisme està arrelat amb força entre els valencians, tan treballadors i apassionats, tan preocupats per allò seu, i tan poc habituats a mirar més enllà del seu melic i molt menys si té a veure amb l’esforç comú i la col·lectivitat. La tendència natural és més aviat a confiar que els altres vetlaran per la causa, ho apanyaran perquè sí, o vindrà resolt d’ofici, així és el tarannà valencià en assumptes de col.lectivitat. Un tarannà que ha deixat empenta en la nostra intrahistòria. Un dels testimonis més antics de meninfotisme al que ens han tingut acostumats els nostres avantpassats és produí a conseqüència de la visita d’una delegació valenciana a Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera, més conegut com el Comte Duc d’Olivares –favorit del rei Felip IV i qui veritablement
Retrat del Comte Duc d’Olivares per Diego de Velazquez a l’any 1624. Museu d’Art de São Paulo, Brasil.
124 / Taüt / Cullera / 2022
governaba a Madrid–, per tractar assumptes d’estat l’any 1626, quan davant la passitivitat dels valencians els qualificà com a “gent molt molla”. Altre personatge insigne de la història moderna del nostre país, l’il·lustrat Juan Antonio Mayans y Siscar, escriptor, anticuari, historiador, rector i germà de Gregori Mayans i Siscar, va arribar a dir a meitat del segle XVIII que els valencians no necessitaven qui ens fera malany, ja que sabíem arruïnar-nos nosaltres per si mateixos. Als anys 30 del segle XX el meninfotisme valencià justificat i arrelat fins a la medul·la, encunya la famosa expressió “el Levante feliz” per tal de manifestar la seua concomitància amb aquesta característica intrínseca tan valenciana. Efectivament, “el Levante feliz” ens desproveïa de tot signe geogràfic propi, manifestant que tant ens resultava estar en un cul de sac on érem tan iguals als veïns del nord com als veïns del sud. Un altra vegada tirem la vista enrere per cercar els orígens d’aquesta malaurada expressió. La professora d’Història de l’Art de la Universitat de València, Áurea Ortiz, ens explica que “la expresión Levante feliz se populariza en la prensa madrileña en los años 30 del siglo pasado, pero recoge un concepto que aparece en Valencia desde la segunda mitad del siglo XIX, cuando empieza la
Portada de la revista Eines amb un especial dedicat al “Levante feliz”.
125 / Taüt / Cullera / 2022
Desembre de 2010.
transformación burguesa, industrial y urbana de la Comunitat Valenciana”. Així, serà el segle XIX el punt cronològic on arranca, amb cartes d’identitat, aquest tret de la nostra personalitat com a poble, és el moment àlgid on la incipient burguesia valenciana té al seu abast la capacitat transformadora i innovadora, però que apoltronada en el meninfotisme i en la falta de iniciativa perdé el tren de la modernitat i del desenvolupament cultural, social i industrial que es donà a Catalunya, però no al País Valencià. El “Levante feliz”, a més ha tingut nefastes consequències per el nostre país. Tal com apunta l’arquitecta Eva Verdú, el meninfotisme ha permés els excessos urbanístics del passat –i potser del present– a què tan acostumats estem. Una manca de planificació urbanística que, des dels anys 60 del segle XX, ha sigut res respectuosa amb el patrimoni cultural o natural, amb el medi o els usos agrícoles tradicionals i que respon a un model urbanìstic basat en l’especulació i l’aprofitament abusiu dels recursos i el sol... I que hem fet nosaltres al respecte? Creuar-nos de braços i deixar fer. Així tenim el litoral valencià! I Cullera n’és un bon exemple, tan sols cal pensar en l’Illa dels Pensaments per a entendre-ho de primer. Quant de patrimoni cultural i arqueològic s’ha perdut per causa o en nom del meninfotisme!
126 / Taüt / Cullera / 2022
Però tot no queda hi, Francesc Martínez, president de l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, aporta un tercer drama: “La Generalitat ha favorecido la castellanización de nuestro sistema comunicativo y el conflicto lingüístico sobre el nombre de la lengua ha desmovilizado a la sociedad en la recuperación de la lengua”. Dures paraules per una realitat obscura i maquiavèlica. Vertaderament, l’importa a algú el que està passant amb la manipulació política de la nostra llengua? Sembla que no. Deixem fer i així ens va; hem passat de ser posseïdors d’una llengua d’origen medieval, culta i rica a una mena de “batiburrillo lingüístic” en el que tot val, i davant la passivitat dels ciutadans conformes amb el que hi ha. Podem afirmar que el conformisme cultural imperant es fruit, com no, del meninfotisme. Un colectiu que encarna a la perfecció la síndrome del meninfotisme és el del llauradors. Cristobal Aguado, president d’AVA, va fer una dura crítica del meninfotisme –tan arrelat entre els camperols valencians– al diari Las Provincias l’any 2017 doncs, defenia el president, que gran part de la culpa del menysteniment que pateix el camp valencià en les distintes administracions públiques, s’havia de cercar en “el secular meninfotisme de nuestros agricultores”, sobretot si es comparava amb altres realitats agràries on sí hi havia més militància i lluita. Cal esmentar una anècdota que es diu on les males llengues (o no tan males) conten que Felipe González, sent President del Govern espanyol, quan un debat s’encrespava i no hi havia manera d’eixir-ne, afirmava: “No valencianicéis el asunto”, en clara al·lusió al meninfotisme que impera en el nostre caràcter i la forma d’actuar davant assumptes importants i relevants. En poques paraules, l’expresident volia dir que som poc resolutius i menys eficaços que la resta, i per tant un mal exemple.
Cartell de la campanya de l’Ajuntament de Cullera per combatre el consum d’alcohol i el botellot entre els jovens de la localitat. Novembre
127 / Taüt / Cullera / 2022
de 2010.
Com que sembla que aquest tret genètic de valenciania pura és irreversible, cal veure els aspectes positius d’aquesta característica tan singular dels valencians, com que per exemple, gràcies al meninfotisme, és conviu amb relativa facilitat a la nosta terreta, o que et pots desentendre d’allò que no et complau encara que siga la teua obligació, o que agafes menys acalorades pel bé comú... És com viure en una comoditat permanent, en un estat de semidespreocupació no militant gens perjudicial. Per això, em quede amb la setència de la professora Áurea Ortiz: “Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del amor. Y el que lo ponga en duda es un mal valenciano”.
Aquest article ha participat en el XIé concurs d’articles de llibret de falles organitzat per JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera
Meninfotisme Óscar Agud
Ramsès II, el valencià
129 / Taüt / Cullera / 2022
No sabem a ciència certa la procedència de la paraula meninfot. Així mateix tampoc sabem d’on procedeixen els primers meninfotistes i quan començaren a dispersar-se arreu del món. Encara que el que si tenim clar és que la major part d’ells han arrelat aquesta forma de ser, pensar i viure a l’actual Comunitat Valenciana. Després d’investigar i intentar descobrir el verdader origen de la cultura del meninfot, creiem que és a l’antic Egipte, sobre el segle XIII a. C., més concretament a l’època del Faraó Ramsès II. Són tantes i tan variades les similituds entre Ramsès II i l’actual poble valencià amb el meninfotisme, que inclús, es pot arribar a pensar que tal vegada, els valencians procedim d’aquella estirp faraònica. A continuació relataré algunes d’aquestes similituds. Tot el món coneix la història de Moisès, concretament, quan juntament amb el seu germà Aaron van acudir al faraó Ramsès II perquè deixara marxar al poble hebreu, amenaçant que de no ser així caurien sobre Egipte 7 grans castics, coneguts a la història com les 7 plagues d’Egipte. Va ser en aquell moment, quan Moisès i el seu germà Aaron li relataren tot el que passaria si no accedia a les seues peticions, quan Ramsès II amb el meninfotisme que ens caracteritza als valencians els va dir que tant li feia, inclús veient tot el que estava patint el seu poble, a ell sols li interessava el seu benestar i el seu poder. Tant es així, que fins i tot ja utilitzava estratègies com les de construir temples, conquistar territoris per tal de distraure al poble i que pensaren què era el millor per a ells.
130 / Taüt / Cullera / 2022
De segur que a la història d’aquest fascinant faraó Ramsès II, amb el malnom d’«el Gran», trobeu multitud de coincidències amb la classe política existent a l’actualitat, tant a nivell internacional, nacional i, com no, valencià i local. Conversió de l’aigua en sang, aquesta plaga on l’imponent riu Nil va passar de ser la font de vida, a tots els nivells, de l’imperi egipci a transformar-se en sang. A hores d’ara i uns quants segles després la contaminació està transformant els nostres mars i oceans en uns abocadors. Cada dia augmenta la brutícia que viu al fons marí, les espècies marines estan, moltes d’elles, en perill d’extinció, altres contaminades i altres que fugen del seu hàbitat per a intentar sobreviure. Mentrestant als nostres faraons (polítics), se’ls en fot. Parlen de què hem de reciclar, però en compte de premiar aquesta tasca per fomentar-la sols pensen en gravar-la impositivament, aquest «negoci» al que li han vist un gran filó per a engrandir les seues arques. Arques de les quals, després, no es gasta ni la meitat d’aquests impostos per parar la contaminació. Tan sols saben dir-nos que està a les nostres mans però, realment, està a les seues, ells són els que tenen el poder a les seues mans. Pluja de granotes, és com a mínim el que ens pot acabar passant com no se solucione la gran plaga que suposa el canvi climàtic. Aspecte tan important, que com a teatre faraònic ens conten com s’ha de solucionar, mentre el meninfotisme se’ls passa per la cara quan comencen a parlar d’«agenda 20-30», d’«objectiu 2050». Si portem més de 30 anys sabent el que se’ns venia al damunt!. Cap estirp faraònica li ha volgut donar la importància que calia, tots han primat el benestar i la poltrona a un problema que es preveia a llarg termini, però que ha acabat sent a curt termini. Segueixen donantli el meninfotisme corresponent i culpant els ciutadans de la problemàtica, mentre ells arriben a reunions amb les seues respectives comitives en mitjans de transport que poc conviden a la solució del problema. Mort del ramat. Mort del ramat, de l’agricultura, la pesca i, en definitiva, de tot el sector primari. És el que està ocorrent, amb el lliure comerç, grans mercats internacionals i empreses amb més poder que els estats; afonen el sector primari que, malgrat ser el més important per a la supervivència
131 / Taüt / Cullera / 2022
132 / Taüt / Cullera / 2022
de l’ésser humà, és el més discriminat, abandonat i enfonsat de tots els sectors. Lamentablement, pareix ser que les autoritats competents no tenen prou competència per tal de poder solucionar el tema, però tanmateix pareix que se’ls en fot començar a solucionar-lo dotant de poder el sector primari per damunt dels interessos econòmics, que sols beneficien als empresaris de cadira, els que sense menejar cap dit al camp o la mar són els que més benefici aconsegueixen del mal pagat i agonitzant sector primari. Pluja de foc, pluja de cendra i foc és la que ha tingut en suspens tota una illa. Illa que ens ha tingut a tots en el cor a la mà veient com hi ha fenòmens, que són inevitables, a l’abast de l’ésser humà. Fenòmens que no es poden detindre, canviar o minimitzar les conseqüències i pèrdues, fenomen que ha arrancat del cor, part de la vida de la gent de La Palma. Hem vist als nostres faraons passar tots per a fer-se la foto de torn, deixar-se vore per tal d’aparentar que els importa i inclús ficar cara de preocupats. Ara sí, tres mesos després cap de les ajudes promeses han arribat a mans dels palmers. I, lamentablement, aquest fenomen no es recupera en 1, 2 o 5 anys, les pèrdues i la recuperació de la zona tardarà dècades, dècades en les que els polítics aniran practicant el meninfotisme cap a La Palma. Aquest ja no serà un lloc de notícia actual i aquesta gent estarà deixada de la mà de deu en els propers anys. Perquè així funcionen els faraons actuals, estan on i quan hi ha notícia, després, ni estan ni se’ls espera. Plaga de llagostes, si cap, la més violenta de totes. Violència a la que l’actual societat s’ha vist incrementada en els últims temps, violència de tot tipus: bandes llatines, atacs xenòfobs, furts amb violència, vandalisme, grups extremistes, radicals i ultres, però sobretot el flagell de la violència de gènere, eixa que, lamentablement, patim i que incomprensiblement és contra qui més prop tenim. Eixa violència que hem d’erradicar, eixa en la que no val el meninfotisme, en la que s’ha d’implicar la societat, però que ha d’estar ben legislada pels que manen. Estan bé els minuts de silenci i les concentracions en contra d’aquesta i altres violències. Però realment s’han de dedicar no sols minuts, sinó hores, dies, mesos per fer un ordenament on realment es castigue al maltractador com cal, es done seguretat
133 / Taüt / Cullera / 2022
a les víctimes i se les dote de la protecció i estabilitat necessària i, sobretot, que s’eduque com cal tant a les escoles com a les famílies, perquè la violència mai, mai és la solució. S’ha d’actuar però ja, amb aquesta plaga no hi ha cap minut a perdre. Dies en tenebres, en tenebres acabarem com el preu de la llum seguisca pujant, rècord darrere rècord de preu, acabarem comprant ciris per poder veure’ns. I no sols la llum, el gas, la cistella de la compra, l’aigua, els impostos i els productes bàsics. En definitiva, l’IPC pels núvols, però les pensions i els salaris per terra. Però als faraons, se’ls en fot. Ells, calentets, sense preocupacions i amb bons jornals. Que no sabíem, fa molts anys, que havíem de ser autosuficients en tot el que es puga? I més en les coses imprescindibles. Xina no està ací al costat, no es pot ser dependent d’un país, cal ser autosuficients. I cap estirp faraònica ha estat a l’altura, és més cada vegada hem anat a pitjor, externalitzant i depenent dels altres. Així ens va. Mort dels primogènits, ara del nostres avis i àvies, de pares i mares, germans i germanes. Aquest virus Covid-19 ens ha furtat la salut, la vida i ens ha canviat, sobretot als valencians, ja que una de les nostres identitats, com a bons mediterranis, és la convivència, la proximitat de la gent, ajuntar-nos, abraçar-nos, besar-nos i el que tant ens agrada, disfrutar de i amb la gent. Són mesos complicats i més quan no se sap quan serà el final, quan tornarem a vore la llum, a ser el que érem i a viure com vivíem. Ací no val el meninfotisme de ningú, però lamentablement i a causa de l’endeutament dels països, els faraons han d’anivellar la bàscula entre salut i economia. I lamentablement, pareix que prime l’economia, eixa economia que si fos solvent podria anivellar la bàscula perquè guanyara la salut per damunt de tota la resta. En resum, ací estic jo escrivint aquest article, que poca o molt poca gent llegirà, queixant-me de tot com si estigués a la barra d’un bar amb la colla d’amics. En compte d’eixir al carrer, queixar-nos com i on cal, com a bon valencià m’inunda el meninfotisme. Segurament faré el que tot bon meninfotista faria quan totes aquestes coses el superen i ja no pot més; anar-me’n de paella amb la colla aquest cap de setmana i que siguen altres els que solucionen la papereta, si la solucionen, clar. I si no, no passa res, a l’altre cap de setmana anirem de torrà.
Meninfotisme Óscar Agud
Deu manaments del meninfotisme
135 / Taüt / Cullera / 2022
1
Seràs meninfot sobre totes les coses.
2
No diràs m’importa o m’interessa en cap circumstància.
3
Te la suaran les festes, la política, les associacions i el veïnat.
4
Passaràs de ton pare, ta mare i de tota la gent en general.
5
No t’acaloraràs per res ni per ningú.
6
Si et foten ben fotut, te n’aniràs de paella o de torrà.
7
No protestaràs ni et manifestaràs per defendre els teus drets.
8
Sols protestaràs indignadament a la barra del bar per arreglar el món.
9
No consentiràs fer feina altruistament i te la bufarà la que fan els altres.
10
No desitjaràs la feina del proïsme i si pots, la criticaràs.
A.C. Falla Xúquer Cullera
David Ferrer Sánchez
Meninfot
137 / Taüt / Cullera / 2022
Si busquem la definició de “meninfotisme” trobarem expressions com “actitud d’indiferència respecte a alguna cosa que hauria d’interessar o de preocupar”. Hi ha gent que li dona tot igual, van a la seua, el que habitualment tenim el costum de dir que “li la bufa tot”. Eixa gent no es preocupa del funcionament d’una comissió fallera, no sap quines activitats s’han de fer per poder recaptar diners per a la comissió, ni si cal buscar col·laboracions perquè escriguen articles als llibrets, ni va a parlar amb els artistes fallers per dir-los les idees de les escenes, ni es calfa el cap amb els versets de les falleres o les crítiques dels monuments, ni va a muntar els escenaris dels actes que es realitzen durant tot l’exercici faller. I així podria dir moltes més coses que els que treballen per la comissió saben, però que els “meninfots” no s’enteren de res d’això. Sí que hi ha una cosa que fan, queixar-se. En eixe aspecte ja canvien la seua postura de “meninfotistes” i es creuen amb ple dret a opinar i criticar tot allò que els vinga en gana i que no els pareix bé. Sempre estarà relacionat amb el tema del consumisme, per descomptat. -“A mi, que no em falte de res, que per això pague la meua quota”. Això és el més important, que no els falte de res, ni menjar, ni beguda, ni coets. Que la xaranga de músics toque quan ells vulguen i a més, que toquen les cançons que a ells els agrade. Parle d’ells perquè estic referint-me als “meninfots” però estem en igualtat de condicions amb elles. Com pot ser que passes pel grup de Whatsapp un llistat per apuntar-se a un sopar organitzat per la comissió i que no s’apunten i després apareguen en el sopar? I damunt, si no tenen lloc, a criticar toca. I si els preguntes que per què no s’han apuntat, et diuen que se’ls ha oblidat o que simplement, ells passen. Quan a principi d’exercici es fa la reunió per decidir els monuments, on estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga.
138 / Taüt / Cullera / 2022
Quan toca arromangar-se el dia de la plantà, on estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga. Quan es demana ajuda per anar a cobrar les publicitats del llibret (perquè ja no vull parlar del tema que busquen ells les publis...), on estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga. Quan s’ha de preparar algun acte faller i fa falta gent per portar coses o muntar escenaris, taules, etc. On estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga. Quan es compren samarretes noves o polars i es demana per favor que passen pel casal a per ells, on estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga. Quan cal arreplegar la loteria i diuen que ja és l’últim dia per poder-la recollir, on estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga. Ací vaig a fer un incís perquè aquestes persones tenen el costum de demanar la loteria després de l’últim dia que es podia demanar, i si no en tenen, damunt s’enfaden.
139 / Taüt / Cullera / 2022
Quan cal pagar la loteria perquè ja és l’últim dia per poder pagar-la, on estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga. Quan s’ha d’anar a animar als nostres equips en les competicions esportives, on estan? Tots crec que sabem on estan, però no ho vaig a dir. Cadascú que pense el que vulga. Així podria escriure moltes més situacions on es donen a conèixer aquestes persones que ja formen part de totes les comissions falleres. Jo pense que si tots i totes pensem en algunes de les situacions que he anomenat abans, de segur que ens ve al cap alguna persona, estic segur. Tal vegada es podria donar també alguna recompensa a eixes persones, o almenys el premi al més “meninfot de l’any” però, possiblement, els donarà igual i tampoc guanyaria ningú. Una forta abraçada.
Meninfotisme faller Toni Sancasto
La pirotècnia i el “meninfotisme”
141 / Taüt / Cullera / 2022
És un dels qualificatius que més marca els valencians i com no, en el món de la pirotècnia. Com diuen alguns vells del lloc: “Mai seràs profeta en la teua terra” doncs açò és el que passa en la nostra terra. Tenim tan vist i tan mamat el tema de la pirotècnia que, “tant ens en fot” el perill, el treball arriscat dels professionals, fins a fer-lo tan nostre, que no li donem la importància que té. El perill, des de sempre, les mascletades que s’han disparat al carrer, ser com som fa que la dona que va a la compra et passa pel mig de la mascletà encara que estiga delimitada la zona amb cinta de seguretat; gent que es bota els límits només per preguntar a quina hora es dispararà... Botar-se els límits per a vore-la i quan vas a dir-los que allà no pot estar ... tant se’ls hi fot. Tracten, al professional pirotècnic, amb indiferència, sense fer cap cas a les recomanacions que fem, arribant, fins i tot, al punt d’haver de cridar les autoritats. En canvi, quan ixes de la comunitat, al professional, se’l respecta. El material amb què treballa, les distàncies i sobre tot donant-li importància a les decisions del pirotècnic.
142 / Taüt / Cullera / 2022
143 / Taüt / Cullera / 2022
Buscant en el record, trobava moltes senyals del me se’n fot a la pirotècnia. Anys enrere arribàrem a un poble de bon matí per a muntar la mascletà, per un costat, ens trobem amb la despertà dels festers i per altra els ressagats de la cordà de la nit anterior i nosaltres al mig de la plaça. De sobte, s’escolten alguns coets borratxos, sort que el material pirotècnic estava encara dins del vehicle... La nostra postura no era cap altra que denunciar a les autoritats, pel perill que suposava, la situació viscuda. El millor, la resposta que ens donaren: “Tranquils, això ho fan tots els anys i mai ha passat res”. Difícil d’entendre com es menysprea com de perillosa era la situació. Açò implica llevar-li importància i perdre-li el respecte a un material molt perillós. Això marca el passotisme de la gent d’esta terra sobre la pirotècnia. Passem de cintes de seguretat, tanques, senyals d’advertència del perill, només per saber quan es dispara, ficant-nos en un lloc molt perillós. El meninfot està als nostres gens i aixina ho demostrem dia a dia. Vos podria contar moltes anècdotes en tots aquests anys, però donaria per a un llibre, amb trilogia incorporada. Bo sigueu feliços, que alguns ho intentem. #viuideixaviure
Periodista. Associació d’Estudis Fallers (ADEF)
Meninfotisme faller Joan Castelló Lli
Valencians meninfots… però menys
145 / Taüt / Cullera / 2022
Dels valencians s’han dit i escrit moltes coses, algunes positives i altres no tant. De nosaltres han lloat el nostre esperit mediterrani, que ens porta a ser treballadors, hospitalaris, tolerants, extravertits, divertits, amb sentit del ritme i sorollosos. De nosaltres diuen que som treballadors perquè en el seu moment hem sabut prosperar gràcies a la nostra agricultura, a una artesania estesa entre els sectors econòmics i a una indústria incipient, encara que ara la situació no és gens pròspera; hospitalaris perquè en els nostres gens hi ha una mescla de les races i cultures que han passat per les nostres terres i que totes elles han deixat petjades recognoscibles; tolerants perquè integrem amb normalitat a gents de diferents races, religions i identitat sexual; extravertits perquè ens agrada relacionar-nos i compartir vivències i experiències; divertits perquè ens agraden les festes de tota mena, religioses o paganes, des de les falles, els moros i cristians, les muixerangues i els carnestoltes, fins a la Setmana Santa, el Corpus i les dedicades a la Mare de Déu; amb sentit del ritme perquè sentim passió per la música i ho demostrem amb la nostra extensa xarxa de bandes de música; i sorollosos perquè tenim una afició innata als focs artificials. Encara que siguen tòpics, és així com ens veuen, no sols en la resta d’Espanya sinó també a l’estranger. Però no tot és positiu. De nosaltres diuen també que som pusil·lànimes i passotes, que en moltes ocasions no ens involucrem en els problemes que realment són transcendentals en les nostres vides. Com va dir Joan Fuster, som meninfots. Ens és igual el que ocórrega en el nostre entorn polític, social o cultural. Cap esdeveniment alterarà la nostra rutina diària. Mostrem indiferència o desinterès per tot. Aparentment, no volem saber res de les coses que ens haurien de preocupar o interessar.
Amb el temps, l’estigma del meninfot s’ha quedat adherit a la pell dels valencians. I això ha propiciat una nova etiqueta: ‘Estar a la lluna de València’. En les últimes dècades, la fama de prosperitat, del Llevant feliç que diuen de nosaltres els que només tenen una visió centralista de la realitat espanyola, s’ha vist frenada per les successives crisis econòmiques que ens han fet perdre el ritme de creixement. I davant d’aquesta desfeta, els valencians hem mostrat indiferència i ens hem quedat de braços plegats, com quan van ser absorbides entitats econòmiques centenàries com el Banc de València o Bankia (hereua de la Caixa d’Estalvis de València). Recentment també s’ha associat la imatge de la Comunitat Valenciana amb obres faraòniques (Terra Mítica, la ciutat de les Arts i les Ciències), els grans fastos (la Copa de l’Amèrica, el Gran Premi de la Fórmula 1 i l’aeroport de Castelló, per exemple) i la corrupció política (el cas Gürtel amb totes les seues ramificacions) que han deixat a la Generalitat amb uns nivells d’endeutament altíssims.
146 / Taüt / Cullera / 2022
1949. Mercat de Russafa.
147 / Taüt / Cullera / 2022
1979. Obispo Amigó.
Així doncs, el meninfotisme és una mescla de fatalisme i falta d’autoestima. Si a aquesta situació afegim l’infrafinançament autonòmic, no és d’estranyar que al maig de 2020 el president de la Generalitat, Ximo Puig, exclamara: “Ni Llevant feliç, ni meninfotisme. Que ningú torne a parlar d’aquestos tòpics falsos de nosaltres. El Poble Valencià és solidari, responsable i treballador”. A eixa reivindicació per un nou sistema de finançament s’han sumat, de manera coral, partits polítics, agents socials (empresaris i sindicats) i la societat civil, demostrant així que, almenys per una vegada en la vida, no ha prevalgut el meninfotisme. Com tota regla té la seua excepció, de tant en tant sorgeixen figures que trenquen amb l’estereotip de valencià meninfot. Una d’ells va ser, sens dubte, Vicente Domènech El Palleter, que, segons la tradició històrica, el 23 de maig de 1808 va ser el primer a animar al poble valencià a alçar-se en armes contra les tropes napoleòniques que havien envaït Espanya. L’humil Palleter no va sucumbir davant el menifotisme:
148 / Taüt / Cullera / 2022
es va rebel·lar contra l’invasor i va defensar la independència de la seua pàtria. Un altre cas en el qual es va deixar de costat l’actitud meninfot i es va actuar tots a l’una va ser amb la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que va comptar amb el suport d’institucions (Generalitat i Ajuntaments), comissions i entitats falleres i sectors professionals i socials. Una vegada més es va deixar constància de la unitat d’acció en defensa d’un patrimoni cultural comú. Però anem a parlar ara de com han tractat les falles l’actitud meninfot dels valencians. Una primera amb un contingut d’aquestes característiques va ser Baix la figuera, d’Abelardo Guillot (Mercat de Russafa, 1949), en la qual es representava a un valencià dormint davall d’una figuera mentre espera que es realitzen una infinitat de projectes urbanístics que es demoren eternament. Molt representativa és també A la lluna de Valéncia, de Julián Puche Ferrándiz (Bisbe Amigó, 1979). Sobre una monumental lluna amb cara de dona, dorm un llaurador valencià, al qual uns angelets intenten despertar amb una campana perquè no perda el tren del futur. No obstant, la primera falla amb aquesta temàtica va ser A la lluna de València, d’Amadeo Desfilis (Guerrero-Sant Gil, 1921), a la qual van seguir A la lluna de València, de Ramón Bagán Labrosa (Cuba-Buenos Aires, 1943), i més recentment València en la lluna, de José Luis Ferrer Vicent (Regne de València-Mestre Serrano, 1982). En aquesta última composició, el cap d’un amable rei en Jaume contempla a una València minvant en el terreny polític, econòmic i social. Com a antídot al meninfotisme apareixen falles que intenten encetar una lluita per aconseguir un objectiu comú, com és el cas de Desperta, valenciana, d’Andrés Martorell (Ramiro de Maeztu-Lleons, 1981), representada per una lluna amb pentinat de tres monyos que contempla com el progrés de la regió marxa a pas de tortuga.
149 / Taüt / Cullera / 2022
2014. Na Jordana.
150 / Taüt / Cullera / 2022
1982. Mestre Serrano.
151 / Taüt / Cullera / 2022
De la pèrdua del poder econòmic valencià tractava la falla En construcció, de José Latorre i Gabriel Sanz amb disseny d’Ortifus (Na Jordana, 2014), en la qual es reflectia l’enfonsament i el descrèdit de les institucions financeres valencianes, representades pel Banc de València, arran del rescat de les entitats bancàries espanyoles realitzada per la Unió Europea a conseqüència de la crisi econòmica de 2008. De l’actitud no sempre diligent dels valencians parlaven també les falles amb el lema Ser o no ser, de Vicente Almela Caballé (Sant Vicent-Periodista Azzati, 1983) i Ser o no ser currants, de Pedro Santaeulalia Serrán (Nou Campanar, 2005), que plantejaven si paga la pena ser o no ser valents davant els problemes que ens planteja la vida. Com a falla representativa dels fastos de la primera dècada del segle XXI és obligat citar El desafiament, de Pedro Santaeulalia Serrán (Nou Campanar, 2007), amb el llaurador que guanya als grans equips internacionals en una singular regata, L’Albufera cups. Llavors, el meninfotisme és per naturalesa un senyal d’identitat dels valencians? La resposta és no: un poble meninfot per naturalesa no tindria una societat civil com la que té València, ni una xarxa de bandes de música com l’existent, ni una xarxa d’associacions festives, ni hi hauria hagut lluita contra la corrupció. L’etiqueta roman, però no som tan passotes com aparentem.
A.C. Falla El Canet
Meninfotisme faller Juan Gabriel Figueres Hernández
Menfotisme als llibrets... Pot passar!
153 / Taüt / Cullera / 2022
Fer un llibret i obtenir un premi que et cagues no és tan fàcil com es pensa més d’un, que creu que obtenir un premi es fa amb poc d’esforç, quan normalment és un xicotet grup (de vegades, de manera individual), que es passa nits sense dormir per tal que la comissió tinga una difusió cultural i un producte a l’altura del que es mereix. Però el que passa, de vegades, és que demanes ajuda en alguns aspectes del llibret i la gent passa de l’aire i, amb això, t’encens amb flama. Dit d’una altra manera, apareix el menfotisme als llibrets. En quins aspectes? Seguiu-me, a continuació. El primer punt, pel que fa a la recerca de finançament. Per a fer un bon llibret, fan falta nombroses publicitats i ací comença l’estampida per a no fer-les. La gent passa de l’aire, tal vegada si la quota fora debades per fer publicitats, sí que ho farien, però tot no pot ser. Però els coordinadors, delegats, o matats del llibret necessiten ajuda, i la gent s’ho passa pel... A l’hora de demanar col·laboracions literàries, passa més del mateix. I si la tens, sol passar que la tens fora de temps i fa que la teua maqueta es retarde i acabes amb l’aigua al coll, sense haver revisat com cal aspectes com peus de foto, faltes d’ortografia o altres aspectes que fan que el coordinador s’ho vulga deixar d’una vegada. I això, senyores i senyors, no és bo. Un altre aspecte és a l’hora d’aportar fotografies. No aporten, però procura que certa persona no isca en les fotografies, que fumaràs per tots els costats! A més, a tota hora estàs recordant quins són els canals pels quals has d’enviar les fotografies, i te les envien per on toca i després
154 / Taüt / Cullera / 2022
encara es queixen que per què no apareixen les fotos o per què els apareix la cara pixelada. I ja, per a rematar-ho, si guanyes un premi a València, va a recollir-lo la presidenta o president, les Falleres Majors, el President Infantil, les seues mares, la parella del coordinador/coordinadora i algun faller més, mentre la resta es troben pegant-se la fartera en el casal. Ni tenint l’autobús gratuït! Tota aquesta sèrie d’accions fa que el que fa el llibret es creme fàcilment i vulga abandonar el món dels llibrets. Molts d’ells aguanten com a borregos perquè els agrada, però molts han decidit enviar a fer la mà el llibret per falta de suport de la comissió. I, això no pot ser. Aleshores, apliqueu-vos! Més ajudar i menys menfotisme!
155 / Taüt / Cullera / 2022
Filòleg i Faller de l’A.C. Falla Rei en Jaume I
Meninfotisme faller Salva Andrés Martín
Ens en fot la falla... Però no el premi!
157 / Taüt / Cullera / 2022
Com si es tractés del dia de la marmota, cada any es repeteix la mateixa història. Arriba el moment de confeccionar el pressupost i mentre es debat quants diners ens gastarem en fartades, festes, i altres partides que per a alguns podran resultar més o menys profitoses, al meu cap sols hi ha un pensament: la falla. Que hi quedarà per a la falla? Resulta exageradament irònic que l’element que és (o hauria de ser) l’eix vertebrador de la nostra festa siga el primer damnificat quan cal rebaixar diners d’alguna partida del pressupost. O l’últim a tenir en compte a l’hora de confeccionar-lo. Malauradament, açò passa en moltes comissions, i és perquè a un nombre elevat de fallers se’ls en fot la falla, ja que són diners destinats a cremar-se. Així mateix, quan es presenta l’esbós a la comissió, aquests fallers reprenen l’interés en ella. Això ens plantarà? De veritat no hi havia altra de millor? Un altre any que no guanyarem! Podria escriure aquestes i mil frases més semblants, però amb unes poques ja us podeu fer a la idea del que vull transmetre. Torna a ser increïblement irònic el fet que, els mateixos fallers que decideixen abaixar el pressupost a la falla, siguen els primers a criticar-la. Però no se us en fotia la falla? No volíeu llevar-li pressupost? Els artistes no poden fer miracles, i menys en falles amb pressupostos modestos. Finalment tenim el que paguem. I no ho dic amb acritud, ja que a mi tampoc m’agradaria treballar debades.
158 / Taüt / Cullera / 2022
La falla torna a ser oblidada fins que, cert dia, a algú se li ocorre que podríem visitar el taller de l’artista. Bona idea. O mala, segons el punt de vista (pregunteu a alguns artistes). Personalment, que tot aquest món m’apassiona, em pose mal en les visites grupals. Gent que toca tot allò que troba per davant. Altres que critiquen la grandària de la falla (evidentment, són els qui normalment no volen apujar-li el pressupost) davant de l’artista. I el pitjor de tot, el típic que li demana un parell de ninots de més a l’artista com si demanés un got d’aigua. No saber comportar-se en un taller faller és equitativament proporcional al fet que no t’importe la seua feina ni la falla. Per fi arriba la plantà. Un dia en el qual les comissions treuen al carrer el treball de tot un any. Un dia per a treballar de valent i deixar la falla enllestida per a la visita dels jurats. Com sempre, hi ha qui li agrada col·laborar en aquestes tasques: transport, muntatge, posar la gespa, preparar les crítiques, cercar-la amb l’encordat... Hi ha any
FCG / Shutterstock.com
159 / Taüt / Cullera / 2022
que es fa de matinada fent aquestes tasques, i açò es podria evitar si els “ens en fot la falla” col·laboraren una mica. Però no, estan massa ocupats passejant el got, del qual deuen pensar que té potes, perquè creuen que si l’amollen eixirà corrent. Finalment, arriba el lliurament de premis. I malauradament el resultat no ha sigut bo. Endevineu qui són els primers a obrir la boca per a sentenciar a l’artista i advertir que ja sabien del resultat des que es va escollir l’esbós? Exacte. No ho diré per no reiterar-me, així i tot, de segur que heu encertat. En definitiva, no podem deixar que se’ns en fota la falla durant tot l’any si després volem obtenir un bon premi. Treballar conjuntament i apostar per la falla és la clau per a aconseguirho. No és una fórmula que puga garantir l’èxit, tanmateix, ben segur ens donarà com a resultat un treball del qual ens podrem sentir ben orgullosos. I si no, podem deixar que el cicle torne a començar.
Rector de la Basílica de Sant Jaume d’Algemesí
Se me’n fot de tot Joan Carles Alemany Vicens
Se me’n fot la passió de Crist, som més de l’alegria de la pasqua
161 / Taüt / Cullera / 2022
El poble valencià és víctima de la seua boníssima ubicació planetària i no diguem res de Cullera, en particular. Un bon clima, una terra fèrtil, el mar, la muntanya, el riu, les marjals, l’estany... tot és abundància i generositat. Això fa que passem de tot, ja que sense molt d’esforç es pot viure i de fet, es pot viure molt bé. Aquesta situació ens porta a disfrutar i a viure sense massa preocupacions, donant un caire superficial a les nostres vides fugint de tot el que comporte preocupacions i mal de caps. Jo crec que aquest estil també s’ha traduït en la manera de viure la nostra expressió religiosa. Els valencians fugim de la part dramàtica de la nostra fe. De fet, la nostra Setmana Santa no es tan sentida com en altres indrets tan solemnes com Castella o Andalusia. Les nostres processons, excepte algunes honroses excepcions, som mes bé senzilles i populars, això de celebrar la passió redemptora del Senyor, el seu patiment a la creu, la seua mort i sepultura son coses que ens fan llàstima i, tant de bo, no hagueren passat. Allò que veritablement ens ix bé és la Pasqua, l’alegria de viure la resurrecció del Senyor, la festa, les felicitacions, eixir a menjar-se la mona amb la família, els amics, el catxerulo, les risses, passar-ho bé, dedicar dies a ballar i brindar,... això va més en consonància amb la nostra idiosincràsia de passar de tot i no deixar de disfrutar. Els valencians som un poble en festa i això, al mateix temps que ens identifica, ens fa acollidors i respectuosos els uns dels altres. Tot i que tenim una tendència a convertir-ho tot en bulla, jo crec que no passem els uns dels altres, com no podem passar tampoc de reconéixer el gran valor que té l’evangeli perquè no passem de llarg davant del sofriment de les persones i puguem alleujar-les i acompanyar-les, tal i com ens ensenya el Senyor que diu que no ha vingut per ser servit sinó a servir.
Professora i fallera de La Bega
Se me’n fot de tot Noemi Pérez Cerdà
Educació, fuig
163 / Taüt / Cullera / 2022
Des que era menuda, ma mare sempre em va insistir en que l’educació era l’única manera d’avançar, un ascensor econòmic i social. Estudiar m’ha servit per a elegir, escollir un d’entre tants i diferents camins. També m’ha permés reciclar-me o reinventarme, canviar el món de la traducció pel de la docència. I tinc molt clar que els principals responsables de totes estes decisions són, d’una banda, l’escola i, d’altra banda, la meua família. Probablement els meus pares són qui més s’han preocupat pel meu futur encara que sé, malauradament, que la meua realitat no és igual que la de la resta de la gent. Hi ha una gran part de la joventut que s’ha criat en famílies desestructurades, amb conflictes constants i on la màxima que prima és la de la supervivència. Els adolescents que no tenen la sort de desenvolupar-se en un entorn saludable i acollidor tenen moltes més probabilitats de ser condemnats al fracàs escolar i a un futur laboralment i econòmicament precari. I què pot fer l’escola davant este panorama? Què puc fer jo, com a docent, per a ajudar una alumna desencantada amb la vida? Jo crec que la voluntat de la majoria del professorat és donar la mà a tots, sobretot a qui més ho necessita. Però les bones intencions no servixen de res si darrere no hi ha un sistema
164 / Taüt / Cullera / 2022
165 / Taüt / Cullera / 2022
educatiu que les recolze. Resulta curiós que les persones que menegen els fils de l’ensenyament no pertanyen a este gremi. Qui fa les lleis, qui decideix com s’ha d’educar els fills és gent que no conviu amb l’alumnat i, per tant, no sap quines són les seues vertaderes necessitats. Fa anys que el professorat demana una reducció de les ràtios, contractació de més professorat per poder atendre la diversitat com cal i menys paperassa burocràtica que facilite la preparació de les sessions i materials. I sabeu què? Que en cap reforma educativa s’ha tingut en compte alguna d’estes peticions. Caldria que els governants ens escoltaren, ens preguntaren, ens dotaren de recursos i prioritzaren els desitjos dels centres educatius –i no els seus– perquè els xiquets i xiquetes que reben una educació pública digna i de qualitat seran, com a mínim, adults amb esperit crític i perspectiva de futur.
Se me’n fot de tot Alejandro Creus Font
Als meus 50 anys no ho he vist tot
167 / Taüt / Cullera / 2022
Considere que el “menfotisme” és una actitud i un pensament molt estés entre els valencians; però no és exclusivament nostre. Apareix en molts àmbits i també al món de l’esport com intentaré exposar en este escrit. A nivell personal, per fer front a les meues pors, que encara no són poques als 50 anys, em vaig enfrontar un dia a un lleó, un altre a un bou i un altre a un tauró. Creia, ignorant de mi, que així m’alliberaria per complet de totes elles. Quant que em faltava per saber… També em queda desprendre’m, en molts aspectes, d’este “menfotisme”. Mare meua! Sí que em queda treball per fer! En nombroses ocasions la por excessiva ens fa pensar i actuar malament i, com a resultat, ens passa el que ens passa. A un determinat nivell esportiu, moltes vegades la por apareix pel fet de no guanyar i, per tant, perdre prestigi, reconeixement, títols, beneficis, diners, la carrera esportiva, pèrdua de confiança… Per evitar que ens passe açò, hi ha ocasions que apareix el “me se’n fot” per aconseguir allò que volem. Com a mostres, les següents: A les últimes Olimpíades de Tòquio, es quedava sense representació com a país Rússia per pràctiques gens respectables en utilitzar el dopatge. Els trastorns que es provocava, fa anys, a les esportistes, aprofitant-se de les seues característiques com a dones, per augmentar el seu rendiment esportiu.
168 / Taüt / Cullera / 2022
Els entrenaments inhumans a les gimnastes en determinats països asiàtics. Jesse Owens, un dels millors atletes de la història, va demostrar a tots que podia guanyar tot i ésser negre. La raça ària no va ser suficient per derrotarlo. Així, Adolf Hitler li va negar el reconeixement que haguera merescut i, al mateix temps, va fer el possible perquè no tinguera cap presència ni repercussió als mitjans de comunicació tot el que havia obtés. Evidentment, no ho va aconseguir. El boxejador Mike Tysson va arrancar d’un mos un tros d’orella a un rival durant un combat. Un gran com Zinedine Zidane, en el transcurs d’una final d’un Mundial de Fútbol, li va fer una cabotada a un altre jugador al cap. Maradona va marcar un gol amb la seua mà. El grandíssim tennista John McEnroe, de manera habitual, esclatava en discussions amb jugadors i jutges trencant les seues raquetes. Per sort per a tots, existeixen actituds i pensaments ben allunyats del “me se’n fot”. Anomenaré sols dos exemples ben dignes: En una final de la Copa del Món de Rugbi, la selecció sud-africana va saber unir-se i guanyar. No sols va suposar una gran victòria esportiva, sinó que també significà la unificació d’un país segregat pel racisme. En un triatló pròxim a casa nostra, a pocs metres de meta, l’esportista que anava al capdavant va errar el camí ens els últims metres. El segon esportista, a uns metres d’ell, que sabia que en el que restava de carrera no li retallaria la distància si el primer no es perdia, es va frenar, va esperar que tornara el primer esportista per la trajectòria correcta, i el deixà guanyar. Espere que el desig del baró, Pierre de Coubertin, encarregat d’organitzar les I Olimpíades de l’Era Moderna a Atenes 1896, dure per sempre. Ell volia demostrar que l’esport ens ajudaria a detindre les guerres, fer competicions saludables, sense trampes, ni discriminació i així fer del món un lloc millor.
Donatas Dabravolskas / Shutterstock.com
169 / Taüt / Cullera / 2022
Rapsode i contador d’històries @david_vid_rapsode www.elpetiteditor.es/david-vid
Se me’n fot de tot David Vid
Vuits i nous i cartes que no lliguen
Com que molts polítics, polítiques, politicxs, etc (binaris i no binaris) no tenen ni un clau en les seues administracions, i passen de demanar almoina, han decidit convertir-se en els humoristes que donen color al menyspreat temps que vivim. Sols cal llegir els diaris, veure les notícies o fer un tomb per un ajuntament qualsevol.
171 / Taüt / Cullera / 2022
Tinc un partit i una ideologia dic el que dic sense cap covardia més tard o d’hora, m’arribarà sentència car no interessa qui no llepa amb paciència. Autocrítica i crítica. Ovidi Montllor Com que molts polítics, polítiques, politicxs, etc (binaris i no binaris) no tenen ni un clau en les seues administracions, i passen de demanar almoina, han decidit convertir-se en els humoristes que donen color al menyspreat temps que vivim. Sols cal llegir els diaris, veure les notícies o fer un tomb per un ajuntament qualsevol. Hom ja no pot viure sense “l’Ayusada” del dia, la xispa dels botànics de torn o la “Mayorada” setmanal en forma d’autoafirmació i divinitat perpètua. Tot això, però amb l’únic objectiu clar (i net) de fotre’s els calés que humilment s’han posat com a sous. Mentrimentres el vulgo, els vassalls, el poble ras (i curt) a tragar sense dir ni pruna. Per a què, pensa més d’un, si total, faran el que els passe pel forro dels innombrables (a veure quin dels dos els penja més).
172 / Taüt / Cullera / 2022
La febril aparença de preocupació pel poble pla no oculta el que és una realitat. Sincerament, els importem un tifa, un cagarro, una bonyiga de bou estofat. Se’n foten en la música i els tocadors. Apliquen una màxima al seu dia rere dia: qui vinga després que tanque la porta. I això no deixa de ser simptomàtic d’una societat malalta. Eixa en què els polítics són els monologuistes. Eixa en què qui menys es preocupa del bé comú més triomfa. És el que vivim, no ens enganyem. Una realitat social en la que el més animal i qui la diu més grossa guanya punts. Els podem veure en qualsevol púlpit amb els seus monòlegs barats i insulsos. Mentre despotriquen i ofenen amb barbaritats, són capaços de carregar-se a vertaders genis de l’humor com el Buenafuente, el Toni Soler... Què en diria Gila, tot plegat? “¿Es el enemigo? ¿A qué hora piensan atacar mañana?”. Doncs cada dia a les set del matí.
173 / Taüt / Cullera / 2022
No errem si afirmem que a nou de cada deu polítics els importem un pimentó torrat. Sols cal buscar al que sí es preocupa. La societat d’avui està impregnada d’un meninfotisme tan autòcton com perillós. I la classe política segueix el mateix patró. Tot açò recorda els Faemino y Cansado fent de Arroyito y Pozuelón. No deixem de ser un país d’acomplexats que pensem que qui governa té la veritat absoluta. Però cal deixar clar que no són més que vuits i nous i cartes que no lliguen. Al final, com deia el gran Pepe Rubianes, “que se metan la política en el culo y que les explote”.
Se me’n fot de tot Àlex Morales
Joves combatius i responsables
175 / Taüt / Cullera / 2022
No cal repetir la famosa frase socràtica de què els joves criden als seus pares i incomplixen les normes, perquè sempre ha estat utilitzada com a referència per a considerar la joventut la culpable de tots els mals existents. Hui en dia aquella frase pronunciada a l’antiga Grècia té i seguix tenint actualitat. La joventut és sens dubte un estat d’ànim social que resol problemes, que en posa d’altres i que sempre mira amb un optimisme nat la vida. Tot ben al contrari, la visió adultcentrista de la societat genera immobilisme i una necessitat de conservar certs aspectes per a què, sense remoure massa el terreny, el status quo dels grans no siga excessivament mogut de la seua posició. La gent jove som irreverents per naturalesa, i ho som perquè considerem les coses molt més volàtils que els adults, i sobretot perquè mirem la vida, com he dit adés, amb una altra perspectiva. Durant esta pandèmia del Covid19 se’ns ha posat en nombroses ocasions en el punt de mira i inclús alguns han tingut la gosadia de considerar-nos els culpables dels massius contagis. Pose com a exemple les orgies i festes que mig poder executiu i altre mig poder legislatiu del Regne Unit es muntaven en plenes restriccions per la pandèmia, i això que la mitjana d’edat passa els 50 anys.
176 / Taüt / Cullera / 2022
Als i les nascudes a finals dels 90 ens ha tocat viure una crisi econòmica brutal com va ser la de l’esclafit de la bombolla immobiliària amb la caiguda dels Lehman Brothers, i no contents amb eixa crisi que va marcar la nostra adolescència ens repetiren que havíem d’estudiar, d’esforçar-nos i de formarnos quan en veritat ho hem fet, sent la generació més preparada de la història recent, ens hem trobat amb un mercat laboral fosc, precari i incapaç de generar-nos més expectatives que les de sous indignes i una taxa d’atur desesperant. Ací de fet les administracions públiques en els darrers anys de governs progressistes han tingut especial atenció cap al nostre col·lectiu, i sort que eren i són progressistes, tot ben al contrari, amb la dreta al poder haguérem menjat pa i aigua per a esmorzar, dinar i per a sopar mig gallonet de taronja; La riquesa del neoliberalisme, veges a vore.
177 / Taüt / Cullera / 2022
En un context amarg cap a la gent jove, amb la salut mental disparada especialment des del confinament i una culpabilització adultcentrista, enormement irresponsable i injusta, malgrat tot açò, hem sabut afrontar els reptes que ens han vingut i els que ens vindran. Som la generació que ha eixit al carrer per demanar igualtat entre homes i dones, som la generació que està dient prou a la desfeta mediambiental generada per un passat de contaminació i polítiques insostenibles. Som eixa generació que vol resoldre l’emergència climàtica que significa que el Brosquil no existirà quan nosaltres estiguem a punt de jubilar-nos. És injust eixa mirada irresponsable de què els joves ens passem el dia fumant porros i fent-nos cerveses, que potser ho fem, evidentment que ho fem, tal i com també ho feien els adults més adults i els vells més vells quan eren joves, però la realitat és que les nostres drogues no són precisament eixes, sinó les del joc abusiu que suposen les apostes esportives o la pròpia droga de les xarxes socials associades a les TIC o videojocs que sí poden arribar a ser un problema i que junt amb la salut mental han de ser temes que ens preocupen i ens ocupen, tant els polítics com la societat en general. Si d’alguna cosa podem estar orgullosos és que som una generació imparable que mira al futur amb optimisme, entre altres coses perquè tenim la certesa que, com deia Fuster - que millor citarlo quan fa 100 anys que va nàixer - tot allò que no fem nosaltres serà fet contra nosaltres.
Se me’n fot de tot Joan Marc Garcia Font
Joventut, diví tresor… segur?
179 / Taüt / Cullera / 2022
Joventut, diví tresor. Quantes vegades ens han dit açò? Què fàcil i feliç pareix la vida dels joves des d’altra perspectiva. Pensen que les nostres vides sols són diversió, felicitat, festa… Però hi ha moltes coses que no es veuen o que no es volen veure, i això se me’n fot… Se me’n fot per la poca importància que dona la societat del nostre país a la salut mental dels joves. Sent el suïcidi la causa de mort més freqüent en la franja d’edat dels 15 als 30 anys, sols per darrere dels accidents de trànsit. Se me’n fot que moltes vegades, es critique a la gent jove per emigrar a altres països en busca d’una vida millor. Se me’n fot perquè Espanya encapçala la llista de països de la Unió Europea amb major taxa d’atur juvenil. Se me’n fot que la mitjana d’atur juvenil a Espanya duplique la mitjana de la Unió Europea. Se me’n fot que quasi quatre de cada deu joves es troben a l’atur a Espanya. Se me’n fot que al nostre país, quasi sempre es demane experiència laboral per a poder dur a terme un ofici. Se me’n fot, perquè si no se’ns atorguen més oportunitats als joves, com guanyarem experiència? Aquests anys de pandèmia no han sigut gens fàcils per a ningú però, en especial, han sigut molt durs per a la joventut. Se me’n fot que a qui primer es culpava de l’augment de contagis quan no disposàvem d’una vacuna era a la joventut. Se me’n fot que ara, que disposem d’aquestes vacunes, no se’ns haja agraït prou la nostra responsabilitat quan ens ha tocat vacunar-nos, sent la franja d’edat dels 18 a 29 anys la que va tindre un percentatge major de vacunació. Se me’n fot que no es parle d’un altra pandèmia ocasionada per la COVID-19, la de la depressió en la joventut. Una depressió causada per una situació que ens ha deixat un futur incert i se me’n fot perquè els que han de viure eixe futur són els joves. Se me’n fot la poca ajuda que tenim els joves en moltes ocasions. Se me’n fot que per ser jove, es done per fet que som feliços i que no tenim problemes. Se me´n fot que la joventut siga per a molts, un “diví tresor”.
Capítol 3 Comissió infantil “pocavergonya”
Tots dos eren fallerets, un xiquet i una xiqueta els dos lluitant de valent per perdurar en la festa. La lluita fou desigual, pel gran desnivell de forces, però en estar prop del final, renasqueren velles glòries. Velles glòries que ajudaren, en el combat cos a cos, derrotant a la pandèmia, i enviant-la al calabós. Per molt que ella ho intenta, contra ells no va poder, volia que es feren grans, però ells continuaven xiquets. Si es feien grans no podien, representar als xiquets, però l’esperit faller atura en el seu creixement. I si bé el seu cos avança, es va detenir la ment, que no és igual créixer d’alça, que créixer de pensament.
Compromís que els ha portat, a la falla representar. Pablo i Gema ho faran, amb orgull i amb dignitat. I aquest serà el seu gran any, aquest any tindran l’honor de ser, ell president dels xiquets, i ella fallereta major.
182 / Taüt / Cullera / 2022
La història amb ells tenia un deute, i es va atorgar el permís, i una vegada superat el repte, compliren el seu compromís, Ramon Marí Bohigues
Gema i Pablo
FMI i P. Infantil
Vaig a contar una història, una heroica epopeia, que narra una èpica lluita, de dos xiquets i una pandèmia.
183 / Taüt / Cullera / 2022
Loles Gil
A Gema
185 / Taüt / Cullera / 2022
Des d’aquell dia del mes de maig de 2019 en què tingueres el regal més desitjat i esperat per tu, el de ser elegida FMI de la falla Taüt, han passat mil emocions, mil sentiments, mil circumstàncies que truncaren aquest somni però, malgrat les llàgrimes, el disgust, el fet de no comprendre una situació a escala mundial tan complicada, fins i tot per als adults, allò que no es va truncar mai, ni es va perdre en tu, va ser l’esperança i la il·lusió de què algun dia podries disfrutar del teu regnat. Doncs, sembla que, poc a poc, el somni va apropant-se, hem espolsat la indumentària que fins i tot va quedar per estrenar, aparcada a l’armari , perquè, en un no-res, torne a posar-se sobre tu i balle al mateix so que tu, feliç, il·lusionada, esperançada i alegre en veure el teu somni fet realitat. Desitge que així siga i que aquestes falles 2020/2022 queden enregistrades a la teua memòria, no sols per ser les falles COVID sinó per ser les més especials que mai viuràs en companyia de Pablo, Mònica i la vostra comissió. Que mai ningú apague la llum que desprens, la força de guerrera i el pragmatisme que et caracteritza per a encaixar les adversitats i eixir més forta d’elles, sempre amb un tímid somriure. Somriu xiqueta meua perquè el teu somni està al girar el cantó.
Carlos García
A Gema
187 / Taüt / Cullera / 2022
Com es pot explicar els sentiments viscuts per una xiqueta al llarg d´aquests dos anys? Si per a una adult és dur afrontar la “no festa”, pel treball, per l’espera, per la il·lusió que representa la festa... com explicar-li a eixa xiqueta, a qui un dia li feres la festa perquè era la Fallera Major Infantil, que viu una proclamació, una presentació, diversos actes fallers, prova de vestits i… un dia abans de complir el somni complet, li has de dir: «NO, aquest any no…» Durant dos anys seguits, que es diu prompte, uns xiquets, que tan sols volien complir el seu somni, han demostrat tindre seny, saber estar i paciència i han sabut dur aquesta situació de forma admirable. GEMA, has tingut dos anys de regnat, que ningú haguera volgut. Aquest serà el tercer i serà el teu REGNAT REAL, aquell amb què somiàrem amb tanta força i il·lusió quan eres una xiqueta. Hui ja convertida en doneta, puc dir-te que he aprés molt de tu, que he sigut un admirador teu per com estàs afrontant les difícils situacions que t´ha tocat viure i com estàs enlairant la teua vida, i vull que sentes el meu orgull com a pare. Et veig cada dia jugant, xarrant amb les amigues i amics, conversant amb mi, segura, feliç… i veig la regina que eres, la que sap el que vol i la que gaudeix del que té. Veig a una regina silenciada per la maleïda pandèmia, però que, en arribar març, obrirà ales i volarà com mai ha fet cap fallera major infantil. I el meu cor anirà amb el teu somriure i gaudirà i plorarà d´amor i de feliciat per tu. Perquè Gema, passe el que passe, tu sempre seràs la meua xiqueta, la meua doneta, la meua regina.
Mónica Marí Peris
A Pablo
189 / Taüt / Cullera / 2022
10 de març de 2020, dimarts. Un dia normal, encara que tu ja portaves temps dient-me que una cosa estranya notaves en l’ambient perquè no paraven de passar coses rares. I una enorme melancolia em va envair quan em vas confessar que alguna cosa anava a passar. Vaig resar una i mil vegades perquè això no ocorreguera, perquè no volia que ningú esborrara el teu somriure permanent al rostre quan els deies a tots que aquell any tu anaves a ser el president infantil de la teua falla, la falla Taüt. Però la vida es compon de casualitats, moltes vegades incontrolables, i aquella nit, van interrompre el telenotícies per a informar-nos que les falles quedaven ajornades. No puc explicar què vaig sentir allí en aquell moment, però sí recorde el sentiment que va omplir el meu cos quan va sonar el telèfon i vaig veure el número de la teua mare en la pantalla del meu telèfon, i el teu plor descontrolat em va omplir d’una profunda tristesa que encara hui arrossegue. L’endemà tampoc va ser fàcil perquè no paraves de plorar i preguntar-me per què la nostra família havia tingut tan mala sort. “A marta i a Nerea els cau la falla i a nosaltres açò…”, no paraves de repetir. I llavors va arribar el caos… la quarantena. Les classes en línia, les baralles pels deures que mai tenies ganes de fer, encara que després et duraven 5 minuts. Un temps massa valuós per a perdre’l pense ara.
190 / Taüt / Cullera / 2022
Vaig pensar que seria esgotador, que podria ser una bomba de rellotgeria. Però m’equivocava, i molt, perquè descobrírem moltíssimes coses junts. Com que podíem prendre un bon aperitiu en una terrassa de tant sols uns quants metres, que les maratons de pelis amb roses són el millor pla del món, que una partida de Monopoly et convertia en el rei, encara que tu sempre seràs el capità i que podíem menjar dolços sense eixir de casa perquè teníem dues mans per a cuinar-los. I és que és cert això que diuen que els xiquets teniu una facilitat tremenda per a adaptar-vos. Que sou xicotets, però no ximples i que heu entés, abans que molts adults, que això és responsabilitat de tots. I jo no sabia que contestar-te quan em deies que era molt injust que tu t’havies de quedar sense falles i altres no podien estar quetes a les seues cases, que era simple i divertit, entenent que això era el més just en aquell moment, encara que tu també trobares a faltar els teus germans xicotets i els hagueres de veure a través d’una pantalla en una curta videotelefonada. Recorde les meues visites al supermercat quan em demanaves: “Em portes una sorpresa? I a l’estona, la teua cara quan després de saltar al meu costat descobries un ou Kinder en alguna de les bosses. Si et soc sincera, encara no sé com seran o si les podrem viure al 100%, però sé, en mirar la teua il·lusió al rostre, que seran les millors que podria mai haver somiat, perquè he aprés que fins i tot dels mals moments podem aprendre.
191 / Taüt / Cullera / 2022
Carlos del Amor, en uns dels seus vídeos que van eixir durant la quarantena, va dir: “sembla que ha passat mitja vida, però tot tornarà. Tardarà, més o menys, però tornarà. Valorarem, quan torne, les xicotetes coses. Les que ara no tenim. Les que donàvem per fetes”. I altres en milers de missatges de WhatsApp deien: “teníem la loteria i no ens havíem adonat.” Ara em fa riure, per a ells la loteria és viatjar pel món sense haver d’ensenyar un passaport, eixir de festa fins a les mil o poder llevar-se les mascaretes al tren perquè els atabala. Per a nosaltres la loteria és molt més que això. És agafar-nos de la mà la nit dels premis, és desfilar amb orgull en el recorregut de l’ofrena o sentir la pena que deixa el foc quan s’apodera del monument per convertir-lo en cendres en la cremà, l’acte que més t’agrada. Tot això passarà. I també serà gràcies a tu. Perquè tu i tots els xiquets del món esteu posant el vostre granet d’arena per a tirar endavant. I el millor de tot ho estàs fent amb la teua alegria i esperança, que els majors no sempre tenim. I llavors, et promet que eixirem al carrer a gaudir, a ballar al ritme de la xaranga fins que ens facen mal els peus, a somriure fins que ens facen mal les galtes, a triar un ninot i salvar-lo de les brases; sí, també pots triar un de la gran, i a volar la banderola siga quin siga el premi, perquè per a nosaltres, quasi tres anys després i amb tots els nostres vestits agafant pols en un armari de la nostra casa, això és molt més del que hem fet fins ara.
192 / Taüt / Cullera / 2022
Comissió Infantil
Nacho Agud Castelló Raquel Agud Castelló Elia Alba Renart Edgar Alonso Clarí Emma Alonso Clarí Luca Alonso Clarií Lucía Álvarez Muñoz Mireia Aragó Colom Candela Barberá Codery Caterina Bayona Sempere Ovidi Bayona Sempere Irene Benítez Ivars Ainara Bernabeu Francisco Clara Blasco Rico Sira Blasco Rico Aria Bohigues España Quim Borràs Rodríguez Roc Borràs Rodríguez Alba Bou López José Buenrostro Bohigues Gala Buenrostro Renard Abel Cantos Aspa Rubén Cantos Tamarit Mar Ceferino Gras Mar Collado Marí Paula Collado Marí Marcos Colom Chofre Pepe Colom García Héctor Colubi Garrido Mateo Corral Selfa Simón Corral Selfa Álvaro Costa Palomares Martina Costa Palomares Ainhoa Criado Recatalà Yaiza Criado Renart Mia Criado Pirtskhalaishvili Vera Cruañes Bayona Vicent Cruañes Bayona Joel Espinosa Colom Marta Fayos Fuertes Paula Fayos Fuertes Mar Ferrer Espert Sara Ferrer Martínez Leo Franco Cortés Xavi Franco Fenollar Rafael Fuentes Recio Asier Galán Martínez Enzo García Colubi Gael García Colubi
193 / Taüt / Cullera / 2022
Gemma García Gil Samoa García González Summer García González Pau García Nicola César Garrido Colom Anna Gavarrell Aguirre Omar Gavarrell Aguirre Teresa Gavarrell Aguirre Júlia Gil Marcos Gil Borrás Mar Gil Muñoz Moana Gómez Galán Estela González Bou Álex Grau Álvarez Julen Grau Álvarez Mireia Grau Gil Izan Hermán González Lea Hermán González Emma Hermán Martí Nerea Hermán Martí Pablo Hermán Martí Jhon Michael Ibarra Sarrió Alberto Eric Ilie Lucas Christian Ilie Liam Jover España Dunia Liébanas Codina Joel Liébanas Codina Biel López Lli Roger López Lli Adrià Madrigal Collado Aitana Madrigal Collado Alba Mahiques Gil Iris Mahiques Gil Yaiza Marí Alapont Carlos Martín Álvarez Adriana Martín Manzanares Hugo Martínez Manzanares Marc Miguel Castelló Lucía Miguel Guillem Noa Molina Benito Eric Molina Sanabria Mar Molina Sanabria Eva Montagud Grau Irene Montagut Falcó Alejandro Montalvo González Ruperto Montalvo González Lucas Montáñez Sapiña Ángela Moreno Moreno Ruth Moreno Sánchez
Héctor Ochando Muñoz Sofía Palero Fabra Carla Palero Fuertes Hugo Palomares Gil Martina Palomares Gil Rubén Peláez Castelló Guillem Peláez Gil Izán Pérez Oña Gabriela María Quiles Rambla Lucía Rafael Badia Pedro Ribes Calatayud Daniela Rico Moreno Lucas Rico Moreno Sergi Rius Ferrer Mario Roig Soler Alma Romeral Vidal Karlos Romeral Vidal David Romero Serra Nacho Romero Serra Héctor Ruiz Álvarez Agnes Ruiz Julián David Ruiz Molina Germán Rybakovas Sapiña Julia Rybakovas Sapiña Aleix Sala López Arnau Sala López Lucas Sala Negre Mateo Sala Negre Bruna Sánchez Ferrer Ona Sánchez Ferrer Aitor Sánchez Hernández Erik Sánchez Oliver Joan Sánchez Oliver Leo Sánchez Romero Mireia Sapiña Nicola Valeria Sarrión Martínez Nicolás Solaz Chofre Pol Soldado Fenollar Pablo Torregrosa Martínez Hugo Tur Fuertes Paula Tur Miñana Olivia Vallet Valero Valeria Vargas Ribero Guillem Vercher Almiñana Miguel Vercher Almiñana Ariadna Victoria Costa Vega Victoria Costa
Alba Bou López Álvaro Costa Palomares Biel López Lli Caterina Bayona Sempere Clara Blasco Rico Daniela Rico Moreno David Romero Serra Elia Alba Renart Enzo García Colubi Guillem Bou López Guillem Vercher Almiñana Héctor Ruiz Álvarez Hugo Tur Fuertes Leo Sánchez Romero Lucas Rico Moreno Lucía Rafael Badia Martina Costa Palomares Martina Palomares Gil Mia Criado Pirtskhalaishvli Nicolás Solaz Chofre Paula Tur Miñana
Distintiu d’Or Adriana Martínez Manzanares Anna Gavarrell Aguirre Barcham Joof Gabriela Maria Quiles Rambla Irene Montagut Falcó Izan Herman González Lucas Sala Negre Mar Collado Marí Nerea Martínez Martínez Pablo Torregrosa Martínez Paula Fayos Fuertes Roger López Lli Xavi Franco Fenollar
194 / Taüt / Cullera / 2022
Recompenses infantils
Distintiu d’Argent
Monument infantil
195 / Taüt / Cullera / 2022
196 / Taüt / Cullera / 2022
Dos anys amb el mateix monument, per culpa del pocavergonya del Covid, en cendra no es convertiran però, les crítiques sí que renovarem, per tal de dir a més d’un que pocavergonya és.
197 / Taüt / Cullera / 2022
Crítiques monument infantil 2020
Crítiques monument infantil 2021
Crítica Falla infantil Taüt 2022 La vida et somriu Ramon Marí Bohigues La vida et somriu
Run, run tabaquet de fum
La vida et somriu, Somriu-li tu a la vida, que per llevar el mal humor, És la millor medicina.
Run, Run tabaquet de fum, qui somriu paga. Al so d’esta cançoneta jugaven els nostres avis i besavis, A un joc antic i innocent, sense cap maldat ni “agravi”.
Que no t’amarguen la vida, amb problemes i altres penes. I somriu sense cap mida, en les situacions complexes. Que riure alimenta l’ànim, espantant de tu la tristor. Somriu i sigues equànime, viu sempre de bon humor. Busca sempre el moment ideal per divertir-te. Esclata una rialla esplendent i mai pares de somriure.
Asseguts tots fent un cercle l’entonaven a una veu, fent amb les mans molinets, i en la cara un gest greu. I és que no podies somriure perquè qui somriu paga. I qui paga és perquè perd i perd quan la rialla esclata. Però pagar val la pena perquè somrius ben a gust, brollant fortes riallades, quan t’encanes tancant els ulls. I d’ells surten unes llàgrimes, que per res són de tristor, que el riure a gust fa plorar llàgrimes de bon humor. Dies grisos Si en alçar-te al matí, et trobes un dia gris, dis-li: «no has de poder amb mi. No vaig a ficar-me trist». El sol va donant la vida apartant gelors i ombres. Així actua el somriure, canviant les penes per glòries.
198 / Taüt / Cullera / 2022
Somriu i planta-li cara i dis-li que ja hi ha prou. No vull amargures ara, vull rialles i comboi.
Dies grisos els justets, que és millor veure el color. Els desànims i les angoixes quan més lluny, sempre millor. Desterra els dies grisos i viu sempre amb bon humor, que per a blancs i negres tristos, sempre és millor el color. La vida sense color és trista i molt avorrida. Vull demanar-te un favor: Somriu i posa-li color a la vida. Els colors són l’alegria que als ulls la vida ens regala. Somriu-li, doncs, al color, i el gris desterra i aparta. Classe de riure Hi ha qui riu amb bocaampla, i donant-ho tot de si, com si no hi haguera un demà, com si eixe fora el fi.
199 / Taüt / Cullera / 2022
Hi ha qui riu com qui no vol i ho fa amb forma moderada esbossant un lleu somriure de forma dissimulada. Hi ha qui riu, però amb temor i fa un somriure prudent. És que les maneres de riure’t Són del tot molt sorprenents. Hi ha qui de somriure es pixa. Hi ha qui plora, hi ha qui crida. El somriure és contagiós i escampa molta alegria.
Epíleg final Un consell vos vull donar: el somriure ens beneficia i si somrius fins i tot somiant, veuràs quina nit més divertida. Vinga riu i mai no plores. Somriu molt, sigues feliç, que els desconsols i les penes, sense cridar-los són ací. Fes riure contant històries, acudits, fets i anècdotes. Si la gent somriu en tu, bones vibracions els deixes. Però en compte has d’anar i no t’has de confondre: que no és igual riure amb tu, a que de tu es riguen. A l’ordre! Hi ha qui riu sense trellat, tan sols per fer befa i burla, caient en un gran pecat. Que ja se sap que a qui es burla, ve el dimoni i li furga. Somriu de totes les gràcies, I no pares mai de riure`t, fins i tot del sol de migdia . Eres més feliç rient, i passa més ràpid la vida!
Presentació oficial dels nous i noves fallers/eres
201 / Taüt / Cullera / 2022
Guillem Rico Calabuig
Vega Victoria Costa
Olivia Vallet Valero
Martina Sapiña Martínez
Mario Roig Soler
Mario Luján Hernández
Marcel Such Cutanda
Luca Alonso Clari
Activitats infantils
Reptes fallers fets en confinament, març 2021 Com si del cau faller es tractara, avui, els reptes els heu de realitzar a casa! Animeu-vos i envieu-nos els vídeos realitzant els reptes, perquè hi haurà diplomes molt divertits per als més atrevits! 8 de març
14 de març
Comencem la setmana amb il·lusió, diversió, color, olor a pólvora virtual. Pinta, decora la teua pròpia pancarta fallera i penja-la al teu balcó.
Gaudeix d’una bona paella i recorda els dinars al casal.
9 de març Hui toca endolcir el teu cor amb llepolies, i com no, recordant aquells berenars al casal o la plaça.
11 de març Trau el teu globus de la bossa, unfla’l, i trenca ́l amb el cap. Comparteix-nos el moment.
12 de març 203 / Taüt / Cullera / 2022
Cinema a casa. Nosaltres fiquem les roses, vosaltres la pel·lícula.
13 de març Recepta tradicional. Disfruta de la cuina amb família.
15 de març La plantà està prop. Retpe amb plastelina. Crea la teua falleta. Sigues el millor, tindrà premi.
16 de març Tradicional concurs de dibuix. Envia’l, pots tindre premi.
17 de març Despertà al balcó. Desperta el carrer amb el xiulet i el que tingues a casa.
18 de març Despertà al balcó. Desperta el carrer amb el xiulet i el que tingues a casa.
19 de març Despertà al balcó. Desperta el carrer amb el xiulet i el que tingues a casa.
Programa de jocs infantils, falles 2022
Dissabte 5 de març
Divendres 11 de març
Esmorzar infantil Matí de jocs reunits
Berenar infantil Tradicional trencà de perols
Diumenge 6 de març
Dissabte 12 de març
Berenar infantil Gimcana
Tren faller 18:45h Recollida dorsal concurs disfresses 19:00h Passacarrer 21:00h Premis millor disfressa
Dilluns 7 de març Berenar infantil Unflables
Dimarts 8 de març Berenar infantil Unflables
Dimecres 9 de març Berenar infantil Unflables
Dijous 10 de març
205 / Taüt / Cullera / 2022
Berenar infantil Jocs tradicionals
Diumenge 13 de març Berenar infantil Concurs de dibuix Globotà
Dilluns 14 de març Festa temàtica
Dimarts 16 de març Berenar a càrrec dels representants infantils, gemma i pablo. Lliurament de recompenses.
Si es realitzara algun canvi de dia, horari o joc es comunicarà, previ avís, al tauler d’anuncis del casal o als grups de Whatsapp.
Imatges infantils
Adriana Martínez 2n lloc Postals Nadalenques JLF, desembre 2021
207 / Taüt / Cullera / 2022
Disfresses infantils
208 / Taüt / Cullera / 2022
Halloween, novembre 2021
209 / Taüt / Cullera / 2022
210 / Taüt / Cullera / 2022
211 / Taüt / Cullera / 2022
212 / Taüt / Cullera / 2022
213 / Taüt / Cullera / 2022
Capítol 4 La vida et somriu “pocavergonya”
Fina Girbés
Els iaios
217 / Taüt / Cullera / 2022
Els iaios són salvavides. Segur que ho has comprovat: si has fet una malifeta, si tens un desig sobtat. Com una gran estratega, pose el meu pla en acció. Vull tenir algun capritx? Aconseguir-ne el perdó? Abraçades, carantoines, cara de penediment, una escolteta amorosa... Infalibles al moment! Ara entenc què significa “ser la nineta dels ulls”: que em volen amb deliri, parlen de mi amb orgull.
Sara Vázquez Bueno
Qui no plora... no mama
219 / Taüt / Cullera / 2022
Quan vaig amb ma mare agafant bé la mà quan vaig amb mon pare del muscle abraçat no hi ha res que em faça més il·lusió que preparar l’estratègia amb molta efusió. No cal pensar massa sols cal demanar al ritme del meu pas el que veig al meu abast: que si vull un nino.. o un tros de torró, que ara demane de la botiga un camió... Pose els ulls clucs i amb molta passió els dic que me’ls estime, de cor, un muntó. Una besadeta i un bon “axuxó” i me n’isc amb la meua sense “marmoló”. Són els meus pares i me’ls conec ben bé No poden permetre que em falte de res. Quan vaig amb els iaios és més fàcil la tàctica perquè, sovint, no necessite ni pràctica. Sembla que tinguen un sext sentit per oferir-me tot allò que ni he dit. Ho sabem tots, perquè tots ho hem fet, que per traure dels majors sols cal plorar un poquet.
Héctor Sanmanuel
Endevinalles
Mare meua, quin desastre! Estem en plena plantà i va i resulta que falten ninots! Però no passa res, si aneu al taller els podreu recuperar. Això sí, per trobar els ninots vos farà falta superar una sèrie de proves. Primer ninot El ninot que heu de buscar és una novia amb un ram de roses. Sabeu que estava acabat de pintar i veieu tres rastres de pintura. El primer és de color blau i va cap a la dreta, el segon és de color roig i va tot recte endavant i el tercer és de color groc i va cap a l’esquerre. Quin dels rastres seguireu? Per què? Segon ninot El segon ninot està prou a la vista, però és molt pesat, deu pesar uns seixanta quilos. Si cadascú de vosaltres pot alçar 12 quilos, quants feu falta per portar el ninot amb seguretat? Tercer ninot En realitat, són diversos ninots, resulta que, en total, són dos pares i dos fills, només podeu portar un ninot per cap, si el nombre de ninots és imparell, quanta gent fa falta? Quart ninot Aquest ninot està custodiat per un guardià. Vos dirà un número i si li contesteu un altre i aquest és correcte vos tornarà el ninot. Teniu dos pistes: 1. La resposta a 14 és 7. 2. La resposta a 8 és 4. Si el número és 10, quina és la resposta?
Solucions 1er: El rastre que va recte, les roses han gotejat pintura roja. Faran falta 5 persones en total. 3 persones, són un home major, el seu fill i el seu net. La resposta és 3 que és el nombre de lletres que té quan està escrit. 2on 3er 4rt
221 / Taüt / Cullera / 2022
Molt bé! Ja els teniu tots... Ràpid! Torneu a la plaça a posar els ninots abans que passe el jurat de bon matí!
Enigmes
Motos per als pocavergonya Els esports més emocionants són aquells en què es fa alguna cosa perillosa, com anar amb moto de neu. Aquestes motos poden fer més de 160 km per hora i són molt difícils de controlar si s’esvara pel gel. Si això no et sembla perillós, pots triar modalitat de bot, en què es fiquen cara avall i amb un poc de sort, aterren drets. Pregunta per a pocavergonya menuts: Si fas un bot mortal en dues rampes i després en botes tres més, quantes rampes has botat en total? Pregunta per a pocavergonya mitjans: Si botes sis rampes i en cada bot estàs tres segons en l’aire, quants segons en total estaràs per l’aire?
Respostes: 5 rampes, 18 segons, 14 motos de neu
223 / Taüt / Cullera / 2022
Pregunta per a grans pocavergonya: Si en una cursa participen 20 motos de neu i es produeixen tres col·lisions i en cada col·lisió se’n trenquen dues, quantes motos de neu aconseguiran acabar la cursa?
224 / Taüt / Cullera / 2022
Com cridar l’atenció Si t’hi fixes bé, en tots els partits de futbol sempre apareix algú disfressat d’animal per tal d’animar al públic. Eixa persona tan rara és la mascota de l’equip i sol disfressar-se d’alguna cosa relacionada amb l’equip que representa: una rata penada, una granota... Així i tot, ser la mascota, no sempre és divertit. La disfressa és molt incòmoda, normalment porta molt de pèl, per tal que els xiquets i les xiquetes el pugueu acariciar, i dos forats molt xicotets per als ulls que quasi no deixen vore res. Segur que les mascotes, en moltes ocasions suen més que els jugadors en el partit, no creus? Pregunta als pocavergonya menuts: Si et disfresses de granota, per animar al teu equip, i fas cinc volantins per a entretindre el públic però, et cau el cap de peluix dues voltes, quantes voltes has pogut fer amb la disfressa completa?
Pregunta per a grans pocavergonya: Si el teu equip juga 36 partits al llarg de la temporada i a la mitja part de cada partit, la mascota es tira a terra per tal de fer riure la gent, en quants partits es tira a terra la mascota?
Respostes: 3 volantins sense perdre el cap, 5 actuacions, 18 vegades
225 / Taüt / Cullera / 2022
Pregunta als pocavergonya mitjans: Si per entretindre el públic fas una actuació en cada cantó del camp i una altra al centre, quantes actuacions hauràs fet?
226 / Taüt / Cullera / 2022
Dia de gossos Passejar un gos pot ser difícil, sobre tot si eres un pocavergonya i el gos es dedica a olorar tot el que veu, cotxes, papereres, fanals,... Si, a més, hagueres de passejar 10 gossos al mateix temps, com algunes persones fan a les grans ciutats, pot ser un trencaclosques important. Per això abans d’eixir de casa ho has de plantejar tot molt bé. Pregunta als pocavergonya menuts: Si el passejador arreplega un gos salsitxa a la primera casa, tres gossets falders a la segona i dos pastors alemanys en la tercera casa, quants gossos passejarà en total?
Pregunta per a grans pocavergonya: El passejador ha de passejar 40 gossos, cosa que és, pràcticament, impossible. A més, la meitat d’ells prefereixen jugar a la pilota, 1/5 d’ells vol jugar al frisbee i tres volen galetes de gos, quants gossos volen passejar com cal?
Respostes: 6 gossos en total, 3 vegades, 9 gossos
227 / Taüt / Cullera / 2022
Pregunta als pocavergonya mitjans: Si un passejador ha de passejar 10 gossos, però sols té corretges per a passejar-ne quatre alhora, quantes vegades ha d’eixir per poder passejar-los a tots?
Capítol 5 Publicitat
230 / Taüt / Cullera / 2022
231 / Taüt / Cullera / 2022
232 / Taüt / Cullera / 2022
233 / Taüt / Cullera / 2022
234 / Taüt / Cullera / 2022
235 / Taüt / Cullera / 2022
236 / Taüt / Cullera / 2022
237 / Taüt / Cullera / 2022
238 / Taüt / Cullera / 2022
239 / Taüt / Cullera / 2022
240 / Taüt / Cullera / 2022
241 / Taüt / Cullera / 2022
242 / Taüt / Cullera / 2022
243 / Taüt / Cullera / 2022
244 / Taüt / Cullera / 2022
245 / Taüt / Cullera / 2022
246 / Taüt / Cullera / 2022
247 / Taüt / Cullera / 2022
248 / Taüt / Cullera / 2022
249 / Taüt / Cullera / 2022
250 / Taüt / Cullera / 2022
Gràcies a totes les persones i anunciants que han fet possible l’edició d’aquest llibre.
251 / Taüt / Cullera / 2022
