Llibret AC Falla Doctor Palos i Adjts. 2018 by Yogur de Fresa

EDITA A.C. AV. Falla Doctor Palos i Adjts. COORDINACIÓ Merche Aleixandre i Chelo Tarazona. EQUIP DE TREBALL Angel Carrascosa Hernández , Aurora Aleixandre Villalba, Chelo Tarazona Antonino i Merche Aleixandre Vila. FOTOGRAFIES La Comissió. COL·LABORADORS Teresa Aparicio Matallin, Irene Benet Morera, Aurora Aleixandre Villaba i Juan de Dios Carrascosa Oltra. PUBLICITAT Sara Anguita. MAQUETACIÓ Yogur de Fresa. DEPÒSIT LEGAL V-3365-2017 La present publicació participa en la convocatoria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els premis de lletres falleres (www.lletresfalleres.info).

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

P. 04

LA FESTA TE PRINCESES Chelo Tarazona

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR

P. 06

EXALTACIÓ FALLERA MAJOR

ELS MENUDETS DE LA FALLA Aurora Aleixandre P. 34

P. 08

ACTIVITATS CULTURALS

COMISIÓ EXECUTIVA I VOCALS

P. 11

VISITA DE LA VERGE A SAGUNT

P. 47

COMISIÓ FEMENINA

P. 013

UN ANY EN IMATGES

P. 49

FOTO COMISSIÓ

P. 14

ARTICLES P. 59

ESBÓS Y VERSET FALLA GRAN

P. 16

LA XICALLA. PRESENT I FUTUR

P. 20

RECONQUISTA VALÈNCIA Juan de Dios Carrascosa Oltra

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL

P. 21

EXALTACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL

P. 22

COMISSIÓ INFANTIL

P. 24

FALLERS NASCUTS A L’EXERCICI 2018

P. 26

ESBÓS I VERSET FALLA INFANTIL P. 28 ACTIVITAT CULTURALS

P. 31

P. 32

P. 46

P. 60

JO TAMBÉ HE SIGUT RECONQUISTA Aurora Aleixandre P. 66 VIATJANT PER LES FESTES DE LA NOSTRA COMUNITAT Teresa Aparicio

P. 68

LA SEDA EN L’ INDUMENTARIA DE LES NOSTRES FESTES Irene Benet

P. 74

PROGRAMA DE FESTES P. 82 PUBLICITAT P. 85

Bé, un altre any més tinc el plaer de presidir la comissió de l’associació cultural Falla Doctor Palos, des d’ací m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet que açò fóra realitat. Aquestes paraules són una salutació de benvinguda a tots els que s’apropen al casal durant tot l’any i als que ens visiten els dies de falles, esperem que gaudiu amb nosaltres d’aquesta gran festa. Durant tot l’any, són molts els dies en què el treball acuita. Tot el contrari del que molta gent pensa, ser faller no és estar sempre de festa. Cal preparar moltes coses abans que els monuments estiguen plantats al carrer. No sempre les coses són com estaven previstes i, de vegades, penses que no s’ha treballat prou. En aquest aspecte, vull donar les gràcies a tots els que han ajudat perquè continue avant un any més, atés que, sense eixa ajuda i a causa del meu treball, no haguera pogut estar ací. Per tant, i amb el permís de tots, gràcies, comissió! L’any passat vaig anar del braç de Belén com a fallera major de 2017 i sé que per a ella va ser un molt bon any i els dos en tenim bons records. Va ser un any especial. I si especial va ser el 2017, aquest exercici, el 2018, no podia ser millor, vaig del braç de la meua filla i amb nosaltres una gran personeta. Tamara i Paula, gràcies per voler compartir el vostre somni amb mi. Espere que quan l’exercici acabe tingueu moltíssims bons records. Des d’ací vull demanar que tots junts lluitem per la nostra festa, les nostres arrels, i que deixem enrere els mals moments i les coses que no ens agraden. Si volem i treballem units, podem fer que la festa siga un poc més gran. La falla Av. Doctor Palos i Adjts. té les portes obertes per a rebre tots els que ens visiten i que puguen gaudir de l’alegria de la festa amb nosaltres. Gràcies i bones falles a tots!

Les primeres paraules com a Fallera Major de 2018 són per a la meua comissió, paraules d’agraïment per permetre’m ser el seu representant. Agraïsc a cada un dels seus components el treball perquè la falla continue avant i que enguany siga inoblidable. Qui m’hauria de dir a mi que formaria part de la seua història, que la falla que he vist i viscut des de xicoteta, encara que llavors jo no era fallera, l’he vist créixer i l’he viscut com una més. Aquesta falla està en un barri que sempre ha sigut molt col·laborador i hem d’agrair la seua paciència per les molèsties que podem ocasionar. En aquest moment tinc paraules per a moltes persones que formen part de la meua vida i del meu entorn. Primer vull donar-li les gràcies al meu president per portar-me del braç i suportar-me, ja que, encara que és el que toca, és mon pare. He de dir que és una persona meravellosa en tots els sentits. M’agradaria dir-li a Paula, la meua Fallera Major Infantil, que quan siga major recorde l’any tan bonic que hem passat i que estiga segura que Tamara sempre estarà al seu costat per a recolzar-la en les seues decisions i per a continuar veient-la créixer. Vull que sàpia també que, per a Miguel i per a mi, ha sigut un plaer tindre-la amb nosaltres. Donar les gràcies als seus pares i també als seus iaios, per estar amb nosaltres en tot moment i per recolzar-nos sempre en tot. Vull recordar la meua família en general, pel seu suport, sacrifici i esforç, perquè enguany fóra genial. Ma mare, que és qui més m’ha hagut d’aguantar, ja que per les seues venes, la sang que corre no és valenciana sinó aragonesa. A pesar d’això i per tot el que ens vol, ens ha ajudat a mon pare i a mi a complir aquest somni. No puc oblidar-me de Nerea, la meua germana, que fa que cada dia i moment de l’any siga especial i que no hi haja cap error, per a, d’aqueixa manera, veure son pare i sa germana lluir l’escut de la falla de la qual se sent tan orgullosa. Gràcies, Nerea, un miler gràcies. La falla propicià que coneguera la persona que hui forma part de la meua vida i és la meua parella, la que m’espenta a aconseguir els meus somnis. En cada acte, des del principi, ens ha acompanyat i no ha deixat que estiguérem sols. Des d’ací, vull donar la benvinguda a tot el món, que disfruten d’aquest 2018 amb nosaltres, que visquen la festa i les nostres tradicions. A tots, gràcies per un any inoblidable. 6

A LA FALLERA MAJOR

TAMARA GARCÍA CANÓS

Quina vesprada més intensa, veritat? Supose que no esperaves que hui estiguérem tots ací i menys que pujara a aquest escenari a dedicar-te unes paraules en aquest dia tan important per a tu i per a la falla, en el qual s’ha encès “la metxa” del compte arrere. Ha sigut una sorpresa, per a tots, però que tots el teníem en ment, que fores tu la nostra fallera major. Però, com no, no podia faltar aquesta vesprada i tornar-te, com a mínim, a dedicar-te unes paraules, com vares fer tu, fa vuit anys, en la meua presentació. Per fi estàs ací, portant eixa banda que ja pensaves que mai la portaries, acompanyada del millor president que podries tindre al teu costat i rodejada de totes les persones importants com som la teua família i els amics. I no oblidar-me d’eixa xiqueta, Paula, que t’acompanyarà a cada acte, a la qual vares veure nàixer i aquest any t’acompanya com la teua fallera major infantil. Però hui tan sols hem de fixar-nos en la teua mirada, en l’emoció que estàs sentint. Ens agrada veure el teu somriure als llavis que delata l’alegria que no pots contindre. Una alegria que contagies a la resta dels que et rodegen.

Eixa gent que, sincerament, t’estima i que veuen com les teues llàgrimes brollen d’alegria i de nervis, pel dia que estàs vivint. Encara que els teus nervis solen eixir un poquet en mal geni, veritat, Nere? Però tu, quan parles, eres sincera, tu vius la festa amb intensitat, tu estàs orgullosa de ser fallera i hui irradies felicitat. Així doncs, relaxa’t, disfruta, presta molta atenció a tots els moments que viuràs. No vull que et perdes cap detall, aquesta és la teua proclamació. I ja t’imagine en cada cercavila, desfilant amb el teu somriure. I el dia de la cremà, amb els teus ulls vidriosos, que segur que ens contagiaràs eixa emoció del moment final. També t’imagine la setmana fallera al casal, amb la teua cort d’honor, amb eixes tertúlies sense final i amb moltes carcallades, que el veïnat podrà confondre amb una de les nostres despertades. Però açò encara no s’acaba. Millor dit, hui comença el que serà el teu regnat. Fallera Major ja eres. Un somni fet realitat, potser, per no dir sobretot, impulsada per eixa persona, amb la qual comparteixes la teua vida i a la qual vares conèixer en el mateix lloc, en la teua segona casa, la que és la teua falla, ell com “xaranguito” i tu com a cort d’honor disfrutant de totes les cercaviles i ballant sense parar. És un any molt intens i en el qual has de carregar com mai! Encara que, anys arrere, moltes coses sense tu mai hagueren eixit, com eixos playbacks que preparàvem en poc de temps, però que aquest any serà un any diferent, tots nosaltres estarem darrere per a treballar i perquè aquest any isca el millor possible. Recorda, aquest any és especial. Per això, estem segurs que la falla Doctor Palos i Adjacents presumirà de fallera major. Així doncs, aquest és el teu any, passa-ho genial, que tots estarem al teu costat. Eres la reina del nostre cor, ERES LA NOSTRA FALLERA MAJOR!!

PRESIDÈNCIA / Miguel Garcia Moreno VICEPRESIDÉNCIA 1a / German Esteller Llacer VICEPRESIDÉNCIA 2a / Rebeca Muñoz VICEPRESIDÉNCIA 3a / Jaime Alfaro Pardo VICEPRESIDÉNCIA 4a / Angel Carrascosa SECRETARIA / José Vicente Pérez Arjona SECRETARIA / Consuelo Tarazona Antonino TRESORERIA / Sonia Martinez Clemente COMPTADORA / Úrsula Sarió Peruga DELEGACIÓ CULTURA / Sonia Peruga Ayete DELEGACIÓ CULTURA / Maria López Civera DELEGACIÓ ESPORTS / Luardo Puig Ortega DELEGACIÓ ESPORTS / Silvia Ferruses DELEGACIÓ PIROTÈCNIA / José Boix Casanova DELEGACIÓ ORNAMENTACIÓ / Tania Fernández DELEGACIÓ ORNAMENTACIÓ / Estefanía Martinez Clemente DELEGACIÓ ORNAMENTACIÓ / Daniel Muñoz Clemente DELEGACIÓ ORNAMENTACIÓ / David Muñoz Clemente DELEGACIÓ FESTEJOS / Asun Borrás DELEGACIÓ FESTEJOS / Fran Fernández Moreno DELEGACIÓ CABALCADA / Sheila Pérez Canós DELEGACIÓ CABALCADA / Rosa Canós DELEGACIÓ LOTERIA / Laura Pérez DELEGACIÓ INFANTILS / Vanesa Bosch DELEGACIÓ INFANTILS / Belinda Merlos CASALERA / Tica Canós DELEGACIÓ ACT. DIVERSES / José Martinez DELEGACIÓ ACT. DIVERSES / Melani Calatayud DELEGACIÓ ACT. DIVERSES / José Luís Pérez DELEGACIÓ PUBLICITAT / Sara Anguita DELEGACIÓ LLIBRET / Merche Aleixandre DELEGACIÓ INDUMENTÀRIA / Bárbara Martinez Clemente DELEGACIÓ COMUNICACIÓ / Alba Fernández DELEGACIÓ COMUNICACIÓ / Nerea Garcia Canós DELEGACIÓ PASACARRERS / José Pérez 11

Sergio Laguarda Julián Ángel Martínez Zaurín Rafa Pérez Blasco Antonio Carruana Gómez Germán Ramón Beltrán José Salvador Hens Adrián Blanes Duarte F. Javier Costa García Abraham González Repullo Francisco M. Torrente Martí Ángel Carrascosa Hernández Juanma Lozano Falcón Daniel Muñoz Clemente Josep Navarro Rausell Jose Juan Caballero Fernández

Luardo Puig Ortega Jaime Alfaro Pardo David Muñoz Clemente Fran Fernández Moreno Sergio Sánchez Pérez Raúl Bautista López José Luis González Pérez José González Egea José Martínez Martínez Miguel Lluch Arnau Francisco Aleixandre Pastor José Boix Casanova German Esteller Llacer J. Vicente Pérez Arjona Enrique Villalba Martínez Miguel García Moreno

Cynthia Chantal Celine Claret Laura Peris Boix Elisa Esmeralda Dolz Lucas Claudia Olivares Aguilar Neus Torres Esquer Aurora Aleixandre Villalba Maika Bellver Soriano Elena Villalba Álvarez Valentina Román Domínguez Yuliana Andrea Lozano González Sandra García Román Rosa Canós Erruz Laura Oliver Urbano Lorena Munera Fernández Encarna Peris Fenollosa Rosa Aguilar Tortajada María Torrente Aguilar María López Civera Kika Peris Fenollosa Sara Anguita Giménez Melania Calatayud Crespo Andrea Olivares Gurrea Alba Fernández Romero Vicenta Canós Erruz Asun Borrás Montañana

Nerea García Canós Tania Fernández Chiva Lidia Villalba Gómez Conchín Pérez Garcés Estefanía Martínez Clemente Mª Carmen Lluch Velasco Mª Carmen Velasco Navarro Bárbara Martínez Clemente Mª Carmen Clemente Pradas Belinda Merlos Cortes Remedios Vila Belda Consuelo Tarazona Antonino Merche Aleixandre Vila Vanesa Bosch Valero Úrsula Sarió Peruga Sonia Martínez Clemente Rebeca Muñoz Oliver Sheila Pérez Canós Silvia Ferruses Clemente Laura González Pérez Sonia Peruga Ayete Mª José Gómez García Belén González Pérez Tamara García Canós

LA RECONQUESTA ARTISTES RUBENS MARZÁ VENTEPANI I SALVA TOLEDO FERNÁNDEZ

València, una vegada més desfeta, entre uns i altres l’han deixat malferida, l’orgull del poble també queda ferit i el panorama un tant descolorit. València s’ha venut i encara es ven sempre a l’oferiment del millor postor, necessitem ja un altre Jaume I que acabe amb tots estos impostors. A les portes del Regne estan esperant que algun traïdor els done el pas, ara la guàrdia està d’un altre costat i la reixa es deixen oberta de bat en bat.

ESCENA I Cementeri del valencianisme ací ubicat sempre un poc ocult i prou emboirat, la Parca està fent prou feina i la nostra identitat va segant. L’últim valencià visita les seues sensibilitats però la mort l’espera entre les seues víctimes per a tallar el fil de la vida amb total brutalitat passant a ser, així, només que ànimes. ESCENA II La pitonissa ho pot vore en la seua bola, tot el que ens ensenyen es una “trola”, ara el present no és massa alegre però és que el futur es veu molt negre.

ESCENA III La fada madrina de la valencianitat vol protegir-nos de tanta indecència puix ens ha deixat massa carabasses, que ara vol convertir en coses boniques. ESCENA IV Un agricultor s’ha fet vell, treballava el camp en gran plaer, el paisatge era preciós, fèrtil i verd, ara es el més paregut a un femer. Vol vendre la seua producció, un dia fórem terra de gran exportació. “Quan puga te la pague, si em veus el pèl després, o te la pague a quatre xavos si et portes bé”.

Hola a tots. Em diuen Paula, sóc fallera des d’abans de nàixer. M’agrada tot el que rodeja aquest món: les nits al casal amb les meues amigues, pentinar-me i vestir-me de valenciana per anar als passacarrers i, com no, l’olor de pólvora. Aquest any tinc l’orgull de ser jo la Fallera Major Infantil d’aquesta comissió, on estic gaudint molt al costat de Tamara i Miguel. Molt prompte arribarà la nostra setmana gran, LES FALLES, on vos anime a tots a gaudir-les amb nosaltres. Moltes gràcies i bones festes josefines.

A LA FALLERA MAJOR INFANTIL

PAULA PÉREZ MARTÍNEZ

Hola, Paula! Hui està sent un dia molt intens, veritat?, és el teu primer acte, el teu primer moment com a fallera major infantil de la nostra falla. Sona bé, no?

Pense que tots sabíem que aquest dia arribaria, més tard o més prompte, ho sabem des d’aquella vesprada del març de 2011, d’això fa ja sis anys. No ho recordaràs, però va ser el dia que vas nàixer. Era una vesprada de cavalcada fallera plena de música, disfresses i balls, on les millors de les notícies farien que aquella vesprada fóra encara més especial. “La teua cosineta Paula ha vingut al món”, em van dir, “tenim una nova fallera a la nostra comissió”, cridaven per l’altaveu en plena cavalcada, i això no és casualitat, Paula. Vas nàixer al nostre mes, el mes de tots els fallers i falleres que ací estem, un mes que set anys després tindràs l’oportunitat de gaudir com a fallera major de la nostra falla. Però per al mes de març encara queda tot un any. Fallers i falleres, ací teniu Paula Pérez, una perla. Encara que jo diria que és un angelet caigut del cel, perquè té alguna cosa en la mirada que la fa ser molt especial. Teta, que guapa que estàs ací dalt, i baix, i en cada lloc que recorres. Aquest any serà com una pel·lícula, i no és ni de princesa Sofia ni res d’això, saps per què? Perquè només hi ha una protagonista que ets tu, juntament amb Tamara i Miguel, als quals els desitge un any màgic, ple d’emocions i d’aventures. Així doncs, aprofita, perquè estic segur que aquest any serà molt especial, estarà ple de sorpreses, de regals, de nous amics, de llargues nits i moments inoblidables, no solament per a tu sinó també per a tots nosaltres. Recorda que em tens al costat per a tot el que necessites.

Mei Bautista Muñoz Chloe Martínez Claret Vega Pérez Peris Elisa Moncho Dolz Elena Moncho Dolz Maria Montesinos Almarcha Claudia Montesinos Almarcha Raquel Carruana Olivares Claudia Blanes Aleixandre Sofía Santana Soriano Alba Lluch Soriano Julia Lluch Soriano Ainhoa Costa Bellver Irene Navarro Munera Sara Pérez Martínez

Mar Aleixandre Ibáñez Encarna María Lorenzo Peris Amparo Villalba Peris Zoe Bautista Muñoz Noa Bautista Muñoz Daniela Caballero Bosch Carmen Alfaro Peris Blanca Sánchez Merlos Carla Boix Sario Nerea González Bellver Erika Costa Bellver Anna Aleixandre Blasco Maria Aleixandre Blasco Paula Pérez Martínez

Paul Sánchez Merlos Izan Gonzáles Bellver Fernando Caballero Bosch David Santana Soriano Carlos González Muriel Imanol Pascual García Jaime Alfaro Peris Vicent Aleixadre Ibáñez

IZAN GONZÁLES BELLVER

MEI BAUTISTA MUÑOZ

FERNANDO CABALLERO BOSCH

PAUL SÁNCHEZ MERLOS

RITME IRRESISTIBLE ARTISTA RAFA VEDRIEL ARRIBAS

A la lluna de València nostra joveneta somia esperant que en el nou dia el somni tinga evidència. Cada somni una il·lusió, i arribant la primavera, com que la xiqueta és fallera, somia d’eixir al balcó. Viu en un món de fantasia, en ambient de festa gran, ja que tot el que està pensant l’envolta de simfonia. Dins del seu conte de fades guarda la xiqueta un secret, de traques i cançons d’albades, que per ser Regina té dret. El somni d’un príncep blau també té la nostra dama, en ell afecte proclama, donant-li al conte la clau. Els seus colors ha posat, i els dóna clara evidència, els equips que ha somiat són el Saguntí i el València.

A tota mare fallera que quan arriba l’ofrena a nostra Verge venera li dediquem esta escena. Als peus de nostra patrona amb amor porta la xiqueta, la seua cara pregona el fervor per la mareta. Cansada, ja a poca nit, la fallereta descansa, pensa que ja porta al pit, eixa banda, la més alta. Dos angelets somia, que se l’abaixen del cel, li donen tanta alegria que sent als llavis la mel. Pensa el poeta faller en la falla del seu cor, i trasllada en el paper afecte, vida i dolçor. La musa li dóna llum, enginy i gràcia divina, mentre la lletra camina la falla es torna fum.

Són els xiquets i xiquetes com eixes dolces floretes on s’acosta el món faller, són les roses i el llorer on les abelles, inquietes, alimenten nostra festa, són dels fallers la conquesta, el perfum de festa gran, són l’amargor si no estan, són el futur que s’apresta a fer en la festa el pregó, són de la música el seu so, són un himne, una proclama, són eixa essència que emana i s’escampa en la regió. Treballant com bons fallers tindrem xiquets en la falla, i un altre any la contalla es cantarà als carrers.

Dibuix infantil Postals Nadalenques Betlems Play- backs Trobades

Hola princesa... No, princesa no. No vols que et cride princesa? No, vull que em crides fallera, millor encara, vull que em crides fallera major. Perquè vols una cosa i no l’altra? Perquè ser princesa produïx mal de cap, sobretot als majors, i ser fallera només produïx nervis per les emocions i il·lusions. Si sóc princesa he de complir amb moltes coses, encara que no m’agrade... Si sóc fallera major, he de complir durant un any faller i després queden els records. Si eres princesa, portares corona Si sóc fallera pintes. A més, me cantaren albades, tindré banda de major i faré molts amiguets. Ah! I els mès important, cremarè la falla i l’any que ve, una altra fallera podrà regnar. Llavors, no vols manar més temps? No, amb un any és prou, el que és necessari, és que tots els anys tingam representants, tant infantils com majors. Aquest és el conte amb final feliç, que ens agrada viure als fallers.

Ja fa uns anys que a la falla Doctor Palos estem gaudint d’un “baby boom” i és que la nostra generació jove, aquella que es va conèixer i enamorar dins de la falla (o fora d’ella, però que va arrossegar la parella a la comissió), s’ha fet gran i ara ja no són els gamberrets de la falla sinó que són els papis i les mamis que corren al casal darrere de les seues criatures. Durant molt de temps la cigonya passava de llarg quan entregava xiquets a les falles. Anys després va portar un parell de xiquets i d’uns anys cap ací solament deixava xiquetes a la porta del casal i ara sembla que ja hem aconseguit que ens porte els bebés barrejadets i ja tenim un poc de tot. Però la majoria de la nostra comissió infantil són princeses. Per a ells, per als nostres infantils, va dedicada aquesta secció, perquè sou el present i el futur de la falla, perquè ens agrada mimar-vos i perquè us ho mereixeu tot, ací teniu la vostra pròpia secció al llibret. Les tradicions valencianes contades per a petits. Esperem que us agraden molt. Pinteu, retalleu, escrigueu..., mentre descobriu les festes grans del nostre poble.

Les primeres activitats que us plantegem tracten sobre el Nou d’Octubre. En aquesta data els valencians celebrem que el rei Jaume I va tornar a conquerir València amb el seu exèrcit de més de 100 soldats. En aquell moment de la història, la Comunitat Valenciana formava part dels regnes de taifes àrabs i, gràcies a la lluita de Jaume I, València va ser reconquerida. Encara que no es agraden les guerres ni la violència, a València celebrem l’alliberament del nostre poble. Vols pintar els reis dels dos bàndols? I a tu, quin t’agrada més? Pots retallar-los, són dos titelles.

També us volem ensenyar la cançò del rei Jaume. Preparats? Tots a ballar i a desfilar com a soldats... Tots a cantar i ballar al ritme de la cançó del rei Jaume I.

Quan el rei Jaume, amb els seus soldats, va conquerir la ciutat de València, els ciutadans estaven tan contents que els van regalar cistells amb els fruits de la nostra terra; fruites i verdures dels nostres horts. Jaume I les va replegar amb un mocador blanc i li les va regalar a la seua enamorada, na Violant. Des d’aquell moment els enamorats valencians celebren el dia de Sant Dionís regalant a les enamorades un mocador ple de fruites de massapà. Vols fer tu també fruites i verdures de massapà? Li les pots regalar a qui tu més estimes: als pares, germans, iaios o menjar-te-les tu mateix si és que eres una mica llaminer. INGREDIENTS: • 200 gr d’ametla mòlta • 200 gr de sucre mòlt • 1 ou • colorants

És una recepta ben fàcil i quedareu com a reis (igual de bé que va quedar Jaume I amb la seua enamorada). Només hem d’ajuntar l’ametla, el sucre i l’ou ben batut. Treballar bé la pasta i afegim els colorants al gust. Solament queda donar forma a les figures de fruites o verdures que vulguem fer i embolicar-ho tot amb un bonic mocador. (Si vols, pots fer tu mateix el mocador amb un tovalló de paper i decorar-lo amb pintura de dits.)

Que us sembla si canviem d’assumpte. Després de les festes de “Moros i Cristians”, al nostre poble celebrem les falles. Per a nosaltres la festa gran. Voleu fer amb nosaltres alguna activitat? Comencem per pintar una parella de fallers? Pinta els seus vestits dels colors que més t’agraden. Dibuixa’ls la cara també. Ara busca en el nostre llibret el nom de les nostres falleres majors i president i escriu-los als requadres.

FALLERA MAJOR INFANTIL ..............................................................................................

FALLERA MAJOR ..............................................................................................

PRESIDENT ..............................................................................................

Us agraden els pictogrames? Si descobriu les paraules amagades, tindreu una cançó molt fallera... Juguem? EL FALLER de Josep Serrano.

meua, que del

eres l’ama.

Per culpa teua tinc el

encés en

No te separes del caliu del meu voler

Que si tu em deixes un

Hi ha una

Per a la falla del meu

fallera.

tindre que ser.

velleta per a la falla de Sant Josep?

Vols fer una sopa de lletres? Hi ha nou paraules amagades. Et donarem una pistaâ&#x20AC;Ś: sĂłn parts de la roba i els complements dels vestits de fallers.

Per Ăşltim, com a activitat fallera, que et sembla inventar-te una escarapelÂˇla?

Si creares una falla, quin nom li posaries?

FALLA ..............................................................................................

Vols aprendre un poema de la mona de pasqua per recitar-lo i deixar a tots bocabadats? Endavant! És una adaptació del poema original de Lola Casas. LA MONA:

Amb el cor de pa de pessic de gust suau com caramel quan li clavo queixalada sembla que mastegui el cel. Coronada amb un gran ou amb pollets i una gallina, a voltes de xocolata sembla llaminadura fina. Visca la mona de pasqua, aquest pastís tan especial que agrada a grans i menuts i en un moment és menjat. Pots pintar aquesta mona i dibuixar ací a sota la forma de la teua mona preferida.

..............................................................................................

Per acabar amb la part infantil del llibret, tractarem la festa de la Setmana Santa Saguntina. A Sagunt tenim la tradició peculiar de celebrar el Dijous de Berenar. I ens encanta anar amb la família i els amics a menjar la pataqueta. Un altra cosa que tenim a Sagunt que no tenen a quasi cap lloc és una processó de Setmana Santa on es reparteixen caramels. Quina sort! Vols tindre el teu propi caputxí? Retalla per la línia negra i apega’l per la zona ratllada. Ara ja li pots demanar tota l’estona: “un carameletttttttt”. (Pots pintar-lo del color que més t’agrade, però la Majoralia de Sagunt porta la roba de color negre.) Allò que més ens agrada als llaminers de la casa és una gran mona de pasqua. Us agraden? Que bones!!! Amb el seu ouet i tot. Esperem que us agrade aquesta secció.

Fotografia Play- backs Narrativa Setmana Cultural Bolos Futbol 7 Futbol sala Dardos Bolot

Mare, Mare dels iaios que ens recorden, els seus costums i tradicions. Volguerem cantar una cançó i que no pararen els campanes, llançant al cel els seus sons, diguent a tots que no ens desempares. Si al vore el teu trasllat, després de missa d’infants, el cap i casal en goig i alegria esclata. els saguntins, avui et donem els gracies, per esta visita esperada. I des d’aquesta humil comissió, sols volem demanar-te que no ens desempares i ens dones la teua bendició.

Si a Sant Josep dediquem les festes falleres, la devoció és per a la Verge dels Desemparats. Aquest juny passat, durant tres dies, Sagunt va tenir l’honor de rebre la imatge de la Verge Peregrina. Siguem creients o no, era un esdeveniment que pocs saguntins volgueren perdre, feia 25 anys que la Verge no venia a Sagunt. Per a tal ocasió, va estrenar un nou mant. Les volgudes i expertes mans de Kathy Soto, amb un brocatell de Vives i Marí, color cel blau i dibuix Clero, feren lluir la Verge dels Desemparats. Entre les comissions que poguérem estar al costat de la Peregrina, la nostra, Doctor Palos, vam tenir l’honor de poder portar-la i dedicar-li uns versets.

VERGE DELS DESEMPARATS (Foto Kivi Osma)

COMIAT

PROCLAMACIÓ

PRESENTACIÃ&#x201C; JUNTA

PRESENTACIÃ&#x201C;

PRESENTACIÓ

PLAY-BACKS

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE ROBA

OFRENA DEL PILAR

VERGE DELS DESEMPARATS (Foto Kivi Osma)

SETMANA CULTURAL

Lâ&#x20AC;&#x2122;INICI DE LA RECONQUESTA ESPANYOLA JUAN DE DIOS CARRASCOSA OLTRA

Hem de recordar que, a pesar que els àrabs van envair la Península, va haver-hi una part del territori que no van aconseguir arribar: la zona nord. El motiu és que les muntanyes que hi ha en esta part van frenar l’avanç de les tropes musulmanes i, per tant, els pobles que allí residien (asturs, càntabres i vascons) van continuar tenint els mateixos costums i creences que s’havien assentat davall l’influx de Roma. Així, doncs, el punt d’inici de la Reconquesta espanyola es va centrar a la zona astur-càntabra. Els musulmans es van quedar assentats en la vall de l’Ebre, zona que van establir com a frontera entre el seu domini i els francs; este fet ens ajuda a comprendre per què l’avanç de la Reconquesta espanyola va tindre lloc per la zona occidental de la Península i no per l’oriental, ja que ací estaven molt pendents de qualsevol avanç militar. Els àrabs van començar la seua conquesta el 711 i ja el 722 podem parlar que s’havia iniciat la Reconquesta d’Espanya pels cristians en una croada capitanejada pel rei Pelagi o també conegut com Don Pelayo. Este any es va aconseguir frenar l’avanç dels musulmans pels pics d’Europa. Esta acció militar es coneix amb el nom de la Batalla de Covadonga. Encara que esta batalla no va tindre massa rellevància militar, la veritat és que actualment és considerada com el punt inicial de la Reconquesta espanyola ja que, després d’este enfrontament, es va crear el primer nucli que era resistent a l’islam: el regne d’Astúries. L’avanç dels cristians en esta primera part de la Reconquesta va ser molt pausat, estaven més aïna creant resistència i frenant els musulmans que no reocupant el seu territori. Però al IX, a causa de les crisis internes que es vivien a Al-Andalus, els cristians van aprofitar l’ocasió per a arribar a la línia del Duero en una croada gestionada pel mateix rei Alfons III. Don Pelayo, figura important en l’inici de la Reconquesta espanyola, era un noble visigot que se n’anà a Astúries i acabà sent el rei del Regne d’Astúries, motiu pel qual també se’l coneix en la història com el rei Pelayo. El 718 encapçala la primera ofensiva contra els àrabs, però esta missió va ser fallida; no obstant això, no va cessar en el seu intent i el 722 va ser l’instigador de la batalla de Covadonga que, com ja hem apuntat, va significar l’inici de la Reconquesta de la Península Ibèrica.

Des d’este moment, Don Pelayo començaria diferents batalles militars per a anar annexant més terres als seus dominis i, així, a poc a poc, anar agafant més força per a poder véncer els musulmans. Este rei va aconseguir que un xicotet regne com el d’Astúries anara agafant força i acabara sent una potent amenaça per a Al-Andalus. El rei Pelayo va començar la creuada pel nord d’Hispània, però a la zona del Pirineu també es van començar a gestar diferents grups de cristians que volien frenar l’avanç musulmà. Per este motiu, el regne de Pamplona (Navarra), el comtat d’Aragó i la Marca Hispànica (nord i centre de Catalunya) es van convertir en nuclis polítics que lluitaven contra l’islam. En este sentit, els carolingis (pertanyents al regne franc) van tindre una gran importància, ja que van avançar pel nord d’Espanya i van conquistar territoris com Girona el 785 i Barcelona el 801. Crearen, així, una barrera militar que frenava l’avanç dels musulmans a la zona de l’Ebre. Així és com es va crear la ja mencionada Marca Hispànica, que va resultar clau en la Reconquesta d’Espanya pels cristians. És esta zona de la Península ens trobem amb un esdeveniment important: Guifré el Pilós, comte de Barcelona, va aconseguir repoblar la plana de Vic en la segona meitat del IX; a principis del X, els reis de Navarra van aconseguir conquistar zones de la vall de l’Ebre per llevar-se-les, així, als moriscos. Al segle X es va constituir el Califat de Còrdova, que va aconseguir una àmplia hegemonia musulmana a la majoria dels territoris de la Península. Durant el 929, que és quan es va crear el dit Califat, i fins al 1031, la reconquista de la Península Ibèrica es va veure frenada i únicament podem destacar el triomf cristià a Simancas, dut a terme pel rei de Lleó Ramir II; el dit triomf és digne de menció perquè, gràcies a ell, es va aconseguir començar l’expansió del cristianisme cap al sud del Duero. De totes les maneres, este avanç va durar poc de temps ja que a mitjan segle X les tropes cristianes van haver de recular i tornar a la posició inicial, sobre el Duero. El motiu és que Almansor, cabdill del Califat de Còrdova, va dur a terme unes campanyes violentes que tenien com a objectiu frenar l’avanç cristià i va atacar en tota la zona nord: des de Santiago de Compostel·la fins a Barcelona.

LA PENÍNSULA AL COMENÇAMENT DEL SEGLE X

TERRITORIS CRISTIANS EN 866 REPOBLACIONS D’ALFONS III (866-910) GARCÍA I (910-913)

CONQUESTES AMB AJUDA FRANCA EMIRAT DE CÒRDOVA

Amb la caiguda del califa (el rei musulmà), a Espanya van quedar només els reis cristians com els hòmens de poder i, per això, van començar a exercir com a protectors i van cobrar tributs als taifes que s’havien descompost després de la caiguda de Còrdova. Va ser a la segona meitat del segle XI quan els reis de Castella i Lleó van començar a repoblar el territori del Duero i del sistema central espanyol, és a dir, les terres extremenyes. D’entre tots els punts que van repoblar cal destacar les ciutats de Segòvia, Àvila i Salamanca, que, immediatament, es van convertir en comunitats cristianes que s’alçaven a defendre la religió romana. El 1085 el rei Alfons VI ja havia entrat a Toledo, ciutat que havia sigut l’antiga capital dels visigots i, també, una zona clau per a Al-Andalus. Els reis d’Aragó també van continuar amb la reconquesta d’Espanya amb la invasió de zones com Osca o Barbastre, pròximes al Pirineu. No obstant això, a finals del XII els almohades van tornar a frenar la reconquista d’Espanya pels cristians i unificaren, novament, les terres d’Al-Andalus. Però el 1212 els almohades van ser vençuts en Comes de Tolosa pel rei de Castella Alfons VIII i va significar el fi de l’imperi islamista. Després d’esta batalla, Al-Andalus va tornar a dividir-se en diferents taifes, i això va permetre que el segle XIII fóra el moment cimera de la Reconquesta espanyola. Després del conflicte a Comes de Tolosa es van començar a organitzar les croades cristianes, però la més important va ser la iniciada per la Corona d’Aragó i capitanejada per Jaume I el Conqueridor. Este monarca va aconseguir anar recuperant territori musulmà i convertirlo al cristianisme, així va ser com va annexar a la Corona les illes Balears, València i part de Múrcia. Des de Castella també es va iniciar una batalla per a reconquistar la Península Ibèrica i tornar-la als cristians. La seua acció era cap a les terres del sud on més fortament havien calat els àrabs i, després d’un llarg assetjament, al final de 1248 Sevilla va caure rendida als cristians, ciutat que havia sigut la capital dels almohades. Finalment, el 1262 va caure Cadis, i va quedar, únicament, Granada a les mans dels musulmans.

El regne de Granada es va resistir molt més que la resta i, de fet, va estar en peu fins a finals del segle XV, coincidint en any amb el descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom. La reconquesta de Granada havia de realitzar-la la Corona de Castella perquè, per proximitat geogràfica, tenia més possibilitats de poder realitzar esta invasió. Però la dita conquesta no va poder dur-se a terme fins que van arribar els Reis Catòlics i, llavors, el 1481 es va declarar l’última guerra als moriscos a la Península Ibèrica. El 2 de gener de 1492 va tindre lloc la caiguda de Granada i, amb ella, va acabar la reconquista d’Espanya pels cristians després de 800 anys d’invasió. Cal recordar que per al poble valencià la Reconquesta d’Espanya va tindre un dia assenyalat on cal recordar que tal dia com el 9 d’octubre Jaume I entrà triomfalment a València i besà la terra, eixa terra que a hores d’ara és una de les més importants per al nostre patrimoni com a valencians. En conclusió, a la conquesta cal dir que en l’actualitat quotidiana que vivim els valencians ens queda una senyera que oneja en totes les nostres ciutats, una història d’un rei que va conquerir la terra de la llum i de les flors i ens va deixar com a patrimoni històric parròquies cristianes, històries i llegendes, monuments i un orgull com a valencians de tindre esta preciosa història de la nostra ciutat i, com no, això ha fet que els nostres costums no decaiguen i arribar a estar units per les festes i les tradicions. On ací s’uneix la història de les nostres falles en què tal dia com hui som patrimoni de la humanitat gràcies a nosaltres i als nostres avantpassats, que són els qui ens han ensenyat açò per mantindre-ho. A tot açò, com a valencià, només puc dir: Visca València!!! Visca la nostra tradició!!! Orgullós de ser valencià...

JO TAMBÃ&#x2030; HE SIGUT RECONQUERIDA AURORA ALEIXANDRE

Molts anys dins la festa, vivint-la intensament. Dedicant a la falla diners, temps i passió. Però la feina em porta lluny. Tan lluny que les falles allí són només una festa de bojos, bojos que passen tot l’any treballant per crear un monument que exposen cinc dies i que després li peguen foc. Estava tant lluny que allí no em podia explicar, no entenien el que sentim en escoltar a la xaranga un “València” ben tocat. Allí no entenien el que sentim en entregar els nostres rams a la mareta. El perquè ens emocionem en donar-li les gràcies per protegir-nos i emparar-nos. Tanta era la distància que, després de molts anys fora de la terra, encara que sempre la tenia present, vaig arribar a creure que podria prescindir de les falles, de les festes i dels passacarrers. Em vaig convèncer que ja no em volia vestir, ni portar la brusa, escarapel·la i mocador, que les falles no m’importaven..., però no era així. Les primeres falles com a no fallera no vaig trepitjar València en tot el més de març. No volia sentir ni un sol coet, ni una xaranga ni dolçaina i tabalet. Tampoc tornava al poble si sabia que eixe cap de setmana hi havia acte faller. Fugia de la festa com si fos una cosa dolenta. Vaig tardar tres anys com a no fallera a tornar a entrar al meu casal. Però els anys passen i les coses van canviant i com diu la dita: “El temps et ficarà on cal”. A mi el temps m’ha tornat a portar al casal. Em vaig esborrar jo sola i ara tres ens hem apuntat. Perquè ja no podia més, perquè volia tornar a desfilar, somniava pólvora i traca, perquè volia nits al casal, perquè desitjava ballar xaranga i plorar a la cremà, perquè volia banda al cor i ofrena de flors. Perquè volia córrer a la plantà i nervis al lliurament de premis, volia soroll a la despertà i xocolatada al casal. Perquè València conquista i a mi m’ha reconquerit, tota ella al complet, la gent, la festa, el menjar, la música, la mar... Gaudeix de tota ella, això sí que és felicitat!!! DEIXA’T CONQUISTAR PER LA MÀGIA DE VALÈNCIA. 67

LES FESTES GRANS DE LA NOSTRA COMUNITAT TERESA APARICIO MATALLÍN

És un fet ben conegut que en la nostra comunitat conviuen nombroses manifestacions festives i populars, ja siga pel caràcter sociable i alegre de la seua gent o per la meravellosa climatologia de la nostra regió, que convida des de temps immemorials a eixir al carrer i reunir-se, formar agrupacions i establir-ne relacions interpersonals de diversa índole. Ens centrarem en les tres grans festes de la comunitat per excel·lència: les festes de la Magdalena de Castelló, les Fogueres d’Alacant i les Falles de València, així com les Falles de la nostra comarca. Totes elles tenen en comú elements com la llum, el color, la música, la pólvora, però també tenen elements clarament diferenciadors.

LES FESTES DE LA MAGDALENA La fira i les festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana i tenen els reconeixements de Festa d’Interés Turístic Nacional i Festa d’Interés Turístic Internacional. Tenen lloc entre el tercer dissabte i el quart diumenge de quaresma. En elles es commemoren els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat en 1251 des del turó de la Magdalena. En 1944, l’Ajuntament va convocar una “Junta Central de Festejos”, decidit a crear unes festes locals de la ciutat a partir de la recuperació de les festes de la Magdalena que se celebraven des del segle XV a la ciutat. Es va dividir la ciutat en sectors i en cadascun d’ells es crearen comissions per a l’organització de les festes al seu barri, així com de l’elecció d’una reina de les festes i les seues dames a imitació de la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor. Antonio Pascual Felip, membre de la junta, va definir el monument al voltant del qual girava la festa de la següent manera: “La Gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum”, definició que va ser acceptada malgrat els intents del sector profaller de la població que pretenia imitar en tots els aspectes les falles de València, fins i tot en la tradicional “cremà” l’últim dia de les festes. A més, la Junta va decidir ampliar els tres dies de festes inicials a una setmana, i afegir actes com el Dia de la Caritat, l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó, que és anterior a la que se celebra a València en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, la cavalcada del pregó, la romeria de les canyes, la desfilada de gaiates o el Magdalena Vítol amb què culminen estos dies. 69

La representació de les festes recau en la Reina de les Festes i la seua homòloga infantil, acompanyades cadascuna d’elles per sis Dames de la Ciutat.

LES FOGUERES DE SANT JOAN Les Fogueres d’Alacant comencen la nit del 19 de juny amb la plantà dels monuments i acaba la nit del 24 amb la seua cremà. L’origen de la festa oficial de la nostra capital més al sud està relacionat amb una festivitat agrícola, en què els llauradors celebraven el dia més llarg de l’any per a la recol·lecció i la nit més curta per acabar amb tots els mals. En 1822, l’ajuntament de la ciutat va prohibir les fogueres en la nit de Sant Joan així com els focs d’artifici que les solien acompanyar, però el poble continuava fent-les, fidel a les seues tradicions any rere any, fins a 1881, en què, per error, l’ajuntament se’n va oblidar de prohibir-les i el poble va aprofitar tirant coets després de la revetla de Sant Joan i instituint les festes de carrer, amb jocs populars, la música de les dolçaines i els tabalets i l’aparició de figures grotesques que imitaven persones a les quals el barri criticava. En 1928 es crea l’associació Alicante Atracción, dedicada a fomentar el turisme a la ciutat, i José María Py aprofita la contingència per oficialitzar la festa escrivint després d’explicar el naixement de les falles a València: “Les Fogueres d’Alacant són ben conegudes per la seua tradició des de temps remots i els alacantins hauríem de donar-los el mateix caràcter que s’ha donat a les Falles valencianes”. La idea d’atraure el turisme a imitació de València va ser acceptada pels dirigents i es va autoritzar l’organització de les primeres Fogueres de Sant Joan. L’èxit va ser total, ja que van aconseguir tant l’oficialització de la festa com l’atracció d’un gran nombre de turistes. La cremà va ser multitudinària. El periòdic El Día ressenyà: “Les Fogueres han sigut un esdeveniment en la història d’Alacant, més de cent persones presenciaren la cremà”. Les crítiques de València no tardaren a arribar i en 1929 una falla es va referir a les fogueres com a “micos de repetició”. Això va animar més encara els alacantins i en pocs anys el nombre de fogueres va superar la trentena i es van crear paral·lelament les barraques, recintes al carrer on es feien revetles i on es podia gaudir de la gastronomia alacantina. La figura de les barraques perdura en la actualitat i cada vegada són més nombroses, se situen

fins a dos per foguera, encara que funcionen de manera independent. Es caracteritzen per les seues vistoses portades, realitzades per constructors de fogueres en cartó pedra, suro i fusta i els seus temes van des de tradicions de la ciutat fins a sàtira i crítica. Són art efímer; de la mateixa manera que els monuments es divideixen en categories segons el seu pressupost, reben premis i es cremen al costat de les fogueres properes la nit del 24 de juny. Actualment, hi ha més de noranta comissions, repartides per tota la ciutat, així com comissions de barraca. A partir de 1932, les Fogueres instauraren la màxima representació de la festa: la Bellesa del Foc, càrrec que s’elegeix anualment entre les belleses representants de cada comissió de Foguera. Cada any, una bellesa i les seues sis dames d’honor exerceixen la representació de la ciutat, així com una bellesa infantil i les seues respectives dames infantils exerceixen la representació dels menuts. En l’actualitat hi participen activament més de 10.000 persones. Les Fogueres de Sant Joan tenen el reconeixement de Festa d’Interés Turístic Nacional i Festa d’Interés Turístic Internacional. A més, en 2014, la Generalitat Valenciana les declarà Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC), fet que suposa una protecció als seus monuments i a la resta d’elements que formen la festa.

LES FALLES DE VALÈNCIA El 30 de novembre de 2016, les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat pel Comité Intergovernamental de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), organisme especialitzat de l’ONU, creat en 1945 amb l’objectiu de fomentar la pau i la seguretat en el món mitjançant l’educació, la cultura i les comunicacions. Des d’este moment, les falles de València, que ja comptaven amb els títols de Festa d’Interés Turístic Nacional i Festa d’Interés Turístic Internacional, així com les falles de qualsevol altra població, gaudeixen de reconeixement i prestigi universal i, amb ells, d’una protecció cultural especial i d’una major projecció internacional.

La documentació més antiga trobada sobre les falles es remunta al segle XVIII, però són moltes les teories sobre els seus orígens. La més estesa és la teoria del parotet: un pal que utilitzaven els fusters per a subjectar el cresol amb què s’il·luminaven durant les últimes hores del dia. Es pensa que la vespra de Sant Josep, el seu patró, els cremaven enfront dels seus tallers juntament amb els trastos vells i inservibles que tenien. Amb el temps se li afegiren robes i uns altres elements per assimilar-los a personatges públics o del barri a qui volien criticar. Este seria el primer ninot de falla. En l’actualitat, només a la ciutat de València es planten al voltant de 770 monuments entre grans i infantils. Estos monuments, eix principal de la festa, s’agrupen en categories en funció del seu pressupost amb la intenció que els diferents jurats establisquen els premis de cadascuna d’elles. La setmana fallera comença el 14 de març amb la plantà dels monuments infantils a la capital i el 15 amb la plantà dels monuments grans i acaba la nit del 19 de març amb la cremà de tots ells. Durant estos dies, els carrers s’omplin de llum, de color, de música, de pirotècnia. Però, en realitat, les falles i tot allò que envolten tenen una estructura cíclica, ja que al voltant d’esta festa hi ha actes esportius, culturals i artístics durant tot l’any faller. Els fallers també recreen la indumentària tradicional de la zona de segles passats en els seus actes i fomenten l’ús de la llengua valenciana amb manifestacions tant orals com escrites. En conseqüència, podem afirmar que les falles són representatives d’un mode de vida, d’un poble i que són la manifestació de la seua cultura, de les seues arrels i del seu sentiment per fomentar la cohesió social. Les màximes representants de les Falles de València són la Fallera Major i la Fallera Major Infantil, acompanyades cadascuna d’elles per dotze xiques i dotze xiquetes que integren les seues Corts d’Honor. Totes elles són elegides entre les candidates presentades per cadascuna de les falles que pertanyen a la Junta Central Fallera.

LES FALLES AL CAMP DE MORVEDRE Al Camp de Morvedre, la primera falla plantada es remunta a 1927, quan un grup de veïns dels carrers Llibertat, Luis Cendoya i altres carrers pròxims del nucli del Port s’agruparen

i decidiren iniciar la primera comissió fallera. Este monument es va plantar al carrer Poeta Llombart del Port de Sagunt, enfront de l’actual número 52. En l’exercici 1969-1970, sorgeix en la Junta Central Fallera de València la Delegació de Juntes Locals com a resultat de les gestions realitzades per Luis Cuadau Marco, regidor de l’Ajuntament de Sagunt en eixos moments i representants d’altres ajuntaments. En 1971 es va crear de manera oficial la Junta Fallera de Sagunt, que començà el seu camí en l’exercici 1972-1973. Com afirma Emili Llueca en el llibre Història de les falles en el Camp de Morvedre “fins llavors aquestes festes no comptaven amb cap organisme que els representara i que aglutinara els membres i interessos d’aquest col·lectiu format per milers de persones que mantenen la tradició fallera iniciada en 1927”. Actualment, està constituïda com una federació d’entitats culturals falleres i, segons dades publicades en la seua pàgina web a 21 de febrer de 2017, el nombre de fallers censats al Camp de Morvedre ascendeix a 4.039. La representació la té la Fallera Major de Sagunt i la Fallera Major Infantil, a les quals acompanyen les seues Corts d’Honor integrades per sis xiques i sis xiquetes i que són elegides entre les candidates presentades per les diferents comissions falleres que pertanyen a la federació. Les primeres falleres a ocupar estos càrrecs ho van fer durant l’exercici 1973-1974. Les falles de Sagunt foren declarades Festa d’Interés Turístic Nacional en desembre de 2013. En gener de 2015 s’aprovà en Ple municipal que l’Ajuntament iniciara l’expedient per a la declaració de les Falles de Sagunt com a Bé Immaterial d’Interés Cultural, títol amb què ja compten altres juntes locals com les de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. Així mateix, en gener de 2017 s’iniciaren els tràmits perquè siguen declarades Bé Immaterial de Rellevància Local. És patent, per tant, la importància de les festes en la societat valenciana, ja que si hem tractat només alguns exemples per la seua notorietat o proximitat, són moltíssimes més les manifestacions festives i culturals a la nostra terra, des de les festes de cada barri fins a les festes majors de cada població i no concebríem la vida sense elles. I és que ja ho diu el refranyer popular: “Les festes has de guardar i a ton pare i ta mare honrar”.

LA SEDA A LA INDUMENTARIA VALENCIANA I REGIONAL IRENE BENET

Quan em van demanar que col·laborara en el llibret d’aquesta comissió baix la següent comanda, fer un article que parlara de la seda a la indumentària de les tres comunitats autònomes, València, Castelló i Alacant, em vaig donar conter que realment el que necessitava era explicar en primer lloc, el concepte de indumentària tradicional, o realment, el concepte d’indumentària regional. Per tant abordarem el tema des del naixement de la Indumentària Festiva Valenciana. Tots sabem que l’origen del vestit de valenciana es data a 1879, quan es va proclamar a Maria Llorente i Falcó, Regina dels Jocs Florals, on va ocupar la Cadira d’Or amb una indumentària que recordava o volia acostar-se a lo que en aquell moment s’entenia com la tradicional valenciana.

Foto Maria Lorente i Falcó.

Parle de indumentària festiva i no de tradicional, perquè en aquell moment el que es va vore era una senyoreta pentinada a la moda del segle XIX i amb pinzellades del segle XVIII. Per aquest motiu, quan parle de indumentària festiva fem referència a l’origen del que portem hui en dia per vestir els actes fallers, i no del que portaven al segle XVIII, que mai vorem a fotografies, sinó a pintures o peces de ceràmica com la de Manises. La indumentària festiva va néixer en paral·lel al costumisme, lligat a la política lliberal i descentrallisadora que tracta de definir al màxim les costums i tradicions valencianes. Per aquest motiu, es fa referència en moltes fotografies antigues al concepte de “llaurador i llauradora” valencians, un concepte erròni perquè no engloba ni englobava a tota la població del territori valencià. Aquesta necessitat de diferenciar-se de la resta, no va deixar de estar present fins a l’actualitat. Al segle XIX, concretament al 1859 baix la publicació del llibre Los valencianos pintados por sí mismos, com a resposta al anteriorment publicat baix el nom llibre Los españoles pintados por sí mismos, on es retratava als espanyols centrant-se en la vida madrilenya olvidant la vida rural de les restants àrees culturals espanyoles, comença a aflorar un clar transfons romàntic de recuperació d’un passat pròxim i de tot allò que el món modern estava destruïnt. Un passat pensat clarament en el del segle XVIII. En aquesta publicació es parla tant en el cas de l’home com en el de la dona, de la diferència dels materials emprats per a la fabricació de les peces que compon les diferents vestimentes en funció de l’època de l’any, i ací, juntament amb la lògica geogràfica, és on apareix la seda, com a material que tanta celebritat va donar als valencians. Aquestes descripcions juntament amb altres, formen part de la desvirtualització que fins a l’actualitat ha sofrit la indumentària tradicional valenciana, passant com no, per la post guerra, on als anys 50, s’imposa el concepte de traje regional, basant-se en la creació de un uniforme per a cada poble, província o regió. Aquest nou concepte d’indumentària tradicional es popularitzà en la societat del moment, i es va adoptar per a festes rellevants, com per a València són les falles, o actes folklòrics. Es van crear uniformes diferents com per exemple: arrebacadora en Xixona, colivenca en Onil, pastora en Ibi, randera de Monòver i per suposat el faller i fallera a València, o els de novia alacantina o foguerer a Alacant, aquests dos últims creats als anys 70. I com no, a Castelló també es va crear el traje emprat en les festes de la Magdalena.

4 Imatges de tipus populars de Valencia, Castelló i Alacant, on es pot apreciar, que les dieferències entre la indumentària que porten els fotografiats, eren mínimes.

Imatge indumentària regional Novia Alacantina anys 60, amb clara influència de la moda del moment, en pentinat i maquillatje. El vestit es una ambientació pura per a la festa, no reprodueix la indumentària tradicional de cap moment. El mateix succeix en la indumentària regional fallera, on es pot vore a Pepita Samper, vestida per a la ocasió amb influencia modal al pentinat, realitzat amb ones, més propi dels anys 20-30 que del segle XVIII.

Imatge del plĂ nol de la Comunitat Valenciana del Llibre de Indumentaria Valenciana sigles XVIII-XIX, de MÂŞ Victoria Liceras.

Per tant, la relació que puga haver entre la seda, i la assignació de tal material a la indumentària festiva de Alacant, Valencia i Castelló, és merament climàtica, combinantla amb el cotó o llana en funció de la zona on investiguem, o l’època de l’any en la que ens trobem. El que no hem de deixar de costat és, que és una realitat, que des de que la seda va arribar a València, i al segle XV, la sederia valenciana va alcançar el seu màxim esplendor, la seua utilització en els guardapeus de les indumentàries femenines i les peces mes menudes en els homes, es molt característica de la nostra comunitat. Als segles XV i XVIII, la producció de la seda va ser tal que era considerada com la matèria principal als teixits, mesclant-la amb metalls preciosos com l’or i l’argent, o altres fibres vegetals com el lli o el cotó. Però aquest material no arribava a totes les classes socials. Hi havia un dit que deia que: El que de seda va vestit, o és molt pobre o és molt ric, fent referència a que una vegada els nobles havien gastat la seua vestimenta, la donaven als més pobres. I al segle XIX, degut a les malalties, guerres, crisis en les organitzacions gremials, però a Valencia aquesta indústria va sobreviure, adaptant-se a les necessitats. I és amb la industrialització que fins a la actualitat hem pogut mantindré aquest gremi, i per tant donar-li continuïtat a aquest material aconseguint que es mantinga en la nostra indumentària regional fins la actualitat.

Valencia, Un ball en l’Horta, Col. Gómez Durán. En aquesta imatge es pot apreciar davant un grup de dança, i darrere tipus populars del moment. Queda patent que la indumentària diària no era la regional, sinó la pròpia del segle XIX.

09, 10 I 11 DE JUNY 2017

1 I 2 OCTUBRE 2016

La Pelegrina torna a Sagunt i passa pel nostre sector.

Concurs de Play-backs majors e infantils.

18 DE JUNY 2017

22 D’OCTUBRE DE 2017

Despedida de Belen Gonzalez i Pérez, Fallera Major 2017.

XXII Setmana Cultural al noste casal amb la col·laboració de l’ Orfebre Joaquin Moliner.

24 DE JUNY DE 2017 Nit d’olles al casal.

09 DE SETEMBRE 2017 Proclamaciò a l’ Auditori Joaquin Rodrigo, de les FFMM i President 2018, Tamara García i Canós, Paula Pérez i Martínez i Miguel García i Moreno.

15 DE SETEMBRE 2017 Proclamaciò FFMM de FJFS.

29 D’OCTUBRE DE 2017 Trobada fallera a Faura , amb activitats i tallers per als xiquests

5 DE NOVEMBRE DE 2017 A les 12:00h i a l’Auditori Joaquin Rodrigo, exaltació Falleres Majors i presentació de les Corts d Honor.

2 DE GENER DE 2018 Visita pesebres i reis.

16 DE SETEMBRE 2017 Exaltació FFMM de FJFS al Teatre Romà.

28 DE GENER DE 2018

23 DE SETEMBRE DE 2017

10 DE FEBRER DE 2018

Concurs de Paelles a Gilet.

Tradicional sopar de Germanor.

Bateig monuments.

16 DE FEBRER DE 2018

18 DE MARÇ DE 2018

Nit d’albaes sector IV.

Visita asil d’ancians i Ofrena de flors a la Verge.

17 DE FEBRER DE 2018 Crida.

19 DE MARÇ DE 2018. A les 7:30 Despertà.

24 DE FEBRER DE 2018 A les 17:00H cavalcada sectors III i IV, Sagunt.

11 DE MARÇ DE 2018 Repartiment de pastissos als nostres abonats.

14 DE MARÇ DE 2018 Planta de monuments i ornamentació de carrer.

15 DE MARÇ DE 2018 Visita a Faura i Gilet.

16 DE MARÇ DE 2018 Recollida de premis i visita a les falles de Sagunt.

17 DE MARÇ DE 2018 Visita a les falles del Port de Sagunt.

Al mati Josc infantils per als mes menuts??? De 21:30 a 10:30 cremà de la falla Infantil, i a continuació dependent dels bombers, cremà de la falla gran TOTES LES NITS DEL 15 AL 18 PODREU DISFRUTAR D’ORQUESTRES A SAGUNT (VIU LES FALLES).

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

COL·LABOREN CANS ANIMALS

C/ Alcalde Blasco nº 20 Telf: 605 823 173 Siguenos en Faceboock y Twitter www.cansanimals.com Sagunto (EDIFICIO NOU SAGUNTUM)

ESLEC, S.L

C/ Kepler, 13. Nave 9 y 10. Pol. Ind Sepes, Ppto. Sagunto Telf: 962 650 887 infoeslec@gmail.com

INSTALACIONES GARCÍA Vicente García. Telf: 696 455 764 instalgarcia@hotmail.com

VORA RUI

Avd. Sants de la Pedra, 91 b Telf: 962 666 165 Sagunto

119