7 dies actualitat de Vinaròs 578 - 12 d'octubre de 2012

n. 578

1,50 €

DL CS-04-01 / ISSN 1578-3529

12 d’octubre de 2012

’ g i e r a f a S l ‘E J.M. Palacio presenta ‘El Safareig’

Vinaròs celebra el

Els Nanos, protagonistes

Festa comparsa Xé, Quin Poc Suc

turisme rural

rodonorsinvictes: ‘Nosaltres els fusterians’

especial

9 d’Octubre

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

EDITORIAL

alicia coscollano

Referents A ‘El Safareig’ es respirava un ambient familiar que entre massatges marca de la casa i converses se colava pels porus de la pell de la ciutat i esdevenia poble. Era d’aquells llocs en els quals es conversava intercanviant escumes, picardia i somriures que caminaven pel fil de la navalla del franquisme. El negoci i retallar barbes i cabells eren un art imbricat en la familiaritat del local, un interior menut de dimensions, però gran en continguts i afectes. De tot això parla el nou volum de José Manuel Palacio que queda emmarcat a la Biblioteca Mare Nostrum de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs. També parla de com un petit local pot convertir-se en un referent en la memòria d’una persona, un univers que deixa petjada en el temps. És curiosa, la memòria. Un gest, de vegades, roman a una retina observadora. Un instant, un pensament, una paraula, un vers, pot superar lleis de la termodinàmica, del caos, i conformar per a sempre part del nostre paisatge. Són paraules que ens han ajudat a créixer, a madurar, a ser més persones, en el sentit integral del terme, a arrelar amb les ungles els valors culturals i socials. I si de referents parlem, i de cultura, i de valors, tenim que acudir al 9 d’Octubre, i parlar de referents singulars, i recordar que estem vivint l’any Fuster. Ho destaquem per si de cas a algú no s’ adonat encara, malgrat “la gran promoció institucional”. És el poble el que el recorda, el que organitza accions de remembrança envers un dels més grans intel·lectuals que ha parit València. Joan Fuster no era un assaig, ni un projecte: era tan necessari com el moviment de translació de la terra. Supervivent gràcies a l’estima i la cura que ha sentit la gent del nostre territori pel seu pols vital, per la seua anàlisi al voltant de les coses.

En un moment de jocs florals als esperits regionals que podrien figurar més que sobradament en la seua galeria de coentors valencianes, commemorem el 90 aniversari del naixement de l’assagista valencià, així com els 50 anys de la publicació de Nosaltres els valencians, i celebrem continuar gaudint d’un dels grans intel·lectuals europeus que ha continuat creixent en el temps malgrat la bota institucional que cau a plom sobre tot allò que no resulta còmode. No creiem que en altres llocs del món un intel·lectual de la seua alçada hagués patit aquest ostracisme, però vivim immersos en una onada de frikisme i patriotisme de voltors. “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, diria el de Sueca. Tot i així, no han aconseguit la desmemoria, ni rematar amb Alzheimer social un record que ha continuat a la trinxera dels

Direcció Alicia Coscollano Masip Subdirecció Julián Zaragozá Baila Consell de redacció Jaime Casajuana, Carlos Catalán, Vicent Beltran, Joaquim Arnau

apassionats per les lletres i pel sentiment lliure, i per una seqüència de vida marcada per un objectiu.

No han pogut sepultar la memòria, tot i la suprema constància administrativa de l’enterrador.

L’honradesa en el treball converteix Fuster en un magnífic referent, en un representant de les lletres que ha superat les pintades a la façana de casa i els artefactes explosius, gentilesa de l’autoodi. I és nostre.

Entre senyeres diverses, esta setmana hem assistit a Vinaròs a actes institucionals, a accions que bateguen cultura, a lectures i recitals, i hem deixat que les paraules es desferen a la boca com caramels de sabors exòtics i diversos. Parlem, escrivim, pensem, de nord a sud l’olor a terra mullada és el mateix, i ens emociona.

El goig es que hi hagi gent que amb 86 anys enceta el gran Jo confesso, de Cabré, o que s’endinse en el Cubaneta meua, de la mà d’Arinyó. Tota una lliçó de desgreuge per als que, malauradament, hem arribat a aquest port a la maduresa. Esta setmana ens han recordat que hi ha qui ha utilitzat la terra per traure rèdit polític però què, nosaltres, els valencians, la hem fet servir amorosament, tendrament i delicada, com un objecte fràgil, subtil i irrepetible, per tal de superar aquesta insuportable levitat de l’ésser instaurada, esta buidor de referents. El de Sueca apuntaria, “no tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble.

Potser és l’única passió noble que reconec en mi”.

No caldria justificar-se, ni reivindicar, ni combatre, ni escriure sobre desgreuges, ni de tarannàs ni idiosincràsies perquè ja deurien estar protegits per l’estima i l’orgull comuns. I si d’alguna cosa ens penedim alguns de nosaltres és de tot aquest temps de ignorància, de tot aquest temps de miralls, de foscor, de retard. 9 d’octubre: invoquem noms. Benvinguda la visió quirúrgica de Fuster ara que hem iniciat un viatge sense retorn.

Col·laboradors Salvador Quinzá, Alfredo Gómez Acebes, Joan Gost, Consell d’Esports, J. M. Palacio, Emili Fonollosa, Gaspar Redó, Juanma Beltrán, Lola Monreal, Carlos Catalán, Noemí Polls, Jesús Arnau, Joaquim Arnau, Enric Pla, Salvador López, David Gómez, Carla Eiras, Rafa Marcos, Emma Bas Secció d’esports Redacció Fotografies Arts, Reula, Difo’s, Alfonso, Francesc, Fotoprix, Prades II, @paricio i Jordi Febrer Publicitat Publi-Vaquer C/ dels Franciscans, 4 entresuelo Tel. 964 45 19 35 Edita Editorial Antinea Tel. 964 45 45 25 Fax 964 45 20 12 E-mail: editorialantinea@gmail.com Imprimix A.G. Castell Impresores S.L. Dr. Fleming nº6 Tel. 964 45 00 85 E-mail: webmaster@editorialantinea.com

Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col∙laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació. Els escrits no poden superar un full a màquina a doble espai.

No s’acceptaran escrits si no estan signats i amb fotocòpia del DNI. La direcció no es compromet a publicar tot el que li arriba.

Pots enviar les teues fotodenúncies, queixes o propostes constructives a l’adreça de correu eletrònic de 7dies Actualitat de Vinaròs a: editorialantinea@gmail.com Abans de cada dimarts a migdia.

Deuen acompanyar-se de nom complet, firma i DNI. 2

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Dos vinarocenses ganan ‘Vinaròs es turismo’ Rafa Danta y Dani Miralles, ganadores del 1er y 2º premio del concurso de fotografía “Vinaròs es Turismo” Han participado un total de 50 imágenes de gran calidad Tras valorar todas las fotografías presentadas, el jurado –integrado por la Concejala de Turismo, Elisabet Fernández, el técnico de Turismo, Gabriel Quesada y el dinamizador gastronómico, fotógrafo y community manager, Marc Prades- decidía otorgar el primer premio y 150 euros a una fotografía presentada por Rafa Danta. El segundo premio y 100 euros para una fotografía obra de Dani Miralles. El jurado valoraba la gran calidad de las imágenes presentadas, lo que dificultaba el veredicto.

También se otorgaban catorce menciones que se repartirán diversos productos, como cenas en restaurantes de Vinaròs, lotes de chocolate,

conservas, queso y sesiones de estética, gracias a los patrocinadores del concurso: Coarvi, Xocolates Creo, Acqua&Estetic y Formatges de Catí, además del Ayuntamiento de Vinaròs.

Desde el 10 de agosto al 30 de septiembre, la Concejalía de Turismo ha recibido un total de 50 fotografías que debían tener como tema cualquier imagen relacionada con los recursos turísticos de la localidad. Se da la circunstancia que tanto el primer como el segundo clasificado son vecinos de Vinaròs pero los autores de las fotografías procedían de lugares diversos como Valencia o Algeciras. Las fotografías participantes pasarán a formar parte del archivo de imágenes de la Concejalía de Turismo destinándose a un uso promocional de Vinaròs.

La entrega de los galardones tendrá lugar en próximas fechas.

‘Mi mano es tu apoyo’ continua recordando a las víctimas de violencia de género E.F/A.C.

La nueva asociación contra la violencia de género surgida en Vinaròs, “Mi mano es tu apoyo” llevó a cabo una nueva concentración frente a las puertas de la casa consistorial de esta ciudad.

Por parte de una de las concentradas, Marisol Gazulla, se dio lectura a un manifiesto en el que se condenaban los continuos casos que se suceden sin cesar y animaba a presentar denuncias cuando haya malos tratos y “luchar porque cambie” la situación, además de proponer la modificación de la ley, si es necesario.

Asimismo, Félx Ferré dio lectura a un poema, escrito por la presidenta de la asociación Maribel Rueda,

especialmente dedicado a una de las víctimas de la violencia de género Marta del Castillo. Entre los asistentes, se exhibieron fotografías de varias de las víctimas, como la vinarocense Esther Ortí. A lo largo de las escaleras del Ayuntamiento, se dispusieron velas y a los participantes se les entregaron claveles blancos que simbolizaban la mano extendida de la asociación.

Una pancarta recordaba que son ya 42 víctimas en lo que se lleva de año, cuando en la anterior concentración, el 5 de septiembre eran 38. Desde la asociación han señalado que cada vez acuden más hombres a las concentraciones.

Cachorros y adultos todos esperan lo mismo: UN HOGAR !!!

Haz que este sueño se convierta en realidad y ADÓPTALOS !!!

ASOCIACIÓN PROTECTORA DE ANIMALES EL CAU 3

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Alertan de una ofensiva contra el autogobierno El PSPV afirma que “se está aprovechando la crisis para iniciar una ofensiva contra las autonomías para desviar la atención y hacerlas responsables de todos los problemas” A.C

La comisión ejecutiva provincial del PSPV-PSOE de Castelló ha presentado una propuesta de resolución mediante la cual se manifiesta la validez de la autonomía y el compromiso en su defensa frente a los intentos de acabar con un modelo de una España plural, diversa y solidaria, que, según han afirmado, ha iniciado el PP al frente del gobierno central. La situación es tan difícil, según han afirmado, que desde el PSPV han recuperado la pedagogía en torno a las palabras autonomía y autogobierno para destacar que son sinónimos de garantía de sanidad, educación, políticas sociales y “reconocimiento hacia nuestra identidad como pueblo”. Y todo porque, según han indicado, “se está aprovechando la crisis para iniciar una ofensiva contra las autonomías

para desviar la atención y hacerlas responsables de todos los problemas”.

Así, el partido socialista insta al presidente de la Generalita, a través de la propuesta, a iniciar un diálogo con ayuntamientos, partidos políticos, sindicatos, asociaciones empresariales y sociedad civil para conseguir un acuerdo en defensa del autogobierno, de la consolidación del estado de bienestar y de la creación de ocupación.

Así mismo, reclaman al gobierno de España a modificar el modelo de autonómica que resuelva el tradicional agravio comparativo con anteriores modelos de financiación, y se exige la media de financiación per cápita en la inversión de infraestructuras a los

PGE, para que el corredor mediterráneo, el AVE en Alicante y Castelló sean declarados actuaciones prioritarias.

Tanto la diputada por Las Cortes Valencianas, Ana Besalduch, como el secretario del PSPV Puertos-Maestrat, Evarito Martí, como el secretario de organización Juan Antonio Beltrán, afirmaban que “nos encontramos en una situación grave y preocupante, inmersos en una cirios que afecta la Comunitat de manera especialmente inmensa, con una Generalitat intervenida”, además de contar con una imagen de la Comunitat que actualmente está “por tierra”.

El PP aprueba el estudio de viabilidad de los Cercanías para antes de finalizar el 2012 La comisión de fomento del Senado aprobó ayer, tal y como ha informado el senador popular Juan José Ortiz, una noción del grupo parlamentario popular instando al gobierno de la Nación a licitar el estudio de viabilidad del servicio de Cercanías entre Oropesa y Vinaròs.

Ortiz ha explicado que “el PSOE presentó una enmienda que solamente buscaba desvirtuar la moción original y que no aceptamos porque no aportaba nada nuevo al texto original de la moción que presentó el grupo popular.”

El senador ha explicado que “con toda

seguridad podemos afirmar que el estudio de viabilidad estará licitado antes de finalizar el año con lo que quedará claro que el único compromiso con estas comarcas en trenes de Cercanías ha sido el del gobierno del Partido Popular.”

Por su parte el portavoz municipal, Lluís Gandía, recuerda que “desde hace 3 meses RENFE ha aumentado el número de trenes Regionales entre Valencia y Vinaròs, pasando de 3 a 4 trenes diarios, y los trenes ALVIA entre Vinaròs y Madrid son una realidad

desde Semana Santa, siendo ambos hechos una demostración del interés del gobierno del Partido Popular en solucionar el déficit de las comunicaciones ferroviarias a las que nos condenó el gobierno socialista.”

Una esmena del PSPV demana que les rodalies no se limiten a qüestions econòmiques El PP rebutja en el Senat la proposta socialista de no limitar la viabilitat de la línia de rodalies a Vinaròs, a qüestions econòmiques El grup popular en el Senat ha rebutjat aquest matí l’esmena presentada pel senador Enrique Navarro, perquè no solament es tinguessin en compte criteris econòmics a l’hora d’estudiar la viabilitat d’impulsar una línia de Rodalies de Renfe entre Castelló i Vinaròs. Així o ha explicat el senador, qui s’ha encarregat de defensar l’esmena i qui ha insistit que es tinguessin en compte criteris mediambientals i socials, “per evitar que el mer estudi econòmic descarti aquesta

4

línia tan important per a tot el nord de Castelló”.

El debat s’ha produït entorn d’una proposta del Grup Popula per demanar l’elaboració de l’estudi de viabilitat aquest any i precisament la sospita que, per criteris de rendibilitat econòmica exclusivament, el ministeri descarti engegar-la, ha portat al grup socialista a plantejar una esmena perquè es tinguessin en compte qüestions tan importants com la necessitat de

cohesionar el territori; de facilitar el transport d’usuaris de tot el nord de la província, així com de reduir el transport amb cotxe privat, la qual cosa, sens dubte, contribuiria rebaixar la contaminació”.

“Molt ens temem que la veritable intenció del PP és buscar una excusa perquè el ministeri de Foment pugui donar una nova garrotada a la nostra província, com ja ha fet al paralitzar l’AVE de València a Castelló i esborrant del mapa el Corredor Mediterrani.

Escepticismo e ironía ante el hallazgo de petróleo en poblaciones del Maestrat

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

actualitat

La Barana Emma Bas

Testigos de las primeras prospecciones recuerdan “las pruebas realizadas en el barranco de Givalcolla y los comentarios sobre una enorme bolsa de petróleo en todo el Maestrat” 3x4info

“Fue en los años 70 cuando una única persona con un compresor realizaba perforaciones de 10 o 15 centímetros de diámetro hasta cierta profundidad para, una vez allí, explosionar algún producto químico”. Lo recuerda perfectamente José Daniel, un vecino de Catí que vio como “por todos lados” pero, especialmente, en la zona de Givalcolla, un barranco que baja desde Vallivana y a medio camino entre la N-232 de Morella y Catí, se realizaban cientos de perforaciones.

De aquello todo el mundo se acuerda. “Dijeron que se había encontrado petróleo y que había una bolsa grande por toda la zona del Maestrat, aunque después centraron sus esfuerzos en la Salzadella, ya sea porque está más bajo o por algún motivo”, explicó ayer. Este vecino de Catí también señaló que “parece ser que, bien por el coste de su extracción, por la profundidad o volumen, por el precio de entonces de los combustibles, o su poca rentabilidad se aparcó el tema. Pero hoy tienen maquinaria mucho más moderna y todo lo tienen más fácil y con un producto a precios de mercado muy elevados, por lo que debe ser más interesante para ellos”. En las inmediaciones, el consorcio Shell - CAMPSA perforó desde 1973 hasta 1989 al sur del Delta del Ebro –en lo que hoy es el almacén submarino del proyecto Castor- donde extrajo 56 millones de barriles de petróleo pesado (en

caudales de hasta 40.000 barriles diarios) a través de un conjunto de pozos.

La noticia, publicada el martes por Levante de Castelló, ha corrido como la pólvora. “De momento la gente se ríe, hace bromas, hablan de la piedra que hay en la finca de uno y del otro en el bar”, señalan a la espera de novedades en el tema. David Roca, un vecino de Catí residente en Benicarló opinó que “si hacen las cosas bien y son respetuosos no me parece mal que aprovechen los recursos naturales existentes, como se hace en otros territorios. ¿Porqué no?”, señala. En su opinión “se deben evitar los problemas a particulares o los timos a ayuntamientos como se dieron con los aerogeneradores, que se vendió como una panacea y luego se han quedado allá”, señala. Para este ingeniero “ahora las renovables no son rentables sin subvenciones. Lo ideal serían fuentes renovables o biodiesel, pero si hay petróleo y es compatible con otras iniciativas industriales locales adelante, porque el beneficio será para todo el pueblo. Por otro lado, desde Vinaròs los socialistas Ana Besalduch y Evaristo Martí, pedían la pasada semana a la consellera de Infraestructuras y Medio Ambiente, Isabel Bonig, que muestre “más sensibilidad” con las localidades del norte de Castelló afectadas por el proyecto de prospecciones en busca de petróleo.

Gecen critica que sólo se proponga para Els Ports y el Maestrat cementerios nucleares o fracking mientras el Consell recorta las ayudas turísticas al interior.

Desde Gecen, por su parte, han advertido que el fracking es una técnica extraordinariamente agresiva por lo que varios países europeos han aprobado moratorias o prohibiciones Perforar y fracturar la roca inyectando a altas presiones una mezcla de agua y arena con gran cantidad de productos químicos muy tóxicos de los cuales se recupera entre un 15 y un 85% es la técnica propuesta para extraer hidrocarburos. Contaminación del acuífero, consumo masivo de agua, contaminación del aire por compuestos volátiles, grandes infraestructuras que destrozan el paisaje, subida a la superficie de metales pesados y productos radiactivos procedentes del subsuelo, etc. Todo

ello con graves efectos sobre la salud y el medio GECEN culpabiliza al Consell del abandono de las comarcas del interior y pide al Consell que si tiene que retirar alguna cosa no sea las ayudas turísticas sino propuestas nefastas para el medio ambiente, la sostenibilidad y la salud como el fracking.

L’emancipació femenina: un mal negoci Parlava fa pocs dies amb una amiga i em suggeria d’aprofitar aquesta columna per comentar el paper complicat al qual ens afrontem les dones de tota una generació –la meua-. Nascudes als anys 70 o primers 80 i filles, en la gran majoria, de dones que no es van incorporar al món laboral –o en cas de fer-ho, en condicions precàries- vam ser instruïdes per a “no haver de dependre económicament de cap home”. Una màxima que vam assumir, des de l’inici de la vida escolar fins al final, en l’accés, en molts casos, a carreres universitàries formant part de la primera generació en moltes famílies en arribar a la Universitat. Després dels estudis, la faceta professional ha pogut esdevindre més o menys exitosa depenent, òbviament, de la capacitat de cadascuna.

El principal problema es que nosaltres vam ser educades per a ser igual que els homes a tots els efectes, però, al contrari, els nostres companys no van ser educats en la corresponsabilitat, amb la qual cosa les relacions familiars i les laborals es troben en un clar desequilibri entre homes i dones.

Llegia fa poc una frase que retrata aquesta qüestió de forma ben clara: “La dona ha sortit de casa, però l’home encara no ha entrat”. Quin mal negoci! És a dir, a nosaltres, les dones, se’ns demana complir al terreny laboral –com no pot ser d’una altra manera- però també portar al cap la logística de la casa, amb tot el que això suposa. A més, obviament, de ser mares i ser-ho bé. Ah! I ser comprensives amb l’home, oferint el misògin “descans del guerrer”. Mentre, i amb sort, potser l’home “col·laborarà” encarregant-se d’alguna tasca domèstica o fent-se càrrec del fills “a temps parcial”. Òbviament, estic generalitzant i espero que hagen moltes excepcions a aquesta regla. En el círcul en què em moc, no n’he trobat moltes però tant de bó les hi hagués, seria senyal que alguna cosa està canviant a la nostra societat.

Si a tot això afegim la dictadura de la imatge –cruel amb les dones que passen dels trenta però alhora tolerant amb els homes-, fa que ser dona, treballadora i mare, en els nostres temps, no siga gens fácil. Com a alternativa i consol, ens queda una forma de revolució silenciosa: educar els nostres fills per a què la història no es repetisca.

5

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Los padres de Jonathan se desplazan a Chicago

Cruz y David, los padres del Jonathan el niño de Vinaròs que sufre anemia de Fanconi, ha informado de que ya cuentan con instrucciones de los médicos de CHICAGO. Así, el próximo día 21 de noviembre la familia de Jonathan se desplazará hasta aquella ciudad. En el aeropuerto, tal y como nos han contado David y Cruz, les esperará Salvador Vergara, un español que reside en aquella ciudad y que está ayudando a la pareja. Él ha sido el que ha alquilado un apartamento en el que se van a instalar durante el mes que dura el tratamiento.

Aun así, Cruz y David han recordado que no van a dejar de recoger tapones hasta la su regreso de Chicago, “siempre contando con vuestra colaboración, nuestra familia y amigos se encargaran de la recogida, a nuestro regreso de Chicago, si no nos hicieran falta, nosotros mismos haremos llegar todo el resto a otros niños”. “Muchísimas gracias por estar todo este tiempo a nuestro lado apoyándonos, porque gracias a vosotros podemos a un luchar por nuestro hijo”. “No dejéis de apoyarnos”.

6.400 personas pasan por la Biblioplaya

VACUNACIO CONTRA LA GRIP 2012 Gandía afirma que se a conseguido el objetivo de “seguir prestando un servicio pero con un menor coste que el pasado año”

A PARTIR DEL 15 D’ OCTUBRE JA POTS DEMANAR CITA AL CENTRE DE SALUT TELF. 964 47 75 00

6

El concejal de Cultura del Ayuntamiento de Vinaròs, Lluís Gandía, ha informado que “durante los 3 meses en que la Biblioplaya ha estado abierta al público han pasado por la misma un total 6.438 personas, lo que representa una media superior a las 75 personas diarias.”

Gandía recordaba que “este año la Biblioplaya ha permanecido abierta desde el 16 de junio hasta el 14 de septiembre,

un periodo que coincide con la máxima afluencia de visitantes a nuestra ciudad.”

Los datos de la memoria indican que durante estos tres meses han sido 2.131 hombres y 1.764 mujeres las que han pasado por las instalaciones de la Biblioplaya. Por su parte los niños han sido 987 y las niñas 1.556.

El edil ha destacado que “en la Biblioplaya han sido 81 las personas que han aprovechado para hacerse socios de la Biblioteca de Vinaròs y que se han realizado cerca de 300 préstamos de libros.”

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

“El pitjor inici d’any escolar” Leo en la prensa local que se ha concedido el V premio Manuel Foguet de Periodismo a don Alfredo Gómez Acebes; me alegré al leerlo y le felicito. Escribí en cierta ocasión sobre sus crónicas referidas a la historia de Vinaròs, te hace enterar de cosas, unas curiosas y otras sobre hechos importantes ocurridos, que quizás hacen que hoy tengamos cosas que produjeron que Vinaròs sea hoy lo que es. Repito, gracias y felicidades; creo por mi parte que Amics de Vinaròs al conceder este premio al sr. Gómez Acebes han estado muy acertados, por lo que también les felicito.

En una de las revistas locales de esta semana hay un comentario con unas fotos de Antonio Bienvenida en el Casino de 1962; se citan los nombres de los Sres. que están en las mismas y en una se dice que aparece Eduardo Torres. Un servidor diría que es Juan Bta. Torres Sabate, de quien fuí compañero de trabajo muchos años en el banco de valencia. En aquella fecha el sr.

Eduardo torres -si es que vivía, si bien pienso que no- hubiera sido mucho mayor que el que se ve en la fotografía, los demás sí son los que se citan.

Escribí en cierta ocasión la procesión de coches en la calle Arcipreste Bono por marchar detrás de la cuba que regaba los arboles allí existentes. Se ve que es ya costumbre. Creo recordar que fue el miércoles de la semana pasada, cuando a las ocho y media de la mañana repetí la procesión, siendo una hora que el tránsito por aquella calle es bastante concurrido, siendo quizá el motivo la entrada de los alumnos en el colegio de la Consolación. Cuando te encuentras con estas -voy a llamar tonterías- solo tienes una solución, paciencia. Para cruzar la citada calle, desde la plaza de la Mera hasta la avda. País Valencià, me costó unos diecisiete minutos, quizá con menos vas hasta Benicarló.

Formo parte de la coral García Julbe, el domingo día treinta conjuntamente con una coral de Castellón realizamos un concierto en la Iglesia Arciprestal con una muy buena afluencia de público, que de haberse hecho en el auditorio, no hubiesen habido suficientes butacas para estar todos sentados ¿cuántos años hace que se ha hablado de la construcción de un auditorio? ¿Cuántas poblaciones habrá de casi 30.000 habitantes con un auditorio de 187 butacas? Cuando actúa la banda no tienen asiento ni los familiares de los músicos, quizá digo esto por formar parte de una de las agrupaciones musicales de Vinaròs.

Ni una, ni grande, ni libre Lluís Batalla “És impensable que sea divisible, somos una gran nación, y la gente, nuestra gente, ha aprendido a vivir y respetar en libertad”. On he sentit tot aquest discurs? Quan l’he sentit?.... Ah, sí, Una , Grande y Libre.UNA , GRANDE Y LIBRE. España, país de Capdills, sin ir más lejos. Qui deia que la transició havia acabat? La Espanya de pandereta, o l’Espanya de la piloteta,l’España que té el sentiment nacional emborratxat de Reflex, el que es posen els màxims representants de l’orgull espanyol, els futbolistes milionaris.

Els futbolistes, ...el futbol, curiòs espoirt i curiosa teràpia social. Allò que va passar al Camp Nou diumenge passat era política, i la política “no s’ha de barrejar amb l’esport”. Estem segurs que allò que ha fet que es done l’esquena als polítics és la capacitat d’enriquir-se o serà la hipocresía.Tots els periodistes a Madrid s’escandalitzen : a Barcelona, a Catalunya s’ha polititzat l’esport. Franco mai va polititzar l’esport. Suàrez mai va polititzar l’esport.

Felipe tampoc. Aznar, no. Zapatero tampoc. I Rajoy,...sí ( d’acord amb la tesi de New York Times, que sempre menteix).

La mentida en forma d’hipocresia, és la que ha matat una certa classe politica. La transició de la dictadura de Franco a això que es diu democràcia, al final, veient certes reaccions dels partits grans,veient com es tracta a la gent que es manifesta al carrer, veient reaccions d’antiabalots, ha estat nomès un canvi d’estatus. La transició ha España és nomès un canvi d’estatus de la classe dominant. Aqui segueixen manant els de sempre.

La hipocresia en forma de mentida és qui diu que si un poble vol caminar sol, hauran de ser la resta de pobles qui ho decidiran. I haurà de ser una majoria més que nombrosa. Ara a l’estat espanyol hi ha un govern en majoria absoluta que ho fa gràcies a que l’han votat el 30% d’espanyols, i és una votació vàlida; però a Catalunya per a veure si vol anar sola o no, és previsible el resultat de la votació,ha de guanyar per més de la meitat de ciutadans. Fer numeros a España sempre li ha anat bé, sempre compta a favor seu.

Em ve al cap una familia imaginaria, molt unida, que té un tiet que viu amb ells , un tiet multimilionari i que posa diners al pot familiar tots els mesos per a que no li falte res als seus. Un bon dia, vol marxar, pensa que ha de marxar, i la familia decideix tancar amb pany i clau la porta: han de votar si el tiet pot marxar o no.... increïble , no?

Doncs ,més increïble és España

Mª Dolores MIralles La tornada al col.legis i als centres de Secundària, després de les vacances d’estiu, marquen l’agenda de la majoria de les familias vinarossenques. Aquest inici del nou curs escolar no ha pogut ser pitjor, encara que des de el govern (autonòmic i local), s’ha fet una crida a la calma i tranquilitat. Moltes families a dia d’avui estan molt “preocupades”.

Un dels temes més candents, ha estat la retallada en el transport escolar als dos institus vinarossencs.

Fins ara la Generalitat Valenciana, finanançava 7 línies (insuficients), que es complementaven amb l’aportació de 13.000 € mensuals per part de l’Ajuntament de Vinaròs. El criteri que ha adoptat la Consellera d’Educació, Mª José Català, “ens té al.lucinats”, al basar-se en el criteri de 3Km en línea recta com a barem per tal d’establir els alumnes que deuen pagar pel servei de transport. Aquesta mesura suposa que estan exclosos d’aquest servei gratüit tots els alumnes que viuen en la costa Sud, els que resideixen al centre del casc urbà així com tots aquells que viuen més enllà de la platja del Barco de Badoro.La honorable consellera, no s’ha assabentat que ara per ara no hi ha cap camí recte que ens porte als instituts sense creuar la CN- 340, totalment intransitable, perquè sempre va de gom a gom. Per la qual cosa abans d’imposar algun criteri cal tindre en compte les característiques de cadascun dels pobles que es veuen afectats. Els alumnes de Secundària, per poder assistir a classe, s’han vist obligats a la compra dels tickets,per utilitzar el servei( 117 € aquest trimestre). Si a aquesta nova despesa li afegim: la pujada del IVA, la recuperació de la taxa d’escombreries (38€), la imposició de la taxa del Consorci (79,50€), la manca d’ajudes per a llibres de text, suposara una despesa de més 500 € per familia, quantitat a dia d’avui, inassumible per a moltes families per la falta de treball que estem patin a la nostra ciutat. Una volta més, l’equip de govern no ha mostrat cap sensibilitat cap als vinarossencs, perquè tots som conscients menys ells, que són temps de dificultats per a molts dels nostres veïns.

Les notícies dels nostres pobles www.vinarosnews.net

7

A T N E LA V n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

YA A

ELS DIARIS Plaza Jovellar, 15 - 12500 VINARÒS

Canviem el pas

Vinaròs diu Prou En l’actualitat assistim a l’afonament dels somnis i de les il·lusions de moltíssimes persones que comencen a veure i a viure la vida com un autèntic turment. Emancipació, feilcitat, seguretat en el treball, horitzó de vida plena són anhels cada cop més allunyats de la realitat política, social i econòmica dels nostres temps.

Després de la dècada miraculosa d’Espanya (1.998-2.007) queda ara un país en descomposició. Tots hauríem de reflexionar sobre el nostre passat més recent. La factura que ara se’ns vol cobrar és descomunal, bàrbara.

I el que és pitjor, volen que la paguem tots. Amb el nostre futur.

A VdP ens neguem a acceptar aquesta realitat. Pensem que és mentida que no hi haja cap alternativa a la política actual. Se’ns diu que les retallades, la reducció del dèficit, la política d’austeritat és l’únic camí possible. Però la realitat ens diu que este camí comporta un augment terrible de la pobresa i de l’exclusió social, generant cada cop una major desigualtat.

També aquí, a Vinaròs, cada vegada més famílies tenen més dificultats per arribar a final de mes.

I cal ser conscients que amb l’augment de la desigualtat augmenten els problemes socials: més delinqüència, més trastorns mentals, més violència, més mortaldat infantil, major angúnia, més inseguretat, etc.

Els efectes devastadors d’estes polítiques impulsades des de Berlín, Brussel·les i acceptades per Madrid només queden parcialment mitigades pel suport familiar i el treball d’ONG’s.

Natros, davant d’aquest escenari tant descoratjador, no tenim solucions màgiques però sabem que a la vida no hi ha un únic camí possible. I que el camí que estan adoptant els Governs no és el que ens convé.

Trobem a faltar en el debat polític termes com auditoria del deute, deute odiós, suspensió de pagaments, avantatges i inconvenients de l’euro. Creem arribada l’hora que la comunitat es torne a implicar en la política ja que el que està en joc són les nostres vides; el nostre futur.

Sabem que els Governs ens volen callats, que no volen escoltar la nostra veu, però natros no els donarem el gust.

Per això des de VdP volem oferir a la gent de Vinaròs un marc per al foment del debat i la cerca d’alternatives polítiques. Volem també continuar posant en pràctica accions de protesta que expressen el nostre profund malestar. I volem que vatros ens acompanyeu.

Així que si voleu seguir-nos en esta empresa, acudiu el proper dijous 18 d’Octubre a la Casa de la Cultura (antiga Biblioteca) on ens reunirem a les 20:15. Vos esperem.

Técnico Superior en Desarrollo de Aplicaciones Informáticas y Administración de Sistemas Informáticos

SE OFRECE PARA TRABAJAR

EN EL SECTOR INFORMÁTICO Conocimiento de Idiomas, capacidad de incorporación inmediata.

Tel. 688 659 330 - mcpalanques@gmail.com 8

El Valencians que som? Un País? Ho una comunitat de veïns?

Vicent Beltrán A les eleccions autonòmiques passades el resultat obtingut pel PP, fou en certa manera una sorpresa, doncs fins i tot el candidat guanyador a la Presidència, sr Camps, estava imputat en afers gens clars, fou jutjat i declarat innocent. Però queda pendent la financiació del partit. I els casos de presunta corrupció, 10 diputats, imputats estant sentadets a les Corts, aferrats a la poltrona i a la paga, que no son 400 euros.

Aquet any fa 50 de la publicació del llibre de Joan Fuster, Nosaltres els Valencians, i rellegint-lo ens dona més d’una clau del perquè el PP tenint la sospita de presunta corrupció, que sobre passa la llum roja, els voten majoritàriament. Que a la introducció de la segona edició diu: “ningú no tindrà cor autoenganyar-se.

Si hi ha res que tothom veu a la clara, és aixó: que “fallem”en tant que poble normal….. No caldrà que jo faci ressenya, ací, de les manifestacions habituals d’aquet desballestament. Son un trist teixit d’abandons, desídies, de timideses, de mimetismes estèrils ; una barreja de localismes inútil i de conformitat provinciana, una progressiva depauperació social. Indiferents o mistificats, els valencians vivim presos en una espècie de passivitat confusa, que no encertem a superar: passivitat concertada sobre la nostra condició de valencians. Tota comunitat mitjanament sana manté, per damunt o per sota dels seus antagonismes interns, uns nexes de solidaritat bàsics, gracies als quals continua afirmantse en ella mateixa i és ella mateixa: son aquets nexes el que, entre nosaltres, van relaxant-se de mica en mica, debiliten, s’esvaeixen. Encara el gentilici “valencians” vol dir alguna cosa, naturalment, i més que no sembla a primera vista: però la seva força vinculatòria i estimulant queda rebaixada, restringida, quasi ineficaç....”

I nosaltres afeixiriem que totes les campanyes en contra dels catalans, el Català, i en el fons contra lo que diem Valencià, majoritàriament a València, per la dreta botiflera i castellanitzada, és enveja.

I diríem més, no és res més que complexes d’inferioritat.

DONACIÓN DE SANGRE VINARÓS CENTRO DE SALUD DÍA 15 DE OCTUBRE HORARIO DE 16:30 A 20:30

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Per anar de “Palmeros” no anem a cap lloc Jordi Moliner Calventos No vaig puge estar de veure a estones l’acte de l’entrega del Grinyó Ballester 2012, i el que vaig veure em ratifica la nostra decisió de no anar a l’acte. Només escoltar al guardonat dient que “jo hem mereixo el guardó”, només per aquesta falta d’humilitat ja no es mereix el guardó, ja es veu el talant d’aquesta persona. També es de ressaltar el comentari del Sr. Alcalde dient que només estaven els que feien falta, per això, no vam anar per què no fèiem cap falta. Per anar de “palmeros“ no anem a cap lloc. Amés la nostra idea del que ha de ser el Grinyó ja l’hem expressat moltes voltes i es molt diferent a la que en aquestos últims anys es fa.

Hem vist al diaris comarcals l’intenciò d’una empresa estatal de fer prospeccions petrolifiques a la nostra comarca, què passa?

Estàvem molt tranquils, primer la planta de residus de Cervera, després el Projecte Castor, i ara això, que passa que volen desfer la nostra comarca? Però no estàvem potenciant el turisme rural i cultural així com el valor de les nostres terres? Ara ens ompliran la nostra terra de prospeccions per buscar petroli pel mètode del “fracking” és un mètode altament perillós i amb molts problemes mediambientals. Un mètode ja molt empleat en els Estat Units que ha creat múltiples problemes de contaminació d’aqüífers i rius a causa de substancies químiques i metalls pesants.

Des de Bloc-Compromís sempre estem alertant d’aquestes coses, però això algú ho ha de fer ja que els dos grans partits, en casos com aquests, pareix que defensent a les grans empreses que als ciutadans.

D’exemple en tenim un de molt clar, el Projecte Castor, una instal·lació que abans de ficar-se en marxa ja no fa cap falta, i que damunt segons un article de la premsa provincial només ha creat 15 llocs de feina, a espera de la contestació de l’empresa, eixa es la riquesa que tenia que aportar a la nostra ciutat? On estan ara aquells partits de Vinaròs que s’omplien la boca dels beneficis del Castor?

Voldria fer un punt i a part i aprofitar aquest article per donar el meu adéu a una persona, que ha sigut tot un exemple de valentia i de saber aprofitar la vida, doncs, a pesar de la seua malaltia i el patiment que ha tingut durant els últims anys, mai a deixat de somriure i d’animar als que el coneixíem, Rafa va per tu, un plaer haver-te conegut, descansa en pau.

Tots eren culpables... I encara ho són Ramon Puig Un títol encertat d’un dels columnistes preferits que dóna peu a continuar furgant en el passat immediat per manifestar que qualsevol temps modern no és millor.

Doncs, sí, els culpables franquistes eren uns afeccionats comparats amb “l’esquerra democràtica”. El període de degradació més intens de l’última centúria ha estat el de 2004 i 2011, en què el PSOE va trencar totes les alertes sobre la prudència, seny i control de l’economia capitalista i lliurà els quatre genets de l’apocalipsi: la pesta del consumisme compulsiu, la guerra contra els valors humans, la fam d’especulació i corrupció, i la mort del pensament lliure.

L’endeutament astronòmic resultant ha enfonsat econòmicament un Estat que s’ha llançat sobre la jugular de la població treballadora per dessagnar-la fins a la hipotètica recuperació dels actius financers balafiats.

Destruïda la capacitat social de resistència, la resignació s’ha apoderat de la majoria, i la resta, mutilada per la impotència, només és capaç de pidolar inútilment que la mamella de l’Estat continue rajant com abans.

Només una reduïda minoria, joves poc disposats a ser carn de canó com els seus pares, intenten resistir-se a una vida d’esclaus del treball i creuen que és possible una vida més humanitzada, respectuosa i comunicativa. Són els únics amb iniciatives, però quan alguna té ressò mediàtic, apareixen els corbs dels sindicats i partits d’esquerra, per capitalitzar-ne l’esforç i reconduir-lo al molí del sistema, convertint el que volia ser una alternativa a la partitocràcia, en un rosari de reformes que xoquen, una i una altra vegada contra el mur de l’Estat.

La barbàrie del “progrés i la modernitat”, en només tres segles, ha recorregut el planeta com una plaga de corcs que ha buidat els cervells, programant-los per rebutjar els valors immaterials, odiar el passat rural i magnificar l’antiestètica, la incomunicació, la infelicitat, la violència i la incultura de l’era industrial.

Sí, el franquisme fou culpable d’iniciar la cimentació de la costa litoral però la socialdemocràcia d’haver-la recobert completament i expandir-la cap al cel. Ho ha pogut fer amb la connivència dels qui “en nom de l’esquerra”, consideraven, i avui encara consideren, que tota alternativa al “model industrial i consumista” és tornar a la caverna.

En la meua opinió, fa més d’una centúria que la població viu a la caverna de Plató, però actualment la caverna s’ha convertit en un infern.

Carta al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana Jordi Romeu Mitjançant la pàgina oficial del PP, ens vam assabentar, com la majoria dels vinarossencs, de la seva estada a Vinaròs juntament amb el també president de la Diputació, Javier Moliner.

Vam ser coneixedors de tal honorable visita, a través d’una foto en la que sortien acompanyats per l’alcalde Juan, a hora de dinar i el passeig com a escenari elegit.

Segons el peu de foto, entre plat i plat, van tractar assumptes importants referits a la Sanitat i l’Educació, i no sabem si a conseqüència de l’eufòria produïda pel cava, van assegurar als presents que ben aviat veurem resultats.

Sr. Fabra, a mi, com a portaveu del principal grup de l’oposició al consistori vinarossenc, m´hagués agradat, aprofitant el fet de la visita d’un “Molt Honorable” (cosa que feia més de 10 anys que no es produïa per terres vinarossenques), ensenyar-li la nostra bonica ciutat així com les seves carències, i poder debatre com a persones adultes i madures, tots els punts de vista i solucions possibles.

Desconeixem el motiu del perquè no se’ns va informar de l’acte, encara que ens els imaginem, però tot i així, li puc ben assegurar que a banda de llagostins i arrossos, la nostra petita ciutat es sent escanyada econòmicament pels impagaments i els deutes acumulats que té la Generalitat Valenciana amb el nostre municipi.

Al no haver estat possible aquest intercanvi d’opinions, ens han quedat unes qüestions que li volem fer arribar, i que els seus companys de partit li comunicaran sense dubte: • en primer lloc, l’ocupació; ens agradaria saber si la Generalitat farà alguna cosa al respecte, tenint com té totes les competències.

• la segona qüestió, és sobre educació; ens pot assegurar si les obres del col·legi Jaume I i la remodelació del Vilaplana començaran aquest any?

• la tercera, infraestructures; en el seu Plan Confianza, es va incloure la piscina municipal, ens pot donar algun termini per aquesta infraestructura?

• i per acabar, m’agradaria saber quan posarà solució als problemes del transport escolar, a les beques de llibres i menjador impagades, a la pujada de taxes universitàries, al copagament de medicaments, a la congelació salarial dels funcionaris, a les llistes d’espera de l’Hospital...

Ja veu Sr. President, al nord del País Valencià, encara que es cregui que esmorzem llagostins a diari, també tenim les nostres dificultats.

FE DE ERRADES: les fotografies de la boda que van aparèixer la setmana

passada (data 5/10/2012) a les pàgines centrals, a la publicitat del Restaurant Pau, no pertanyen al fotògraf Javier Roda 9

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

4ª dècada. Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble

Vinaròs un poble aturat. Un poble amb molt d’atur L’excusa de la crisis europea no serveix per justificar la paralització total de les obres promeses, i programades, les que estan a mig fer, aturades, i les que estan acabades i què l’equip de govern del PP no sap que fer amb elles. Fer el llistat d’aquestes obres, aturades, és molt fàcil, tots les estem veient, i algunes les estem patin. No parlarem dels molts PAIS aturats, Vinaròs sembla un formatge ple de forats. No farem distinció al fer la llista de les obres aturades, de les que estan fetes, que l’equip de govern no sap que fer d’elles.

Estan aturades les obres del Port, al desembre farà un any que no s’ha pegat ni una paletada, està aturada fer la nova llotja del peix, el nou moll, la fabrica del gel, la sala de manipulació, més les casetes auxiliars. (sembla que els diners del Castor s’han acabat). Estan aturades les obres de la variant de la N-340, el Castor i l’hort de tarongers, la guarderia, la A-68. Solucionar la contaminació de la platja,i la bocana del Servol quant plou. Refer els espigons i l’aportació d’arena per protegir el passeig, que tenen un pressupost de 6 milions d’euros, amb una moció de Migjorn aprovada per unanimitat al ple de juliol, per demanar (l’han demanat?) al govern central el acomplir els compromisos adquirits.

No saben que fer amb l’ampliació del Hospital Comarcal, el Centre de Dia, el Vinalap, circulació del passeig etc..

Dos obres aturades, que son cabdals pel rellançament econòmic de Vinaròs i Comarques veïnes, son la A-68, més adequar el port per poder entrar dins les Autovies del Mar, que pregona la Unió Europea per traure milers de camions contaminants de les carreteres, i que aquet port de Vinaròs, tants segles demanat, sigue el port del Aragó, (amb el “permís”casolà de València i Castelló) complementat amb el futur Corredor Mediterrani, corredor boicotejat, com sempre, pel centralisme genètic de Madrid, que vol que passe per la Puerta del Sol, en aquet tema el PSOE i PP de Madrid, van de la maneta Lo que no està aturat és l’afany recaptatori i retallador del nostre Ajuntament, la Generalitat i Govern central. Retallades brutals als nostres drets Socials, Econòmics i Sanitaris, que clarament han fracassat. Però, com l’ama de Europa ho mana, acotar el cap, i!! sí senyora, senyora¡¡ lo que vostè mane. !!Mai tant pocs, han tingut tant¡¡ !! Mai tants, han tingut tant poc¡¡

Com interessi Manuel Villalta Ultimament s’aquesta parlant i molt de les retallades en sanitat que aquesta realitçant el govern central del Sr. Rajoy. Si escoltem a representants politics del Partit popular de qualsevol lloc de l’Estat espanyol, donant les seves opinions i fent les seves argumentacions, aquestes estan més que justificades,fins i tot que la ciutadania espanyola encara ha d’estar agraïda,ja que aquestes mesures i algunes altres que encará es pendran, són per a una major qualitat es tracta d’un sanitària per la ciutadania i un millor futur per a la mateixa.

Però si escoltem als partits de la oposicio,s indicats,associacions,plataformes i gent en particular,comprovarem que les seves opinions i argumentacions són totalment diferents unes de les altres.

Se entenen com a normal que cadascun expressi les seves opinions i argumentacions segons entengui que li interessa, o que la seva versió entengui que és l’encertada. Encara que aquests comportaments en moltes ocasions porten a la ciutadania a la confusio, al desengany i fins i tot a pensar que se’ls aquesta prenent el pèl. I més encara quan es tracta d’un tema com és la Sanitat. Moltes vegades sobretot en campanyes electorals hem escoltat dels representants politics frases com”Amb la salut no es juga.” I és cert que amb la salut no es deu jugar,com tampoc utilitzar-la segons interessi.

La ciutadania com és normal es troba algo despistada i desorientada per la confusió que han generat diferents opinions, versions i contradiccions.

També han contribuït al mateix temes com, l´ copago dels medicaments,el pagament d’alguns serveis, el dret a la sanitat o no d’alguns ciutadans i ciutadanes per motius de l´ seva situació,i alguns més que han fet que la ciutadania es trobés en un moment de confusió i desconcert.

Però bé, ja estem anant sortint de dubtes,ja que ja és aquestan prenent algunes de les mesures anunciades i ja s’ va aclarint la situació.

Com també dels qui seran els que paguessin les conseqüències de les mateixes, amb la perduda de qualitat i gratuïtat d’alguns serveis.

El que sembla es tracta d’un ser que no té cap dubte sobre el tema, pero a la seva manera i fent la seva versió és el equip de govern del Partit Popular a l’Ajuntament de Vinarós.

Les opinions i argumentacions exposades pel equip de govern hens agradaria que fosin verídiques. Pero pel que estem comprobant fins hara no s´ajusten gens al manifestat en algunes ocasions pel equip de govern de l´Ajuntament de Vinarós.

Pero clar cadascun exposa els temes “COM INTERESSI “

www.miraquebo.com

10

Cordó mediterrani Que se’n ha fet del cordó mediterrani? Que se’n ha fet de l’enllaç amb Europa que, entre d’altres coses serviria per a que els nostres productes tinguessin una millor sortida cap a Europa i per lo tant una millor presència a la resta del continent i del mon?. Ara sembla que el nostre cordó mediterrani, abans dit arc mediterrani, obra capdavantera i primordial del Consell Europeu, passa a un segon o a un tercer pla en les prioritats del govern central i el govern autonòmic, en un altre temps tan reivindicatiu amb el cordó i que ara sembla que ha claudicat de totes i per totes per afavorir mes encara als capitalistes de torn i de retruc a les autonomies que no tenen ni la capacitat ni els productes a exportar que tenim nosaltres.

Segons ha anunciat la ministra Ana Pastor( segons diu el Periódico Mediterraneo del 26-09) Ara , volen construir només un tercer carril que aniria encastat entre els altres dos per adaptar les nostres vies a l’ample Europeu. Fins aquí estaria relativament bé i podria ser un primer pas per a uniformar l’ample de via i adaptar-lo a l’ample estàndard d’Europa. Però el tercer carril, que en una primera fase aniria de Castellbisbal a Vinaròs, ara només arriba a Tarragona. O sigue que el cordó mediterrani perdria la causa i el motiu principal pel que va ser ideat i que era posar a l’abast europeu i del mon les nostres taronges els nostres mobles les nostres industries tèxtils el nostre peix... i les del sud de la Península.

Mentrestant a la resta de l’estat Español continuen fent-se obres faraòniques i que no serveixen de res, millor dit si que serveixen i es per als interessos dels capitalistes, (Aquí a Vinaròs tenim un exemple amb el Castor o ben a prop amb l’aeroport de Castelló).

A la resta de l’estat continuen prioritzantse obres com puguen ser el cordó cantàbric, el cinturó central tots dos no considerats ni prioritaris ni oportuns per Europa i la munió d’autopistes i d’aeroports que pul·lulen per tot arreu. Autopistes que dit de passada son gratuïtes a tot arreu menys les que travessen els Països Catalans.

Que hem fet els valencians per a que els successius governs centrals boicotegen totes les iniciatives que puguen beneficiar al País Valencià mentre som els segons mes espoliats de tot l’estat?

Deixarem algun dia de ser l’ase del cops.?

Vinaròs Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre s Viu, sempre Vinaròs Viu, sempre atrac n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Viu, sempre Vinaròs Viu, sem Viu, sempre atractiuVinaròs Vi ròs Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre atrac

Vinaròs Viu, sempre atractiu Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre aròs Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, s Vinaròs Viu, sempre atractiu sempre atractiu Vinaròs Vi Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, aròs Viu, sempre atractiu Vinaròs Vinaròs Viu, atractiu Festasempre comparsa Xe, Quin Poc Suc Vinaròs Viu, sempre atractiu iu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre a s Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, aròs Viu, sempre atractiu Vinaròs V Vinaròs Viu, sempre atractiu Viu, sempre atractiuVinaròs Viu ròs Viu, sempre atractiu Vinarò Vinaròs Viu, sempre atractiuVi J.Z.

Vinaròs ja es prepara per a viure les festes de carnaval del 2013: al tentadero de la penya taurina ‘Pan y toros’ es van reunir en un sopar de germanor els components de la nova comparsa ‘Xè quin poc suc’ en un acte que van aprofitar també per presentar el vestit per al pròxim carnaval i que serà obra de Marc Méndez Viver.

Una comparsa que te moltes ganes de gresca ja en aquests moments.

11 11

Visitem C.E.I.P.

Jaume I curso 2011 - 2012

Primaria 5º A 19

2

16 23

4

6

8

7

11

A

3

A Claudia Vidal Pallares 15

13

14

22

17

21

12

9

18

1 Aoulad Belayachi, Kamal 2 Bel Tomas, Edén 3 Bibi, Aamna 4 Castañeda Ramón, Jorge 5 Cortes Escobedo, Ainoa 6 Cueva Zaruma, Franklin Jefrey 7 Essolaymane, Imane

24

8 Ezquerro García, María Victoria 9 Gornostali, Tatiana 10 Govor, Flavius Paul 11 Hampa, Añorada Ancuta 12 Kirilov, Kiril Krasimirov 13 Kirilova, Elena Krasimirova 14 Kolev, Iliyan Yulianov 15 Melloul, Omar 16 Mitkova, Plamena Genova

17 Nishihara, Jorge David 18 Oborocea, Vladimir 19 Rizos Cámara, Javier 20 Semakhina, Anastasia 21 Stojanovic, Erica 22 Trelles Rojas, Stalin Alejandro 23 Valverde Alvarez, Viviana 24 Vicuña Illescas, Dayana Carolina

Atención mujeres mayores de 25 años. ¿Buscas TRABAJO? ¿Quieres ganar DINERO, con un horario flexible y crecer personal y profesionalmente? ¿Te gusta cuidar tu piel, tu imagen?

Si te enseñarían gratis como ser una Consultora de Belleza Profesional… ¿Te gustaría enseñar a otras mujeres a sacar partido de su imagen?

Si tu respuesta es SI… Llámame y compartiré contigo esta Oportunidad ÚNICA. Telf. 672 603 899

Visitem C.E.I.P.

Jaume I curso 2011 - 2012

Primaria 6º A

B

13

10

8

9

14

A 15

3

4

16

6

5

12

11

2

A Tutor: Hugo Verge Albiol B Director 1 Alcalde Fonollosa, Lorena 2 Anghel, Marian Bucur 3 Cueva Zaruma, Jandry David 4 Del Barrio Guerrero, Isabel María

12

5 El Ghaoual Gharbali, Mariam 6 Hernández Pérez, Pedro 7 Muiña Martínez, Carolina 8 Nishihara Nuñez, Diana Isabel 9 Oborocea, Maxim 10 Pietrareanu, Claudia Lacramioara

11 Piles Cubedo, Carlos 12 Pivaque López, Miguel Ángel 13 Rodrigues Da Silva, Vinicius 14 Saac Choez, Eddy Andrés 15 Sánchez Del Castillo, Andrés 16 Todorov, Milko Miroslavov

Visitem C.E.I.P.

Jaume I curso 2011 - 2012

Primaria 6º B

A 17

14

15

16

11

9

10 5

4

12

3

8

2

1

13

A Juan Camilo Roda Vila 1 Aconda Shuguli, Franklin Vladimir 2 Aghray, Hassnae 3 Biletskyy, Román 4 Bouzekry, Hamza 5 Calvo Raya, Erik 6 Guimaraes Neto, Gabriel 7 Huma, Fatima 8 Jiménez Codina, Miguel Ángel

9 Mentesana, María Agustina 10 Mezquita Ferrer, Ana’ís 11 Montoya García, Joana 12 Murillo Navarro, Sebastian 13 Nuñez Ruiz, Gibbely Audely 14 Patru, Codruta Larisa 15 Regalado Banegas, Kevin José 16 Romero Zamora, Aixa 17Sircu, Gherman

13

Morella Xert

Cervera

en una gran Nuestras comarcas ofrec s de Natura, variedad de Actividade s donde poder Restaurantes acogedore comida casera, disfrutar de una excelente canto para tus y Alojamientos con en escapadas de interior. pecial y no ¡Descúbrelo en este es da Rural esta te quedes sin tu Escapa temporada!!

imo ¡Además, comprando el próx entras número del 7Dies Vinaròs, n de en el Sorteo de un Fi onas Semana para Dos Pers os de en uno de los Alojamient “Cases Ruralmorella”!!

CASA RURAL

casa de

Carmeta

Antigua casa de labranza completamente rehabilitada, sus graneros han sido convertidos en confortables salones.

Dispone de habitaciones con magníficas vistas a La Mola de Xert · Capacidad para 12 personas · Cocina-comedor común · 3 habitaciones con cama doble (6 personas) · Televisores, Microondas, secadora, lavadora, · 3 hab. con sofá cama (6 personas) lavavajillas, secador de pelo, termo, 2 · 3 baños completos con ducha chimeneas, cuna de bebé · Bañera de hidromasaje www.casadecarmeta.com - c/ Fredes,46 (Plaza Vieja) - Xert (Castelló) - movil Àngels 680 727 882

14

2 0 1 2 escapadas rurales Rosell

CELEBRACIONS

MENÚ DEL DIA I CARTA

Les Sorts R

E

S S

TT

AA

U U

R R

AA

N N

TT

Morella

Ctra. Vinaròs, 13 - 12511 Rossell (Castelló) Tel. 977 57 11 48

15

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Amics de Vinaròs presenta la Vinapedia La obra de consulta, a través de Internet, contiene 3.500 entradas y más de 1.000 fotos E.B. La Associació Cultural Amics de Vinaròs ha presentado el que, según palabras del presidente de la entidad, José Luis Pascual, es el “proyecto más potente realizado en 30 años por nuestra asociación”. Se trata de la Vinapedia, a la que se accede a través de la dirección de Internetw ww.vinapediavinaros. com, una obra de consulta sobre Vinaròs, en la que aparecen un total de 3.500 entradas y más de 1.000 imágenes. Con tan sólo un click de ordenador, tenemos a nuestro alcance aspectos fundamentales de la historia de Vinaròs, personajes célebres y cualquier tipo de información. Pascual destacaba que “esta obra se convierte en un instrumento de consulta muy interesante, en ámbitos como el educativo o en cualquier trabajo que necesite completar

información sobre Vinaròs” e insistía en que “dudo mucho que otras localidades como Vinaròs cuenten con una obra de consulta de estas características”.

La Vinapedia supone la digitalización completa de la Enciclopedia de Vinaròs de Ramón Redó, más otras informaciones y cuestiones de interés que se han incorporado.

Además, tal y como explicaba José Luis Pascual, “esta obra no está cerrada sino que es interactiva y está abierta a las sugerencias y ampliaciones de los lectores”. Un comité de expertos, formado por especialistas en Historia y Geografía de Vinaròs, serán los encargados de valorar las propuestas de interés que lleguen, con el fin de

ampliar la Vinapedia.

Otro atractivo que incorpora la Vinapedia es que, a través de sus referencias, puede accederse a los links de todas las publicaciones de la Biblioteca Mare Nostrum –editada por Amics de Vinaròs-, así como todos los números de la revista Fonoll, también publicada por la entidad.

Pascual finalizaba asegurando que “ponemos esta obra a disposición de todos los vecinos de Vinaròs ya que la Vinapedia será lo que todos queramos que sea”.

Amics de Vinaròs publica La barberia “El Safareig” de José M. Palacio Gandia anuncia el inicio de la digitalización del Archivo Histórico y el encargo de urnas para banderas históricas Emma Bas La colección Mare Nostrum, editada por la Associació Cultural Amics de Vinaròs, suma una nueva obra –la número 34- a su Biblioteca.

Se trata de La barberia “El Safareig”, de José M. Palacio, que retrata el Vinaròs de una época – la de los años 50 y 60 del siglo XX- a través de un local mítico: la barberia ubicada en la plaza Jovellar, que se convirtió en punto de encuentro y debate no sólo para clientes, sino para un nutrido grupo de personajes y vecinos de la localidad. Palacio explicaba que “el libro está escrito de forma anecdótica y anárquica, como era el devenir diario en El Safareig”. La narración, que cuenta con un prólogo de Jordi Romeu, está dividida en cinco partes: la primera dedicada a la Plaza Jovellar, como centro neurálgico de la vida urbana y festiva de Vinaròs, y le siguen capítulos dedicados al establecimiento en sí y a sus propietarios –Salvador Boix y Pepe Chaler “Severo”-. En

palabras del autor, “lo realmente interesante es que, en aquella barbería, se hablaba de todo, incluso de política y con opiniones encontradas y no pasaba nada”. Palacio agradecía la labor de la Associació Cultural Amics de Vinaròs y, en concreto, de José Luis Pascual “que me animó a escribir mi primer libro en 1980”.

En el transcurso de la presentación, el presidente de Amics de Vinaròs, José Luis Pascual, destacaba las similitudes políticas, literarias y estilísticas de José M. Palacio con Wenceslao Ayguals de Izco y citaba a Joan Fuster para remarcar que “es literatura todo aquello que despierta nuestro interés como lectores”.

El Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Vinaròs, Lluís Gandia, definía a José M. Palacio como “una figura polifacética” y se reafirmaba en “la importancia de las personas como él, que rescatan aspectos del pasado de Vinaròs, para

Concert de La Alianza

E.F. L´Auditori Municipal “Aiguals d’Izco” va acollir un concert de la banda de la societat musical La Alianza amb les obres Spirophony Jesús Santandreu Variaciones en F menor (Obra obligada de la 1ª secció al XXXIV Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana) i States of mind Teo Aparicio Barberán Symphony nº 2 op. 87 (Obra de lliure elecció per al XXXIV Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana). La coral juvenil Sant Sebastià actuà per la seua part a l´església S.Magdalena amb la coral Sant Marc de Xert, en un homenatge a les mestreses de casa.

16

acercarlo a los más jóvenes”. Gandia glosaba la actividad de dinamización cultural realizada por Amics de Vinaròs y aprovechaba el acto para anunciar que ya se han encargado dos urnas especiales para la bandera de La Alianza y la bandera de la Vila, con el fin de que puedan estar expuestas y se preserven.

También daba conocer que “ya han salido para Barcelona un total de 24 cajas con documentos del Archivo Histórico de Vinaròs, de los siglos XVII y XVIII, para proceder a su digitalización”, lo que facilitará su conservación, consulta y difusión.

‘El Safareig’, n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

una barbería muy literaria A.C.

En 1945 abría sus puertas uno de los lugares que mantuvo la esencia de la ciudad durante años. Se trataba del Salón del Centro, conocido popularmente como ‘El Safareig’, una barbería que se convirtió en punto neurálgico de tertulias y personajes, de actividad alternativa a brochas, espumas de afeitar y masajes, un microclima de personajes y acontecimientos que giraban convertidos en satélites imprescindibles del local y que servían de filtro a la vida cotidiana. José Manuel Palacio realiza otra incursión en el mundo de la narración, de contador de historias costumbristas de Vinaròs, adentrándonos en uno de los lugares singulares de la ciudad, una barbería muy literaria que bien merecía un libro. ¿Cómo describirías ‘El Safareig’?

Era una barbería que estaba emplazada en la plaza Jovellar, un solar en el que ahora se alza un edificio ocupado por una peluquería unisex. Se trataba de un espacio pequeño, con grandes espejos en sus paredes. Ellos mismos elaboraban su espuma de afeitar y su masaje. ¿Quién la regentaba?

En principio, Salvador Boix Salvadoret, y un señor que se llamaba Agustín Ribera Trompa, que solamente permaneció durante dos años, ya que posteriormente se incorporó Pepe Chaler El Severo, que junto a Salvadoret fueron los que regentaron la barbería durante el resto del tiempo en el que permaneció abierta.

Se convirtió en un centro de encuentro.

En la década de los 50 y de los 60, cuando asistimos a la explosión turística, El Safaregi era una especie de crisol de todo lo que sucedía en la ciudad, era un centro extraordinario, el tamiz por el que se filtraban las cosas. Hasta el punto en el que la gente acudía allí de tertulia. Gente que era asidua a la tertulia de El Safareig, y en cambio, acudía a otra barbería. Allí pasaba de todo. ¿Como qué?

Por ejemplo, La Mancy estaba ligada con don Tomas Mancisidor, de ahí el nombre de la orquesta. Cuando se convirtió en una orquesta más conocida, hablo de los años 50, Salvadoret ya no cocaba con ellos, pero el hecho de trabajar en la barbería propició que El Safareig se convirtiera también en una especie de centro para los músicos de la orquesta. Además, allí había mucha guasa.

aunque fuera en la etapa franquista, y de política no se hablaba mucho. Se hablaba de política, de fútbol, porque las propagandas para repartir vinculadas al fúbol también partían de El Safareig. Además, desde allí también se repartían pequeñas bombonas de butano, y cuando un cliente le pedía una, era capaz de dejarte con la espuma de afeitar en la cara e irse mientras soltaba un “ahora vengo”, y quizá pasabas embadurnado más tiempo del que querías.

Así, el ritmo de trabajo se desarrollaba con una cierta laxitud.

Sí, además era curioso el contraste entre Pepe El Severo y Salvadoret, que había ido a la escuela con el maestro Vilaplana y era todo un intelectual.

Y usted, ¿era cliente habitual de ‘El Safareig’?

Sí, debía de tener alrededor de 17 años cuando empecé a visitar ‘El Safareig’. Aunque también visité otra barbería durante un tiempo.

Debo decir, sin embargo, que volví nuevamente a la barbería de la plaza Jovellar. ¿Cuántos años permaneció abierta?

Cerró sus puertas alrededor del año 1983 tras la muerte de Salvador Boix. El alquiler estaba a nombre de Boix, y El Severo no pudo continuar trabajando allí, tuvo que incorporarse a otra barbería. ¿Existe actualmente algún local cuyo ambiente pueda compararse al de la barbería?

No, no he conocido nada igual. Cuando estás en un bar y se organiza una tertulia, normalmente se trata de gente afín, y aquello era muy variado.

Alguna discusión sí habría…

El ambiente estaba más cargado de socarronería que de mala sombra.

Y, Salvadoret y El Severo, ¿tenían buen pulso? ¿Sostenían la navaja sin temblar a pesar de la socarronería y las opiniones?

Ja,ja. Sí, desde luego. Además, podías perder toda la mañana. Te afeitaban y, cuando querían opinar sobre algo, se giraban, instalaban el pie sobre la base de la silla y se quedaban apoyados en el respaldo, y se ponían a charlar. Entonces tenías que decirles, por ejemplo, “Salvadoret, por favor, acabemos ya”.

que recogía los pagos de la clientela.

Era una época económicamente muy precaria. Había gente que pagaba al mes, otros que cada quince días, había otros que no pagaban porque no tenían dinero… Si costaba 5 dejaban 4, y si costaba 4, dejaban 3. ‘El Safareig’ era hijo de su tiempo. ¿Qué personaje escogería para simbolizar el ‘El Safareig’?

Pere Estoretes, una de las personas más queridas de Vinaròs, sería uno. Y otro asiduo era Angelito Giner, que entraba allí y decía “ponme un masajito, que tengo prisa”. Hay que conocer a los personajes, claro. Recuerdo el concurso de televisión Los hombres hablan, los pueblos marchan, en el que participó Giner. En ‘El Safareig’ exitía la sospecha de que aquel concurso estaba algo preparado, porque el concurso nació en el chalet de Vinaròs de unos tíos de una artista famosa de la época. Cuando pasaba por la barbería, le decían “Oye, esta semana has estado genial”. Y, un día, pensaron en atraparle de algún modo, porque una de las preguntas del concurso de la semana anterior era muy, muy difícil, sobre el título de una película de cine español que nadie conocía, y él, sin embargo, acertó la respuesta. Así, al llegar a la barbería, Salvadoret le dijo “mira que era difícil la respuesta, ¿cómo era, el título de la película?” Y Angelito le contestó “déjalo estar, déjalo estar, que ya estoy preparando el próximo programa”. Claro, los que estábamos allí estábamos pendientes de su respuesta, y… la sospecha aún se incrementó más.

Por lo que cuenta en el libro, se trata de una época especial.

Sí, fue el momento en el que Dalí visitó Vinaròs, la época en la que Francisco Balada fue alcalde, y posteriormente, Ángel Giner también sería concejal.

Concejal, ¿de qué?

AH! Pues del Ayuntamiento. Y puedes decirlo así, porque eran todos amigos, y era la etapa de “vive como quieras”. Se implantaron las fiestas de agosto, fue una etapa especial, porque coincidió en los años 60 con el boom del turismo en España, y las fiestas del langostino eran tremendas. Claro, todo lo que sucedía en la ciudad pasaba por el tamiz de ‘El Safareig’.

El Safareig

Mucha guasa y un ambiente muy familiar.

Allí se hablaba de todo, y de una manera muy diplomática, se realizaban tertulias políticas,

No conocían el estrés.

No, desde luego.

Creo que la barbería contaba con una caja

¿Siente nostalgia por lugares de estas características?

Creo que sí, que faltan espacios así, en los que se cree este tipo de convivencia. No se discutía mucho, claro, también era la época del régimen.

Pero en el libro finalizo con un entrañable recuerdo hacia este tipo de tertulias, de lugares.

Ahora ocupa su espacio una peluquería unisex.

17

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Els Nanos, protagonistes

A.C. Els Nanos prenien protagonisme el passat diumenge amb la iniciativa Nanos al carrer, que aquest any 2012 es convertien en el centre d’atenció dels més menuts a partir de les 11

del matí a la pèrgola del passeig marítim. Amb talles de retallables, de construcció d’un nano de cartró, taller de caretes, de sal de colors i de la Dansa dels Nanos, aconseguien combregar fins les 19 hores a gran quantitat de fans infantils i

pares i mares. Els jocs tradicionals i la presència de les tres fotografies finalistes del concurs del cartell dels Nanos i Gegants complementaven la jornada, que cloïa amb una gran globotà i una cercavila acompanyats, també, pels gegants.

I Jornada de Cultura Popular

Es van realitzar la Primera Jornada de Cultura Popular de Vinaròs, organitzada per la Colla de Nanos i Gegants de Vinaròs i amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vinaròs.

Per tal d’iniciar aquestes jornades, enfocades a la difusió d’elements o

18

entremesos que solen acompanyar als Nanos i gegants, vam començar per les Danses Guerreres de La Todolella, una de les poques danses amb i de espasses que es conserven a Europa.

Desprès de una xerrada i presentació de les danses a càrrec de Alejandro Milian

i de Vicent Sorribes, on ens explicaren el context, origen, característiques, peculiaritats, i altres elements de les danses, es realitzà una magnifica cercavila pels carrers de Vinaròs, on a les diverses parades els dansants ens anaren regalant part de les seves 12 danses.

cultura

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Fora de

camp Les cròniques de Macaulay Connor

Homes (i dones) sense pietat

‘Nosaltres, els fusterians’, quan les veus esdevenen homenatge rodonorsinvictes ofereixen la lectura dramatitzada de la correspondència escollida de Fuster el dia previ al 9 d’Octubre en un acte organitzat per la Plataforma pel País Valencià “El dia que Fuster es va quedar a Sueca i no va marxar a París, aquell dia Fuster va triar Montaigne en comptes de Sartre. Són paraules de Costanzo Di Girolamo recollides per Antoni Furió al pròleg de l’edició de la seua correspondència. La permanència de Fuster a Sueca no li impedí assolir una enorme projecció sobre el conjunt de la cultura catalana, mantenir estretes relacions amb els seus grans noms i exercir un mestratge intel·lectual contribuint decisivament a la reconstrucció civil, al redreçament cultural i polític del país. Les cartes de Fuster, conformades dia a dia durant més de cinquanta anys, constitueixen una font preciosíssima per al coneixement i l’estudi d’un període particularment difícil de la nostra societat”.

A.C. La síntesi de l’espectacle “Nosaltres els fusterians” indicava, “que es tractava d’un espectacle al voltant de la correspondència de Joan Fuster amb els seus amics, Bartra, Pla, Riera, LLorca, Carner, Riba, Manent i més. Una aproximació a la correspondència privada de l’intel·lectual més lúcid del segle XX”. Però la proposta esdevenia en un muntatge més gran, un espectacle que ens situava, ens retrobava en la nostra geografia més íntima, aquella en la qual reconeixem referents i paraula. Ens deixava a l’abast tot un univers epistolar esbossat des de la intimitat de les circumstancies personals i històriques, la fragilitat, la materialització d’un somni comú, el desig de vore complert aquest somni, la decepció, la ironia, el sarcasme, la ferida de sentir-se sol, aïllat, ple d’exilis a la seua pròpia terra. Nosaltres els fusterians, a l’auditori

de Vinaròs, conformava un univers entre la correspondència de Joan Fuster escollida amb molta cura per Olga Suàrez i Lluis Batalla, de la companyia rodonorsinvictes, per deixar la bastida de les línies mestres d’una sensibilitat que sota la coneguda mirada emmarcada per les celles arquejades sempre anava més enllà. Organitzat per la Plataforma pel País Valencià, el 8 d’octubre atenia a la lectura dramatitzada de cartes entre el de Sueca i altres exiliats fora de l’estat, com Carner i Bartra i d’altres més propers en l’espai, com Raimon,Riera Llorca, Pla, Riba, Comas o Manent.

Una forma sensible i sense artificis d’entrar en l’esfera privada del nostre intel.lectual del segle XX més lúcid. “Les cartes de Fuster, conformades dia a dia durant més de cinquanta anys, constitueixen una font preciosíssima per al coneixement i l’estudi d’un període particularment difícil de la nostra societat”.

Aquest 2012, precisament, és l’Any Fuster. Amb la literatura de “Nosaltres els valencians” cosida a la pell, rodonorsinvictes traslladava, a través d’unes cartes quirúrgiques, com situen la figura de Fuster en el punt de mira amb la publicació de la seua obra, que genera una sèrie d’accions que van conduir, finalment, a la col·locació d’un artefacte explosiu a la seua casa del carrer Sant Josep, 10, “Joan Fuster, esdevingut al seu racó del carrer Sant Josep”; Fuster sorprès per la virulència, exiliat a la seua terra. Fuster, que deixaria escrit, “la veritat engendra violència”. La correspondència agredolça ajuda a materialitzar un paisatge de relacions i pensaments, opinions sobre el passat recent que passa pel tamís dels ulls afinats i únics d’un dels intel·lectuals més grans del segle XX. ‘Nosaltres els fusterians’ ens deixava molt bon sabor de boca, i ens endinsava en la reflexió mitjançant les veus sòbries de Suàrez i Batalla, el gest contingut i, també, la imprescindible escenografia dels rostres.

La història de la humanitat és la explotació de la majoria per unes elits egoistes i cruels, anomenense nobles, bisbes, cacics o banquers. Aquests paràsits narcotitzen al poble amb tele i consum, i el nuguen amb hipoteques i crèdits. Quan se lis acaben les vies d’espoli, agiten la por, per continuarlo succionant les nostres conquestes socials. Si creiem que la sanitat universal, l’educació pública o les vacances pagades eren drets, ens recordaran que eren una “gràcia” i que ens els poden treure per mantindre la seua acumulació de riquesa.

Lo més indignant és la barra dels portaveus d’aquests vampirs, demanant sacrificis als pobres “per redreçar el país” mentres ells no renuncien ni a una cullerada de caviar. “És hora d’estrènyer-se el cinturó” ha repetit la presidenta de Castella-la Manxa, Dolores de Cospedal, que va ingressar en 2009 –segons la seva declaració en les Corts241.840 euros (43.771 com a senadora, 167.864 del PP, 3.560 en concepte de triennis i 25.538 d’indemnització al senat). Per cert, només va pagar 33.000 € d’impostos.

“No quedava més alternativa que pujar l’IVA” declarava Mariano Rajoy que, per descomptat, veia inviable pujar impostos als rics i, especialment, el de patrimoni. La veritat és que ell i cinc dels seus ministres declaren un patrimoni superior al milió d’euros, xifra que també superen polítics socialistes com Miguel Sebastián, José Bono o el propi Rubalcaba. Rajoy guanyava, abans de ser president (quan va ser incapaç de contestar a una ciutadana en televisió), uns 200.000 euros anuals (51.000 com a diputat i 149.000 del PP) però, segons El País, seguia cobrant un 25% dels ingressos de registrador de la propietat a Santa Pola (entre 300-400.000 euros).

“Els ancians viuen massa i això és un risc per a l’economia global” va escopir la presidenta del FMI Christine Lagarde. Feroç impulsora de les retallades de sous i pensions dels treballadors, Lagarde es va pujar el seu salari anual a 551.700 dòlars (383.000 €), lliures d’impostos, per poder sostenir “un nivell de vida apropiat a la seva posició”. A més, tots els seus viatges, i els de els seus familiars, son en primera classe. Si renuncia al seu càrrec, rebrà una indemnització i una pensió vitalícia, com els seus predecessors.

“No podem seguir vivint tan be” va dir el màxim directiu de PRISA Juan Luis Cebrían als treballadors d’El País, abans d’anunciar gairebé 200 acomiadaments. L’atribulat executiu va ingressar l’any passat uns 13 milions d’euros... Henry Fonda obligava al jurat de Dotze homes sense pietat (Sydney Lumet, 1957) a replantejar-se el que era just. Gens semblat podem esperar d’aquests vampirs que condemnen a milions de persones mentre xarrupen la seva copa en un selecte club privat.

Macaulay Connor és l´Enric Pla

19 19

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Día de la Comunidad Valenciana El Ayuntamiento organiza actos institucionales para conmemorar el 9 de Octubre A.C. Los actos programados para el día de la Comunidad Valenciana se sucedían siguiendo la programación.

Así, el monumento a Jaime I acogía la ofrenda floral en la que participaba la práctica totalidad de la corporación municipal. Una ofrenda que se convertía en el aperitivo de la posterior izada de la bandera de la Comunidad Valenciana en la plaza parroquial, en presencia del alcalde de la ciudad, Juan Bta. Juan, de miembros del gobierno local y de las Reinas y Damas de la fiestas de San Juan y San Pedro.

Tras la foto de familia, la comitiva se dirigía hacia el salón de plenos

20

del Ayuntamiento de Vinaròs, donde tenía lugar el parlamento oficial de la jornada a cargo del primer edil de la ciudad, quien apelaba a la unidad en los “dificiles momentos que estamos viviendo”. El himno de la Comunidad Valenciana sonaba con el público puesto en pie y coreando “Per ofrenar noves glories a España”, que clausuraba el acto institucional.

Posteriormente, en la plaza parroquial se daba inicio al reparto del pastel del 771 aniversario de la Carta Pobla, que debía haberse celebrado el día en que el consistorio otorga el Grinyó Ballester, un acto que finalmente fue suspendido a causa de la lluvia.

Fotos @paricio

cultura

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

‘Nosaltres els valencians’ la vigència de l’obra cabdal de Fuster La capella de Santa Victòria acull la lectura de l’obra més destacada de Fuster en l’acte organitzat per la Plataforma pel País Valencià per al 9 d’Octubre A.C. Aquest any, Any Fuster, i a 50 anys de la publicació de la guia “El Pais Valenciano” i de l’assaig “Nosaltres els valencians”, la Plataforma pel País Valencià ha organitzat amb motiu del 9 d’Octubre la lectura íntegra de l’obra cabdal de l’intel·lectual de Sueca. Des de la plataforma senyalaven l’impacte que va provocar la publicació de Fuster en plena dictadura, una repercussió que va generar insults, calumnies, la crema simbòlica en una falla i que va culminar en l’atemptat que va patir Fuster a casa seua l’any 1981. Era el tercer intent.

L’acte, que se desenvolupava a la capella de Santa Victoria, tenia un component reivindicatiu que

buscava destacar la plena vigència del llegat intel·lectual i moral de l’assagista de Sueca, “tot un estímul per superar el marasme en el qual ens trobem”, com indicaven des de la plataforma. L’obra era llegida per més de 100 persones vinculades al món cultural i social de Vinaròs al llarg de tota la jornada, i era encetada a les 10 del matí per Nabu, senegalesa que viu fa 4 anys a Vinaròs, i per altres persones de diferents nacionalitats, veïns també de la ciutat, que han fet ús de les tres pàgines que pertocava a cada participant, pàgines que es podien compartir, com era el cas d’algun professor que llegia acompanyat pels seus alumnes, o de famílies que compartien el contingut de les pàgines, o d’amics que compartien paràgrafs. Gràcies a la tecnologia, també va poder estar present Carles Santos, amb la projecció de la lectura de les pàgines del

21

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

l’assaig que corresponien al músic i compositor. La lectura va respectar “els accents, les modulacions i les procedències més diverses, perquè com el mateix Fuster deia, l’energia social, la fortalesa de poble que suposa aquesta reabsorció continuada d’emigrants, no necessita ponderació. És un dels trets més admirables de la nostra historia”. Al fons, la mirada de Fuster desprès de l’atemptat, ens recordava la perpetuïtat de la seua obra, la seua plena vigència.

Senyera i Muixeranga per cloure el 9 d’octubre Des de la plataforma realitzen per segon any consecutiu el passeig amb la senyera i la lectura d’un manifest davant el monument de Jaume I A les 20 hores la Plataforma pel País Valencia havia convocat per tal de iniciar el passeig amb la senyera que se instaurava ja l’any passat. Un passeig que arribava al monument a Jaume I a l’avinguda del mateix nom bordejant la platja del Fortí i el passeig Fora forat. En arribar al monument, els més de 100 participants desplegaven la gran senyera per donar inici a la lectura del manifest, a càrrec, en aquesta ocasió, d’Olga Suàrez. “Fa 50 anys, el País Valencià era una quimera, tres sucursals,

22 22

València, Alicante y Castellón, el nostre poble baldava per sobreviure a una dictadura feixista que denigrava i prohibia la nostra llengua, que reprimia tota desinència, que rapinyava, adoctrinava, empresonava i torturava”. “En mig d’aquella iniquitat, Joan Fuster, apassionat fins l’obsessió per la vida i el destí del nostre poble”...

El manifest continuava descrivint el mapa actual, “un país sense nom, un paisatge assolat, una llengua impugnada, una agricultura abandonada, una industria obsoleta, la sanitat

com a negoci, l’escola malmesa... “. “Cinisme com a moral, consumisme com a virtut, prosperitat com a façana, i un espoli fiscal com a ofrena submisa al regne d’Espanya, aquest és l’herència que ens aclapara”... en paraules de Miquel Pujadó, Suàrez finalitzava, “És l’hora ja d’aprendre a negar-se”. “De deixar d’un colp de parar la galta”, El so de la Muixeranga en una versió de Carles Santos cloïa els actes del 9 d’Octubre programats des de la plataforma.

cultura

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

‘En el amor somos uno y en el sexo ninguno’, se presenta en la Biblioteca Marta Tortosa (Gladys), nació en Barcelona el 5 de julio de 1961.Ha recibido formación como Auxiliar de Ayuda a Domicilio Domicilio. Trabaja atendiendo a personas mayores y enfermos crónicos en sus propios hogares. Muy sensibilizada en casos de enfermos terminales a quien gusta atender, acompañar y guiar en esos momentos tan cruciales de la Vida.

Con estos antecedentes presentaba su libro ‘En el amor somos uno y en el soxe ninguno’, en la biblioteca de Vinaròs, acompañada por el edil de Cultura, Lluis Gandia.

El argumento del libro cuenta la historia de una alainza entre un hombre y una mujer que debe partir de un acuerdo tacita que surge porque ambos desean compartir y extender el amor que hay en su interior, más allá de las formas, de las similitudes o diferencias que existan en el ámbito de la personalidad. Se reconocen como seres

Con el objetivo de continuar sumando esfuerzos para conseguir que la familia de Jonathan, el niño que padece Anemia de Fanconi, pueda viajar hasta Chicago para realizar un tratamiento que permita el nacimiento de un hermano/a para que el pequeño pueda recuperarse totalmente de su dolencia, el grupo de teatro Candilejas aportaba el domingo su granito de arena con la puesta en escena de la obra Pepe siempre será Pepe, y con una urna que, depositada a la entrada del auditorio municipal, recogió los

Joaquim Arnau i Vallina

Beques

individuales y ven el uno en el otro, una oportunidad para expresar es Amor del cual son una manifestación; por lo tanto, es ua unión sin exigencias. Este libro habla de ese amor que no está corrompido por el miedo y que a través de mi propia experiencia, revelo a través de estas páginas. Tortosa está firmemente convencida de que si queremos transformar nuestras relaciones, primero debemos hacer una revolución interna.

‘Candilejas’ solidarias

A.C.

Tribu na lliu re

donativos del público asistente.

Escrita y dirigida por José Gómez, “la escribí en el año 1989”, la obra se estrenó por primera vez en el año 1990. Transcurre en los años 70 del pasado siglo, “Pepe es un señor que llega aquí procedente del sur, para buscarse la vida, pero tiene mucha fantasía y cuenta historias exageradas”. “Sucede que finalmente nadie se lo tiene en cuenta, porque en el fondo es una buena persona”.

A la representación, presentada por Mariola Nos, acudieron la familia de Jonathan con el pequeño y algunos miembros del gobierno local.

Juan Bta. Juan no fa ostentació dels novadors arguments psicopedagògics que han inspirat les convocatòries de beques escolars d’enguany. No s’entén que una part de la població infantil siga víctima de mesures més arrelades al cinisme que a la racionalitat pedagògica o al principi d’equitat. Malgrat viure en el món màgic que el PP descriu en la seua pàgina del setmanari “Vinaròs”, quan se’ls desboca la fibra perden el carril de la moderació i enfilen el terreny de la mediocritat i del menyspreu als ciutadans. Aleshores el seu relat necessita malmetre el llenguatge per a ocultar els tics autoritaris.

La convocatòria del xiquibó es presentava amb l’argument de conciliar vida laboral i familiar. Una màscara que no oculta la realitat: discrimina en favor de rendes de famílies que treballen pare i mare. Rendes entre 8.000 i 9.000 € (per càpita) tenen el cent per cent de la beca (125 €/mes) i d’altres, arrelades a l’ombrall de la pobresa, la meitat. Així, es conculca el dret a l’educació d’una part de la població infantil de Vinaròs. I, des d’una perspectiva global, mentre aquelles rebran una ajuda anual de 1.500 €, n’hi ha famílies que viuen a l’ombrall de la pobresa a qui no se’ls ha concedit la beca de llibres de primària (100 €). Un nou èxit de Juan?

N’hi ha més. Els potencials usuaris del transport escolar havien de pagar un abonament per a obtenir posteriorment una subvenció de l’ajuntament que “cobrirà part de la despesa”.

Sens dubte, una nova barrera per a economies en situació d’asfíxia: lloguer associat a taxa de brossa i consorci, copagament sanitari, llibres, material escolar, augment d’iva ... El resultat no podia ser altre que renunciar-hi. El regidor d’educació no ho veu com un fracàs. Ha desvetllat el perquè. Un elemental criteri mercantil. El dels supermercats amb les bosses de plàstic: quan han fet pagar un cèntim per elles, ningú no les ha volgut... Segur que és pel bé dels alumnes.

En no poder participar en activitats esportives lligades al pagament de quotes, poden practicar el sa exercici de caminar. Tot un geni ¿Per què no estarà al ministeri d’educació en companyia del ministre Wert?

La Generalitat encara no ha pagat la beca de llibres de secundària del curs passat i ha endurit les condicions per a obtenir el cent per cent de la beca de menjador escolar a famílies que viuen en el llindar de la pobresa. Una altra barrera. I no hem d’ignorar que per alguns és l’únic menjar decent que prenen.

Diuen que fan el que deuen ¿Han trobat la manera de retornar al seu lloc a qui –creuen- ha viscut per damunt de les seues possibilitats? Qui ho diria! Deuen pensar que qui naix pobre té el lleig costum d’intentar viure per damunt de les seues possibilitats, més bé escasses o inexistents.

23

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Concurso carteles de Semana Santa 2013 Con motivo de la celebración de la Semana Santa, la Regiduría de Cultura del Ayuntamiento de Vinaròs, conjuntamente con la Federación de Cofradías de Semana Santa de Vinaròs, convocan el presente concurso de carteles, en el cual podrán participar todos los artistas que lo deseen, sujetándose a las siguientes bases: 1.- Los concursantes realizarán el trabajo con libertad de tema, sujetándose, no obstante, a la técnica del cartel.

2.- El cartel tendrá que adoptar forma vertical, siendo su superficie pintada de 56 x 80 centímetros, debiéndose presentar montado sobre bastidor de 61 x 95 centímetros. Junto con el mismo se presentará una disminución del cartel de un tamaño de 16 x 24 centímetros exactamente.

3.- Los originales podrán realizarse por cualquier procedimiento, excepto pastel, para que su reproducción no ofrezca dificultades y no exija más de seis tintas, incluyendo doradas y plateadas.

4.- Los originales, de forma bien visible y que resalte por su colocación y tamaño de las letras, llevarán el escudo de la ciudad multicolor, (no el del Ayuntamiento), y la inscripción “Setmana Santa de Vinaròs, del 22 al 31 de març 2013”.

5.- Todos los trabajos presentados llevarán un lema o título, el cual aparecerá de forma bien visible en la portada de un sobre cerrado, y que irá fijado en el reverso de la obra. Si no se desea colocar ningún título se colocará el nombre de “Sin título”. En el interior del sobre, se adjuntarán los datos del autor: nombre y apellidos, D.N.I., dirección, teléfono y e.mail.

Las obras remitidas de otras poblaciones, se enviarán a portes pagados. Los autores de las obras, podrán estar presentes en el momento de la elección del cartel vencedor.

24

6.- La presentación de originales se efectuará en la Oficina de Información y Turismo sita en Paseo Colón s/nº de Vinaròs, hasta las 13,00 horas del día 18 de enero de 2013, mediante entrega personal o por cualquier otro procedimiento.

7.- El Jurado estará compuesto por el Excmo.

Sr. alcalde de la ciudad, concejales de cultura, turismo, fiestas y comercio, los párrocos de las parroquias locales, el presidente y miembros de la Federación de Cofradías de Semana Santa. La elección de carteles se realizará el 18/01/2013 a las 20,30 horas, en la Sala de Conferencias de la Biblioteca Municipal, sita en la C/. Pilar nº 26.

8.- Se otorgará un premio de 500 euros y trofeo al vencedor, y trofeo a los dos finalistas. El premio en metálico estará sujeto a la retención correspondiente.

9.- El Jurado puede declarar desierto el mismo, si estimara que ninguno de los originales, bien por su inadecuación o carencia de calidad artística, sea digno de servir para anuncio de la Semana Santa. No se admitirá ninguna reclamación a partir de los 10 días del de la elección de los carteles.

10.- El veredicto del Jurado será inapelable, obligándose la Federación de Cofradías a exponer los originales admitidos.

11.- El cartel original vencedor, quedará en propiedad de la Federación de Cofradías de Semana Santa.

12.- Los trabajos no premiados podrán retirarse por parte de los autores, previas comprobaciones, durante los 20 días a partir del término de la Semana Santa.

13.- La Federación de Cofradías de Semana Santa de Vinaròs, no se responsabiliza de los posibles plagios. www.semanasantavinaros.es

Denunciar? SÍ. Aportar?

TAMBÉ

Primer va ser el pla de Joventut de Joves Socialistes de Vinaròs. Després ha sigut el pla d’ocupació del grup municipal socialista.

Des de fa unes setmanes el grup municipal socialista, l’executiva del PSPV-Vinaròs i Joves Socialistes de Vinaròs hem ençetat un nou camí.

Hem ençetat una nova forma de fer política a la nostra ciutat i una nova forma de donar respostes a la ciutadania.

Joves Socialistes de Vinaròs confiem en el nostre pla de Joventut per a donar solucions de formació, educación, cultura, treball i esports per a tots aquells vinarossencs que des de la Regidoria de Cultura es senten poc o gens representats per la nula política de solucions que han portat fins ara.

Per una altra banda, Joves Socialistes de Vinaròs també confiem en el pla d’Ocupació del grup municipal socialista presentat fa unes setmanes.

Pensem que és un pla que es complementa a la perfecció amb el presentat per la nostra organització i que comparteix el mateix missatge: Donar respostes i solucions Desde Joves Socialistes de Vinaròs i des del grup municipal no renunciem (ni creiem que s’ha de fer) a denunciar tot allò que atente o vaigue en contra dels interessos dels vinarossencs i vinarossenques.

Pensem que s’ha de denunciar allò que està mal fet però hem de presentar alternatives i solucions.

La clau de la política municipal no és criticar per criticar.pdf. Allà on hi haigue una crítica, Joves Socialistes de Vinaròs i el grup municipal presentarà una alternativa i solución Hem encetat un nou camí. L’únic que us demanem és un vot de confiança.

cultura

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Ramon Roig i Josep Antoni Garcia Bel al MUCBE

‘Els límits actius’ i ‘Diagnòstics’, dos mostres per a visitar A.C.

El MUCBE acull actualment dos exposicions d’artistes vinculats a Vinaròs. Per una banda a la planta baixa de l’antic convent podem gaudir de la mostra de quadres de Ramon Roig, una exposició que sota el títol ‘Els límits actius’ et transporta a la serenitat de la maduresa d’un artista que s’endinsa encara més en els mecanismes interns i externs que permeten entendre i resoldre el món immediat mitjançant textures, colors, línies seqüènciades, objectes quotidians elevats a la categoria d’elements de culte. Roig aboca tot el seu imaginari en quadres de gran format i deté el temps, un temps dibuixat en el qual predomina majoritàriament la claror, en els de mesures més petites.

La pintura de Roig a ‘Els límits actius’ transmet equilibri i tranquil·litat, inclús en aquelles pintures que mostren en origen un certa angoixa que queda diluïda per una resolució supèrbia del quadre que acompanya a l’observador.

destacades en el que l’artista torna a mostrar la seua visió de l’art com martell del món. Ètica i pintura, com apunta Sebastià Miralles, al servei de la mirada de l’espectador, conceptes que se repeteixen en l’obra de Garci, inherents a la personalitat d’aquest creador. Textures, matèria, combinacions de elements per a contar histories, que l’art també té una funció narrativa, i tant en un com en l’altre artista, la recerca constant d’una bellesa sempre subjectiva. Simplement, genials.

D’altra banda, la mostra de Garci, ‘Diagnòstic’, ens situa en un altre context.

‘Estat de setge’ una de les obres, colpeja i estableix un combat entre l’artista i l’actualitat situant ambdós elements enfrontats per una mirada crítica que esvaeix dubtes pels seus límits oxidats.

“Ni Déu ni amo’ és un altra de les obres

Ball de Dimonis va oferir un correfoc emmarcat, també, en l’agenda de la Carta Pobla. El lloc, la plaça de l’Ajuntament , va omplir-se de foc i les coreografies típiques del col·lectiu de “dimoniets”.

25

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

La Filoxera a Vinaròs

Al Moods Tattoo Bar de l’avinguda del País Valencià, a la nostra ciutat, es va fer la presentació en societat de ‘La Filoxera, el magazine que encoje’, i on el seu director editorial, Hugo del Arco Vallés, va deixar ben clar que des de les seues pàgines es fan ressò d’aquelles noticies de les

Xé ANIVERSARI COLLA DE DOLÇAINA I TABAL DE VINARÒS.

TALLER DE POSADA A PUNT DE LA CANYA DE DOLÇAINA. Monogràfic: posada a punt de la canya de dolçaina.

Taller impartit per Pau Puig i Cristobal Aixendr Aixendrí.

Adreçat als dolçainers i dolçaineres, integrants de colles i estudiants de dolçaina.

Data: 27 d’octubre de 2012 (matí i tarda).

Lloc: locals de l’EPA de Vinaròs, antic col·legi Santt Sebastià (passeig) Objectius: Motivar l’alumnat (o no alumnat) a iniciar-se se en la tècnica de la manipulació o d del posada punt de la canya de dolçaina, per començar a deixar de dependre professor o qualsevol altra persona per tindre les canyes es a punt.

Mostrar una sèrie de passos a seguir per tal de facilitar tar la tasca.

-

Prova de la canya Diagnòstic Observació Diferents manipulacions possibles.

Seqüènciació:

MATÍ: de 10h fins 13,30h (3-4 hores de durada)

nostres comarques que no tenen cabuda a altres mitjans.

Així mateix, aquest destaca que des de la Filoxera es dona ple suport als joves en talent del nostre voltant, en qualsevol de les seues propostes, que sempre son benvingudes per donarles a conèixer a traves de les seues pagines mensualment.

Organitzat per l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” Inauguració de l’exposició:

! Pintant poemes!

Manuela Chamorro

Dia: 16 d’octubre de 2012, dimarts Hora: 19:00 h Lloc: Sala d’exposicions de l’Associació (Carrer de Sant Ramon 13) L’exposició romandrà oberta des del 16 al 30 d’octubre. De dimarts a divendres de 10 a 12h i els dissabte de 18’30h fins les 20’30h.

Part teòrica: -

-

Presentació i presa de contacte.

Introducció. La importància de la relació instrument/instrumentista in i exemples.

Mostra de diferents canyes, tudells i dolçaines. plicació del procés de manipulació pas per pas i dels de materials necessaris.

Explicació Ex Part pràctica en grup: Exposició de problemes per part dels assistents i intent i de trobar solucions entre tots a cada problema en particular, anotant-les anotant i discutint quina podria ser la millor solució.

Cadascú, de manera tutelada, mirarà d’aplicar la solució so al seu problema.

DINAR

TARDA de 15h a 18h (3-4 4 hores de durada) -

tes relatives als continguts del matí i dubtes en general. gener Preguntes Acabar les canyes que hagen pogut quedar pendents del matí.

Pràctiques individuals tutelades.

Cadascú prendrà les seues decisions i actuarà sobre les seues seu canyes en conseqüència.

MATRICULACIÓ I CONTACTE. Per matricular-vos vos al taller envieu un correu amb les vostres dades (nom, (n cognoms, telèfon, fon, correu electrònic, lloc des d’on veniu) a les següents seg adreces: peregato@yahoo.es peresafa@gmail.com o al telèfon: 649.598.658

Organitza: Colla de dolçaina i tabal de Vinaròs, 10 anys.

Col·laboren: Ajuntament de Vinaròs.

EPA Llibertat de Vinaròs.

26

Muchos animales, solo nacer, ya saben qué es el maltrato.

Otros, en cambio, son queridos durante tiempo, y el día menos pensado, son abandonados. Esta es la dura realidad !

AYÚDANOS A CAMBIAR SU FUTURO. ASOCIACIÓN PROTECTORA DE ANIMALES EL CAU

Esports

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Atletisme Mª Jesús Pablo-Club Esportiu Aigües deVinaròs

Dos atletes del Club Esportiu Aigües de Vinaròs, Carla Masip i Elka Sanz, van participar dissabte passat, dia 6 a Castelló, en el Campionat d’Espanya Cadet de Clubs, representant a l’Atletisme Playas de Castellón. En este final de temporada i després de l’estiu, van tornar a

estar entre les millors a nivell nacional, Carla es va proclamar campiona de la prova de 1000 m. llisos, amb un temps de 3’09”14 i Elka va ser 2a en la prova de 300 m. Tanques, amb una marca de 46”92.

Un grup d’atletes del Club Esportiu Aigües

de Vinaròs van participar diumenge passat 7 d’octubre en el VII GRAN PREMI CIUTAT DE CASTELLÓ 10Km, cal destacar el 2n lloc d’Alba Sanchez en la carrera absoluta femenina i Javhe Fernandez que va acabar en 16ª posición de la cursa masculina.

Primer partido de la liga de veteranos A.V. Vinaròs 7 - A.V. Remolins Bitem 0 gran partido el disputado por el Vinaròs, demostrando ser uno de los candidatos a ganar la liga este año. Este año cuentan con el patrocinio de la empresa Promo Cas, dirigida por el Sr. Diego Castell Pique… Juan Piñana

Sortida de l’aula de Natura Vinaròs el diumenge 30 de setembre “De Santa Àgueda al Cervol”

Nova ruta de l’Aula pels Ports.

Dia magnífic per caminar i contemplar els espectaculars paisatges que ofereix aquesta zona dels termes de Vallibona i de Morella (dena de la Roca).

Els senderistes van encetar el trajecte a l’ermita de Santa Àgueda (d’estil romànic de reconquesta). Posteriorment es van dirigir cap al maset del Solanet, la font de les Roques, el maset de Maciana, el mas de Jovaní, el mas de Cameta, el salt del Fondo, el molí Rico i tornada per la pista que va al mas de la Basseta. En total uns 17 km de recorregut, que es van fer curts per l’atractiu que té aquest vessant del Cervol.

27

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

El club de Tenis LA CLOSA celebra su 20 aniversario acompañado de una

C. D. MASSAMAGRELL – 1 - VINARÒS C. F. – 3

Victoria importantísima MASSAMAGRELL: Bruno, Hassan, Néctor (45’ Saw), Asier, Rafa Marcos Guille (70’ Keliche), Feti, Josué, José Ángel, Tomas (70’ Quique), Mormeneu y Angelo.

VINARÒS: Raúl, Pedro, Franc, Óscar Seva, Wifredo, Dídac (89’ Mario), Ernesto, Hugo, Sergi José (87’ Víctor Pla), Espinosa (77’ Moreno) y Àlex Forés (87’ Albert).

Dirigió el encuentro Ros Calvo, asistido por Gordillo Escamilla y Comino Visiego.

Sin amonestaciones.

GOLES: 0 – 1 67’ 0 – 2 82’ 0 – 3 83’ 1 – 3 90’

Sergi José Àlex Forés Moreno Keliche

Importantes los tres puntos arrancados en Massamagrell tras las dos derrotas consecutivas, victoria que sirve para situarnos de nuevo en puestos de promoción y certificar que lo del domingo pasado fue simplemente

28

un mal día.

El partido no fue fácil como pude dar a entender el marcador final. El primer tiempo fue más igualado con ocasiones por ambas partes. Los locales con una fuerte presión y desgaste físico dispusieron de varios saques de esquina para crear peligro aunque no hubo ninguna intervención destacada de Raúl, las ocasiones más claras fueron visitantes. Sin movimiento en el marcador se llego al intermedio.

La reanudación fue similar al primer tiempo, ocasión local al inicio y dos avisos de Sergi José antes de conseguir el primer tanto de la tarde. Con la llegada del primer gol, los locales quedaron tocados y empezaron a pagar su desgaste, en cambio los blanquiazules (este partido de rojo y negro), se crecieron y sentenciaron el partido con dos goles más. El segundo al sacar Hugo una falta con picardía (no pidió distancia) y servirle el balón a Álex Forés mientras los contrarios estaban intentando colocar la barrera y el tercero en

un balón escorado que Moreno tras un buen recorte para coger el ángulo que se había perdido en la jugada lograba la puntilla. En el descuento llegaba el gol local que maquillaba un poco el resultado. En resumen, buen partido y buena victoria ante un equipo que a pesar de no haber ganado ningún encuentro y no marcar goles, tampoco los encaja y no es fácil de batir. Victoria de lujo. Debutó Dídac disputando prácticamente todo el partido.

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

CAMPANYA D’ESPORT POPULAR

CAMPANYA D’ESPORT POPULAR CAMPANYA D’ESPORT POPULAR

Disseny i impressi— : 4COLORS

gran cantidad de alumnos y exalumnos

Disseny i impressi— Disseny :i impressi— 4COLORS : 4COLORS

CAMPANYA D’ESPORT POPULAR

21 d’octubre de 2012 VINARÒS 9:30 h

Tel. informació 964 454 608 Inscripcions a partir del 10 d’octubre Eixida: Oficina CME

Disseny i impressi— : 4COLORS

NOU RECORREGUT HOSPITAL PROVINCIAL PUNT DE CONTROL

7 KM PISTA DÕ ATLETISME

LO

ATROSIL GIL DÕ AV. DE

DESVê O PISTA DÕ ATLETISME

INSTITUT

CARREFOUR

21 d’octubre de 2012 21 d’octubre de 2012 VINARÒS 9:30 h VINARÒS 9:30 h Tel. informació 964 454 608 CEMENTERI

PISCINA

CAMê CAP‚ ADES

AV DE PIUS XII

OLIVA BARRANC DÕ AIGUA

ESCORXADOR

FË BRICA INDEME

SORTIDA

13 KM

PL. DE BOUS

C/ MUSICñ LEG CARLES SANTOS

MAR MEDITERRANI

4 KM

CME

ARRIBADA

Tel.ainformació 964d’octubre 454 608 Inscripcions partir del 10 Inscripcions a partir del 10 d’octubre Eixida: Oficina CME Eixida: Oficina CME Carpa Atlˆ ntic

COL·LABORA:

ORGANITZA:

AMB EL SUPORT DE:

PORT

NOU 21 d’octubre de 2012 NOU RECORREGUT RECORREGUT VINARÒS 9:30 h Tel. informació 964 454 608 Inscripcions a partir del 10 d’octubre Eixida: Oficina CME

HOSPITAL PROVINCIAL PUNT DE CONTROL

7 KM PISTA DÕ ATLETISME

SILLO

ATRO GIL DÕ AV. DE

SILLO

ATRO GIL DÕ AV. DE

DESVê O PISTA DÕ ATLETISME

INSTITUT

ESCORXADOR

CEMENTERI

NOU RECORREGUT AIGUA OLIVA DÕ AIGUA NC DÕOLIVA BARRANC BARRA

DESVê O PISTA DÕ ATLETISME

FË BRICA INDEME

CARREFOUR

PISCINA

CAMê CAP‚ ADES

AV DE PIUS XII

CARREFOUR

FF

SORTIDA 13 KM PL. DE BOUS

4 KM

PUNT DE CONTROL

7 KM

13 KM

C/ MUSICñ LEG CARLES SANTOS

MAR MEDITERRANI HOSPITAL PROVINCIAL MAR MEDITERRANI

4 KM

PORT

PISTA DÕ ATLETISME

CME

SORTIDA ARRIBADA

Carpa Atlˆ ntic CME

ARRIBADA

Carpa Atlˆ ntic

clinicavinaros@dentalfabregat.es T. 964 45 61 65 - Calle San Francisco, 27 - 2° - 2 - 12500, Vinaròs clinicabenicarlo@dentalfabregat.es T. 964 47 30 85 - Plaça Mercat, 4 - 12580, Benicarló

SILLO

ATRO GIL DÕ AV. DE

CEMENTERI

29

PISCINA

CAMê CAP‚ ADES

AV DE PIUS XII

CARREFOUR

ESCORXADOR

COL·LABORA: COL·LABORA:

FË BRICA INDEME

AMB EL AMB SUPORT EL SUPORT DE: DE:

INSTITUT

OLIVA BARRANC DÕ AIGUA

ORGANITZA: ORGANITZA:

DESVê O PISTA DÕ ATLETISME

SORTIDA 13 KM PL. DE

CME

ARRIBADA

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Sant Francesc 2012

J.Z. Els majorals i veïns del carrer de sant Francesc -una de les arteries mes llargues de la nostra ciutat- una volta mes, i per no perdre el costum, van celebrar la seua festa gran en un acte litúrgic a la parròquia de santa Magdalena, a mes de la processó que va comptar amb l’acompanyament de la típica dolçaina i tabal.

bro su XXX aniversario. En la Peña Madridista de Vinaròs cele El pasado sábado 7 de octubre, Don Francisco Bonet, donde s del Real Madrid C.F. nos visitó representación del los veterano que transmitimos todos los decimiento por todo el apoyo nos digirió unas palabras de agra ar al Real Madrid C.F. El Real anim y s hacemos por desplazarno que s erzo esfu los y tas ridis mad ada por todos los jugadores lar a Jonathan una camiseta firm Madrid C.F. tuvo el detalle de rega con los peñistas y autoridades lugar una cena de hermandad de la plantilla. Más tarde, tuvo ias a todos los socios por grac ta de Vinaròs damos las ridis Mad a Peñ la de Des ròs. de Vina en ella, además de a las Peñas er celebrar muchos mas títulos formar parte de esta peña y pod ALA MADRID!!!

Tortosa por asistir a los actos.¡¡H Madridistas de Benicarló y a la de

30

n. 578 - 12 dÕ octubre de 2012

Presentación de la Reina 2013 de la Enlace de Jorge y Maite el pasado 6 de octubre

comparsa Samba pa mi

A L’ENCANYISSADA SEGA DEL ARRÓS de gent del territori cal destacar la de de l’Ebre, va ser tot un èxit, i entre la presencia

de fusta, al mateix delta LA XXII festa de la Sega del arròs junt a la casa ple de tradició. vinarossencs que no es van voler un espectacle

bodas - bautizos - comuniones - eventos de empresa - cumpleaños - baby shower ... info@eventya.es

|

www.eventya.es

|

En EVENTYA organizamos eventos para ti y los tuyos. ¡¡¡ tú solo preocúpate de disfrutarlos !!!!

Membres de la Penya Barça apollant

al seu equip.

síguenos en

Llámanos y te informaremos.

Tel. 616 018 682

31

¡VENTA ÚLTIMO ÁTICO DUPLEX A ESTRENAR EN C/ARAGÓN! AMPLIAS TERRAZAS precio 199.000 € *

¡ VENTA DE ÚLTIMA VIVIENDA! precio 79.900 €*

Situación excelente, acabados de 1ª calidad, a 3 minutos de la playa.

C/ San Francisco, 78 12500 Vinaròs (Castellón) Tel. 964 45 03 22 629 127 319

AMPLIAS PLAZAS DE PARKING

info@promocionesbemir.com

EN CALLE PILAR,42 VINARÒS Bajo edificiuo Hogar del Jubilado

parkings en el

centro de la ciudad