7 dies vinaròs 584redux

n. 584

1,50 €

DL CS-04-01 / ISSN 1578-3529

23 de novembre de 2012

Els Clubs vinarossencs presenten equips

Entrevistem: Lluis Batalla

La CHX sancionarà a l’Ajuntament de Vinaròs per plantar arbres a la llera del riu Torna el ‘Rastrillo’ solidari

Les muralles: a debat Entrevista a Vicent Melià, autor d’El Papa Luna, el hombre que miró a los del Dragón, (Antinea)

visitem l’IES Leopoldo Querol

n. 584 - 23 de novembre de 2012

EDITORIAL

Direcció Alicia Coscollano Masip

alicia coscollano

Pells

El diluvi era de proporcions considerables. Els llamps ens recordaven que, tot i la prepotència que ens atorga el saber-nos tecnològics, encara estem a expenses de la natura. Passat el cap de setmana, la vida recuperava la normalitat. L’actualitat ens deixava noves mobilitzacions dels treballadors de Cemex, esta vegada a Madrid. La rumurologia, alliberada del pes de la contrastació i de la recerca de “la veritat”, (?), ha donat pas a tot tipus de suposicions, que no reproduirem per no fer costat a la informació no contrastada obviant, així, la temptació del malabar periodístic. Els treballadors es revotaven, al tancament d’aquesta edició, contra les formes del ple extraordinari convocat per tal de debatre una moció de recolzament. Ja em dit en altres moments que vivim temps de revolta. I de implicacions. Són molts els que es deixen la pell, i més en aquest temps, intentant agafar els trens, els combois que marquen el ritme del present, del futur, d’unes condicions de vida acceptables. Trens i estacions boiroses com les de Joan Margarit, “...estacions de ferro i vidre amb trens brunyits pels vespres...”. És cert, tenim temor a perdre els trens a les andanes de les estacions. Encara que es tracte dels fantasmagòrics i inexistents trens de rodalies. S’engeguen campanyes de recollida de signatures, la gent respon davant el que consideren injust. Estar en la pell d’un treballador a punt de perdre la feina et dona una mirada diferent sobre els assumptes humans, els nostres, i els divins, els d’ells. A més de imatges de pluges i de manifestacions a Madrid, esta setmana comptem amb la visita que efectua a ‘7dies’ el regidor d’ERPV, Lluis Batalla. Amb ell hem parlat de quina és la seua vivència al voltant de l’estament local des del seu escó en l’oposició, i, també, sobre la poètica de la política, entre altres qüestions que expliquen com es contempla el desenvolupament de la ciutat des de la seua opció política.

En aquest número de ‘7dies’ també volem compartir amb vosaltres l’entrevista que hem realitzat a Vicent Melià i Bomboi. Es tracta de l’autor de l’última publicació d’Antinea, El Papa Luna, el hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón. Un llibre que aborda la figura del conegut Papa des d’un aspecte picològic, i que a banda de la recerca històrica, ens regala un interessant anàlisi de la personalitat de la controvertida figura.

I continuem amb la temàtica històrica, ja que durant la setmana tenia lloc el debat organitzat per Amics de Vinaròs sobre les muralles medievals, l’antiga pell fortificada de la ciutat que veia la llum durant unes excavacions a la plaça de l’Ajuntament. De tot el que es va dir durant l’acte, ens quedem, romàntics com som, amb el que conté de història la troballa, la disposició dels fonaments de la fortificació inèdita que envoltava

El faristol

2

Des de Migjorn ens han fet arribar esta setmana una imatge que mostra un parell de forats perillosos pels vianants: un al carrer Raimundo de Alòs, al costat de la vorera i un altre al carrer Picasso com a conseqüència d’haver llevat l’arbre. “Que conste que estos ja estaven abans que plogués”, matisen.

Subdirecció Julián Zaragozá Baila

Vinaròs, i la forma dels baluards, bastions de la memòria, un tema en el qual s’aproxima a la perfecció Alfred Sánchez Pinyol al seu últim llibre, Victus.

Consell de redacció Jaime Casajuana, Carlos Catalán, Vicent Beltran, Joaquim Arnau

També recuperem l’aroma antic de la pedra, els diàlegs amb la intrahistòria, així com les nombroses publicacions sobre els murs aparegudes en mitjans de comunicació local, -servim per alguna cosa, finalment. Pedaços de murs, de pell antiga de la vila que ens expliquen qui som, quin tipus de comunitat formàvem. Un misteri del qual poden tindre respostes les restes òssies trobades, aturades en el temps, a les quals es practicarà la prova del carbono 14, desprès que una irrespectuosa canonada que ens aportava les comoditats del progrés –instal·lada per algú que sens dubte anava amb presses-, seccionés els peus “al cadàver”, com incidia José Luis Pascual, durant una de les obres de implantació de les conduccions a la plaça de l’Ajuntament. Actualment hem aguditzat la sensibilitat cap a aquests temes. Una sensibilitat justificada cap al passat, cap a la història, que deuria caminar, també, de la mà d’una atenta delicadesa cap el moment present pel que passen moltes famílies. Una qüestió absolutament peremptòria, sobretot en el seu aspecte polític. En aquest joc de sensibilitats, la gent del Mercat Solidari ens recorda que tot i la crisi que patim aquí, el sud continua existint, respirant sota terres recremades per un sol cruent, llocs on la gent malviu, com, per citar un exemple, el continent africà. Cal deixar de costat el ranci concepte de “beneficència” una vegada assumit el grau de responsabilitat de les potències europees en el seu moment en la repartició de territoris i en la promulgació i suport a règims molt dubtosos, o, simplement, saber com es pot participar per aconseguir un equilibri més humà.

Ja sabem que és cosa dels governs, i que la nostra aportació és menuda, però també sabem que les batalles guanyades sempre comencen per algun flanc. D’això en saben molt cooperants de tot tipus i gent d’ONGs. Des de Unicef alerten que 19.000 xiquets moren cada dia per causes evitables i un terç d’ells, 6.400, de gana. Sí, sabem de l’existència de gent entregada a causes, aparentment, perdudes. I no cal acudir a exemples vinculats a societats que malauradament han quedat arrossegades a una categoria de tercera i quarta. Aquí, les pells, diverses al llarg de tot aquest vast territori, tot i la fragilitat, també saben, deuen, organitzar-se. És una llei primordial, i molt simple: es tracta de sobreviure.

Col·laboradors Salvador Quinzá, Alfredo Gómez Acebes, Joan Gost, Consell d’Esports, J. M. Palacio, Emili Fonollosa, Gaspar Redó, Juanma Beltrán, Lola Monreal, Carlos Catalán, Noemí Polls, Jesús Arnau, Joaquim Arnau, Enric Pla, Salvador López, David Gómez, Carla Eiras, Rafa Marcos, Emma Bas Secció d’esports Redacció Fotografies Arts, Reula, Difo’s, Alfonso, Francesc, Fotoprix, Prades II, @paricio i Jordi Febrer Publicitat Publi-Vaquer C/ dels Franciscans, 4 entresuelo Tel. 964 45 19 35 Edita Editorial Antinea Tel. 964 45 45 25 Fax 964 45 20 12 E-mail: editorialantinea@gmail.com Imprimix A.G. Castell Impresores S.L. Dr. Fleming nº6 Tel. 964 45 00 85 E-mail: webmaster@editorialantinea.com

Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col∙laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació. Els escrits no poden superar un full a màquina a doble espai. No s’acceptaran escrits si no estan signats i amb fotocòpia del DNI. La direcció no es compromet a publicar tot el que li arriba.

La balconada d’una façana va patir un despreniment esta setmana a Vinaròs sembla, en principi, que a conseqüència de les pluges.

Sortosament, no cal lamentar desgràcies personals, ja que no passava ningú en aquell moment. Això

Lluvias en Vinaròs

n. 584 - 23 de novembre de 2012

actualitat

Al Faristol arriba també esta setmana l’opinió dels veïns del C/ Doctor Fleming, que manifesten sentir-se “enlluernats pels arbres tant preciosos” que han plantat a aquest vial. Els veïns indiquen que “malgrat ser tant bònics, gairebé tots estan morts”. Tot i així, afirmen què, en canvi, no se senten enlluernats pels nous fanals, “es veu que les bombetes són de 15 W o menys”. Segons declaren, “en castellà es diu “cualquier tiempo pasado fue mejor, i nosaltres diem que cualquier iluminación pasada fue mejor”

Fotos E.F.

Fotos de l’estret: Jordi Febrer

La intensidad de las lluvias que cayeron el sábado durante toda la tarde sobre la ciudad dejaron estampas como las del Carre Carreró, o las del cauce de río Cervol. En cuanto a incidentes, sólo hay que destacar el derrumbe de un andamio en la calle Tarragona.

Afortunadamente, sin tener que lamentar daños personales.

3

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Batalla:

Lluis Batalla: “l’esquerra és i serà la que lluita per allò que és just socialment, la que diu ‘ja ni ha prou’” A.C.

L’estic vivint encuriosit encara al cap de 16 mesos, però també amb sorpresa veient la justificació i l’excusa com a principal estratègia dels partits grans; a nivell de grup polític, estic molt satisfet i em sento molt arropat amb la coalició Esquerra-Els Verds del País Valencià. Ha estat tot un encert.

Durant les comissions es debat i es treballen les diferents propostes...

Les comissions són útils si vols, és a dir, la comissió és un tràmit que es converteix en una estratègia per a mi ja que l’aprofito per a preparar els plenaris i les diferents intervencions públiques.

“He viscut envoltat de política tota la vida”, afirma Lluis Batalla, regidor d’Esquerra Republicana del País Valencià. Net d’un avi anarquista “absent a conseqüència de l’exili, però omnipresent pel seu caràcter”, la seua vinculació genètica amb la política té un altre ascendent, un rebesavi que fa formar part de la corporació a finals del XIX i principis de XX, “la transició a això que se li diu democràcia, tot i que vaig tindre la gran sort de viure la transició el suficient per a saber que la transició mai acaba”, apunta. Amb aquestos antecedents, la cosa política ja formava part, com una segona pell, de la vida d’un jove que va establir els primers contactes amb l’oposició al règim del dictador quan “per estudis un frare em feia repàs a un club de muntanyisme de Benicarló, AMUNT es deia el grup, i vaig descobrir Raimon, Xirinacs, Llach, Ovidi,...”“Jo vaig creure en els principis que es van predicar a la transició, i encara crec en ells”, assenyala. Batalla es declara un fervorós creient amb la cançó Declaration, de Georges Muostaki, “és un bon punt de partida”, afirma mentre recita una de les frases d’aquesta peça musical “... el patiment és un sacrilegi quan hi ha roses i pa blanc per a tots.” Quan a reptes personals, afirma que no té cap meta fixada “perquè hi ha moltes coses per fer, i penso que hem d’estar creixent fins al final”. “Contínuament trobo coses que val la pena descobrir”.

De la poètica de la política, reivindicacions i trinxeres Com està vivint l’experiència des de dins de la política local?

4

Com veu l’actuació, globalment, dels diferents partits durant els plens?

Als grans els veig globalment, m’explico: com un globus, molta grandiloqüència plena d’aire; als petits, BLOC i PVI, els veig foscos i transparents, respectivament.

Què creu que és el que pitjor ha gestionat l’actual govern local?

Han estat 16 mesos plens de greuges a les persones, a la societat, al meu partit, parlo per mi, i a les llibertats; tot típic d’un partit reaccionari com el PP. Ara mateix puc dir que el número que va muntar l’Alcalde a la cassolada, sopar a la marisqueria, i dies posteriors, mereix un emocionat record, encara que allò que pitjor ha gestionat, i és un clàssic en el PP, ha estat les coses imprevistes, com les pluges de novembre de 2011 i les inundacions... mira que no obrir les comportes...Els busos escolars.

La designació a dit de la zona blava és un monument a l’amiguisme i a la manera que tenen ells de fer política.

I, alguna iniciativa per a felicitar-los?

Els Horts Solidaris, que són una còpia pobra del nostre Banc de Terres, molt més divers i amb molts més àmbits d’actuació. La resta és rematar allò que va fer l’anterior equip de govern. Inverteixen més diners en aparèixer als diaris que en solventar problemes. Les seues ”iniciatives” són maniobres de distracció de la inoperància del govern central i autonòmic Quina és l’àrea que creu que deuria comptar amb una partida més amplia per els pròxims pressupostos?

L’àrea de desenvolupament econòmic és la que necessita més canvis , sobretot , en les dinàmiques: no es tracta de fer jocs malabars amb les xifres, només, i gastar-se després 7000 euros en llogar arbres per a 9 dies de festes, per

exemple. O sortim a la recerca de nous mercats , indústries i activitats econòmiques o ens enfonsem. Estratègicament, estem en un lloc privilegiat pel que fa a comunicacions. L’Àrea Social, també encara que l’augment de partida ve determinada per una deficient política econòmica local.

Alguna proposta de govern que considera que hagi segut prescindible?

Sí, la regidoria de Empleo, per a què es crea?

Les principals col·locacions han estat a dit!.

Què aprendrem d’aquesta crisi? Cal un canvi de model?

La primera lliçó és que el poble no l’ importa res a cap dels dirigents actuals; la segona lliçó és que per damunt de les persones està la banca i les corporacions on es col·loca de per vida als polítics retirats; la tercera lliçó és que cal fer-se sentir, perquè si no és així, ningú no vindrà a escoltar-te...Aprenent aquestes tres lliçons, el canvi de model està servit. El conformisme ha portat a que altres decideixin per tu.

El seu partit és Esquerra Republicana, però del País Valencià. Cal fer pedagogia per insistir en el terme geogràfic?

Sí. És curiós l’infantilisme de BLOC i PP a l’insistir que som ERC. La nostra guerra és al País Valencià, perquè som valencians, i ens avergonyeixen els partits que diuen haver representat al poble, a Vinaròs i a València... i així ens va. Estem al costat de la nostra gent.

ERPV aposta perquè cada poble decideixi el seu destí, o per un estat federat?

La nostra aposta és sobreviure a un negoci de vividors que es diu España. Hi ha partits més pendents d’utilitzar el partit en benefici propi i no del poble.

El divan

Quin percentatge de poesia ha trobat en la política?

Sense poesia no pot haver revolta. La mateixa revolta és poesia; no es poden entendre els canvis polítics sense Llach, Montllor, Cohen, Brossa, Estellés... Els moviments reivindicatius del poble són poesia.

Quin tant per cent conté la política d’estratègia, estómac i intel·ligència?

D’estómac, quan escoltes excuses absurdes i actituds arrogants, com fa el PP, i quan algú et diu partidet i falta al respecte als teus votants, com fa el BLOC; d’intel·ligència i estratègia està en no fer-los cas i tirar endavant els ideals d’esquerres i republicans. Al nostre partit cap tota la societat de Vinaròs.

Un poc d’autocrítica, coses a millorar...

Escriure dos columnes setmanals, fer comunicats, rodes de premsa, reunir-se amb associacions i col·lectius, coordinar-se amb

actualitat

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Esquerra nacional a València, reunions de partit, de coalició, el temps que es dedica a la política a l’ajuntament, preparar els plenaris, visitar els departaments del consistori, el meu treball a Benicarló com a professor és molt intens, la família,...Com que, de moment, crec, no és possible fer una moció per allargar el dia, l’autocrítica és millorar l’organització del temps i delegar més en companys de la coalició. Hi ha setmanes de pura bogeria.

Creu que cal explicar les absències d’alguns actes institucionals?

La blavera és una estafa històrica, cal explicarho a qui ens podria votar; aquell que és d’esquerres i nacionalista no li calen explicacions.

Assistir a aquests actes per a ser vist és una renúncia i vendre’s als vots.

M’he gitat algun dia pensat: ‘efectivament, la política era això’, i calia un partit com el nostre per a començar a canviar la manera de fer política.

S’ha sentit vostè rastaflauta en algun moment?

La meua vinculació familiar amb la música (el meu besavi va fundar L’Aliança), l’he materialitzada, d’alguna manera, “tocant la gaita” que diria ma mare, que és una manera de dir-se rastaflautes. Si a PSOE i PP no se li recorda que hi ha poble, i que el poble està viu, que té ulls i cara i veu, aquests partits “professionals” se n’obliden del poble. S’ha d’estar al carrer, és vital. Així i tot les etiquetes no m’agraden, hauria de ser natural no tenir por a protestar.

Un personatge històric i perquè.

Joan Fuster, indubtablement; la seua obra ens Continuen sent vigents els termes recorda que som fruit de derrotes però som la llavor de futures victòries. Si tinguéssim ,encara “esquerres” i “dretes”? que fos una mica, consciència Sí, la dreta és qui et fa crisi de país, ací, al País Valencià, i no resignar, qui et fa conformar, dreta és qui fa baixar la ‘Als dirigents actuals el de sucursal, les coses rodarien molt millor. Al centralisme guàrdia; l’esquerra és i serà poble no els importa. parasitari de Madrid li fa por les la que lluita per allò que és consciències nacionals. just social i personalment, la El conformisme ha que diu “ja ni ha prou”. Ara Un llibre portat a que altres més que mai la diferència Compatibilitzo diferents hi és. Cap polític seriós i lectures ara mateix. “Cartes decideixin per tu’ conscienciat pot dir que no a Anna Murià” de Mercè hi ha dretes ni esquerres en Rodoreda, “Papers d’exili” de un moment d’extermini de la classe mitjana i J. Fuster i “Epistolari Vicenç Riera Llorca-Joan obrera, i de la impunitat dels rics en fer-se més Fuster” conjuntament, i vaig a començar amb rics a costa del treballador.

Joan Brossa i Carles Santos. Per cert, ahir vaig Té amics entre els partits de l’oposició?

Tots ens coneixem de tota la vida però ara mateix no puc parlar d’amigues o amics a la corporació, tal com entenc el terme “amic”; sí puc dir-te que em sento molt afortunat d’estar a les trinxeres de la segona fila de la sala de plenaris amb Dolors Miralles.

S’ha aixecat algun dia pensat: així, la política era això?

fullejar el Llibre de Família... cosa breu...

Un paisatge de Vinaròs.

El passeig de ribera a la costa sud és tot un regal, però caminar pel carrer l’Àngel o el carrer Major, en direcció cap a la mar, quan està sortint el sol, és impagable.

El dia perfecte.

Ara tal com estan les coses, potser el dia perfecte és aquell on no prens mal.

El sector educatiu s’uneix a les protestes socials Redacció Els passats dies 14 i 16 de novembre professorat de la nostra comarca va participar en diferents actes que van evidenciar el nostre desacord amb l’actual política de les diferents administracions . El dimecres 14 , dia de la vaga general , coincidim a Vinaròs al matí i a Castelló a la tarda , amb multitud de treballadors i treballadores insatisfetes amb la política econòmica i de retallades .

Ens unim a la protesta per la precarització de les condicions laborals , ens unim a la denúncia per les retallades en els recursos públics . No volem ser còmplices d’una societat cada vegada més excloent ni d’una societat submissa amb les especulacions i ordres dels mercats financers .

El divendres 16 , a la porta d’alguns centres educatius , vam prosseguir amb el missatge que defensa una altra política que garanteixe els recursos públics essencials ( educació , sanitat , cultura , justícia....) .El seu deteriori , entenem , no fa més que augmentar les diferències socials , la marginació , la frustració i la desconfiança de la comunitat cap als responsables polítics de la mateixa.

La Barana Emma Bas

Nous costums, vells records De vegades, em pregunto com haguèssen sigut les nostres vides, fa vint anys, amb els nous avanços tecnològics tant de moda en l’actualitat. Estris com el telèfon mòbil, amb els seus inabarcables canals de comunicació instantània i quasi gratuïta (SMS, Whatsapp, etc), tabletes i llibres electrònics, ordinador amb accés a xarxes socials, mitjans de comunicació i mil i una plataformes per donar-nos a conèixer i explorar en altres móns. Tot això són les noves tecnologies. Un concepte que abans ens podia semblar exclusiu dels laboratoris i els homes de ciència però que, avui per avui, hem incorporat amb naturalitat a la nostra existència i ja ens sembla qüotidià.

Abans –i estic parlant de no fa més de quinze anys- esperàvem amb nerviosisme una cridada telefònica. Eixa cridada tenia una durada limitada i, si l’interlocutor era l’objecte del nostre interès, haviem d’esperar un dia o fins i tot dos per a tornar a repetir l’operació i establir, de nou, el contacte. Ara, enviem un missatge al mòbil o un Whataspp prácticament sense pensar-ho. No fruim de les converses llargues sinò que fragmentem el missatge sense donarli valor a la interactivitat. I què dir de les cartes!

Com sobreviuen avui en dia els serveis postals de l’Estat? Suposem que amb l’unic moviment de les comunicacions bancàries. Un e-mail no superarà mai aquell deler de baixar unes escales de tres en tres, en vore passar el carter, i saber que a la bústia t’esperava aquella carta. La carta: imaginada durant dies i llegida i rellegida durant setmanes amb estudi grafològic iniciàtic inclós. Ara, els mails els llegim i els esborrem, enviant-los directament a eixa bústia de reciclatge on cap tot. Què haguès passat amb aquella amistat, perduda en l’espai geogràfic i temporal, que es va alimentar durant un temps per unes poques cartes i telefonades però que, poc a poc, va quedar soterrada? De conèixer a eixa persona avui en dia, les noves tecnologies ens haguèssen permés fer més duradora la relació? És possible o no. Pot ser seguir-lo al Facebook, llegir el seu blog o vore les seues fotos a Instagram no hagués fet que augmentés el seu atractiu. O sí. No ho sabrem mai.

Ja no escrivim diaris ni fem àlbums de fotografies. No guardem cartes ni postals.

Tampoc col·leccionem revistes, ni segells, ni monedes. No fem pel·lícules de Super 8, ni tan sols, en molts casos, fem gravacions caseres de vídeos. Ara, deixem que els nostres records queden en eixe limb tecnològic: tot guardat al nostre telèfon mòbil o al nostre ordinador.

Caldrà fer un esforç perquè tot aquest aparatge que ens envolta no acabe furtant el lloc a allò que és insubstituïble: les persones.

5

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Jornada de I Salud Pública La esperanza de vida de las mujeres del área es la más elevada Manuel Escolano afirma que supera la media de la Comunidad A.C

El director general de Investigación y Salud Pública de la Conselleria de Sanitat, Manuel Escolano, inauguraba esta semana la I Jornada de Salud Pública del departamento de Vinaròs, organizada por el Centro de Salud Pública de Benicarló.

Acerca del estado de salud del Departamento de Vinaròs, Escolano ofrecía cifras interesantes que atañen a los usuarios del departamento de salud, como, por ejemplo, que es una de las áreas con mejores niveles de salud y que la esperanza de vida de las mujeres es superior a la media de toda la Comunidad. Estos datos se suman a otros que indican que han disminuido “de forma importante”los brotes epidémicos. Otro dato que describe el aspecto sanitario del departamento es que los embarazos no deseados y las tasas de aborto “son muy inferiores a la media de la Comunidad Valenciana”. Escolano también destacaba que se está haciendo un gran trabajo en la promoción de la salud en la escuela. En cuanto a las tasas de mortalidad, en general los parámetros son mejores que en el resto de la Comunidad Valenciana.

Cifras superiores de mortalidad por accidentes de tráfico en población joven

Respecto a mejoras en el área, Escolano remarcaba la mortalidad superior de accidentes de tráfico en población joven.

“Tenemos que sentarnos con las fuerzas de seguridad y los alcaldes porque hay mucho que hacer en este sentido, es un ámbito de mejora que nos debe hacer reflexionar”, indicó.

Durante la jornada, a la que asistieron profesionales sanitarios y otros agentes de participación comunitaria del departamento de salud, se abordaron las diversas líneas de actuación que se desarrollan en este ámbito y se presentó el funcionamiento del Sistema de Información en Salud Pública (SISP). Mediante este sistema la Conselleria de Sanitat recoge, de forma telemática, exhaustiva y pormenorizada, indicadores clave para la vigilancia y control de la salud en cada departamento.

Además, el papel de la “salud pública 2.0” o la cartera de servicios que se prestan en salud pública, fueron otros de los aspectos tratados durante el encuentro.

Escolano calificó el sistema de información y salud pública y la cartera de servicios como dos instrumentos de “vital importancia” para poder plantear estrategias y priorizar intervenciones en materia sanitaria.

Respecto al sistema de información y salud pública destacó que la Comunidad Valenciana “es la única de la que dispone esta herramienta que consiste en agrupar información de distintos ámbitos, no sólo sanitarias, de tal forma que podemos conocer perfectamente el estado de salud de la población Comunidad Valenciana, y de cada uno de los departamentos y municipios”.

Esta es además, según destacó Escolano, una información que permite comparar indicadores entre departamentos y también a nivel nacional, saber qué características tiene la población, de qué enferma o de qué se muere más, “y en base a esta información los profesionales y ayuntamientos podemos adaptar estrategias a las necesidades de cada departamento”.

El Departamento de salud replica a UGT Desde el Departamento de Salud de Vinaròs niegan la cifra de trabajadores ofrecida desde UGT y afirman que la plantilla del Hospital es de 611 trabajadores Redacción

Ante las declaraciones efectuadas durante la jornada de ayer por la secretaria del sindicato UGT en la comarca del Baix Maestrat y recogidas por diferentes medios de comunicación, desde el Departamento de Salud de Vinaròs han replicado que la cifra arrojada ayer día 14 durante la huelga general “para justificar la nula incidencia de la huelga afirmaban que la plantilla del Hospital Comarcal de Vinaròs se había visto

reducida desde la última huelga general de 400 a 300 trabajadores”. Así, según indican, y “con el objetivo de aclarar a la ciudadanía la situación real, nos vemos en la obligación de informar que la plantilla de trabajadores del Hospital de Vinaròs en fecha 29 de marzo, anterior huelga general, era de 557 trabajadores”.”La plantilla de trabajadores del Hospital de Vinaròs en fecha 14 de noviembre

es de 611 trabajadores”, según han indicado fuentes del Departamento .

Se amplia la oferta de Huertos Solidarios El Ayuntamiento de Vinaròs adjudica una parcela a todo aquel que lo ha Redacción

La concejalía de Empleo ha informado que finalizado el plazo de presentación de solicitudes para la gestión de los “huertos solidarios” se han registrado un total de 53 peticiones, de las cuales 30 solicitudes han sido de desempleados, 20 de jubilados y 3 de población en general.

Por otra parte, y ante la gran demanda existente, el Ayuntamiento de Vinaròs ha aumentado hasta 75 el número de parcelas en oferta respecto a las 23 inicialmente previstas. Este incremento se ha debido a que la ampliación en el número de parcelas en la finca “Pou de Mangrano”, pasando de 23 a 35, y a que

6

se ha habilitado una nueva finca en la avenida Juan XXIII (junto al IES Leopoldo Querol), con 40 parcelas más, por lo que finalmente todos los solicitantes se han visto beneficiados con la adjudicación de la cesión de uso de un huerto por un plazo de 2 años, prorrogables de año en año hasta un máximo de dos prórrogas.

La delimitación de parcelas se realiza mediante postes de madera y cuerda. Cada parcela dispondrá de boca de riego y agua. La tierra ha sido labrada y previa a la entrada de los usuarios se aplicará una capa de enmienda vegetal para mejorar las características de la tierra para el cultivo.

Desde la concejalía de Empleo el edil Juan Amat ha destacado “el importante valor social de los huertos solidarios, ya que permitirá ocupar el tiempo de las personas a la vez que consiguen productos para el autoconsumo”. A su vez, favorecerán la creación de un tejido de nuevas relaciones y mejorarán la calidad de vida de los usuarios mediante una actividad física muy positiva para la salud. También se destaca el valor medioambiental de la iniciativa, ya que posibilitará nuevos espacios verdes en los cuales el huerto será el protagonista.

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Vuelve el Rastrillo Solidario Los días 1 y 2 de diciembre el auditorio acogerá el 8º Rastrillo solidario A.C

Un año más desde Misiones y Tercer mundo se está ultimando el Rastrillo Solidario. Una iniciativa que en esta edición, los días 1 y 2 de diciembre, cumplirá 8 años de ruta en busca del compromiso solidario de Vinaròs.

Como ha explicado la delegada de Misiones y Tercer Mundo, Rosa Mili Alegre, la celebración del mercado solidario es posible gracias a sus pilares fundamentales, entre los cuales destaca el voluntariado, la gente que colabora comprando llas mercancías expuestas en el rastrillo y, también, los medios de comunicación, que hacen un papel difusor. Alegre también ha señalado que en esta ocasión el mercado solidario será muy completo, y que el Grup de Pastisseria de Vianròs colaborará aportando dulces que consiguen que “la visita al rastrillo sea mucho más agradable”.

Alegre y mosén Cristóbal Zurita recordaban que a pesar de la crisis que estamos viviendo, en el Tercer Mundo 10.000 niños mueren durante los primeros tres meses de vida por desnutrición, existen carencias sanitarias y que el precio de una vacuna miedo fluctúa entre los 15 céntimos hasta los 50 euros de la vacuna más cara, unas cantidades inalcanzables. Así, la gente que compra al mercado solidario participa, también, en una ayuda primordial destinada a gente “que no tiene posibilidades de vida”.

El lugar escogido para desarrollar durante el fin de semana la propuesta solidaria vuelve a ser el auditorio municipal, y, como informaba padre Cristóbal Zurita, el dinero que se recaudan irán destinados a Manos Unidas, Misiones y Cáritas Vinaròs, que, cómo ha destacado Zurita, está realizando un papel significativo de respaldo a la gente en un estado económico precario, “el rastrillo solidario significa un granito de arena tanto para la gente de cerca y para la gente de lejos”, ha indicado.

Por su parte, Juan Carlos Victoria trasladaba el agradecimiento a las entidades colaboradores, como por ejemplo el Ayuntamiento de Vinaròs, Caixa Vinaròs, Lagra vida a la publicidad, Espectáculos Maestrat o Artes Gráficas Castell Impresores. Victoria invitaba a visitar el rastrillo los días 1 y 2 de diciembre, en horario de 10 a 21 el sábado y domingo, jornada que coincide con las sartenes de Carnaval, pero que Victoria deseaba que fuera un incentivo para que los comparseros

pasaran antes por el auditorio para visitar el mercado solidario.

Finalmente, desde la entidad organizadora se hacía una llamada a personas que quieran participar en el mercado tras de los puntos de veta, puesto que son 11 horas al día, y necesitan un respaldo para poder realizar turnos.

7

n. 584 - 23 de novembre de 2012

ERPV viatja a Madrid amb els treballadors de Cemex Redacció

Aquest passat dilluns, des d’Esquerra Republicana del País Valencià informaven del viatge realitzat amb els treballadors de la planta Cemex que devien de mantenir un encontre amb els directius de l’empresa a Madrid.

Segons explicava el portaveu de l’agrupació, Lluis Batalla, “en suport a tots i , sobretot, amb els veïns vinarossencs que treballen a CEMEX- Alcanar, els volíem fer arribar la nostra solidaritat , i en aquells moments de soledat i indefensió, vam afirmar que estaríem al seu costat a les diferents reivindicacions que fessin , com així ha estat”.

Així, Batalla traslladava el suport als treballadors de CEMEX i les seves famílies, acompanyant-los a Madrid, on s’establiran contactes per tal de clarificar possibles solucions a una situació molt preocupant per a la nostra gent,”Entre aquests contactes està el

que es farà amb el diputat Joan Tardà, que des del primer moment s’ha preocupat per aquesta problemàtica”.

Batalla ratificava el recolzament e’ERPV als treballadors “tenen el total i incondicional suport d’Esquerra –Vinaròs. No és el moment de quedar-se a casa, i s’ha d’anar allà on faça falta per defendre els nostres veïns. La solidaritat dels

pobles del País Valencià i Principat de Catalunya no ha de tenir fronteres”.

PSPV valorará el manifiesto de los trabajadores de Cemex Alsina afirma que si él fuera alcalde de Vinaròs y unos trabajadores redactasen un manifiesto como el que ha elaborado la plantilla de Cemex“me caería la cara de vergüenza” A. C.

El edil Guillem Alsina afirmaba esta semana que si él fuera alcalde de Vinaròs y unos trabajadores “le presentaran un manifiesto de estas características”, aludiendo al redactado por la plantilla de trabajadores de Cemex “me caería la cara de vergüenza”. En el citado manifiesto, los trabajadores de Cemex hacían referencia a la moción de apoyo a los trabajadores de la planta presentada por el grupo socialista y que debía de ser debatida durante el pleno extraordinario convocado media hora antes del pleno ordinario que debía de tener lugar el pasado jueves por la noche por la noche. El documento recoge la “carencia de sensibilidad y de respeto” del gobierno local cabe los afectados por el ERE, “el alcalde Juan Bta. Juan es conocedor que la lucha de los trabajadores tiene como fecha tope el 23 de noviembre”, apuntan desde el manifiesto, además de trasladar su malestar y lamentar la carencia de compromiso por parte del gobierno local vinazorense. Ante esto, y al cierre de esta edición, desde el PSPV-PSOE informaban que el grupo municipal debía mantener una reunión el pasado miércoles por la tarde para realizar una valoración sobre cómo afrontar el manifiesto, “una vez más se muestra que el alcalde Juan parece ser que está a la alcaldía para lucir corbatas”, opinaba Alsina, “cuando hay que ponerse el mono de trabajo parece que escurre el “bulto”, y pasa la pelota”. Entre los trabajadores de la planta cementera y las ganancias de las empresas a ella vinculadas los socialistas estiman una cantidad de 4 millones de euros.

8

Por otro lado, Alsina informaba de la convocatoria urgente ayer por la tarde del Consejo Local Agrario para tratar el tema de las prospecciones con la técnica del fracking, “fue una reunión motivada por un informe redactado por la técnica de medio ambiente, asistimos y el señor alcalde se fue por los cerros de Úbeda, comparando que el fracking es como ir en coche y en bicicleta”. Según el edil socialista, durante la reunión fueron nformados de que se volvería a convocar una nueva reunión para tratar este tema para el pleno de diciembre, “recordamos al señor alcalde que la fecha de presentación de alegaciones por parte de los afectados finaliza el 18 de diciembre”. Aún así, los socialistas han declarado que la sede socialista estará abierta para todas aquellas personas que quieran presentar a alegaciones y que sus diputados en Castelló las trasladarán “donde haga falta”. Alsina ha indicado que la ejecutiva comarcal también ha mantenido contactos para presentar una moción a Diputación para exigir a la Generalitat que no autorice prospecciones con la técnica del fraking aludiendo a la falta de información existente y la peligrosidad de este método y para que se cree una comisión de estudio alrededor de este proyecto.

El juez da la razón empresas perjudicadas por la paralización de los PAI de la Costa Norte Por su parte, el portavoz Jordi Romeu

lamentaba que “con toda la que está cayendo”, el pleno sólo contemple tres puntos “miseros” de debate. Uno de los puntos destacados por Romeu hace referencia a la desestimación de las propuestas presentadas en la zona turística norte. Según Romeu, la propuesta está motivada por una sentencia que ha recibido el Ayuntamiento de Vinaròs, contraria a la que defendía el consistorio en 2009, hace 3 años, cuando se debía de proceder al desarrollo de los PAIs de la Costa norte, proyecto que incorporaba un supervial que debía de articular toda aquella área, defendido por el entonces equipo de gobierno, (PSPV-PVI), y que a consecuencia de la “pinza” entre el PP y el BLOC se frustró a pesar de que contaba con informes favorables, cómo remarcaba Romeu, “votaron que no”. Un “no” que según Romeu no estuvo justificado y que correspondía a “una operación política”, algo que propició que las empresas que habían presentado proyecto se acogieran a un contencioso administrativo. Ahora, según ha explicado Romeu, el juez ha dado la razón estas empresas, ante unos votos negativos que no ofrecían un argumento, y considera, además, que esta “mala práctica” ha dejado en estado de “indefensión” a las empresas. Según el portavoz del PSPV, el consistorio deberá de hacerse cargo de los costes de la vía judicial adoptada por las empresas.”Lo digo por aquello de las responsabilidades”, puntualizaba.

actualitat

n. 584 - 23 de novembre de 2012

La plantilla de Cemex, molesta con el gobierno local

La CHJ inicia procedimiento sancionador contra el Ayuntamiento de Vinaròs Migjorn inicia nuevamente la campaña de recogida de firmas contra los desahucios A. C.

El ERE que afecta a los trabajadores de la planta Cemex ha continuado de total actualidad esta semana. A la convocatoria del pleno extraordinario del gobierno local para debatir la moción presentada por el PSPV de apoyo a los trabajadores, la plantilla de la planta emplazada en Alcanar, respondía con un ‘Manifiesto de los trabajadores de Cemex’ “Los trabajadores vinarocenses de CEMEX Alcanar afectados por el ERE, hemos acordado en asamblea la petición de retirada de la moción presentada por el grupo municipal del PSPV-Vinaròs de “APOYO A TODA LA PLANTILLA DE TRABAJADORES DE CEMEX ALCANAR”, debido a la falta de sensibilidad mostrada hacia toda la plantilla de trabajadores, por parte del equipo de gobierno del PPVinaròs.

Encontramos una falta de respeto hacia los afectados por este expediente de regulación de empleo, la convocatoria de la sesión plenaria extraordinaria el jueves 22 de Noviembre, 30 minutos antes del pleno ordinario, ya que el alcalde, Juan Bautista Juan, era conocedor igual que los alcaldes de Sant Carles y Alcanar, de que nuestra lucha tiene como fecha límite el 23 de Noviembre.

Queremos mostrar nuestro malestar con el equipo de gobierno de Vinarós, al considerar inaceptable esta falta de compromiso que ha evidenciado el Alcalde hacia nosotros, sus vecinos, puesto que aunque él pertenezca al mismo partido que nos ha implantado esta bruta reforma laboral, no tiene que olvidar que él gobierna para hacer prevalecer los intereses de los vinarocenses por delante de los del Partido Popular.

Del mismo modo, queremos mostrar nuestra gratitud con toda la gente del PSPV, puesto que desde el primer momento han estado interesándose por nuestra situación y poniéndose a nuestra disposición para lo que nos hiciera falta.

También agradecer la presencia en Madrid del concejal de Esquerra, Lluís Batalla, y el apoyo público mostrado por parte del resto de grupos políticos de la oposición”.

Adriano Prados Aguilera, Presidente del Comité de Empresa CEMEX.

La Conferencia Hidrográfica del Júcar ha iniciado el procedimiento sancionador contra el Ayuntamiento de Vinaròs atendiendo a la denuncia interpuesta en su día por la asociación, que advirtió en diferentes ocasiones, cómo han recordado esta mañana, del peligro que suponía la plantación de árboles al cauce del río Cervol, ya que en caso de gota fría podía taponar salidas naturales del agua y ocasionar graves inundaciones en el municipio.

Desde la asociación realizaban una retrospectiva al mes de marzo de 2012, momento en el cual fueron advertidos algunos vecinos, que informaron a la asociación de los hechos. Desde la asociación explicaban que se dirigieron al edil de Obras y Servicios , José Ramon Tárrega, para preguntarle si se disponía del permiso correspondiente, pregunta a la cual desde la concejalía se contestó afirmativamente.

Así, desde Migjorn, que denunció los hechos a través de diferentes ruedas de prensa y escritos en medios de comunicación, se solicitaron varias reuniones, dos, concretamente, con el edil responsable del área para trasladarle la preocupación por esta actuación, pero el edil, según el presidente del colectivo, Vicent Beltrán, “nos dio plantón”. Desde Migjorn se presentaría denuncia el 10 de abril ante la CHJ, a la que seguiría una segunda denuncia ante la tardanza al obtener respuesta de este organismo. Tendría que ser a través de una llamada de teléfono cuando desde la CHJ se informa a la asociación que el proceso sancionador estaba abierto. Beltrán afirmaba que el responsable de la plantación es el que debería de pagar el dinero de la sanción de su bolsillo.

En el mismo sentido se pronunciaba Fernando Llambrich, miembro de la asociación, al declarar que desde Migjorn se había actuado movidos por la preocupación ante las posibles consecuencias negativas de fuertes lluvias, y que en ningún momento se pretendía perjudicar a Vinaròs, y ha señalado al edil de Obras como responsable.

Recogida de firmas contra los desahucios Por otro lado, Sebastià Fabregat ha informado que la asociación iniciará nuevamente la recogida de firmas contra los desahucios que propugna la ILP que persigue conseguir la dación en pago.

El punto de recogida tendrá lugar los sábados a la plaza del mercado, y se pretende conseguir entre varios colectivos llegar a 1 millón de firmas.

Fabregat ha recordado que el acuerdo entre PP y PSOE no paraliza los intereses. “Las personas que han firmado una hipoteca tienen voluntad de pagar. Quieren pagar, pero no pueden”. Fabregat apostaba para conseguir uno acuerdo “que satisfaga a todos”.

La plataforma antifracking es reuneix amb eurodiputats “Gràcies a Ecologistes en Acció”, com informen des de la plataforma Anti-fracking s’ha pogut participar en ambdues reunions mantingudes durant el cap de setmana a València, amb Eurodiputats pertanyents tant a la Comissió d’Energia com a la Comissió de Medi Ambient. Aquestes reunions han tingut lloc amb motiu de dos informes que seran tractats en la Comissió Europea durant aquesta setmana. Un d’ells, el que es debat en la comissió de Medi Ambient, denominat ENVI i que tracta sobre els impactes dels mètodes d’extracció denominats Fracking, i l’altre, anomenat ITRE, que tracta d’aspectes industrials i energètics dels hidrocarburs no convencionals o fracking, sent aquest tractat a la Comissió d’Indústria. Fruit d’aquestes reunions, s’ha informat a aquests europarlamentaris de les postures a favor del desenvolupament sostenible de les nostres comarques, motiu pel qual ens oposem al fracking. Fent lliurament de diferents informes i dades que posen de manifest la perillositat d’aquestes tècniques de fracking, tant per al medi ambient com per les zones afectades.

Aquests eurodiputats, el Sr. Andrés Perelló (Comissió Medi Ambient) i la Sra. Josefa Andrés (Comissió Indústria), ambdós del Partit Socialista Europeu,

van saber recollir les nostres demandes, i esperem que així ho demostrin en les seves respectives votacions. Entenem la complexitat de l’assumpte en totes les seves vessants, i és per això, que estem duent a terme l’enviament de correus electrònics a tots els eurodiputats, en els quals els intentem transmetre la preocupació sobre la perillositat d’aquestes tècniques, i instant-los que prenguin una decisió valenta i aprovin una moratòria, evitant l’ús del frácking a tota la Unió Europea.

9

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Expurgació popular Guillem Alsina Gilabert

Antes del diluvio del sábado pasado, o sea, el jueves de la misma semana, fuimos con mi esposa al mercadillo por la Avenida de Tarragona, había llovido muy poco en días anteriores. Pues bien, al llegar a la rotonda donde están los cadufos en la acera había un charco que se tenía que bajar de la misma si no te querías llenar los zapatos de agua. Pensé que sería algo reciente, por lo que no se había reparado, pues no, alguien del vecindario me dijo que hacía meses estaba el charco a poco que lloviera y es una acera muy transitada, sobre todo a la hora de entrada y salida del colegio San Sebastián, ya escribí no hace mucho los charcos del paseo, y digo lo de entonces con toda la maquinaria con que se trabaja en estas obras de las calles y plazas cómo es posible que a los cuatro días como quien dice ya no se pueda transitar en nuestra ciudad, casi son necesarias unas botas de caña alta que un paraguas o un chubasquero.

La semana pasada escribía sobre algo visto en una televisión sobre la huelga programada o sea que aún no se había realizado, por lo oído entonces ha sido de la que he visto imágenes y escuchado más comentarios para ver si lo que se previa ocurrió, pues sí, ocurrieron cosas que cada vez me hacen entender menos de lo que es una democracia, me explicaré. Vi a más de un propietario de establecimiento que no cerró y piquetes escupiéndole a la cara y amenazándole que incluso podrían azotarle sino cerraba, y no eran antisistema, estos no amenazan, actúan rompiendo escaparates y hasta dejaron sin un cristal entero la fachada del Palacio de la Música de Barcelona, estoy convencido de que estos son los que hacen lo mismo en la Cibeles cuando gana algún campeonato en Madrid o en la fuente de Canaletas si lo gana el Barcelona, pero lo que ví amenazando a los comerciantes sí eran piquetes sindicalistas y, pregunta que preguntarás, ¿esto es democracia? ¿Es una huelga cada unos no hace lo que quiere?

Porqué quien se autodetermina democrático obliga a que se haga lo que él quiere y estoy seguro que esto de los piquetes que los denominan informativos los montan los sindicatos y la verdad, que tienen una manera muy peculiar de informar, ahora lo he visto, cuando trabajaba abrimos una sucursal bancaria un día de huelga y el piquete nos visitó. Lo único que hizo fue amenazarnos, lo que no hicieron fue informar, y a un empleado que les preguntó quién les pagaría el sueldo de aquel día, menos guapos le llamaron de todo.

Suposo que us heu donat compte que últimament el senyor que encapçala la regidoria de cultura no està gens encertat en les seves decisions, es més, considero que es troba un poc desubicat, perquè tinc la sensació que comença a sentir com des del seu mateix partit li estant obrint la porta cap a un destí diferent de l'Ajuntament. És cert que últimament el nostre benvolgut no ha estat gens fi en les seves aportacions, culminant-ho tot plegat amb la seva última genialitat de la 'Sort del Mediterrani'.

Lluís, com els grans futbolistes, també passa per els seus "altibajos", així que no poso en dubte que ell estigui posant la seva millor voluntat en aquestes darreres aportacions per molt excèntriques que siguin, perquè considero que l'equip de govern de Juan Bautista Juan, es sustenta bàsicament en ell. Però des de fa uns mesos, sembla que els mateixos capitosts d'Arxipreste Bono 46, se'n han adonat del creixent poder del nostre amic regidor, optant per aplicar-li un càstig per ostracisme, a l'hora que promocionen amb tots els altaveus al seu abast, a un altre tipus de jove promesa.

Voldria agafar-me aquests hipotètics capítols de nervis i desesperació davant una suposada guerra de successió dins el PP-Vinaròs, entre un jove i fresc alcaldable Amat i un desgastat tot terreny com Gandia, per comprendre un poc tota aquesta disbauxa de la sort del mediterrani, per que a part d'un bonic dibuix, encara no comprenc que ens aporta a la majoria de vinarossencs.

En referència a la guerra de successió popular, només voldria fer-vos una petita reflexió que demostra que no vaig del tot mal encaminat amb les meves paranoies conspiratives, ja que coneixent el currículum del Regidor de Cultura, vosaltres no trobeu que si Lluís estigues en plena forma i sentira el recolzament total dels companys del PP-Vinaròs, no ens delectaria amb el nomenament de Carlos Fabra com a padrí de la mascota de la campanya de la Loteria?

Després d'aquesta profunda cavil·lació, només em queda donar-li tot el meu recolzament a Gandia en aquesta suposada batalla interna, ja que he de confessar que jo sóc molt de Lluís, i voldria animar-lo a convidar a don Carlos Fabra com a padrí del llagostí afortunat, ja que sense cap mena de dubte i tenint en compte la capacitat de convocatòria que va tindre el dia de la inauguració de l'Aeroport, seria el reclam definitiu per atreure als milers de jubilats que es preveu que vindran a deixar-se els diners a les administracions de loteria vinarossenques.

Quina casualitat!

Mª Dolores Miralles Als Srs del PP se’ls ompli la boca al parlar de l’auditoria que s’ha fet per estudiar el sobrecost del passeig (tant sols per desprestigiar a l’anterior equip de govern), però a dia d’avui encara no s’ha convocat cap concurs per ferla, ja que no apareix en el consistori municipal cap catractació al respecte. Només hem trobat en les factures una amb data del 24 de febrer a nom de l’empresa Comaypa per valor de 3388€. per fer un estudi del paviment del passeig i una contractació de la mateixa empresa amb data del 9 de març per valor de 14310€, per analitzar i realitzar un informe tècnic del terra del passeig.

El més sorpresiu és que aquesta empresa, escollida a dit, pertany al Sr. Francisco Alvárez, el qual va tindre diversos problemes amb l’anterior equip de govern (PSOE-PVI). El primer, que aquest senyor es va presentar a un concurs de idees del passeig com únic treball i l’anterior equip de govern, el va deixar aparcat, perquè vam creure convenient convocar un nou concurs per a que es presentaren més idees.

També va presentar un projecte per construir un hotel en La Plaça 1ª de Maig, al qual ens vam oposar perquè entenem i volem que aquestra zona té que ser diàfana. L’ altre problema amb el Sr. Alvárez es que fou l’enginer que va dissenyar els ponts del Cervol i quan va concloure l’obra li demanarem (PSOE-PVI) a la Generalitat que no la recepciones perquè hi havia defectes de construcció.

Aquests són motius suficients per a dir que hi ha una enemistat manifesta i incompatible amb l’anterior equip de govern. Però el més greu és que l’empresa Comaypa ha participat en les obres de la remodelació del nou passeig, fent cates geotècniques, contractada per l’empresa Ferrovial.

El Sr Tárrega, ha exagerat les seues declaracions amb un sol motiu: anar en contra de l’arquitecte de l’obra i de l’anterior equip de govern. Molt sibilinos, el Sr. Tárrega i l’empresa redactora de l’auditoria han oblidat dir que a pesar de que, hi havien informes amb reparo i es recomanava la rescinció del contracte, “els informes tècnics d’urbanisme”, eren favorable a la continuació de l’obra, per la qual cosa l’ardit de la possible prevaricació, de la qual parlen, es desmunta.

EL CAU SALVA SUS VIDAS SACÁNDOLOS DE LA CALLE, PERO DESPUÉS NECESITAMOS QUE LES DEIS UNA OPORTUNIDAD. AYÚDANOS Y ADOPTA !!!

ASOCIACIÓN PROTECTORA DE ANIMALES “EL CAU” 10

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Otro culebrón Manuel Vilalta En Izquierda Unida de Vinaròs ya nos venia pareciendo extraño que en Vinaròs se estuviese tanto tiempo sin tener un nuevo culebron politico entre el equipo de gobierno y la oposición.

Muy lejos quedaban ya los culebrones de Arizmendi, Finca Carrer Major,zona verde de Juan XXIII, Soterranyes, y otros que la ciudadania ya casi tendrá olvidados.

Y claro habia que protagonizar uno nuevo, y asi ha sido, han protagonizado.

“La auditoria del sobre coste del Paseo Marítimo.”

De nuevo el juego de uno dice una cosa y el otro otra. Uno dice esto y el otro aquello.Uno dice blanco y el oto negro.

Y así se va protagonizando el culebron por capitulos en la prensa local y en ruedas de prensa. Incluso para darle más emoción en algunos capitulos intervienen protagonistas ya retirados de escena como algun exalcalde.

Desde Izquierda Unida opinamos si es que en Vinarós no habran temas de interés y necesidad para que el equipo de gobierno y la oposición protagonicen algun culebron para buscar soluciones y hacer reivindicaciones,o como minimo coincidir con los problemas y necesidades.

En Izquierda Unida opinamos si es que en Vinarós no exsiste paro,no se encuentran familias que lo estan pasando mal por causa de un tema que se llama crisis, si no existen problemas de la Ley de Dependencia , de Sanidad de Educación de Infraestructuras de Transporte y algunos más que no hemos visto nunca al equipo de gobierno y a la oposición protagonizar ningun culebron para reivindicarlos y solucionarlos, pero si utilizarlos unos encontra de otros y por su cuenta y interés.

En Izquierda Unida entendemos que la ciudadania vinarosenca está más que harta de culebrones.Harta de culebronesque solo han servido para que les cueste dinero de sus bolsillos sin aportar solucciones y para que el equipo de gobierno y la posición de cada momento se digan estupideces se insulten se desprestigien se contradizcan y confundan a la ciudadania.

La mayoria de la ciudadania de Vinarós esta pasando por momentos difíciles tanto económicos,laborales y sociales que necesitan de soluciones necesarias y urgentes. Y és en estos temas donde el equipoo de gobierno y la oposición se tienen que ocupar y preocupar.

Que ya está bien de jugar al gato y al raton. De intentar quitarte a ti para ponerme yo. De utilizar los problemas y necesidades que padece el pueblo para sacar beneficio político y personal .

Con esta táctica no se pueden encontrar soluciones a los problemas , y de eso la ciudadania de Vinaròs ya tiene algunas negativas experiencias.

“Menos culebrones y más soluciones.”

Llengües minoritzades Fa pocs dies hem parlat del Sefardita o castellà antic, usat pels jueus expulsats del país, Bé, hem tingut alguna col·laboració dient que per desgràcia, i desprès d’alguns segles, essent un idioma molt viu s’està perdent.

Molts son els motius però els principals son dos : 1 Els matrimonis mixtos, on els conjugues parlen diferents llengües i els fills ja no parlen sefardita , imposant-se la llengua dominant.

2 Israel, allí han reviscolat l’antiga llengua hebrea i tothom parla hebreu, al ser un Estat i..... anglès per allò de que el peix gran es menja al menut.

També ens han preguntat perquè la paraula ROXA però sabem que en castellà antic la lletra x es pronunciava j. Penseu en México, Texas, Ximena, Xerès....

Filipines. Deu fer una vintena d’anys un escriptor sudamericà molt famós va dir que a Filipines estem assistint a l’enterro i funerals del castellà. Ja no s’hi parla. Abans eren oficials el tagàlog (llengua majoritària), el castella i també l’anglès, més les desenes de llengües de les moltíssimes illes.. L’any 1898 els USA van passar a ser els “protectors” de l’arxipèlag fins l’any 1935 i van intentar i aconseguir fer desaparèixer tot allò hispà. Fins i tot la molt famosa universitat de St Tomàs, fundada el 1611 a Manila, on tot era en castellà, ara tot es en anglès.

Les poques Ibèriques que hi queden son els noms i cognoms de persones de ciutats(vaig veure un bus de la línia València-Barcelona) , accidents geogràfics i especialment el catolicisme, son molt creients i practicants.

Al centre de Manila, abans la capital, ( ara es Quezon City) tenen el monument a José Rizal el pare-fundador filipí, on podem llegir una poesia escrita per ell en perfecte castellà, que avui gairebé ningú no entén.

Això ens fa pensar en la nostra terra on el català està retrocedint, al no tenir un estat propi.

Però no nomes es el poder polític el que fa que llengua cedeix-que davant dels embats d’un altra . Moltes vegades cedeix perquè l’altra llengua la considerem mes forta que la nostra. Cal tenir present les paraules de Sanchis Guarner que diuen : “Una llengua no mor perquè no guanyi nous parlants, només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”.

Associació Cultural Jaume I

Qui es beneficia de la vaga general?

Ramon Puig De nou una columnista d’aquesta revista ha posat el dit a la nafra manifestant el que molts esquerranistes pensen i no gosen dir. Afegiria que els primers beneficiaris de la vaga són els sindicats majoritaris com a fidels servidors de l’Estat. No és notícia afirmar que els líders d’UGT-CC.OO no viuen del ridícul 15 % d’afiliats sinó de subvencions per diverses vies. L’Estat i grups financers els paga per fer una faena impagable: reduir als mínims els drets laborals i salarials i controlar la indignació dels treballadors per canalitzar-la cap a la frustració.

Recordem els pactes de la Moncloa? Foren la rúbrica de tres anys de reunions entre el franquisme i l’elit de l’esquerra, en què PCE i CC.OO foren la clau dels acords. Els pactes acabaren amb les assemblees obreres de fàbrica, els convenis col·lectius i la reducció dels treballadors a comparses dels sindicats. També foren el principi de l’hecatombe actual: l’acomiadament lliure, la cessió del protagonisme obrer als sindicats i la conversió definitiva dels assalariats en els esclaus del segle XXI. Des d’aleshores, els sindicats oficials es convertiren en gossos mesells de l’Estat per corcar, a cops de lleis laborals, l’estructura organitzativa del moviment obrer fins a exterminar-lo definitivament.

En l’actual retrospectiva de transició de la dictadura parlamentària a la militar —en previsió de fortes mobilitzacions socials— l’agitació dels sindicats té un paper determinant: impedir la reorganització de les capes populars, posant-se al davant per mobilitzar-les contra el mur de la frustració després de lluites que no condueixen a res. Finalitat: defensar a ultrança els interessos de l’Estat i del capitalisme contra qualsevol possibilitat de reorganització de les capes populars que pose en perill l’estabilitat del sistema.

Per què els que es reclamen d’esquerra no volen veure la veritat de cara? No té cap sentit reclamar justícia a la injustícia, criticar els abusos d’un sistema que viu dels abusos, agitar banderes indignades d’UGT i CC.OO quan són els instruments de l’Estat que han propiciat l’atur en massa, sous de misèria, cues a Caritas i el suïcidi de desnonats.

El més lamentable és l’obcecació a no mirar de cara el problema i llançar a la brossa el potencial energètic social en manifestacions i vagues manipulades i no acceptar que cal girar l’esquena a un sistema que només pot subsistir extorsionant la majoria per beneficiar la minoria poderosa i els seus lacais.

NOTA DE REDACCIÓ: Des de ‘7dies actualitat de Vinaròs’ animem als col·laboradors a que intenten tindre cura en el contingut dels articles, ja que des de redacció no ens farem càrrec de la seua correcció, que deixem en les seues voluntarioses mans, esperant que tinguen a bé revisar-los per si cal realitzar alguna rectificació ortogràfica

11

n. 584 - 23 de novembre de 2012

4ª dècada. Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble

Dació per pagament, lloguers socials Que és pensa que som?

El PP deu creure que els habitants d’aquet estat, som uns babaus ? Deu pensar que tots som militants d’aquet partit mentider, que els dirigents, amb bon selló i millor paga, fan tragar un munt de “gripaus,” per defensar una acció de treball, i unes lleis que a ulls vista van contra de les classes populars, i PoPulars.

La dreta ens està matxucant amb rebaixes als nostres drets socials, que amb lluites i bagues havíem conquerit els treballadors, (els vaguistes), aplicant un programa electoral, que no és amb el que van guanyar, mentin, les eleccions, el dia 20 farà un any.

Estafa electoral, que el Fiscal General tindria que prendre part, denunciant-la.

Els jutges estant aplicant una llei hipotecaria, que alguns d’ells reconeixen que és injusta, si és injusta, per que l’apliquen ? llei que data del 1909, feta per protegir als banquers, prestamistes i usurers, si fa o no fa, com ara. El PP amb la comparsa del PSOE (quins altres) correns i apresa, desprès de quatre dies de part, han parit un decret llei, que sembla una parida, una burla, per “reformar”la llei hipotecaria que no donarà cap solució al greu problema de les hipoteques, afavorint clarament als amos de Espanya, la banca, especuladors i usures.

I la llista de drames i suïcidis i ocupació de locals, seguirà creixent.

El 7 d’abril de 2011 Migjorn va presentar al plenari de l’Ajuntament, una moció recolzant la campanya de Iniciativa Legislativa Popular, i la Dació per Pagament, aprovant-se per majoria absoluta, i recollirem signatures per ser discutida al parlament espanyol, en fan falta 500.000, la plataforma vol arribar al milió. Migjorn, el proper dissabte 24 de novembre, a la plaça del mercat tornarem a recollir signatures, vos esperem, la progressia ha signat.?

Si no canvien ràpidament aquesta llei perjudicial per ha molts, (classes populars), en benefici de pocs, (la banca), la llista de suïcidis i assalts a les oficines bancàries, per desgracia, com em dit abans, no pararan Noticia fresca: El PP blinda als presidents de caixes intervingudes, nacionalitzades.

Gracies a una esmena del PP al Congrés, Rodrigo Rato, com a ex president de Caixa Madrid no tindrà que donar comtes a l’assemblea de la entitat, Com no ho tindran que fer, els presidents de Caixa Catalunya, Bancaixa, Caixa Rioja i la Gallega. ¡¡ Visca, la corrupció al poder!! Que no hi és ?

No als desnonaments ¡¡Dació pagament¡¡ Vinaròs, 15 novembre 2012 www.avmigjorn.org

12

per

PP i PSOE fan tard Alicia Sánchez amb els desnona- Camacho, la líder Català del PP ments Jordi Moliner Moliner Ara després de quatre anys patín els desnonaments de milers de famílies a tot l'Estat Espanyol i del País Valencià, més de 400.000, ara els dos gran partits espanyols han fet un simulacre de negociació i no han sigut ni capaços d'aplegar a un principi d'acord, al final s'ha presentat una reforma de la llei curta, avalada només pel PP, que no resoldrà el problema doncs els que han creat el problema es impossible que el solucionen. El PP té massa lligams amb els grans empresaris i banquers, i ha fet una reforma molt minsa. Els altres, el PSOE ha estat molt anys portant a terme polítiques de dreta, la ministra Carme Chacón quan era ministra d'habitatge va impulsar els jutjats per accelerar els desnonaments, i van votar juntament en el PP varies voltes en contra de la dació de pagament, canvien de postura només per la gran pressió ciutadana. Però ara fan tard, que passarà amb totes eixes famílies que ja estan al carrer? Des de Bloc-Compromís proposem per la dació en pagament retroactiva. Una crisis que nosaltres no hem creat no la tenim que pagar, rescatem persones no bancs.

L'altre dia passant per l'avinguda Tarragona cap a l'aparcament que hi ha vaig observar com uns operaris estaven tractant amb herbicida l'aparcament de terra, a les 17.00h. Qui té el poc cervell d'anar a tractar amb productes tòxics per a on estan passant els xiquets o passaran minuts després de fer el tractament? I que me dieu de la gent que passa o passeja als seu animalets?

Aquestes actuacions es deuen de controlar moltíssim per part tant de l'empresa com pel regidor que encarrega la feina. Fer tractaments a dins del casc urbà ha d'esta molt controlat i al costat d'un cole i alhora de sortida encara més.

Aquestes xicotetes coses son les que ens fa veure que aquest equip de govern no esta per les persones, que van a la seua, sense comptar ni pensar en els ciutadans. Ens anuncien el començament de l'obra del nou ecoparc, si eixe ecoparc que ja fa quasi un any que estem pagant, com ens poden cobrar per un servei que no ens donen? Aquesta va ser una de les reclamacions que vam presentar des de Bloc-Compromís i que, per cert, encara no han contestat des del consorci, com està per mig la Diputació es creuen per damunt de la llei i poden trepitjar els drets dels ciutadans.

Vicent Beltrán Hai Alicia, no digue rucades, a Vinaròs, País Valencià diem “burrades”, i no faci honor al seu cognom. Sap vos que el Corredor Mediterrani no és farà perquè el PP, la dreta centralista, vol que passe per Madrid, si és per la Puerta del Sol, millor, i l’Aragó, comunitats governades pel PP, no te res ha vore amb la futura independència de Catalunya. Els diners del Corredor Mediterrani, el sr Rajoy els ha promès, fen demagògia electoral, d’invertir-los a Galicia, en fer un AVE amb poca expectativa d’ús, si fa o no fa com el aeroport de don Carlos. Primer és farà el corredor Atlàntic, i el Central que el C Mediterrani, la “mania”que té el poder central a la perifèria, en especial a Catalunya és genètica i ho paguem tots, Andalusia, Murcia, País Valencià i Catalunya, (Alicia et recordo que eres catalana? I poder central).

Però la sra Camacho no s’està de dir una burrada més grant que l’alta, diu que CiU te en la seva agenda el “Construir duanes en la carretera N-340, i l’autopista AP-7entre Alcanar i Vinaròs ”Levante 19 d’octubre de 2012.”Home una mica de seny, a alguns politics actuals, i especialment la caverna mediàtica espanyolista, els aniria be, sembla que estan des nortats, diuen cada animalada que fan més por que ens feia als xiquets de la forinyà el cabo de municipals (Navarro). Tot no val, i en política menys, els politics tenen que donar exemple, com el sr Tarrega, d’honradesa, educació, respecte i no mentir. Comportaments que alguns van curts.

El PP “nostre”el Valencià, quant ensumen que les enquestes no son massa bones, i senten la pudoreta d’alguna depuradora, ràpidament trauen el sant “cristo gros” (l’anticatalanisme), l’han tret a passejar els dos politics amb més pes del País, la Rita, i el Honorable,que cap valencià l’ha votat per ser-ho, és tan Valencià, que no el parla, l’escriu?

No és farà el Corredor Mediterrani que ÉS el rentable econòmicament, per centralisme No és farà el Corredor Atlàntic perquè sols ÉS rentable políticament al centralisme No és farà el Corredor Central perquè la UE i França NO el volen, i no posaran un euro Per la miopia del centralisme espanyolista, com la sra Camacho, ens quedarem sense el C Mediterrani que es el que vol Europa, és el rentable.

El coll de botella de Vandellós és competència de Adif (Renfe), del poder central, el que no vol el Corredor Mediterrani, ni l’AVE a Castelló, ni rodalies fins Vinaròs.

Vergonya Senyora, Vergonya Vinaròs,octubre 2012 - www.avmigjorn.org

en Radio Nueva

98.2

Poc a poc i bona lletra Vinaròs Viu, sempre atractiu Amb el que tinc,Vinaròs iu, sempre m’entretinc iu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre atrac

Vinaròs Viu, sem Viu, sempre atractiuVinaròs Vi “SANTA CATALINA, ròs Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre atrac LA ROSA DIVINA”

sempre atractiu J.Z.

Matinal de diumenge a Fora del Forat

Vinaròs Viu, sempre atractiu Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre aròs Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, s Vinaròs Viu, sempre atractiu sempre atractiu Vinaròs Vi Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, aròs Viu, sempre atractiu Vinaròs Vinaròs Viu, sempre atractiu La dolçor del pastisset de santa Catalina continua entre les diverses generacions escolars de Vinaròs: es motiu de festa en moltes llars i colles d'amics del municipi, precisament en una data, la del 25 de novembre, on es el dia de la violència de gènere i on tots tenim que posar de la nostra part i molt de cara a certs successos que no agraden a ningú.

La lluita per les causes i la prevenció no deu de parar i mes en una setmana on el dia 20 vam celebrar el dia de la infància i on se va donar a conèixer que Espanya es la primera a Europa en índex de pobresa infantil, unes dades que poc diuen a favor del dia a dia del nostre estat del benestar, perquè si de menuts ja estan malament, el futur no podria ser gaire bo.

I mentres continua el conflicte de les farmàcies amb la Generalitat i pot ser que ja s'allarga massa perquè son molts els vinarossencs que es desplacen a veïns municipis del Montsià com Ulldecona i Alcanar a buscar els seus medicaments o alguna cosa que els façe falta de les botigues.

D’altra banda hem de destacar que l’illa de contenidors soterrats que s’està ubicant al passeig marítim junt a la plaça de sant Telm i a la font de l'Almera pareix que s'ha adelantat algo, fet que també desitgem per al fosc estat del enllumenat públic en prou arteries de Vinaròs. I un toc d'atenció pel mal estat que oferix l'asfaltat del carrer sant Pasqual en un mes que l’acabem fentmos ressó de la I Jornada de Salut pública del departament de Salut de Vinaròs, organitzada pel Centre de Salut Pública de Benicarló i on es va donar a conèixer que la esperança de vida de les dones de Els Ports i el Maestrat es superior a la mitjana de la comunitat valenciana, mentres que en accidents de tràfic en la franja d'edats entre 15 i 44 tenim el índex de mortalitat mes gran d'arreu de les comarques valencianes, un fet que es deurà d'estudiar de valent donat que entre les causes també s’hi podria trobar el deteriorament d’algunes de les carreteres del nord de Castelló.

Animant el duatló escolar de Vinaròs

Federico Mayor Zaragozá, expresident de la Unesco, ara també ambaixador de les oliveres mil·lenaries de les terres del Sénia

Vinaròs Viu, sempre atractiu iu, sempre atractiu Vinaròs Viu, sempre a s Viu, sempre atractiu Vinaròs Viu, aròs Viu, sempre atractiu Vinaròs V Vinaròs Viu, sempre atractiu Viu, sempre atractiuVinaròs Viu ròs Viu, sempre atractiu Vinarò Vinaròs Viu, sempre atractiuVi Les últimes intenses pluges ben poc han afectat a l’embassament d´Ulldecona

1313

l o r e u Q o d l o p IES Leo curso 2011 - 2012

A Mercedes Rodríguez B Gloria Villarroya C Gemma Porcar D Domingo Serret

14

1 Anna Moliner Adell 2 Eva Cutanda Sanchez 3 Lara Cuartero Zaragozá 4 Melani López Borrego 5 Sofia Limón Jaques 6 Miriam García Coll 7 Irene Pitarch Domínguez 8 Hector García Borrego 9 Gabriela Hord 10 Ruth Alberich Pablo 11 Mykyta Grechikov 12 Clara Esteller Vidal 13 Patricia Gasulla Bonet 14 Ines Arnau Marques 15 Ana Gellida GOnzález 16 Andrea Ruíz Oliver 17 Laura Milagros García Vásquez 18 Nuria Ayza Iranzo 19 Ana Jemina Czekaj 20 María Gauldá Peña 21 Irene Marzal Alfand

22 Berta Arnau Coscollano 23 Claudia Lallemand Varela 24 Maikd Calzada Micumekovd 25 Eva Moreso Salvado 26 Sara Foix Sebastia 27 Mercedes Arnedo Rosa 28 Jonatan Ramos bernal 29 Marc Lorca Cabrera 30 Rafael Moliner Guillem 31 Joel Tarragó Mir 32 Manuel Vallés Valle 33 Christian Lozano Ortega 34 Neus Rivas Batalla 35 Josep Selgar Agramunt 36 Sergi Padial Camós 37 Mar Varea Vilagrosa 38 Yeray Ibáñez Marco 39 Jordan Llorach Beltran 40 Alma Gavaldà Caballer 41 Sebastian García Vidal 42 David Belsa Fibla 44 Laia García Peña 45 Adrián Torres Simó 46 Aurelija Jankauskaité 47 Paulina Flutur 48 Mónica GOnzalez Zamora

28

23

25 27 1

2

26

24 3

30

29

22 21

4

31

20

5

Ja a la venda a Els Diaris

35 32

36

34

33

38

40

37

18

19

14 16

17

6

39 41

43 13

15

7

45

42

46

44

47

48

12

10 11

8

9

D A

B

C

clinicavinaros@dentalfabregat.es T. 964 45 61 65 - Calle San Francisco, 27 - 2° - 2 - 12500, Vinaròs clinicabenicarlo@dentalfabregat.es T. 964 47 30 85 - Plaça Mercat, 4 - 12580, Benicarló

15

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Vicent Melià y Antinea presentan

“El Papa Luna, el hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón”

Melià: “Me centro en las cargas emocionales de los personajes, en sus conflictos y contradicciones” foto: Jordi Maura

alicia coscollano “Actualmente la escritura se ha convertido en un grito que nos dice que todavía existen personas que creen en las personas”, comenta Vicent Melià i Bomboi. Un medio que se resiste a sucumbir a la tecnología y desde el que algunos escritores realizan labores de alquimista, dedicando años de investigación para alumbrar libros como el que está punto de ver la luz con el título El Papa Luna, el hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón. Se trata de su último ensayo y del título más reciente que ha editado Antinea de la mano de este psicólogo que encuentra entre las palabras su razón de ser en un momento en el que, tal vez, son más necesarias que nunca, cuando, precisamente, los mercados imponen como música de fondo su latido furioso. Para Melìa “la palabra escrita es la prueba que demuestra que debajo de los escombros producidos por el voraz dragón de los mercados, hay hombres y mujeres que resisten y lo que es más importante, se organizan para resistir”. La experiencia adquirida a través de sus estudios en Psicología se convierte en la base sobre la que Melià construye un andamio que nos acerca a sus personajes a través de una mirada en tres dimensiones.

Una aproximación en la que destaca una gran riqueza de análisis con al que el autor que consigue, sin aparente esfuerzo, que los lectores puedan disfrutar de una mayor profundidad en la investigación de personajes como el Papa Luna o el emperador Segismundo, figuras ya de por sí bastante atractivas. El próximo viernes, a las 19:00, el libro vivirá en la biblioteca de Vinaròs su bautismo de fuego. Será entonces cuando Melià desvele las conclusiones de su apasionante versión sobre una figura que se enfrentó a la Orden del Dragón “con dignidad y honor”.

16

De rebeldías, emperadores y dragones Vicent, tu vertiente como psicólogo, ¿te ha ayudado en la planificación de tus proyectos literarios?

Por supuesto que sí, pues en los proyectos no sólo busco una historia coherente y con impacto social, sino que me centro en las cargas emocionales de los personajes, conflictos, contradicciones y sobre todo, busco significados... Pues considero que el hombre es un animal simbólico y mágico, por tanto todo lo que hace tiene una intención que va más allá de su propio tiempo. ¿Por qué tu dedicación al Papa Luna como figura central de sus últimas publicaciones?

Tengo que reconocer que mi dedicación al Papa Luna fue accidental, igual que la mayoría de lectores conocía al personaje por los tópicos.

Pero realmente me impresionó su figura, cuando el año 2005 choqué visualmente con una obra de arte maravillosa, “la fuente del Jardín de su palacio” que actualmente está en la Catedral de Tortosa. Esta pieza artística ocultaba tantos mensajes y enigmas, que como psicólogo aburrido que me considero, no pude evitar buscar impulsivamente sus significados ocultos, y ante mi surgió un personaje fascinante, muy alejado de los tópicos y de gran actualidad.

El libro está dedicado a aquellos a los que a pesar de haber sido derribados por la crisis, fijan su mirada indignada en los mercados.

Sí, porque el inicio de cualquier cambio viene por la indignación en la mirada ante la injusticia.

Y esta crisis es injusta y diría más, es artificial... creada con el único objetivo de demoler todos los avances sociales conseguidos en lo laboral, en la sanidad y en la educación. Pretende como único fin, abrir una gran brecha social para convertirnos en un sistema de producción

barato a las órdenes de los mercados. Por eso dedico este libro a los que, a pesar de haber sido derribados por la economía del poder, son capaces de resistir y de no perder su dignidad como personas... Pues el Papa Luna, desde mi interpretación, ya se enfrentó a los mismos dragones con dignidad y honor. ¿Qué crees que hubiera pensado El Papa Luna sobre las movilizaciones sociales que están teniendo lugar en toda Europa?

La principal causa de las movilizaciones actuales, no sólo es la crisis económica, sino la falta de líderes eficaces para combatirla.

Las movilizaciones son la prueba de que no hay líderes, no hay más que reflexionar en la siguiente contradicción que se da actualmente: “Los mismos políticos que nos han sumergido en la crisis, ahora son los abanderados para sacarnos de ella”. Europa está huérfana de líderes, los países y sus gestores políticos están encadenados y esclavizados a las decisiones de los mercados.

Por ello, no puedo aventurar qué pensaría sobre las movilizaciones, lo que sin duda puedo decir claro, es que el Papa Luna sería un líder capaz de enfrentarse cara a cara con la presión irracional de los mercados cuyo objetivo es reducir a escombros la economía de algunos países, para después comprarlos a precio de saldo. ¿Era el Papa Luna un rebelde, un enfant terrible?

Vuelvo a la idea anterior... Era un líder eficaz.

Y muchas veces ser líder implica ser rebelde porque hay que enfrentarte a intereses ocultos de grupos de presión.

Tu libro realiza una disección psicológica de la figura del Papa y del emperador

n. 584 - 23 de novembre de 2012

El Papa Luna: El hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón Vicent Melià i Bomboí

¿Qué es lo que destacarías de ambos?

De Benedicto XIII, su personalidad Resistente Extrema positiva. Una característica básica de este tipo de personas es que necesitan vivir la lucha constante, y mezclan factores básicos como: emprendedor, y la astucia y la confianza en sí mismo... con creencias personales como la de “ser elegido”“poseer la verdad”“estar tocados por la suerte”, y valores casi extinguidos en este siglo XXI, como “honor” “valor de la palabra”, pero además poseen una curiosa capacidad para desdoblarse y observar su esfuerzo desde fuera, es decir se transforman en una especie de “animador de sí mismo externo”. Es como si se convirtieran en espectadores de su propio esfuerzo, con capacidad para transmitirse mensajes de resistencia. Y de Segismundo, la capacidad de mantener a lo largo del tiempo sus objetivos convirtiéndose es una máquina demoledora que traga ideas y reformas.

¿Por qué el Papa Luna ha generado tanta literatura en la zona?

Existen dos razones importantes y lógicas, la primera porque es un personaje de nuestra historia y la segunda, porque su figura representa la resistencia contra el poder, y las personas resistentes poseen un halo mágico que atrae a novelistas e historiadores... ¿Puedes refrescarnos la memoria, por qué escogió Peñíscola?

Benedicto XIII elige Peñíscola básicamente por una estrategia militar. Pretende desde esta fortaleza liderar una expedición de la armada aragonesa. Su objetivo es crear una punta de lanza de galeras de combate, que partirían desde los puertos de Barcelona, los alfaques, Valencia y Peñíscola, con el objetivo de derrocar al Papa de Roma. Cuando el Papa Luna se dirige a Peñíscola en 1411, bajo su manto se encuentra concentrado todo el poder de la Corona de Aragón. ¿Qué puedes avanzar de su libro?

Confieso que al principio sentí incertidumbre por el descubrimiento de los datos que confirmaban la hipótesis central del libro... Y ahora avanzo sin miedo, que este libro sobre “El hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón” aporta un giro de 180º a la historia que se nos ha contado sobre Benedicto XIII. Y que en su estructura existen hipótesis y datos revolucionarios en cuanto a la vida y al final del indomable Papa Luna... Sin duda, a partir de este ensayo existirá un antes y un después para interpretar la historia del Cisma de Occidente.

El Papa Luna: El hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón

editorial antinea usMelià convida Vicent i Bomboí a la Presentació del llibre 80

El Papa Luna:antinea

El hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón Vicent Melià i Bomboí

Divendres, 30 de novembre a les 19:00h.

El Papa Luna: El hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón Vicent Melià i Bomboí

Segismundo. ¿Cuál de los dos personajes te resulta más atractivo?

La combinación de ambos personajes representa la trágica dualidad de la historia de Occidente. El Papa Luna es la fuerza de la razón, el discurso de la lógica, y representa a esa fuerza que guiará durante siglos después la búsqueda del conocimiento y de la libertad por medio de la razón, mientras que el emperador Segismundo, es la manifestación de la fuerza de la Bestia, la lógica de la espada y de la dictadura del poder. Será esa misma fuerza oscura que, a mediados del siglo XX nos llevó y principios de este siglo XXI nos lleva, a lo más irracional del Ser Humano. No hace falta describir ejemplos, ya que todos los conocemos perfectamente. Creo que con esto queda contestada la pregunta...

En las páginas de El Papa Luna: el hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón, usted aventura alguna hipótesis.

Las hipótesis y datos se centran en tres ejes, el primero de ellos afirma, y además existen datos que lo demuestran, que el final del Papa Luna fue debido a un complot organizado por la enigmática “Orden del Dragón” fundada por el emperador Segismundo el año de 1408, y que tuvo su manifestación en el Concilio de Constanza. El segundo eje, se desarrolla sobre la negociacción de Perpiñán, donde se hace evidente la traición de los monarcas de la Corona de Aragón y la cruel estrategia de la ejecución de Juan Huss (1415) para intimidar a Benedicto XIII. Y el tercer eje, analiza la influencia que tuvieron varias decisiones del Papa Luna para dar inicio a la ruta atlántica, la misma que utilizaría años después Cristóbal Colón para el descubrimiento de América. ¿Estás satisfecho con la edición?

En estos momentos tengo un libro en la mano y puedo decir que la edición es muy amigable, pues el diseño creado por Editorial Antinea invita a ojear sus páginas.

Está ilustrado a color por fotografías de Jordi Maura, Vicent Maura, Jaume Esbrí y Fernando Ferrer... Además, por si fuera poco, en su interior existen ocho códigos Bidi ó Qr que nos enlazan a una serie de vídeos de información complementaria. Sin duda estoy muy satisfecho, pues se ha conseguido un libro interactivo, con diseño innovador y muy cálido y agradable para la lectura.

El Papa Luna: El hombre que miró fijamente a los ojos del Dragón Vicent Melià i Bomboí

Biblioteca Municipal de Vinaròs 80

antinea

17

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Nuevos trabajos y estudios potenciarán los restos de la muralla medieval Premsa A.C Amics de Vinaròs Emma Bas

Un coloquio de expertos sirve para reconocer la importancia de los hallazgos y lanzar el compromiso de poner en valor los restos de la antigua fortificación El coloquio organizado por la Associació Cultural Amics de Vinaròs sobre los hallazgos de los restos de murallas, aparecidos el pasado verano, sirvió para plasmar el compromiso de seguir trabajando en la posible aparición de nuevos restos y su puesta en valor. En ese sentido se pronunciaba el alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan, quien mostraba su interés por “no abandonar estos hallazgos e implicar a las instituciones, privadas, públicas y a toda la sociedad, en general, para que podamos seguir avanzando en la localización y catalogación de lo que fue la antigua muralla de Vinaròs”. Los restos de muralla, en los que se distinguen hasta tres lienzos de tres cronologías distintas (siglos XIII,XVI y XVII), se localizaron de forma casual el pasado mes de junio en la Plaza Parroquial, durante los trabajos de instalación de una nueva red de distribución de gas, a cargo de Gas Natural-Fenosa.

En el transcurso del coloquio, diversos especialistas insistieron en que la magnitud de estos restos de murallas demuestra la posición de supremacía que ejercía Vinaròs en la Edad Media, debido, sobre todo, a su importancia portuaria. José María Garcia, arqueólogo de la Diputación Provincial de Castellón, destacaba que “una fortificación de las características de la que se ha encontrado en Vinaròs es inédita en la zona de la costa”. Por su parte, el arqueólogo José Francisco Albelda, que partició en las excavaciones, recordaba que “los restos que se han encontrado son únicamente las cimentaciones de lo que fueron las murallas”.

Respecto a como se ejecutó la obra de instalación de la red de distribución de gas, el delegado de Gas Natural-Fenosa, Carlos Cañete, explicó que, al estar afectada una zona protegida, desde la empresa se respetó en todo momento el protocolo de actuación establecido por la legislación, solicitando permisos a la Dirección General de Patrimonio.

Una vez producido el hallazgo de los restos de muralla y contrastada su relevancia científica, se encargaron las actuaciones arqueológicas

18

con los correspondientes informes y trabajos de excavación en zona adyacente, lo que supuso inclusos sacar a la luz restos humanos, que serán sometidos al estudio del carbono 14 por petición del Ayuntamiento de Vinaròs. El responsable de Gas Natural-Fenosa agradecía a los vecinos de Vinaròs “su paciencia, por las molestias causadas y porque los trabajos se dilataron en el tiempo”.

El arqueólogo Arturo Oliver, por su parte, insistía en el valor de estos hallazgos destacando que “desde los yacimientos ibéricos no tenía lugar en Vinaròs un descubrimiento histórico tan importante”. Oliver calificaba de “actuación ejemplar” la desarrollada por la empresa energética, en este caso, y planteaba un “proyecto de investigación que nos aporte nuevos datos y poner en valor los hallazgos, pese a las dificultades que pueda suponer”.

Al mismo tiempo, Oliver lamentaba que “en obras anteriores, ni Conselleria, ni Ayuntamiento siguieron la legislación vigente porque es imposible que estos restos pasaran desapercibidos en obras de instalación de servicios, como la red de alcantarillado o suministro eléctrico” y recordaba que “las fortificaciones están protegidas por la ley desde 1949”. En este sentido, el alcalde de Vinaròs anunciaba que “ha habido un cambio total de mentalidad en el Ayuntamiento, con este tipo de cuestiones, ya que la modernización de los suministros y su instalación no ha de ser incompatible con preservar y valorizar los restos

del pasado, que han de ser un regalo para las generaciones futuras”.

En el transcurso del coloquio, el geógrafo David Gómez Mora destacó la figura de José Antonio Gómez Sanjuán como uno de los mayores estudiosos de las murallas y sistemas de fortificación de Vinaròs, a lo largo de la historia.

El historiador Javier Hernández explicó los proyectos de construcción de una fortificación con baluartes, planteados durante el siglo XVII, que nunca llegaron a materializarse. Por su parte, el físico José Vicente Fuente, del Instituto Tecnológico Adico, explicaba cómo se aplicó la técnica del georadar para localizar restos de lo fue la antigua muralla en el perímetro de la Plaza Parroquial.

El presidente de la Associació Cultural Amics de Vinaròs, José Luis Pascual, apelaba al “compromiso de las instituciones públicas, las empresas y las asociaciones locales para animar a que estos descubrimientos no se queden en una anécdota y podamos darles continuidad y la difusión que se merecen”.

cultura

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Seguim formant

Tribu na lliu re Joaquim Arnau i Vallina

El cami de la igualtat

Casal Jove

El passat divendres 16 de novembre va ser clausurada la segona edició del curs de “Manipulador d’Aliments”, amb un gran èxit de participació amb 33 matriculats cobrint així la gran demanda d’aquest curs i la llista d’espera que es va quedar de l’anterior edició.

D’altra banda, hem arribat a l’equador del curs de “Recursos per a l’Educador: Animació en el Temps Lliure amb Xiquets i Joves Discapacitats”, amb unes immillorables cotes

de satisfacció per part de l’alumnat que està rebent la formació. Una forma més de formar als nostres usuaris complint amb el nostre projecte educatiu, formatiu i lúdic.

Com és habitual, el Casal Jove ofereix un ampli ventall de recursos educatius i d’oci per als joves del municipi. La pròxima cita serà el dia 1 de desembre, al Casal Jove al C/ Camí Carreró 51, amb la “Celebració del Dia Mundial de la Lluita contra el S.I.D.A. : Taller de Sexualitat”, de 17:00 a 20:00 hores.

Fa molts anys al nostre país va haver-hi mestres, inspectors i autoritats acadèmiques que es van identificar amb un projecte d’escola pública aliena a l’acientifisme, al clericalisme i a l’elitisme. Eren conscients de que escola i democràcia política havien de caminar juntes.

Perquè sense escola no hi ha ciutadania i, sense aquesta, no hi ha democràcia. I, que ciutadania volia dir totes i tots, sense exclusions: llestos o no, rics o pobres. En aquella escola, les mestres de la República, van desenvolupar un model pedagògic basat en els valors de la igualtat, de la llibertat, de la laïcitat i de la solidaritat a través de la coeducació.

Les mestres republicanes simbolitzaren el projecte de canvi social i cultural de la Segona República. La professió de mestra era un dels comptats àmbits laborals on les dones havien anat conquerint una posició d’afirmació, de legitimació i de reconeixement en l’esfera de lo públic. Vinculades als moviments de renovació pedagògica, foren vertaderes activistes en l’objectiu d’aconseguir un model educatiu universal i en la lluita per la igualtat de la dona.

Elles i els seus companys de professió foren el gran actiu d’aquella República dels Mestres. En la derrota es van convertir en el col·lectiu més represaliat, fet que apunta sobre el valor de la seua tasca. A elles el que no se’ls va perdonar molt especialment va ser la imatge de dones lliures de la submissió que aleshores imposaven els usos i costums socials. La gran derrota de la II República va passar per l’escola, per l’institut i per la universitat.

Cal dir que la defensa de l’educació pública gratuïta i de qualitat, en contra del que alguns pensen, no és una característica del socialisme real o de règims col·lectivistes, sinó fruit de la convicció liberal sobre la igualtat de les persones davant de la llei. Ara, els que diuen ser hereus de les idees liberals ens avisen, en nom de la llibertat i de la crisi, de la necessària demolició de l’ensenyament públic i de d’altres institucions educatives i culturals, també públiques. Per tant, ens sorprèn i avergonyeix la política de demolició de l’escola pública en nom de la llibertat; quan al nostre país les llibertats de càtedra, de consciència i d’ensenyament van estar violentades en un sistema d’instrucció en mans del clero i de les ordes religioses.

Avui, igual que ahir, la qüestió de fons és si es posen o no els recursos necessaris per a generar oportunitats d’estudis i de promoció social. Si totes i tots poden confiar de trobar l’ajuda que necessiten per a caminar cap a l’horitzó al que aspiren. Avui, els objectius que encunyaren aquelles mestres republicanes continuen sent referents i es mantenen vigents: la lluita per la igualtat i per una educació pública de qualitat.

19

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Julià Abril Ordiñaga exposa a la Fundació Caixa Vinaròs

Route 66 Noemí Polls

Ja és Nadal

Hi ha costums que no desapareixen mai, i que donen personalitat a un poble. Santa Catalina n'és una. Tot i que ja no es va al riu a menjar-se la prima, guardada dins la capsa de sabates, i malgrat les retallades, el pastisset de merengue amb la cirereta vermella a sobre segueix presidint els aparadors de les pastisseries i els menuts en segueixen menjant.

Però és evident que tot evoluciona. De la mateixa manera que la castanyada és cada vegada més halloween. Normalment aquests canvis responen a un interès comercial. Hi ha més coses per vendre a halloween, com disfresses, carabasses, dents de vampir..., que no a la castanyada, que només són castanyes i moniatos. Així, ja fa temps que celebrem la castanyalloween. De la mateixa manera que cada vegada el Nadal comença més aviat.

I és que, en molts països, com als del nord d'Europa, l'advent te molta importància i a l'1 de desembre ja comença a obrir-se el calendari amb el compte enrere en busca del 24 a la nit, gran dia de regals i on es celebra el naixement del nen Jesús. Els reis no hi passen per aquestes terres, així que el dia 1 de gener ja s'ha acabat tot. Però aquí mimetitzem moltes coses i, ja des de finals de novembre, les llumetes i la decoració nadalenca en general comença a exhibir-se cada vegada més als grans centres comenrcials.

Cal dir que segons molts estudis del comportament dels consumidors, sembla estar demostrat que posar un pare Noel a una botica amb llums intermitents de colors al costat fa pujar les vendes. Així que no ens ha de sorprendre que, a mitjans de novembre, amb els panellets encara a la boca, i sense haver menjat la prima, molts comerços donin el tret de sortida a les guirnaldes de colors que diuen que ja és Nadal. Des d'aquí, però, i respectant el tempus, els meus millors desitjos per una festa tant vinarossenca com és la de Santa Catalina.

Redacció L’espai Sebastià Miralles de la Fundació Caixa Vinaròs acollia dissabte passat la inauguració de l’exposició Escultures, de Julià Abril, doctor en Belles Arts i Professor Titular de la Universitat Politècnica de València. Aquest artista va realitzar els seues primeres obres personals als anys 70, utilitzant com referent bàsic “La transformació de la matèria”, considerant la capacitat física de la matèria per a canviar la seua forma. Realitza les seues primeres exposicions individuals al Col·legi d’arquitectes de València i a la Casa de la Cultura de Conca.

Durant els 80 l’obra experimenta canvis formals i conceptuals dins del mateix tema genèric “Transformacions”.

On apareix formalment en l’obra un nou element (l’objecte transformador).

Realitzant exposicions individuals a Paterna i Torrent, i col·lectives com: Escultors Valencians (Peníscola), i A l’aire Lliure (Bunyol).

Participant en projectes col·lectius itinerants com: “Cinc escultors valencians” o “Plàstica valenciana contemporània”.

En la dècada dels 90, sense

abandonar el referent genèric apareixen en l’obra nous elements conceptuals i plàstics com “L’artefacte” que per les seues connotacions ancestrals i rurals té tot el protagonisme plàstic. La producció d’esta etapa s’exposa individualment, entre altres, a la Galeria Edgar Neville (Alfafar) i Galeria Capella de Sant Roc de Valls (Tarragona). Participant en col·lectives com: “De mar a mar” Southampton (Anglaterra), i “Trobades en el Sòcol” (Mèxic). És durant aquest període que realitza distints projectes d’escultura pública a l’aire lliure: “Plaça de l’Ajuntament” Paterna o els “Jardins del Rectorat de l’Institut Superior de l’Art” L’Havana (Cuba).

A partir de l’any 2000 realitza exposicions individuals: Galeria Kessler-Battaglia (València). I col·lectives : “Kunst en Mainz” (Alemanya), “ El ferro en les escultures” Museu de la Ciutat en Vila-real (València) , “Escultures Ambientals” en Gata de Gorgos (Alacant) i “Jardins del Rectorat” en la Universitat Politècnica de València (València).

Esperança: miradle a los ojos...

No me digáis que no es una de la miradas más sinceras que nunca jamás habéis visto... Y sólo con dos mesecitos y medio ya sabe lo que es el verdadero sufrimiento....

Recibimos una llamada el día 14 de agosto, comentándonos que, en frente mismo de una de nuestras casas de acogida, había un gatín chiquitín que iba cogito. El chico, muy amable, lo dejó en el veterinario. Al llegar, nos encontramos con esta pequeña ricura: Esperança. Es súper cariñosa y mimosita. Estaba muerta de hambre (ya que cuando vio el pienso se lanzó a matar), y tiene un poquitín de miedo. Lo que es sorprendente es que, después de todo lo que ha sufrido, aún tenga confianza en los seres humanos! Y es que hay gatos que son impresionantes!

20

Alejandro: pequeñajo de 3 meses de edad, miedosito pero cariñoso, recogido de una colonia, ya que tenía la pata echa polvo: se le veía hasta el músculo. Ahora está en tratamiento (como se puede observar en la fotografía), y en breve, ya estará perfecto para que pueda ser adoptado. Alguien se anima a darle una oportunidad a esta preciosidad??

cultura

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Quartet Gerhard, 1er Premi del Primer Palau Redacció El Quartet Gerhard ha estat el guanyador del 1er Premi del Primer Palau en l’edició d’aquest any. A més l’ emissora Catalunya Música, que considera al quartet como nou talent 2013, li atorga el premi 25 anys de Catalunya Música que consisteix en la promoció internacional del grup i difusió de les seues activitats. Així, l’entrega oficial dels premis al Palau de la música de Barcelona devia ser dijous, a les 20:30h.

També dijous es presentava en sengles rodes de premsa a Banyoles i Barcelona el nou artista resident Bunge 2013 de l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles que ha recaigut en el Quartet Gerhard, una distinció independent del premi Palau.

Fora de

camp Les cròniques de Macaulay Connor

L'odissea d'Alicia al país de la desacceleració transitòria “Les més perilloses de les mentides són les veritats lleugerament deformades” (Georg Christof Lichtenberg) El cèlebre aforisme de Groucho Marx, “intel·ligència militar és una contradicció en els seus termes”, ens recorda que els adjectius s'usen per retorçar el sentit de les paraules.

Així la “intel·ligència emocional” em fa pensar en la capacitat de manipulació sentimental i la “intel·ligència artificial” en HAL, l'ordinador trastornat de 2001: una odissea de l'espai (Stanley Kubrick, 1968). Tremolo quan sento “cultura popular”, un terme que sol contenir poca cultura i molt de ví amb gasosa i bous al carrer (o a la plaça). A Espanya és més freqüent ser popular sense tenir cultura (i no em refereixo al sentit polític).

Les dictadures són especialistes en maquillar conceptes.

El franquisme, que anomenava “conflictes laborals” a les prohibides vagues, va aconseguir una dels cims del gènere en definir-se com “democràcia orgànica” (“orgànica” em sonava a escombraries en descomposició). L'abús d'eufemismes franquistes feia que la gent els “retraduís”; a l'adoctrinament ideològic escolar, la F.E.N. (Formación del Espíritu Nacional), la anomenàvem pel que era, “Política” (i, amb els altres dos pilars del nacionalcatolicisme, la Religió i la Gimnàstica, “les tres maries”).

Els nostres governants democràtics (sic) es converteixen en veritables poetes quan han d'abordar problemes (perdó, reptes) econòmics. Lluny queda aquell Boyer de 1983 que apel·lava a combatre la inflació amb la “moderació salarial” i ben a prop el Zapatero de 2009, que eludia la crisi anomenant-la "desacceleració transitòria ara més intensa”. El ministre Sebastián recorria a la antifrasis “creixement econòmic negatiu” per no pronunciar “recessió econòmica”. La punxada de la bombolla immobiliària era un “aterratge suau dels preus”.

El tabú per al govern actual són els rescats (“préstecs en condicions molt favorables”), aconseguint de Guindos moments memorables, com qualificar de “modificació de l'estructura impositiva” a la tantes vegades negada pujada d'impostos, i a la de l'IRPF “recàrrec de solidaritat”.

El govern valencià intenta amagar la seva incapacitat per afrontar pagaments i mantenir els serveis públics amb el grotesc lema de “fer més amb menys”, demostració del seu nivell en matemàtiques (i és que la veritable cultura mai és popular, en cap dels seus sentits). Com assenyalava Alex Grijelmo, l'ús d'eufemismes en política creix de forma inversament proporcional al PIB d'un país.

Que el sentit de les paraules va lligat al poder ho resumeix el cèlebre diàleg de Alicia al país de les meravelles (Lewis Carroll, 1865); “La qüestió –va insistir Alicia– és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents. La qüestió –va resoldre Humpty Dumpty– és saber qui és el que mana…, això és tot”. Per això els americans poden qualificar de “atacs preventius” les a�gressions a els qui els molesten.

Macaulay Connor és l´Enric Pla

2121

n. 584 - 23 de novembre de 2012

SOCIETAT MUSICAL LA ALIANZA

agenda cultural

A les 18 hores, LLIURAMENT dels premis del CONCURS DE LLOES organitzat pel Grup de Pastissers de Vinaròs A continuació, CONCURS de menjar pastissets on podran participar tots els xiquets i xiquetes que vullguen.

A les 18.30 hores, Projecció de la pel·lícula IRA DE TITANES (Recomanada per a públic major de 12 anys) Dissabte 24 de novembre BIBLIOTECA MUNICIPAL 11 hores, BEBETECA per a xiquets/tes fins a tres anys, en llengua anglesa a càrrec de Kids&us. Cal fer preinscripció a la Biblioteca Municipal.

Organitza: Biblioteca Municipal 12 hores, TALLER per a xiquets/tes de 4 fins a 12 anys de llengua anglesa a càrrec de Kids&us. Cal fer preinscripció a la Biblioteca Municipal.

Organitza: Biblioteca Municipal 19 hores, CONCERT de Santa Cecília a càrrec de la Banda simfònica, juvenil i jove orquestra de la Societat Musical La Alianza.

Organitza: Regidoria de cultura i Societat Musical La Alianza Dissabte 24 de novembre AUDITORI MUNICIPAL 19 hores, CONCERT de Santa Cecília a càrrec de la Banda simfònica, juvenil i jove orquestra de la Societat Musical La Alianza. Organitza: Regidoria de cultura i Societat Musical La Alianza Dimarts 27 de novembre CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERE Biblioteca Municipal 18 hores, Presentació del cartell de sensibilització “Apúntate al buen rollo. Este 25 de noviembre lo haces tú” 18.15 hores, Presentació de l’acció “¡Apúntate al buen rollo!” on el pintor Francisco López -Chile- pintarà en directe un mural.

19 hores, Presentació de la novel·la “La Rosa deshojada” a càrrec de Maribel Rueda i Pilar Belles, a continuació ponencia “Cómo convivir para evitar la violencia de género”. Organitza: Regidoria d’Educació i Regidoria de Benestar Social

22

Dissabte 24 de novembre de 2012 19.00 hores Auditori Municipal Venceslao Aiguals d’Izco PROGRAMA JOVE ORQUESTRA Lunchtime: Stroll (Suite del día) Hilary Burgogne L’Estro Armónico (Concerto op.3, nº 8 per a dos violins i corda. Antonio Vivaldi I. Allegro II. Larghetto e spirituoso III. Allegro Violins solistes: Ana Falcó Saez Sonia Val Castel Director: José Ramón Renovell Renovell BANDA JUVENIL L’Arlesienne (Suite nº II) Georges Bizet I. Andante sostenuto II. Intermezzo III. Menuet IV. Farandole Director: Emilio José Salamanca Safont

BANDA SINFÒNICA Mª Teresa Lacruz (P.D.) Oscar Navarro El Camino Real Alfred Reed Director: José Ramón Renovell Renovell

24 novembre

FARMË CIA DE GUË RDIA

Divendres 23 de novembre CELEBRACIÓ FESTIVITAT DE SANTA CATERINA AUDITORI MUNICIPAL A les 16.30 hores, Projecció de la pel·lícula LAS AVENTURAS DE TADEO JONES (Recomanada per a tots els públics)

25 novembre 26 novembre 27 novembre 28 novembre 29 novembre

SANZ c. Pont, 83 VALLS zona turística nord MATEU c. Sant Francesc, 103 TORREGROSA av. Llibertat, 9 MARTÍNEZ av. País Valencià, 15 FERRER pl. Sant Antoni, 39

De les 24 h a les 8 h podeu trucar al tel. 964 40 77 04 (Policia Local)

n. 584 - 23 de novembre de 2012

El C.E. Aigües de Vinaròs a la 89ª Jean Bouin Mª Jesús Pablo-Club Esportiu Aigües deVinaròs

El passat dia 18 de Novembre es va celebrar la 89ª edició de la cursa clàssica Jean Bouin de Barcelona. Aquesta cursa es la més antiga d’Espanya i es una cita marcada amb roig al calendari per al Club Esportiu Vinaròs – Aigües de Vinaròs- ja que el club assisteix des de fa més de 25 anys. El Club vol destacar la massiva participació d’atletes en les diferents curses.

El club va obtindré grans resultats en diverses categories, però el més destacat va ser el primer lloc de Carla Masip en categoria Juvenil, entrant a meta en el tercer lloc de la general entrant per davant d’atletes Junior, en un circuit molt exigent i amb un gran desnivell.

El ex-atleta del Club Esportiu Vinaròs Eric Nolla del F.C.Barcelona va quedar 5º en la categoria Promesa. En categoria Open destacar que van participar 13.000 persones, una cursa de 10kms que recorre els principals carrers de Barcelona, l’atleta Jahvé Fernández va entrar amb un temps de 36’:25” sent el 103º de la classificació general, i Antonio Adell “Puchi” el 260º amb un temps de 38’:22”. També van participar en aquesta categoria Javi Meseguer, Jose Maria Saiz, Sergio Abargues, Jordan, Xavi Fontelles, Emilio Querol, Javier Segura, Juan Rafael “Fali”, Kaiko, Alba Sánchez, Manolo Sánchez, Victor M. Alejandro, Didi, David Miralles, Eva Sorlí, Miguel Ángel Carvajal, Silvia Giner, Mª Jesús Pablo i Sofia Limón.

També van participar en les seves respectives categories els següents atletes: Cadets: Alejandro Sánchez 37º, Miguel Angel Carvajal 38º, Cristan Vanhaelen 97º, Marc Jovani 100º i Maite Serrat 43º.

Infantils: Guillermo Carvajal 121º, 49º Parel Vanhaelen Rosa Sebastià 136º, Isabel Chiva 142º i Alba Giner 208º.

Alevins: Lidia Cruz 121º, Ruth Miralles 151º, Blanca Saiz 220º.

23

Este fin de semana fue intenso para el C.B VINARÒS SERVOL, ya que aparte de los partidos de sus equipos también tuvo lugar la presentación de todos los equipos de la presente temporada 2012-2013 y de la escuela Agustín Baila de baloncesto municipal. También este fin de semana comenzó la liga comarcal para los alevines y benjamines.

BENJAMIN Los benjamines jugaron en casa contra el Benicarló consiguiendo su primera victoria en la liga, una liga comarcal compuesta por Benicarlo, Torreblanca, Peñiscola y Vinaròs.

ALEVINES El alevin se desplazó a Benicarló a jugar con el C.P. Rodenas, donde consiguió su primera victoria en la liga. El equipo alevin tendrá los mismos rivales que los benjamines.

INFANTIL MASCULINO C.B RURAL CAIXA VINAROS 72 / C.B PUERTO SAGUNTO B 45 El infantil masculino siguio en la senda de las victorias basando el partido en la defensa.

Gracias a ello consiguio ganar el partido por una amplia diferencia. Este equipo esta trabajando bien y se ve no solo en el resultado sino en el juego que hacen los jovenes jugadores. Ahora a seguir trabajando para seguir mejorando y seguir ganando partidos.

CADETE FEDERACION C.B PEÑISCOLA 37 / C.B RURAL CAIXA VINAROS 89 El cadete se desplazo a jugar el duelo comarcal contra el Peñiscola y consiguio una muy buena victoria. Los cadetes de vinaros jugaron un buen partido y mandaron en el marcador en todo momento. A base de una buena defensa y rapidos contrataques, el Vinaros consiguio ir separandose en el marcador hasta llegar al marcador final..

24

RÒ

VO

VIN

A

BÀSQU

L

UB

ET

Presentación de los equipos de la temporada 2012-2013

CL

n. 584 - 23 de novembre de 2012

S

JUNIOR MASCULINO C.B CASTELLON B 68 / C.B VINAROS 61 El junior se desplazo a Castellon con las bajas de Maxin y Guillen por lesion, con lo que el equipo era practicamente cadete. En el partido dio la cara en todo momento menos en los primeros 5 minutos donde el Castellon ya habia conseguido 18 puntos. A partir de ahi los jugadores del equipo visitante despertaron y jugaron un buen partido pero la ventaja de los primeros 5 minutos se les hacia cuesta arriba y encima se unio la lesion en el partido de Carlos. A pesar de esta lesion el Vinaros siguio dando la cara en todo momento y tuvo sus opciones de ganar el partido, pero las faltas personales pasaron factura al final y termino perdiendo el partido por una diferencia de 7 puntos. Buen partido del Vinaros que debe seguir trabajando para mejorar.

SENIOR FEMENINO C.B WOK HUM VINAROS 55 / ATLÈTIC BÀSQUET ALMASSORA 52 El senior femenino del Vinaros consiguio su primera victoria en la liga ante uno de los equipos que hasta ahora no habia perdido ningun partido. El equipo local hizo un muy buen partido durante los 3 primeros cuartos consiguiendo una ventaja hasta de 20 puntos en algun momento del partido. En el ultimo cuarto el cansancio paso factura y el equipo visitante aprovecho para ir rebajando la diferencia en el marcador y tener sus opciones de victoria. Si hizo justicia y el Vinaros aguanto el tiron y consiguio una victoria totalmente merecida donde que hay que destacar a todas las jugadoras tanto las que jugaron como las que no, ya que se pasaron todo el partido apoyando a sus compañeras.

Destacaron Bea, Maria Jose, Judit y Alba que tuvieron que jugar muchos minutos y asumir su papel de veteranas y a las jovenes Irene, Ahinoa, Mireia y Maria Surroca que ayudaron y mucho a la primera victoria del equipo y no queremos olvidar de Alba, Anna Puig, Claudia, Vanesa y Sara ( que por lesion no pudo jugar )

que se pasaron todo el partido animando a sus compañeras.

Tambien tuvo lugar la presentacion de los equipos del club despues de finalizar el partido del senior femenino. Ante un pabellon lleno de aficionados, familiares y simpatizantes se presentaron todos los equipos del C.B VINAROS SERVOL. La presentacion tuvo algunos momentos emotivos en los cuales se tuvo un reconocimento con Joan Castell jugador infantil del club y con Celia Brau jugadora del senior femenino que recientemente ha sido madre. La presentacion conto con la presencia de muchos exdirectivos del baloncesto de Vinaros aparte de la directiva actual que es la que hace que el club siga existiendo y tambien se conto con la presencia del concejal de deportes Luis Adell y otros miembros de la corporación.

SE

R

RÒ

VO

VIN

A

L

U

S QU À B B

ET

CL

n. 584 - 23 de novembre de 2012

S

S

R E

25

n. 584 - 23 de novembre de 2012

1er open pesca Cefalópodos El pasado sábado día 17 se celebró el 1º OPEN DE PESCA CEFALÓPODOS de esta temporada, organizado por el Club Náutico Vinaròs. A pesar de que el día no era de los más propicios para este tipo de pesca, a las 8 de la mañana se daba las salida a las embarcaciones participantes. A mitad mañana la lluvia y la mala mar hizo que algunas de las embarcaciones entraran a puerto antes del final de la prueba que era a las 13:00 h.

Las capturas fueron muy escasas y solo tres de las embarcaciones obtuvieron capturas. Al final de la entrega de trofeos la sección de pesca del C.N.V. ofreció un aperitivo a todos los participantes y presentes en el acto.

CLASIFICACIÓN GENERAL de la prueba 1º BELSUS Jesús Espada Madrazo 1,380 kg 2º BORNEO Víctor Febrer Pascual 1,380 kg 3º CALATAI & ROSE Agustín Serrano Miralles 1,120 kg CLASIFICACIÓN MAYOR Nº PIEZAS 1º BORNEO Víctor Febrer Pascual 4 piezas CLASIFICACIÓN PIEZA MAYOR 1º BORNEO Víctor Febrer Pascual 1,730 kg

Agradecer la colaboración de las entidades comerciales: INTERIORS MOBILIARI, COMINSA AGRARIA, LUIS GUARCH E HIJOS, FUSTES GRIÑO, RESTAURANT NÁUTIC, MÁRMOLES SOSPEDRA, FERRETERÍA MARTORELL, MADERAS BAS, MGB NÁUTICA, RTE. BAR KM.148, RESTAURANTE BERGANTÍN, TOT IMPRÈS, DAVIMA RENT A CAR, PIZZERIA SAMARUC, NOVA CASA, SERRAMART, NÁUTICA COLUMBRETES, FEBRER PASCUAL CORTINATGES, , NÁUTICA START, PEUGEOT GINERTORRES

Control provincial 2 El Club Natació Vinaròs ha començat aquest dissabte 17 i diumenge 18, el calendari de competicions d’aquesta temporada 2012-2013.

El control provincial 2 celebrat a la veïna ciutat de Benicarló, ha reunit a sis clubs de la provincia de Castelló, de les categories infantil, junior i absolut. El nostre equip s’ha desplaçat amb un total de 28 nedadors, 17 homes i 11 dones.

La primera presa de contacte amb la competició ha estat molt positiva, nedant tots a un bon nivell. Hem de tenir en compte que encara es prompte per a rendir a nivell màxim, però segur que la progressió continuarà ascendint a mesura que passen les jornades.

La setmana que ve, els toca el torn als més menuts del club, també a Benicarló, dessitjant-los un bon començament de temporada.

MyJob, una nueva forma de darte a conocer ¿Buscas trabajo? o ¿Quieres dar a conocer la trayectoria de tu negocio?

MyJob es la nueva WEB que responde a estas preguntas.

De la mano de jóvenes emprendedores nace MyJob, una nueva plataforma online que se crea con la intención de dar a conocer al mundo laboral, por categorías y sectores, a todos aquellos profesionales y negocios que así lo deseen.

MyJob es una forma innovadora de mostrar el perfil o currículum en Internet de una manera visual y estéticamente muy atractiva, bajo la frase <<tu encuentras, ellos te encuentran>>. Su envergadura será nacional, la orientación y el diseño personalizados y exclusivos, y su posterior publicación en www.tucurriculumeninernet.com todo ello llevado a cabo por un equipo humano de grandes profesionales.

Un punto de encuentro que reunirá a los solicitantes de empleo y a los empresarios, un lugar donde poder mostrar su perfil en el caso de los profesionales y su trayectoria en el caso de los negocios y así poder suplir mutuamente sus necesidades más comunes. Son muchos los que ya se han unido a esta innovadora idea de MyJob, si quieres más información entra en www.tucurriculumeninernet.com e infórmate.

Candela Prada 26

esports

n. 584 - 23 de novembre de 2012

C. D. ONDA – 2 - VINARÒS C. F. – 4

Superioridad absoluta Onda: Ionut, Josu (46’ Sebas), Alberto, Elías, Catalá, Canelles (46’ Ximo), Ibarra, Chicle, Breto, Rafa Marcos Andoni (46’ José Tomás) y Pusi.

Vinaròs: Raúl, Pedro (68’ Òscar González), Óscar Seva, Franc, Wifredo, Mario (89’ Moreno), Hugo (73’ Kamal), Ernesto, Sergi José (86’ Albert), Espinosa y Àlex Forés. Árbitro: Robles García asistido por Estévez Mora y Rayos Belmonte. Amonestó a los locales

Chicle, Breto, Javi Tomás y Sebas así como a los visitantes Hugo y Espinosa GOLES: 0 – 1 Sergi José 5’ 0 – 2 Sergi José 30’ 0 – 3 Àlex Forés 43’ 0 – 4 Espinosa 56’ 1 – 4 Breto 73’ 2 – 4 Javi Tomás 86’ Los de Javi Prats sabían de la importancia

de sacar algo positivo de Onda y salieron enchufados y a por todas desde un principio.

Esta vez sí y la primera ocasión se materializo y en un primer tiempo clamoroso, sentenciaron el partido. Sergi José abrió el marcador con un espectacular disparo y gol desde fuera del área.

El propio Sergi José firmaba su segundo doblete consecutivo al cabecear un centro de Hugo y Àlex Forés poco antes del descanso sentenciaba en jugada personal tras meterse por medio de los defensores ondenses.

El entrenador local realizó tres cambios de golpe, pero el segundo tiempo se inició con la misma dinámica, con un Vinaròs arrollador que consiguió otro gol por mediación de Espinosa al rematar desde dentro del área una asistencia de su hermano Hugo. Antes de este gol hubo un par de ocasiones que ya se cantaban gol por parte de los entusiasmados aficionados langostineros que se desplazaron a apoyar a los suyos. Solo en la parte final del partido tras la lógica relajación por lo amplio del marcador, los ondenses lograron maquillar el resultado final.

Gran partido y gran victoria.

Ironmans Vinaròs: Empieza la competición Este sábado 24 de Noviembre a partir de las 9:30, Ironmans Vinaròs empieza la temporada 2012-2013.

Este año, se competirá en Futbol Flag y Futbol Americano dentro de las ligas organizadas en la comunidad Valenciana.

En la modalidad de Futbol Flag, el objetivo es luchar por el primer puesto en la clasificación, asignatura pendiente en la categoría Open durante estos últimos años. La evolución ha sido fantástica, pero quizás falta el premio de la primera po-

sición que se les está escapando año tras año aún siendo muy buenas las posiciones conseguidas al tener varios subcampeonatos autonómicos.

En la modalidad de Futbol Americano, Ironmans renueva su imagen e inicia un nuevo proyecto con muchos jugadores rookies que están deseosos de probar este espectacular deporte.

Después del parón de una temporada, el equipo se ha reforzado con los nuevos jugadores provenientes del flag junior, nuevos deportistas y antiguos componentes que han vuelto a las fi-

las del club dirigidos por los entrenadores Victor Casajuana y Diego Klinkhammer. El objetivo de esta temporada en la modalidad Tackle (Contacto) es asentar el futbol americano y crear escuela para todas las nuevas incorporaciones, siendo en competición el equipo más nuevo en la liga Valenciana pero que espera dar alguna sorpresa en los campos de juego.

Los encuentros de este sábado serán contra Valencia Firebats y Valencia Giants en la modalidad Flag Open.

Club Triatló JiJi-Jaja a la mitja marató de Cuenca El passat diumenge 11 de Novembre es va disputar la mitja marató de Cuenca on prenia la sortida el membre del Club Triatló JiJi-Jaja, Victor Miralles. Baix una meteorologia molt

desfavorable que va incrementar la duresa de la prova, finalment va acabar 4t de la seva categoria i va baixar la marca respecte a la passada edició del 2011 marcant 1:28:51 en la línia d’arribada.

El guanyador/a de l’almorzar d’aquesta setmana es

Mª Pilar Gomis Sancho

$ Restaurante

y El Langostino de Oro

te invitan a

un suculento almuerzo !

¡ Durante 3 semanas sorteamos un almuerzo gratis para dos personas en el rte. Langostino de Oro !

Rellena este formulario y entregalo en Imprenta Castell -(c/dr. Fleming, 6 - 12500 VINARÒS),

El sorteo se realizará el jueves 29 de noviembre y el ganador será publicado en el 7dies del 30 de noviembre.

Nombre y Apellidos Teléfono

e-mail

* Las condiciones de la promoción dependen única y exclusivamente del Rte. Langostino de Oro

27

28

Foto Jordi Febrer

Presentació dels equips de l’escola de futbol base del Vinaròs C.F.

n. 584 - 23 de novembre de 2012

n. 584 - 23 de novembre de 2012

nueva tienda “Dulce iembre abrió sus puertas la El pasado sábado 17 de nov rlo. Desde el 7 Dies bra erosos amigos para cele Regalo”. Al acto acudieron num nueva andadura esta por propietaria Sabina damos la enhorabuena a su profesional.

Batucada Esmuvi

Batucada Esmuvi a la Sén

ia

a la Mata de Morell

a

Batucada Esmuvi a Ulldecona

Taller de batucada

29

n. 584 - 23 de novembre de 2012

Los Quintos del 66 se reunieron el pasado 18-11-12 para celebrar con una comida el XLVI aniversario de la quinta con sus mujeres.

La junta COQ-66

n. 584 - 23 de novembre de 2012

ors de bolets”

Estos son els autèntics “caçad

30

Nuestro Ángel es todo un hombrecito.

Cumplió 6 años el 1911. Muchas felicidades de tus papás Juan y Begoña y de parte del clan ‘Boquerón de plata’

Cómo prevenir las enfermedades periodontales

Buena parte de la poblaci— n adulta padece enfermedades periodontales, es decir, problemas en las enc’ as, el soporte natural de los dientes. Si no ponemos remedio, la enfermedad periodontal puede provocar la pŽ rdida de las piezas dentales. De ah’ la importancia de cuidar nuestras enc’ as y prevenir sus enfermedades. Para ampliar este tema charlamos hoy con la Doctora Trinidad Mart’ nez Carchano, odont— loga de la Cl’ nica Vitaldent de Vinar˜ s.

Doctora, À son tan preocupantes las enfermedades periodontales?

Son muy importantes ya que afectan a los tejidos del soporte del diente como la enc’ a y el hueso.

Si no los cuidamos acabaremos perdiendo nuestras piezas dentales con todo lo que eso conlleva desde el punto de vista funcional y estŽ tico. À Cu‡ l es su principal causa?

La placa y el sarro. Si no nos cepillamos bien, los residuos alimenticios junto con algunos componentes de la saliva y restos de bacterias que existen en nuestra boca, forman la placa dental, que con el tiempo si no es eliminada se endurece y se convierte en sarro. Las bacterias da– inas que son las causantes de estas enfermendades se adhieren a travŽ s de la placa y el sarro al diente. Sin duda, la mejor forma de prevenir estas enfermedades es tener una buena higiene y acudir al odontologo con regularidad.

À Hay algœ n signo que nos ayude a detectarlas?

Sobre todo el sangrado y la inflamaci— n de las enc’ as. Si una persona en su casa detecta sangrado dental debe acudir al dentista para que Ž ste realice una valoraci— n de la situaci— n que tiene en boca.

Cuando se detectan estas enfermedades el paciente debe hacerse una limpieza profesional para retirar ese sarro y esa placa y valorar si hay que llevar a cabo algœ n otro tratamiento. À Tienen cura?

Dependiendo del momento en el que se detecte la enfermedad. El primer grado de la enfermedad es la gingivitis, que es una forma leve y reversible de la enfermedad. Si no la controlamos a tiempo se produce la periodontitis que es cuando ya se afecta al hueso y hay pŽ rdida de la estabilidad de los dientes. À Cu‡ l es la mejor manera de prevenir las enfermedades periodontales?

Revisiones peri— dicas y una buena higiene. En casa hay que tener en cuenta las recomendaciones dadas por el dentista y en la cl’ nica tratamiento profesional.

Muchas gracias doctora Mart’ nez. Ya lo saben, una buena higiene bucodental es sin duda el mejor arma para prevenir y combatir las enfermedades periodontales.

VINARÒS Calle Arcipreste Bono, 3. 964 40 72 28

Si domicilies la teva pensió a Caixa Vinaròs una d’aquestes cistelles es teva!