Guia de les Aus del Zoo de Barcelona by Zoo de Barcelona

QUADERNS DEL ZOO, NÚM. 4

GUIA

DE LES

AUS

DEL ZOO DE BARCELONA

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Texts: Introducció d’en Josep Ma Alonso La biologia de les aus de n’Àlex Mascarell Fitxes d’animals d’en Jordi Fàbregas i Rafel Cebrian Coordinació de l’edició: Rafel Cebrian Disseny i maquetació: Àlex Mascarell Revisió: Ma Neus Miró Dibuixos originals de les fitxes i fotografies: (JF) Jordi Fàbregas (Fitxes i introducció) (AM) Álex Mascarell (Introducció) (ICO) Institut Català d’Ornitologia (Introducció) Assesoria tècnica: Miquel Sierra - Conservador de les Aus del Zoo de Barcelona Josep Mª Alonso - Cap de Conservadors del Zoo de Barcelona Dades de l’inventari: Oficina Tècnica del Zoo de Barcelona Coberta: Disseny, Alex Mascarell - Fotografia i dibuixos, Jordi Fàbregas. Impressió: Workcenter Servicios Globales de Documentación S.A.

Segona edició: Gener de 2019 c

Fundació Barcelona Zoo

del text: els autors.

de les fotograﬁes i dibuixos de les ﬁtxes: Jordi Fàbregas.

dels dibuixos de la introducció: Jordi Fàbregas, Àlex Mascarell i Institut Català d’Ornitologia

Tots els drets reservats. Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos al Zoo de Barcelona si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra. Cita recomanada: Fabregas, J., Cebrian, R., Mascarell, A. (2014) Quaderns del Zoo. núm. 4: Guia de les Aus del Zoo de Barcelona. (2a ed.). Barcelona. Fundació Barcelona Zoo, 2014.

3 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

ÍNDEX 6

Introducció

La biologia de les aus

La migració

Resum de la col·lecció

Claus d’ús i guia d’interpretació

Mapa-Guia de les aus del Zoo

Fitxes de les aus

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 4 Quaderns del Zoo, núm. 4

AUS

GUIA

DE LES

QUADERNS DEL ZOO, NÚM. 4

DEL ZOO DE BARCELONA

RESUM DE LA COL·LECCIÓ A tall de resum, en aquest apartat podreu veure, d’una manera abreujada i ordenada per temes i categories, l’estructura de la col·lecció d’aus del Parc Zoològic de Barcelona. En les següents taules podreu consultar l’estructura general de la representació de la Classe Aves (Aus) del Parc d’una manera numèrica, la quantitat de programes de cria europeus que es

desenvolupen al Zoo amb aquestes espècies, la quantitat d’espècies que es troben incloses en la classiﬁcació de risc segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i en quin grau es troben, organitzades per families, i ﬁnalment, un mapa amb la representació, per continent de les nostres espècies d’aus.

Resum d’espècies per ordres taxonòmics (ordres i famílies) Struthioniformes Sphenisciformes Pelecaniformes Ciconiiformes

Struthionidae Spheniscidae Pelecanidae Ciconiidae Threskirniothidae Ardeidae Scopidae Phoenicopteriformes Phoenicopteridae Anseriformes Anhimidae Anatidae Falconiformes Accipitridae Phasianidae Galliformes Cracidae Eurypygidae Gruiformes Rallidae Psophiidae Gruidae

1 1 1 2 5 5 1 3 1 8 3 5 1 1 1 1 1

Resum de taxons

110 Nombre total

d’espècies d’aus a la col·lecció

>650 Nombre total d’individus a la col·lecció

1 1 1 13

3 9 3 6 4

Charadriiformes Recurvirostridae Charadriidae Jacanidae Columbiformes Columbidae Psittaciformes Cacatuidae Psittacidae Cuculiformes Musophagidae Coliiformes Coliidae Strigiformes Strigidae Coraciiformes Alcedinidae Bucerotidae Momotidae Piciformes Capitonidae Ramphastidae Lybiidae Passeriformes Corvidae Eurylaimidae Cotingidae Laniidae Sturnidae Turdidae Thraupidae Timaliidae Strildidae

2 2 1 10 3 20 4 1 2 3 3 1 1 1 1 2 1 1 1 3 3 2 1 1

Resum per programes de cria europeus Galliformes Sphenisciformes Pelecaniformes Falconiformes Psittaciformes

Total Programes EEP

1 1 1 3 5

Ciconiiformes Falconiformes Gruiformes Columbiformes Psittaciformes Cuculiformes Bucerotiformes Piciformes Passeriformes

Total Programes ESB

19 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

2 1 2 6 1 1 1 1 2

5 10 23 4 1 2 7 3 14

Resum d’espècies segons la classifcació de la UICN Struthionidae Spheniscidae Pelecanidae Ciconiidae Threskirniothidae Ardeidae Scopidae Phoenicopteridae Anhimidae Anatidae Accipitridae Phasianidae Cracidae Eurypygidae Rallidae Psophiidae

LC NT VU EN CR EW 1 1 1 2 5 5 1 2 1 1 5 2 1 1 1 1 2 1 2 1 1 1 1

Gruidae Recurvirostridae Charadriidae Jacanidae Columbidae Cacatuidae Psittacidae Musophagidae Coliidae Strigidae Alcedinidae Bucerotidae Momotidae Capitonidae Ramphastidae Lybiidae Corvidae Eurylaimidae Cotingidae Laniidae Sturnidae Turdidae Thraupidae Strildidae Timaliidae

Resum per categories de la UICN Preocupació menor

Vulnerable

En perill crític

Gairebé amenaçat

En perill

Extint en estat salvatge

LC NT VU EN CR EW 1 2 2 1 5 3 2 1 1 1 7 4 4 3 1 4 1 2 3 1 2 1 1 1 1 2 1 1 1 1 2 2 1 1 1

Resum d’espècies per continent d’origen

Atenció! Moltes espècies sòn originàries de més d’un continent. En aquests casos, s’han afegit als nombres de cadascún d’ells. Per exemple, la Cigonya blanca, originària d’Europa, Àsia i Àfrica, sumant una espècie a cadascun dels tres continents.

44 40

European Endangered Breeding Programme: Programa de Cria Europeu d’Espècies en Perill d’Extinció (EEP)

European Studbook: Programa de seguiment d’espècies en perill d’extinció (ESB).

UICN: Unió Internacional per a la Conservació de la Natura Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 20 Quaderns del Zoo, núm. 4

CLAUS D’INTERPRETACIÓ DE LA GUIA En aquest apartat, trobareu les claus d’interpretació de les fitxes de les espècies d’aus presents al Zoo i que podreu consultar en aquesta guia. A més, també podreu identificar tot el sistema d’icones de cada fitxa amb el seu significat. De fet, l’estructura és força senzilla i clara, dividintse en tres blocs essencials: el primer, amb tota la informació que necessitareu per conèixer la seva biologia i la seva classificació segons la UICN; i el segon, la seva distribució original, les seves mesu-

res i l’hàbit de creixement, i tercer, en la plana contigua, el dibuix de l’espècie que us facilitarà el seu reconeixement i un conjunt d’icones que us donaran els detalls de les característiques biològiques, comportamentals, alimentàries i físiques. En les ﬁtxes dels arbres, a més, trobareu uns dibuixos detallats per a que pugueu familiaritzar-vos amb l’estructura i aspecte de les fulles, dels fruits o les ﬂors de cada espècie.

Claus per a la interpretació de les icones de les ﬁtxes Carronyaire

Selva

Ovípar

Hervíbor

Muntanya

Vivípar

Omnívor

Desert

Ovovivípar

Carnívor

Mar

Frugívor Piscívor Filtrador Insectívor

Solitari

Torrents / Rius

Gregari

Bosc Sabana

100 Kg

Aiguamoll

Preocupació menor

En perill

Gairebé amenaçat

En perill crític

Vulnerable

Extint en estat salvatge

150 cm

Pes Generalment representat en grams, quilograms i/o tonelades: 1 Tonelada = 1.000 Quilograms 1 Quilogram = 1.000 Grams Llargada Generalment representat en centímetres o metres: 1 Metre = 100 Centímetres

21 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

30 anys

Longevitat Edad que pot assolir l’espècie. Generalment en captivitat. > Més de...

< Fins a...

Ordre i família Classiﬁcació taxonómica de l’espècie

Ordre Strigiformes

Classiﬁcació IUCN Grau de perill que te l’espècie en la classiﬁcació de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura

Noms comuns i nom cientíﬁc Noms que rep l’espècie en diferents idiomes (català, castellà i anglès).

Família Strigidae

Pulsatrix perspicillata

MUSSOL D’ULLERES Cast. Lechuzón de anteojos Eng. Spectacled Owl El mussol d’ulleres és una au rapinyaire de mida gran, ja que pot fer ﬁns a 50 cm de longitud i gairebé un metre d’envergadura alar. Viu a l’Amèrica Central i del Sud, on ocupa diferents hàbitats, des de boscos tropicals plujosos ﬁns a sabanes amb arbres dispersos entre el nivell del mar i els 1.600 metres d’altitud. És un caçador nocturn que s’alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, granotes i crancs, que captura a l’aguait.

Descripció Breu explicació de la biologia de cada espècie

Distribució Mapa de distribució de cada espècie.

Pulsatrix perspicillata

MUSSOL D’ULLERES Característiques físiques 50

500-900

25-30 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 30-35 dies Nº d'ous: 1-2

Dibuix de l’espècie Gràﬁc de l’animal representatiu de l’espècie.

Característiques Descripció amb icones de les característiques físiques, de la reproducció i de la biologia de l’espècie.

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 22 Quaderns del Zoo, núm. 4

AVIARI

33 18

17 65

ACCÉS Parc de la Ciutadella

Punt Verd del Zoo

58 35 56

Dama del Paraigua

26 34

103

27 89

Terra de Dragons

69 57 10 36 2

30 90

14 89 28 106 30 11 105 45 38

1 66

93 30 32 46

70 63

84 92

Terrari

J 68

K 1

25 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

ACCÉS Carrer Wellington

MAPA-GUIA DE LES AUS DEL ZOO 1

Alció de collar

Colom de Nicobar

Inseparable de galtes negres

Pintada vulturina

Fredeluga armada Ànec arbori de bec vermell Ànec blanc Ànec canyella Ànec peposaca Ànec xiulador de Xile Martinet menut Aufrany Barbut de pit vermell Barbut groc i vermell Bec d'alena Bec de bota Estornell picot

Colom-faisà de clatell blanc Corb de pit blanc Cotinga metàl·lic Cucaburra comú Dúcula imperial Esplugabous Estornell superb Estruç Faisà de les illes Palawan Flamenc comú Flamenc de Cuba Flamenc de Xile Gaig inca

Jabirú Jacana sud-americà Lori de les illes Tanimbar Maritnet de nit Martinet blanc Martinet verd Merla Shama Minà de l'Índia Motmot de corona blava Mussol d'ulleres Ocell ratolí Ocell sol Paó reial

Polla blava Rul-rul Tàngara del Brasil Tilop de clatell negre Tilop superb Trenca Trompeter d'ales grises Turac de cresta roja Turac del senegal Turac gris Turac violaci Txajà emplomallat Voltor comú

Gaig blau Goura coronada Goura Victòria Griva de Doherty Grua coronada negra Guacamai blau Guacamai de front vermell Guacamai golablau Guacamai jacint Guacamai verd i vermell Hoco de carúncula groga Ibis escarlata Ibis sagrat

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 21 22 23 24 25 26 27 28

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 43

Bec-planer Bec-planer rosat Cacatua alba Cacatua de plomall groc Cacatua tritó Calau de galtes argentades Calau terrestre meridional Cames llargues Capó reial Cigne de coll negre Cigonya blanca Colom de cor sagnant de Luzon Colom de cor sagnant de Mindanao

44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

59 60 61 62 63 64 65 66 67 69 70 71

73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 84

87 88 89 90 92 93 95 96 97 98 99 100

Faisà d’Edwards Papagai de cap blanc Papagai de cara groga Papagai de cua vermella Papagai de front blanc Papagai de front blau Papagai de front roig Papagai de galtes grogues Papagai d'esquena vermella Papagai farinós Pelicà cresp Pingüí de Humboldt

101 102 103 104 105 106

Voltor negre Xarxet marbrenc Xerraire cua-roig Xot Minà de Bali Cosifa de coroneta blanca

La Granja del Zoo

85 48

62 86

24 55

100 101

11 Galeria dels titís

102

81 80 74 50 73 23 49 12 51 60 42 52 53 76 104 75 78 77

Plaça dels lloros Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 26 Quaderns del Zoo, núm. 4

25 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, nĂşm. 4

FITXES DE LES AUS Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 26 Quaderns del Zoo, nĂşm. 4

Ordre Struthioniformes

Família Struthionidae

Struthio camelus

ESTRUÇ

Cast. Avestruz / Eng. Ostrich L’estruç és l’espècie d’au més gran de la terra, amb un pes que oscil·la entre els 80 i els 150 kg, i una altura que pot superar els 2,5 m. No pot volar però és capaç de córrer a una velocitat de més de 60 km/h. La coloració dels dos sexes és ben diferent: el plomatge dels mascles és de color negre, mentre que el de les femelles és de color bru. Els ous són també els més grans de tots els ocells, amb un pes de ﬁns a 1,5 kg.

Ordre Sphenisciformes

Família Spheniscidae

Spheniscus humboldti

PINGÜÍ DE HUMBOLDT Cast. Pingüino de Humboldt / Eng. Humboldt’s Penguin Els pingüins són aus adaptades a la vida marina que han perdut la capacitat de volar però que han esdevingut formidables nedadors que s’alimenten de peixos, crustacis i calamars. Totes les espècies viuen a l’hemisferi sud i són animals característics de les fredes regions antàrtiques, encara que el pingüí de Humboldt habita més al nord, a les costes de Xile i Perú, a la regió banyada pel corrent de Humboldt.

Ordre Pelecaniformes

Família Pelecanidae

Pelecanus crispus

PELICÀ CRESP Cast. Pelícano ceñudo / Eng. Dalmatian Pelican El pelicà cresp viu a les costes, maresmes i llacs de no massa fondària d’una extensa àrea que abasta des del sud-est d’Europa ﬁns a l’est de la Xina. Malgrat això, és una espècie que es troba actualment en perill d’extinció arreu, especialment a Europa, on les seves poblacions han passat de milions d’exemplars a principis del segle XX a les 1.000 parelles que existien l’any 1980.

Ordre Ciconiiformes

Família Ciconiidae

Ciconia ciconia

CIGONYA BLANCA Cast. Cigüeña blanca / Eng. White Stork Es troba als aiguamolls i prats prop de l’aigua, on captura els invertebrats, peixos, amﬁbis i rèptils de què s’alimenta. És una espècie migratòria, que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana i torna a Europa a partir del febrer per fer el niu cada any al mateix lloc, normalment a torres i campanars. En els darrers anys, cada vegada és més sedentària, ja que troba menjar durant tot l’any als abocadors d’escombraries. Ephippiorhynchus senegalensis

JABIRÚ AFRICÀ

Cast. Jabirú africano / Eng. Saddle-billed Stork El jabirú africà pot arribar a fer 1,50 m d’altura i es reconeix fàcilment per la coloració blanca i negra del plomatge i, sobretot, pel gran bec de colors groc, vermell i negre. Els mascles tenen els ulls de color marró mentre que les femelles els tenen grocs. Viu al sud del Sàhara, al voltant de masses d’aigua poc profundes i zones humides on s’alimenta d’invertebrats, peixos, amﬁbis, rèptils, petits mamífers i polls d’au.

27 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Struthio camelus

ESTRUÇ Característiques físiques 90-150 210-275 Kg

30-40 anys

Reproducció

Biologia

Spheniscus humboldti

PINGÜÍ DE HUMBOLDT Característiques físiques

Incubació: 42-46 dies Nº d'ous: 2-11

>37

65-73

3-5

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 38-42 dies Nº d'ous: 2

Pelecanus crispus

PELICÀ CRESP Característiques físiques 10-13 Kg

160-180 cm

<45 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 30-34 dies Nº d'ous: 1-6

Ephippiorhynchus senegalensis

JABIRÚ AFRICÀ Característiques físiques 6

145-150 cm

>30 anys

Biologia Ciconia ciconia

CIGONYA BLANCA Característiques físiques 2,3-4,4 100-110 Kg

Biologia

Reproducció

>25 anys

Incubació: 30-35 dies

Reproducció Incubació: 33-37 dies Nº d'ous: 1-7

Nº d'ous: 1-5

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 28 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Ciconiiformes

Família Threskirniothidae

Threskiornis aethiopicus

IBIS SAGRAT

Cast. Ibis sagrado / Eng. Sacred Ibis El seu nom es deu a la veneració que li professaven els antics egipcis, que l’associaven amb les crescudes del Nil. Curiosament, en l’actualitat, Egipte és la regió de la seva àrea de distribució on aquest ibis resulta més escàs, ja que ha desaparegut totalment de bona part de la vall del Nil. El característic bec dels ibis constitueix una eina útil per extreure del fang els invertebrats, amﬁbis i petits rèptils de què s’alimenten als rius i maresmes.

Plegadis falcinellus

CAPÓ REIAL Cast. Morito / Eng. Glossy Ibis Resulta inconfusible pel llarg bec corbat, una silueta estilitzada i el plomatge irisat que brilla al sol amb tons metàl·lics. És una au típica de maresma, que normalment es troba associada amb martinets i becplaners amb qui comparteix les colònies de cria. Després de molts anys sense fer-ho, darrerament es torna a reproduir a diferents punts de la península Ibèrica. S’alimenta bàsicament d’invertebrats.

Eudocimus ruber

IBIS ESCARLATA Cast. Ibis escarlata / Eng. Scarlet Ibis L’ibis escarlata és el que presenta la coloració més espectacular d’aquest grup d’aus aquàtiques. Com tots els ibis, fa servir el bec llarg i corbat per extreure del fang els invertebrats de què s’alimenta i per capturar altres petites preses. És una au gregària, que viu en grups d’uns 30 individus i que forma colònies de cria amb altres espècies d’ibis i d’agrons, en els manglars i zones d’aiguamolls de la seva àrea de distribució.

Platalea leucorodia

BECPLANER Cast. Espátula común / Eng. Eurasian Spoonbill El becplaner deu aquest nom a la forma del bec. Està especialitzat en la ﬁltració de llims, on es troben els petits invertebrats dels quals s’alimenta. El seu règim alimentari es compon, a més, de peixos i amﬁbis. La subespècie europea es troba distribuïda en nuclis molt restringits, en zones d’aiguamolls d’Holanda, el sud d’Espanya i l’Europa oriental. La distribució actual correspon a nuclis residuals de la seva àrea original, ja que és una espècie en franca regressió.

Ajaia ajaja

BECPLANER ROSAT Cast. Espátula rosada / Eng. Roseate Spoonbill Els becplaners deuen el nom a la forma del bec. Estan especialitzats en la filtració de llims, on troben els petits invertebrats dels quals s’alimenten. El seu règim alimentari es compon, a més, de peixos i amfibis. L’àrea de distribució del becplaner rosat és molt àmplia, ja que s’estén des del sud dels Estats Units, a través de l’Amèrica Central i diferents illes del Carib, fins al nord de l’Argentina. Cria en colònies més o menys nombroses i fa els nius en arbres i arbusts en zones properes a l’aigua.

29 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Plegadis falcinellus

CAPÓ REIAL Característiques físiques 485-580 gr

48-66 cm

>20 anys

Reproducció

Biologia

Incubació: 20-23 dies Nº d'ous: 2-6

Threskiornis aethiopicus

IBIS SAGRAT Característiques físiques <21

65-89

1,3-1,5

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 28-29 dies Nº d'ous: 2-5

Eudocimus ruber

IBIS ESCARLATA Característiques físiques 450-550 gr

50-65 cm

>20 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 21-23 dies Nº d'ous: 1-3

Ajaia ajaja

BECPLANER ROSAT Característiques físiques 1-1,5 Kg

70-95 cm

>25 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 21-23 dies Nº d'ous: 1-5

Platalea leucorodia

BECPLANER Característiques físiques 1,1-1,9 Kg

70-95 cm

>28 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 24-25 dies Nº d'ous: 3-7

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 30 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Ciconiiformes

Família Ardeidae

Egretta garzetta

MARTINET BLANC Cast. Garceta común / Eng. Little Egret És el més estilitzat dels nostres martinets, esvelt i amb el coll llarg. Pot disparar amb rapidesa i precisió per capturar amb l’esmolat bec els insectes, petits peixos i amﬁbis, que componen bàsicament la seva dieta. A l’època de zel llueix dues llargues plomes nupcials que surten de la nuca. Nidiﬁca en colònies, sovint amb altres espècies d’ardèids, als boscos de ribera i a la vegetació espessa que envolta els aiguamolls.

Bubulcus ibis

ESPLUGABOUS Cast. Garcilla bueyera / Eng. Cattle Egret Aquest petit ardèid deu el seu nom al costum que té de posar-se sobre el bestiar boví per capturar els insectes que el molesten i que aixeca al seu pas. A més d’insectes, inclou en la seva dieta petits crustacis, peixos, amﬁbis i micromamífers. Gràcies a la seva adaptabilitat, és una espècie que està en expansió, encara que la industrialització i el dessecament de moltes zones humides d’Europa en són una limitació.

Butorides striata

MARTINET VERD Cast. Garcilla verde / Eng. Green-backed Heron Amb una àmplia àrea de distribució mundial, viu a la vores de l’aigua, tant dolça com marina o salabrosa, on s’alimenta de tota mena de petits animals aquàtics. A diferència de molts dels seus parents, de costums gregaris i colonials, és una espècie d’hàbits solitaris que viu aïllada o en parella durant tot l’any.

Nycticorax nycticorax

MARTINET DE NIT Cast. Martinete común / Eng. Black-crowned Night-heron El nom llatí d’aquesta espècie, que signiﬁca corb de nit, ens indica que és de costums crepusculars i nocturns. La seva dieta, composta per peixos, amﬁbis i insectes, es veu enriquida, ocasionalment, per pollets d’altres aus que el martinet saqueja dels seus nius. La presència d’aquesta espècie està molt condicionada als boscos de ribera, de manera que la tala d’aquestes formacions vegetals l’ha fet desaparèixer de moltes zones d’Europa.

Cochlearius cochlearius

BEC DE BOTA Cast. Garza pico de bota / Eng. Boat-billed Heron Amb un bec en forma de bota que li dóna el nom, aquesta espècie sud-americana presenta també uns grans ulls que l'ajuden a detectar les preses en la foscor, ja que es tracta d’una espècie d’hàbits nocturns que durant el dia descansa en grups nombrosos als arbres dels manglars i a la nit s’alimenta en solitari de crustacis, peixos, granotes i insectes a la vora de l’aigua.

31 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Bubulcus ibis

ESPLUGABOUS Característiques físiques >10

46-56

340-390

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 22-26 dies Nº d'ous: 1-9

Egretta garzetta

MARTINET BLANC Característiques físiques 280-638 gr

55-65 cm

5-10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 21-25 dies Nº d'ous: 1-8

Butorides striata

MARTINET VERD Característiques físiques 125-260 g

35-48 cm

<10 anys

Biologia Cochlearius cochlearius

BEC DE BOTA Característiques físiques 500-600 gr

Biologia

50-60 cm

Reproducció

>10

Incubació: 19-29 dies

anys

Nº d'ous: 3-5

Reproducció Incubació: 21-30 dies Nº d'ous: 2 (3-4)

Nycticorax nycticorax

MARTINET DE NIT Característiques físiques 525-800 gr

56-65 cm

10-15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 21-26 dies Nº d'ous: 2-9

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 32 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Ciconiiformes

Família Ardeidae

Ixobrychus minutus

MARTINET MENUT Cast. Avetorillo común / Eng. Common Little Bittern El martinet menut és l’ardèid més petit de la península Ibèrica, on és un visitant estival. Viu a prop de maresmes, rius i llacs, on passa la major part del temps amagat entre les canyes a l’espera de capturar els peixos, invertebrats, amﬁbis i rèptils de mida petita, dels quals s’alimenta. Resideix a tot l’Àfrica subsahariana i migra ﬁns a Europa i Àsia a la primavera per reproduir-se.

Ordre Phoenicopteriformes

Família Phoenicopteridae

Phoenicopterus ruber

FLAMENC DE CUBA Cast. Flamenco de Cuba / Eng. American Flamingo Aquest ﬂamenc ocupa les costes, maresmes i llacs salobres de les illes Bahames, Cuba, la Hispaniola i Galápagos, així com d’Amèrica Central i el nord d’Amèrica del Sud. Es diferencia del ﬂamenc comú i del de Xile pel color vermell intens del plomatge. Malgrat que encara manté una població prou nombrosa, d’uns 80 a 90.000 exemplars, el seu nombre va disminuint progressivament a causa de la contínua destrucció del seu medi.

Phoenicopterus chilensis

FLAMENC DE XILE Cast. Flamenco de Chile / Eng. Chilean Flamingo El flamenc de Xile viu a les costes, maresmes i llacs salobres de bona part d’Amèrica del Sud, des del Perú i l’Uruguai fins a la Terra del Foc. Es diferencia del flamenc de Cuba i del flamenc comú per tenir les potes grises amb les articulacions i els peus roses. És l’espècie més abundant de les que viuen a l’Amèrica de Sud i la que té una àrea de distribució més àmplia. Les concentracions més importants es troben als llacs de l’altiplà de Bolívia.

33 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Ixobrychus minutus

MARTINET MENUT Característiques físiques 59-150 gr

5-10

27-38

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 16-21 dies Nº d'ous: 2-9

Phoenicopterus ruber

FLAMENC DE CUBA Característiques físiques 120-150

1,9-4

<50 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-31 dies Nº d'ous: 1

Phoenicopterus chilensis

FLAMENC DE XILE Característiques físiques 100-105

2-2,3

>30 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-31 dies Nº d'ous: 1

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 34 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Anseriformes

Família Anhimidae

Chauna torquata

TXAJÀ EMPLOMALLAT Cast. Chajá moñudo / Eng. Crested Screamer El txajà emplomallat, malgrat no semblar-ho, pertany a l’ordre dels anseriformes, a l’igual que els ànecs i les oques. És un ocell gros, de ﬁns a 90 cm d’altura i de 2 a 5 kg de pes. Presenta uns esperons corbats i punxeguts a les ales, de ﬁns a 5 cm de llargada, que utilitza com a arma defensiva. A molts llocs d’Amèrica del Sud, a causa de la seva agressivitat i una veu potent, s’utilitza com a animal de vigilància.

Ordre Anseriformes

Família Anatidae

Cygnus melanocoryphus

CIGNE DE COLL NEGRE Cast. Cisne de cuello negro / Eng. Black-necked Swan El cigne de coll negre és el representant més petit del gènere Cygnus. Habita les aigües continentals i, amb menys freqüència, les salobroses properes a la costa de la meitat meridional de l’Amèrica del Sud. S’alimenta de vegetació aquàtica, de petits invertebrats i de les postes de peixos i amﬁbis. Forma parelles estables i és l’espècie de cigne més agressiva quan es tracta de defensar el niu i el seu territori.

Tadorna tadorna

ÀNEC BLANC Cast. Tarro blanco / Eng. Common Shelduck L’ànec blanc presenta una coloració blanca i negra amb una franja marró al pit que el fa inconfusible. El bec és de color escarlata i presenta un tubercle a la base, més desenvolupat en els mascles. Habita les albuferes i llacunes, preferentment d’aigües d’alta salinitat, on s’alimenta d’invertebrats, en especial mol·luscs, insectes i crustacis, així com d’algues i herbes. Construeix els nius al terra, amagats entre la vegetació, i pot pondre ﬁns a 12 o 13 ous.

35 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Chauna torquata

TXAJÀ EMPLOMALLAT Característiques físiques 4-4,4 Kg

>15

83-95

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 43-46 dies Nº d'ous: 2-7

Cygnus melanocorhyphus

CIGNE DE COLL NEGRE Característiques físiques 3,6-6,5 102-130 Kg

<20 anys

Reproducció

Biologia

Incubació: 35 dies Nº d'ous: 3-8

Tadorna tadorna

ÀNEC BLANC Característiques físiques 0,83-1 Kg

Biologia

58-67 cm

<15 anys

Reproducció Incubació: 28-31 dies Nº d'ous: 8-13

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 36 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Anseriformes

Família Anatidae

Mareca sibilatrix

ÀNEC XIULADOR DE XILE Cast. Pato silbón de Chile / Eng. Chiloe Wigeon L’ànec xiulador de Xile es troba a les maresmes, rius i llacs de l’extrem meridional de l’Amèrica del Sud, des de l’Uruguai, el Paraguai i el sud del Brasil ﬁns a la Terra del Foc. La seva alimentació és quasi exclusivament vegetariana i els dos sexes presenten el mateix plomatge, amb la cara blanca i la resta del cap i el coll de color verd fosc i les plomes de l’esquena negres amb les vores blanques.

Netta peposaca

ÀNEC PEPOSACA Cast. Pato peposaca / Eng. Rosy-billed Pochard L’ànec peposaca ocupa els llacs, llacunes i pantans de no massa fondària i abundant vegetació del sud i el centre d’Amèrica del Sud, des de Bolívia i el sud del Brasil ﬁns a la Terra del Foc, des de nivell del mar ﬁns als 1.200 m d’altura. D’alimentació fonamentalment vegetariana i hàbits força terrestres, passa tant de temps a terra com a l’aigua. És un dels ànecs cabussadors més abundants de tot l’Amèrica del Sud.

Dendrocygna autumnalis

ÀNEC ARBORI DE BEC VERMELL Cast. Pato arborícola de pico rojo / Eng. Black-bellied Whistling Duck Aquest ànec es troba distribuït per bona part del continent americà. De costums força arborícoles, ocupa tota mena de llacs, llacunes i maresmes que presentin formacions boscoses a les vores, encara que sovint freqüenta les zones conreades. S’alimenta fonamentalment d’herba, llavors i gra però també captura petits invertebrats. Acostuma a fer el niu en forats d’arbres.

Marmaronetta angustirostris

XARXET MARBRENC

Cast. Cerceta pardilla / Eng. Marbled Teal El nom d’aquest petit ànec es deu al color de les plomes i, de fet, és l’únic dels nostres xarxets on el mascle no presenta un color cridaner que el diferenciï de la femella. De caràcter tímid, acostuma a passar desapercebut entre la vegetació que envolta les aigües somes on troba les llavors, tubercles i tiges de què s’alimenta. També menja petits invertebrats com ara cucs, mol•luscs i insectes.

37 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Mareca sibilatrix

ÀNEC XIULADOR DE XILE Característiques físiques 0,8-0,9 Kg

43-54 cm

5-10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 25-26 dies Nº d'ous: 5-8

Netta peposaca

ÀNEC PEPOSACA Característiques físiques 55-56

1-1,2

5-10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-29 dies Nº d'ous: 8-15

Marmaronetta angustirostris

XARXET MARBRENC Característiques físiques 450-590 g

Biologia

39-48 cm

<20 anys

Reproducció Incubació: 25-27 dies Nº d'ous: 5-20

Dendrocygna autumnalis

ÀNEC ARBORI DE BEC VERMELL Característiques físiques 0,65-1 Kg

Biologia

43-53 cm

>20 anys

Reproducció Incubació: 53-63 dies Nº d'ous: 12-16

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 38 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Falconiformes

Família Accipitridae

Neophron percnopterus

AUFRANY

Cast. Alimoche / Eng. Aegyptian Vulture És un petit voltor que viu a les estepes i altres llocs oberts del sud d’Europa, Pròxim Orient ﬁns a l’Índia i bona part d’Àfrica. D’alimentació carronyera i comportament migratori, cada any arriba al nostre país per criar en nius fets als penya-segats. És una de les poques espècies d’animals capaç d’utilitzar un estri, ja que s’ha comprovat que pot trencar els ous d’estruç abandonats a la sabana africana amb l’ajut de pedres que deixa caure amb el bec.

Gyps fulvus

VOLTOR COMÚ Cast. Buitre leonado / Eng. Griﬀon Vulture És una au carronyera que ocupa tota mena de terrenys, preferentment muntanyencs, del sud d’Europa i del nord d’Àfrica ﬁns al centre d’Àsia. Forma grans colònies de cria en penya-segats i cada parella cria un sol poll per temporada. La transformació agrària i ramadera del camp, l’ús de verins i la caça van fer disminuir el seu nombre a mitjan segle passat, encara que avui la seva situació ha millorat sensiblement en moltes àrees.

Aegypius monachus

VOLTOR NEGRE Cast. Buitre negro / Eng. Black Vulture És l’au rapinyaire més gran del nostre país i l’espècie carronyera més característica del bosc mediterrani. A diferència d’altres voltors, els seus nius no es troben als penya-segats, sinó dalt dels arbres. La seva àrea de distribució comprèn el centre i el sud-oest de la península Ibèrica, l’illa de Mallorca, Europa de l’Est i el centre d’Àsia. Si bé les poblacions ibèriques han augmentat en els darrers anys, la situació del nucli mallorquí segueix sent crítica.

39 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Neophron percnopterus

AUFRANY Característiques físiques 1,6-2,2 Kg

<40

58-70

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 38-44 dies Nº d'ous: 2

Gyps fulvus

VOLTOR COMÚ Característiques físiques 6-11 Kg

95-110 cm

Biologia

<40 anys

Reproducció Incubació: 50-58 dies Nº d'ous: 1

Aegypius monachus

VOLTOR NEGRE Característiques físiques 7-12,5 Kg

98-107 cm

<40 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 50-62 dies Nº d'ous: 1

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 40 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Galliformes

Família Phasianidae

Rollulus rouloul

RUL-RUL

Cast. Rul-rul / Eng. Crested Wood Partridge El rul-rul és un petit ocell d’hàbits terrestres, emparentat amb les guatlles, perdius i faisans, que viu als boscos i selves tropicals humides del sud-est asiàtic i les illes de Sumatra i Borneo. De dieta omnívora i costums solitaris, fa el niu a terra, amagat entre la vegetació, on diposita de 5 a 6 ous que incuba durant 18 o 19 dies. Presenta un clar dimorﬁsme sexual: la coloració dels dos sexes és força diferent i el mascle presenta una vistosa cresta vermella.

Polyplectron emphanum

FAISÀ DE LES ILLES PALAWAN Cast. Faisán de las islas Palawan / Eng. Palawan Peacock Pheasant Aquest petit faisà viu tan sols a la selva plujosa de les illes Palawan, a l'arxipèlag de les Filipines. Presenta un clar dimorﬁsme sexual: els mascles tenen un vistós plomatge de color negre i blau, amb la cara tacada de blanc, mentre que les femelles són d’un color bru més discret. Durant la parada nupcial, el mascle desplega de costat una vistosa cua.

Pavo cristatus

PAÓ REIAL

Cast. Pavo real / Eng. Common Peafowl El paó és un ocell d’hàbits terrestres i alimentació omnívora que es troba en estat salvatge a les denses selves plujoses del Nepal, l’Índia i l’illa de Sri Lanka. A causa de l’esplèndida vistositat del plomatge que presenten els mascles, és una espècie que ha estat domesticada des de fa molt temps i que avui dia es pot veure als parcs i jardins d’arreu del món.

Lophura edwardsi

FAISÀ D’EDWARDS

Cast. Faisán de Edwards / Eng. Edwards’s Pheasant Aquest faisà és endèmic del Vietnam, on habita els boscos humits de les regions centrals del país. Les alteracions del seu hàbitat han fet que el seu nombre decreixés ﬁns el punt que es pensa que pot estar extingit en llibertat. Presenta un clar dimorﬁsme sexual: els mascles tenen un vistós plomatge de color blau, amb una cresta blanca, mentre que les femelles són d’un color bru més discret. Acryllium vulturinum

PINTADA VULTURINA

Cast. Pintada vulturina / Eng. Vulturine Guineafowl La pintada vulturina, que rep aquest nom per tenir el cap desplomat com els voltors, viu a les sabanes seques, zones semidesèrtiques i deserts espinosos del sud d’Uganda i Somàlia, l’est de Kenya i el nord-est de Tanzània. Normalment forma petits estols que pasturen durant tot el dia per terra i només s’enﬁlen al arbres per dormir o per fugir dels predadors.

41 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Rollulus rouloul

Biologia

Reproducció Incubació: 18-19 dies Nº d'ous: 5-6

RUL-RUL Característiques físiques 7-8

25-27

202-232

anys

Polyplectron emphanum

FAISÀ DE LES ILLES PALAWAN Característiques físiques 40-50

322-426

10-15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 18-20 dies Nº d'ous: 2

Pavo cristatus

PAÓ REIAL Característiques físiques 2,7-6 Kg

90-230 cm

>15 anys

Reproducció Incubació: 28-30 dies Nº d'ous: 3-9

Biologia

Acryllium vulturinum

PINTADA VULTURINA Característiques físiques

Lophura edwardsi

FAISÀ D’EDWARDS Característiques físiques 58-65

1-1,1

>15 anys

1,1-1,8 Kg

60-72 cm

<15 anys

Reproducció Incubació: 23-32 dies Nº d'ous: 4-8

Biologia

Reproducció Incubació: 21-22 dies Nº d'ous: 4-5

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 42 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Galliformes

Família Cracidae

Crax rubra

HOCO DE CARÚNCULA GROGA Cast. Hoco mayor / Eng. Great Curassow Aquest gran ocell forestal, de ﬁns a gairebé 5 kg de pes i hàbits fonamentalment terrestres, es troba a les selves tropicals humides d’una àmplia zona que abasta des de l’est de Mèxic ﬁns a l’oest de Colòmbia i l’Equador. Viu en parelles o formant petits grups familiars durant l’època de la reproducció. La destrucció de l’hàbitat i la pressió de la caça han fet que avui només sobrevisqui a les regions més remotes de la seva àrea de distribució.

Ordre Gruiformes

Família Eurypygidae

Eurypyga helias

OCELL SOL Cast. Ave sol / Eng. Sun Bittern Aquest estilitzat ocell de plomatge pigallat viu a les vores de rius i llacs de les zones selvàtiques sud-americanes. Presenta un dibuix molt característic a la part dorsal de les ales i a la cua, amb franges i taques de diferents colors que, vist frontalment quan l’animal les desplega, transmet la sensació de ser davant d'un animal molt més gran.

Ordre Gruiformes

Família Rallidae

Porphyrio porphyrio

POLLA BLAVA Cast. Calamón común / Eng. Purple Swamphen Malgrat la coloració cridanera que presenta, el seu caràcter espantadís fa que sovint passi desapercebuda. Els llargs dits li permeten desplaçar-se pels canyissars semiinundats on viu i subjectar l’aliment mentre el picoteja. De règim omnívor, és un depredador de petits vertebrats aquàtics, insectes i crustacis, encara que la base principal de la seva dieta es compon de borrons tendres de boga i altres vegetals.

Ordre Gruiformes

Família Psophiidae

Psophia crepitans

TROMPETER D’ALES GRISES Cast. Trompetero aligrís / Eng. Grey-winged Trumpeter El trompeter d’ales grises viu en grups d’entre sis i vint individus que es desplacen pel terra dels boscos tropicals humits del nord de l’Amèrica del Sud. S’alimenta de fruita madura i de petits invertebrats i sovint segueix els grups d’animals arborícoles, com les mones udoladores, per aproﬁtar les llavors i la fruita que deixen caure.

Ordre Gruiformes

Família Gruidae

Balearica pavonina

GRUA CORONADA NEGRA Cast. Grulla coronada negra / Eng. Black Crowned-crane La grua coronada és fàcil d’identiﬁcar gràcies al plomall daurat que presenta al cap. Viu, sovint en grups força nombrosos, en àrees pantanoses i obertes on s’alimenta de petits rèptils i d’invertebrats, principalment llagostes, així com de matèria vegetal. En l’època de cria, s’intensiﬁquen les danses nupcials que les parelles fan esporàdicament durant tot l’any. Ponen dos o tres ous de color blau verdós en un niu gran fet a terra amb canyes, joncs i herbes.

43 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Crax rubra

HOCO DE CARÚNCULA GROGA Característiques físiques 3,1-4,8 Kg

84-92 cm

Eurypiga helias

OCELL SOL Característiques físiques

anys

Biologia

43-48

188

6-7 anys

Biologia Reproducció Incubació: 30-32 dies

Reproducció

Nº d'ous: 2

Incubació: 30-32 dies Nº d'ous: 1-2

Porphyrio porphyrio

POLLA BLAVA Característiques físiques 0,5-1,3 Kg

38-50 cm

>10 anys

Biologia Psophia crepitans

TROMPETER D’ALES GRISES Característiques físiques

Reproducció

1-1,5

Incubació: 23-27 dies

Nº d'ous: 2-7

45-52 cm

<15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-28 dies Nº d'ous: 2-4

GRUA CORONADA NEGRA Característiques físiques 3-4 Kg

110-130 cm

>20 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 28-36 dies Nº d'ous: 2-4

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 44 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Charadriiformes

Família Recurvirostridae

Himantopus himantopus

CAMES LLARGUES Cast. Cigüeñuela / Eng. Black-winged Stilt El cames llargues és un petit ocell aquàtic que es caracteritza per les seves llarguíssimes potes en relació amb la grandària del cos. El seu bec, estret i també força llarg, li permet capturar entre el fang els petits invertebrats dels quals s’alimenta. Nidiﬁca a terra i mostra un curiós comportament defensiu: si s’acosta algun intrús, marxa corrents fent veure que té una ala trencada i alça el vol quan l’ha aconseguit allunyar del niu.

Recurvirostra avosetta

BEC D’ALENA Cast. Avoceta común / Eng. Pied Avocet El bec d’alena habita els estuaris i aiguamolls salabrosos. És inconfusible per les seves potes llargues, el plomatge blanc i negre i pel bec llarg i esvelt corbat cap amunt. Nia en colònies al terra, en bancs de sorra o en prats propers a l’aigua. S’alimenta en aigües somes movent el bec d’una banda a l’altra, així remou els fons i tamisa el llim que aixeca per capturar els petits invertebrats que formen la seva dieta.

Ordre Charadriiformes

Família Charadriidae

Anitibyx armatus

FREDELUGA ARMADA Cast. Avefría armada / Eng. Blacksmith Lapwing Aquest vistós ocell africà viu als rius, llacs i altres àrees humides, on s’alimenta de petits invertebrats. Malgrat ser una espècie gregària que forma bandades de desenes d’exemplars, en l’època de reproducció cada parella defensa amb molta agressivitat els voltants del seu niu davant dels seus congèneres. És força comú en bona part de la seva àrea de distribució.

Ordre Charadriiformes

Família Jacanidae

Jacana jacana

JACANA SUD-AMERICÀ Cast. Jacana suramericana / Eng. Wattled Jacana Els jacanes són uns ocells aquàtics petits i lleugers que es caracteritzen per tenir els dits i les ungles de les potes extremament llargs i prims, la qual cosa els permet caminar per sobre de la vegetació surant, especialment sobre les fulles dels nenúfars. S’alimenten d’insectes aquàtics, mol·luscs, petits peixos i també llavors de plantes d’aigua dolça. Curiosament, els mascles són els encarregats de la construcció del niu, la incubació dels ous i la cura dels pollets.

45 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Recurvirostra avosetta

BEC D’ALENA Característiques físiques 100-200 gr

42-46 cm

<10 anys

Biologia

Himantopus himantopus

Reproducció

CAMES LLARGUES Característiques físiques anys

Nº d'ous: 2-6

4-5

35-40

166-205

Incubació: 20-25 dies

Biologia

Reproducció Incubació: 22-26 dies Nº d'ous: 3-6

Anitibyx armatus

FREDELUGA ARMADA Característiques físiques 11-213 gr

28-31 cm

<15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 23-31 dies Nº d'ous: 1-4

Jacana jacana

JACANA SUD-AMERICÀ Característiques físiques 90-150 gr

21-25 cm

4-5 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-30 dies Nº d'ous: 4

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 46 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Columbiformes

Família Columbidae

Caloenas nicobarica

COLOM DE NICOBAR Cast. Paloma de Nicobar / Eng. Nicobar Pigeon Aquest colom de costums terrestres viu a les selves i boscos humits de les illes Andaman, illes Nicobar, illes de la Sonda, Filipines, Nova Guinea i illes Salomó. Avui dia es troba en greu perill d’extinció a causa de la progressiva desforestació del seu hàbitat selvàtic.

Otidiphaps nobilis aruensis

COLOM-FAISÀ DE CLATELL BLANC Cast. Paloma-faisán de nuca blanca Eng. White-naped Pheasant Pigeon Aquest ocell rep aquest nom perquè, malgrat ser un autèntic colom, els seus costums terrestres i la seva desenvolupada cua recorden clarament els faisans. Aquesta cua, aplanada lateralment, la mouen nerviosament amunt i avall quan es desplacen pel terra. La subespècie de clatell blanc viu tan sols a les petites illes Aru, properes a Nova Guinea.

Goura cristata

GOURA CORONADA Cast. Goura coronada / Eng. Blue Crowned Pigeon La goura coronada és un colom de costums terrestres que ocupa la selva plujosa del nord-est de Nova Guinea i les illes Papuan. Es diferencia de les altres goures per presentar el pit de color blau, sense la taca morada que les caracteritza. Les goures són els coloms més grans que existeixen, ja que poden arribar a pesar ﬁns a 2,5 kg.

Goura victoria

GOURA VICTÒRIA Cast. Goura victoria / Eng. Victoria Crowned Pigeon Les goures són els coloms més grans que existeixen, amb un pes que pot arribar gairebé als 2,5 kg. D'hàbits terrestres i alimentació fonamentalment herbívora, mengen la fruita que cau a terra, llavors, baies i brots tendres, encara que també poden capturar petits invertebrats. La victòria es caracteritza per tenir el pit de color marró i el plomall del cap pigallat.

Ducula bicolor

DÚCULA IMPERIAL Cast. Dúcula imperial / Eng. Pied Imperial Pigeon La dúcula imperial és un colom frugívor que es caracteritza per tenir una coloració bicolor, amb el cap, el cos i les potes de color blanc i els extrems de les ales i la cua de color negre. Habita a les jungles costaneres i els manglars del sud-est asiàtic, Indonèsia, Sulawesi, les Filipines i l’oest de Nova Guinea, des del nivell del mar ﬁns a boscos de muntanya de més de 1.000 metres d’altura.

47 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Caloenas nicobarica

COLOM DE NICOBAR Característiques físiques 460-600 gr

32-35 cm

>10 anys

Reproducció

Biologia

Incubació: 28-32 dies Nº d'ous: 1 (2)

Goura cristata

GOURA CORONADA Característiques físiques 1,8-2,4 Kg

66-75 cm

10-15 anys

Biologia Otidiphaps nobilis aruensis

COLOM-FAISÀ DE CLATELL BLANC Característiques físiques

Reproducció

450-500 gr

Incubació: 28-30 dies Nº d'ous: 1 (2)

40-50 cm

>10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 23-26 dies Nº d'ous: 1

Goura victoria

GOURA VICTÒRIA Característiques físiques 1,8-2,4 Kg

66-75 cm

10-15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 28-31 dies Nº d'ous: 1 (2)

Ducula bicolor

DÚCULA IMPERIAL Característiques físiques 365-510 gr

Biologia

35-42 cm

<10 anys

Reproducció Incubació: 25-30 dies Nº d'ous: 1 (2)

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 48 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Columbiformes

Família Columbidae

Gallicolumba crinigera

COLOM DE COR SAGNANT DE MINDANAO

Cast. Paloma de corazón sangrante de Mindanao Eng. Mindanao Bleeding-heart Dove Aquest colom, endèmic de les illes Filipines, rep el nom per les plomes de color vermell que presenta al pit. Viu als boscos i s’alimenta de llavors, fruits caiguts i insectes que troba per terra. És de costums terrestres i, si és molestada, fuig corrents o fa volades curtes per amagar-se entre la malesa.

Gallicolumba luzonica

COLOM DE COR SAGNANT DE LUZON Cast. Paloma de corazón sangrante de Luzón Eng. Luzon Bleeding-heart Dove Aquest colom, endèmic del centre i del sud de Luzon i de la petita illa de Portillo, a les Filipines, rep aquest nom per la característica taca de color sang que presenta al pit. És un ocell tímid i sigil·lós, que viu als boscos amb sotabosc dens, per on es mou normalment per terra. S’alimenta principalment de llavors, baies caigudes, insectes i cucs. Actualment es troba amenaçat a causa de la destrucció del seu hàbitat.

Ptilinopus superbus

TÍLOP SUPERB Cast. Tilopo soberbio / Eng. Superb Fruit Dove El tílop superb és un colom forestal que presenta un marcat dimorﬁsme sexual: la femella té el plomatge de color verd amb una taca blava a la part posterior del cap, mentre que el mascle presenta una corona porpra i la nuca taronja. Ponen un únic ou que coven ambdós membres de la parella, el mascle durant el dia i la femella de nit.

Ptilinopus melanospila

TÍLOP DE CLATELL NEGRE Cast. Tilopo de nuca negra / Eng. Black-naped Fruit Dove El tílop és un petit colom forestal que presenta un marcat dimorﬁsme sexual: la femella té tot el plomatge de color verd, mentre que el mascle té el cos de color verd, la part inferior de la cua de color groc, carbassa o vermell i el cap i el coll de color grisós, amb el clatell de color negre. D'alimentació herbívora, menja fruita, brots tendres, baies i llavors.

49 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Gallicolumba crinigera

COLOM DE COR SAGNANT DE MINDANAO Biologia Característiques físiques 180-200 gr

27-30 cm

<10 anys

Reproducció Incubació: 15-17 dies Nº d'ous: 1

Ptilinopus superbus

TÍLOP SUPERB Característiques físiques 80-145 gr

21-24 cm

<10 anys

Reproducció

Biologia

Incubació: 14 dies Nº d'ous: 1

Gallicolumba luzonica

COLOM DE COR SAGNANT DE LUZON Característiques físiques 170-190 gr

25-35 cm

<10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 16-18 dies Nº d'ous: 1-3

Ptilinopus melanospila

TÍLOP DE CLATELL NEGRE Característiques físiques 90-120 gr

Biologia

21-27 cm

7-8 anys

Reproducció Incubació: 18-26 dies Nº d'ous: 1

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 50 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Psittaciformes

Família Cacatuidae

Cacatua alba

CACATUA ALBA Cast. Cacatúa alba / Eng. White Cockatoo És una espècie molt poc coneguda en estat salvatge, que habita les zones boscoses de les illes Halmahera, Tidore, Batjan i Obi, entre d’altres de l’arxipèlag de les Moluques. De costums molt arborícoles, se sol trobar en parelles o petits grups a les branques més altes dels arbres més grans del bosc. Tot i que ﬁns fa uns anys era abundant, avui les seves poblacions han davallat molt i és difícil de veure.

Cacatua galerita

CACATUA TRITÓ Cast. Cacatua tritón / Eng. Triton Sulphur-crested Cockatoo La cacatua tritó és un ocell molt adaptable que es troba tant a la selva plujosa com a la sabana de terres baixes i els conreus de Nova Guinea i altres illes situades al nord i a l’est. Fora de l’època de cria forma grups nombrosos amb un marcat comportament social: quan s’alimenten a llocs oberts, alguns exemplars resten vigilant d’alt d’un arbre, encara que això no succeeix quan mengen a l’interior dels boscos.

Cacatua sulphurea

CACATUA DE PLOMALL GROC Cast. Cacatúa de cresta amarilla / Eng. Lesser Sulphur-crested Cockatoo La cacatua de plomall groc és endèmica de Sulawesi, Timor i altres illes de la Sonda. Viu en zones obertes amb arbres dispersos, terres de conreu i vores de boscos des del nivell del mar ﬁns a zones muntanyoses de més de 500 metres d’altura. Nidiﬁca en forats dels arbres i actualment es troba en greu perill d’extinció a causa de la captura excessiva per fer-la servir com a animal de companyia.

Ordre Psittaciformes

Família Psittacidae

Ailpiopsitta xanthops

PAPAGAI DE CARA GROGA Cast. Papagayo de cara amarilla / Eng. Yellow-faced Amazon El papagai de cara groga viu a les formacions arbustives obertes dels altiplans del sud-est del Brasil, des del Mato Grosso i Goiás ﬁns a les rodalies de São Paulo. Els adults d’aquesta espècie presenten una taca groga o taronja al pit que resulta molt vistosa i que els animals amaguen girant-se quan es troben davant d’algun perill.

Amazona lilacina

PAPAGAI DE GALTES GROGUES Cast. Papagayo de mejillas amarillas Eng. Ecuatorian Red-lored Amazon Aquesta subspècie de papagai només viu en una petita regió selvàtica de l’oest de l’Equador i es caracteritza per la presència d’una franja vermella per sobre dels ulls. S’alimenta de fruits, nous, llavors i brots tendres. Atesa la reduïda extensió de la seva àrea de distribució i a la destrucció del seu hàbitat, es troba en seriós perill d’extinció. És inclòs en un programa de reproducció en captivitat (EEP), en el qual participa el Zoo de Barcelona.

51 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Cacatua alba

CACATUA ALBA Característiques físiques >30

500-630

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-28 dies Nº d'ous: 2-3

Cacatua galerita

CACATUA TRITÓ Característiques físiques

Cacatua sulphurea

CACATUA DE PLOMALL GROC Característiques físiques

45-55

815-975

350 g

33 cm

<40

>40 anys

Biologia

anys

Reproducció

Biologia

Incubació: 25-27 dies Nº d'ous: 2-3

Reproducció Incubació: 27 dies Nº d'ous: 2-3

Amazona lilacina

PAPAGAI DE GALTES GROGUES Característiques físiques 150-200 gr

34-36 cm

Biologia

>10 anys

Alipiopsitta xanthops

PAPAGAI DE CARA GROGA Característiques físiques Reproducció Incubació: 29-31 dies Nº d'ous: 2-3

260 g

Biologia

27 cm

<30 anys

Reproducció Incubació: 23-24 dies Nº d'ous: 1-5

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 52 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Psittaciformes

Família Psittacidae

Amazona festiva

PAPAGAI D’ESQUENA VERMELLA Cast. Papagayo de espalda roja / Eng. Festive Amazon El papagai d’esquena vermella habita les boscos situats a la vora de l’aigua de la conca de l’alt Amazones. Molt poc conegut en estat salvatge, forma petits estols que es veuen volar sobre els rius o a les clarianes dels boscos. Malgrat ser un bon imitador de sons, no és massa freqüent trobar-ne en el mercat d’animals exòtics.

Amazona leucocephala

PAPAGAI DE CAP BLANC Cast. Papagayo de cabeza blanca / Eng. Cuban Amazon El papagai de cap blanc és una espècie endèmica de les illes de Cuba, Caiman i Bahames, on ocupa els boscos humits de muntanya, de ﬁns a 800 m d’altura, i els manglars costaners. La destrucció dels boscos, l’expansió dels camps de conreu, la caça i la captura d’exemplars per utilitzar-los com a animals de companyia han provocat que aquest papagai es trobi avui en greu perill d’extinció.

Amazona aestiva

PAPAGAI DE FRONT BLAU Cast. Papagayo de frente azul / Eng. Blue-fronted Amazon Aquest papagai viu a les selves plujoses de part del Brasil, Bolívia, Paraguai i nord de l’Argentina. Com que encara és força abundant i té una bona capacitat d’imitar tota mena de sons, és molt apreciat com a animal de companyia. En podem distingir dues subespècies: la nominal, Amazona aestiva aestiva, que presenta les plomes de les espatlles de color vermell, i A. a. xanthopteryx, que les té de color groc.

Amazona viridigenalis

PAPAGAI DE FRONT VERMELL Cast. Papagayo de frente roja / Eng. Red-crowned Amazon Aquest papagai ocupa els boscos de pins i roures així com els boscos secs de muntanya del nord-est de Mèxic i ha estat introduït a algunes zones de Texas, Florida i Hawaii. S’alimenta principalment de llavors i d’algunes fruites. Aquesta espècie presenta dimorﬁsme sexual, ja que a les femelles només la part anterior del front és vermella mentre que als mascles també ho és la part superior del cap.

Amazona albifrons

PAPAGAI DE FRONT BLANC Cast. Papagayo de frente blanca / Eng. White-fronted Amazon El papagai de front blanc es troba a la costa pacífica de l’Amèrica Central, on ocupa tant els boscos secs espinosos i les formacions de cactus gegants com els boscos perennes i les selves plujoses fins als 1.800 m d’altitud. És una de les poques espècies del seu gènere que presenta dimorfisme sexual, que distingeix els mascles per presentar les cobertores primàries de les ales de color vermell.

53 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Amazona festiva

PAPAGAI D’ESQUENA VERMELLA Característiques físiques Biologia 34-35

370

<50 anys

Reproducció Incubació: 26-27 dies Nº d'ous: 2-3

Amazona leucocephala

PAPAGAI DE CAP BLANC Característiques físiques 180-320 gr

Biologia

32 cm

<50 anys

Reproducció Incubació: 26-28 dies Nº d'ous: 2-6

Amazona albifrons

PAPAGAI DE FRONT BLANC Característiques físiques 176-242 gr

25-29 cm

>10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 23-24 dies Nº d'ous: 3-5

Amazona aestiva

PAPAGAI DE FRONT BLAU Característiques físiques 350-400 gr

35-37 cm

>15 anys

Biologia Amazona viridigenalis

Reproducció Incubació: 23-25 dies

PAPAGAI DE FRONT VERMELL Característiques físiques 290-300 gr

31-35 cm

>10 anys

Nº d'ous: 1-5

Biologia

Reproducció Incubació: 27-29 dies Nº d'ous: 3-4

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 54 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Psittaciformes

Família Psittacidae

Amazona brasiliensis

PAPAGAI DE CUA VERMELLA Cast. Papagayo de cola roja / Eng. Red-tailed Amazon Aquest papagai es caracteritza per tenir el plomatge verd amb unes franges vermelles a la cua i el cap de color lila fosc amb el front vermell. És endèmic de la mata atlàntica, nom amb què es coneixen les selves baixes del sud-est del Brasil. A causa de la forta desforestació que pateix aquesta regió i les captures per utilitzar-lo com a animal de companyia, avui es troba greument amenaçat.

Eos reticulata

LORI DE LES ILLES TANIMBAR Cast. Lori de las islas Tanimbar / Eng. Blue-streaked Lory Aquesta espècie ocupa les selves i boscos, encara que també se la pot trobar en zones obertes i conreus, de les illes Tanimbar, entre Nova Guinea i les illes de la Sonda. S’alimenta de fruits, llavors i brots i presenta una sèrie de papil·les a la llengua que actúen com un pinzell per extreure el néctar i el polen de les ﬂors. A causa de les captures excessives per comercialitzar-la com a animal de compañía, les seves poblacions estan disminuint ràpidament.

Agapornis nigrigenis

INSEPARABLE DE GALTES NEGRES Cast. Inseparable de mejillas negras / Eng. Black-cheecked Lovebird Aquest petit psitàcid viu només a les selves d'una petita regió del centre d'Àfrica que abasta des del sud de Zàmbia ﬁns al nord de Zimbabue. D'alimentació herbívora, menja llavors, baies, brots, fulles tendres i fruita. Viu en parelles o en petits grups familiars, però durant l'època seca pot formar bàndols de centenars d'individus.

55 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Amazona brasiliensis

PAPAGAI DE CUA VERMELLA Característiques físiques 350-450 gr

35-37 cm

>15 anys

Eos reticulata

LORI TACAT DE BLAU Característiques físiques

Biologia

140-170 gr

Reproducció

31 cm

<30 anys

Biologia

Incubació: 27-28 dies Nº d'ous: 3-4

Reproducció Incubació: 24-26 dies Nº d'ous: 2-3

Agapornis nigrigenis

INSEPARABLE DE GLATES NEGRES Característiques físiques 38-43 g

Biologia

14 cm

anys

Reproducció Incubació: 24 dies Nº d'ous: 3-8

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 56 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Psittaciformes

Família Psittacidae

Anodorhynchus hyacinthinus

GUACAMAI JACINT Cast. Guacamayo jacinto / Eng. Hyacinth Macaw Aquest guacamai, el més gran de tots els psitàcids, viu a la selva plujosa del centre i el sud del Brasil. Té el bec gros, ja que està adaptat per trencar els fruits d’una palmera que només creix en una regió molt petita del Brasil, la qual cosa ha facilitat la seva captura excessiva i ha posat aquesta espècie en greu perill d’extinció.

Ara chloroptera

GUACAMAI VERD I VERMELL Cast. Guacamayo verde y rojo / Eng. Red-and-green Macaw Aquest guacamai, que ocupa la selva plujosa des de l’oest de Panamà ﬁns al nord de l’Argentina, és encara força comú. És una espècie poc social que viu en parelles o petits grups familiars però que, a diferència dels altres guacamais, rarament forma estols més nombrosos. Les franges verdes de les ales i les petites plomes disposades en forma de línies al voltant dels ulls ens permeten diferenciar-lo del guacamai vermell.

Ara ararauna

GUACAMAI BLAU Cast. Guacamayo azul / Eng. Blue-and-yellow Macaw El guacamai blau és un habitant típic de les selves plujoses i les terres pantanoses, des de l’est de Panamà i l’illa de Trinitat ﬁns al Paraguai i el sud del Brasil. Actualment només és comú a les regions més remotes de la seva àrea de distribució i ha desaparegut o resulta molt escàs a les zones més accessibles. S’alimenta de llavors i fruites.

Ara glaucogularis

GUACAMAI GOLABLAU Cast. Guacamayo barbiazul / Eng. Blue-throated Macaw El guacamai golablau és endèmic de la regió de Los Llanos de Mojos, a les terres baixes de Bolívia. Actualment es troba en perill crític a causa de l’excés de captures per utilitzar-lo com a animal de companyia. L’any 2012 només se’n van comptar entre 110 i 130 exemplars en llibertat. S’alimenta de llavors, amb especial predilecció per les nous de palmera, i de fruita. Forma parelles estables i fa el niu en forats d’arbres.

Ara rubrogenys

GUACAMAI DE FRONT VERMELL Cast. Guacamayo de frente roja / Eng. Red-fronted Macaw Aquest petit guacamai, d’uns 60 cm de longitud, es troba exclusivament a la selva plujosa de les províncies de Cochabamba, Potosí i Santa Cruz, a Bolívia, entre els 1.000 i els 3.000 m d’altura. Donada la seva petita àrea de distribució i els pocs exemplars que es mantenen en captivitat, és un dels psitàcids sud-americans menys coneguts i es troba en greu perill d’extinció.

57 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Anodorhynchus hycinthinus

GUACAMAI JACINT Característiques físiques 95-100

1,4-1,6

>30 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-30 dies Nº d'ous: 2 (3)

Ara chloroptera

GUACAMAI VERD I VERMELL Característiques físiques 1-1,7 Kg

90-95 cm

>20 anys

Biologia

Ara ararauna

Reproducció

GUACAMAI BLAU Característiques físiques

Incubació: 25-30 dies Nº d'ous: 2 (3)

>20

80-86

1-1,3

anys

Biologia Ara glaucogularis

GUACAMAI GOLABLAU Característiques físiques

Reproducció Incubació: 25-30 dies

0,6-1

Nº d'ous: 1-3

85 cm

<50 anys

Biologia Ara rubrogenys

GUACAMAI DE FRONT VERMELL Característiques físiques 450-650 gr

Biologia

55-60 cm

Reproducció Incubació: 26-28 dies

>15 anys

Nº d'ous: 2-5

Reproducció Incubació: 25-27 dies Nº d'ous: 1-3

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 58 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Cuculiformes

Família Musophagidae

Tauraco persa

TURAC DEL SENEGAL Cast. Turaco del Senegal / Eng. Senegal Turaco Aquests vistosos ocells selvàtics de l’oest d’Àfrica s’alimenten de fruita, ﬂors i brots. Ocupen els boscos de galeria i les vores dels camps de conreu des del nivell del mar ﬁns als 1.100 metres d’altura. En el plomatge presenten dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El color vermell es troba sota les ales i només és visible quan volen.

Musophaga violacea

TURAC VIOLACI Cast. Turaco violáceo / Eng. Violet Turaco Els turacos són uns vistosos ocells selvàtics del continent africà. S’alimenten quasi exclusivament de fruita, ﬁns i tot quan són polls, i formen petits grups quan es reuneixen per alimentar-se en una mateixa zona de la selva. En el plomatge presenten dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El color vermell només és visible quan l’animal vola, ja que es troba sota les ales.

Crinifer piscator

TURAC GRIS Cast. Turaco gris / Eng. Western Gray Plantain-eater D’alimentació quasi exclusivament frugívora, habita les sabanes d’acàcies, boscos oberts i zones de conreus de bona part de l’Àfrica occidental. A diferència d’altres turacs, que es caracteritzen per un plomatge acolorit i per la presència de vistosos plomalls al cap, la coloració d’aquesta espècie és d’unes discretes tonalitats blanquinoses, brunes i grises.

Tauraco erythrolophus

TURAC DE CRESTA ROJA Cast. Turaco crestirrojo / Eng. Red-crested Turaco Aquests vistosos ocells són endèmics d’Angola, on ocupen les selves, les sabanes i els boscos de galeria. S’alimenten principalment de fruita i d’altres vegetals, tot i que també capturen alguns insectes. En el plomatge presenten dos pigments que no estan presents en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El color vermell es troba sota les ales i només és visible quan volen.

Ordre Coliiformes

Família Coliidae

Colius striatus

OCELL RATOLÍ Cast. Pájaro ratón / Eng. Speckled Mousebird L’ocell ratolí és fàcil de reconèixer per la llarga cua i la cresta que presenta al cap. És de costums arborícoles i es mou per les zones més denses de matolls i dels arbres fruiters dels jardins. És força comú i molt gregari. S’alimenta de brots, fruites i baies que sovint aconsegueix penjant-se pels peus cap per avall.

59 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Tauraco persa

TURAC DEL SENEGAL Característiques físiques 225-290 gr

Biologia

10-12

40-43

anys

Reproducció Incubació: 21-23 dies Nº d'ous: 2

Musophaga violacea

TURAC VIOLACI Característiques físiques 350-400 gr

8-10

45-55

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 23-24 dies Nº d'ous: 2-5

Crinifer piscator

TURAC GRIS Característiques físiques 200-300 g

50 cm

<15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 27-28 dies Nº d'ous: 2-3

Colius striatus

OCELL RATOLÍ Característiques físiques 30-36

36-80

Tauraco erythrolophus

Biologia

40-43 cm

anys

Biologia

TURAC DE CRESTA ROJA Característiques físiques 210-325

<10

<27

Reproducció

anys

Reproducció

Incubació: 10-11 dies Nº d'ous: 2-3

Incubació: 21-24 dies Nº d'ous: 2-3

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 60 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Strigiformes

Família Strigidae

Pulsatrix perspicillata

GAMARÚS D’ULLERES Cast. Lechuzón de anteojos / Eng. Spectacled Owl El mussol d’ulleres és una au rapinyaire de mida gran, ja que pot fer ﬁns a 50 cm de longitud i gairebé un metre d’envergadura alar. Viu a l’Amèrica Central i del Sud, on ocupa diferents hàbitats, des de boscos tropicals plujosos ﬁns a sabanes amb arbres dispersos entre el nivell del mar i els 1.600 metres d’altitud. És un caçador nocturn que s’alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, granotes i crancs, que captura a l’aguait.

Otus scops

XOT

Cast. Autillo / Eng. Eurasian Scops-owl El xot és l’estrigiformes més petit del nostre país. Viu en boscos, zones conreades amb arbres i dins dels parcs i jardins de les ciutats del sud d’Europa, el centre d’Àsia i el centre d’Àfrica. Presenta dos plomalls al cap, semblants a orelles, que ens ajuden a distingir-lo del mussol comú. És de règim bàsicament insectívor i s’alimenta de papallones nocturnes, llagostes i coleòpters. És un migrant transsaharià, que passa l’hivern a l’Àfrica al sud del Sàhara i ve a criar a les nostres terres quan arriba la primavera.

Ordre Coraciiformes

Família Alcedinidae

Halcyon malimbica

ALCIÓ DE PIT BLAU Cast. Alción pechiazul / Eng. Blue-breasted Kingﬁsher L’alció de pit blau és un ocell forestal acolorit que, malgrat que pot pescar peixos com el seu parent proper el blauet, té una alimentació molt més variada: tèrmits, vespes, llagostes, escarabats, aranyes, crancs, mol·luscs, granotes, petits rèptils, cries d’ocells i micromamífers. Monògams i territorials, les parelles acostumen a fer el niu en forats que ells mateixos excaven en termiters de prou alçada, on ponen de dos a quatre ous.

Todiramphus chloris

ALCIÓ DE COLLAR Cast. Alción de collar / Eng. White-collared Kingﬁsher Aquest acolorit ocell forestal viu preferentment en àrees costaneres, en especial als manglars, però també en hàbitats més oberts. Malgrat que pot pescar peixos com el seu parent proper el blauet, té una alimentació molt més variada que inclou crancs, insectes, cucs, cargols i petits vertebrats. Acostuma a mantenir-se immòbil en llocs elevats a l’aguait de les seves preses.

Dacelo novaeguineae

CUCABURRA COMÚ Cast. Cucaburra común / Eng. Laughing Kookaburra El cucaburra, que assoleix més de 40 cm de longitud, és un dels representants més grans de la família dels blauets. Viu en grups familiars en sabanes i boscos oberts de l’est d’Austràlia. Ha estat introduït a l’oest d’Austràlia, a Tasmània i a Nova Zelanda. S’alimenta de petits animals i fa el niu en forats d’arbres o de termiters. El seu cant recorda una riallada que puja i baixa de volum mentre tots els membres del grup s’afegeixen al cor.

61 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Pulsatrix perspicillata

MUSSOL D’ULLERES Característiques físiques 500-900 gr

50 cm

25-30

Otus scops

XOT Característiques físiques

anys

16-20

60-135

Biologia

anys

Reproducció

Biologia

Incubació: 24-25 dies

Reproducció

Nº d'ous: 3-4

Incubació: 30-35 dies Nº d'ous: 1-2

Halcyon malimbica

Dacelo novaeguineae

ALCIÓ DE PIT BLAU Característiques físiques 64-93 gr

20-30 cm

CUCABURRA COMÚ Característiques físiques

<10

200-450

anys

Biologia

39-42 cm

>12 anys

Reproducció Incubació: 24-29 dies Nº d'ous: 2-3

Reproducció Incubació: 18-22 dies Nº d'ous: 2-4

Todiramphus chloris

ALCIÓ DE COLLAR Característiques físiques 51-100 gr

23-25 cm

<11 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 20-22 dies Nº d'ous: 2-5

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 62 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Coraciiformes

Família Bucerotidae

Bucorvus leadbeateri

CALAU TERRESTRE MERIDIONAL Cast. Cálao terrestre meridional / Eng. Southern Ground Hornbill És l’espècie més gran de calau, amb més d’un metre d’altura i 6 kg de pes. És de costums predominantment terrestres i d’alimentació omnívora. Menja fruites i llavors i captura una gran varietat d’invertebrats, així com rèptils, micromamífers i polls d’altres aus. Aquest calau nidiﬁca a forats d’arbre però, a diferència del que és la norma en la resta d’espècies d’aquest grup, el mascle no tapa amb fang l’obertura del forat on deixa la femella emparedada.

Bycanistes brevis

CALAU DE GALTES ARGENTADES Cast. Cálao de mejillas plateadas / Eng. Silvery-cheeked Hornbill Aquest calau habita els boscos de l’Àfrica oriental, en la franja que s’estén des d’Etiòpia ﬁns a Zimbabue. Viu en petits grups familiars i s’alimenta de fruits, insectes, ous i ﬁns i tot petits vertebrats com llangardaixos o petits ocells. És una espècie monògama, que fa els nius en forats d’arbres. La femella pon un o dos ous i roman al niu mentre dura el període d’incubació i la cria dels polls, on és alimentada pel mascle.

Ordre Coraciiformes

Família Coraciidae

Coracias garrulus

GAIG BLAU Cast. Carraca europea / Eng. European Roller Aquest acolorit ocell de costums migratoris arriba a les nostres terres des de l’Àfrica entre els mesos d’abril i maig i torna a emprendre el viatge cap al sud a la tardor, després de reproduir-se. Nidiﬁca en forats d’arbres o de construccions humanes. S’alimenta principalment d’insectes i ocasionalment de petits vertebrats. Actualment les seves poblacions s’han vist afectades per la destrucció de l’hàbitat i per l’ús intensiu d’insecticides, que fa disminuir el nombre de preses disponibles.

Ordre Coraciiformes

Família Momotidae

Momotus momota

MOTMOT DE CORONA BLAVA Cast. Momoto común / Eng. Blue-crowned Motmot Ocupa una àmplia àrea de distribució, que va des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina, on viu en hàbitats diversos des del nivell del mar fins als 3.000 metres d’alçària. S’alimenta principalment d’invertebrats, amb predilecció pels escarabats, però també menja fruits, petits rèptils i, en ocasions, pollets d’ocell. Nidifica en forats que excava en talussos i tots dos membres de la parella participen en la incubació dels ous i en la cura dels pollets.

63 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Bucorvus leadbeateri

CALAU TERRESTRE MERIDIONAL Característiques físiques 2,2-6,2 Kg

90-100 cm

>15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 37-43 dies Nº d'ous: 2

Bycanistes brevis

CALAU DE GALTES ARGENTADES Característiques físiques 1-1,45 Kg

60-70 cm

>20 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 35-45 dies Nº d'ous: 1-2

Coracias garrulus GAIG BLAU Característiques físiques 120-160 gr

31-32 cm

<10 anys

Momotus momota

MOTMOT DE CORONA BLAVA Característiques físiques 100-160

Biologia

38-43 cm

<20 anys

Biologia Reproducció Incubació: 17-19 dies

Reproducció

Nº d'ous: 3-6 Incubació: 21 dies Nº d'ous: 2-4

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 64 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Piciformes

Família Capitonidae

Pogonornis dubius

BARBUT DE PIT VERMELL Cast. Barbudo de pecho rojo / Eng. Bearded Barbet El barbut de pit vermell és un vistós ocell tropical, parent dels picots i els tucans, que habita a les selves i boscos de l’Àfrica occidental, des del Senegal ﬁns al sud de Nigèria. És un ocell gregari, arborícola i d’alimentació bàsicament frugívora. Rep el nom de barbut perquè presenta un plomall de petites plomes rígides al voltant del bec que semblen barbes.

Trachyphonus erythrocephalus

BARBUT VERMELL I GROC Cast. Barbudo cabecirojo / Eng. Red and Yellow Barbet Aquest vistós ocell tropical és parent dels picots i dels tucans. Els mascles es diferencien de les femelles per tenir el casquet i la gola negres. Ambdós sexes presenten una vistosa mitja lluna blanca a les galtes i una petita cresta erèctil. Viu en zones obertes on s’alimenta de fruita, llavors, insectes, ous d’altres ocells i petits vertebrats. Normalment nidiﬁca en talussos i termiters en túnels de ﬁns a 40 centímetres que excava de nou cada any.

Ordre Passeriformes

Família Laniidae

Lanius minor

TRENCA

Cast. Alcaudón chico / Eng. Lesser Grey Shrike La trenca és un ocell passeriforme d’uns 20 centímetres de longitud que destaca per tenir un bec i un cap grossos i desproporcionats respecte de la resta del cos, com els falcons i altres petits rapinyaires. Té l’esquena i el capell grisos, el pit rosat i una màscara i un front de color negre ben característics.

Ordre Passeriformes

Família Corvidae

Corvus albus

CORB DE PIT BLANC Cast. Cuervo pío / Eng. Pied Crow Aquest corb africà es caracteritza per la taca blanca que presenta al pit i al voltant del coll. La parella, que no presenta dimorﬁsme sexual, nidiﬁca en arbres aïllats o altres llocs elevats. És d’alimentació omnívora i es troba en àrees obertes i en zones humanitzades de bona part de l’Àfrica subsahariana. Acostuma a viure en parella i en petits grups familiars, tanmateix, allí on l’aliment és abundant, s’hi poden reunir grans bandades.

Cyanocorax yncas

GAIG INCA

Cast. Arrendajo inca / Eng. Green Jay El gaig inca és un còrvid acolorit que habita a les selves i boscos humits del centre del continent americà, des del nord de Mèxic ﬁns a Colòmbia, Equador, Perú i el nord de Bolívia. És una espècie força comuna a moltes localitats de la seva àrea de distribució, on viu formant petits grups de ﬁns a 9 o 10 individus que ocupen amplis territoris permanents.

65 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Pogonornis dubius

BARBUT DE PIT VERMELL Característiques físiques 80-110 gr

25 cm

Biologia

<15 anys

Reproducció Incubació: 16 dies Nº d'ous: 2

Lanius minor

TRENCA Característiques físiques 40-60 gr

19-23 cm

10-15 anys

Biologia Trachyphonus erythrocephalus

Reproducció

BARBUT VERMELL I GROC Característiques físiques <7

20-23

40-75

Incubació: 14-16 dies

anys

Nº d'ous: 3-7

Biologia

Reproducció Incubació: 15-18 dies Nº d'ous: 2-6

Cyanocorax yncas

GAIG INCA Característiques físiques 66-92 gr

25-27 cm

>15 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 17-18 dies Nº d'ous: 3-5

Corvus albus

CORB DE PIT BLANC Característiques físiques 400-700 gr

40-50 cm

>30 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 18-19 dies Nº d'ous: 1-7

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 66 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Passeriformes

Família Cotingidae

Cotinga cayana

COTINGA METÀL·LIC Cast. Cotinga metálico / Eng. Spangled Cotinga Els cotingues metàl·lics són uns ocells tropicals vistosos que viuen als boscos i selves del nord de l’Amèrica del Sud, des de Veneçuela i les Guaianes ﬁns a Colòmbia, Bolívia i la regió amazònica del Brasil. D’alimentació fonamentalment frugívora, presenten un clar dimorﬁsme sexual: els mascles tenen un plomatge espectacularment acolorit, mentre que les femelles són d’una tonalitat marronosa molt més discreta.

Ordre Passeriformes

Família Sturnidae

Scissirostrum dubium

ESTORNELL PICOT Cast. Estornino culipinto / Eng. Grosbeak Starling Aquest petit estornell habita boscos oberts, marges de bosc i plantacions d’Indonèsia. De comportament gregari, s’alimenta de fruits, llavors i insectes i pot formar grups molt grans de ﬁns a més de cent individus. És monògam i nidiﬁca en colònies de nombroses parelles altament sincronitzades que fan els nius a forats al tronc dels arbres de forma similar als picots.

Leucopsar rosthchildii

MINÀ DE BALI Cast. Miná de Rosthschild / Eng. Bali Starling El minà de Bali, endèmic d’aquesta illa d’Indonèsia, és una de les aus més amenaçades del planeta. L’any 2009 es va estimar que només en quedaven 115 individus reproductors en estat salvatge, 50 al Parc Nacional de Bali Occidental, d’on l’espècie és originària, i 65 a l’illa de Nusa Penida, on es van introduir exemplars nascuts en captivitat. Tot i que a totes dues àrees es reprodueix, ﬁns ara les poblacions s’han mantingut gràcies a l’alliberament d’exemplars.

Gracula religiosa

MINÀ DE L’ÍNDIA Cast. Miná de la India / En. Common Hill Myna El minà de l’Índia ocupa les selves i boscos propers a zones més obertes del nord-est de l’Índia i bona part del sud-est asiàtic, així com de nombroses illes com les de Nicobar, Sumatra, Java, Borneo o Bali. Se’n poden diferenciar ﬁns a set subespècies. En els últims anys, ha esdevingut un popular animal de companyia per la seva intel·ligència i per la capacitat d’imitar tota mena de sons, inclosa la veu humana.

Lamprotornis superbus

ESTORNELL SUPERB Cast. Estornino soberbio / En. Superb Starling Aquest vistós estornell viu a sabanes, boscos oberts, zones àrides arbustives, àrees cultivades i jardins de l’est d’Àfrica, des del Sudan, Etiòpia i Somàlia ﬁns a Kenya i Tanzània. S’alimenta d’insectes, baies, llavors, petits fruits i nèctar. Es desplaça en petits grups d’una dotzena d’individus, que es poden associar amb altres espècies d’estornells.

67 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Scissirostrum dubium

ESTORNELL PICOT Característiques físiques 20

anys

Biologia

Reproducció Incubació: 13-14 dies Nº d'ous: 2

Leucopsar rothschildii

MINÀ DE BALI Característiques físiques Cotinga cayana

70-115

COTINGA METÀL·LIC Característiques físiques 56-72 g

20 cm

<14

anys

Biologia

<12 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 12-15 dies Nº d'ous: 2-3

Reproducció Incubació: 15-20 dies Nº d'ous: 1

Lamprotornis superbus

ESTORNELL SUPERB Característiques físiques 52-77 gr

16-20 cm

<10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 12-14 dies Nº d'ous: 4

Gracula religiosa

MINÀ DE L’ÍNDIA Característiques físiques 161-230 g

Reproducció

30 cm

<10 anys

Biologia

Incubació: 13-17 dies Nº d'ous: 2-3

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 68 Quaderns del Zoo, núm. 4

Ordre Passeriformes

Família Turdidae

Cossypha niveicapilla

COSIFA DE CORONETA BLANCA Cast. Cosifa de píleo blanco / Eng. Snowy-crowned Robin-chat Aquesta espècie ocupa sabanes, boscos de galeria, boscos oberts, manglars i plantacions del centre i l’oest de l’Àfrica. S’alimenta d’invertebrats i de petits fruits que busca pel terra i pels nivells inferiors de la vegetació. Es caracteritza pel color blanc de les plomes de la part superior del cap que presenten els dos sexes.

Geokichla dohertyi

GRIVA DE DOHERTY Cast. Zorzal de Doherty / Eng. Chestnut-backed Thrush Aquesta espècie ocupa les àrees boscoses entre els 400 i els 1.700 metres d’alçària d’Indonèsia i Timor, on és més abundant a les zones altes. Normalment, és de costums solitaris i s’alimenta d’invertebrats i de petits fruits que busca pel terra, encara que pot formar petits grups als llocs on el menjar és abundant.

Copsychus malabaricus

MERLA SHAMA Cast. Mirlo Shama / Eng. White-rumped Shama La merla shama és un habitant típic del sotabosc de les selves humides del sud-est asiàtic, per on es mou amb gran agilitat a la recerca dels invertebrats dels quals s’alimenta. De comportament força territorial, cada mascle defensa un tros de selva davant dels seus rivals. El marcatge dels límits el realitza mitjançant el cant, un dels més variats i melodiosos de tots els ocells canors asiàtics.

Ordre Passeriformes

Família Timaliidae

Trochalopteron milnei

XERRAIRE CUA-ROGENC Es. Charlatán colirrojo / En. Red-tailed Laughingthrush Aquesta espècie, de la qual es distingeixen quatre subespècies, ocupa una àrea de distribució molt fragmentada, que inclou zones de la Xina meridional i parts de Birmània, Tailàndia, Laos i el Vietnam. Viu a boscos amb sotabosc dens entre els 600 i els 2.500 metres d’altura i s’alimenta d’invertebrats, amb especial predilecció pels coleòpters, baies i petits fruits, que normalment busca en parelles o petits grups.

Ordre Passeriformes

Família Thraupidae

Ramphocelus bresilius

TÀNGARA DEL BRASIL Es. Tángara del Brasil / En. Brazilian Tanager Aquesta espècie presenta un dimorﬁsme sexual molt acusat, els mascles són vermells amb les ales i la cua negres i les femelles presenten les parts superiors de color bru i les inferiors de color marró. Habita zones arbustives i s’alimenta de fruita i d’alguns insectes. Sovint, els seus nius són parasitats per una altra au, un ictèrid que hi diposita els ous per tal que les tàngares els covin.

69 Guia de les Aus del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 4

Cossypha niveicapilla

COSIFA DE CORONETA BLANCA Característiques físiques 20-22

34-45

<10 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 14-16 dies Nº d'ous: 2-3

Copsychus malabaricus

MERLA SHAMA Característiques físiques 31-42 g

21-28 cm

Zoothera dohertyi

GRIVA DE DOHERTY Característiques físiques

<15 anys

<10

16-18

35-60

anys

Biologia

Biologia Trochalopteron milnei

Reproducció

XERRAIRE CUA-ROGENC Característiques físiques

Reproducció

Incubació: 13-14 dies Nº d'ous: 2-4

Incubació: 15 dies

66-93 g

Nº d'ous: 3

26-28 cm

<12 anys

Biologia

Reproducció Incubació: 17-18 dies Nº d'ous: 2-3

Ramphocelus bresilius

TÀNGARA DEL BRASIL Característiques físiques 27-36 g

18 cm

<10 anys

Reproducció Incubació: 13-14 dies Nº d'ous: 2-3

Biologia

Guia de les Aus del Zoo de Barcelona 70 Quaderns del Zoo, núm. 4

71 Guia dels Mamífers del Zoo de Barcelona Quaderns del Zoo, núm. 2

Llibre Animals del Zoo Vol.II - Portada i Contra.ai 1 17/12/2015 13:16:20

CMY