7 dies vinaròs 565redux

n. 565

1,50 €

Foto: @paricio

DL CS-04-01 / ISSN 1578-3529

6 de juliol de 2012

Una mirada a les festes de Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

ÍNDEX

EDITORIAL

History X Mentre l’asturià Mata rebentava la porteria italiana, demolidores flames de llengües ardents llepaven els núvols de part del nostre territori fins convertir un àrea de les dimensions d’Eivissa en un cementeri de cendra. En qüestions medi ambientals, prevenció i actuació en front una emergència, la força del foc ens duplicava el 4-0 en una golejada definitiva: 50.000 hectàrees cremades. Diuen que feia temps que les brigades no netejaven la brossa forestal, una mesura que sovint serveix de tallafocs, que la mania de replantar amb pins que són poc resistents al foc sempre actua a la contra, que les retallades han incidit molt negativament en el nombre d’efectius que devien destinar-se al control de l’incendi, també s’han vessat nombroses critiques sobre el fet que va existir una escassa coordinació, tot factors que finalment han generat resultats de dimensions dantesques: un pilot d’un dels helicòpters mort mentre complia amb la seua tasca, multitud d’ animals morts, com cabres salvatges, cérvols, teixons o muflons que no van poder o saber escapar del foc, un paisatge desolat, els pobles desallotjats, les cases cremades i la densa molsa de grisor típica que cobreix el pas del foc ha deixat un llit d’aflicció, apocalíptic. La imatge resulta llastimosa en un entorn geogràfic en el qual no es té per costum assumir responsabilitats. Parlo de lles flames de Valencia i de responsabilitats perquè, com diria Fuster, “roman entre els valencians el sentiment que ser valencià és ser poca cosa”, una situació que malauradament ha confós a alguns polítics, que prefereixen estar supeditats a una identitat suposadament major. I així ens va. A Vinaròs les xarxes socials bullien de preocupació a conseqüència de les flames que ho devoraven tot al seu pas. Sortíem, de colp, de les festes paladejant encara sopars a la fresca, paelles, lliurament de lots, balls i exposicions, Alè Vinarossenc, teatre del CRIS, travessies, flames i competicions esportives... Però la tornada a la realitat post festiva a Vinaròs ens reservava encara un altre recorregut, en aquesta ocasió, en mig d’un camí esquerp confeccionat amb impotència. La noticia

El faristol Esta setmana arriba a El Faristol una proposta d’Alfred Gómez.

Segons opina: “està molt be que a Vinaròs s’hagin fet molts carrers peatonals en estos últims anys. Però hem de tenir en compte que estem a una ciutat i l’us de vehicles per motius de treball, accés a les vivendes i càrregues de materials també s’ha de facilitar sense crear molèsties. Una ciutat es un lloc residencial, no un lloc per passejar i on estiguen molts carrers barrats amb pilons les 24 hores. La volta que s’ha de donar per anar des de la plaça Jovellar a la plaça del Mercat sembla exagerada, a més de pedre temps, donar voltes absurdes, gastar gasolina i contaminar. Tota remodelació d’una zona de la ciutat ha de comportar un estudi urbanístic rigorós, on se contemplen tots els aspectes, tant peatonals com viaris, per a no causar perjudicis innecesaris”.

2 2

alicia coscollano

Actualitat Opini— Vinar˜ s Viu La vostra simpatia Cultura Hor˜ scop Esports Societat

3 9 13 15 18 24 25 30

Direcció Alicia Coscollano Masip Subdirecció Julián Zaragozá Baila

saltava diumenge. A casa nostra, el dia anterior, dissabte, una senegalesa, Nabu, veia barrat el pas de retorn a casa per un grup què, en lloc de dedicar-se a gaudir de la festa es dedicava a fabricar una teranyina de ràbia soterrada. Una ràbia a l’estil més sòrdid – versió sèrie B-, d’American History X i de regust més amarg que la cervesa, que diria Isabel-Clara Simó.

Gent que dissabte utilitzava l’insult, que desconeix la paraula empatia, que confon la història, les dades i els morts, que no coneix la memòria, ni el respecte, ni la ignomínia de passatges del passat segle XX. Gent sense escrúpols que actua amb la fortalesa covarda que ofereix un clan tribal que actua sota consignes primitives, que mai no ha visitat un camp de concentració i que, en canvi, utilitza els símbols nazis per deixar el record de milions de persones rebolcat en el fang. Persones, al cap i a la fi, que no toleren un color diferent de pell, ni la diversitat, ni una ideologia que siga diferent a la seua. Ells volen combatre la diferència, nosaltres deuríem pensar, ja, en actuar si es que és cert, com diuen, que se sap qui són. A més, es deuria començar a impulsar mesures de protecció, de mediació, de integració i reeducació.

No es pot minimitzar aquest cas, perquè pot ser la punta de l’ iceberg, i no estic emulant Hemingway.

El cap de setmana finalitzava en el gust penós del que mai no vol que aquestes coses passen, i menys encara a casa. Sense alarmismes: podem tenir un problema, i ja ho advertia un col·lectiu cultural fa unes setmanes a la secció d’Opinió d’aquest mateix setmanari. Ara es el color de la pell. Potser és un inici, l’ou de la serp. Caldrà estar atents.

Consell de redacció Jaime Casajuana, Carlos Catalán, Vicent Beltran Col·laboradors Salvador Quinzá, Alfredo Gómez Acebes, Joan Gost, Consell d’Esports, J. M. Palacio, Emili Fonollosa, Gaspar Redó, Juanma Beltrán, Lola Monreal, Carlos Catalán, Noemí Polls, Jesús Arnau, Joaquim Arnau, Enric Pla, Salvador López, David Gómez, Carla Eiras, Rafa Marcos, Emma Bas Secció d’esports Redacció Fotografies Arts, Reula, Difo’s, Alfonso, Francesc, Fotoprix, Prades II, @paricio, Pablo Batalla i Jordi Febrer Publicitat Publi-Vaquer C/ dels Franciscans, 4 entresuelo Tel. 964 45 19 35 Edita Editorial Antinea Tel. 964 45 45 25 Fax 964 45 20 12 E-mail: editorialantinea@gmail.com Imprimix A.G. Castell Impresores S.L. Dr. Fleming nº6 Tel. 964 45 00 85

E-mail: webmaster@editorialantinea.com

Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col∙laboradors ni les accepta com a seues.

Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació. Els escrits no poden superar un full a màquina a doble espai.

No s’acceptaran escrits si no estan signats i amb fotocòpia del DNI. La direcció no es compromet a publicar tot el que li arriba.

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Miralles realitza un balanç positiu de la Fira i festes

actualitat Sant Joan i Sant Pere 2012

La regidora de Festes destaca la participació en els actes A.C

La regidora de Festes, Carla Miralles, ha mostrat la seua satisfacció durant un balanç de festes que ha qualificat de positiu. Aquest matí, Miralles ha repassat les principals activitats programades, així com l’assistència i participació als mateixos, que ha segut, com ella mateixa ha indicat, molt satisfactòria.

Així, segons Miralles, la programació “ha arribat a tots els públics” objectiu que se perseguia des del seu departament, i segons les xifres aportades des de la seua àrea, en esdeveniments com les pellaes, que

van combregar 1.300 persones malgat la pluja de l’últim dia de festes, el sopar a la fresca, amb una assistència de 2.500 a 2.700 persones o el sopar de gala, en el qual van participar 330 persones., un sopar que, ha destacat Miralles, va ser d’alta qualitat”. Un altre esdeveniment que ha remarcat Miralles ha segut l’espectacle de Javier Segarra, “Pigmalión y yo”, en el qual es van aconseguir omplir les 800 localitats preparades. El Casal de la Ta¨pa també ha funcionat a ple rendiment duratn les jornades festives, com ha assenyalat Miralles.

‘La mar de circ’, I Festival Internacional de Circ A.C.

Dentro de la programación estival elaborada transversalmente entre las áreas de Turismo, Cultura, Fiestas, Deporte y Medio Ambiente, Vinaròs se prepara para coger el I Festival Internacional de Circo los próximos días 14 y 28 de julio y 11 y 18 de agosto. La iniciativa pretende, como indicaba el edil de Cultura, Lluis Gandia, situar Vinaròs en el mapa del teatro de calle a nivel internacional Enfocado a público familiar, esta iniciativa permitirá contar en Vinaròs el día 14 de julio con compañías como Animalsur, que grabaran un video clip en la calle contando para ello con la gente de la ciudad queseanime, ; para el día 28 con “Berta amb la carpa”, con la Cia Passabarret, y su espectáculo de humor y cinco de calle; per al 1 de agosto

la Cia This Side Up, de Australia, que combinan elementos de teatro visual y circo acro,ático, i, finalmente, el 18 de agosto nos visitará la Cia Les Apostrophés, de França.

Otras propuestas que se ofrecerán este verano son variadas, aunque destacan las que giran alrededor de las instalaciones de la bilioplaya, tanto para gente adulta como para público infantil. Como remarcaba la edil de Turismo, Elisabeth Fernández, son talleres, entre otras opciones, de historia de Vinaròs dirigidos a los más pequeños, tanto en julio como en agosto

impartidos desde la Associació Cultural Amisc de Vinaròs, asociación que además se encargará de conducir visitas guiadas enfocadas al turismo familiar y con una temática variada, a partir del 16 de julio, una opción que se alargará hasta el mes de agosto, “dos de ellas serán a las 19 horas, una de ellas al Puig de la Misericordia, y otra a Sol de ru”, concretaba Fernández, añadiendo que el resto de visitas guidas tendrán un horario nocturno.

de artesanía y diseño, “la idea es recaudar dinero para los niños autistas”. Respecto a los deportes de verano, se continúa con las opciones de años anteriores, aerobic, yoga, batucao pilates. En cuanto al apartado musical, este año se continuará ofreciendo

conciertos en el santuario Mare de Déu de la Misericòrdia.

En la Turistinfo se dispone, además, de guías en cuatro idiomas, más pequeñas que en años anteriores. Se editarán una en junio y otra en agosto.

A la llum de la luna El calendario de opciones contempla también la iniciativa A la llum de la lluna, del 18 al 22 de julio, ya plenamente instaurada desde que se puso en marcha hace un par de años como opción cultural veraniega.

También está previsto organizar dos ferias

El Cau

Apadrina 3

Agresión en Vinaròs n. 565 - 6 de juliol de 2012

Nabú, una joven de Senegal afincada en nuestra ciudad, sufre una agresión racista A.C.

La noticia saltaba a final de semana. Por un lado, la protagonizaba involuntariamente, Nabu, una joven senegalesa que vive en la ciudad desde hace años, y que afirman que está plenamente integrada hasta el punto de pertenecer a una asociación como Ball de Dimonis. Por otro lado, un grupo de jóvenes que fueron identificaos por colectivos de gente joven de Vinaròs como neonazis. Según fuentes consultadas, a Nabu, le propinaron golpes tras ser lanzada al suelo al grito de “negra de mierda”. Las redes sociales se incendiaban con comentarios de indignación. Se trataba, comentaban, de jóvenes de Vinaròs que hace ya un tiempo, tal y como denunció hace unas semanas un colectivo cultural a través de un artículo publicado en la sección de Opinión de este semanario, están llevando a cabo acciones amenazantes, siempre según fuentes consultadas, que tienen como objetivo a otros jóvenes de Vinaròs. Una vez hacha pública la noticia de la agresión, partidos políticos, sindicatos y colectivos vecinales rechazaban de plano esta acción, mostrando públicamente su

malestar ante “la brutal agresión racista” a través de comunicados y ruedas de prensa. Así, la Coordinadora Obrera Sindical, Ball de Dimonis, el PSPV, ERPV, la Associació de Veïns Migorn o BLOC-Compromís emitían públicamente su condena.

Diferentes colectivos y partidos señalaban también el hecho de que la elevada presencia policial de la que “se vanagloria” el gobierno local no haya evitado circunstancias “repugnantes” realizadas por “guprúsculos de extrema derecha”, que el pasado mes de mayo “ya agredieron a otro joven de Vinaròs” y demandaban que se identificara a los causantes de la agresión, además de solicitar una reunión urgente de la Junta de portavoces.

Por su parte, el portavoz municipal Lluis Gandia, desde el Ayuntamiento de Vinaròs, respondía a estas críticas afirmando que “los comunicados de PSOE y Esquerra Republicana buscan con mentiras crear alarmismo sin ofrecer soluciones”. Gandía lanzaba un llamamiento a la calma y condenaba, asimismo, este acto violento, aunque, matizaba negando

que el gobierno local hubiera sido advertido de la situación, y afirmaba que el portavoz de Esquerra “miente” al afirmar que en las dos últimas comisiones de Gobernación se informó al gobierno local sobre anteriores agresiones.

Respecto al PSPV, Gandia señalaba que “una vez más el PESOE utiliza la seguridad ciudadana para intentar erosionar al equipo de gobierno”.

Gandía añadía que “sobre la agresión a esta ciudadana de Senegal, tal y como consta en el parte diario de la Policía Local, el Ayuntamiento tiene constancia que el sábado sobre las 13:40 horas se personó una persona afirmando que había sido agredida sobre las 7 de la mañana y a la que se la informó sobre el modo de proceder para interponer denuncia. “A fecha de hoy en el Ayuntamiento esto es todo lo que costa por lo que poco más podemos hacer”.Según el portavoz municipal, se debe “actuar con responsabilidad” y no incrementar la posibilidad de que hechos como este se vuelvan a producir.

ERPV demana creació d’un àrea de Drets Civils Batalla denuncia que l’agressió culmina amenaces que ocorren des de fa temps i que hi ha joves de Vinaròs que utilitzen simbologia nazi A.C.

Des d’ERPV s’ha demanat la creació d’un àrea de Drets Civils que englobe les accions contra la discriminació adreçades a dones, joves,immigrants, gent gran o col·lectius desafavorit, la proposta figurava, com ha recordat el portaveu d’ERPV, Lluis Batalla, en el programa del seu partit, i ara a col·lació de l’agressió patida per una ciudatana senegalesa a Vinaròs cobra més força. Des d’Esquerra, -que han recordat que ells mateixa van patir

Programes electorals

Des d’ERPV han lamentat que el programa de 25 punts estrella del PP “només contenia un punt respecte la seguretat, ampliació de la plantilla de la policia local per a major vigilància permanent en tot el terme municipal” . Així, Batalla ha recordat que “passat 1 any l’únic que s’ha observat ha estat la reducció d’hores extres, un augment de plantilla i el més sagnant, menys efectius al carrer”. Altres punts que portaven els populars en el seu programa han segut, ha indicat Batalla, la voluntat de impulsar un pla local contra l’ incivisme per a acabar amb la impunitat d’accions vandàliques, desarticular les

amenaces en penjar cartells en període electoral del seu partit-, també demanen que l’Ajuntament se persone com acusació particular en els casos flagrants d’actes vandàlics i agressions xenòfobes, així com aplicar i fer aplicar la Llei de Memòria Històrica de 2007, “que el PP ignora”. Segons Batalla, els agressors de Nabú “són de la pròpia localitat, amb nom i cognoms i la Guardia Civil sap perfectament on viuen”. bandes violentes i lluitar contra les màfies que exploten la mendicitat i la prostitució, i la millora de la vigilància augmentant la presència policial nocturna. Respecte a l’acusació del govern local sobre que l’oposició estava creant alarmisme amb el tema de l’agressió a la ciutadana senegalesa, Batalla a replicat que “No ens hem passat al PP ja que aquestes han estat les principals armes del PP als darrers anys”. El portaveu d’ERPV ha destacat, també, que a Vinaròs se poden observar des de fa un temps símbols feixistes, tant en banderes com en camisetes, i que són símptomes que deurien tindre’s sota control. El

Más de 4 kilos de tapones para Jonathan La Escola de Fútbol Futur 09 recogió más de 4 kilos de tapones de plástico durante la fiesta de final de temporada.

Los alumnos y familiares del Futur 09 han estado recogiendo tapones durante las últimas semanas, y el pasado sábado durante la celebración del All Stars 2012, los depositaron

4

para que el club se encargue de hacerlos llegar a la familia de Jonathan.

El Futur 09 seguirá recogiendo tapones hasta el próximo día 15 de Julio en la Oficina Futur 09 (Tourline Express Vinaros en Av. Pablo Ruiz Picasso, nº 27 local 2 de Vinaros), posteriormente se los hará llegar a la familia de Jonathan.

portaveu d’ERPV ha atès als mitjans acompanyat per Ramon Adell, l’anterior regidor de l’àrea de Participació Ciutadana, el qual ha recriminat l’actitud del portaveu del govern municipal, Lluis Gandia, en un tema en el qual ha traslladat la seua preocupació, lluny de ocasionar alarmisme.

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sant Joan i Sant Pere 2012

5

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Taller dirigido a mujeres emprendedoras Organizado por la Concejalía de Empleo en colaboración con la Fundación Isonomía La Concejalía de Empleo del Ayuntamiento de Vinaròs, en colaboración con la Fundación Isonomía de la Universitat Jaume I, realizó un taller dirigido a mujeres emprendedoras.

El taller ¿y tú que quieres ser de mayor? tuvo lugar el pasado jueves 21 de junio en el salón de actos de la Biblioteca Municipal y contó con la participación de 6 personas emprendedoras de

Vinaròs, que mostraron su interés en iniciar una actividad empresarial.

El objetivo del taller, impartido por María Briones Gómez, es fomentar la motivación y el emponderamiento para la actividad económica de las mujeres. Con ejemplos prácticos se abordaron prejuicios existentes en torno al empleo en la vida de las mujeres y se aportaron

ideas de negocio para el emprendimiento femenino.

Todas la personas asistentes a este taller valoraron muy positivamente la experiencia y en especial, la exposición práctica de iniciativas empresariales llevadas a cabo por mujeres emprendedoras residentes en la comarca del Baix Maestrat.

La Concejalía de Empleo del Ayuntamiento de Vinaròs informa de la convocatoria de ayudas a emprendedores

Se ha publicado la orden 25/2012, de 18 de junio, de la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, por la que se convoca la concesión de subvenciones de fomento de empleo dirigido a emprendedores para el año 2012. (DOCV núm.

6803 de 25/06/2012) Destinatarios de las ayudas: Las personas desempleadas e inscritas como demandantes de empleo en el correspondiente centro SERVEF de Empleo que se constituya en autónomo o profesional entre el 01/01/2012 y el 31/08/2012.

En el caso de personas con discapacidad, el inicio podrá haberse producido asimismo en el último trimestre de 2011.

Ayudas: Subvención a fondo perdido. Desde 5000 € hasta 10.000 € en función del colectivo al que pertenezca el desempleado. Serán necesario acreditar unos gastos mínimos en la constitución de la empresa de 5000€, excluidos los impuestos susceptibles de recuperación.

Ayuda financiera: Con independencia del importe solicitado, el importe del principal del

préstamo a considerar para el cálculo de la ayuda será como mínimo, de 6.000 € y como máximo de 50.000 €.

Subvención para la formación, durante la puesta en marcha de la empresa. Hasta el 75 % del coste de los cursos recibidos El plazo para la solicitud de las ayudas finaliza el 31/08/2012 Más información: ADL Ayuntamiento de Vinaròs Calle San Ramón, s/n Tel. 964407700 (ext. 159 i 192)

La Luz de las Imágenes en Vinaròs

Invertirá cerca de un millón de euros en el exterior e interior de la Arciprestal Emili Fonollosa

La Fundación La Luz de las Imágenes invertirá cerca de un millón de euros en la restauración de la nave central de la iglesia Arciprestal de Vinaròs y en su fachada barroca, de cara a la próxima exposición que se hará en Vinaròs.

Benicarló y Catí, según indicó ayer el concejal de Cultura del ayuntamiento vinarocense Lluís Gandía.

La nave central del templo quedará cerrada al público durante un año, que es el tiempo que se estima que puedan durar las obras. Con esta restauración se completará la reforma que de todo el espacio central de la iglesia se inició

años atrás, cuando se restauró el presbiterio. El presupuesto destinado a la Arciprestal también contempla acometer el tramo de fachada principal que quedó sin restaurar cuando se hizo una primera fase de obras. Gandía apuntó sin embargo que no se contempla asignación para actuar también en la recuperación íntegra de las paredes laterales que dan a la calle San Cristóbal. De todas formas, sí que está previsto realizar la limpieza de todas las paredes externas para retirar el moho y las humedades que sufren.

Según Gandía, hay que valorar no solamente la inversión que se va a hacer para recuperar la

Arciprestal sino también la repercusión que va a tener la próxima exposición, que podrá atraer a numerosos visitantes a las localidades sedes de la misma.

ILP contra els desnonaments

Migjorn se suma a la recollida de firmes enmamrcada en la Inicitiva Legislativa Popular impulsada per la Plataforma Contra els Desnonaments que persegueix canviar una llei injusta A. C.

L’Associació de Veïns Migjorn ha informat de la posada en marxa d’una Iniciativa Legislativa Popular a Vinaròs que queda emmarcada en la Plataforma Contra els Desnonaments i que pretén aconseguir 500.000 firmes abans del 5 de novembre per tal d’obligar al congres a debatre la possibilitat de canviar la llei que actualment permet que una família que no puga continuar pagant la hipoteca del seu habitatge per manca de recursos a conseqüència de la crisi econòmica no tiga, a més que patir la càrrega mensual del pagament de la hipoteca.

Així, la dació en pagament és l’objectiu que persegueix la iniciativa, i com ha informat el

6

president de l’associació, Vicent Beltran, amb aquesta finalitat del col·lectiu sortirà al carrer durant els pròxims dos dijous per tal de recollir firmes en les immediacions del “meradillo” del dijous, lloc on esperen aconseguir recolzament de gent d’altres ciutats.

A més, des de l’assocaició han destacat que hi ha gent de les nostres comarques que s’han dirigit a la associació per tal de buscar informació sobre situacions de desnonaments, encara que hi ha famílies que senten “vergonya” de reconèixer la situació. En aquest sentit, Beltran ha recordat que ells no

són els causant de la situació, i que si s’apropen a la associació des del col·lectiu els recolzen amb assessorament per derivar el seu cas a la Plataforma. A les comarques de Castelló, durant l’any 2011, els casos de desnonaments va ascendir a 421.

Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Contestació a V. Beltran Joan Francesc Sanç i Solé Sembla que no necessites raons per atacar les persones. Podria pensar que has mal interpretat l’escrit col·lectiu de la Jaume I, però et conec prou per saber que les has tergiversat a consciència per desacreditar la meua persona. La crítica per la qüestió dels Focs de Sant Joan era a l’Ajuntament anterior que, inexplicablement va optar sempre pel pressupost més car de Migjorn contra el més barat de la Jaume I. No tinc cap interès de respondre a les teues injúries, ni jugar amb les teues cartes discutint sobre diners, ni saber si feies o desfeies amb la regidoria de festes. Durant dècades hem treballat plegats a Migjorn i tothom s’ha esforçat en la mesura de les seues possibilitats i capacitats.

Saps perfectament que sóc incapaç de fer una mala jugada a ningú i considero la teua actitud com un atac personal més dels que suporto des que vaig deixar a Migjorn. Continuo pensant que les persones que militen en una associació de veïns poden tenir els seus interessos polítics però amb l’honestedat de no interferir les activitats de l’entitat. Cosa que tu mai has entès ni com associat ni com a membre d’un partit polític, com ha estat ben pública la teua obscura actitud davant del projecte Castor i d’altres menys públics.

No pots passar-te la vida actuant com si tot el que tu fas és lo correcte i els equivocats som la resta.

Són moltes les organitzacions que han col·laborat en els actes de la Flama del Canigó, encara que les més assídues i actives han estat la “Jaume I” “Ball de Dimonis” i “Migjorn”. Però tant la loteria com les despeses municipals, sempre han anat a nom de l’associació Jaume I, entre altres coses perquè tenia NIF. L’honestedat, l’ètica i coherència de la trajectòria social d’una persona no es poden embrutar per un verinós i malintencionat “articulet”. Al poble no només hi vius tu, hi ha molta gent i bona part ens coneixem perfectament.

Parles dels treballadors de la Foret, donant a entendre que tots eren falangistes. Has de saber que aquella fàbrica, va ser i era en aquell temps, una veritable escola de la lluita per la democràcia. Deixant a part a tots els treballador morts per no disposar de les mes elementals normes de seguretat.

No contestaré a cap injúria més amb la teua signatura i vull manifestar tot el meu respecte per l’entitat cívica Migjorn que ha demostrat ser capdavantera en les reivindicacions socials del nostre poble. Això no significa que no puga exercir el dret a presentar querella judicial contra un encalçament que fa dos anys que dura. Els mateixos des de la meua baixa de l’esmentada entitat.

Ah! Conservo totes les factures de la Flama des de l’any 1980 per demostrar si cal les teues injúries i per posar-les a la disposició de qualsevol amb interès per estudiar-les.

En recolzament de Françesc Sanç A.C. Ball de Dimonis de Vinaròs L’Associació Cultural Ball de Dimonis de Vinaròs volem expressar públicament el nostre rebuig a l’article escrit per Vicent Beltran al setmanari 7 Dies del passat cap de setmana de Sant Joan titulat: Més que un “duro” sevillano!!

Qualifiquem aquesta acció de mesquina, indignant i vergonyosa. És evident que té una clara voluntat difamatòria i destructiva amb l’únic objectiu de buscar la confrontació social entre la ciutadania. Ens sorprèn com aquesta persona pot ser membre del consell de redacció del setmanari que publica l’article i esperem que això no siga un impediment per publicar aquesta nota de premsa. Donem obertament el nostre suport a Francesc Sanç i Solé, víctima d’aquest maliciós i manipulador article, soci de la nostra entitat i, com és ben sabut, persona cabdal en la defensa de la llengua i la cultura en el nostre poble.

La nostra associació valora les opinions, idees o accions que permeten millorar, aportar o crear i, per tant, no comparteix les idees o accions que pretenen difamar, suplantar, excloure o destruir. Per això, instem a les entitats de les quals és membre, col·labora o presideix Vicent Beltran, a que facen també un acte de justícia social i moral i es pronuncien davant un fet tan lamentable com aquest que, recordem, no és el primer – l’any passat va insultar públicament a un membre de la nostra entitat durant l’acte de l’arribada de la Flama del Canigó - però desitgem que siga l’últim.

Des de ‘7dies actualitat de Vinaròs’ donem per conclòs l’intercanvi d’articles de índole personal entre els senyors Vicent Beltran i Quico Sanç.

Aquest setmanari no publicarà més articles personals que facin referència als temes tractats en els dos últims articles publicats al nostre setmanari firmats per Beltran i Sanç.

Sin City Guillem Alsina Gilabert Com si de la mateixa Basin City de Frank Miller es tractes, Vinaròs comença a tindre aquell “tufo” a ciutat del pecat o a ciutat sense llei, on els mafiosos de poble, els xulos de bar i prostíbul o els eixelebrats d’ultradreta, campen a plaer pels nostres carrers fent i desfent com els ve en gana. Exposant-nos a ser titllats d’alarmistes per part del portaveu popular, podem dir que en tant sols un any, han aconseguit descontrolar el trànsit de la ciutat, han aconseguit crear botellodromos allà on abans hi havien descampats, han eliminat places d’aparcament en favor de les terrasses, i lo més alarmant, han aconseguit revifar uns moviments d’ultradreta, amb el simple fet de no fer cas als inputs que arriben, ja fa molt de temps, des de la societat civil vinarossenca.

Llastimosament per a tots nosaltres, aquells “temps populars” que ens prometien amor, treball, felicitat i voreres netes d’excrements per a tots, sembla un any després, que encara estan per arribar.

Tornant a la crua realitat, i encara que la regidora de Governació negui que hi hagi qualsevol manca de seguretat i control als nostres carrers, hem d’explicar que l’últim cap de setmana de festes va ser agredida una veïna nostra pel simple fet de tenir un color de pell diferent, un fet, que encara que sembli mentida, no es tant aïllat com se´ns vol fer creure des de l’Ajuntament. Ja fa temps que des del PSPV demanem a l’equip de govern una reacció contundent davant aquesta revifada de la violència racista a Vinaròs, encara que després de veure la reacció que van tenir davant la posada de pota del seu n. 2 quan va trepitjar la memòria dels afusellats al cementeri pels feixistes, i a l’hora, va faltar al respecte als familiars allí presents, tant sols ens queda pensar que no els molesta molt això de la ultradreta i tota la seva simbologia o que utilitzaran la mateixa tècnica que fan servir sempre quan sorgeix un problema, amagar-se i culpar de tot als socialistes.

Per anar acabant, farem una menció especial a la regidora de festes, que en actitud taurina i carregant a la dreta, va comparèixer davant les càmeres per fer una valoració de les festes i va preguntar allò de “como estaba la plaza?”, i ella mateixa es va respondre, “¡¡abarrotaaa!!”. Doncs això, que continua el panem et circum.

7

n. 565 - 6 de juliol de 2012

La fal·làcia Arribada de la Flama del Canigó dels experts 2012 Ramon Puig

A les 18 va arribar a la nostra població la Flama del Canigó 2012, duta del cim del Canigó mateix, La Flama procedent d’una foguera encesa la nit abans al cim de la mateixa muntanya, i que es encesa amb branquillons i fustes dutes d’arreu dels Països Catalans.

La Flama va ser rebuda pel Ball de Dimonis, que van interpretar el ball de cintes i el ball de bastons amb musica de Pere Garcia i coreografia de Jordi Sanç.

Desprès d’interpretar varies peces, la colla de dolçaina i tabal de Vinaròs van donar la Flama a l’Associació Jaume I , i aquesta a l’Ajuntament a mans del regidor de cultura Lluis Gandia i la regidora de festes Carla Miralles, fins que a la nit va encendre la traca.

Desprès de la traca, els Dimonis de Vinaròs van lluir-se amb un magnífic correfoc que culminà amb l’encesa d’una foguera a la platja, com feien els nostres avantpassats i que feia uns quants anys que per diferents raons, no es feia. Allí mateix es va llegir el manifest per Anna Cases, manifest que per la seva importància reproduïm a continuació.

“Bona nit, Fa prop de quaranta anys que arriba la Flama del Canigó a Vinaròs i enguany tornem a fer una celebració molt pareguda a les dels primers temps. La tenacitat i esperit de resistència de les persones que van iniciar aquest acte va aconseguir fer-li un lloc en les festes i que, a poc a poc, es pogués acompanyar el foc de Sant Joan, a més del correfoc, amb la degustació de coca i mistela, i un concert de música popular en la nostra llengua.

Malauradament, com dèiem al principi, els vents actuals no bufen al nostre favor i les tristament famoses retallades han caigut amb tot el pes per sobre de la festa. Seria comprensible si l’austeritat en la despesa aplegués a tots els àmbits, però la gent del carrer sap, sabem, que sempre toca estrènyer la corretja als mateixos. Així, doncs, enguany no menjarem coca ni beurem mistela.

Econòmicament se’ns ha rescatat i haurem de pagar el rescat, de grat o per la força, fins i tot amb coses tan barates com gaudir d’un dolç tan típic i popular i arremullar la gola amb la típic misteleta.

Caldrà seguir esforçant-se perquè en properes edicions això no es repetisca. No obstant això, l’Associació Cultural Jaume I agraeix la vostra presència en aquest acte, que tradicionalment reivindica la unitat de la llengua, i, com a cloenda, us convida a escoltar la interpretació de la Muixeranga, himne que simbolitza la capacitat humana d’esforç, perseverança i unitat en la defensa de la nostra identitat com a poble.”

La diferència entre un expert i un savi és semblant a la d’un polític i un humanista.

En el cas dels economistes, el problema és més greu perquè són experts en una pseudociència teòrica, i les teories —polítiques o econòmiques— només són fum que va i ve segons el vent dels interessos fàctics.

Des de la Grècia clàssica fins les revolucions burgeses n’hi ha hagut molts de savis, però d’aleshores, la intel·ligència ha estat l’enemic a abatre, reservada per a les maldats del poder i reconvertida en servilisme acadèmic per als vassalls. La saviesa va quedar reclosa en l’experiència dels ancians rurals fins que fou totalment extirpada, juntament als valors immaterials.

Les persones que van assistir a la xerrada del mediàtic Germà Bel poden triar entre la crua realitat empírica i actuar en conseqüència o deixar-se assossegar pels cants de sirena de les elucubracions teòriques dels experts. La demostració més evident de la inutilitat d’una matèria acadèmica com l’economia —que ho redueix tot a diners— és arribar a la situació irreversible on ens ha conduït. Economista és un polític que intenta fer màgia amb uns números que se li escapen de les mans com grans d’arena i els manipula en dos sentits: fer-los quadrar en interès del partit que mana o desquadrar-los en interès de l’oposició.

Diguen el que diguen els experts en economia, la realitat sempre s’imposa. Ni ells, ni els polítics volen assumir la dita universal “els diners sempre van als diners”. Les bombolles especulatives, el deute intern o extern, rescat o ajuda financera, retallades o Estat de Benestar són cortines de fum que amaguen el problema principal: Europa ha deixat de ser competitiva respecte als països emergents.

Els diners no tenen pàtria i van allà on poden multiplicar-se amb més facilitat sense qüestionar-se si enfonsaran aquesta o altra economia. La cistella de compra de la majoria de consumidors europeus està plena de productes asiàtics perquè consideren absurd comprar el mateix a preu més car. El que fan els consumidors també ho fan industrials i financers: invertir on la productivitat i els negocis ofereix millors beneficis.

Els experts són servils, però no imbècils.

Camuflen la veritat per manipular la ment de la societat subordinada i la preparen per carregarli tots els costos de la factura. Per sortir de la crisi caldrà ser més competent que els estats emergents; això significarà acceptar jornades intensives de 10 hores i salaris de 700 €.

RESERVA YA

TUS LIBROS DE TEXTO 8

PARA EL PRÓXIMO CURSO ESCOLAR 2012-2013

Ja fa un any i que any!

Mª Dolores MIralles Ja fa més d’un any de l’arribada del PP al govern municipal. Moltes van ser les expectactatives aixecades pels nous inquilins de l’Ajuntament entres els nostres conciudadans i moltes són, també, les decepcions que han provocat. I així ho manifestem perquè contínuament assistim al despropòsit de les seues actuacions i de les seues polèmiques fícticies i poc recurrents.

Les seues frases repetitives, pesades i absurdes ens avorreixen sobiranament. Els seus diiscursos, sense continguts, culpant-nos de tots els mals d’aquest ingrant món, resulten patètics i ridículs així com les accions de govern que ha dut a terme aquest primer any de legislatura.

En realitat s’han preguntat, senyors lectors d’aquest humild article, que han fet els governats del PP en aquest any de de legislatura? La resposta és molt senzilla: RES. Perdonen, vostés, tal vegada no sigui la contestació adequada, el més apropiat seria dir: XAPUCES. Una darrere d’una altra, a quina d’elles més ridícula i més absurda; sent la que se’n emporta el premi al despropòsit, l’adequació del carrer Dr. Flieming. Que xafogor, que ridiculesa, quina falta de previsió. Com sempre, a patir els excessos dels polítics inoperants, la gent del carrer, la qual paga religiosament els seus impostos, que per cert hi ha que recordar, vostés en un any de govern han augmentat de manera descarada.

Però quin és el regidor inepte, el qual al costat del seu alcalde, s’encarreguen de controlar les obres i a les empreses que es dediquen a executar-les? Quina estupidesa més supina el no veure i prevenir que aquesta empresa no duia les obres a ritme que era aconsellable.

Quin inepte més notable, que dóna lliçons d’economia i de política, però que no sap fer el seu treball, pel qual per cert se li paga prou més amb les diners de tots els vinarossencs.

Aquest senyor hauria de dimitir del seu càrrec perquè no està capacitat per exercir aquesta labor. La seua inaptitud, ha fet que els veïns del carrer Dr. Fleming, es vegin afectats de manera indefinida a dia d’avui per unes obres inacabades en quan a clavegueram i instal. lacions diverses.

Ja n’hi ha prou de tanta mediocritat, de bulos i de mentides. Senyors del PP no serveixen per governar. El lloc els ve tan gran que es perden entre els secrets burocràtics d’una administració que no controlen. Menys rodes de premsa venent fum, menys xarxes socials, menys mentides i més treball. Encara que la realitat més dura és que manquen d’aptitud per estar en el consistori i encara ens queden tres anys de calvari.

Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

El nom fa la cosa?

Neus Olives Es veia venir. Com tantes coses que, malgrat tot, quan es fan realitat sorprenen, i just abans de la voràgine festera, tots els mitjans en van parlar a bastament. La llengua que parlen a la Franja de Ponent, amb una fonètica i un cabal lèxic gairebé idèntic al que identifica la parla del nostre poble, es dirà oficialment, a partir d’ara, aragonès oriental. Per decisió política, com no podia ser d’altra manera.

L’emissora RAC 1 dedicà un programa al decret i, via telefònica, féu un enquesta a habitants de la zona, per saber com anomenaven determinats mots. Bajoca i mescla –entre d’altres- foren respostes unànimes i, al final, l’amable locutor, després de confirmar que ho deien exactament igual que ell, preguntà el nom de la llengua que parlaven. La resposta també fou unànime: aragonès oriental. Qui ha convençut aquestes persones del canvi de nom? Segurament la “seriosa” representant del govern actual de l’Aragó que, sense ser lingüista, i únicament amb la força de les urnes, s’ha tret de la màniga una denominació tan rocambolesca. Diuen que la millor defensa és un atac i les llengües sempre els han fet molta patxoca, amb el convenciment que, si les confonen, sempre hi ha algú que acaba no sabent ben bé què parla quan es relaciona amb la gent del seu voltant. Una altra cosa passa amb l’espanyol, que tothom té l’obligació de conèixer i respectar-ne la unitat malgrat les profundes variants que presenta al llarg i ample de l’imperi. Perquè lingüísticament encara ho és.

La varietat de les llengües sempre ha fet temor. Per això tots els estats del món s’han dotat d’estàndards i, amb la fal·làcia de la funcionalitat, els han basat històricament en la variant lingüística de la zona més potent, ja siga econòmica o militar. Europa és un clar exemple d’aixafament sistemàtic de totes les parles diferents a la imposada com a estàndard perquè com va dir Nebrija “la lengua es compañera del imperio”. Una llengua única, un pensament únic i tot rutlla molt més fàcilment. I clar, la llengua única es pot permetre tenir dialectes, nefasta paraula que ha servit per estigmatitzar qualsevol variant.

En el cas de l’aragonès, que lamentablement gairebé ningú no parla, ja és ben curiós que li haja sortit per obra i gràcia de la política una variant calcada a la que parlem aquí. Així que ja ho sabem. Si anem a Fraga o a Mequinensa ens podrem mesclar amb la gent oriünda, demanar bajoques i entendre’ns perfectament tot i parlar llengües tan dispars.

Bé per la flama Jordi Moliner Calventos Un any més la Flama del Canigó ha tornat a vindre a Vinaròs, un acte que ja fa molts anys que es produeix per l’esforç de moltes associacions i gent compromesa amb el nostre territori, deixant de banda acusacions e insinuacions partidistes. El fet es que una volta més ha sigut rebuda, a demés de per les autoritats i dames de festes, per un bon grapat de gent anònima que el que busca es el millor per la nostra llengua. Cal destacar la participació del Ball de Dimonis amb els seus dolçainers i tabaleters, fent un ball de cintes i estrenant un altre, el de bastons, fen-nos gaudir d’un espectacular correfoc per la nit. Cal destacar la nova vessant dels dimonis recuperant no només tradicions de la nostra ciutat, sinó també del nostre àmbit cultural. Cal destacar tant, el poc cost econòmic d’aquestos actes, en temps de crisi hi ha que ser conscients, com la no compareixença de gent molt vinculada a la Flama, crec que el correcte era estar, i deixar de banda els protagonismes i rabietes que no porten a cap lloc. Jo mateix he estat anant molt anys com espectador anònim encara que no em fan cap gràcia els anteriors organitzadors. Si tant estimem les nostres costums i tradicions hem de ser més tolerants i demòcrates i acceptar altres punts de vista, i no per que ja no ho faig jo, ja no vaig, aquesta actitud deixa molt que desitjar tant com a persones com a entitats.

No tinc per costum contestar a altres regidors per la premsa, prefereixo dir les coses a la cara que es com es fan. Peró davant de la roda de premsa del PSOE, tornant a traure el tema de les assegurances, cosa que no entenc per que tornen a traure aquest tema. Vull no només no demanar disculpes, sinó ratificar-me en les meues declaracions, de 75 assegurances fetes per l’ajuntament, va fer 74 al despatx a on treballa la ex regidora treballava, es molt immoral, legal si, però no es gens ètic, els que estem en política municipal no tenim que estar per a guanyar diners, han de prevaldre unes altres coses, ganes de treballar, ajudar als nostres conciutadans, intentar millorar la societat i unes altres coses, però mai, mai, “les ganes de sucar l’ou” com va dir Guillem Alsina, això ho deixo per l’anterior regidora d’esports.

Cap agressió sense denuncia, Sr. PPortaveu Ramon Adell Artola Hi ha una cosa pitjor que un indocumentat.

Un indocumentat amb pretensions.

La agressió a NABÚ, no és la primera que es produeix al nostre poble per un grupet de neonazis, de caps buits vinculats a la dreta (a l’extrema dreta).

Just fa uns tres mesos un jove d’uns 30 anys també va ser agredit i va haver de deixar la feina durant uns dies.

A la reunió de la Comissió de Governació del mes de juny l’alcalde i la responsable de l’àrea van manifestar el seu desconeixement sobre els fets que el portaveu del partit majoritari de la oposició va esmentar-hi.

Aquesta menció va fer-se perquè el mateix “nutrido grupo de jovenes” al que fa referència el portaveu del govern municipal i del PP local amb el que va reunir-se la sra. Mar Medina i el cap de la policia local s’havia posat en contacte i reunit amb tots el partits amb representació municipal (i ens consta que també van adreçar-se al PP) per a demanar consell i ajuda.

En cap cas volem crear alarmisme.

Com partit polític, com a coalició electoral, com ciutadans que som el que fem és denunciar que al nostre poble s’han produït amenaces i agressions per part de certs individus i que no és la primera vegada que passen fets com els que ara s’estan donar a conèixer i que NO ENS AGRADARIA HAVER DE LAMENTAR-NE D’ENCARA MÉS GREUS. I tant se’ns en fot que l’agredit/da sigue de Senegal, d’Alcanar, de Traiguera....

Allò que ens posa malalts és l’agressió a un ésser humà per part d’uns animalons sense cervell.

No per VOLER amagar la evidencia els fets deixen de produir-se.

URGENT en adopció Un año y medio

T. 609 763 908

El Corralet 9

n. 565 - 6 de juliol de 2012

4ª dècada. Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble

La conya de les banderes blaves “Benicarló va tancar el diumenge 1/7/2012 la platja del Morrongo per contaminació de aigües fecals” Sí sembla una conya. Com es possible que a la platja del Varador (Fortí) de Vinaròs li atorguen una bandera blava? Ara tot és blau, fins i tot la essa de VinaròS. A la platja del Fortí des de que es feren les clavegueres les aigües fecals sense depurar feien cap directament al mar, amb la depuradora, que no te la tercera fase en funcionament per poder reutilitzar l’aigua, quant plou, i no molta quantitat les aigües fecals, no sabem el per què, fan cap al mar i al riu, contaminant les platges del Fortí , Fora Forat i la bocana del Cérvol La platja del Varador (nom antic segons Joaquinet) te bandera blava, bandera que està penjada a dos passes del punt de contaminació, a tocar del antic collegi sant Sebastià, com a tocar del altre punt de contaminació pengen la bandera Q de qualitat. A Benicarló tanquen per precaució la platja del Morrongo a Vinaros prenem el bany entre cagallons, grasses i pudors.

I ens preguntem? Quant fan els controls de l’agua, de l’arena i dels mitjans de vigilància?

Quina és l’entitat que valora la qualitat dels serveis? Desprès de ploure han fet alguna analítica? Nosaltres creiem que l’atorgament de les famoses banderes blaves te més a vore en la pressió o influencia dels pobles, que a un veritable control seriós de l’estat del mar i l’arena.

No podem entendre que Benicarló que no te depuradora li puguen atorgar dos banderes, com Peníscola que tampoc te depuradora i te mes d’una (quatre?) bandera blava. A Vinaròs quant plou les aigües fecals van directament al mar, Benicarló i Peníscola, com diem mes amunt, no tenen depuradora, fet aquet penat greument per la Unió Europea, però no acabem d’entendre per què la Generalitat, que te les competències en la matèria no es sancionada per la UE. Per què aquestes tres ciutats ja grandetes Benicarló, Peníscola i Vinaròs, amb molts habitants a l’estiu, no exigien a la Generalitat fer aquestes depuradores? serà per què tots son del mateix color? (polític) !! el Blau¡¡ i no cal molestar al amo, el que fa o beneeix les llistes electorals.

¿Cambio de que?

Manuel Villalta Saber uno por uno por que razon votó al Partido Popular en las últimas elecciones seria una tarea imposible.Sin embargo,no parece que se equivoca mucho quien,pese a esa ignorancia,afirme que la mayoria de los votantes pensaba que las cosas cambiarian con Mariano rajoy de presidente del gobierno.Lo han hecho, si,pero no en el sentido anhelado de cambio. Los palos de ciego, la sumisión a la voluntad de Merkel,el acoso de los mercados y en suma,las angustias derivadas de la crisis économica siguen.En realidad,han empeorado. El cambio prometido exsiste,pero es otro. Lo que bajo el amparo de una mayoria absoluta indiscutible se nos ha colado la derecha,porque no era eso lo que se buscaba,es un ramillete de valores que pone de manifiesto con bastante claridad hacia donde vamos.

El indulto a los politicos corruptos de Convergencia i Unió fue la primera advertencia de por donde iban a ir las cosas.

Toda una declaración de intenciones que si desde el Gobierno se cree que sintoniza con las ideas y los principios de la mayoria que les votó, deberian hacerselo mirar. En una conyuntura historica en la que quienes no coinciden en nada, se apuesta por los corrutos a la vez que se califican de inevitables los ajustes durisimos.? Tambien era inenudible ese indulto? I si es asi ?porque¿ Otro frente se abre con el empeño, anunciado,desde hace mucho tiempo

de reformar la asignatura de Educación para la Ciudadania.Hacerlo forma parte de la perrogativas de quien dispone del poder absoluto.Pero meter en ese saco las exsigencias del sector más reaccionario que exsiste en el Estado español,el de los obispos,ni era necesario ni hace otra cosa que empeorar la situación. Volvemos al aplauso de la hemofobia justo cuando más escándalos asociados a ese mismo colectivo aparecen, desde los económicos, librandoles de los ajustes económicos, a los sexuales,con historias harto conocidas que no han podido mantenerse ocultas.

Como un paso más de la pendiente resbaladiza,han cambiado las reglas de la radio y la televisión públicas justo cuando,por primera vez en nuestra historia,se habia conseguido que esos medios gozasen de libertad de opinión.Con el cambio de reglas,se abre la puerta para pasar aun modelo organico.No tardaremos en comprovar hasta donde se llega pero tampoco hacen falta más evidencias para entender que la mayoria parlamentaria se entiende como una forma de ejercer la dictadura ideologica.Con el poder legislativo y el legislativo en tales manos ? en que podemos confiar ? En unos tribunales como el superior de justicia de Andalucia que evitan que vaya a la carcel un juez reo de haber liberado a presos a cambio de dinero? Reconforta leer, como se lee, que quienes estan mal son los griegos.

Xerrada- Presentació del Servei de Diagnosi i Tractament combinat del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (Clínica Mèdica-Psicològica Vinaròs) Dia: Dissabte 6 de Juliol Lloc: Saló d’Actes de Caixa Vinaròs (Plaça Cardenal Tarancón) Hora: 11.30 hores Tema: Presentació del Servei de Diagnosi i Tractament combinat del Trastorn del Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat en l’Adolescent i

l’Adult de la Clínica Mèdico-Psicològica de Vinaròs Dirigit: Associació de TDAH del Baix Maestrat Persones amb problemàtica de TDAH interessades Professionals de l’ensenyament interessades Públic en general Impartirà: Dr. Salvador López Penalba

Ya a la venta Trilogía completa

10

Una mirada a les festes Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Tret de sortida per la Fira i festes!

Vinaròs viu amb il·lusió els actes inicials dels dies més grans Vinaròs donava el tret de sortida als dies grans de la Fira i festes Sant Joan i Sant Pere 2012, com ja és tradicional, amb la participació de la colla de Nanos i Gegants, que omplien de colorit i màgia la plaça de l’Ajuntament.

Presencies que donaven pas al “chupinazo” des del balcó de la casa consistorial i la traca infantil, que feien les delícies dels més menuts.

Posteriorment, la cercavila pels carrers eren el pas previ a una de les nits més esperades

per a les reines i dames: la proclamació i la imposició de les bandes a l’envelat de festes, que també es convertia en l’escenari per al mantenidor, Arturo Oliver Foix i el seu discurs de benvinguda.

11

Fotos @paricio

de Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

El protagonisme passava poc desprès al carrer, ja que en finalitzar el discurs del mantenidor de les festes, tenia lloc l’habitual inauguració del Casal de la Tapa al costat del recinte firal, i, a continuació, la inauguració del Reial de la Fira i el ramillet de focs artificials.

12

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sant Joan i Sant Pere 2012

Fotos @paricio

13

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Fotos @paricio & Paco Castell

Mig segle de Fira agrícola

Dissabte 23, a migdia, se inaugurava al recinte portuari la Fra Comarcal de Maquinària Agrícola, que enguany ha complit 50 anys i que en aquesta edició ha acollit 50 expositors diferents de marques comercials.

Les Reines i Dames de la Fira i fetes i l’alcalde, Juan Bautista Juan, eren els encarregats de presidir la inauguració acompanyats per diferents regidors de la corporació vinarossenca a més d’una representació de l’Ayuntament de la ciutat murciana de Iecla, agermanada amb Vinaròs. La fiora va estar oberta fins al dilluns 25 de juny a la nit, i va estar organitzada pel Consell Local Agrari i l’Ajuntament de Vinaròs, amb la col·laboració de la Conselleria d’Agricultura, Diputació i Junta del Port. Els expositors oferien diversos poductes, i en aquesta ocasió, també, un estand de l’Associació Local d’Agricultors de Vinaròs.

La Flama del Canigó arriba a Vinaròs La Flama del Cangió va arribar a Vinaròs simbolitzant la unió entre tots els pobles de la mateixa parla, història i amb un mateix arrelament cultural i històric. La Flama simbolitza la unió entre pobles germans, i reforça la idea que la unitat fa créixer i arrelar la sensació i el sentiment de pertinença a un mateix poble. Durant l’acte d’arribada de la flama el col·lectiu Ball de Dimonis va oferir el Ball de Dansant, donant la benvinguda a una fama que recorre el territori i que naix vinculada al solstici d’estiu.

14

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sant Joan i Sant Pere 2012

El gran día del fútbol base

El futbol base ( E.F.B.), premió durante las fiestas de San Juan y San Pedro el esfuerzo y dedicación de sus integrantes.

Además, hubo un reconocimiento para algún fotógrafo y algunos medios de comunicación, entre los que se encuentra nuestro semanario, que se materializó con la entrega de una escultura con la leyenda E.F.B. Vinaròs C.F. Temporada 2011-2012. En agradecimiento por su colaboración a ‘7dies’.

Otros medios locales i comarcales también recibieron un reconocimiento. Desde estas líneas, trasladamos nuestro agradecimiento al Club por este gran detalle..

BAR-RESTAURANT

CASA LOLÍN Caña ó Vino

Bodega H. Anson

TAPA

2,50€

Reservas 964 45 18 32 - 620 990 513

c/ Santa Magdalena, 10 VINARÒS

15 15

n. 565 - 6 de juliol de 2012

L’escacs també va ser protagonista a les festes

El mercat de Vinaròs també va ser un dels escenaris que se sumava a la celebració d els festes com espai per exposicions i auditori a l’aire lliure en la terrassa posterior.

XVII travessia

a la platja del Fortí

CARNISSERIA

MAESTRAT Us oferim com sempre productes de la comarca a bons preus!

Tel. 964 825 944 16

Franciscans, 4 - bajos · 12500 VINARÒS

Guanyadors absoluts de la prova Xavier Bordes del C. N. Vinaròs i Lucia Piñana del C.N. Benicarló Un any mes, el matí del dissabte 23 de Juny, grans i menuts de Vinaròs i d’altres pobles, concorren en la platja del fortí per endinsar-se a la Mar a practicar el nostre esport en aigües obertes, la natació, en les 3 travessies que es disputen 137 nadad@rs nascuts entre els anys 1.935 i 2.006.

Ens van acompanyar nadad@rs independents, els clubs de natació de Benicarló, Amposta i Vila-Real, el C.N. Tarraco de Tarragona, el C.T. Basiliscus de Benicarló, el C. Poliesportiu Flaça de Girona i el C. Triatló Jiji-Jaja.

La travessia gran de 1.000 m. aprox.

La guanyaren Xavier Bordes del Club Natació Vinaròs i Lucia Piñana del Club Natació Benicarló; la travessia mitjana, de 500 metres aprox., Andreu Navarro del C.N. Vinaròs i Gemma Rillo del C.N. Benicarló, i la petita, de 100 m. aprox., Pau Roselló –independent- i Sara Bea del C.N. Benicarló.

Podeu consultar la totalitat de les classificacions per categories a la web www.cnvinaros.com

Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Gran éxito del III Torneo de Balonmano Playa

“Ciutat de Vinaros” El pasado sábado y dentro de las fiestas patronales de San Juan y San Pedro, se celebro en la Playa del Fora Forat, el III Torneo de Balonmano Playa, Ciutat de Vinarós, con una gran asistencia de publico y equipos participantes.

Fue un sábado espectacular, por el tiempo, un estupendo día de verano, así como por la participación y sobre todo por la excelente organización de este evento, tanto en su parte deportiva con Marc Martorell como excelente director deportivo y Tremen como ayudante de todo así como por parte de Ximo Sanz y Gabi con sus respectivas esposas, Mayte y Tere y con la inestimable ayuda de la novia de Marc, Anna Barceló en la parte de logística, avituallamiento de frutas, fideua y agua a granel.

También debemos agradecer a las autoridades, Consell Municipal d´sports y patrocinadores su ayuda, en especial al JULIVERT PLAYA con su espectacular terraza de verano y a la empresa AUREDY, S.L., patrocinadora de las no menos sabrosísimas fideuaes, elaboradas por Carril & hijo.

En la parte deportiva, los vencedores del torneo fueron: SENIOR MASCULINO: SHOUMANS (Equipo mixto local y de Puerto de Sagunto) SENIOR FEMENINO: PAJARAS PLAYA de Vila-Real.

JUVENIL MASCULINO: VILA-REAL JUVENIL FEMENINO: TITIS de Amposta.

BASE MIXTO: CLUB BALONMANO VINAROS MEJOR LOCAL: MARC SANZ

Claudio Becerro

de Bengoa Call

au

lón Cristóbal Co nso Pinzón y Martín Alo o Mundo o re s d el N u ev

Mu ndo

C o d es cu b ri d

Novetat

d’Editorial Antinea:

Cod esc ubr ido

res del Nue vo

Claudio Becerro de Bengoa Callau ens ofereix una aproximació a un dels viatges més trascendentals que s’han efectuat al llarg de la història.

Cristóbal Co

lón y

Pinzón Martín Alonso

Fotos @paricio & Paco Castell

Todos los participantes quedaron gratamente sorprendidos y aseguraron su presencia para el próximo año.

rro de Bengoa

Claudio Bece

antinea

Callau

Ja a la venda a Els Diaris

79

17

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Missa en honor de Sant Joan

Fotos @paricio & Alicia Coscollano

Un dels actes més destacats del dia 24 i un dels dies grans que marca la programció festiva, era la celebració d’una missa en honor a Sant Joan a l’esglesia arxiprestal.

Com ja és tradició, han participat les Reines i la seua cort d’honor, a més de l’alcalde de Vinaròs, Juan Bta. Juan, altres membres de la corporació i els majorals.

III Campeonato Tenis Mesa Cocemfe Maestrat Rafael Mingo, Técnico-Voluntario de Cocemfe Maestrat y de su club BAMESAD

Voy hacer una crónica diferente, una crónica que exprese solo agradecimiento. Comenzaré dando las gracias a la Coordinadora del Club BAMESAD, Esther Santos, quien se ha dejado la “piel” en la organización y dirección del campeonato, desde el principio hasta el final, para que éste fuera un éxito, como así ha sido. Cocemfe Maestrat, “patrón” del Club Bamesad también estuvo ahí, como siempre, presente en todos los acontecimientos importantes en los que la lucha por la inclusión social del mundo de la discapacidad lo necesita.

Los trofeos que han conseguido los ganadores fueron elaborados en el Centro Ocupacional IVADIS Maestrat de Benicarló. El objetivo general de estos

18

centros es facilitar a los usuarios una atención habilitadora integral mediante programas de capacitación laboral y de desarrollo psicosocial con el fin de conseguir el mayor grado de integración laboral y social posible. Precioso detalle. GRACIAS. El Club Tennis Taula Vinaròs contribuyó de

manera altruista e importante para que el III Campeonato Cocemfe Maestrat pudiera realizarse.

Preparó la instalación y cedió su material, dos acciones dignas de mencionar pues, sin esta colaboración, hubiese sido difícil llevarlo a cabo ¡Admirable vuestro ejemplo!

CLASIFICACIÓN III CAMPEONATO COCEMFE MAESTRAT

INFANTIL HABILIDADES FÍSICOS

1º Jordi Ribera Borja Sanchís Jorge Pérez

PUESTO 2º Sergi Castell Cristian Santiago Ramón Meseguer

3º Dennis Guerreo Sergi Ayza Manolo Celma

ADAPTADA

Javi Peña

Miguel A. Arango

Álvaro Urgelles

CATEGORÍA

Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sebastià Casanova:

‘Línia, color, pell’

“El cos i la bellesa com excusa per l’expressió artística”

Amb un gran èxit de convocatòria, un altre dels actes destacats del dia de Sant Joan tenia lloc a la Fundació Caixa Vinaròs. Es tractava de l’exposició del jove artista Sebastià Casanova Fàbrega, conegut per la seua vessant de dissenyador i publicista, que ha exposat una sèrie de quadres i dibuixos sota el títol “Línia, color, pell” que ofereixen una gran mestria en el control i qualitat del traç. L’exposició ha estat inaugurada pel president de l’entitat, Manuel Molinos, el regidor de Cultura,Lluis Gandia, i la dama de l’entitat, María Guerrero Fariñas, que han acompanyat l’artista. Casanova gaudeix malgrat la seua joventut d’un complet currículum que passa també per la vessant editorial, ja que ha dissenyat la portada d’un llibre sobre Alejandro Magno, del catedràtic

Pedro Barceló, a més de realitzar incursions en l’àmbit publicitari televisiu. Un bagatge que sorgeix d’una formació clàssica acadèmica, d’un traç ferm, acurat, però, alhora, delicat, que busca les línies, el color, per tal d’establir un pont entre la dimensió de la tècnica per entrar a formar part d’una intensa sensació aque et corpren a nivell bàsic, a nivell de pell.

Els autoretrats de l’artista parlen per si sols.

Com apuntava Casanova, que afirmava que domina millor les imatges que la paraula, “l’exposició parteix d’un mateix referent, de infinites interpretacions”. “El cos i la bellesa com excusa per l’expressió artística. Sentiments i sensacions cobren vida a través de gestos i postures”. “Textures, ritmes i tons s’uneixen per crear formes!. “En definitiva, línia, color, pell”.

La mostra podra visitar-se fins el dia 1 de setembre.

Nil, tiene 4 meses y está buscando un hogar 679 652 434 19

n. 565 - 6 de juliol de 2012

L’espectacle de Locura, dedicat plenament a la Fira i Festes

Els gimnasos en plena forma Gentsana va fer les delícies del públic assistent amb les coreografies dels integrants d’un dels gimnasos de la ciutat que sempre organitzen algun esdeveniment esportiu i festiu per a festes. Altres acadèmies i gimnasos que van estar presents a festes van ser, com ja és tradició, la gent de Locura i de System Sport.

20

Sant Joan i Sant Pere 2012

Fotos @paricio & Emili Fonollosa

n. 565 - 6 de juliol de 2012

venda i lloguer Especialistes en vehicles elèctrics

www.eco-sqter.es/vinaros

T. 619 807 721 Avgda. Barcelona, 1 baixos 12500 Vinaròs (CS) 21

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Ambient taurĂ­

22

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sant Joan i Sant Pere 2012

Pilar Nos reb l’Alè Vinarossenc 2012

La nit del dia de Sant Joan, l’auditori municipal acollia el lliurament de l’Alè Vinarossenc 2012 a Pilar Nos, que compta amb un extens i ampli currículum en Medicina digestiva, en apartats tan amplis com, també, en docència i investigació. Nos, que és actualment directora d’àrea de malalties digestives de l’Hospital La Fe, rebia la distinció, una representació de l’obra “Creixent” de l’escultor vinarossenc Sebastià Miralles, es mostrava molt emocionada a l’hora de recollir l’ apreciat guardó de mans del president de l’entitat, Manuel Molinos, i de la Dama de Caixa Vinaròs, María Guerrero Fariñas. El president de la Fundació incidia en el significat de l’Alè, en la seua representació de l’esforç i superació i constant, qualitats que reverteixen, també, en el creixement de la ciutat. Nos, per la seua part, traslladava la seua gratitut a les persones que per ella han segut fonamentals al llarg de la seua trajectòria, i que l’han acompanyat en el camí, tant acadèmic com professional. També donava especialment rellevància a la ciutat que l’ha vist créixer, una ciutat que mostra orgullosa als amics quan venen a passar uns dies, i destacava la presencia dels amics i la família, i la importància que han tingut aquest per la seua vida. Nos traslladava sentir-se absolutament afalagada per la distinció, i, molt emocionada, agraïa a l’entitat el reconeixement.

Fotos Alicia Coscollano, @paricio & Paco Castell

Com en cada edició, l’atorgament de l’Alè comptava amb un complement afegit que dona pas a la part principal de l’acte. Aquest any l’Alè arrivaba de la mà de l’actor Josep Julien amb l’obra “El Cavernícola”.

23

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Pintura, dibuixos i xocolata amb xurros a la Penya Barça Fotos @paricio & Paco Castell

Com totes els anys, la Penya Barça va traure els seus maeltins de pintures i dibuix per ofrir un concurs als més menuts de la casa. Amb participació oberta i popular, posteriorment a les immediacions de la penya el prac infantil i la oxcolata amb xurros cobraven protagonisme i ajudaven a recuperar forces.

Lots per a les despenses de la Tercera Edat La presidenta del Centre Municipal de la Tercera edat Abundial Orti, 16 anys al capdavant del centre, mostrava la seua satisfacció per repetir un any més l’entrega de lots a les instal·lacions del centre. Ortí estava acompanyada per la regidora de Benestar Social, Marcela Brbé, la qual indicava que l’Ajuntament ha preparat en aquesta edició 2.500 ots, els mateixos que en edicions anteriors, tot i la crisi, amb l’objectiu de contribuir a omplir les despenses de la gent més gan de Vinaròs, un detall ja tradicional que prmet ampliar les existències a les neveres durant els dies de festes.

Els lots contenen articles variats, i es poden obtindre a partir dels 70 anys.

24

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sant Joan i Sant Pere 2012

El sopar de gala Amb l’envelat de festes guarnit per l’ocasió i les reines i dames acompanyades pels presidents de les respectives entitats, la nit del sopar de gala de la Fira i festes se vestia de llarg. L’Associació d’Hostaleria de Vinaròs era l’encarregada de servir el sopar de la nit amb més glamour de les festes. Un menú especial que tenia un un preu de 50 euros, 10 euros menys que l’any passat. La música que amenitzava el sopar corria a càrrec de l’orquestra Passarela.

25

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Los mayores, con ganas de pasarlo bien La múisca llenó la carpa de fiestas de personas de cierta edad con gana de pasarlo bien y de divertirse bailando al ritmo de música en directo.

Ellos también lo pasaron de cine en una noche pesada para que la tercera edad también tuviera su espacio.

Fotos @paricio & Paco Castell

La X Tirada Interautonòmica de Birles reunió a los fans de este deporte en la zona deportiva de birles i petanca. La cita deportiva estuvo organizada por el Club de Birles Vinaròs.

La XVIII Mostra de Cuina Vinarossenca va repetir èxit aquest any, en esta ocasió amb un plat típic, faves ofegades, cuinat pel restaurador Salvador Alcaraz, del restaurant Langostino de Oro. L’envelat de festes va acollir la mostra de cuina organitzada, com sempre, per la Fundació Caixa Vinaròs.

Partida Capsaes, 4-VINAROS Tel./Fax: 964 400 592 26

n. 565 - 6 de juliol de 2012

El complet anuari de la Fundació Caixa Vinaròs

La Fundació Caixa Vinaròs va presentar el dia 28 l’anuari, un DVD que recull un resum de l’any 2011 amb els principals esdeveniments de l’any. L’acte va ser presentat per el president de l’entitat, Manuel Molins.

El CRIS enamore

Sant Joan i Sant Pere 2012 Tribu na lliu re Joaquim Arnau i Vallina

Joves, ciutadans de quin futur?

La interrelació de vells banquers fascinats pel neoliberalisme i la desregulació, de joves (yuppi) entre vint i trenta anys al servei de les firmes de capital risc i de la complicitat política provocaren la desfeta. Tota una generació de joves pot quedar hipotecada. Una part d’ella es resignarà i s’adaptarà com feren els seus avis o els seus pares. Però una altra es deixarà sentir amb força.

Ens estranya que els joves es mobilitzen? O, que molts d’ells no s’identifiquen amb el sistema?

Són els nous exclosos? De quin futur seran ciutadans?

N’hi ha una joventut amb un nivell de formació molt superior al que demanda el lloc de treball que finalment desenvoluparà. O, emigrarà a d’altres països, contribuint al seu desenvolupament des dels àmbits de la recerca i la innovació... Tan preparada i tan condemnada a l’atur. Qui ho havia de dir? Aquells consells paterns d’estudiar per a ser un home de profit semblen haver esdevingut una ironia. També n’hi ha, però, joves sense el perfil de formació professional necessari. I tenim un percentatge de batxillers molt inferior a la mitja europea. És l’herència d’un país que va considerar que inventar era un vici i pensar una mania.

N’hi ha una joventut amb uns nivells de formació situats a l’àmbit de l’excel·lència. Ha estat educada per a gestionar i aprofitar les potencialitats de les noves tecnologies; per tant, preparada per afrontar els canvis i el futur sense els prejudicis dels seus pares. Té el món al seu abast, però no pot governar el seu destí.

La seua transició al món adult cada volta és més lenta: s’allarga el període formatiu, es retarda la incorporació al treball o l’inici d’un projecte de vida compartida.

L’auditori municipal va penjar el “no hi ha entrades” el passat 28 de juny. El motiu?

Es representava l’obra teatral Enaños a càrrec de del taller de Teatre del CRIS.

El Fortí amb bandera blava

Com tots els anys, la issada de la bandera blava acreditava a partir del dia 27 que la platja del Fortí reuneix les condicions adequades per a gaudir de la bona qualitat medi ambiental de la seua arena i de l’aigua

Probablement de nosaltres no heretaran massa imaginació. Tampoc no serà una fatalitat: segur que trobaran el camí per a eixir-se’n. Els joves poden pensar que els polítics representen l’últim esglaó d’una única i obligada inèrcia que devalua la democràcia i els sistemes públics d’educació, sanitat i pensions. Pot ser un error, ja que ells també formen part d’aqueixa cadena. Si haurien d’ignorar els cants de sirena i els elogis que els arriben d’una societat que els necessita i vol amortitzar responsabilitats.

Molt especialment, rebutjar aquells que únicament pretenen desactivar i governar la seua mobilització. Sempre des de la consciència de que, en part, la seua revolta també és crítica amb ells mateix.

Entre el paradís yuppi i l’infern de l’atur, segur que n’hi ha vies per a tots els joves. I no són els paradisos artificials que poden representar internet o el botellot. Una d’elles serà fonamental: veure’s respectats i tractats com a ciutadans capaços d’inventar-se com a protagonistes socials.

27

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Missa en honor de Sant Pere

Fotos @paricio & Paco Castell

L’altre dia gran de les festes de Vinaròs se celebrava mitjançant una missa solemne en honor de Sant Pere, a la qual assitien les resines, les dames i les autoritats.

Entranyable aniversari El dia 29 era el moment d’homenatjar a les reines i dames en el seu 25 aniversari i a les reines i dames que complien el seu 50 aniversari . Un acte entranyable que va omplir l’envelat de festes de records i anècdotes. Poc desprès, la revetlla popular posava el fermall d’or a la nit.

28

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sant Joan i Sant Pere 2012

Fora de

camp Les cròniques de Macaulay Connor

Vint anys sense Fuster “Si l’home adult enyora la seua infància, és perquè no se’n recorda, o perquè se’n recorda malament” (Joan Fuster, Judicis finals).

L’hora de les corals

Aquest juny s’han complit cinquanta anys de la publicació de Nosaltres els valencians, i vint de la mort del seu autor, Joan Fuster, sense cap mena de dubte l’intel·lectual que més ha influït en la cultura contemporània del País Valencià.Parle de lo que ell anomenà “cultura-cultura”, ben diferent de la “cultura popular” que tant agrada als governants i que ell assigna al territori “…de l’antropologia cultural o altra “ciència” similar en les quals “cultura” significa “comportament col. lectiu”. Ell sabia que la veritable cultura (llibres, concerts, museus) és cara però ens va advertir que “…ho és també l’educació prèvia que faça això atractiu” (Sagitari).

Va haver un temps en que bona part dels homes públics valencians (polítics de diferents tendències inclosos) es declaraven obertament lectors, seguidors i, fins i tot, amics de l’erudit de Sueca. Estàvemal postfranquisme, quan creiem-com el Raimon- que ens apropàvem “d’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja anem fent”. I imaginàvem aquell país modern, cult i habitable que Fuster ens va ajudar a pensar.

El dia 29 comptava també amb un temps per a la música amb el concert de l’Orfeó Vinarossenc, en el qual van participar la Coral Infantil Misericòrdia Vinaròs, i la Coral Juvenil Sant Sebastià.

Molt aviat vam descobrir amb Fuster que “...ser un polític com Déu mana, implica una sensibilitat coriàcia i un pragmatisme elevat, que no tothom té”. Nosaltres no les teníem (eixes “sensibilitat” i pragmatisme) i lluitàvem per les nostres idees, mentres ells arrossegàvem el poder i se’l repartien com “...un bloc solidari, còmplice i amistós, per sobre la ingenuïtat de la ciutadania que milita seriosament en les discrepàncies” (Punts de meditació).

“Totes les meues idees són provisionals (però que conste que no ho dic amb orgull)”. Contra el que creuen els que no l’han llegit, Fuster no escrivia massa de política (tampoc no s’amagava de fer-ho). Bona part de la seva obra --més enllà del treball de recerca i critica literàries- està formada per articles curts i els cèlebres aforismes, dards afilats amb els que fa trontollar les nostres conviccions i ens refresca l’hàbit de pensar: “cal desconfiar dels que prediquen la idea de sacrifici: és que necessiten que algú se sacrifique per ells” (Judicis finals).

Per desgràcia per a tots, el País Valencià és avui un malson ben allunyat del que hauria pogut ser. Pot ser no som majoria els que el voldríem diferent, però, sense Fuster, encara seriem molts menys. És trist comprovar com, en una societat a la que tant agrada celebrar l’efemèride més inversemblant, l’aniversari de Fuster ha quedat quasi en la clandestinitat. “Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil.la” (Proposicions indecents). Pot ser per al 25 aniversari tindrem uns dirigents més dignes i amb més memòria.

Nota: totes les cites en cursiva són de Joan Fuster.

Macaulay Connor és l´Enric Pla

29

n. 565 - 6 de juliol de 2012

El floklore de Les Camaraes El 30 de juny, al passeig de Colom, tenia lloc l’actuació del Grup Folklòric Les Camares. Una cita de ball i música popular que va aconseguir combregar a una gran quantitat de públic.

3º Open Curricán “Festes Sant Joan i Sant Pere”

Con motivo de las Fiestas Patronales de Sant Joan i Sant Pere de la Ciudad de Vinaròs, el Club Náutico Vinaròs celebró el pasado sábado día 30 de junio el 3º Open Curricán Festes Sant Joan i Sant Pere. Este open de pesca al curricán se celebra en su tercera edición y forma parte del programa de Fiestas así como del calendario de pruebas 2012 de la FPCV. Se dieron cita en esta tradicional prueba más de 50 pescadores federados y 15 embarcaciones del Club Náutico Vinaròs, que disfrutaron de un tranquilo y

caluroso día, y que se reflejó en pocas capturas.

Muchas de las embarcaciones participantes no pudieron estrenarse, haciendo porra, y el resto tuvieron pocas capturas, la mayoría jureles y algún lirio. Una vez finalizada la prueba se hizo entrega de los trofeos donados por el Ayuntamiento de Vinaròs a los tres primeros clasificados y a la pieza mayor, un lirio de 3,800 Kg. Hicieron entrega de los trofeos la dama de fiestas del Club la Srta. Ana Juan , el Alcalde y miembros de la Junta del Club. Al

finalizar el acto el Club Náutico ofreció un aperitivo a todos los participantes y acompañantes.

CLASIFICACIÓN GENERAL 1º COMPAS Gregorio Lapeña 2º ALBORADA Rafael Martorell 3º MUSOLETA Pedro Giner

15,280 kg 5,930 kg 3,830 kg

CLASIFICACIÓN PIEZA MAYOR 1º CUBEÑO Alberto Sebastiá

3,800 kg

La plaza de toros acogió la corrida de rejones hispano-portuguesa

30

Route 66

Sant Joan i Sant Pere 2012

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Noemí Polls

De supeherois i altres bondats

La Penya Barça va acollir l’entrega de trofeus a la Regularitat als jugadors del Vinaròs C.F. i Futbol Base

Fotos @paricio & Paco Castell

Trofeus a la Penya Barça

Tots volem que es parli de nosaltres deprés de morts, trascendir a través de la memòria dels altres. La voluntat de viure eternament a través del record, amb el nostre llegat, és gairebé innata. El que deixem quan morim moltes vegades dona sentit a la nostra pròpia existència.

Ensenyar als fills a ser bones persones és difícil però extremadament motivador i ens permet també ser conscients d’aquesta trascendència i deixar unllegat al món després de morts. Aconseguir deixar un legat de bondat fa que el món millori. Quan la voluntat de trascendir és amb la bondat, i els valors nobles, és quan el món millora. I el món necessita millorar indiscutiblement.

Les actuacions d’un “desconegut salvador del pobres” està omplint pàgines per capítols de molts rotatius italians. Es tracta d’un potentat que ha decidit destinar part dels seus diners, de manera anònima, als més necessitats. Famílies desnonades, nens malalts que necessiten recursos, els sense sostre, tots ells són blanc de la generositat desinteressada d’aquest personatge anònim. Al més pur estil superheroi en temps de crisi.

Més d’un pot malpensar i desconfiar d’una actuació així.

Ningú no fa res per res. I és veritat, ningú no fa res per res, però quan la motivació, aquest res, és aconseguir sentirse millor amb generositat i altruisme, es digne de menció.

Trobar notícies com aquestes dibuixen un somriure i permeten recuperar la confiança en el ser humà. Davant tants lladres de guant blanc, tanta maldat vestida amb tratges cars i aparent “intel.ligència superior “que permet fer calaix en dos dies, enriquir-se ràpidament i sense gaire esforç, necessitavem notícies com aquestes, tot i el seu tò naif, innocent. Trascendir amb bones accions, omplir titulars amb notícies com aquestes és bò. I el que és millor encara és que hi hagi qui les protagonitzi.

A Vinaròs en tenim també una de recent. Crear una fundació per ajudar a estudiants vinarossencs a través dels beneficis d’una donació era l’última voluntat, escrita en el seu testament, d’un matrimoni sense fills de Vinaròs, Vicente Bernat Camañes i Agustina Doménech Julve que van deixar part del seu llegat a aquesta causa. La seva trascendència la tindran en la memòria de tots aquells joves que creixin educativament gràcies a les últimes voluntats d’aquest matrimoni. Una gran història digna també de gran titular. Volem superherois com aquests als nostres diaris, ens ajudaran a tenir un món millor.

31

n. 565 - 6 de juliol de 2012

XXII Trobada

de Nanos i Gegants

Dissabte 30 tenia lloc l’arribada de les colles que participaran aquesta tarda a la multitudinària cercavila

Les immediacions de l’antic col·legi Sant Sebastià tenia lloc el 30 de juny a partir de les 11 l’arribada de les colles que participaven en la 22 edició de la trobada gegantera de Vinaròs, que se desenvolupa tradicionalment per a les festes de Sant Joan i Sant Pere. Les 14 colles participants en aquesta edició són originàries de diferents ciutats del País Valencià i algunes altres provenen de ciutats de Catalunya. Cal destacar la presència d’una colla de dançants de Castelló, que mostraven les seues danses amb cavallets de cartró pedra, una tradició que podria desenvoluparse en un pròxim futur també a Vinaròs.

La cercavila de la tarda amb participació de públic familiar va cloure la jornada gegantera.

Sopar de gala al CMC

El Círculo Mercantil y Cultural, Casino, va acollir en les seues instal·lacions el sopar de gala que l’entitat organitza anualment per les festes de Sant Joan i Sant Pere. La música, la variada carta preparada per a l’ocasió i l’ambient van ser les basses guanyadores per cloure una nit màgica amb gran afluència.

32

Fotos @paricio & Paco Castell

A.C.

n. 565 - 6 de juliol de 2012

SantBarana Joan i Sant Pere 2012 La Emma Bas

El foc i la victòria Els primers dies d’aquest mes de juliol quedaran marcats pel trist record dels incendis que han arrasat València i el sud de Castelló. La seua magnitud ha estat pavorosa i, en el moment en què escric aquesta columna,els focs encara no s’han estabilitzat.

Les valoracions inicials apunten a prop de 50.000 hectàrees cremades. Són els pitjors incendis que s’han produït en la nostra Comunitat en els últims 40 anys i, a més, s’ha d’afegir una pèrdua humana, la d’un pilot que participava en les tasques d’extinció.

Les zones afectades tardaran dècades a ser el que eren, si és que alguna vegada ho aconsegueixen. Fa molts anys, vaig tenir la sort de conèixer la zona de Macastre i el pantà de Forata, un dels punts més afectats pel foc. A escassos 50 quilòmetres de la ciutat de València, s’estenien pinars d’extensions impressionants, amb l’aroma característic d’aquestes masses arbòries i el sons peculiars del bosc. He d’admetre que saber exactament com era aquella zona i tenir la seguretat de la seua desaparició han fet que l’incendi em colpís molt més. Possiblement, i per desgràcia, molts hauran passat per alt les imatges a la televisió i hauran pensat que, per llunyania, la cosa no anava amb ells, arxivant el record en el calaix mental de l’apatia.

Tots els estius es repeteixen, de forma episòdica, aquests desastres per a la natura. Una negligència, una fatal errada humana, els desencadena però, si busquem culpables a aquesta situació,els hem de trobar en l’abandonament progressiu de l’entorn rural, en la desaparició de les tasques agrícoles i ramaderes, portada per l’envelliment progressiu dels pobles de l’interior. Certament, no guanyem amb l’experiència i d’aquesta lliçó hem d’aprendre tots. Hem d’aprendre els que visitem el camp, per no caure en la imprudència –un 73% dels incendis registrats l’any passat a la Comunitat van ser provocats per negligències- i han d’aprendre també els governs. S’ha d’invertir més en la prevenció i potser fer un gir en la nostra societat. Si fa dècades, es va produir un èxode rural cap a les ciutats, ara que la feina escasseja als nuclis urbans qui sap si no és el moment idoni de tornar al camp. Si es mamprenen polítiques eficients en aquest sentit, es podria aconseguir un doble objectiu: tornar a donar valor al camp i aportar un mètode de subsistència per a molts.

Per cert, mentre el foc crepitava i s’estenia,mentre la cendra volava i es traslladava a centenars de quilòmetres de distància,mentre milers de persones ploraven la desaparició de llars i animals,mentre bombers, brigadistes i voluntaris es jugaven la vida, tot un país girava l’esquena i es posava a vore un partit de futbol i a celebrar una victòria. Molts no tenien res a celebrar el dia en què els basars xinesos van fer l’agost venent samarretes falsificades d’una selecció batejada com “la roja”.

La Peña Madridista Vinaròs acogió la entrega del trofeo Pichichi al máximo goleador del Vinaròs C.F., Raúl González 33

n. 565 - 6 de juliol de 2012

Una historia de tantas… por Proda Vinaròs Cuando abrió los ojos, sólo sintió dolor, angustia, hambre, sed… Se levantó y, a cada paso que daba, repetía en su cabeza: “No puedo llegar a entender qué hago yo aquí., ¿No habré dado todo el cariño que quería mi dueño?, ¿No he sido lo suficiente bonita para él?”.

Y seguía andando con las pocas fuerzas que le quedaban. Hacía muchos días que no comía y, lo mínimo que bebía, en los pocos charcos que encontraba en su camino hacia la nada.

Cada vez que veía humanos, cerca o lejos, corría lo más rápido que su cuerpecito le permitía, para ver si la venían a buscar. Pero sus oportunidades se desvanecían segundo a segundo…

Hasta que una pareja se le acercó. Ella, temblando, no sabemos si de emoción o por las pocas fuerzas que le quedaban, cerró los ojos y se dejó llevar. Sólo quería una mano amiga que le calmara el dolor tan insoportable que sentía en su piel y además, poder alejarse de la soledad y de la decepción de haberlo dado todo y recibir un abandono a cambio.

Fue entonces cuando Marjan nos llamó y, al cabo de media hora, nos vimos en el veterinario.

Así es como Frida apareció en nuestras vidas.

Se trataba de una gata persa blanca, que debió costar la friolera de 500 euros. Estaba toda pelada, ya que, siendo alérgica a las pulgas, fue abandonada en medio del campo, a su suerte. Cada vez que la acariciabas y le pasabas la mano por el lomo, sólo se notaban, una a una, todas las vértebras y costillas… A Frida, según el veterinario, si no hubiese sido por sus ángeles, sólo le hubiesen quedado dos días de vida y hubiese muerto por inanición. Aún no podemos llegar a entender cómo un animal tan bueno, tierno, cariñoso como ella, pudo llegar a ser tratado de este modo.

Seguimos todos los consejos del veterinario y, poco a poco, Frida vio la luz. Tenía comida, agua fresca todos los días, una casa donde refugiarse y muchas manos que no paraban de acariciarla para aliviar su tan sentido dolor de haber sido abandonada. Ahora, sólo quedaba encontrarle un verdadero hogar.

Después de mucha difusión en las redes sociales, apareció nuestra querida Rita. Ella, junto a su gran familia, es quien hizo que Frida, actualmente Shiva, tuviese un verdadero y definitivo hogar.

La pequeña, con un problema de mega-colon por un golpe que sufrió cuando fue abandonada (suponemos que tirada desde un coche), se recupera favorablemente día a día.

Pero ¿Cuántos son abandonados a diario a su propia suerte y nunca llegan a tener la buena estrella que tuvo Frida? Por favor, sé responsable: antes de abandonar, esteriliza! No queremos ver más casos como el de ella…

34

Paellas bajo la lluvia E.F.

La programación del domingo 1 de julio cerraba las fiestas de San Juan y San Pedro. Como acto destacado del día tuvo lugar el concurso de paellas, que llegó a la XIV edición, como siempre con el patrocinio de la Fundació Caixa Vinaròs. Hubo un incremento de participación, en consonancia con el aumento del número de damas registrado este año y es que el concurso está especialmente pensado para las entidades que aportan dama. El concurso se quedó sin embargo a medias, la aparición de la lluvia impidió que diversas entidades acabaran de preparar adecuadamente sus respectivas paellas, por lo que la organización decidió no escoger ganadores, aunque eso sí, entregó medalla a todos los participantes. Por fortuna, la comida se pudo celebrar igual ya que los numerosos comensales estaban a buen recaudo bajo la gran cubierta que supone la carpa de fiestas.

Havaneres al Passeig de Colom n. 565 - 6 de juliol de 2012

Sant Joan i Sant Pere 2012

Música d’altura

Fotos @paricio & Difo’s

La cantada d’havaneres al Passeig de Colom, junt a l’oficina de turisme i el colorista Castell de focs artificials de final de festes de Sant Joan i Sant Pere posaven el punt i final a la Fira i festes de 2012.

Es diu que al cel, allà amunt, amunt, amunt, viuen els millors. Els que mai toquen terra. Diuen que aquell és un espai reservat per a la creme de la creme.

Vamos, que al cel no hi va tothom.

Pel que sembla últimament els vinarossencs tenim una relació especial amb el cel. No és que nostre sinyor ens estigue parlant, ni que el nostre súper-alcalde Juan Juan ens parle des del balcó de l’ajuntament ( ja li podria donar unes classees d’aparicions publiques a Mariano Rajoy ).

Aquestes festes els vinarossencs i vinarossenques hem experimentat un diàleg amb el cel. Un cel amb música, amb caire de festa i carpa jove. Un cel, no tant elevat com el celestial Les nostres cervicals han pogut gaudir de la millor música amb artistes consagr… emm…del panorama nacional. Vamos, que els dj’s de la nostra ciutat res havien d’embejar als grups d’aquestes festes. Música d’altura en podriem dir.

I és que amb el meravellós montatge d’escenari (amb carpa-font inclosa) els concerts que hem pogut gaudir a la platja ( i encara gaudeixen les nostres cervicals ) han sigut de lo més incòmode.

Sembla que l’ajuntament volia assegurar la visió dels cantants. Volia que els veigués tothom i que tothom s’enrecordés d’aquelles actuacions. I així ha sigut eh? No llevem mèrits. Tots recordarem aquestes festes com aquelles en les que mig poble de Vinaròs va crèixer un pam en menys d’1ª setmana.

Abosultament sorprenent. Mira, com l’alcalde!

Desde Joves Socialistes de Vinaròs preferim tocar de peus a terra, i és per això que (i aprofitant que ja s’apropa la data del nostre primer aniversari) estem preparant un vídeo conmemoratiu per celebrar aquest primer any de vida. Un vídeo que el diumenge 8 de Juliol veurà la llum i que, tot i explicar les tasques dutes a terme és un petit homenatge a totes aquelles persones que han formant i formen part de Joves Socialistes de Vinaròs, així com totes aquelles persones que ens han recolzat.

A nosaltres només ens queda dir:

Salut, República i un bon collarí!

35