ZOO BCN 1/2019 by Zoo de Barcelona

C O N S E R VA N T L A B I O D I V E R S I TAT

PROJECTES DE CONSERVACIÓ · LA LLÚDRIA TORNA AL BESÒS · EL FELÍ DELS NOSTRES BOSCOS: ESTUDI DE LES POBLACIONS DE GAT SALVATGE A CATALUNYA

1 /2 0 1 9

Treballem per la natura

zoobarcelona.cat @zoobarcelona

editorial

Som-hi!

Casals al Zoo de Barcelona Casals d’estiu Porta els teus fills al Zoo aquestes vacances! Faran amics i aprendran a conèixer i respectar la biodiversitat del planeta Del 25 de juny al 6 de setembre, per a nenes i nens de 5 a 16 anys.

Informació i inscripcions: zoobarcelona.cat Passeig de Circumval•lació, 3 Barcelona escolazoo@bsmsa.cat T. 932 256 787 2 ZOO DE BARCELONA

Casals d’hivern

Dies de Zoo

Unes vacances bestials durant el Nadal i Reis, per aprendre a estimar i protegir la natura.

Casal d’un dia per a nenes i nens de 5 a 13 anys, en els dies de lliure elecció de les escoles!

El 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre i el 2 i 3 de gener, per a nenes i nens de 5 a 16 anys.

Un apropament al coneixement de la natura per aprendre a respectar la biodiversitat del Planeta.

l passat 26 de març es va celebrar la Nit de la Biodiversitat 2019. Aquest esdeveniment pretén donar a conèixer un dels objectius més importants d’un zoo modern: treballar en projectes de recerca i conservació de la biodiversitat. En aquesta primera edició es van presentar els projectes i beques més destacats realitzats al llarg del 2018. També durant aquest acte, es va atorgar el Premi a la Trajectòria professional en la recerca i conservació de la biodiversitat al Dr. Martí Boada, el Premi a la Trajectòria institucional en la recerca i conservació de la biodiversitat al Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Premi a la Trajectòria en la divulgació de la biodiversitat a José Luis Gallego. D’altra banda, en l’orientació de futur, el Zoo de Barcelona ha iniciat tot un seguit d’actuacions encaminades a la millora de les instal·lacions i de l’espai públic. En aquest sentit, s’està treballant en un nou model de restauració, que comportarà la renovació dels punts existents i una oferta saludable amb la incorporació d’informació nutricional, així com algunes millores en els accessos al Zoo. Pel que fa a les instal·lacions d’animals, s’han fet obres a les del panda vermell i la trenca, la passera de la Sabana

editorial del Sahel ja està operativa per poder gaudir d’una millor visió de les girafes i elefants, i properament farem altres millores en els espais dels guanacs i els gossets de les praderies. A més, com veureu en aquest número, i seguint amb la nostra idea-objectiu “el Zoo surt del Zoo”, estem treballant intensament en la conservació d’espècies fortament amenaçades a casa nostra com ara el gat salvatge, l’almesquera o la llúdria. En aquest sentit, vull destacar que recentment hem rebut el Premi AIZA (Asociación Ibérica de Zoos y Acuarios) pel nostre projecte de conservació del fartet al Delta del Llobregat, una espècie de peix continental amenaçada tan propera com desconeguda, endèmica de la Península Ibèrica, per la qual treballem amb diferents accions de recerca, conservació i educació. Esperem que ben aviat la pugueu conèixer al Zoo. Recentment, també hem presentat el vídeo del nostre treball en els darrers anys al Sahel amb el programa de conservació de les gaseles dorcas, que podreu trobar al blog de la nostra pàgina web o al nostre canal de YouTube, on també estan publicats altres vídeos que recullen els nostres treballs de conservació, com ara el seguiment i estudi dels rorquals

a les nostres costes o l’estudi dels insectes de Collserola. Des del Zoo de Barcelona, continuem doncs treballant per tal de protegir i recuperar els hàbitats, per conservar les espècies més amenaçades, educant (o canviant actituds) i treballant dia a dia per la millora dels animals que custodiem i el seu benestar, mitjançant l’enriquiment diari i la millora dels seus espais. Aquesta tasca, imprescindible per al Planeta, no la podem fer sense la vostra col·laboració, i és per això que us animo a difondre els valors d’aquest Zoo, del vostre Zoo, del Zoo de tots. Sigueu doncs ambaixadores i ambaixadors del Zoo de Barcelona, aliats de la Biodiversitat!

Directora general de B:SM: Marta Labata Sotsdirectora general d’Operacions: Anna Xicoy

Calàbria, 66 08015 Barcelona

www.zoobarcelona.cat

Treballem per la Natura! Antoni Alarcon Director del Zoo de Barcelona

DIVISIÓ ZOO Direcció: Antoni Alarcon. Estratègia i Suport a Direcció: Pep Hurtado. Sostenibilitat i Fauna Local: Juli Mauri. Conservació ex situ: Joaquim Lacueva. Veterinària: Hugo Fernández. Recerca i conservació in situ: Josep Mª Alonso. Orientació al Visitant: Jordi Indiano. Educació: Isabel Martínez. Projectes: Josep Mª Ruiz. Manteniment: Jorge Cerón. REVISTA ZOO BCN Director: Rafel Cebrian. Director tècnic: Juli Mauri. Coordinadora: Mª Josep Virgos. FOTOGRAFIA Zoo de Barcelona, Institut Jane Goodall, Laura Fernández, Adeffa, Aitor Lamadrid, Javi Sánchez, Salvador Salvador, Arnau Tolrà, Andrés Requejo de las Heras, Marc Fasol, Fernando del Valle, José Antonio Lama.

DISSENY I MAQUETACIÓ Hands On. Telèfon: 93 342 53 69 www.handson.quinteam.com EDITADA PER ZOO DE BARCELONA Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 80 • Fax: 93 221 38 53 Correu-e: zoobarcelona@bsmsa.cat www.zoobarcelona.cat IMPRESSIÓ: Editorial Mic. Dipòsit legal: B-30671-98 ZOO CLUB Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 86 Correu-e: zooclub@bsmsa.cat REVISTA ZOO BCN · Barcelona 2019 El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense autorització de l’editor.

ZOO DE BARCELONA

Ã&#x2030;S TOT EL QUE HI VIUS

Sumari 10 6 26 14

6 Actualitat: Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona 10 La llúdria del Besòs 14 Els mangabeis 16 El felí dels nostres boscos 22 Pòster llúdria 26 La migració de les aus 29 L’almesquera 35 Entreteniments 36 El conte 38 Educació 40 Quadern de camp 42 Jane Goodall ZOO DE BARCELONA

Actualitat

Arriba al Zoo una femella de bongo oriental, una espècie africana en perill crític d’extinció

es de fa unes setmanes, el Bacala, el nostre mascle de bongo, té una nova companya que ha vingut del Bioparc Valencia per recomanació del programa europeu EEP de conservació d’aquesta espècie amenaçada en què participa el Zoo. La Chepalunga, aquest és el seu sonor nom, és una femella molt tranquil·la que fins i tot menja de la mà dels seus cuidadors. Encara que no se n’acaba de refiar del tot per ara, sembla que es mira amb bons ulls el Bacala. En canvi, tot indica que ell té molt clar que aquesta femella li agrada realment molt! Sota la supervisió de l’equip tècnic del Zoo, s’està fent poc a poc l’associació d’aquesta parella perquè es vagin coneixent i el festeig tiri endavant sense problemes.

Associació de gaseles i girafes a la Sabana del Sahel

l dia 23 d’agost es van traslladar un grup de quatre mascles de gaseles dorcas (Gazella dorcas) a la instal·lació de la Sabana del Sahel, amb la voluntat de poder-los associar amb les girafes (Giraffa camelopardalis) que ja hi viuen. Per poder habituar les gaseles a la nova instal·lació, primer es deixen un temps en els habitacles interiors, per reconèixer el nou hàbitat i fer d’aquest una zona segura, on els animals sentin com a propi el territori. L’observació dia a dia per part del cuidador dels comportaments dels animals, és el que marca quan aquests ja estan preparats per poder sortir a la zona exterior. El següent pas és l’exploració i habituació de la part exterior de l’hàbitat. Mentrestant, les girafes i les gaseles es poden veure i anar coneixent-se. Passada la fase en la qual les gaseles ja se senten còmodes i segures en tot l’hàbitat, es procedeix a l’associació amb les girafes. A l’octubre vam començar a fer aquesta associació, primer compartint unes hores l’espai, per anar allargant el temps de contacte, fins a l’actualitat, que ja estan plenament associades. Ara ja es poden veure sempre compartint l’hàbitat, tant l’interior com l’exterior, i són un exemple del que podem trobar a la Sabana del Sahel.

6 ZOO DE BARCELONA

El bongo (Tragelaphus eurycerus) és un gran antílop que viu a les selves plujoses del centre i l’oest d’Àfrica i una de les seves característiques més destacades, a part de la mida, és la seva vistosa coloració, que el fa molt visible fora del bosc, però que el permet mimetitzar-se perfectament entre la vegetació. La seva situació a la natura és molt delicada: es troba en perill crític d’extinció perquè és caçat per l’home, que també n’està destruint l’hàbitat. La subespècie oriental, que és la de la nostra parella, ja només viu en poblacions aïllades en algunes reserves i parcs nacionals de Kenya. Mantenir-ne poblacions fora de la natura pot ser clau per a la seva supervivència.

ACTUALITAT

Elaboració dels nius dels flamencs

ada any, per aquestes dates, quan els flamencs de Cuba (Phoenicopterus ruber) ja comencen a notar el canvi de temps, s’activen els comportaments de festeig i es formen les parelles a la nostra colònia. En aquest moment, l’equip de cuidadors de l’aviari els hi prepara la base feta amb una barreja d’argila i sorra, amb la qual els flamencs faran el niu on posaran els ous i criaran els polls quan neixin. Des de fa anys, l’èxit reproductor de la colònia del Zoo de Barcelona és un dels més destacats de tot Europa.

Naixement de coloms ferits de Mindanao

an nascut per primera vegada al Zoo de Barcelona polls de colom ferit de Mindanao (Gallicolumba crinigera), una espècie catalogada com a vulnerable per la UICN i que forma part d’un pla de conservació de l’EAZA (un ESB, llibre

de registre europeu). Els pares van arribar al setembre al nostre Zoo, on es van adaptar sense dificultats a les seves instal·lacions. Aquesta ràpida adaptació ha permès que ja tinguem polls d’aquest amenaçat colom originari de les selves de Filipines. ZOO DE BARCELONA

ACTUALITAT

VESTITS DE NEOPRÈ DEL ZOO DE BARCELONA: segon ús, vui en dia és molt important fer neoprè al Regne Unit, a Lorraine Miller, un bon ús dels materials i reuticuidadora del Zoo de Twycross. Lorsegona vida litzar el màxim, i us presentem raine Miller manté una forta relació

una nova acció que uneix el Zoo de Barcelona amb les ONG i altres entitats de protecció de la natura.

amb l’ONG Wildtracks i fa anys que hi col·labora, aportant el seu treball en períodes de voluntariat.

Els companys del departament de Mamífers Marins han fet una reestructuració del seu material de busseig; sobretot es volien retirar els vestits de neoprè que estaven més envellits però encara en bones condicions d’ús. Es van posar en contacte amb el departament de Sostenibilitat i es va decidir buscar un destí als neoprens perquè no es convertissin en rebuig. Des del Zoo de Barcelona es va esbrinar un bon destí on els poguessin reutilitzar.

El Zoo de Barcelona es va responsabilitzar de l’enviament dels vestits de neoprè al Regne Unit, i aquests van arribar a temps al seu destí i en perfecte estat. En aquests moments ja els estan fent servir al centre de Belize.

Així, es va contactar amb AICAS (Associació Ibèrica de Cuidadors d’Animals Salvatges), que forma part de la Federació Internacional d’Associacions de Cuidadors ICZ (International Congress of Zookeepers). L’ICZ ha format amb el temps una base de dades de projectes de conservació, a nivell internacional, gràcies a les aportacions de cuidadors d’animals implicats en els projectes. Fou a través de l’ICZ i la seva base de dades que es va poder contactar amb un projecte que treballa amb manatís a Belize, Amèrica Central. El projecte el dirigeix l’ONG Wildtracks, ubicada a Sarteneja, Belize; que treballa per assegurar el futur dels recursos naturals dels habitants de Belize, mitjançant la conservació, l’educació, la investigació i el desenvolupament sostenible. Els manatís del Carib o antillans (Trichechus manatus) ingressen al centre a causa de l’increment dels xocs amb les embarcacions, i hi romanen fins que estan recuperats per ser alliberats al seu hàbitat.

Per a més informació: www.aicas.org www.iczoo.org www.wildtracksbelize.org/rehab/ 8 ZOO DE BARCELONA

A través de la xarxa de cuidadors, i després d’un gran treball d’equip per part dels personal dels departaments de Mamífers Marins, Magatzem i de Sostenibilitat del Parc Zoològic de Barcelona, junt amb membres d’AICAS-ICZ, es van enviar els vestits de

Sabem que en el centre esmentat, els vestits són una bona eina per cuidar i mantenir correctament la salut dels manatís antillans, així com per alimentar els animals amb la recol·lecció de pastures marines de les quals es nodreixen, i que recullen a la llacuna costera on habiten els manatís. Penseu que els manatís són herbívors estrictes i que poden arribar a menjar el 9% del seu pes cada dia, és a dir, uns 50 kg d’algues i plantes marines. Wildtracks també col·labora estretament amb l’Aliança de Sarteneja (Departament de Conservació) que està realitzant mostrejos de corall al voltant de la badia. Per això alguns dels vestits enviats pel Zoo de Barcelona podrien ser utilitzats també en aquesta important tasca d’investigació i conservació. Com veieu, sempre que hi posem cor a les nostres accions, aconseguim coses meravelloses. En aquest cas hem donat un segon ús, i per tant, una segona vida a aquests materials enviant-los a una ONG, entitats que agraeixen molt aquests gestos. Aquesta col·laboració és un exemple més del compromís del Zoo de Barcelona amb la conservació, els hàbitats i les espècies; i per a les associacions de cuidadors AICAS i ICZ representa una fita més per assolir l’objectiu de la interconnexió i el treball en xarxa entre els cuidadors dels diferents països. Hem d’estar units en aquests temps difícils, en els quals per culpa de a l’activitat humana, estan desapareixent moltes espècies cada any.

ACTUALITAT

EL Zoo de Barcelona guanya el Premi AIZA de Conservació i Recerca in situ 2019

n el passat Congrés Anual de l’AIZA (Asociación Ibérica de Zoos y Acuarios), celebrat del 14 al 16 de març a Santander, el Zoo de Barcelona va rebre el Premi AIZA de Conservació i Recerca in situ 2019 pel projecte “Salvem el fartet”, desenvolupat en col·laboració amb el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

troba greument amenaçat a causa de la pèrdua i la degradació del seu hàbitat, així com per la competència amb la gambúsia, un petit peix d’origen nord-americà introduït fa dècades per combatre els mosquits i que ha anat desplaçant-lo del seu hàbitat. La contaminació dels aqüífers per nitrats és també especialment perjudicial per a l’espècie.

El fartet (Aphanius Iberus) és un petit peix ibèric endèmic que viu a les llacunes litorals, salines, aiguamolls i desembocadures de rius de les zones costaneres mediterrànies, i que es

El projecte “Salvem el fartet” abasta diferents àmbits d’actuació com són el reforçament de les poblacions, la millora de l’hàbitat i la recerca orientada a la conservació i l’educació ambiental.

Campanya del Dia Internacional de les Dones

l Zoo de Barcelona es va adherir a la campanya pels drets de les dones i de reconeixement a les seves importants aportacions a la societat, amb la voluntat de posar en valor les contribucions de les dones a la Conservació de la Biodiversitat.

Per això, al llarg del mes de març es va fer divulgació a les xarxes socials del destacat paper en l’àmbit científic d’algunes dones catalanes com Josefina Castellví, biòloga marina que va desenvolupar la seva tasca investigadora a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, del qual va ser directora; va ser la primera científica de l’Estat espanyol a participar en una expedició internacional a l’Antàrtida, i va dirigir la instal·lació de la Base Antàrtica espanyola a l’illa Livingston del 1989 al 1997. Rosario Nos, també biòloga, va ser durant molts anys conservadora de les aus del Zoo de Barcelona i directora del Museu de Zoologia.

Celebrem la Nit de la Biodiversitat

l passat dimarts 26 de març, la Fundació Barcelona Zoo va celebrar la seva primera Nit de la Biodiversitat a l’auditori del Campus Ciutadella de la UPF. L’acte, que va convocar més de 150 persones dels àmbits acadèmic, conservacionista i sòcies del Zoo de Barcelona, té la vocació d’esdevenir una gran trobada anual per presentar els treballs de conservació i recerca de la biodiversitat que es realitzen a Catalunya, en els quals

hi participen tant la Fundació com els professionals del Zoo. L’esdeveniment, conduït per la periodista Cori Calero, va posar de relleu els treballs de la Fundació i el Zoo de Barcelona en projectes

de conservació i recerca dels últims 10 anys, i en aquesta ocasió es va guardonar al Dr. Martí Boada per la seva contribució en favor de la biodiversitat, així com les trajectòries del Museu de Granollers i del divulgador José Luis Gallego en aquest àmbit. ZOO DE BARCELONA

ZOO DE BARCELONA PROJECTES DE CONSERVACIÓ

El retorn de la llúdria a les conques del Besòs i la Tordera

Un exemple exitós de col·laboració amb la fauna autòctona del Zoo de Barcelona

ap als anys 60 la llúdria, considerada una espècie comuna i àmpliament distribuïda als nostres rius, va patir una forta regressió a causa del fort impacte de l’home sobre els ecosistemes fluvials, amb la disminució dels cabals als rius per extraccions incontrolades d’aigua i construccions d’embassaments sense respectar el cabal ecològic, extraccions de graves, la contaminació química de les aigües per la indústria i l’agricultura, la caça, la canalització dels rius amb la conseqüent destrucció del bosc de ribera, i l’impacte del turisme amb l’assecament de les zones humides. Tot això va afectar molt seriosament els ecosistemes dels nostres rius i la llúdria, al capdamunt de la cadena tròfica, en va ser molt fortament afectada, fins arribar pràcticament a la extinció. L’any 1995 es va decidir reintroduir la llúdria als nostres rius. Per aquest motiu es va fer un estudi que va concloure que la millor solució era portar animals ibèrics de zones on són abundants, com l’oest peninsular, i reintroduir-los als aiguamolls de l’Empordà i a les conques de la Muga i del Fluvià, rius on ja estava completament extingida. El Zoo de Barcelona va jugar un paper primordial en el projecte, ja que tots els individus van passar pel Zoo on se’ls va fer un reconeixement mèdic, i després d’una quarantena, es van marcar els animals i se’ls va instal·lar radiotransmissors. Finalment, van ser alliberats a les zones adequades. Per a la captura dels 55 individus es van col·locar 8.773 trampes. En total, en l’àrea d’estudi es van alliberar 41 llúdries. Paral·lelament, el 1995 s’inaugura el centre

10 ZOO DE BARCELONA

de recuperació i reintroducció de la llúdria a Pont de Suert, per poder impulsar també la cria ex situ, amb la voluntat d’investigar sobre la biologia d’aquesta espècie i d’oferir programes educatius per a la divulgació i sensibilització entre la ciutadania. A partir de la tardor del 1999 es va detectar la primera llúdria al tram baix del riu Ter, segons els resultats dels sondejos realitzats en el marc del mateix projecte. Aquest primer animal va venir des del Fluvià a través d’afluents, rieres i recs fins al llac de Banyoles, i del llac al Ter, fins a Torroella de Montgrí, i va tornar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En els anys successius les llúdries van anar ocupant el tram mitjà del Ter, fins a l’embassament del Pasteral. L’altra conca colonitzada va ser la del riu Tec, al Rosselló, on es van trobar rastres l’any 2000. També es detecten exemplars a la zona dels aiguamolls del Baix Empordà i als estanys de Sils. Els anys 2005 i 2006, l’equip d’en Jordi Ruiz Olmo va fer un estudi extens que demostrava que la llúdria ja ocupava la pràctica totalitat dels rius de la província de Lleida, amb excepció de la plana seca de la Depressió Central. A les províncies de Girona i Barcelona estava força estesa i es detectava fins i tot a Girona capital. En el cas de Tarragona, sembla que el procés de recolonització va ser més lent, encara que ja ocupava part de l’Ebre i els afluents del sud d’aquest riu, excepte el delta

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

i la desembocadura. A més es va confirmar la seva presència a la Garona, a la Vall d’Aran, al Baix Segre, a la major part de la conca del Llobregat, al Congost (conca del Besòs), a la conca de la Tordera i a la del Sènia (a Castelló). I ja s’havia estès de forma notable per les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter, el Daró i el Canaletes.

gia en àrees d’elevada antropització, que no només facilita dades de l’expansió de la llúdria en espais on fa uns anys no es podria ni imaginar, sinó que a més observa noves claus sobre els requeriments biològics i específics de l’espècie que permetran assegurar definitivament la seva conservació i facilitar-ne l’expansió.

Han passat ja 24 anys de la seva reintroducció i la llúdria ha anat recolonitzant els hàbitats d’on no hauria d’haver desaparegut. Com que aquests rius han anat recuperant qualitat, sobretot de la seva aigua, això ha permès de nou la presència de peixos i altres preses per a aquesta espècie, com ara el cranc de riu. Les actuacions de recuperació i millora de l’hàbitat que s’han fet al llarg dels anys, encara que poques, també han estat molt beneficioses.

Per generar un mapa de distribució fidedigne s’han establert 47 estacions de mostreig distribuïdes per tot l’àmbit d’estudi, assegurant la cobertura de tots els cursos i hàbitats fluvials principals de la regió. En cada punt de mostreig es recorren 600 m buscant evidències del pas de l’espècie, principalment petjades i excrements. Aquesta prospecció es repeteix una vegada per estació de l’any, per tal de documentar les variacions estacionals. Tot això, a banda dels contactes visuals i de les imatges captades amb fototrampeig.

Arran de la presència de l’espècie cada cop més contínua a les conques del Besòs i de la Tordera, en ambients molt urbanitzats, en entorns fins i tot industrials, el Consorci Besòs Tordera i la Fundació Barcelona Zoo, han signat un conveni de col·laboració per fer un estudi de la població d’aquests rius: per fer-ne un seguiment, determinar el nombre d’individus, el sexe, la seva alimentació, els indrets preferits per a la reproducció i, entre d’altres aspectes, de cara a tenir més informació per a la seva conservació. Per poder valorar l’abast d’aquesta recolonització, s’està realitzant aquest seguiment de la llúdria, també amb la col·laboració de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals-UAB amb la voluntat d’entendre i analitzar la seva ecolo-

Per a la captura dels 55 individus es van col·locar 8.773 trampes. En total en l’àrea d’estudi es van alliberar 41 llúdries.

Paral·lelament, se cerquen evidències de cria, els principals punts d’alimentació i es recullen les mostres que serveixen per definir la dieta de l’espècie en cada zona de l’àmbit analitzat. Les mostres, un cop analitzades al laboratori, permeten identificar a nivell d’espècie les preses ingerides recentment. Aquest protocol d’estudi de la llúdria ha permès confirmar la seva presència (puntual) a les portes de Barcelona, a la llera del riu Besòs i la seva desembocadura; aquest fet és tan sols esporàdic i es produeix a la tardor i a l’hivern, moment de màxima dispersió d’aquests animals. Per poder facilitar el reconeixement dels rastres de llúdria i diferenciar-les ZOO DE BARCELONA 11

PROJECTES DE CONSERVACIÓ En cada punt de mostreig es recorren 600 m buscant evidències del pas de l’espècie

especialment del visó americà (espècie invasora), des del Zoo s’ha elaborat una fitxa d’identificació, on es poden comparar petjades i excrements (podeu veure-la adjunta en aquest article). Dins del context del projecte, durant la primavera es realitzaran quatre censos visuals participatius en quatre dels trams fluvials amb major presència de l’espècie, amb l’objectiu d’identificar el màxim nombre possible d’exemplars. Els resul-

tats obtinguts seran rellevants per a l’anàlisi de la densitat poblacional. Fruit d’aquest seguiment, ja es tenen evidències de la llúdria a trams mostrejats de la Tordera i del Besòs, i per tant es demostra la seva presència a llocs fortament humanitzats, confirmant així l’èxit de la reintroducció que es va començar l’any 1995. Aquest projecte tindrà continuïtat amb l’anàlisi de les mostres d’excrements dels animals, que permetrà obtenir més informació dels hàbits i de la dieta, i en un futur es podrà analitzar també la població a nivell genètic, estudiant-ne l’evolució a partir dels animals fundadors alliberats fa més de 10 anys. De les conclusions que en resultin es plantejaran noves actuacions de gestió en els hàbitats fluvials i entorns, que permetin evitar-ne una futura regressió i n’afavoreixin, progressivament, l’expansió. Pep Xarles Unitat de Fauna Autòctona

FITXA D’IDENTIFICACIó DE LA LLúDRIA La llúdria (Lutra lutra) és un mustèlid semiaquàtic de dimensions considerables que en els darrers anys ha recuperat part de la seva distribució original als rius catalans. Tot i que també és força hàbil fora de l’aigua, és estrictament dependent del medi aquàtic. Cap aplanat i bicolor.

Actualment comparteix hàbitat amb el visó americà (Neovison vison), espècie exòtica invasora que es va estendre per bona part de les masses d’aigua de Catalunya a partir d’exemplars provinents de granges pelleteres. Tot i diferir en mida i color, comparteix alguns hàbits i trets físics amb la llúdria que poden induir a confusions. Cap angulós.

Musell ﬁ i agut.

Musell ample i bigoti ostentós.

LLÚDRIA

Musculosa i gruixuda, especialment a la base. Acabada en punta.

Parts superiors de color bru i parts inferiors grisoses, amb el pit especialment pàl·lid. Duplica les dimensions del visó americà, amb una longitud total de ﬁns a 1,25 m. Mida de gos mitjà. 12 ZOO DE BARCELONA

VISÓ AMERICÀ

Cua cilíndrica i de forma contínua.

Coloració homogènia, del negre al marró fosc, habitualment amb una taca blanca circumscrita a la mandíbula inferior. Mida de gat.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ PROJECTE DE SEGUIMENT A LES CONQUES DEL BESÒS I LA TORDERA La recuperació de la llúdria en el conjunt del país, després de la seva pràctica desaparició durant el segle XX, culmina ara amb l’arribada de l’espècie als entorns més humanitzats. Durant la tardor de 2018 s’ha iniciat el projecte que presentarà de forma detallada quina és la situació actual de la llúdria a les conques del Besòs i la Tordera. El projecte es compon de tres grans objectius: deﬁnir la distribució de l’espècie i les seves variacions estacionals, determinar quins recursos tròﬁcs selecciona en cadascuna de les àrees on és present i caracteritzar el territori segons l’activitat principal; punts d’alimentació, zones de pas i àrees de cria.

FOTOTRAMPEIG per veure’n l’activitat i grups familiars

A partir de l’anàlisi d’excrements es definirà la dieta de l’espècie per a cada subzona de l’àmbit estudiat. Les mostres, un cop analitzades al laboratori, permetran identificar a nivell específic les preses ingerides recentment i, per tant, descobrir quins recursos tròfics són preferentment seleccionats i quines variacions espacials i temporals té la dieta de l’espècie a la regió. Dins del context del projecte, durant la primavera de 2019, es duran a terme quatre censos visuals participatius, dos per cada conca, en alguns dels trams fluvials on la llúdria és més constant, amb l’objectiu d’identificar el màxim nombre possible d’exemplars. Els resultats obtinguts seran rellevants per a l’anàlisi de la densitat poblacional.

transectes de

47 estacions de mostreig

600 m

per 1 mostreig estació i any

IDENTIFICACIÓ DE RASTRES

Els hàbits nocturns i crepusculars de les dues espècies, sobretot de la llúdria, en diﬁculten l’observació directa. Així, sovint l’única evidència de la seva presència són els seus rastres. La correcta interpretació de rastres és probablement l’eina més eﬁcient i menys intrusiva per al seguiment de les seves poblacions.

Petjades

El dit polze només es marca en els substrats més tous.

LLÚDRIA

Petjades amples i arrodonides amb cinc dits que arquegen a poca distància l’ample coixinet central. Ungles molt curtes adjacents als dits, donant-los un aspecte de llàgrima.

Mida mitjana

6 cm

Ungles petites enganxades als dits. El taló només és visible a les petjades anteriors.

Coixinet central ample i compacte. Forma de mitja lluna.

VISÓ AMERICÀ

utra.pdf 1 12/02/2019 9:47:59

Mida mitjana ECTE DE SEGUIMENT A LES UES DEL BESÒS I LA TORDERA

3 cm

Petjades petites en forma de mitja estrella. Marquen cinc dits amb ungles evidents. El coixinet central té un aspecte similar aFITXA un croissant.

D’IDENTIFICACIÓ DE LA

LLÚDRIGA

ació de la llúdriga en el conjunt del país, després de la seva esaparició durant el segle XX, culmina ara amb l’arribada de s entorns més humanitzats.

Excrements

ardor de 2018 s’ha iniciat el projecte que presentarà de forma quina és la situació actual de la llúdriga a les conques del Besòs . El projecte es compon de tres grans objectius: definir la distri’espècie i les seves variacions estacionals, determinar quins òfics selecciona en cadascuna de les àrees on és present i caracerritori segons l’activitat principal; punts d’alimentació, zones ees de cria.

Ungles ben patents properes als dits.

Coixinet central allargassat.

La llúdriga (Lutra lutra) és un mustèlid semiaquàtic de dimensions considerables que en els darrers anys ha recuperat part de la seva distribució original als rius catalans. Tot i que també és força hàbil fora de l’aigua, és estrictament dependent del medi aquàtic.

LLÚDRIA

Excrements decomparteix mida hàbitat i forma a vegades amorfs, però generalment cilíndrics. Es Actualment amb el variable, visó americà (Neovison vison), espècie exòtica invasora que es va estendre per bona part de les masses d’aigua deper Catalunya a partir d’exemplars provinents de granges pelletecaracteritzen presentar un alt contingut de matèria no digerida; principalment escates i espil’anàlisi d’excrements es definirà la dieta de l’espècie per cada res. Tot i diferir en mida i color, comparteix alguns hàbits i trets físics amb e l’àmbit estudiat. Les mostres, un cop analitzades al laboratori, la llúdriga que poden induir a confusions. nes de peixos, ossets d’amﬁbis i restes de cranc. Color rogenc, negre, gris o verdós, depenent de ten identificar a nivell específic les preses ingerides recentment descobrir quins recursos tròfics són preferentment seleccionats riacions espacials i temporals té la dieta de l’espècie a la regió. l’aliment ingerit i de si són frescos o vells. Olor a peix no desagradable. Els trobarem sempre vora LLÚDRIGA ontext del projecte, durant la primavera de 2019, es duran a Partsen superiors de color bru i parts Excrement de llúdria masses d’aigua i normalment llocs prominents, ja que desenvolupen una funció territorial. tre censos visuals participatius, dos per cada conca, en alguns inferiors grisoses, amb el pit especials fluvials on la llúdriga és més constant, amb l’objectiu ment pàl•lid. Duplica les dimensions del compost per restes peix. r el màxim nombre possible d’exemplars. Els resultatsde obtinvisó americà, amb una longitud total de Cap aplanat i bicolor

rellevants per l’anàlisi de la densitat poblacional.

tes de

47 estacions

de mostreig

fins a 1,25m. Mida de gos mitjà. Musell ample i bigoti ostentós.

per estació Semblants als de la llúdria. Cilíndrics, allargassats i estrets. A diferència dels de la llúdria solen 1mostreig i any

FOTOTRAMPEIG per veure’n l’activitat i grups familiars

VISÓ AMERICÀ

Musculosa i gruixuda, especialment a la base. Acabada en punta..

contenir pèls de micromamífers i una major quantitat de matèria ben digerida. Normalment foscos, rogencs quan han ingerit cranc. Olor ! forta i desagradable.

Excrement de visó americà amb alt contingut de cranc.

Musell fi i agut

VISÓ AMERICÀ Coloració homogènia, del negre al marró fosc, habitualment amb una taca blanca circumscrita a la mandíbula inferior. Mida de gat.

Cap angulós

ESPÈCIE INVASORA

Àrea d’estudi Cua cilíndrica i de forma contínua.

ZOO DE BARCELONA 13

Recerca i Conservació

. La nova instal lació dels mangabeis de coroneta blanca Beneficis en el benestar del grup

l mangabei de coroneta blanca és nadiu de l’Àfrica occidental (Costa d’Ivori, part de Ghana i romanents del sud de Burkina Faso), i habita boscos primaris i secundaris, boscos de galeria, boscos inundats i boscos de palma. Són animals principalment terrestres, viuen en grups multimascle multifemella i s’alimenten fonamentalment de fruites fresques i fruits secs. Físicament presenten dimorfisme sexual, és a dir, els mascles tenen una mida corporal més gran que les femelles i els seus ullals són més prominents. A causa de la progressiva desforestació del seu hàbitat i a la caça furtiva, és una espècie en perill d’extinció. El patró de relacions entre els membres d’un grup de primats reflecteix l’estructura social del grup i està àmpliament influït per la jerarquia de dominància del grup, mitjançant la qual els individus dominants tenen privilegis sobre els subordinats. Aquesta jerarquia de dominància es pot estudiar examinant les interaccions agonistes entre els individus, és a dir, les conductes agressives que tenen lloc entre individus. A més, de vegades, la jerarquia de dominància es manifesta en la distribució espacial dels individus, de manera que ocupen diferents posicions espacials en funció del seu rang jeràrquic. És especialment important la localització dels individus d’alt rang jeràrquic, ja que determina, per exemple, com s’organitzen els

14 ZOO DE BARCELONA

mecanismes de defensa del grup contra l’atac de possibles depredadors. Hemelrijk, biòloga docent a la Universitat de Grotingen, als Països Baixos, va proposar el 1988 un model en el qual la posició dels individus amb un alt rang jeràrquic dependria de l’estratègia d’atac adoptada pel grup. Va definir dues estratègies d’atac, l’anomenada susceptibilitat del risc, en la qual l’atac depèn del risc que comporta, - els individus ataquen altres amb un rang jeràrquic inferior al seu i això condueix a una posició central de l’individu dominant respecte de la resta de membres del grup-, i l’anomenada reducció de l’ambigüitat, en la qual individus de rangs jeràrquics molt allunyats no s’ataquen entre si, cosa que afavoreix que els individus dominants no ocupin posicions centrals. Així, Dolado i col·laboradors, l’any 2013 van estudiar l’estructura social dels mangabeis de coroneta blanca (Cercocebus atys lunulatus) del Zoo de Barcelona i van trobar que el grup havia adoptat una estratègia de susceptibilitat del risc, on l’individu dominant ocupava posicions centrals respecte de la resta dels individus. El febrer del 2017, els mangabeis van ser traslladats a una instal·lació nova i més àmplia. D’aquesta manera, tenint en compte que les característiques de la instal·lació són un factor clau en la promoció del benestar dels animals, aquest estudi va abordar

Recerca i Conservació la investigació de l’estructura social de l’actual grup de mangabeis de coroneta blanca en la seva nova instal·lació del Zoo de Barcelona seguint les mateixes premisses que en l’estudi esmentat de Dolado i col·laboradors. El grup observat en aquest estudi està format per 10 individus: un mascle adult (Racky), quatre femelles adultes (Kasi, Monika, Kara i Phoebe), una femella juvenil (Nika), tres infants (Ragnar, Priscilla i Pandora) i, finalment, un de nascut el març del 2018, que va ser exclòs de l’estudi per l’evident falta d’interacció amb la resta del grup. La nova instal·lació en què viu el grup de mangabeis de coroneta blanca disposa d’una àmplia zona exterior amb elements d’enriquiment, com ara cordes, troncs, pedres i una plataforma de fusta; d’una àrea interior dividida en un vestíbul principal, que també conté elements d’enriquiment, i de quatre dormitoris interns on resguardar-se de les inclemències meteorològiques. Durant la primera fase de l’estudi vam fer observacions que van permetre la identificació dels individus i elaborar l’etograma, és a dir, el repertori conductual complet del grup. Durant la segona fase d’estudi, vam procedir a l’observació sistemàtica de conductes on vam registrar les interaccions agonistes durant 40,5 hores i vam registrar la posició espacial dels individus en les 32 diferents àrees en què vam dividir la instal·lació. A continuació vam obtenir la jerarquia de dominància dels individus: Racky és l’individu dominant, seguit per Monika, fins a Priscilla i Pandora, les dues infantes amb el rang jeràrquic més baix. D’altra banda, la falta d’agressió entre els individus d’un rang jeràrquic més alt i els d’un rang jeràrquic més baix ens va permetre establir que l’estratègia d’atac adoptada pel grup va ser l’anomenada reducció de l’ambigüitat. D’acord amb aquesta estratègia, el mascle dominant no va ocupar cap posició central respecte de la resta d’individus. Com pot deduir el lector, aquests resultats són oposats als trobats prèviament per Dolado i col·laboradors.

El grup, ja adaptat a la seva nova instal·lació, va adoptar una estratègia d’atac diferent, la qual cosa reflecteix una reducció de l’agressió en el grup i suggereix que les característiques de la instal·lació són un factor que pot influir en l’expressió de l’agressió i, per tant, en el benestar del grup. Analitzant l’ocupació espacial dels individus, observem que les zones més utilitzades van ser aquelles en què hi ha elements d’enriquiment, com ara cordes, troncs o pedres, i que estan ubicades fonamentalment a la zona central de la instal·lació exterior i al vestíbul (vegeu la figura 1). Això suggereix que la distribució dels elements d’enriquiment influeix en l’ocupació i l’ús de les diferents zones de la instal·lació. Aquest estudi posa de manifest que les característiques de la instal·lació influeixen en el comportament dels individus, per la qual cosa la seva investigació és clau per fomentar el benestar dels animals en captivitat. Així, proposem que la investigació futura abordi l’estudi de l’expressió de l’agressió i l’ús de l’espai en funció de les característiques de la instal· lació, concretament en funció de la distribució dels elements d’enriquiment. Laura Fernández-Fernández i Ruth Dolado Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona Figura 1. Mapa de la instal·lació que mostra el major o menor ús de les 32 diferents àrees. Les creus vermelles indiquen els tres vidres des dels quals el públic pot observar els mangabeis. Les àrees de color vermell indiquen les zones més utilitzades pels individus (el vestíbul i la plataforma central), seguides per les taronges (troncs i pedres), les verdes (troncs, pedres i sol) i, finalment, les grogues (troncs, pedres i zones perifèriques). ZOO DE BARCELONA 15

ZOO DE BARCELONA PROJECTES DE CONSERVACIÓ

EL FELÍ DELS NOSTRES BOSCOS Estudi de les poblacions de gat salvatge a Catalunya

ls grans felins, com el lleó o el tigre, són segurament dels animals més emblemàtics i coneguts que hi ha, però, de la gran majoria d’espècies de felins que viuen actualment, unes 40 espècies són gats de mida petita. Els trobem arreu del món, adaptats a gran diversitat d’ambients, des de la selva amazònica fins a l’altiplà del Tibet, passant pel desert del Sàhara. Un d’ells, el gat salvatge o gat fer (Felis silvestris), viu de forma discreta als nostres boscos, esdevenint actualment l’únic felí autòcton de Catalunya. Dins el Principat, el podem trobar principalment al Pirineu i Prepirineu, tot i que possiblement també viu encara en altres zones muntanyoses més meridionals, com les Muntanyes de Prades, la Serra de Montsant o els Ports de Tortosa.

Un dels mètodes més eficients per detectar l’espècie, així com la resta de mitjans i grans mamífers, és el fototrampeig 16 ZOO DE BARCELONA

El gat fer, o gat salvatge, és l’ancestre dels gats domèstics i és per això que es pot confondre fàcilment amb aquests. Si hi afegim el seu comportament esquiu i principalment nocturn, no és d’estranyar que sigui un dels carnívors més desconeguts de casa nostra. Del poc que se’n sap, destaca la seva dieta exclusivament carnívora, basada en gran part de petits mamífers (ratolins, talpons

i musaranyes), tot i que ocasionalment també pot consumir preses més grans com conills, o bé altres grups com ocells, amfibis o rèptils. Tot i ser una espècie forestal, les zones que li són més propícies són els mosaics de zones boscoses i zones més obertes. Així doncs, el trobarem principalment en l’estatge muntà i subalpí, en rouredes, fagedes o pinedes que s’alternin amb prats, conreus o zones arbustives. La seva època de zel sol començar entre els mesos de gener i febrer, de manera que els cadells neixen als voltants del mes d’abril. Cada femella acostuma a tenir unes 3 cries per part, que estaran amb la mare fins a finals d’estiu. El gat salvatge està estrictament protegit a nivell europeu (Directiva Hàbitats), estatal (Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat) i català (Llei de Protecció dels Animals). Tanmateix, l’espècie fa més de cent anys que viu una davallada de les seves poblacions, amb una distribució força fragmentada. Una de les principals amenaces per a l’espècie és el creuament i la hibridació genètica amb el gat domèstic. El problema d’aquests casos és que els descendents

PROJECTES DE CONSERVACIÓ seran individus que no tindran totes les característiques d’un gat fer, de manera que cada cop estaran menys preparats per viure al seu medi natural. Pel seu patró de pelatge, hi ha una sèrie de caràcters dels gats salvatges que permeten diferenciar-los dels domèstics. Les principals característiques del pelatge dels gats salvatges són: (1) unes ratlles negres darrera el cap que poden prolongar-se per l’inici de l’esquena; (2) una línia negra dorsal que li recorre el llom i finalitza just a l’inici de la cua (en el gat domèstic, aquesta línia sol continuar cap a la cua, unint els anells); (3) una cua més gruixuda que la dels gats domèstics, amb 2-5 anells de color negre, separats entre ells i prop de la punta, que generalment també és de color negre; (4) una aureola blanca a la zona de la gola que pot estar acompanyada de collars negres (Figura 1). Amb l’objectiu de conèixer més detalladament les localitats on habita el gat salvatge, un conjunt de voluntaris del Grup de Naturalistes d’Osona, delegació de la Institució Catalana d’Història Natural, va iniciar el Projecte Gat Fer l’any 2013. Un dels mètodes més eficients per detectar l’espècie, així com la resta de

mitjans i grans mamífers, és el fototrampeig. Aquesta tècnica consisteix en la instal·lació de càmeres fotogràfiques que funcionen de manera autònoma i que s’activen quan detecten moviment dins el seu camp de visió (Figura 2). Les càmeres s’instal·len generalment lligades a un arbre i enfocant cap a punts o corriols on hi ha evidències del pas de la fauna: trepig, petjades o excrements. Gràcies a elles, no només s’obtenen fotos i vídeos de les espècies que transcorren per la

El gat salvatge està estrictament protegit a nivell europeu

Figura 1. Principals característiques del pelatge del gat salvatge: línies ben marcades al clatell (1), una línia negra al llarg de l’esquena (2), una cuixa gruixuda amb anells separats (3) i una taca blanca a la gola (4). ZOO DE BARCELONA 17

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

Figura 2. Col·locació d’una càmera de fototrampeig. Les càmeres es posen lligades en un arbre en alguna zona de pas de fauna, com aquest corriol enmig del bosc, i s’activen de manera automàtica quan detecten moviment.

zona, sinó que també permeten saber el moment exacte en què l’animal va passar per davant de la càmera. D’aquesta manera, es pot estudiar quin patró d’activitat presenta cada espècie i com varia al llarg del temps. Mitjançant el fototrampeig, el projecte ha estudiat la presència de gat

salvatge i n’ha estimat la seva densitat en diverses zones, com el Lluçanès o el Bisaura, on amb prou feines se’n coneixia l’existència. A més, també ha ajudat a confirmar la colonització de l’espècie en una de les regions més singulars del territori català, el Montseny (Figura 3). Figura 3. Distribució aproximada del gat salvatge a Catalunya, amb tres fotografies recents captades pel Projecte Gat: de dalt a baix, a la Serra de Milany, a l’altiplà del Lluçanès i al Parc Natural del Montseny.

18 ZOO DE BARCELONA

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

i Jonch

Anton a c e B la b m a te c je uls del pro

itat de bució i la dens ri st di la r illo m arcelona per conèixer la Fundació B nous reptes de ra ca ch en on r J i Fe at sobre la la beca Anton el Projecte G ació existent ya. Gràcies a rm Aquest 2019, un al fo in at C la a ta ge to poca lar de gat salvat en punts amb oposat recopi pr es m er m he cà s les poblacions r en ca ecte Gat is i, a més, col·lo bres del Proj a de voluntar del territori s nt pu Zoo, els mem s nt extensa xarx re a fe un di a a s ri. ie ge to àc at ri l ter ible gr gat salv bar ar reu de feina és poss ri a presència de ar st en ue et aq rm ta pe To atges, ja que bre l’espècie. ent i que ens ibles gats salv informació so progressivam ss nt po ea de cr ts at que s’ha an ens permet in s o avistamen i col·laboradors i tingui imatge cessàries que qu ne a s a de id da cr s a le s mbé fem un . onseguir tote Des d’aquí, ta n desconegut per poder ac a os lu va aquest felí ta rà ar se ob ió tr ac m rm de fo po qualsevol in stra encara ns de casa no co ra s in qu saber en icle: Autors de l’art c Vilella ar M i l N) Ferran Sayo sona (GNO-ICH O d’ s te is al ur b el Grup de Nat Fotografies: Per contactar am cat / Apatura iris o. gn @ fo in ador Salvador : lv Sa Correu sonaICHN Twitter : @GNO ona os gn @ Facebook:

L’imp

Arran de la beca Antoni Jonch de la Fundació Barcelona Zoo atorgada als Narturalistes d’Osona – ICHN per a l’estudi de les poblacions de Gat Salvatge a Catalunya, a l’estudi del gat fer a l’Alta Garrotxa (Beca Oriol de Bolòs) i a la beca PRIC (també del Zoo) per a l’estudi de les poblacions de turó atorgada a en Salvador Salvador, així com a d’altres iniciatives d’arreu del país, el passat 23 de febrer va tenir lloc al Parc Zoològic de Barcelona la reunió constitutiva del grup de Carnívors de la ICHN (Institució Catalana d’Història Natural). L’objectiu d’aquest grup és potenciar els estudis de seguiment i conservació dels carnívors a Catalunya. El Zoo de Barcelona, amb aquesta vocació de referent en la conservació de la biodiversitat de fauna local, passa a ser la seu social d’aquest important grup que aglutina més de 25 experts, científics, naturalistes, professionals, entitats i administracions, que treballen en el seguiment i estudi per a la conservació de gat fer, turó, os bru, llop, marta, entre d’altres. La reunió també va comptar amb la Presidenta de la ICHN, la Dra. Jordina Belmonte. Posteriorment, es va fer una visita per conèixer de prop les instal·lacions del Zoo i per posar en comú diferents projectes de conservació. De ben segur que d’aquest grup en sortiran grans projectes que ens permetran treballar a primer nivell en projectes de conservació de la nostra fauna autòctona.

ZOO DE BARCELONA 19

LA CULTURA ES GAUDEIX MÉS AMB COCA-COLA

Coca-Cola, Coca-Cola Zero, el disc vermell i l’ampolla Contour són marques registrades de The Coca-Cola Company.

FITXA TÈCNICA DE LA LLúDRIA Classe Ordre Família Gènere Espècie

LLú DRIA COMUNA (Lutra lutra)

MAMÍFER CARNÍVORS MUSTÈLIDS LUTRA LUTRA

ECOLOGIA:

Reproducció: Vivípara cries: de 2 a 3 pes: 100 - 120 g

Distribució: Fins no fa gaires anys, l’espècie ocupava tot el nord d’Àfrica i quasi tota Euràsia, des de la Península Ibèrica i les Illes Britàniques fins a l’extrem oriental de Rússia, el Japó i les illes de Java i Sumatra. HÀBITAT:

55 - 100 cm

Llargària

cua: 30 - 55 cm

Qualsevol lloc amb aigua, des dels freds torrents d’alta muntanya fins a la desembocadura dels rius, els llacs, els aiguamolls i fins i tot nombroses zones prou tranquil·les de la costa. A Catalunya en concret es constata que prefereix els trams de riu on hi ha força peix i, per tant, es desenvolupa millor en cursos mitjans i baixos que no pas en els trams alts.

DADES BIOLÒGIQUES

kg. PES 5 - 12 kg

Llargària 55 - 100 CM

Hàbitat aigua dolça

Més de 20 ANYS

Solitària

Gestació 61 - 63 dies

ALIMENTACIÓ PISCÍVORA ZOO DE BARCELONA 21

LLÃºDRIA COMUNA (Lutra lutra)

FITXA TÈCNICA DE LA LLúDRIA

Extinta Extinta en estat salvatge En perill crític En perill Vulnerable Gairebé amenaçada Preocupació menor

ESCALA DE LA UICN

SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE La llúdria és un animal ecològicament emblemàtic per la seva condició d’espècie indicadora, és a dir, perquè la seva presència en un medi aquàtic sempre confirma que la seva qualitat és prou bona. I és per aquesta raó que en els darrers anys les poblacions de llúdries es troben en regressió a molts llocs del món, donada la seriosa degradació que pateixen els ambients d’aigua dolça. Els principals motius d’aquesta degradació són la contaminació, la destrucció de les ribes, la construcció d’embassaments o preses hidroelèctriques i la sobreexplotació del cabal d’aigua. Sortosament, a Catalunya la llúdria s’està recuperant notablement els darrers anys gràcies a la millora de la qualitat de l’aigua dels nostres rius i també gràcies a l’èxit obtingut en el projecte de reintroducció de l’espècie que es va iniciar als Aiguamolls de l’Empordà a finals del segle passat i en el qual va col·laborar el Zoo de Barcelona, que també participa en l’EEP de l’espècie. 24 ZOO DE BARCELONA

Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació de la llúdria comuna Lutra lutra és de GAIREBÉ AMENAÇADA (NT).

ZOO DE BARCELONA

ZOO DE BARCELONA 25

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT

L LA MIGRACIó DE LES AUS PLANEJADORES El pas per l’Estret de Gibraltar 26 ZOO DE BARCELONA

a migració és un desplaçament periòdic i estacional que fan moltes espècies animals per tal d’aprofitar les fonts d’aliment i les bones condiciones físiques i climàtiques que es donen alternativament en diferents llocs del planeta Terra. Més del 50% de les 10.000 espècies d’aus del nostre planeta migren, i per la distància recorreguda ens fascinen les migracions d’aus marines com xatracs, albatros, petrells i baldrigues. D’altres migracions són espectaculars pels obstacles que han de travessar, com les grues i oques que travessen la serralada de l’Himàlaia. Altres espècies d’aus es troben hàbitats inhòspits, com els deserts que creuen els falciots, les orenetes, els abellerols, les tórtores, les cigonyes i les guatlles.

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT El desafiament vital de la migració fa que les aus es preparin emmagatzemant greix, o sigui lípids, ja que la metabolització dels lípids produeix set vegades més energia que la de les proteïnes i els hidrats de carboni; a més a més el greix pesa menys; i així l’eficiència energètica afegida al poc pes aconsegueix que puguin volar més lluny consumint menys. El comportament migratori té una base genètica, ja que les espècies que migren hereten un programa que els indica quines condicions (temperatura, pressió, llum) de l’entorn els hi provoquen l’impuls per a viatjar, en quina direcció i en quant temps. La migració implica canvis fisiològics i etològics de comportament molt importants, i també l’experiència de recórrer rutes migratòries genera possiblement processos d’aprenentatge que s’afegeixen a la base heretada.

gració de diverses fonts d’informació. També són sensibles al camp magnètic de la Terra, la seva intensitat i inclinació (en el seu bec hi ha uns elements que detecten el magnetisme i la senyal és enviada al seu cervell). També s’orienten gràcies a la posició del Sol i dels estels, i fins i tot el seu olfacte detecta gradients químics. Els elements geogràfics com muntanyes i costes són importants en aus amb experiència. El pas per l’Estret de Gibraltar L’Estret de Gibraltar és un braç curt de mar (14 km), la mínima distància entre l’Europa continental i Àfrica. Aquesta singularitat geogràfica forma un coll d’ampolla que la converteix en un important corredor migratori, especialment per a les aus planejadores que es desplacen gràcies als corrents tèrmics que es formen a terra. El mar suposa una barrera molt perillosa per a elles, ja que no presenta aquestes tèrmiques.

Les espècies planejadores mesuren molt bé el moment del seu pas migratori L’eix nord-sud és el que predomina en les migracions ja que és el que marca també un gradient de temperatures. També hi ha una multitud d’altres factors que influeixen en les rutes, com l’orografia, per exemple: els braços curts de mar generen una gran varietat de moviments migratoris. L’orientació de les aus en viatges de milers de quilòmetres i que en algunes espècies comporten fenòmens de filopàtria (origen-destí i tornada al mateix punt d’origen) es fa gràcies a la inte-

Aquestes espècies solen evitar el mar en les seves migracions i les orienten sobretot pel Bòsfor turc cap el Rift, passant per Itàlia, Malta, Tunísia i pel mateix Estret de Gibraltar. Les espècies planejadores mesuren molt bé el moment del seu pas migratori per fer-lo amb èxit i trien aquell en què les condicions dels vents i la formació de corrents tèrmics són adequades. En la migració prenupcial, és a dir abans de reproduir-se, les aus viatgen des de ZOO DE BARCELONA 27

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT les seves casernes africanes per reproduir-se a la primavera a Europa i a l’hemisferi nord. Després arriba la migració postnupcial a finals de l’estiu, quan els joves i els adults comencen el seu viatge migratori de tornada cap al sud, i tenen com a objectiu àrees càlides i amb aliment. Les aus migratòries europees poden fer viatges de curt recorregut o presaharians, mentre es queden al sud d’Europa i per sobre del desert del Sàhara; aquest és el cas dels milans reials o els aligots. La majoria de les espècies són migrants de llar recorregut o transaharians, i es queden sobretot al Sahel (sabana, estepa, semidesert), aquesta franja de 5.300 km que va des del Senegal fins al Mar Roig, l’est del Sudan i Eritrea. L’Estret de Gibraltar és un dels punts més calents del món si parlem d’aus migratòries que el travessen, entre uns 30–50 milions d’aus de 350 espècies diferents cada any, segons dades de la Fundación Migres. Més de mig milió d’aus planejadores de 33 espècies diferents creuen l’estret al llarg de les migracions prenupcials i postnupcials, dades que inclouen moltes rapinyaires, especialment el milà negre (150.000), l’aligot vesper (95.000), l’àliga marcenca (30.000), l’àliga calçada (40.000), l’astor, el voltor (7.000), l’aufrany (4.500), l’aligot cendrós, l’arpella i d’altres com el xoriguer petit i la cigonya blanca i negra.

Més del 50% de les 10.000 espècies d’aus del nostre planeta migren

Les aus migratòries com a bioindicadors de la salut ambiental Les aus migratòries són un excel·lent bioindicador i tenen el seu propi instrument legal i internacional de protecció: el Conveni Internacional de Bonn. L’estudi i seguiment de la migració ens aporta una valuosa informació sobre els canvis que es produeixen en el medi, com el canvi climàtic, i ens indica la prioritat en la gestió de l’entorn i la seva biodiversitat. Així que s’ha d’agrair la valuosa tasca que des de l’any 2003 realitza la Fundación Migres. Un apunt més: el dia 10 de maig se celebra a tot el món la Diada Mundial de les Aus Migratòries!

Text: Andrés Requejo de las Heras Fotos: Marc Fasol, Fernando del Valle, José Antonio Lama i Andrés Requejo de las Heras 28 ZOO DE BARCELONA

PROJECTES ZOODEDECONSERVACIÓ BARCELONA

L’ALMESQUERA: EL PETIT GRAN DESCONEGUT

magineu-vos aquest animal: un mamífer petit, el cos mesura d’11 a 13 cm, amb un pelatge molt gruixut, ja que és un gran bussejador. Té membranes entre els dits, amb unes ungles fortes per remoure les pedres del fons del riu; els peus de darrere més grans; una cua llarga com el seu cos, de 12 a 16 cm, que li serveix de timó. No té orelles, però sí que té oïda; els ulls molt petits, és pràcticament cec. Té el nas en forma de trompa, d’aproximadament 2 cm de llarg, amb uns bigotis llargs. Té els sentits de l’olfacte i el tacte, a través d’aquests bigotis, molt desenvolupats. Pesa una mitjana de 70 a 90 grams. ZOO DE BARCELONA 29

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

És una espècie de talp aquàtic, insectívor, que s’alimenta d’invertebrats aquàtics, com cuques de capsa, efímeres i cargolets. Viu als rius i fa caus al terra. Us l’imaginàveu així? L’almesquera (Galemys pyrenaicus) viu als rius d’aigües ràpides i oxigenades, és molt aquàtica i té els seus caus a la vora de la llera, aprofitant forats i caus d’altres animals. És nocturna, molt poruga i hiperactiva, passa desapercebuda als ulls de tothom. És un endemisme ibèric. La seva distribució mundial es restringeix exclusivament a la meitat septentrional de la Península Ibèrica, Andorra i sud de França. Aquestes àrees de distribució, actualment aïllades, són vestigis d’una anterior àrea de distribució contínua. Els darrers estudis de la seva distribució a Catalunya, indiquen una recessió o disminució de poblacions de més del 40% respecte als estudis anteriors. A la resta d’àrees de distribució peninsular i a França també hi ha hagut una davallada important. Aquest fet genera que sigui un animal protegit, les poblacions del Sistema Central peninsular estan catalogades en perill d’extinció i per a la resta de poblacions, que actualment estan considerades com a vulnerables, es demana també aquesta catalogació d’en perill d’extinció. Hi ha diversos factors que es consideren responsables d’aquesta recessió: la fragmentació de l’hàbitat, els canvis en la gestió de les centrals hidroelèctriques, les obres públiques en entorns fluvials, episodis de crescudes brusques i catastròfiques dels rius, canvi de cabal, l’augment de depredadors, en algunes poblacions espècies invasores, com el visó americà, o també l’augment de població d’espècies autòctones, com la llúdria. 30 ZOO DE BARCELONA

S’han realitzat diferents estudis de seguiment d’individus i rastres. Els primers estudis indicaven que es tractava d’un animal molt territorial i agressiu, però posteriorment es va veure que era una espècie no territorial, sociable i seminòmada. Això va fer que a l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA) ens plantegéssim la possibilitat d’estudiar aquest petit gran desconegut amb l’objectiu de descobrir aspectes que ens ajudin a gestionar millor el seu hàbitat i establir unes bases pel seu maneig i futurs pro-

grames de conservació ex situ i cria en captivitat. ADEFFA compta amb el suport i assessorament de tècnics de fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat i de diferents científics que han treballat en l’estudi de la biologia, seguiment, comportament, parasitologia i anàlisi genètica d’aquesta espècie o d’altres mamífers aquàtics, i compta amb el suport econòmic de la Fundació Barcelona Zoo i de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica. El projecte d’estudi i manteniment de l’almesquera fora del seu hàbitat es duu a terme en unes instal·lacions específiques, construïdes a inicis del 2017 i ha aconseguit el manteniment d’una parella en captivitat durant més d’un any.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

La parella conviu en el mateix niu i el seguiment es fa amb total respecte cap als animals, a través de càmeres a dins la instal·lació i als nius, i s’han redactat informes i protocols de maneig i alimentació dels individus. Encara no s’ha aconseguit la cria, però es tracta d’un projecte pioner que en un futur pròxim pot donar més resultats. S’han esbrinat aspectes importants com que és capaç d’entrar material al niu, fer rebost d’aliments, que pot tenir una gamma d’alimentació més àmplia del que es pensava, com són els seus nius, a més de fer un estudi i anàlisis del comportament i interacció entre els dos individus, tots ells aspectes importants en la gestió de l’espècie. Dins d’aquest projecte també s’ha elaborat material pedagògic i divulgatiu que està disponible

a la web d’ADEFFA (www.adeffa.cat) i s’han dut a terme xerrades a diferents escoles de la Vall d’Aran i l’Alt Pirineu, amb l’ajut d’empreses d’educació ambiental de la zona, com Verd e Blu i Obaga, i també tallers i xerrades al Centre Camadoca de Santa Maria de Merlès, on es duu a terme el projecte, als escolars i públic general que ens visita. Cal conèixer l’almesquera, per poder estimar-la i conservar el seu hàbitat, ja que la seva supervivència depèn de tots nosaltres.

Autors: Oriol Comas, Núria Valls i Marc Serra. Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA). Centre Camadoca. Santa Maria de Merlès.

Fotografies de les instal·lacions i animals, al Centre Camadoca, gestionat per ADEFFA a Santa Maria de Merlès.

ZOO DE BARCELONA 31

Actualitza les ACTUALITZA teves dades LES TEVES del contracte DADES de Zoo Club i participa en el sorteig d’un Discovery Zoo! l’ALMESQUERA

Actualitza-les i així podràs estar al dia de totes les novetats! A través de l’àrea privada de la pàgina web 2 (per a participar en el sorteig, envia un correu electrònic amb el teu nom complet a zooclub@bsmsa.cat) Presencialment a l’Oficina del Zoo Club del carrer Wellington

El sorteig es realitzarà l’últim dia de cada mes 3 1 Per a tots els membres del contracte de Zoo Club 2 Només per modificar l’adreça postal o el correu electrònic 3 Fins al 31 de juliol del 2019

zoobarcelona.cat @zoobarcelona 32 ZOO DE BARCELONA

Treballem per la natura

Som-hi!

RETALLA I REGALA ZOO a la famÃlia i amics! Dte. 50%

Dte. 50%

RETALLA I REGALA ZOO a la família i amics! Quan compris una entrada d’adult o de nen, a les taquilles del Zoo, en tarifa base, tindràs un 50% de descompte. No acumulable amb altres ofertes i/o promocions. No vàlid per a grups- Prohibida la seva venda i/o reproducció. En cas de detectar-se accions de revenda, o altres incompliments de les condicions d’ús d’aquesta promoció, el Zoo de Barcelona es reserva el dret d’invalidar l’entrada i/o de suspendre temporalment aquesta promoció i iniciar els tràmits legals necessaris per a combatre aquestes pràctiques. Vàlid ﬁns al 31/12/2019.

Quan compris una entrada d’adult o de nen, a les taquilles del Zoo, en tarifa base, tindràs un 50% de descompte. No acumulable amb altres ofertes i/o promocions. No vàlid per a grups- Prohibida la seva venda i/o reproducció. En cas de detectar-se accions de revenda, o altres incompliments de les condicions d’ús d’aquesta promoció, el Zoo de Barcelona es reserva el dret d’invalidar l’entrada i/o de suspendre temporalment aquesta promoció i iniciar els tràmits legals necessaris per a combatre aquestes pràctiques. Vàlid ﬁns al 31/12/2019.

ENTRETENIMENTS

IFERÃ&#x2C6;NCIES D 7 S LE A C S BU

MARIETA - ABELLA - SOL - FLOR - NU VOL - MADUIXA CIRERA - PAPALLO NA - CONILL - TO RTUGA

EM PINTES?

ZOO DE BARCELONA 35

EL CONTE

GENI GUARDA CAMINS Arraulida en el fons del bosc i amb la cua cargolada damunt seu, dormia tranquil·lament una preciosa geneta. El Sol, ja a punt de pondre’s, va fer que la Geni es despertés; les genetes, sabeu? són nocturnes. - U aaaaaaa— va badallar, però no pas emmandrida, ben al contrari, estava frisant perquè havia de parlar amb el consell del bosc! Volia demanar permís per treballar de “guarda camins”!!! Sí, sí, de guarda camins. Volia protegir els animals del bosc dels cotxes que, tot circulant, els podien atropellar. Sobretot a la nit, moltes bestioles de tota mena travessaven el camí principal per anar d’un costat a l’altre: senglars, guineus, serps, llangardaixos, tortugues, eriçons, fagines, ratolins, talps i mooolts més. La Geni no podia viure pensant en aquell gran perill. I així, sense rumiar-ho ni un moment més va anar decidida cap al consell. La reunió es feia en una clariana del bosc, on al mig hi havia un foc que il·luminava tothom. Als animals del bosc els agradava molt aquest tipus de reunions, doncs trencava la rutina diària i els permetia retrobar-se amb amics que feia temps que no veien.

36 ZOO DE BARCELONA

EL CONTE Hi havia animals de tota mena, però els que moderaven eren una cabirola, una sargantana i un esquirol. En arribar la Geni, es va fer silenci i la cabirola va dir: - Digues, Geni, estem totes impacients per saber què ens vols dir. Ella va explicar que, al ser una experta enfilant-se dalt dels arbres i saltar d’un a l’altre, li agradaria tenir el permís per utilitzar el “xiulet de perill” quan ella cregués que hi havia un risc per a algun animal en travessar el camí principal del bosc. La sargantana va dir mirant tant a la cabirola com a l’esquirol: - Ho posarem a votació. Que aixequin la pota, la mà, l’ala o la cua els que estiguin d’acord que la Geni faci de guarda camins. Va ser unànime. Totes les bestioles van estar a favor de la seva proposta. I així va ser. La Geni contenta com un gínjol, va fer la seva feina, i cada vespre s’escoltava un cop o altre: - Xiuuuuuuu, xiuuuuuu— era el xiulet de la Geni. A partir de llavors molts més animals se sentien segurs en travessar el camí. I la Geni va fer que més animals es fessin guarda camins fins poder cobrir tot el camí que passava pel bosc. Si creus que tens una idea bona, com la Geni, lluita per ella.

Isabel Miquel Il·lustració : Ana Suárez

Curiositats: a la geneta, també se l’anomena gat mesquer, ja que disposa a la part anal d’una glàndula que quan l’animal està irritat o vol marcar el territori, desprèn un mesc que fa una olor molt penetrant. Però no té res a veure amb un gat salvatge, no és un felí, és un vivèrrid, i és l’únic representant d’aquesta família aquí a Catalunya i a Europa.

ZOO DE BARCELONA 37

ZOO EDUCACIÓ DE BARCELONA

ACTIVITATS 2019 MAIG I JUNY I ESTIU 2019 CASALS D’ESTIU 2019

Dissabtes d’aventura Per a nens i nenes de 4 a 11 anys. Activitat per als dissabtes al matí. Vols descobrir com són els hàbitats dels animals? Vols saber què podem fer per protegir-los? Gràcies als nostres animals i a través de jocs de pistes, ens endinsarem en aquest món per seguir descobrint moltes més coses.

Calendari d’activitats 4 de maig 18 de maig 1 de juny 15 de juny

Horari: dissabtes de 10.00 h a 13.00 h Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Places limitades.

Els oceans, mars i rius La sabana Sahel Les selves El bosc mediterrani

Els secrets del zoo Activitats de diumenge al matí per a petits i grans. Compartiu experiències amb els infants. Descobrireu el Zoo com mai l’heu vist. Gaudiu l’aprenentatge en família! Horari: diumenges de 10.00 h a 12.30 h Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Places limitades.

Calendari d’activitats 12 de maig

Aprèn i prepara enriquiments ambientals al zoo II

9 de juny

Sos: fauna auctòctona en perill

Festes d’aniversari individuals i en grup Per a nens i nenes (recomanades per a infants majors de 4 anys). Vols celebrar un aniversari entre animals? Doncs aquesta és la teva opció! Acompanyats pels Educadors visitareu els vostres animals preferits i rebreu algun regal especial d’algun d’ells. I per descomptat un bon esmorzar per a tots els convidats i amb pastís d’aniversari. Horari: dissabtes i diumenges de 10.15 h a 12.45 h Cal reservar com més aviat millor. Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció. *Per a més informació, consulta preus a www.zoobarcelona.cat Informació i reserves: Telèfon: 932 256 787 de 9.00 h a 14.00 h i de 15.00 h a 17.00 h, de dilluns a dijous. Divendres de 9.00 h a 15.00 h escolazoo@bsmsa.cat

38 ZOO DE BARCELONA 38

ZOO DE BARCELONA EDUCACIÓ

Casals de zoologia. Estiu 2019 Per a nens i nenes de 5 a 16 anys. Activitats per a les vacances escolars. Vols passar uns dies divertits al Zoo? Sota el lema “Guardians de la Natura”, els nens i nenes us convertireu en veritables ajudants per a la conservació dels hàbitats i dels animals que hi viuen. Tot això combinat amb el descobriment de què fem al Zoo i amb l’ajuda dels nostres hostes passareu uns dies esplèndids entre nosaltres.

Programa Setmana casal

Títol casal

Edat

25, 26, 27 i 28 juny*

Històries de cadells

5-16 anys

1, 2, 3, 4 i 5 juliol

Petits Exploradors Gastronomia Animal Objectiu: Animals (Fotografia)

5-8 anys 5-16 anys 11-16 anys

8, 9, 10, 11 i 12 juliol

Cuidadors i Veterinaris Descobreix els mamífers del Zoo

5-16 anys 5-16 anys

15, 16, 17, 18 i 19 juliol

La Volta al món en 80 espècies Els grans naturalistes

5-16 anys 5-16 anys

22, 23, 24, 25 i 26 juliol

Petits Exploradors Històries de cadells

5-8 anys 5-16 anys

29, 30 i 31 juliol i 1 i 2 agost Cuidadors i Veterinaris

5-16 anys

5, 6, 7, 8 i 9 agost 12, 13, 14 i 16 agost* 19, 20, 21, 22 i 23 agost 26, 27, 28, 29 i 30 agost

Gastronomia Animal Descobreix els mamífers del Zoo La Volta al món en 80 espècies Cuidadors i Veterinaris

5-16 anys 5-16 anys 5-16 anys 5-16 anys

2, 3, 4, 5 i 6 setembre

Petits Exploradors Històries de cadells Objectiu: Animals (Fotografia)

5-8 anys 5-16 anys 11-16 anys

*Casal de 4 dies

Reunions informatives per als pares i mares:

Dimarts 28 de maig de 18.30 h a 19.30 h Dijous 6 de juny de 18.30 h a 19.30 h Dimarts 18 de juny de 18.30 h a 19.30 h

Consulteu altres descomptes i promocions! Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal (de 8.00 a 9.00 h). Preu: 4,55 € per hora. Si t’interessa aprofitar-lo cada dia, hi ha un dels preus que és casal més guarda.

• Places limitades. • Els dimecres de la setmana anterior es tanca el termini per inscriure’s al casal.

Informació: Telèfon: 902 457 545 de 9.00 h a 20.00 h Telèfon: 932 256 787 de 9.00 h a 14.00 h i de 15.00 h a 17.00 h, de dilluns a dijous. Divendres de 9.00 h a 15.00 h escolazoo@bsmsa.cat INFORMACIÓ I RESERVES • Inscripcions a partir del dia 6 de maig des del web: www.zoobarcelona.cat Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona. Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona. Horari de secretaria: 9.00 h a 14.00 h i de 15.00 h a 17.00 h, de dilluns a dijous. Divendres de 9.00 h a 15.00 h.

ZOO DE BARCELONA 39

QUADERN DE CAMP

OPEN ARMS Impedim la vida d’éssers que sempre ens han acompanyat

per fer-ho argumentem raons sanitàries i d’higiene, però després ens encapritxem a posseir mascotes exòtiques, algunes de perilloses, i afavorim a les nostres terrasses plantes foranes que poden ser invasores i acabar creant problemes ambientals. No seria millor envoltar-nos d’espècies pròpies del nostre medi i afavorir als escocells dels nostres carrers les plantes silvestres que hi creixen de manera espontània?

Cultivem al nostre balcó plantes autòctones i la nostra rica flora ens meravellarà. Deixem a més a més d’aplicar-hi insecticides i gaudirem d’interessants i belles papallones que hi estan associades. Si

hi sumem una mica d’aliment per ajudar els ocells a suportar millor l’escassetat de l’hivern, tindrem magnífiques oportunitats de contemplar-los de prop. Animals tan encantadors com els pardals i tan saludables com els ratpenats o els dragons estan desapareixent de les ciutats per la nostra passivitat i inconsciència. Obrim els nostres braços a aquests veïns oblidats que ara ens necessiten i acollim-los com els companys entranyables i beneficiosos que sempre han sigut, ens sorprendran gratament. Eduardo Saiz Biòleg i il·lustrador

Una mata de fonoll (Foeniculum vulgare) al nostre balcó i és probable que una papallona reina (Papilio machaon) hi faci la posta. Així podrem seguir-ne tot el cicle reproductor: des del minúscul ou, que anirà canviant de color, la larva fosca dels primers dies, de tan sols uns mil·límetres, que menjarà sense parar fins a convertir-se en una gran eruga verda d’un disseny cridaner, a la immòbil crisàlide que durant 12 dies romandrà fixada a la tija de la planta mentre una transformació increïble es produeix al seu interior. I un bon dia en sorgirà l’imago, l’esplèndida papallona adulta que de seguida emprendrà el vol. La metamorfosi és el procés fisiològic més complex i sorprenent que la naturalesa ens pot oferir en un test de casa.

40 ZOO DE BARCELONA

QUADERN DE CAMP Si tens molt espai exterior, hi pots construir un bonic menjador de safata, però ocells com el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) acudiran amb la mateixa assiduïtat a un simple recipient pla amb carn picada, que per a ell pot comportar sobreviure a l’hivern. Una petita banyera amb 2 cm d’aigua és també molt útil. Si instal·lem un refugi per a ratpenats a la paret del balcó, els podrem veure sortir de caça quan es faci de nit. Els dragons i les sargantanes busquen sempre abric entre els testos i els racons del balcó, i la nostra delicadesa i el nostre respecte per ells poden ser decisius.

Ajudem també els pardals comuns (Passer domesticus), que han viscut amb nosaltres des del neolític i sempre ens han semblat abundants i invulnerables, però que ara es detecta un alarmant descens de les seves poblacions a causa dels canvis introduïts en les últimes dècades. Una capsa niu ben instal·lada al nostre balcó pot donar continuïtat entre nosaltres a aquest ocell llest i eixerit, i ens farà gaudir contemplant la seva bellesa i el seu ric comportament.

ZOO DE BARCELONA 41

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

InvestigaciÓ per A la conservaciÓ dels ximpanzÉs al Senegal i Guinea

L’

Institut Jane Goodall Espanya (IJGE) realitza des de 2009 programes de conservació i investigació de ximpanzés salvatges a Senegal i Guinea, així com projectes de desenvolupament sostenible i educació ambiental amb la comunitat local. El principal objectiu de l’IJG és la conservació del ximpanzé d’Àfrica Occidental (Pan troglodytes verus) una subespècie críticament amenaçada segons la UICN, amb una població estimada de 500 individus a Senegal. Les seves principals amenaces en aquesta àrea són la desforestació i la fragmentació de l’hàbitat causada per les activitats humanes. Al mateix temps, l’IJG treballa en la millora dels mitjans de subsistència de la comunitat local, ajudant a les persones a administrar els recursos naturals de manera sostenible, promovent la seguretat alimentària i oferint capacitació i educació ambiental. L’IJG desenvolupa el seu treball principalment a l’àrea de la Reserva Natural Comunitària de Dindéfélo (RNCD), que inclou 12 pobles, ubicats al sud-est de Senegal, a la regió de Kedougou. El RNCD es va crear el 2010 i rep l’assistència tècnica de l’equip de l’IJGE, amb el propòsit d’ajudar a assolir els objectius de conservació en aquest hàbitat únic per a aquesta subespècie de ximpanzés en greu perill d’extinció. El Departament de Recerca de l’IJGE, liderat des del 2009 per la primatòloga catalana Liliana Pacheco, compta amb un centre d’investigació referent a l’oest

42 ZOO DE BARCELONA

d’Àfrica, l’Estació Biològica Fouta Jallon, ubicada a Dindéfélo i construïda amb la col·laboració de la Fundació Barcelona Zoo. El principal objectiu del departament és el seguiment ecològic i etològic dels grups de ximpanzés de la RNCD, així com la prospecció d’àrees adjacents per a la implantació de programes de conservació de l’hàbitat. L’ús de noves tecnologies és molt present en el treball diari al camp: recollida de dades amb telèfons mòbils RUMBO, processament de dades amb el software SMART i captació d’imatges amb càmeres trampa i drons. Els resultats de les nostres investigacions són presentats a congressos internacionals i apareixen en prestigioses revistes científiques, com el darrer estudi panafricà fet amb la col·laboració de l’IJGE i publicat a la revista Science sobre la reducció de la diversitat cultural i conductual en ximpanzés a causa de l’impacte humà. En aquests darrers anys la realització de diversos projectes de recerca ha estat possible gràcies a l’inestimable suport de la Fundació Barcelona Zoo, els quals han permès l’obtenció de dades necessàries per a la conservació d’aquest hàbitat únic i vulnerable, així com de les espècies que en ell habiten, en especial els ximpanzés. Institut Jane Goodall Més informació: www.janegoodallsenegal.org

PATROCINADORS

COL.LABORADORS

ADOPTANTS

ZOO DE BARCELONA 43

Vine al Zoo!

Treballem per la natura

Som-hi! zoobarcelona.cat @zoobarcelona