ZOO BCN 2/2019 by Zoo de Barcelona

C O N S E R VA N T L A B I O D I V E R S I TAT

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

· EL SAHEL AFRICÀ · EL RETORN DEL VOLTOR NEGRE A CATALUNYA

2 /2 0 1 9

Treballem per la natura

zoobarcelona.cat @zoobarcelona

editorial

Som-hi!

Casals al Zoo de Barcelona Casals d’estiu Porta els teus fills al Zoo aquestes vacances! Faran amics i aprendran a conèixer i respectar la biodiversitat del planeta Del 25 de juny al 6 de setembre, per a nenes i nens de 5 a 16 anys.

Informació i inscripcions: zoobarcelona.cat Passeig de Circumval•lació, 3 Barcelona escolazoo@bsmsa.cat T. 932 256 787 2 ZOO DE BARCELONA

Casals d’hivern

Dies de Zoo

Unes vacances bestials durant el Nadal i Reis, per aprendre a estimar i protegir la natura.

Casal d’un dia per a nenes i nens de 5 a 13 anys, en els dies de lliure elecció de les escoles!

El 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre i el 2 i 3 de gener, per a nenes i nens de 5 a 16 anys.

Un apropament al coneixement de la natura per aprendre a respectar la biodiversitat del Planeta.

editorial

stem assistint a la sisena gran extinció d’espècies al nostre planeta (la darrera va ser la dels dinosaures). La pèrdua d’hàbitats, la sobreexplotació, les espècies invasores, la contaminació, el canvi climàtic, entre d’altres, comprometen seriosament la preservació de la biodiversitat i la degradació dels ecosistemes. Molts d’aquests problemes tenen el seu origen en la pressió humana. A aquestes conclusions ha arribat la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), un organisme independent creat per l’ONU, format per més de 150 científics. En l’elaboració del seu informe han participat més de 300 autors experts. Es tracta del primer gran estudi que aborda la problemàtica de la pèrdua silenciosa de biodiversitat. L’estudi conclou que: més d’un milió d’espècies animals i plantes estan en perill d’extinció per culpa de l’ésser humà, moltes en qüestió de dècades. El ritme d’extincions és avui entre desenes i centenars de cops més accelerat que la mitjana dels últims 10 milions d’anys. La biodiversitat és el principal indicador de salut del nostre planeta. L’estat dels ecosistemes dels quals depenem s’està deteriorant més ràpid que mai. Malauradament la taxa de desaparició d’espècies avui, és més elevada que l’aparició de noves. La pèrdua de biodiversitat afecta directament les nostres economies, la nostra seguretat alimentària, la nostra salut i en definitiva la nostra qualitat de vida. Tots ens hi hem de posar, i el Zoo de Barcelona no és aliè a aquest fenomen. Evitar una disminució dramàtica de la biodiversitat és encara possible si s’incrementen

els esforços reals de conservació, però aquesta finestra d’oportunitats s’està tancant ràpidament. En aquest sentit, el passat mes de maig, el ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar dos documents rellevants per al futur del Zoo. D’una banda, la modificació de l’Ordenança municipal de protecció, venda i tinença d’animals, en tot allò que fa referència a la gestió del Zoo. De l’altra, un “Nou Model”, com ja vàrem comentar en anteriors números de la revista, centrat en la conservació integrada d’espècies amenaçades i de fauna autòctona. Aquest model planteja un impuls del paper del Zoo com a centre de recerca sobre la conservació i el benestar animal, amb una participació més proactiva en la protecció d’hàbitats i espècies, incrementant el seu treball en xarxa i establint-se com un nòdul central per a la difusió i l’educació sobre la biodiversitat local i mundial i les seves amenaces. Precisament en aquest número de la revista parlem d’un d’aquests hàbitats amenaçats, on el Zoo hi ha està treballant des de fa temps, el Sahel, regió de l’Àfrica que es troba en greu perill pel canvi climàtic i que és clau per frenar l’avenç del desert. La reconstrucció de l’hàbitat sahelià dins el Zoo de Barcelona ens permet explicar la situació del Sahel i mostrar diverses de les seves espècies més emblemàtiques, algunes ja extingides i d’altres en perill. El Zoo col·labora des de l’any 2005 amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques

Directora general de B:SM: Marta Labata Sotsdirectora general d’Operacions: Anna Xicoy

Calàbria, 66 08015 Barcelona

www.zoobarcelona.cat

DIVISIÓ ZOO Direcció: Antoni Alarcon. Estratègia i Suport a Direcció: Pep Hurtado. Sostenibilitat i Fauna Local: Juli Mauri. Conservació ex situ: Joaquim Lacueva. Veterinària: Hugo Fernández. Recerca i conservació in situ: Josep Mª Alonso. Orientació al Visitant: Jordi Indiano. Educació: Isabel Martínez. Projectes: Josep Mª Ruiz. REVISTA ZOO BCN Director: Juli Mauri. Coordinador: Jordi Fàbregas. CONSELL DE REDACCIÓ Jordi Fàbregas, Marta Sanmartín, Àlex Mascarell, Juli Mauri i Maria Josep Virgos. FOTOGRAFIA Zoo de Barcelona, Institut Jane Goodall, Javier Sánchez (Daytona Photo), Jordi Fàbregas, Andrés Requejo de las Heras, Marc Fasol, Raimundo Martín, José Antonio Lama, Conrad Enseñat, Marc Gálvez, Gerard Plana i Albert Pamies.

(CSIC) i amb el govern del Senegal en el projecte de cria de gaseles dorcas (Gazella dorcas neglecta) per a la seva reintroducció en el seu hàbitat natural. Aquest projecte inclou la protecció i la regeneració de l’hàbitat al Senegal, la conscienciació de la població i la dinamització del la zona. Però un altre dels aspectes clau és treballar també amb espècies amenaçades. És per això que us volem parlar del voltor negre (Aegypius monachus), un dels quatre grans rapinyaires del país, que havia desaparegut del nostre territori feia moltes dècades a causa de la pèrdua d’hàbitat i de la persecució directa. Les noves condicions del territori i els esforços que s’estan duent a terme per part de diferents entitats i també pel Zoo de Barcelona, fa que afrontem el futur d’aquesta espècie amb una certa esperança. Bon estiu!

Treballem per la Natura! Antoni Alarcon Director del Zoo de Barcelona

DISSENY I MAQUETACIÓ Hands On. Telèfon: 93 342 53 69 handson.quinteam.com EDITADA PER ZOO DE BARCELONA Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 80 • Fax: 93 221 38 53 Correu-e: zoobarcelona@bsmsa.cat www.zoobarcelona.cat IMPRESSIÓ: Editorial Mic. Dipòsit legal: B-30671-98 ZOO CLUB Carrer Wellington, s/n 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 86 Correu electrònic: zooclub@bsmsa.cat REVISTA ZOO BCN · Barcelona 2019 El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense autorització de l’editor.

ZOO DE BARCELONA

Sumari 6

12 El Sahel africà 18 L’entrevista 21 El voltor negre 22 Pòster voltor negre 26 Georgia 29 El retorn del voltor negre a Catalunya

35 Entreteniments 36 El conte 38 Activitats 40 Quadern de camp 42 Jane Goodall

Actualitat: Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona

ZOO DE BARCELONA

Actualitat

Cessió de 15 tortugues mediterrànies al CRARC

l passat 29 de maig, 15 tortugues mediterrànies (Testudo hermanni hermanni) nascudes l’any 2018 al Zoo de Barcelona van ser traslladades al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), com a part del pla de recuperació d’aquesta espècie, per tal que aviat siguin introduïdes al medi natural. Les principals amenaces d’aquesta espècie en el seu hàbitat són l’alt índex de predació, la recol·lecció per part d’excursionistes i els incendis forestals. Amb aquest grup, des del 1987, el Zoo de Barcelona ha aportat 236 tortugues a aquest pla de recuperació impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Dreamnight at the Zoo

n any més, l’últim divendres de juny vam tancar el Zoo una hora abans per poder rebre uns convidats molt especials, els participants de la festa solidària Dreamnight at the Zoo, realment una nit de somni per a nens que pateixen una malaltia o discapacitat greu, i els seus pares i germans. La idea d’una vetllada especial i gratuïta per a aquestes famílies va néixer al Zoo de Rotterdam el 1996, i la iniciativa s’ha anat estenent per tot el món. Prop de mig milió de persones hi han participat aquest any a 282 zoos de 39 països. Unes 130 persones de 32 famílies van poder compartir amb tots els voluntaris un Zoo per a ells sols. Una nit plena d’activitats especials amb els animals com donar una pastanaga a una girafa o un peixet a un pingüí, un bon berenar, regalets, mags i pallassos. L’objectiu, carregar les piles i oblidar per unes hores els mals moments! Comptem per organitzar la festa amb la col·laboració de l’Hospital Universi6 ZOO DE BARCELONA

tari de la Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Joan de Déu i d’altres hospitals a través de les fundacions Pequeño deseo, El somni dels nens i Enriqueta Villavecchia. A totes aquestes institucions els estem molt agraïts, com també a les empreses, entitats i voluntaris que ens ofereixen el seu temps, serveis o productes de manera desinteressada i sempre amb molt afecte i entusiasme. www.dreamnightatthezoo.nl

ACTUALITAT

Salvem el fartet

l 2008 es va posar en marxa el projecte de recuperació del fartet (Aphanius iberus) al delta del Llobregat. D’inici, el projecte consistia en la cria en captivitat de peixos d’aquesta espècie en unes instal·lacions situades a la pineda del Remolar i en el seu alliberament progressiu durant els anys següents en diverses basses i llacunes litorals. Els resultats, però, no van ser tan reeixits com s’esperava. Per això, el 2018 es va demanar la implicació al Zoo de Barcelona, com entitat especialitzada en la reproducció de fauna salvatge, per a la reproducció en captivitat del fartet. El conveni de col·laboració signat entre les dues entitats, el Parc Zoològic de Barcelona i el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, pretén assolir durant els propers anys un estoc de fartets suficient per continuar amb la repoblació de basses i aiguamolls del Delta. Alhora, el conveni també preveu fomentar la participació de més centres educatius en el programa “Salvem el fartet”. Així, en la seva col·laboració, el Zoo de Barcelona es va fixar els següents objectius: 1r Mantenir una població estable de fartet fora del Delta, en condicions de seguretat, per evitar possibles accidents que puguin posar en perill les poblacions naturals. 2n Criar exemplars per repoblar de forma controlada altres zones adequades per a l’espècie. Amb aquesta finalitat es van capturar 80 exemplars procedents d’una de les basses del Delta i es va començar el projecte de cria al Zoo. Paral·lelament, el Zoo de Barcelona, a través de la Fundació Barcelona Zoo, va començar la construcció d’una nova bassa al delta del Llobregat per poder reintroduir els individus nascuts a les seves instal·lacions.

El 2009 el Consorci va iniciar el programa pedagògic “Salvem el fartet”, basat en la cria en captivitat d’aquests peixos en petits aquaris instal·lats en aules d’escoles. Un dels objectius remarcables del programa era donar a conèixer aquesta espècie emblemàtica del Delta entre la població escolar i, alhora, fer-los prendre consciència de les problemàtiques ambientals que poden afectar-la. Aquest any han participat en el projecte escoles de Barcelona i de poblacions de l’entorn del Delta, a les quals se’ls ha proporcionat un aquari, els peixos i l’assessorament dels tècnics del Zoo i dels tècnics del Consorci del Llobregat. Els nens han pogut aprendre de primera mà la problemàtica de les espècies invasores i la de la contaminació de l’aigua; han après a mantenir aquesta espècie i la responsabilitat que això representa; i també han participat en el moment en què els seus fartets han estat alliberats al delta del Llobregat. De ben segur que aquesta serà una experiència que recordaran tota la vida i que els haurà fet adonar-se de la importància de protegir i respectar el medi que els envolta. ZOO DE BARCELONA

ACTUALITAT

Arriba un mascle de llop ibèric

ecentment ha arribat al Zoo de Barcelona un mascle de llop ibèric, el Gordo, procedent del Parc Zoologique de Paris. Aquest llop, a punt de complir els 8 anys d’edat, havia estat desplaçat del grup on vivia i es va creure oportú que vingués a Barcelona a fer companyia a la nostra lloba Ares, d’edat

llen perquè les poblacions ex situ mantinguin un grau de variabilitat genètica determinat i fan recomanacions sobre la cura dels animals, el disseny de les instal·lacions on han d’estar o la seva dieta. També promouen la participació dels centres en programes de reintroducció i protecció de l’espècie en el seu medi i la recerca, amb l’objectiu d’augmentar el coneixement sobre l’espècie i aconseguir millorar el seu benestar i avançar en la seva conservació. El Zoo de Barcelona, com a membre de l’EAZA, participa en la conservació ex situ del llop ibèric i en coordina l’EEP des dels seus inicis. Aquesta tasca suposa fer un seguiment exhaustiu de les poblacions de llops mantingudes en zoològics que participen en l’EEP i també assessorar altres centres i nuclis zoològics que no pertanyen a l’EAZA.

similar. Una altra de les llobes del Zoo, l’Ordesa, fa poc que ha estat traslladada al Zoo Marcelle Natureza, a la província de Lugo, per formar parella amb el mascle Rasca. Aquests moviments s’han fet seguint les recomanacions del coordinador de l’EEP de llop ibèric. Els European Endangered Species Program (EPP) són programes europeus per a la conservació ex situ d’espècies en perill allotjades en zoològics membres de l’European Association of Zoos and Aquaria (EAZA). Cada EEP té un/a coordinador/a que realitza estudis genètics de les poblacions i dissenya un pla de futur per a l’espècie. Els programes de conservació europeus, coordinats amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), vet8 ZOO DE BARCELONA

Pel que fa a la conservació in situ, el Zoo de Barcelona participa en el seguiment del llop a Catalunya. Dins del marc d’un conveni amb el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, el Zoo de Barcelona finança l’ensinistrament de la Fosca, una femella de pastor belga que s’està entrenant per fer el seguiment de rastres de llop i d’os al llarg del territori català. També col·laborem en el projecte “LIFE Wolflux” a Portugal, un projecte de Rewilding Portugal, que permetrà connectar les poblacions de llop ibèric del sud i del nord del Duero, així com conscienciar millor la població sobre l’amenaça d’extinció de l’espècie, tot creant productes wolf friendly, els quals revertiran en l’economia de la zona.

ACTUALITAT

Visita al Zoo de Barcelona del Dr. Thomas Kauffels

l dia 9 de maig ens va visitar al Zoo de Barcelona l’actual president de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), el

Dr. Thomas Kauffels. En Thomas compatibilitza la seva actual posició com a director de l’Opel Zoo, a prop de Frankfurt, amb la presidència de l’EAZA des de 2016.

últims temps. Durant la seva visita al Zoo va interessar-se especialment per la nova instal·lació de la Sabana del Sahel, així com pels grans primats i pel futur immediat dels dofins.

El Zoo de Barcelona és membre d’aquesta entitat des dels seus inicis i en va revalidar la seva condició després de l’auditoria realitzada el 2016.

Van atendre el Dr. Thomas: la Teresa Abelló, conservadora de primats, en Joaquim Lacueva, cap de conservadors, i en Josep Mª Alonso, cap de recerca i conservació in situ. A ells s’hi va afegir en Sito Alarcon, director del Zoo. Després de la visita al parc, tots cinc van assistir a la inauguració oficial de la seu que la World Association of Zoos and Aquariums (WAZA) va obrir a Barcelona a finals de l’any passat.

La visita d’en Thomas tenia un caire institucional, reflex de la importància que l’EAZA atorga a la situació d’incertesa que afronta el Zoo de Barcelona en els

Col·laboració del Zoo de Barcelona amb l’Aliança Panafricana de Santuaris

el 24 al 29 de març d’aquest any es va celebrar a Douala, al Camerun, un taller organitzat per l’Aliança Panafricana de Santuaris (PASA) amb el suport del Zoo de Barcelona. L’objectiu principal del taller és la creació d’un programa a llarg termini per desenvolupar la capacitat dels veterinaris en l’exercici de la medicina veterinària i promoure la investigació sanitària en els santuaris de primats de l’Àfrica. La Dra. Yedra Feltrer, excap de veterinària del Zoo de Barcelona i actual col·laboradora externa del Departament de Recerca i Conservació in situ del Zoo, va ser una de les docents. A aquest primer taller van assistir 25 veterinaris que actualment treballen en santuaris de primats a l’Àfrica, dins la xarxa de la PASA. Aquesta iniciativa, anomenada “PASA One Health Initiative”, combina la conservació d’espècies en perill d’extinció, la preservació de la salut humana i animal i la capacitació d’un quadre de professionals de la salut orientats al treball en santuaris de primats distribuïts per tot Àfrica. Hem de tenir en compte que a l’Àfrica els santuaris de primats es troben en la interfície entre la salut humana i l’animal i, per tant, estan en una posició única com a centres de control de les zoonosis i altres malalties infeccioses. No obstant això, els santuaris afronten reptes importants, com ara una capacitat limitada per a l’atenció mèdica preventiva i la bioseguretat, la manca de diagnòstics fiables per a les malalties infeccioses i l’absència d’oportunitats de capacitació disponibles a nivell local. Aquest programa reduirà els riscos per a la salut humana i animal en els fronts de les malalties zoonòtiques emergents, alho-

ra que reforçarà la conservació de les espècies en perill i contribuirà a millorar el benestar dels primats confiscats del comerç il·legal de vida silvestre. L’Aliança Panafricana de Santuaris és l’associació més gran de centres de vida silvestre a l’Àfrica i inclou 23 organitzacions en 13 països africans. Els membres de la PASA milloren la conservació dels primats; detenen el comerç il·legal; rescaten, rehabiliten i reintrodueixen primats en el medi silvestre; i eduquen i fan partícips a les comunitats locals d’aquesta tasca de conservació dels primats. Més de 3.000 primats es troben actualment sota la tutela de santuaris africans, la majoria dels quals estan en perill o en perill crític. Això ofereix una oportunitat inigualable per plantejar projectes de recerca i monitorització de la salut, tant dels primats com de les poblacions humanes que viuen en zones limítrofes a les seves àrees de distribució. ZOO DE BARCELONA

10 ZOO DE BARCELONA

ACTUALITAT

Naixement d’un poll de voltor comú

l voltor comú (Gyps fulvus) és una au carronyaire que viu a zones muntanyoses, formant grans colònies que nien en penya-segats. La seva àrea de distribució inclou el sud d’Europa, el nord d’Àfrica i fins al centre d’Àsia. Aquesta espècie està inclosa en un Programa de Reproducció Europeu (ESB) en el que participem els zoològics que formem part de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). Actualment la colònia de voltors del Zoo està formada per 5 mascles i 3 femelles, i un any més podem anunciar que una de les tres parelles s’ha reproduït amb èxit. La parella de voltors està formada per un mascle que va venir d’un centre de rescat d’Andalusia i per una femella nascuda al Zoo de Barcelona. A principis de gener, van començar la construcció del niu amb l’aportació de branques de roure, garrofer i pi. A mitjans de febrer, el comportament característic de la parella va permetre determinar que havien post 1 ou. La incubació d’aquest es va allargar fins a mitjans d’abril, quan es va poder confirmar el naixement d’un poll.

Neix una mona de Brazza

l 13 de juny, i per primera vegada des de fa més de 20 anys, va néixer una mona de Brazza (Cercopithecus neglectus) al Zoo de Barcelona. Seguint les recomanacions de l’EEP per a aquesta espècie, durant els últims anys s’ha treballat per aconseguir parelles de mones compatibles, com ara la formada per un mascle nascut al Zoo de Santillana del Mar el 2005 i una femella nascuda a Leipzig el 2004, que es van mostrar molt ben avinguts des del primer moment. Aquesta espècie va ser classificada el 2016 per la UICN com de “preocupació menor”, tot i que actualment s’està revisant el seu estatus en l’hàbitat natural. L’espècie habita selves i zones inundables del nordest d’Angola, el Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, el Congo, la part occidental de la República Cen-

treafricana, Uganda, Sudan del Sud i Etiòpia. Moltes poblacions estan patint dràstiques reduccions a causa de l’activitat humana: la desforestació i la caça. Aquesta mona és caçada tant per al consum de la seva carn com per a la seva utilització com a mascota, i també per

estar considerada com una plaga en algunes zones agrícoles. La població de mones de Brazza en centres de l’EAZA era a finals de 2018 de 51 mascles, 68 femelles i 7 joves sense sexar, en un total de 29 institucions. ZOO DE BARCELONA 11

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

EL SAHEL AFRICÀ Entre el desert i la sabana

l nou pla estratègic del Zoo de Barcelona, aprovat per unanimitat al ple de l’Ajuntament de Barcelona, defineix diferents hàbitats pels quals el Zoo aposta de manera decisiva. Un d’aquests hàbitats és el del Sahel, que es troba en greu perill pel canvi climàtic i que és clau per frenar l’avanç del desert. El Zoo de Barcelona col·labora des de l’any 2005 amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en el projecte de cria de gaseles dorcas per a la seva reintroducció. Aquest projecte inclou la protecció i regeneració del seu hàbitat al Senegal, la conscienciació de la població i la dinamització de la zona. La reconstrucció de l’hàbitat dins el Zoo de Barcelona ens permet exposar la situació del Sahel i mostrar diverses de les seves espècies més emblemàtiques, unes ja extingides i d’altres en perill. Mitjançant la creació d’un centre d’interpretació és possible veure la relació dels habitants de la zona amb la natura i l’evolució d’aquest ecosistema fins als nostres dies. També ens permet explicar els projectes de present i futur en què treballem des del Zoo. 12 ZOO DE BARCELONA

Localització del Sahel

És una zona de transició biogeogràfica entre el desert del Sàhara i la sabana africana, de clima semiàrid, que s’estén al llarg d’uns 5.300 km, des de l’extrem occidental al nord del Senegal i al sud de Mauritània fins al mar Roig, a l’est del Sudan i d’Eritrea. Aquest cinturó ecoclimàtic, que representa un mosaic d’ambients de sabana, estepa, semidesert i praderia, té una amplada que varia d’uns centenars de quilòmetres a un miler en alguns punts de la seva extensió. La paraula Sahel deriva de l’àrab sâhil i significa, literalment, “costa”. Rep aquest nom pel fet de tractar-se d’una mena d’eix que delimita una franja costanera entre les dues grans zones biogeogràfiques del nord d’Àfrica: el desert i la sabana.

Clima

El seu clima és semiàrid de tipus tropical, amb dues estacions marcades, la seca, que sol durar entre 8 i 11 mesos l’any, i la humida, molt més curta. No obstant això, la temperatura mitjana no baixa mai dels 18º centígrads i, en determinades èpoques, pot pujar fins als 45º en diversos punts.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ Orografia

L’orografia del Sahel és eminentment plana i se situa entre els 200 i els 400 metres sobre el nivell del mar. Zones més elevades i àrees muntanyoses, malgrat estar incloses en la seva àrea de distribució, són considerades ecoregions diferents.

carnívors viuen lligades a aquesta necessitat nòmada de les seves preses. Originàriament, les poblacions de grans herbívors eren abundants i diverses, amb grans ramats d’òrix blancs, gaseles dama, gaseles dor-

El Sahel en perill

A causa del canvi climàtic i de la influència de les fortes sequeres que han anat castigant periòdicament tota l’àrea, la franja saheliana es veu cada cop més afectada per l’avenç de la desertització. Pel nord, el Sàhara avança en direcció sud, i pel sud, la pressió humana i l’augment de la ramaderia i l’agricultura estrenyen tot el cinturó. Malgrat que les poblacions de grans mamífers van arribar a ser abundants i molt diverses, en l’actualitat i a causa de l’excés de caça, les contínues sequeres i la competició pels recursos naturals amb la ramaderia, aquestes poblacions han anat disminuint dràsticament i han quedat molt fragmentades, fet que les ha abocades a una extinció ràpida i inexorable.

La flora El Sahel està principalment cobert per àrees de praderies, estepes i sabanes, en combinació amb regions desèrtiques i boscos oberts. A tota l’àrea del Sahel predominen les praderies de Cenchrus biflorus, Schoenefeldia gracilis i Aristida stipoides, totes elles estacionals i, que en gran mesura, regulen l’activitat de la fauna de la zona. En les àrees de sabana les acàcies són, sens dubte, els arbres més abundants, junt amb les Balanites aegyptiaca i les Boscia senegalensis. Malgrat que se n’hi poden trobar de diferents espècies, la més comuna és l’Acacia tortilis. En àrees estepàries són freqüents Panicum turgidum i Aristida sieberana.

La fauna del Sahel

A causa de les condicions climàtiques i físiques, la fauna del Sahel es distribueix en concordança amb el règim de pluges i la disponibilitat de pastures. Així, els ramats d’herbívors estan en constant moviment a la recerca de pastures i punts d’aigua, mentre que les poblacions de

cas, gaseles de front vermell, girafes i elefants. En paral·lel, i lligats a aquestes poblacions d’herbívors, es poden trobar depredadors com guepards, hienes ratllades, licaons i xacals. Depenent de l’abundància de preses, aquests carnívors tenen poblacions més saludables o, en cas d’escassetat de preses, més dèbils i reduïdes.

La franja saheliana es veu cada cop més afectada per l’avanç de la desertització.

Els ocells són també una part important de la biodiversitat del Sahel, tant pels migrants transsaharians com per les espècies endèmiques que hi habiten. Es calcula que aproximadament més de 2 bilions d’ocells utilitzen la franja saheliana en el seu camí a través del Sàhara, tant cap al nord a la primavera com cap al sud a la tardor, a la recerca de punts d’aigua, conreus i praderies per reposar i recuperar forces. L’existència d’antigues poblacions de lleons, girafes, elefants i grans herbívors a tota l’àrea del Sahel, on ara estan totalment extingides, queda demostrada per diferents petròglifs i pintures rupestres on apareixen representades aquestes espècies. ZOO DE BARCELONA 13

PROJECTES DE CONSERVACIÓ Les poblacions de remugants són les més afectades per les sequeres i per la competició pels recursos hídrics i alimentaris amb els ramats domèstics. En paral·lel, i en conseqüència, aquesta amenaça té un efecte determinant sobre les poblacions de carnívors com ara lleons, guepards, licaons i xacals, els quals cada cop troben menys preses a la seva disposició. La reducció dràstica de les àrees humides en tot el rang del Sahel fa que es perdin espais de vital importància en la migració dels ocells que viatgen de sud a nord i a la inversa, que busquen en aquests espais refugi i punts de repòs. A més, l’augment de la desertització fa que les distàncies que hagin de recórrer els ocells migrants transsaharians siguin cada cop més grans i més extenuants. El sobrepastoreig, que afecta de manera directa la falta de rege-

neració de la vegetació, fa que la desertització avanci inexorablement a tota la franja del Sahel. L’augment de la ramaderia comporta una alta competència amb els animals salvatges per les àrees d’alimentació i per les zones humides. La desforestació per la conversió de terrenys de sabana en àrees de conreu és un altre dels perills que amenacen el Sahel. Les zones humides queden any rere any més reduïdes i més superpoblades, fet que posa al límit la seva capacitat de càrrega.

fes, antílops o guepards del Sahel, formades per un escàs nombre d’exemplars, sobreviuen només en unes poques i aïllades localitats disperses al llarg de la seva antiga àrea de distribució. Per intentar revertir aquesta situació es duen a terme nombrosos projectes internacionals per a la conservació de diferents espècies amenaçades del Sahel, en alguns dels quals participa el Parc Zoològic de Barcelona, i amb especial rellevància en el cas de la gasela dorcas.

La conservació al Sahel

A causa de l’avenç inexorable de la desertificació del Sahel i la permanent i cada cop més intensa pressió humana sobre els animals que hi viuen, moltes espècies que habitaven abans aquesta regió han desaparegut i moltes d’altres es troben avui en greu perill d’extinció. Les darreres poblacions d’elefants, gaseles, gira-

Projecte de conservació de la gasela dorcas sahariana (Gazella dorcas osiris)

laboració amb el CSIC, participa des del 2005 en un important projecte de reintroducció de la gasela dorcas a un dels països africans d’on és originària aquesta espècie, el Senegal.

La gasela dorcas és un petit ungulat característic de les grans extensions de· sèrtiques i subdesèrtiques del nord d’Àfrica, l’Aràbia i el Pròxim Orient. La subespècie que viu al nostre Zoo és la gasela dorcas sahariana (Gazella dorcas osiris), una de les subespècies que avui es troben en més greu perill d’extinció. Seguint les recomanacions de l’Estratègia Mundial dels Zoos i Aquaris per a la Conservació, que pretén fomentar la conservació in situ, és a dir, en els llocs d’origen de les espècies, el Zoo de Barcelona, en col· 14 ZOO DE BARCELONA

Fins al moment, el Zoo de Barcelona ha col·laborat activament facilitant assessorament tècnic i veterinari (tant in situ com ex situ) i amb l’aportació d’exemplars de línies genètiques escollides, a més de donar suport econòmic. En l’àmbit educatiu, el Zoo ha elaborat uns plafons informatius per al centre de recepció de la Re· serva Natural de Fauna de Guembeul, on romanen els animals en una primera etapa. La fase final del projecte preveu l’alliberament de les gaseles dorcas a la regió de Ferlo Nord, una extensa zona protegida de més de 6.000 km2, representativa de la sabana arbustiva característica del Sahel.

youtu.be/TWXc1UF69XA

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

Altres projectes de conservació Diferents espècies que pertanyen a la fauna del Sahel són també presents al Zoo de Barcelona, moltes d’elles amb els seus propis programes de conservació. En podem destacar les següents: Tortuga d’esperons africana (Geochelone sulcata) El projecte de conservació de l’espècie el du a terme l’Station d’Observation et de Protection des Tortues et de leurs Milieux (SOPTOM), una associació francesa amb seu social al Village des Tortues de Gonfaron, a França, que té un centre a Noflaye, al Senegal, on reprodueixen l’espècie per alliberar els exemplars nascuts a diferents reserves naturals com les de Ferlo o Katané. El govern del Senegal té també un centre de reproducció de l’espècie a la Reserva Natural de Fauna de Guembeul. Girafa (Giraffa camelopardalis peralta) Les darreres girafes del Sahel sobreviuen a la regió de Koure, al sud del Níger, amb una població de 607 exemplars (segons la Sahara Conservation Fund). El projecte de conservació el du a terme el govern del país amb la col·laboració de la Sahara Conservation Fund, la Giraffe Conservation Foundation (GCF), el Projet Niger Fauna Corridors (PNFC), l’Association pour la Valorisation de l’Ecotourisme au Niger (AVEN) i Sauvons les Girafes du Niger. Gasela dama mohor (Nanger dama) Espècie gairebé extingida en llibertat a la fi de la dècada dels 60. L’Estació Experimental de Zones Àrides d’Almeria, un centre de recuperació de fauna sahariana que depèn del CSIC, va iniciar el 1971 un programa de cria en captivitat de la gasela dama mohor (Nanger dama mhorr) per tal d’evitar la seva total extinció. En el projecte participen el govern del Senegal, amb exemplars a les reserves de fauna de Guembeul i Ferlo Nord, i l’associació conservacionista Sahara Conservation Fund. El Zoo de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.

Òrix blanc (Oryx dammah) L’òrix blanc és una de les darreres espècies conegudes que s’ha extingit totalment en estat salvatge. Gràcies al fet que encara existeix un important nombre d’exemplars en diferents institucions zoològiques de tot el món, entre elles el Zoo de Barcelona, hi ha l’opció de reintroduir-lo en àrees protegides del seu medi natural, com ja s’ha fet amb aquest antílop en algunes reserves de Tunísia i el Senegal. En el projecte hi participa també l’associació Sahara Conservation Fund. Estruç (Struthio camelus) Els darrers estruços de la subespècie que vivia al nord d’Àfrica i a la zona del Sahel sobreviuen a la regió de les muntanyes d’Aïr, al nord del Níger, on s’està duent a terme un projecte de conservació amb la participació del govern del país i l’associació Sahara Conservation Fund.

ZOO DE BARCELONA 15

PROJECTES DE CONSERVACIÓ Els elefants del Sahel

La distribució dels elefants a l’Àfrica occidental, que abans s’estenia de manera continuada, està formada avui dia per petites poblacions aïllades geogràficament i formades en la major part dels casos per menys de 100 exemplars.

La migració dels elefants de Gourma Adaptats a les àrides condicions climàtiques del Sahel, els elefants protagonitzen una de les migracions més llargues de l’Àfrica, que abasta una àrea de més de 24.000 km2 i més de 700 km de distància, entre el riu Níger al nord i la frontera amb Burkina Faso al sud.

La població dels elefants de Gourma oscil·la entre els 550 i els 700 exemplars. Aquest reduït número d’animals posa aquesta població gairebé residual al límit de l’extinció.

Vegetació i punts d’aigua estacionals. Zona de pas migratori dels elefants cap a Burkina Faso. 16 ZOO DE BARCELONA

Situació i programes de conservació

Les raons per les quals aquesta població ha sobreviscut són la tolerància tradicional de les poblacions locals (tuaregs i peuls), l’aïllament de la regió i la mala qualitat de l’ivori del seus petits ullals. En els darrers anys, però, la seva situació ha empitjorat a causa de l’augment de l’aridesa a la regió del Sahel. Cada vegada hi ha una competència més forta per l’accés a les poques fonts d’aigua disponibles (bàsicament pous i petits llacs) amb els ramats de les poblacions humanes locals, amb els conflictes que això comporta, i que els obliga a fer encara més amplis i erràtics els seus moviments migratoris a la recerca d’aigua i també de farratge. En els darrers anys, diverses organitzacions com Save The Elephants, The Wild Foundation i The Environment & Development Group, en col· laboració amb la Direcció de Conservació de la Natura (govern de Mali) i African Parks Conservation, han endegat un projecte educatiu i de recerca amb l’objectiu de proposar mesures de conservació d’aquesta darrera població relicte d’elefants del Sahel. Per poder fer-ho, han calgut recursos econòmics, tant per comprar collars radioemissors i marcar elefants per seguir-los amb GPS com per aconseguir suport logístic a la zona i la col·laboració de les poblacions veïnes. Durant el programa s’han marcat tres elefants amb collars de localització via satèl·lit i s’han establert els transsectes pels quals es desplacen, els punts d’aigua que visiten, les pastures que freqüenten i la distància que recorren durant tota la seva migració.

Els elefants de Gourma pateixen directament la desertització i les sequeres extremes de la zona.

Els elefants africans dins l’hàbitat del Sahel del Zoo de Barcelona Com acabem d’explicar, un dels animals emblemàtics del Sahel és l’elefant africà, del qual només en queda una població reduïda a Mali. Per això, dins la recreació d’aquest hàbitat al Zoo comptem actualment amb tres exemplars femella d’aquesta espècie. El renovat i acurat disseny de la recreació de l’hàbitat del Sahel al Zoo ha portat una important millora a la instal·lació i al maneig quotidià dels nostres elefants: 3 Ampliació de la superfície de la instal·lació. 3 Canvi de substrat (substitució de l’antic per nous substrats naturals). 3 Construcció d’un fangar, utilitzat a diari a l’estiu. 3 Noves instal·lacions d’aixopluc climatitzades, amb més super· fície, amb llum natural i que per· meten l’accés lliure dels animals. 3 Noves menjadores amb polis· past programable per ordinador. Això permet programar a quina hora ha de baixar el menjar i fa possible simular el recorregut que farien els elefants a la natura a la recerca d’aquest. Està previst que en la propera fase del pro· jecte encara s’ampliï més la su· perfície d’aquest hàbitat i també el nombre de menjadores, fins a deu punts de menjar. 3 Disseny i instal·lació de nous enriquiments estructurals. 3 Construcció de la tanca d’entrenament mèdic. 3 Abundants branques proce· dents de la campanya de poda de Parcs i Jardins que són abocades directament al pati dels elefants.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ 3 Implementació de l’entrenament mèdic: • Revisió de potes i pedicures • Revisió de boca • Revisió de genitals • Mostres de mucosa de la trompa • Mostres de sang • Possibilitat de fer radiografies i ecografies sense anestèsia 3 L’entrenament mèdic es realit· za de forma voluntària i sempre amb reforç positiu. Es treballa en la millora de l’autoestima dels animals i és molt útil per preve· nir i pal·liar els efectes de l’edat. També potencia la relació de con· fiança entre els elefants i els seus cuidadors, cosa que els permet conèixer millor el caràcter, les in· dividualitats i les diferents neces· sitats de cadascun d’ells. 3 Col·laboració amb les universitats i amb el ZAWEC.

El Zoo de Barcelona des de ja fa uns anys va voler apostar per la seva especialització en elefants d’avançada edat i va crear el primer centre geriàtric europeu d’elefants. Aquest ambiciós projecte ha suposat grans reptes per a tot l’equip que treballa amb aquests animals i que compta amb l’assessorament de l’Alan Roorcrof. Tot plegat ha influït en el disseny i el maneig dels animals, en l’especialització de l’equip de cuidadors, en l’entrenament mèdic, en la implementació de nous enriquiments adaptats als elefants i també en l’especialització de l’equip veterinari.

Actualment a la Sabana del Sahel del Zoo de Barcelona hi ha tres elefantes d’edat avançada. Cadascuna d’elles té la seva personalitat fruit d’una història diferent, que tot seguit us expliquem breument: Bully

La Bully ha estat l’última elefanta en arribar al Zoo. És la mes jove, d’uns 40 anys d’edat. Després de passar per un circ, no va encaixar en el grup d’elefants de la institució on va anar parar i aleshores va ser enviada a Barcelona. De seguida vam detectar que la Bully presentava algunes alteracions conductuals, segurament relacionades amb la seva vida al circ. Per resoldre aquesta situació, l’equip de cuidadors de la Bully va dissenyar un programa d’aprenentatge i entrenament per aconseguir integrar-la al grup. TRACTAMENT Per millorar els seus problemes de comportament es té cura, principalment, de la seva socialització amb els cuidadors, amb activitats voluntàries diàries que reforcen aquest contacte positiu. També la socialització amb la Susi i la Yoyo són peces clau en la seva rehabilitació. A més, segueix un programa d’entrenament mèdic, com la resta d’elefantes.

Susi

La Susi és la que fa més temps que viu al Zoo de Barcelona. La seva edat s’estima en uns 50 anys. Se sospita que va ser capturada de jove a la natura per portar-la a un circ. Després va viure en una altra institució zoològica, fins que finalment es va quedar sola i el 2003 va arribar al nostre Zoo. El seu caràcter tranquil ha estat una peça clau en la consolidació del grup. ENTRENAMENT La Susi, com les seves companyes Yoyo i Bully, participa cada dia en un entrenament voluntari, que permet als seus cuidadors fer-les una revisió física general i que serveix també perquè l’equip veterinari pugui practicar controls rutinaris, com ara extraccions de sang, amb la col·laboració dels mateixos animals. Sovint es realitzen pedicures periòdiques a totes tres per assegurarse que les seves ungles i les seves superfícies plantars (un punt vulnerable dels elefants) estiguin en les millors condicions.

Yoyo

La Yoyo és un animal decomissat d’una altra instal·lació zoològica, que prèviament havia viscut en un circ. Té problemes d’estereotípia, que li provoquen moviments repetitius del cap, i afeccions articulars, conseqüència del seu passat. TRACTAMENT Se’n controla el comportament de dia i de nit i té un programa d’enriquiment de la seva activitat que ha reduït dràsticament les estereotípies, així com entrenaments diaris per pal·liar els seus problemes articulars. Es té cura que la sorra del seu jaç estigui en perfectes condicions per afavorir el seu repòs.

ZOO DE BARCELONA 17

L’ENTREVISTA

Albert PAmies Soc cuidador del Zoo especialitzat en elefants Vaig començar fent el treball de recerca al Zoo, on vaig demanar poder col·laborar de forma voluntària al Terrari, ajudant en el manteniment dels amfibis i rèptils. A partir d’aquí se’m va proposar fer substitucions de cuidador allà on em necessitaven i, per tant, vaig treballar en diferents departaments del Zoo: mamífers, magatzem, aviari... Poc després es va convocar una plaça de cuidador de mamífers i m’hi vaig presentar; des d’aleshores treballo en aquest departament. Quan es va decidir començar a implementar l’entrenament mèdic a elefants em van oferir la plaça en aquest torn i la vaig acceptar de molt bon grat. El nostre primer formador va ser l’Alan Roocroft, que va ser contractat com assessor per al canvi dels elefants, que implicava no només un nou disseny de les instal·lacions incorporant els últims avenços en el manteniment d’elefants, sinó tot un canvi de concepte i de maneig. Després, vaig tenir ocasió de visitar diversos Zoos del món, gràcies als congressos organitzats per les associacions de cuidadors, AICAS i ICZ, de les quals, a més, en formava part activa. També vaig fer estades al Zoo de Chester i al de Dublín. I per completar la formació vaig anar a fer cursos especialitzats en maneig d’elefants a Hamburg i a Chester. Hi ha moltes anècdotes que us podria explicar... Una que em va passar recentment és que, degut a una lesió, em van haver d’embenar un turmell. A l’entrar a la ins18 ZOO DE BARCELONA

tal·lació de les elefantes, la Yoyo no parava de seguir-me i estirava la trompa per tocar-me. Aleshores, em vaig aturar, i ella em va examinar la ferida amb la trompa per veure què era allò estrany que duia. Un cop fet l’examen, va continuar tranquil·la amb el grup. Això em va fer pensar en la relació especial que tenim els cuidadors amb els animals que cuidem, i en aquest cas, especialment jo amb la Yoyo. Veure tota la feina que hem fet i com han evolucionat les elefantes és el que em dona una més gran satisfacció. Quan mires les fotos de quan van arribar, veus una millora espectacular!!! Ha esta una feina dura i constant, però els resultats obtinguts són increïbles. Les tres elefantes estan tan integrades en el grup que, si alguna no es troba massa bé o fa estona que no la veuen, sempre la busquen i es toquen. Crec que hem aconseguit, de tres elefantes que no es coneixien, fer-ne un grup “familiar”, i això ens omple d’orgull. Tota aquesta trajectòria ha fet que conegui molts professionals que dediquen la seva vida als elefants. Per aquest motiu fa un temps em van demanar si podia col·laborar per fer un moviment d’animals a Anglaterra. Aquest procés, que va durar un any, implicava tot un seguit d’entrenaments perquè aquest grup d’elefants, amb una cria, es pogués traslladar amb el mínim d’afectació per a aquests. Va ser tot un èxit i una experiència molt enriquidora per a mi.

Treballar amb animals d’avançada edat és un repte constant: són animals amb un passat, que els provoca certes afectacions en l’actualitat. Això s’ha de sumar a les pròpies de l’edat per a l’espècie. Cal tenir en compte molts factors, però sobretot el caràcter de cadascuna i la relació que tenen entre elles, la jerarquia. Per això disposem de moltes eines al nostre abast. En primer lloc, l’equip de cuidadors, que som un equip entregat al cent per cent i que junts sumem més de 90 anys d’experiència; en segon lloc, l’equip de veterinària, que assisteix sovint als entrenaments perquè les elefantes tinguin confiança i es puguin deixar fer totes les exploracions necessàries de forma voluntària. També disposem de càmeres que graven tots els moviments dels animals de dia i de nit; això ens permet saber com i on han dormit les elefantes, i ens dona molta informació de què cal esperar durant el dia i preveure possibles afeccions. Durant el dia, un dels cuidadors es dedica a observar i apuntar el comportament de cadascuna per poder tenir un registre de tot el que succeeix dins del seu hàbitat. Tot això és analitzat per tot l’equip, cuidadors, veterinaris i conservadors, amb l’objectiu principal d’aconseguir el màxim benestar de les tres elefantes. Cara el futur espero poder seguir treballant amb aquests animals tan increïbles, sempre per ajudar-los a tenir el màxim benestar i que, quan algun elefant requereixi de la nostra expertesa, es pugui comptar amb nosaltres per col·laborar.

L’ENTREVISTA

Alan Roocroft

Soc consultor en maneig d’elefants per a zoos

El meu nom és Alan Roocroft. Soc consultor en maneig d’elefants per a zoos i, a vegades, treballo per a governs, especialment a l’Àsia. Se’m crida sobretot per fer recomanacions. Soc de Manchester, però visc a Los Angeles i fa 55 anys que treballo amb elefants. L’any 2003, en un congrés organitzat per l’European Association of Zoos and Aquaria (EAZA), el director del Zoo de Barcelona em va preguntar si els podria ajudar en el ma· neig dels elefants. Em van convidar a veure les seves instal·lacions i des d’aleshores và· rem començar a establir els canvis neces· saris per adequar aquestes instal·lacions als estàndards marcats per l’EAZA, que és l’organisme que els fixa i revisa anualment tenint en compte la biologia dels animals i com aquests viuen en llibertat, de tal mane· ra que s’intenta replicar això dins les instal· lacions dels zoològics.

A Europa hi ha aproximadament 100 elefants que participen en programes de cria per a la salvaguarda de l’espècie. Però no tots els zoos tenen interès o possibilitats per cri· ar-ne. Barcelona tenia interès en cuidar fe· melles fora de l’edat reproductora, i aquests animals necessiten una cura especial: és el que hem anomenat com a “cures geriàtri· ques”. Això comporta un maneig especialit· zat, i és en aquest projecte en què hem estat treballant els últims 10 anys. Hem ensenyat l’equip de cuidadors del zoo a implementar entrenaments que faciliten l’obtenció de mostres de sang, el tenir cura de la boca, de les potes, del recte i moltes altres coses que el públic no sap, però que a més permeten tenir aquest alt nivell en la cura geriàtrica per a tot el grup d’elefants. Amb el Zoo de Barcelona treballem en equip i la meva funció és donar consells sabent que el Zoo els implementarà de la millor manera. No m’haig de preocupar mai, ja que jo no soc l’únic en donar inputs; els professionals del Zoo també aporten els seus, i junts anem fent créixer el projecte. D’aquesta manera hem aconseguit que el Zoo de Barcelona, amb aquest projecte in· novador, sigui un destí per a molts professi· onals del món dels zoos, que venen a veure i a aprendre com tractar elefants vells que estan ja fora de reproducció. Sovint em pregunten per Barcelona arreu del món, ja que és un cas especial. Gràcies al compromís dels treballadors i de la Direcció, tenim unes instal·lacions de primera classe i les anem millorant encara, buscant sempre les millors opcions. Es· tem en contacte mensualment, sempre per parlar del benestar dels animals, de manera que hem desenvolupat un equip d’especia· listes en femelles fora de reproducció. No es· tem parlant de reproduir, no estem parlant de mascles, només parlem de les femelles. El Zoo de Barcelona ha passat a tenir un rol molt important i innovador dins el món dels zoològics amb aquest projecte d’elefants de “geriàtric”. És un projecte que cal continuar i no es poden deixar perdre tota aquesta tasca i especialització. Estem fent una gran aportació a tot el món tenint cura d’aquests animals. ZOO DE BARCELONA 19

Coca-Cola, el disc vermell i l'ampolla contour son marques registrades de The Cola-Cola Company.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

L’au rapinyaire més grossa de tot Europa i una de les més grans del món

l voltor negre (Aegypius monachus), l’au rapinyaire més grossa de tot Europa i una de les més grans del món, és l’espècie carronyaire més característica del bosc mediterrani. El seu plomatge és marró fosc, quasi negre, amb una gorgera de llargues plomes al voltant del coll. La seva cara sense plomes, la base del bec i les potes són de color gris blavós. La seva àrea de distribució comprèn el centre i el sud-oest de la península Ibèrica, la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, alguns països de l’Europa de l’Est i el centre d’Àsia fins al nord de l’Índia i el sud de la Xina. A diferència de les poblacions d’altres regions del món, els adults de voltor negre que viuen al nostre país són sedentaris i es mantenen tot l’any als voltants del territori de reproducció. També es diferencia d’altres espècies de voltors perquè els seus nius no es troben als penya-segats, sinó que és una espècie estrictament forestal que ni-

difica dalt dels arbres. Els seus nius, amb una acumulació de pals i branques elaborada pels dos membres de la parella, són molt grans, fins i tot poden arribar a mesurar 4 m de diàmetre i 3 m d’alçada i a pesar alguns centenars de quilos. És una espècie menys gregària que el voltor comú. És capaç de localitzar i aprofitar millor que el seu parent les petites carronyes amagades en zones arbrades, encara que també aprofita cadàvers més grans que troba a llocs més oberts. Quan coincideix amb altres espècies de voltors en una carronya sol imposar-se amb facilitat gràcies a la seva força i grandària.

El VOLTOR NEGRE El Zoo de Barcelona participa en el Programa Europeu de Cria en Captivitat (EEP) d’aquesta espècie.

Actualment el voltor negre es troba en greu perill d’extinció en moltes zones de la seva àrea de distribució. Tot i que les poblacions ibèriques han augmentat en els darrers anys, conservant-se en el nostre país la població de voltor negre més nombrosa d’arreu del món, la situació del nucli mallorquí, d’on provenen els nostres exemplars, segueix sent crítica. ZOO DE BARCELONA 21

VOLTOR NEGRE (Aegypius monachus)

FITXA TÈCNICA DEL VOLTOR NEGRE Classe Ordre Família Gènere Espècie Reproducció Nº d’ous

VOLTOR NEGRE

(Aegypius monachus) DADES BIOLÒGIQUES

ECOLOGIA

kg. PES 7 - 12 kg

Llargària 98 - 107 cm

Envergadura 250 - 295 cm

Fins A 40 anys

Hàbitat Bosc

Vida social En parella

ALIMENTACIÓ Carronyera

Incubació 50 - 62 dies SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE

Actualment el voltor negre es troba en greu perill d’extinció en moltes zones de la seva àrea de distribució, si bé a partir de la dècada de 1980 a la península Ibè· rica s’ha anat recuperant i s’hi troba la població més nombrosa de tot el món. La situació del nucli mallorquí, però, segueix sent crítica. A Catalunya, des del 2008, s’està duent a terme un projecte de reintroducció del voltor negre a la Reserva Nacional de Caça

de Boumort i a la Muntanya d’Alinyà, que ha donat com a resultat el naixement el 2010 del primer voltor negre en llibertat a Catalunya en més de 100 anys. El Zoo de Barcelona participa en el Programa Euro· peu de Cria en Captivitat (EEP) d’aquesta espècie. Segons les llistes vermelles de la Unió In· ternacional per a la Conservació de la Na· tura (UICN), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació del voltor negre (Aegypius monachus) és de GAIREBÉ AMENAÇADA (NT).

Extinta Extinta en estat salvatge En perill crític En perill Vulnerable Gairebé amenaçada Preocupació menor

ESCALA DE LA UICN

24 ZOO DE BARCELONA

AUS FALCONIFORMES ACCIPÍTRIDS AEGYPIUS MONACHUS OVÍPARA 1

Distribució: La seva àrea de distribució comprèn el centre i el sudoest de la península Ibèri· ca, la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, els Pi· rineus (on va ser reintrodu· ït a la Reserva Nacional de Caça de Boumort a partir del 2008), alguns països de l’Europa de l’Est i el centre d’Àsia fins al nord de l’Índia i el sud de la Xina. Hàbitat: Es diferencia d’altres espè· cies de voltors perquè els seus nius no es troben als penya-segats, sinó que és una espècie estrictament forestal que nidifica a dalt dels arbres. A diferència de les poblacions d’altres regi· ons del món, els que viuen al nostre país són sedenta· ris i es mantenen tot l’any als voltants del territori de reproducció.

ZOO DE BARCELONA

ZOO DE BARCELONA 25

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT

GeÒrgia G

eòrgia és un país relativament petit, amb una extensió d’uns 69.000 km², però, un recorregut de nord a sud ens ofereix una gran varietat de biomes, des de l’alta muntanya a la zona del Gran Caucas, amb nombrosos cims de més de 4.000 m i desnivells de 2.500 m en una distància horitzontal inferior als 1.000 m (pendents del 250%). Conforme anem baixant, tant en altitud com en latitud, s’estén un bosc caducifoli amb carps, faigs, til·lers, salzes, aurons, avellaners i altres espècies que es van rarificant quan ens acostem a Tbilisi, la capital del país. Cap al sud hi trobem estepes i pseudoestepes amb algunes taques humides d’interès.

l’última setmana d’abril i la primera de maig, ja que abans ens podem trobar el pas de Jvari tancat per la neu, i, després, és possible que moltes aus hagin pujat a més altitud, fins a enclavaments inaccessibles. Aquesta zona està presidida pel mont Kazbeg, de 5.033 m, amb geleres a partir dels 3.500 m. Si ens acostem al monestir de St. Semeba, situat per sobre de la localitat de Gergeti (2.170 m) en un idíl·lic paisatge, tindrem moltes oportunitats de fer interessants albiraments.

Per visitar els diferents biomes i observar les espècies que hi viuen és recomanable fer un recorregut de nord a sud, des de la frontera amb la regió russa de Txetxènia; al nord, fins la frontera amb Armènia i l’Azerbaidjan; al sud, passant per Tbilisi; i a l’est, per la conca del riu Iori. El hotspot de Batumi, al sud, amb forma de coll d’ampolla, i el pas de Jvari (2.370 m), al nord, són dos llocs estratègics en la ruta migratòria de les aus de l’est d’Europa i l’oest d’Àsia cap als seus quarters africans del Rift. La serralada Transcaucàsica Al nord del país, al voltant de la localitat d’Stepantsminda, és factible observar diferents espècies d’aus caucasianes. El millor moment per visitar la zona és entre 26 ZOO DE BARCELONA

Als afores d’Stepantsminda s’observen fàcilment les cotxes de Güldenstädt (Phoenicurus erythrogastrus) a les taques de matolls que trobem a les vores del riu Tergi i, a prop d’una petita capella, situada per sobre d’un bosc de pins, podem sentir ben d’hora els reclams dels galls nivals del Caucas (Tetraogallus caucasicus). La incon-

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT fusible silueta d’un gall nival sobre una roca en els verticals i abruptes vessants del mont Kuro és un espectacle natural de primer ordre. Als vessants arbustius alternats amb prats costeruts s’observen els galls del Caucas (Lyrurus mlokosiewiczi). Són fascinants els increïbles salts verticals dels mascles en els seus displays nupcials per seduir i atraure les femelles. En els vessants més baixos de vegetació arbustiva es localitzen els vistosos gafarrons de front vermell (Serinus pusillus) i, en els prats, els pinsans rosats del Caucas (Carpodacus rubicilla), d’espectacular lliurea vermella en els mascles. També s’hi troben els grassets de muntanya (Anthus spinoletta). En les arbredes vora el riu Tergi es pot observar una altra espècie molt buscada, el mosquiter muntanyenc (Phylloscopus sindianus lorenzii). La migració transcaucàsica. El pas de Jvari i Batumi El pas de Jvari (2.370 m) és un punt estratègic en la migració transcaucàsica. En aquesta zona és habitual veure passerells becgrocs

(Carduelis flavirostris brevirostris), aloses banyudes (Eremophila alpestris penicillata) i cercavores alpins (Prunella collaris). Sobre la paret de roca també es poden observar pela-roques (Tichodroma muraria) i la

presència del trencalòs (Gypaetus barbatus) dona una nota de color a aquestes imponents muntanyes. És habitual veure grups de rapinyaires guanyant altura per creuar la immensa barrera muntanyosa. En les èpoques clau hi podem veure: l’àguila imperial oriental (Aquila heliaca), l’àguila pomerània (Aquila pomarina), l’àguila cridanera (Aquila clanga), l’àguila de l’estepa (Aquila nipalensis), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’àguila calçada (Aquila pennata), l’àguila pescadora (Pandion haliaetus), l’arpella comuna (Circus aeruginosus), l’arpella cendrosa (Circus pygargus), l’arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), l’aligot de l’estepa (Buteo buteo vulpinus), l’aligot vesper europeu (Pernis apivorus) i l’oriental (Pernis ptilorhynchus), l’esparver comú (Accipiter nisus) i el grec (Accipeter brevipes), el falcó cama-roig (Falco vespertinus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i el petit (Falco naumanni).

l’any 2012. Durant la migració postnupcial es varen arribar a comptar 1.349.100 exemplars l’any 2014, molts més dels que creuen passos tradicionals com el de l’estret de Gibraltar o l’Eilat, a Israel, segons dades de la Fundación Migres (Tarifa) i The International Birding & Research Center (Eilat). Zones humides, boscos entollats i arbredes obertes El bosc d’Ananuri, prop de l’embassament de Zhinvali, és un lloc idoni per a l’observació de mosquiters verdosos, tallarols xerraires (Sylvia curruca) o pinsans carminats (Carpodacus erythrinus). Les zones planes semiobertes ofereixen bones oportunitats per observar cotxes fumades de la subespècie samamisicus, bitxacs siberians (Saxicola torquata maurus), tallarols esparverencs (Sylvia nisoria) i trenques (Lanius minor).

Els més nombrosos són els aligots vespers europeus, els aligots de l’estepa i els milans negres. També són freqüents les cigonyes negres, molt més abundants que les blanques.

Els embassaments, llacs o estanys (Zhinvali, Lisi, Kumisi) al centre i sud del país ofereixen la possibilitat d’observar aus aquàtiques que ens resulten familiars a Occident i també d’altres típiques de l’est, com el becadell gros (Gallinago media), el

Aquestes aus provenen de la regió paleàrtica occidental i migren cap al Rift o cap a Oman i són comptades i monitoritzades des de l’Estació de Migració de Batumi (Batumi Raptor Count, BRC), al sud del país, des de

fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus), el corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmaeus), el gavià d’Armènia (Larus armenicus) i el gavià caspi (Larus cachinnans). Aquests s’alternen amb aus típiques de ZOO DE BARCELONA 27

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT

El bonic còlit de Finsch (Oenanthe finschii), el còlit pàl·lid (Oenanthe isabelina) i el còlit ros (Oenanthe hispanica melanoleuca). A les petites depressions de les que afloren taques arbustives hi podem trobar el tallarol de Ménétries (Sylvia mistacea mystacea) i, corrent entre els matolls, grups de perdius chukar (Alectoris chukar). A les llacunes de Shakare, Kapatadze i Jandari podrem observar limícoles orientals de pas, com ara la siseta cendrosa (Xenus cinereus) i el territ becadell (Limicola falcinellus). canyissar com la boscarla menja-mosquits (Acrocephalus palustris) i aus dels arrossars (Acrocephalus agrícola). A les planes i les pastures són habituals l’estornell rosat (Sturnus roseus), la graula (Corvus frugilegus) i la cornella emmantellada (Corvus cornix). Les tanques vegetals i les arbredes en els camps agrícoles prop de la localitat de Jandari són uns dels millors llocs per veure petits passeriformes en pas migratori, com el sit capnegre (Emberiza melanocephala), el tallarol xerraire (Sylvia curruca althaea), la busqueta pàl·lida (Iduna pallida), el papamosques menut (Ficedula parva) i el picot garser siríac (Dendrocopos syriacus). De camí a les estepes frontereres amb Armènia i l’Azerbaidjan Molts alàudids habituals a les nostres terres formen part dels paisatges de les estepes, com l’alosa comuna, la cogullada comuna, la terrerola eurasiàtica i les calàndries, i d’altres estan de pas a l’època estival, com els abellerols, els gaigs blaus, les tórtores eurasiàtiques i diferents rapinyaires. Un recorregut per les impressionants estepes verdes de l’àrea de Rustavi i Udabno ofereix la possibilitat de veure diferents espècies de còlits, fins i tot híbrids de dues espècies. 28 ZOO DE BARCELONA

Les pastures són el paradís de les cueretes grogues (Motacilla flava), amb una gran varietat de subespècies, i de les cueretes citrines (Motacilla citreola). La vall de Chachuna alberga les estepes del sud del país, amb vessants parcialment erosionats i amb arbres dispersos; és el terreny del còlit pitnegre (Oenanthe pleschanka). És interessant la visita al monestir de Davit Gareja, amb els seus característics tallats de gres, on fan el seu peculiar niu els pica-soques roquers occidentals (Sitta neumayer). En aquest enclavament monàstic del segle VI excavat a la roca hi tenen les cel·les els monjos cristians gregorians ortodoxos. Davit Gareja va ser un dels coneguts com Tretze Pares Assiris que van arribar a Geòrgia des de l’Orient Mitjà per difondre el cristianisme. Sorprèn, amb la visió dels segles, que escollís una terra estepària i semidesèrtica, on viure-hi no és gens fàcil, i a més, tan allunyada de la resta de la civilització que venien a evangelitzar.

Andrés Requejo de las Heras Fotos: Andrés Requejo de las Heras, Marc Fasol, Raimundo Martín i José Antonio Lama.

EL RETORN DEL VOLTOR NEGRE A CATALUNYA

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

i fa pocs anys ens haguessin dit que els Pirineus serien l’escenari de la presència habitual de les quatre espècies de voltors europeus, juntes i a diari, no ens ho haguéssim cregut. En faltava una d’espècie, el voltor negre (Aegypius monachus), que havia desaparegut del nostre territori feia moltes dècades a causa de la pèrdua d’hàbitat i de la persecució directa. El voltor negre, a diferència del voltor comú, el trencalòs i l’aufrany (les altres espècies de rapinyaires necròfags de la península Ibèrica), nidifica a les capçades dels arbres, on construeix els seus grans nius. Si mirem fotografies antigues de les muntanyes de Catalunya i, en especial, del Pirineu i el Prepirineu, ens adonarem que, molt al contrari del que la majoria de gent pensa, estaven pràcticament pelades de vegetació arbòria a principis del segle XX i, per tant, desproveïdes de l’hàbitat de cria necessari per al voltor negre. ZOO DE BARCELONA 29

PROJECTES DE CONSERVACIÓ La distribució del voltor negre al món s’ha reduït de manera dràstica i actualment només en queden bones poblacions a l’Àsia i a la península Ibèrica. En les últimes dècades s’han dut a terme exitosos projectes de reintroducció d’aquesta espècie a França, amb l’objectiu d’anar recuperant l’antic arc continu que formava la distribució del voltor negre per tot el centre i sud d’Europa fins arribar a enllaçar amb les poblacions de Turquia i Orient Pròxim (existents encara avui en dia, tot i que molt minvades).

Actualment, el paisatge forestal de Catalunya ha canviat de manera radical. L’abandonament de l’agricultura, especialment a les zones més abruptes de la nostra geografia, ha comportat un augment de l’extensió dels boscos. Paral·lelament, el major grau de protecció dels rapinyaires i l’augment d’ungulats salvatges (cérvols, cabirols, senglars, etc.) ha provocat que les zones on antigament criava el voltor negre a Catalunya tornin a ser òptimes. I així ho van demostrar els dos estudis de viabilitat que es van elaborar amb l’objectiu de valorar la idoneïtat de recuperar aquesta emblemàtica espècie.

Font: Associació TRENCA 30 ZOO DE BARCELONA

Així doncs, el 2007, gairebé més de 100 anys després de la seva extinció com a nidificant a casa nostra (tot i que se’n veien de tant en tant alguns exemplars de pas), les ONG TRENCA i GREFA (per encàrrec de la Generalitat de Catalunya) i la ja desapareguda Fundació Territori i Paisatge van engegar un projecte de reintroducció d’aquest carronyaire al Prepirineu de Lleida, concretament a la Reserva Nacional de Caça de Boumort i a la Muntanya d’Alinyà.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

Des d’aleshores la metodologia emprada ha consistit en mantenir durant uns mesos voltors negres a les instal·lacions d’aclimatació, construïdes als llocs on es volia que hi tornessin a criar, per fixar-los a la zona. Els voltors alli· berats procedien tots d’hospitals de fauna del centre i sud-oest d’Es· panya, on era habitual que ingres· sessin, la majoria per desnutrició, un cop deixaven el niu. També s’han dut a terme hackings, metodologia que consisteix en construir un niu artificial a la zona, on es col·loca un poll de vol· tor negre a mig desenvolupament. El procés que es segueix és alimen· tar el poll a diari sense que ens vegi, perquè cregui que aquell és el seu lloc de naixement i així es fixi a la zona. D’aquesta manera s’han alliberat 90 voltors negres. Un altre mecanisme important que hem fet servir per fixar els vol· tors negres, una vegada ja allibe· rats, han estat els Punts d’Alimentació Suplementària o PAS. Tot i que la disponibilitat d’aliment a les zones de reintroducció és àmplia (recordem que els voltors només mengen animals morts, no maten activament mai), els PAS funcio· nen com a restaurants de qualitat sempre oberts, on saben que, si després de buscar no troben res, allà podran omplir el pap i recupe·

rar energies. L’associació TRENCA ha posat en marxa quatre PAS a la perifèria de la zona de reintroduc· ció. A més, s’han construït plata· formes artificials que simulen nius a les capçades de grans pins, per incentivar la formació de parelles. Després de totes les accions dutes a terme, la sorpresa va arribar el 2010, quan la parella formada per la Perla i el Portell va decidir criar per primer cop en més de 100 anys i en menys de 2 anys des dels primers alliberaments! I no només ho van intentar, sinó que van aconseguir treure endavant un preciós poll que vam batejar com a Gala. A més, van fer servir un dels nius artificials que havíem construït per a ells. Passats 9 anys des de la primera reproducció, són ja més de 50 els polls que han nascut a la colònia de cria de Boumort. Sense comptar els 10 d’enguany, que encara són al niu, des de 2010 n’han volat 29, dels quals 23 continuen vius i fixats a l’àrea de cria. La colònia compta, a més, amb 10 exemplars reclutats provinents de la resta de la penín· sula Ibèrica i de França, 7 d’ells re· productors. Per tant, actualment la colònia de Boumort ha passat a tenir una composició més “exòge· na” (n=33), els quals superen lleu· gerament els alliberats (n=31). Això és un indicador del potent nexe

d’unió entre les poblacions ibèri· ques i les franceses que significa aquest nucli. Una altra fita important del projecte és que el 2018 van néixer dos polls de segona generació i el 2019 el primer poll de tercera generació! El projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus està pro· mogut per la Generalitat de Cata· lunya. TRENCA i GREFA participen en l’assessorament i l’execució del projecte, juntament amb Natura· leza Rural i el personal de la Reser· va Nacional de Caça de Boumort. L’Obra Social “la Caixa”, via conve· ni amb la Generalitat de Catalunya, la Fundació Barcelona Zoo, REE i ENDESA participen de manera des· tacada en el finançament i la difu· sió d’aquest projecte. Marc Gàlvez Tècnic de l’Associació TRENCA ZOO DE BARCELONA 31

s u i v i h e u q l e t o és t

SÓN IL·LUSIONS QUE ES FAN REALITAT CASTELL DELS CONTES NOVA ATRACCIÓ

32 ZOO DE BARCELONA

RETALLA I REGALA ZOO a la famÃlia i amics! Dte. 50%

Dte. 50%

Soc un còlit gris

ENTRETENIMENTS

SOc un PINSÀ

Vertical 1. Tot i que visc a la sabana, em diuen el rei de la selva. 2. Ocell petit que veiem sovint a les ciutats. 4. També em diuen cavall d’aigua. 5. Mamífer carnívor amb una cua llarga i gruixuda, de color vermellós; molt llest. Horitzontal 3. Soc molt gran i volo dalt dels cims. 5. A la primavera em sents cantar a les basses. 6. El que té el nas més gran de tots.

EM PINTES?

ÈNCIES

IFER TROBA LES 8 D

SOc un sit negre

ZOO DE BARCELONA 35

Solucions. 1. LLEÓ 2. PARDAL 4. HIPOPÒTAM 5. GUINEU 3. ÀLIGA 5. GRANOTA 6. ELEFANT

EL CONTE

BUSCA

BRUNA, BUSCA !

Trescant per la neu amb pas decidit, la Bruna enfila muntanya amunt mirant la carena. Els seus ulls encisadors de color mel tot ho veuen, tot ho volen saber i... hi ha tant per mirar!!! Sabeu? La Bruna és una lloba que ve de molt lluny, d’Itàlia. Ha caminat durant mesos per arribar a noves terres. S’ajeu una estona, descansa i aprofita per contemplar el meravellós paisatge que s’obre davant els seus ulls: el Puigmal*, imponent com un gegant adormit, amb el cim encara nevat, emmarca un bell prat on la Bruna jeu. Més amunt, un grup d’isards mengen petites herbes i líquens que verdegen el terra. Els contempla panteixant, però atenta. La Bruna pensa: - Ara, tota sola, em costarà molt d’agafar un animal tan ràpid. Hauré de caçar preses més petites i estar sempre ben a l’aguait. Però encara no té gana: durant el viatge ha anat caçant i ara el que vol és descansar una mica. Li agradaria saber, però, si hi ha algun llop, algun mascle que pugui ser el seu company i poder formar amb ell una família. Llavors, aixeca el seu musell i udola molt fort: - AUUUuuuuuuuu, AUUUuuuuuuuu... Ho repeteix unes quantes vegades, espera... i espera... No hi ha cap resposta. En aquell prat hi ha grans roques escampades arreu i, com que el vent comença a bufar, es posa entremig d’elles, tot cercant el seu resguard. Rendida pel cansament, dorm tota la nit. Un xivarri de cant d’ocells desperta la Bruna amb alegria: *pinsans, sits negres, còlits grisos i molts més moixons, que saltironen i voletegen alegrement al seu voltant. S’estira mandrosa, però amb ganes de seguir el seu camí. D’un salt s’enfila dalt de la roca i: - Ooooooooh! - diu ella. Serralades i més serralades fins on la vista ja no li arriba més lluny, i no és poca la seva visió! Vora seu, una sargantana està prenent el sol. La Bruna en veure-la li diu: - Bon dia! Tu vius aquí?

36 ZOO DE BARCELONA

EL CONTE – I tant! Em dic Eli, i si et puc ajudar ja m’ho diràs. - Tu qui ets? No t’havia vist mai per aquests indrets... La Bruna, olorant l’Eli, li explica: - Soc una lloba i vinc de molt lluny. Busco un lloc nou per viure, on hi hagi pocs humans, animals grans per menjar i més llops per conviure amb ells. L’Eli, arrufant les celles, diu: - Animals grans per menjar n’hi ha molts, però em sap greu dir-te que els humans es passegen sovint arreu, i de llops... no en trobaràs pas. Amoïnada, la Bruna pregunta l’Eli: - Com és que no hi ha llops? Ella, amb una mirada tristota, li respon: - Els humans els van fer fora fa molts anys. - I per què? - diu la Bruna, i continua: - Els llops no fem res als humans i, a més, aquí hi ha menjar de sobres per poder viure tots. La Bruna abaixa el cap i una llàgrima li rellisca musell avall. En veure-la tan trista, l’Eli es posa a terra i mirant-la als ulls li diu: - No marxis, si us plau. Jo em conec aquestes valls molt bé i la veritat és que si no hi sou vosaltres els llops, els grans animals com els cérvols, els cabirols i els isards, quan emmalalteixen, s’encomanen els uns als altres i tot plegat és un desastre. I l’Eli segueix tot dient: - El cert és que sembla que s’ha vist algun llop més per aquí, no gaires, i em sembla que són mascles. Queda’t i juntes anirem a cercar algun d’aquests llops i podràs formar una família. I així va ser que la Bruna i l’Eli es van fer amigues per sempre i des de llavors volten i volten... Una cosa sí és ben certa: cada dia se sent l’udol profund i encisador de la Bruna. L’ajudeu a udolar? - AUUUuuuuuuuu, AUUUuuuuuuuu... Nenes i nens: ningú no sap encara si la Bruna ha trobat algun d’aquests llops errants... Però pel bé de les nostres muntanyes i de tots els que hi viuen desitgem que la Bruna hagi pogut fer la seva família!!!

Isabel Miquel Il·lustració : Ana Suárez *Puigmal: és la segona muntanya més alta de la província de Girona, al Ripollès, amb 2.913 m. * Trobareu aquests ocells a la pàgina d’entreteniments. El còlit gris i el sit negre són típics d’alta muntanya. El pinsà el podem trobar arreu.

ZOO DE BARCELONA 37

ACTIVITATS

ACTIVITATS 2019 SETEMBRE, OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBRE Dissabtes d’aventura

Per a infants de 4 a 11 anys. Activitat per als dissabtes al matí. Vols descobrir com són els hàbitats dels animals? Vols saber què podem fer per protegir-los? Gràcies als nostres animals i a través de jocs de pistes ens endinsarem en aquest món per seguir descobrint moltes més coses.

Calendari 14 de setembre 28 de setembre 12 d’octubre 26 d’octubre 9 de novembre 23 de novembre 14 de desembre 28 de desembre

Els oceans, els mars i els rius La Sabana del Sahel La selva asiàtica Els deserts El bosc mediterrani La selva americana i la selva africana Els oceans, els mars i els rius La Sabana del Sahel

Els secrets del Zoo

Activitats de diumenge al matí per a petits i grans. Compartiu experiències amb els infants. Descobrireu el Zoo com mai l’heu vist. Gaudiu l’aprenentatge en família! Horari: diumenges de 10.00 a 12.30 h. Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Places limitades.

Aniversaris

Horari: dissabtes de 10.00 a 13.00 h. Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Places limitades.

Calendari 22 de setembre 20 d’octubre 17 de novembre 22 de desembre

Què vols saber dels animals aquàtics? Aprèn i prepara enriquiments ambientals al Zoo III SOS: fauna autòctona en perill Què vols saber dels animals aquàtics?

Recomanat per a infants i joves a partir de 4 anys. Vols celebrar un aniversari entre animals? Doncs aquesta és la teva opció! Acompanyats pels nostres educadors visitareu els vostres animals preferits i rebreu algun regal especial d’algun d’ells. I per descomptat, un bon esmorzar per a tots els convidats amb pastís d’aniversari. Horari: dissabtes i diumenges de 10.15 a 12.45 h. Cal reservar com més aviat millor. Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció. Departament d’Educació INFORMACIÓ I RESERVES Dilluns a divendres de 09.00 a 14.00 h Dilluns i dimecres de 15.00 a 16.30 h T. 932 256 787 · escolazoo@bsmsa.cat

38 ZOO DE BARCELONA

ZOO DE BARCELONA ACTIVITATS

Casals d’hivern 2019

Per a nenes i nens de 5 a 16 anys. Activitats per a les vacances escolars. Vols passar uns dies divertits al Zoo? Sota el lema “Guardians de la Natura”, les nenes i els nens us convertireu en veritables ajudants per a la conservació dels hàbitats i dels animals que hi viuen. Tot combinat amb el descobriment de què fem al Zoo i amb l’ajuda dels nostres hostes passareu uns dies molt especials entre nosaltres.

Dies 23, 24 i 27 de desembre: Casal de Nadal Dies 30 i 31 de desembre, 2 i 3 de gener: Casal de Reis Reunions informatives: Dimecres 4 de desembre a les 18.30 h. Dilluns 9 de desembre a les 18.30 h.

Consulteu altres descomptes i promocions!

Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada 1 hora abans de l’inici del casal (de 8.00 a 9.00 h). Preu: 4,55 € per hora. Si t’interessa aprofitar-ho cada dia, hi ha un dels preus que inclou casal + guarda. Departament d’Educació INFORMACIÓ I RESERVES

• Inscripcions a partir del dia 4 de novembre des del web: www.zoobarcelona.cat Dilluns a divendres de 09.00 a 14.00 h. Dilluns i dimecres de 15.00 a 16.30 h. T. 932 256 787 · escolazoo@bsmsa.cat

• Places limitades. • El dimecres de la setmana anterior es tanca el termini per inscriure’s al casal.

Discovery Zoo

Perquè ens coneguis millor i per respondre les teves preguntes sobre el benestar dels animals, què es pot fer per a la conservació des d’un zoo i també sobre com serà el nou Zoo de Barcelona, un centre dedicat a preservar la biodiversitat i en especial els nostres entorns naturals més propers. De tot podràs parlar-ne amb educadors, cuidadors i responsables de la casa! Horari: 10.30 a 12.30 h.

Calendari 8 i 21 de setembre 6 i 19 d’octubre 3 i 16 de novembre 8 i 29 de desembre

Exclusiu per a membres del Zoo Club

ZOO DE BARCELONA 39

QUADERN DE CAMP

RAMADERIA EXTENSIVA SEMPRE E

ls paisatges primitius eren modelats per la fauna herbívora. Quan l’Homo sapiens, fa uns 10.000 anys, va aprendre a conrear plantes i a criar bestiar, també va ser protagonista d’aquest disseny. Va obrir espais nous per al conreu a les valls, i a les muntanyes va substituir els ramats de bòvids i èquids salvatges per vaques i cavalls domèstics; i els cèrvids, ovins, caprins i senglars, els va substituir per ovelles, cabres domèstiques i porcs. És a dir, l’home va canviar alguns elements de l’estructura, però el resultat fou gairebé equivalent. El repartiment de funcions naturals en el medi seguia present i així, durant mil·lennis, la biodiversitat es va mantenir i els nostres paisatges de muntanya van presentar una estructura heterogènia i vital.

Aquesta primavera he acompanyat un ramat de 130 cabres per les terres altes del Pallars i, a més de gaudir del candor i la bellesa d’aquests animals, he observat com transformen diàriament la pastura en llet i he comprovat la seva gran labor conservadora de la biodiversitat al mantenir espais oberts i revitalitzar-los aportant els seus excrements al terra i afavorint la permeabilitat d’aquest amb les seves agudes peülles. Les cabres són intel·ligents i curioses i es traslladen constantment en busca del millor aliment. Aquestes són de raça alpina i els agraden els prats amb algun arbust.

40 ZOO DE BARCELONA

QUADERN DE CAMP

Actualment, en canvi, fem desaparèixer el bestiar ben adaptat, que aprofitava directament el difícil recurs de la muntanya i que conservava una natura rica i diversa, per substituir-lo per bestiar estabulat, estressat i malaltís que consumeix pinsos molt elaborats procedents de camps llunyans, els quals podrien produir aliment humà directament. El resultat és una ramaderia industrial cara, contaminant, cruel amb els animals i insana per a les persones. Mentre, són abandonats els recursos gratuïts de la muntanya, el seu paisatge perd biodiversitat i els pobles es deshabiten. Recuperem la ramaderia extensiva, tinguem animals feliços i gaudim de la seva proximitat. Tot el que d’aquí se’n deriva és altament positiu per a nosaltres, per als animals i per al paisatge. Fem-ho abans no sigui massa tard. Eduardo Saiz Biòleg i il·lustrador

També vaig acompanyar un ramat de cabres de raça pirinenca, més pròpies del bosc, corpulentes i àgils, més semblants al seu ancestre salvatge quant a l’alimentació (prefereixen arbustos i plançons d’arbre) i, per això, són una eficaç eina contra els incendis forestals, perquè eviten un desenvolupament excessiu del sotabosc. El treball dels gossos ajudant al pastor també és un espectacle. És la col·laboració entre dues espècies (l’home i el gos) que sempre m’ha meravellat d’allò més.

ZOO DE BARCELONA 41

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

La història del Kabi L’última cria de ximpanzé rescatada al Congo

urant una patrulla de rutina, un equip de guardes forestals va descobrir un campament de caçadors furtius a Likouala, una zona fronterera al nord de la República del Congo. El campament temporal estava enmig de la selva, ple de pells i de parts de nombrosos animals... i també hi havia una cria petita de ximpanzé, lligada i aterrida. Els furtius van aconseguir fugir, però tota la seva “caça” va ser confiscada i el bebè ximpanzé va ser rescatat. El petit va ser anomenat Kabi, en honor a un poble proper d’on va ser confiscat, Mokabi. Com en altres ocasions, l’equip de l’Institut Jane Goodall (IJG) a Tchimpounga, dirigit per la veterinària gallega Rebeca Atencia, va ser l’encarregat d’acollir el Kabi, que estava molt espantat, però no tenia ferides visibles. Pel creixement de les seves dents, especialment dels seus canins, l’equip de l’IJG va estimar que el Kabi tenia uns dos anys. Se li va fer una revisió veterinària i se li va donar un tractament per als paràsits intestinals. El petit ximpanzé va estar un temps en quarantena, amb un parell d’experimentades cuidadores fent torns per tenir-ne cura 24 hores al dia, i donar-li afecte, menjar i protecció. Aquestes cries solen tenir forts traumes després d’haver

42 ZOO DE BARCELONA

vist morir la seva mare i ser apartats del seu grup familiar per la mà dels caçadors humans. Aleshores se senten sols, abatuts i desprotegits, fins que descobreixen que poden tornar a confiar i que hi ha altres humans disposats a cuidar-los i a rehabilitar-los perquè puguin tornar a viure entre ximpanzés i, potser, un dia retornar a la selva. Però aquest procés de rehabilitació porta temps i molts esforços. De moment, el Kabi ja ha acabat la quarantena i té com a companys de joc a altres cries rescatades, amb les quals passa molt bons moments en un bosc proper al santuari, sempre sota l’atenta mirada dels seus cuidadors. Gràcies als socis i donants de l’Institut Jane Goodall i a l’equip de Tchimpounga, ara el Kabi té una segona oportunitat i pot viure entre altres membres de la seva espècie, compartint aventures i aprenent comportaments naturals. Creix feliç al santuari al costat dels seus nous amics i, a poc a poc, va guanyant força, seguretat i té una família que es preocupa per ell. Institut Jane Goodall Més informació i vídeos del Kabi: www.janegoodall.es

Patrocinadors Revista.pdf 1 19/06/2019 11:57:44 Patrocinadors Revista.pdf 1 19/06/2019 11:57:44

PATROCINADORS

COL.LABORADORS C

Y C CM C

M MY

Y CY

CMY CM

ADOPTANTS MY

K MY

CMY

GOSSET DE LES PRADERIES CUANEGRE Cynomis ludovicianus GOSSET DE LES PRADERIES CUANEGRE Cynomis ludovicianus GOSSET DE LES PRADERIES CUANEGRE Cynomis ludovicianus

GORIL·LA DE PLANA Gorilla gorilla GORIL·LA DE PLANA Gorilla gorilla GORIL·LA DE PLANA Gorilla gorilla

ZOO DE BARCELONA 43