Un viatge inolbidable

Hi havia una vegada quatre amics inseparables que es deien: Gerard, Joan, Marcel i Roger.

Un dia, els quatre amics, es van reunir al parc més bell del poble, en se allí, es van trobar una estranya maquina hi havia una porta i en entra-hi hi van trobar un home primitiu mort al terra de la maquina.

Sense pensar-s’ho van prémer un boto molt gran de color roig i en obrir la porta van veure que estaven a la prehistòria!

Una mica espantats, van baixar de la nau, llavors, van veure tota mena de coses: mamuts,dents de sable, homes caçant, pescant, llances, destrals... poc després ,en una cova, es van trobar un enorme os que els va començar a perseguir fins a la cova dels picapedres.

Quan els picapedres se’n van adonar van llançar una llança feta amb pals i pedres i el van mata. Després van esta xerrant una

estona i els hi van ensenyar a fer servir el encenedor i a tirar petards.

Els nens van tornar cap a la nau; van tornar a prémer el botó i van anar a parar a l’edat mitjana.

Els nens no ho sabien però, hi havia un nen de l’escola molt pesat que es deia Josep que els va seguir i m’entres estaven a l’edat de pedra estava cagant al poli klin de la nau .A l’edat mitjana es van trobar amb un bufó que es deia Manolito, els hi van ensenyar el castell i van seure a la cadira del rei. El rei els va trobar allí sentats amb les seves joies i els va posar al calabós del castell; peró en Gerard es va poder escapar i va tornar al passat i als picapedres els hi va dir que els ajudessin a treure’ls del castell.

Quan ja tornaven a ser a l’edat mitjana els picapedres van rebentar la paret del castell i els barrots del calabós. Els nens van sortir immediatament de l’edat mitjana i van

tornar al passat, però... no al dels picapedres sino a l’edat antiga.

Al llavors es van dividir: Marcel i Roger a Egipte i Joan i Gerard a Esparta i Josep va seguir a Gerard i a Joan. Quan Roger i Marcel van anar a Egipte van veure com trobaven la pedra roseta, com feien el proses de la momificació com feien el papir, les seves llegendes...

I...Mentrestant; a Esparta Gerard i Joan observaven els cascs dels espartans,les espases,els escuts... els gladiadors els hi van ensenyar moltes coses: com entrenaven, com era que en sabien tan de lluitar...

En Gerard i en Joan quan ja estaven carregats d’informació se’n van anar cap a Roma i en Marcel i en Roger igual. En Gerard i en Joan no ho sabien però s’havien deixat a Josep a Esparta!

Els espartans el van obligar a que fos el seu esclau.

Mentrestant els quatre amics voltant per Roma explicant les aventures que havien viscut a Egipte i a Esparta.

En Marcel va exclamar: -I Josep que deu estar fent ara?

I en Gerard va contestar: -Avorrir-se o fent deures a casa.

Al llavors van veure a un romà mentre practicava per fer de gladiador al Coliseu romà, també van veure una lluita de gladiadors, una carrera de quadrigues i com feien una batalla naval.

Els quatre nens en aquella etapa s’ho van passar molt bé, però ja tenien que tornar i van anar cap a la nau, van tornar a prémer el botó i van anar a parar a un vaixell pirata.

Allí van aprendre a fer servir a fer servir un canyó i també van veure com feien anar el vaixell pirata.

El capità Puyol Capenvenat els va ensenyar les tradicions pirates.

Quan ja volien tornar cap a casa Roger va dir: -Espereu-me que tinc que anar a fer caca al poli klin!!

Quan Roger va sortir va dir que hi havia cagat algú abans que ell, els tres nens va dir que ells no havien sigut.

Quan tornaven cap a casa ens vam trobar a la mare de Josep que els hi va preguntar on estava Josep i que a ella Josep li havia dit que havia anat amb ells. Els nens van pensar que aquella caca podia ser seva i que els havia pogut seguir.

I van pensar que podia esta en alguna etapa que van anar i van torna cap a la prehistòria i no el van trobar enlloc, a l’edat mitjana tampoc però, a esparta el van troba vestit d’ esclau al circ d’ esparta servint begudes, quan el van veure el van cridar i va marxar corrents cap a ells, quan ja estaven tots junts se’n van tornar cap a casa i conte contat ja s’ha acabat i si no es mentida serà veritat.