Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, Patricio Abad, Isaac Molina, Juanma Beltrán, Juanvi Gellida, Manuel Milián, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.
Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.
Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.
45 00 85 Dr. Fleming, 6 · Vinaròs webmaster@editorialantinea.com
José María Fibla
*Gambes
Catalunya
ve de gust
Gaudeix de l’experiència enogastronòmica que t’ofereix Catalunya
de Palamós a bord d'un veler
Ajuntament / fotos: AB, JG
Benicarló encén els motors per a unes Festes plenes de ritme, tradició i diversió
La música tindrà un protagonisme especial, amb el primer Festival Indie, l’actuació de Isabel Aaiún i el Festival Superlatino, amb Henry Méndez i Kiko Rivera.
Benicarló es prepara per a viure amb tota la intensitat les Festes Patronals 2024, que se celebraran del 17 al 25 d’agost. Unes Festes que han apostat per «una programació molt diversa i pensada per a tots els públics», en paraules de la regidora de Festes, María Teresa Pellicer, i que ha estat pensada amb «la màxima estima i il·lusió» per part de totes les entitats que ho han fet possible.
Acompanyada de la reina, la dulcinea i la resta de representants de la Cort d’Honor, María Teresa Pellicer i els representants de la Comissió de Festes Ivan Aleman i Toni Albiol i el president de la Coordinadora de Penyes, Pablo Domingo, han presentat els principals actes que conformen el programa, que mantindrà la plaça de la Constitució com a nucli central de bona part de l’oferta cultural i musical de les Festes.
Allí tindran lloc el Ball del Certamen (dissabte 17), el Ball de Gala de les Entitats Locals (dimecres 21), el Festival Indie (diumenge 18), l’actuació d’Isabel Aaiún i la seua ‘Potra Salvaje’ (dimarts, 20) i el Festival Superlatino (dissabte 24), amb l’actuació dels dj Henry Mendez, Kiko Rivera, Dr. Bellido i Juan Morte.
Sense deixar la música, cal destacar també la tradicional Serenata a Sant Bartomeu del 23 d’agost, a càrrec de l’Associació Musical Ciutat de Benicarló; el concert de cloenda de l’Orquestra Clàssica de Benicarló,
que tancarà com sempre la programació de les Festes; el recital de la Coral Polifònica Benicarlanda (diumenge 18) o la Ballada Popular de Festes (dimarts 20).
Pel que fa a la programació taurina, s’han previst cinc dies de bous (de dilluns a divendres), amb les tradicionals entrades de bous, exhibició dels bous a la mar i bous embolats. També hi haurà programació per als més menuts i la festa de la Dona Torera
Paral·lelament, com cada any, la Coordinadora de Penyes, ha preparat també un extensíssim programa d’activitats adreçades a un públic majoritàriament jove.
I també com cada any, el cap de setmana dels 23, 24 i 25 d’agost tindrà lloc el Mercat Medieval pels carrers del centre de la ciutat. I la Fira Alternativa, el primer cap de setmana (17 i 18 d’agost).
El llibret es podrà recollir a la Tourist Info.
Ajuntament
La ciència i l’art s’uneixen al Mucbe amb les millors fotografies del Concurs ‘Imatge i Ciència’
Les 20 fotografies exposades són les guanyadores de les set edicions del Concurs de Fotografia que l’associació Abacs convoca en el marc de la Setmana de la Ciència.
El claustre del Mucbe acull una exposició de fotografia que recopila les imatges guanyadores de les set edicions del Concurs de Fotografia ‘Imatge i Ciència’, que l’associació Abacs (Associació Benicarlanda d’Amics de la Ciència i la Salut) organitza des de fa set anys en el marc de la Setmana de la Ciència de Benicarló.
La regidora de Cultura, María Teresa Pellicer, i el president d’Abacs, Àngel Alberich-Bayarri, han presentat aquesta magnífica selecció de 20 imatges representatives de les tres categories que proposa el Concurs (salut, natura i arquitectura) i que destaquen per la seua qualitat artística i científica.
María Teresa Pellicer ha ressaltat que «l’exposició és una mostra de com la ciència i l’art poden convergir per oferir perspectives innovadores sobre el nostre entorn i la nostra societat» i ha convidat la ciutadania a visitar l’exposició, afirmant que «és una oportunitat única de gaudir d’una experiència visual que ens acosta a la ciència d’una manera més humana i artística». Per la seua banda, Àngel Alberich ha destacat «el talent de tots els fotògrafs que han participat en el Concurs, tant professionals
com aficionats» i ha avançat que l’associació ja prepara nous projectes de cara al futur. «El pròxim serà una exposició amb els cartells de les dotze edicions de la Setmana de la Ciència dissenyats per la il·lustradora i arquitecta Anna Fonollosa». La mostra es podrà visitar fins al 25 d’agost.
Benicarló reobri les pistes esportives per a garantir l’accés lliure als joves
Ajuntament
La pista del Marynton, la pista exterior del Pavelló, les Pistes d’Atletisme i les pistes de l’IES Joan Coromines són des d’avui espais esportius d’ús lliure per als xiquets i joves que vulguen practicar esport.
El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Benicarló, Enrique Besalduch, ha anunciat que l’Ajuntament reobri les pistes esportives de la ciutat per tal que els xiquets i joves puguen gaudir d’aquests espais de manera lliure i segura.
Besalduch ha destacat que «fins ara, només estaven obertes les pistes esportives del costat de l’IES Ramón Cid, però a partir d’avui posem a disposició noves instal·lacions per a l’ús de la ciutadania».
Les noves instal·lacions disponibles inclouen la pista exterior del Pavelló, que estarà oberta de dilluns a dissabte de 8.00 a 23.00 hores i els diumenges al matí, així com les pistes d’atletisme i les del Marynton i l’IES Joan Coromines, que es podran utilitzar de 8.30 a 22.00 hores.
El regidor d’Esports ha subratllat la importància d’aquesta iniciativa, afirmant que «el que volem és que els xiquets i xiquetes del nostre poble tinguen espais habilitats per a jugar a l’esport que més els agrada, ja siga bàsquet, futbol, handbol...» i ha afegit que «els xiquets de Benicarló necessiten espais per a poder jugar i practicar esport de manera segura i el que no pot ser és que tinguem pistes esportives i que ningú les puga utilitzar».
En el cas de les pistes del Marynton, s’han adequat les instal·lacions i s’han substituït les xarxes antigues per unes de noves i s’han sanejat les tanques metàl·liques. Enrique Besalduch ha volgut reconéixer la col·laboració dels partits de l’oposició, tant el PSOE com també Compromís i Vox, que «han mostrat preocupació per aquest tema i ens han ajudat aportant solucions». El regidor ha deixat oberta a la possibilitat d’habilitar altres instal·lacions si es detecta una alta demanda per part dels usuaris, incloent els centres educatius.
Ajuntament
La Junta de Seguretat es reuneix per a coordinar el dispositiu per a les Festes
El dispositiu especial comptarà amb la col·laboració de Guàrdia Civil i Policia Local. L’alcalde i la subdelegada han fet una crida a gaudir de les Festes amb responsabilitat.
L’alcalde de Benicarló, Juanma Cerdá, i la subdelegada del Govern a Castelló, Antonia García Valls, han presidit la Junta Local de Seguretat, reunida per tal de coordinar el dispositiu previst per a la celebració de les Festes Patronals, que tindran lloc del 17 al 25 d’agost.
La reunió també ha comptat amb la presència del regidor de Policia i Governació, Fabián Flos, la regidora de Festes, María Teresa Pellicer, el regidor d’Agricultura, Borja Castell, el tinent-coronel, el capità i el tinent de la Guàrdia Civil a Benicarló, així com el cap de la Policia Local i altres membres del cos de la Guàrdia Civil i Policia Local.
Tant l’alcalde com la subdelegada han fet una crida a la responsabilitat ciutadana i han demanat a tots els veïns i veïnes de Benicarló «que gaudisquen d’unes festes saludables i en germanor». La subdelegada ha subratllat que «el dispositiu especial de Festes compta amb la plena col·laboració entre Guàrdia Civil i la Policia Local» i tant l’alcalde com la representant del Govern a Castelló han assegurat que «el millor indicatiu per a unes bones Festes serà que no es parle de seguretat».
A banda de la seguretat a les Festes, la Junta també ha tractat la
En aquest sentit, la subdelegada ha fet una crida a denunciar aquests robatoris «com a mitjà més efectiu per a posar solució al problema». «Si no tenim les denúncies —ha insistit Antonia García Valls— no podem
Benestar social, la nostra prioritat
J. Gellida
Benicarló aposta per unes Festes Patronals igualitàries i responsables
Ajuntament
La Regidoria de Serveis Socials i Polítiques Inclusives ha posat en marxa dos campanyes preventives i de conscienciació per a evitar les violències sexistes i promoure el consum responsable entre els més joves.
L’alcalde de Benicarló, Juanma Cerdá, ha presentat les campanyes de prevenció que ha posat en marxa la Regidoria de Serveis Socials i Polítiques Inclusives amb motiu de les Festes Patronals 2024.
Cerdá, que ha estat acompanyat de la tècnica de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA), Ana Julia Ramos, l’educadora social d’Acció Comunitària, Lledó Ballester, del president de la Coordinadora de Penyes, Pablo Domingo, i el vicepresident de la Comissió de Festes, Carlos Sánchez, ha apostat per «unes Festes responsables, saludables i respectuoses, com sempre» i ha agraït la implicació de la Coordinadora de Penyes i la Comissió de Festes la seua col·laboració en aquestes campanyes que pretenen, segons ha apuntat, «promoure un ambient segur i respectuós i conscienciar la població sobre els
efectes negatius del consum excessiu d’alcohol i les conseqüències negatives de les agressions sexistes».
D’una banda, la campanya ‘Tingues trellat’, per al foment del consum responsable, està adreçada especialment als menors de 18 anys i pretén trencar el mite que el fet de sortir de festa no ha d’estar necessàriament associat al consum d’alcohol i altres substàncies. L’objectiu és clar: protegir i restringir l’accés a l’alcohol als menors de 18 anys.
D’altra banda, la campanya ‘Espai lliure d’agressions’ pretén previndre i actuar davant de les violències sexistes, sexuals i LGTBIfòbiques en els espais festius de Benicarló. En el marc d’aquesta campanya, l’Ajuntament disposarà d’un Punt Violeta que estarà ubicat al recinte de penyes les nits del divendres 23 i dissabte 24 de 1.00 a 4.00 hores.
L’espai comptarà amb dos professionals que intervindran en el cas que alguna persona puga patir cap tipus d’agressió. En el cas que poguera haver cap agressió fora de l’horari d’atenció, hi haurà professionals de referència que també podran donar aquesta primera atenció.
Tota aquesta campanya s’emmarca en el Protocol per a la prevenció i actuació davant les violències sexistes, sexuals i la LGTBIfòbia en espais festius que la Regidoria de Serveis Socials i Polítiques Inclusives va activar ara fa un any per a previndre aquesta classe de violències en els contextos d’oci nocturn i al qual es poden adherir tant les associacions i entitats com les empreses privades.
La Coordinadora de Penyes i la Comissió de Festes s’han sumat a aquestes dos campanyes i han refermat el seu compromís amb «unes Festes segures i responsables».
El món rural, el cor de la nostra província
www.dipcas.es
Festes Patronals
J. Gellida
J. Gellida
Claudia Artigas Albert Reina de les Festes 2024
Claudia té 19 anys i està cursant el grau de Relacions Laborals i Recursos Humans a la Universitat Jaume I de Castelló
Enguany es complirà el seu somni de representar Benicarló i viure les festes des de dins des d’una altra perspectiva, en el que considera una gran responsabilitat i alhora tot un honor i una experiència única com a benicarlanda.
Amb molta il·lusió espera la nit del Certamen, així com la Crida i la Batalla de Confeti. Claudia recorda especialment la cercavila amb els fanalets de meló de moro, quan cada any els seus avis havien preparat durant tota la setmana el fanalet per a les netes, i també la resta de cercaviles de les dames i la visita amb la família al mercat medieval.
Espera viure un any molt especial i inoblidable amb la Cort d’Honor i amb la gent que estima, per tal de gaudir al màxim cada acte i guardar per a sempre un gran record de les Festes Patronals 2024. La reina destaca la gran varietat de la programació i proposaria afegir concerts per als més joves i per als que no poden entrar al recinte de penyes.
Claudia convida els benicarlandos i visitants a sortir al carrer amb responsabilitat per a participar i gaudir de tots els actes amb molt d’ambient fester.
Reina, Dulcinea, Dames i Cavaller
Paula Sotillos García Dulcinea
Paula té 18 anys i estudia Educació Infantil a la Universitat del País Basc (UPV). Viu a Sant Sebastià i sempre ha passat llargues temporades a Benicarló
Li agrada ballar, muntar a cavall i passar temps amb la família i els amics.
El record més gran que té des de menuda de les nostres Festes són el Certamen, les carrosses i quan la família li va decorar un fanalet de meló de moro després d’haver-lo vist a les representants. Espera amb ganes la nit del Certamen i gaudir d’una manera diferent de les festes del poble al qual ha vingut durant 18 anys, cosa que li ha permés conéixer més les nostres tradicions.
Quan va saber del paper de Dulcinea, va veure l’oportunitat de formar part de la Cort d’Honor amb les seues amigues. Paula proposa obrir més les Festes a la gent de fora per a incorporarlos a la cultura i tradicions benicarlandes, i convida sobretot els visitants a viure i conéixer les Festes de Benicarló.
Reina, Dulcinea, Dames i Cavaller
Blanca Zorrilla Marzà
Dama
Blanca té 20 anys i actualment estudia un grau superior d’Electricitat. Representa l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle Benicarló i li agrada passar temps amb la família i els amics
Ser dama infantil el 2014 va ser una experiència inoblidable i volia repetir-la 10 anys després. Des de menuda, els seus pares li han inculcat les tradicions benicarlandes anant a veure les dames, el Certamen, les Entitats, el dia del Patró, la desfilada de carrosses o els focs artificials. L’acte que més espera és la Proclamació, on es convertirà en dama de Festes amb el poble vestit de gala. Espera gaudirles al màxim fent un any inoblidable al costat de la resta de representants. Blanca convida benicarlandos i visitants a gaudir d’una setmana plena de llum, color i alegria per tots els carrers.
Carmen Soriano Borrás
Dama
Carmen té 18 anys i estudia el grau d’Infermeria a la Universitat Rovira i Virgili. És dama popular i li agrada viure noves experiències amb la família i els amics
No es volia perdre aquesta experiència única i inoblidable, que desitja des de menuda quan cada any veia les representants de les Festes. Recorda la Crida com l’inici d’una gran setmana, amb el poble ple de gent. Per això, té moltes ganes de passar-ho bé i passar les tardes amb cosins i amics al cadafal mirant els bous a la mar.
Carmen espera el moment de la Crida per a gaudir-la al màxim i l’acte del Certamen, on amb el nomenament oficial com a representant sentirà que el seu somni per fi s’haurà fet realitat. Vol acabar amb una bonica imatge de la setmana a la seua memòria, sense perdre’s cap acte i formant una gran pinya entre tots els representants.
Convida tothom a gaudir de tots els actes preparats amb il·lusió i amb l’esperança de ser captivadors. Tot i això, considera que cal fomentar la participació en les festes dels joves durant tot el dia.
J. Gellida
Reina, Dulcinea, Dames i Cavaller
Nahikari Serrat Barbero
Dama
Nahikari té 18 anys i estudia un grau superior d’Higiene Bucodental en el MEDAC de Castelló. Representa el Club de Tenis Benicarló, on ha jugat des de menuda
Li agrada escoltar música, anar a la platja i passar temps amb la família i els amics.
Creu que és una oportunitat única per a viure les Festes des d’una altra perspectiva, tot compartint l’experiència amb les seues amigues i gaudint al màxim amb la Comissió de Festes. Espera l’inici de les Festes amb els actes de la Crida i el Certamen, un dia inoblidable.
De xicoteta Nahikari recorda les carrosses amb la Batalla de Confeti. Considera que les Festes tenen molta diversitat d’actes gastronòmics, culturals i socials, i anima tothom a gaudir-les amb família i amics.
Judit Martín Domínguez
Dama
Judit té 18 anys i representa el Centro Aragonés de Benicarló. Estudia el grau superior d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear i li agrada viatjar i passar temps amb la família
Espera especialment la imposició de la banda durant la Proclamació, una il·lusió que compartirà amb les amigues de la infància. Judit recorda com de menuda li agradava molt anar a veure els bous a la mar i la Batalla de Confeti. Amb la intenció de gaudir-les al màxim, invita tothom a participar de forma activa en tots els actes i a viure unes festes molt completes, on afegiria algunes propostes per als joves menors d’edat.
J. Gellida
Irene Piñana Arín
Dama
Irene té 19 anys, estudia el grau de Mestra d’Educació Primària a la Universitat de València i és dama popular. Li agrada la platja, llegir, escoltar música i veure sèries
Espera amb molta il·lusió la nit del Certamen que representa l’inici d’una setmana plena de moments únics i memorables.
Amb això complirà el seu somni des de menuda i creu que podrà viure les festes des d’una perspectiva diferent. Recorda banyar-se a la Crida amb els seus amics i escoltar les xarangues. Espera, a més, fer molta pinya amb la resta de representants.
Proposa involucrar més els joves i fer-los més presents a tots els actes de Festes, fent-los més partícips per a aconseguir mantenir les tradicions. Irene aposta també per una ruta interactiva amb escenificacions, exposicions multimèdia i realitat augmentada per a mostrar la història i tradicions de Benicarló.
Arantxa Gellida Planes
Dama
Arantxa té 19 anys i representa el Grup de Bombos i Tambors del Santíssim Crist de la Mar. Ha finalitzat els estudis de batxillerat i li agradaria estudiar Psicologia
Li agrada molt mirar la mar, llegir, pintar, escoltar música, patinar, fer esport, sortir amb els amics i viatjar per a descobrir cultures i llocs nous.
Enguany es fa realitat el seu somni després d'haver estat dama infantil en 2012. Espera que la nit especial del Certamen cree un record inoblidable i recorda amb molta il·lusió el dia del fanalet, quan a casa gaudien buidant-los i decorant-los per a fer-los més màgics cada any.
En aquesta experiència compartida amb amigues, el seu millor desig és enfortir aquests llaços d'amistat i viure cada moment al màxim. Per a les festes proposa una fira amb els gossets i gatets de les protectores, on interactuar amb ells i compartir moments, per tal de promoure'n l'adopció.
Arantxa destaca la tradició, cultura, alegria i afecte de les nostres Festes, on la música, danses i colors omplin cada racó amb energia contagiosa i on la cultura i tradicions brillen amb tota l'esplendor.
Reina, Dulcinea, Dames i Cavaller
Elia Alberich Ferrer
Dama Infantil
Elia té 9 anys i ha acabat 3r de primària al Col·legi Marni de València. Li agrada molt la música, tocar el piano, cantar a les corals Bovalar i Petiquillo, jugar a bàsquet i a pàdel, la natació i patinar, dibuixar i llegir molts llibres
Li agraden els caps de setmana a Benicarló per poder estar amb la família, jugar al camp i estar amb els animalets. També viatjar i descobrir llocs nous.
Vol ser dama per a viure des de dins una experiència tan divertida. Elia espera la Batalla de Confeti, el fanalet, les actuacions infantils, fer moltes amigues i que els xiquets acudisquen a tots els actes infantils.
Li agradaria que hi haguera més concerts infantils, un concurs de dibuix al carrer i una volta familiar en patins o bicicletes. Desitja passar-ho molt bé i viure una experiència inoblidable durant tot l’any.
J. Gellida
Pablo López Castell
Cavaller Infantil
Pablo té 9 anys i ha estudiat 4t de primària a l’Institut Espanyol Vicente Cañada Blanch de Londres. Li agrada molt viatjar i descobrir llocs nous, jugar al ping-pong, a jocs de taula i a videojocs, i anar a la platja i a la piscina
Creu que ser cavaller serà molt divertit i que coneixerà de ben a prop molts actes als quals no ha anat mai. Està desitjant tirar confeti a tots els benicarlandos i visitants, així com viure la Crida de primera mà des del balcó de l’Ajuntament.
Li agradaria que les Festes duraren una miqueta més i proposa una despertà nocturna, per a voltar amb una xaranga sense passar tanta calor.
Convida tothom a passar-ho genial als concerts, orquestres, confeti, Crida i melonet de moro. Això sí, ens recorda que no ens oblidem de dormir per a viure cada dia descansats i amb intensitat.
Reina, Dulcinea, Dames i Cavaller
Bianca Galán Bayarri
Dama Infantil
Bianca té 9 anys, ha estudiat 3r de primària al CEIP Marqués de Benicarló. Fa hípica, cant, ballet clàssic i dansa espanyola. Li agrada molt ballar i cantar
L’any passat va veure que dametes i cavallers s’ho passaven molt bé i va dir als seus pares que volia ser dama infantil.
Espera l’acte de Proclamació on li posaran la banda, així com gaudir molt i que xiquets i xiquetes s’ho passen molt bé, amb molta alegria. Li agradaria molt que hi haguera un acte amb jocs d’aigua per als més menuts.
Valentina
Martínez Herrera
Dama Infantil
Valentina té 9 anys i ha estudiat 3r de primària al CEIP Ángel Esteban. Li agrada molt patinar amb patins en línia, nadar a la piscina i caminar per la muntanya
Va acceptar amb molta il·lusió la proposta de ser dama i viure les Festes des de dins. Espera l’acte oficial del Certamen alhora que reconeix que el fanalet de meló també és molt especial per a ella.
Enguany espera poder gaudir molt les Festes, fer nous amics i amigues i guardar un gran record per a sempre. Valentina convida tothom a venir i gaudir de tots els actes, i us recorda que us acollirem amb els braços ben oberts.
J. Gellida
AQUELL CARRER AMPLE DE FA MÉS DE CINQUANTA ANYS
PROEMI
El present material abasta un recull de 21 articles que sota el títol comú “Aquell carrer Ample de mitjan segle XX”, [“Aquell carrer Ample de Benicarló de fa més de mig segle”] foren publicats entre l’any 2016 i 2024 a la revista 7 Dies de la nostra localitat, a excepció del primer en què l’edició fou compartida a la mateixa revista conjuntament amb el desaparegut setmanari benicarlando el Dissabte.
Encapçala el recull un primer article de 2016 signat per ma mare i jo mateix que ofereix una breu panoràmica general del carrer Ample i de la seua gent de les primeres dècades de la segona meitat del segle XX, fruit, sobretot, de les converses que teníem en els darrers anys de la seua vida. Els altres vint articles van anar bastint-se gràcies a les interessants aportacions vivencials de veïnes i veïns del carrer Ample d’aquells anys, algunes i alguns del qual ens han deixat darrerament.
Tot i que a priori puga semblar que es tracta d’un període tancat en l’espai i en el temps, no és ben bé així, ja que el lector s’adonarà que es fan prospeccions cronològiques i espaials volgudament contrastades que fan contribucions addicionals a la historia local des de la perspectiva veïnal de la memòria col·lectiva.
Marcel·lí Piñana Edo
La tradició oral i la memòria col·lectiva formen part del nostre patrimoni immaterial que avui dia és reconeguda pels historiadors com una font més per a la reconstrucció del passat. De fet, els testimonis orals s’han convertit en una eina veritablement important, de vegades l’única, que ens queda de la història específicament contemporània. És una altra forma de transmissió del coneixement i de l’experiència que permet adreçar-nos d’una altra manera als fets històrics sota el punt de vista de les persones que, d’una manera o altra, ho van viure. Una font especial a tenir en compte amb l’inevitable risc que implica la desaparició de persones anònimes que, des dels seus àmbits familiars, socials o professionals, podien fer aportacions per al coneixement de la nostra història.
I, evidentment, aquesta absència de determinats personatges ens ha impossibilitat d’endinsar-nos una mica més en el passat veïnal del carrer Ample en un context històric complex, d’enormes transformacions socioeconòmiques i de canvi. D’exemples hipotètics no en falten, començant pel meu pare que ens va deixar prematurament durant la tardor de l’any 1985. O, els recordats, ja llunyans en el comiat, Jaume Compte, Juan Lores, Paco Ferrer, Virginia Masip, Rosita Clausell, María Romero, Miguel Villanueva, Bertomeu Ràmia, Angelita Martí. José Soto, Vicent Martínez, José María Roca, Conxa Bou, Carme i Teresa Piñana, Juan Bautista Esteller... Vagin per endavant casos lamentablement oblidats amb les respectives reflexions que apuntem:
-Què ens haguera pogut explicar lo tio Agustí Bel Machordom del núm. 4 del carrer, que, com tants benicarlandos, va emigrar a l’Argentina? I de quan va ser pres per la policia espanyola a Barcelona, a la tornada de Buenos Aires, i sense baixar del vaixell? Era l’any 1918. Sabem per la família que va ser condemnat a quatre anys de presó, al penal de Ceuta, -en foren tres, per bona conducta-, i tot per no presentar-se a les autoritats quan havia de complir amb el servei militar de l’època.
-O què ens diria Roseta Lluch Fibla “de ca Figueroles” nascuda a Benicarló l’any 1922 de les raons i experiències del seu pare, Manuel Lluch Roig, boter de professió, i de la seua mare, Vicenta Rosa Fibla Sanjuan, quan van emigrar a Buenos Aires a la recerca d’una vida millor on naixeria el seu germà Manuel Joaquín Enrique [1914]?
-I del tio Blai Arnau Masip, el famós cafeter del Gran Cafè Ruiz, del carrer Sant Joan enfront del carrer Ample, durant aquells convulsos anys trenta? -Que ens podria dir d’allò que s’anava coent a l’interior de la primera planta d’aquell immoble? I, sobretot, què relataria d’aquell megacentre d’esbarjo dels baixos que comunicava amb el llavors Cine-Teatre dels carrers Roser i Sant Sebastià? Tot l’immoble en aquells anys era propietat de la família Ruiz.
-I, de la recordada, ja molt gran a ulls infantils, Sra. Elvira, coneguda popularment com la del “Músic”, on a casa seua del núm. 3 es tramitaven els papers per a poder emigrar a Buenos Aires? I és que era el pare d’aquesta senyora qui gestionava documentació per als benicarlandos que aspiraven a viatjar a l’Argentina a la recerca de treball i millor vida en aquell Benicarló finisecular i de crisi econòmica de començament del segle XX. Vicentica Bel Carda, la filla del tio Agustí Bel Machordom i de la tia Teresa Carda Redorat, l’Espardenyera, resident al núm. 4, que residia just enfront, relatava al signant d’aquest text que, abans de l’adquisició i la posterior restauració de la casa del núm. 3 per part del Sr Paco Ferrer Lluch, a l’any 1958, encara podia contemplar-se a les parets de la planta baixa quadres grans de vaixells transatlàntics que varen decorar les parets de la sala fins que l’immoble fou restaurat pels nous propietaris, la família Ferrer-Cardona.
I, altres...
D’aquell carrer Ample, hi afegim que la majoria dels habitants eren originaris de Benicarló, però n’existien de naturalesa geogràfica propera, Càlig, Peníscola, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Ulldecona i, ja al tombant de la dècada dels seixanta al setanta, arribava una família de Cantavieja, [Terol].
Tot i la informació multidisciplinària que pot extraure’s del contingut de les diferents visions exposades per procurar entendre el passat des del present, nosaltres voldríem centrar l’èmfasi en els extraordinaris valors veïnals dimanants del dia a dia de la gent del carrer Ample, com tants altres carrers del poble d’aquelles dècades del segle XX.
AGRAÏMENTS
Vull expressar el meu agraïment personal a aquelles persones que, des del seu record veïnal, estudiantil i/o laboral, han contribuït a la confecció d’aquestes breus narracions:
Carme Edo
Margarida Centelles
Maria del Carme Eroles
Tomàs Prats
Ramon Àvila
Vicenta i Teresa Bel
Manuel Royo
José Luis i Conchín Gaya
María Amparo Borràs
Vicenta Llorach
Concepció Domènech
Javier i Elena Domènech
Maria Teresa i Jesús Gellida
Maria del Carme Gellida
Cristòbal Castán
Joana Llorach
José Luis Valle
Angeleta Badí
Vicent C. Piñana
Vicenta Forés
Lluís Boix
Jesús Molina
Joan Baptista Foix
Joan Ferré
María Teresa Sanz
I, destacar l’important ajut prestat pel personal administratiu dels Jutjats de Pau de Benicarló i de la veïna població de Càlig.
VISIONS DEL CARRER AMPLE
[I] Revista núm. 584
-EL CARRER AMPLE, UNA MIRADA DES DE LA DISTÀNCIA DEL TEMPS
[IV] Núm. 815
-EL TALLER DE REPARACIONS DE BICICLETES DE TOMÀS PRATS
[V] Núm. 827
-LA SENYORA CARME ÀVILA BALLESTER, LA TIA CARMETA DE MOSSÚ, LA CASTANYERA DEL CARRER AMPLE
[VI, primera part] Núm. 833
-L’ESPARDENYERIA DE
[VII, segona part] Núm. 834
-L’ESPARDENYERIA DE TERESA
[VIII] Núm. 843
-LA SINGLADURA FAMILIAR DE MARIANETA L’HEREU. DE LA CARNISSERIA DEL CAMÍ LA MAR A L’ADROGUERIA DEL CARRER AMPLE
TERESA CARDA (I)
CARDA (II)
[IX] Núm. 850
-L’ANTIGA PASTISSERIA VIRGÍNIA
[X] Núm. 858
-LA TENDA DE QUEVIURES D’ANTÒNIA CUETO
[XI] Núm. 866
-EL CARRER AMPLE I LES FESTES CENTENÀRIES DEL SANT CRIST DE LA MAR (1650-1950)
[XII] Núm. 874
-EL BAGATGE TESTIMONIAL DE VICENTA LLORACH
[XIII] Núm. 880
-LES CAMILLÈRIES, La presència centenària al carrer Ample
[XIV] Núm. 888
-L’ANTIGA CAPELLETA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DEL CARRER AMPLE I LES CAPELLETES DE VISITA DOMICILIÀRIA. Dos exemples de religiositat popular
[XV] Núm. 899
-LA MORT DE PASCUAL LLOPIS, UN MISTERI FOSC NO RESOLT
[XVI] Núm. 907
-JOANA CASALS SOLÉ, ROSITA, LA COMARE [1906-1990]
[XVII] Núm. 916
-MANUEL LLUCH FIBLA, UNA VIDA ENTRE DOS CAMINS OPOSATS
[XVIII] Núm.924
-DE LA PRIMERA PAVIMENTACIÓ DEL CARRER AMPLE. Conversa amb José Luis Valle Bou
[XIX] Núm. 936
-DEL GRAN CAFÈ RUIZ AL CAFÈ DE PAU
[XX] Núm. 944
-EL “CLUB DELS TRETZE”, UNA ASSOCIACIÓ D’ESBARJO DE POSTGUERRA
[XXI] Núm. 957
-LA TRADICIÓ ESCOLAR DE SANT NICOLAU A BENICARLÓ, UNA MIRADA A LES ACABALLES DELS ANYS CINQUANTA DEL SEGLE XX (I)
[XXII] Núm. 958
-LA TRADICIÓ ESCOLAR DE SANT NICOLAU BENICARLÓ, UNA MIRADA A LES ACABALLES DELS ANYS CINQUANTA DEL SEGLE XX (II)
[XXIII] Núm. 985
-LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT DE BENICARLÓ I EL PROTAGONISME DEL LOERO PACO MARZAL “LLORENÇ” ALS INICIS DELS ANYS SEIXANTA.
AQUELL CARRER
AMPLE DE FA MÉS DE CINQUANTA
ANYS
ERRATES
Al núm. 12, en “El bagatge testimonial de Vicente Llorach”, el segon cognom de la protagonista titular és Forés.
Al núm. 17, “En Manuel Lluch Fibla, una vida entre dos camins oposats”, l’any de naixença és 1914.
Con mi amigo Joaquín Fuster, vecino de la cercana población de Cervera del Maestre, ya habíamos hablado varias veces de quedar a desayunar en dicha población e ir a ver el Molí del l’Oli.
Así que después de varias veces de querer conseguirlo, al final pudimos realizar nuestro objetivo. Para tal fin me desplacé a dicha villa en la cual destaca a lo lejos sus imponentes murallas de lo que antaño fue un impresionante castillo, ya que el interior lo están restaurando, por la noche con sus luces es espectacular.
Después de un buen desayuno en el bar Casa Mati, nos dirigimos al Centro de Interpretación “Molí de L‘Oli”, que además es la oficina de Tourist Info y dista a unos dos km de la población en dirección a la vecina población de Cálig. Nos atendió el señor Alex Segarra Monzó, uno de los mantenedores del espectacular edificio. El conjunto arquitectónico se compone de dos edificios, una torre o casa agrícola, inicio del conjunto, y el molino propiamente dicho. La torre o casa es de planta cuadrangular, consta de tres plantas y es de propiedad particular. El Centro es un antiguo molino de aceite situado al lado de la Rambla de Cervera, este edificio se construyó entre los siglos XV-XVI, que funcionó como monopolio señorial del aceite hasta los años 20 del pasado siglo. Antiguamente el edificio original era una posada que consta del siglo XIII y que comunicaba la fortificación costera de Peñíscola con el Castillo de Morella.
En la planta baja en la entrada del edificio:
- Tiene la sala de la molienda que contaba con dos molinos, donde está ubicada la oficina de Tourist Info, en ella está la tienda de productos, se puede adquirir gran variedad de AOVE de diferentes productores procedentes de la Cooperativa y de privados, desde las variedades autóctonas como la Farga, Cuquello, Canetera o Morrut, hasta foráneas como la Arbequina, Serrana, Villalonga o Picual, a parte de los característicos aceites milenarios del Maestrat. También hay artículos en talla de madera de olivo, libros, cosmética a base de aceite de oliva, etc.
- Hay una sala de audiovisual donde se proyecta un documental que nos introduce a la antigua labor del campesino sobre el olivo y fotografías del siglo pasado de Cervera que vimos y que el señor Alex nos comentaba como información por una parte y por otra como testigo por haberlo vivido junto con sus abuelos por sus explicaciones, fue una ilustración detallada y amena de todo lo que vimos y que nos agradó muchísimo. Cabe destacar que mi amigo Joaquín Fuster, es uno de los protagonistas del vídeo, junto con otros de sus paisanos.
- La gran sala de prensas o de “ginys”, es de planta rectangular dividida en dos partes mediante dos arcos rebajados de sillería sobre pilares de mampostería, en esta nave se encuentran las dos prensas, una de ellas que se conserva en buen estado es una pieza única y exclusiva; se trata de una
antigua prensa de madera, llamada tradicionalmente "de viga y quintal", está compuesta por cuatro grandes vigas de madera ensambladas entre sí, mediante unas largas varilla de hierro de 20 mm de diámetro que forman una sola columna de 12 metros de largo y 4.000 kg de peso, construida en el año 1.606 junto con sus grandes torres de contrapeso, tal como atestigua la inscripción grabada en la madera. Consta de las siguientes partes y materiales: Tuera, Husillo, Bigarras, Quintal, Viga, Guiadera, Lavija, Regaifa, Cargo, Marrano, Trabones, Vírgenes, Torre de contrapeso, Capilla y Pila. Es posiblemente una de las prensas más grandes y más antiguas que se conservan en toda España. Para entender el funcionamiento de dicha máquina, en el final de la visita, se proyecta un vídeo informativo de 4 minutos de duración, donde se puede apreciar el proceso del prensado en vivo, siendo Alex y su compañero Dani, los protagonistas de la película.
- El departamento o sala de las tinajas donde se guardaba el “tesoro” o oro líquido como es el aceite.
- Las cuadras, para guardar a los animales para varios menesteres.
- En la parte de afuera posee una noria.
En la planta alta tiene
- La sala para los usos del aceite.
- Oleicultura.
- Pasarela sobre la sala de prensas.
- Dos departamentos de secaderos.
Según este ingenio ideado por la antigua civilización romana se muestran todas las fases de la producción ancestral del aceite, desde el secado de la aceituna en las terrazas, pasando por la moltura en la Sala de las Muelas, la extracción del aceite en la Sala de las Prensas y la depuración del líquido dorado en la Sala de las Tinajas. El uso que se hace actualmente del aceite de oliva, es casi alimentario, no obstante, en la antigüedad se hacía servir como medicamento, detergente o jabón, combustible, conservante y base de perfume.
El molino fue rehabilitado en la segunda mitad de los años 80 del siglo XX y fue donado en 1.985 por el Sr. Manuel Segarra Sorlí al pueblo de Cervera del Maestre. Fue declarado BIC en el año 2007. La charla fue muy didáctica, muy amena y muy informativa, disfrutamos mucho de todo lo que nos explicó y nos enseñó el señor Alex Segarra Monzó, recomiendo la visita al Centro de Interpretación “Molí de L‘Oli”, porque van a disfrutar.
Este edificio alberga la colección museográfica permanente del Centro de Interpretación Molino del Aceite. Los objetos que se presentan en el CIMO forman parte de la vida cotidiana del agricultor en sus trabajos de cultivo, poda, recolección (etc.) de los olivos, y las herramientas y utensilios utilizados en el molino, desde la extracción del aceite hasta su envasado. Todas estas herramientas y utensilios, han sido donados por los habitantes de la población. Nos despedimos con un hasta la próxima visita con el señor Alex, y nos volvimos al casco urbano de la población de Cervera del Maestre, donde tomamos un refresco y comentando todo lo que habíamos vivido y que como es natural, me gustó mucho y me dejó impresionado. Otro feliz día pasado con mi buen amigo Joaquín, “Joaquinet” para los aldeanos y que me ha dejado un buen recuerdo y a la vez, he aprendido mucho.
Jaume Rolíndez
Josep M. Diago Betí, Teniente Gran Maestre y Comendador Templario de las poblaciones de Sant Mateu y de Montesa, or la Orden de los Caballeros Templarios del Reino de Valencia.
Hipocresía climática en contra de los agricultores europeos
Cada vez surgen más expertos, desde distintos puntos de Europa, que defienden con argumentos objetivos el clamor de los agricultores y ganaderos frente a unos acuerdos comerciales con países terceros que nos expulsan de nuestros campos. Ya hemos hablado alguna vez de ‘La venganza del campo’ de Manuel Pimentel o de ‘La guerra silenciosa contra la agricultura’ de Richard J. Schenk. Ahora el italiano Thomas Fazi, investigador del Mathias Corvinus Collegium (MCC) de Bruselas, ha redactado un exhaustivo informe, titulado ‘Reclamar la soberanía alimentaria: un enfoque alternativo del comercio y la agricultura’, que disecciona un sistema “amañado” y de una “hipocresía climática” en contra de los productores y consumidores europeos.
La “paradoja de la UE”, afirma Fazi, es que tenemos un sector agrario próspero, con una producción superior a 500.000 millones de euros al año y con una renta agraria al alza, pero, a pesar de los datos macroeconómicos, cada día cierran 800 explotaciones familiares. No hay más que ver las cifras oficiales en la Comunitat Valenciana: más de 173.000 hectáreas abandonadas, una de cada cinco dejada de cultivar, una edad media de 64,5 años y una falta dramática de relevo generacional.
Fazi hace hincapié en que “la UE tiene el mayor régimen de libre comercio del mundo”, con 42 acuerdos que abarcan 74 países socios. Esta red se ha ampliado en la última década mediante la entrada en vigor de los tratados con Colombia y Perú (2013), Ecuador (2017), Canadá (2017), Japón (2019) o Vietnam (2020) y actualmente se están negociando más con La India, Australia o Mercosur. El experto constata que estos acuerdos “benefician a las grandes corporaciones agroalimentarias a expensas de los pequeños agricultores”, su proceso de negociación “carece de transparencia y escrutinio democrático” y desde el punto de vista medioambiental “prácticamente no existe ninguna evaluación oficial del impacto en las emisiones de CO2”.
Efectivamente, a pesar de las draconianas exigencias que Bruselas impone a los agricultores y ganaderos europeos bajo el pretexto psuedoecologista, al mismo tiempo firma tratados comerciales que “sólo conducen a un aumento de las emisiones y de las importaciones agrarias procedentes de países con normas medioambientales menos estrictas”. La contaminación que la UE pretende erradicar en suelo europeo “simplemente se exportaría a terceros países que nos suministrarían los alimentos que dejaríamos de producir”, por no hablar de lo que contamina el transporte de ultramar: “Es difícil imaginar una política más hipócrita y directamente suicida”, concluye Fazi.
Porque esa es la segunda parte, estamos perdiendo autosuficiencia alimentaria. La UE ya depende de las importaciones para el equivalente al 11% de las calorías y el 26% de las proteínas que consumimos. También dependemos en gran medida de insumos clave para la producción de alimentos, sobre todo los fertilizantes. Maíz, proteaginosas, aceites vegetales, azúcar o determinadas frutas y hortalizas son algunos de los productos para los que la UE depende cada vez más de lo que viene de fuera.
Tal como proclamó el propio Parlamento Europeo, “los retos geopolíticos actuales demuestran que la seguridad alimentaria no es un logro permanente” y que una dependencia excesiva de las importaciones “expone a los ciudadanos a la volatilidad de los mercados mundiales”. Por ello, Fazi nos da la razón al subrayar que si potenciamos la producción europea y si importamos sólo cuando haga falta, saldremos ganando los agricultores, los consumidores y el medioambiente.
Cristóbal Aguado Laza, Presidente de AVA-ASAJA Asociación Valenciana de Agricultores de Valencia
LA UNIÓ denuncia que enguany es dupliquen les intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties
Molt preocupants són els casos de Falsa Arna o Taca Negra, plagues letals i no presents encara en la citricultura europea
La Comissió Europea hauria de prendre mesures urgents en aquells països que no poden complir les garanties sanitàries
9 d’agost de 2024.- Les dades d'intercepcions de cítrics importats a la Unió Europea amb plagues o malalties lluny de frenar-se segueixen a l'alça i enguany suposen ja més del doble que per aquestes mateixes dates de l’any passat. Segons les dades recaptades per LA UNIÓ, de les 64 intercepcions de gener a juliol de 2023, hem passat a les 122 d'aquest 2024, és a dir 58 més.
Si comparem mes a mes de 2024 les xifres també són superiors. Al juliol d'enguany va haver-hi 33 intercepcions, un total de 6 més que al juny. De les intercepcions de l'últim mes comptabilitzat destaquen les 15 del Brasil i les 11 de Sud-àfrica que pràcticament monopolitzen el global.
Ressaltar de nou la presència de diversos casos de Falsa Arna (Thaumatotibia leucotreta), Taca Negra (Phyllosticta citricarpa), Cancro dels Cítrics (Xanthomonas) o Sarna dels Cítrics (Elsinoe), plagues letals i no presents en la citricultura europea, cosa que significa que alguns països segueixen sense oferir les garanties sanitàries necessàries en els seus enviaments.
Segons el parer de LA UNIÓ, les autoritats de la Unió Europea han d'incrementar la pressió inspectora en tots aquells països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària dels seus enviaments, com és el cas de Turquia, Egipte, Sud-àfrica, Zimbaue, Botswana o Swazilàndia i alguns països de Sud-amèrica com l'Argentina, el Brasil o Colòmbia, fonamentalment.
D'una anàlisi de les intercepcions, LA UNIÓ ressalta la preocupació per la Taca Negra amb un augment dels casos al juliol sobre juny. Es tracta a més dels primers enviaments de la nova campanya d'importació procedent de l'hemisferi sud, de països com l'Argentina, el Brasil, Sudàfrica i altres països africans. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, reitera que “les dades d'intercepcions són escandaloses, de suficient gravetat perquè les autoritats comunitàries reflexionen seriosament, perquè països com Sud-àfrica, el Brasil o l'Argentina continuen sense oferir les garanties sanitàries per a realitzar enviaments de cítrics de zones lliures d'eixes malalties. No comprenc el que ha de passar més perquè la Comissió Europea adopte mesures urgents”.
Cada entrada d'una plaga és una ruïna per a la nostra citricultura. En aquest sentit, la Comunitat Valenciana ha fet oficial recentment, després dels avisos d'aquesta organització agrària per a efectuar les prospeccions, la presència de la plaga de quarantena Trips sud-africà (Scirtothrips aurantii Faure) en els cultius de cítrics, caqui i magraner i ha adoptat mesures urgents per a la seua erradicació i control.
El secretari general de LA UNIÓ recalca que “la introducció d'una nova plaga en el nostre territori costa milers d'euros al sector i a les Administracions per al seu control, ja estem combatent moltes plagues, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem aquest nou trips importat o les que puguen anar entrant”.
Paral·lelament al problema de les plagues ens trobem amb la competència deslleial per la falta de reciprocitat en matèria fitosanitària. Carles Peris indica que “cal prohibir l'entrada de tots aquells productes importats que no complisquen amb els compromisos del pacte verd europeu en la seua estratègia fitosanitària. Cal competir en igualtat de condicions i no com fins ara. No podem fomentar les importacions mentre els nostres cítrics a vegades es podreixen en els arbres”.
La Unió Llauradora
Manuel Ferrer
I FestMúsica Benicarl(ó)rgue: éxito rotundo
Desde Benicarló para el mundo: Diálogos Sonoros con el Mundo y las Artes
Tres días de ensueño, 1,2 y 3 de agosto del 2024 en el 1er festival musical cuyo protagonista ha sido el órgano que en su historia no había visto tanta afluencia de público en sus festivales. Tantos asistentes como tubos tiene el órgano. Ha sido una historia en la que han convivido intensamente muchos, muchos colaboradores. Incluso cuando no aparecía el dinero, algunos de sus artistas ya habían dicho a la directora María Teresa que lo harían igual. Se trataba de iniciar lo que perduraría ya en años futuros. Había que comenzar con la perspectiva de futuro. La relación entre todos los artistas, entre todos quienes fraguaban este nacimiento era determinación a nacer para vivir en este mundo maravilloso de las artes propiciado por el órgano. Ha nacido en espíritu y al modo de familia: colaboración entregando cada uno lo suyo, lo íntimo, lo profundo y sin trabas a todo los demás. Decía la directora: Deseamos que el Diálogo Sonoro con el Mundo y las Artes que nos propone el I Festival de Música Benicarl(ó)rgue sea un lugar de encuentros: de encuentro con la cultura, la música y nuestro patrimonio organístico; de encuentro con nuestros artistas locales y los de referencia internacional; de encuentro de los benicarlandos con quienes nos visitan.
El proyecto ha nacido con futuro y con ansias de inscribirse ya en el acervo cultural de Benicarló. El organista Bruno hasta ha estado los tres días a pie de cañón fortificando el bello aire de familia numerosa. Ese aire que se ha visto aflorar entre los organista Bruno-Esther-Ignace, entre los declamadores y cantores y músicos Josvi ,Josi, Mara, Blanca, OpenBRASS ; entre el Arpa de Mar; los metales de Nacho; entre los papeles de la imprenta Castell; lonas de propaganda y folletos diseñada por Pilar; entre el alcalde Juanma y los concejales María Teresa y Carlos; entre los asesores Antonio y Miguel Ángel; entre la Parroquia con la disponibilidad incondicional de Mosén Carlos; entre los Logan de Canal 56, Juanvi con su trabajo notarial de todo lo que pasa en la ciudad en su Diari del Maestrat, en las entrevista de radio Benicarló, Javier en su El Mundo, pantallas, cableados…; y un público entusiasta que ha disfrutado y apoyado la continuidad del festival. Descubrir ese entramado sensible y real que perfila un rosetón espléndido de catedral gótica ha sido una labor graciosa e interesante al intuir y contemplar qué es lo que ha pasado. No había contratados, sino colaboradores gustosos. Como en Fuenteovejuna, todos a una y al completo. Oías los preparativos y veías ilusión y amplios deseos de que el órgano de los más de mil tubos estuviera tieso, firme, hermoso y sonoro. Todo se ha realizado al compás de la armonía múltiple, estridente, confiada, atacante, insinuante del órgano en la búsqueda del mundo fascinante de lo intangible por medio del Arte. Se han aliado con fuerza esplendente órgano y poesía, Arpa, metales brillantes, coros y público para dar gloria a Dios (soli Deo gloria) tal como rezaba esa firma de J.S. Bach cuando completaba cada una de sus partituras. Este Ier festival de música Benicarl(ó)rgue ha nacido con su más allá, tal como se expresa en el verso del poeta Salinas, tú eres tu propio más allá. Como dice la directora del festival ha sido un tiempo de contemplación sonora a través del cual se puede acceder a un mundo repleto de intangibles. Y en ese más allá se encuentra ya la preparación del IIº festival. Ha nacido con la fuerza intangible que regala el mundo del Espíritu.
La Directora del Festival, María-Teresa Ferrer Ballester, da las gracias de corazón a todos quienes han hecho posible el Festival:
Gracias al Ayuntamiento de Benicarló: por su sensibilidad y entusiasmo al apostar por este producto cultural y hacerlo posible.
Gracias al párroco de la Iglesia de San Bartolomé, Mosen Carlos: por su disponibilidad, su magnanimidad y cuidar con tanto esmero a todos y cada uno de los artistas invitados. Por supuesto, gracias también por cuidar del órgano, protagonista del Festival.
Gracias al Instituto Musicológico Panhispánico por el soporte en el diseño y organización del I FestMúsica Benicarl(ó)rgue.
Gracias a todos y cada uno de los artistas por sus extraordinarias interpretaciones: su sensibilidad y musicalidad ha sido clave para lograr un Festival de calidad. También a Pilar Anglés por la exquisita ilustración de la imagen del Festival.
Gracias a los colaboradores -Castell Impresores, Caixa Benicarló y Parador de Benicarló- por creer en nosotros.
Y siempre, gracias al exquisito (y numerosísimo) Público que a lo largo de estos tres memorables días ha contribuido y enriquecido este nuestro Diálogo Sonoro con el Mundo y las Artes.
Los ensayos del festival, eran transportes sensibles que engrandecían, ensanchaban y calmaban el mundo de las preocupaciones que nos rodean. Una de las asistentes manifestaba: pero chiquet, aquella trompeta nos elevaba hacia arriba, nos transportaba. Y añadía jocosamente: a ver si san Bartolomé se baja para poner un poco de paz. Y terminaba: Muchas gracias por este regalo que habéis preparado para Benicarló. Y que se siga realizando.
Y uno de los organistas, entusiasmado, decía no voy a participar jamás en otros festivales si no encuentro una pequeña parte de la base del entusiasmo familiar que he encontrado en estos días. Y añadíamos: pues todo comenzó desde el cero y a medida que se entregaban papeles, visitas, como por magia, todos comenzaban a manifestar la fuerza de un nacimiento esperado. Contradicción que aparecía, más amor y deseo de convicción que aquello era realizable. Y ver el desarrollo de esta génesis resulta muy consolador. A todos se les pegaba la ilusión que emanaba de la directora que decía: no concibo el festival sin la Iglesia llena. Así es la vida, no hay nada más valioso que poner amor donde no lo hay. Éste es pegadizo y multiplicador.
El órgano recibió un cuidado especial. Era un gozo ver al técnico subir y bajar desde la sala del órgano hasta el teclado del órgano para afinar el sonido tecla por tecla. El órgano por dentro es un mundo intrigante que a los no entendidos asusta y que ha sido muy pedagógico mostrarlo a los jóvenes. El mundo del arte siempre entra por la ventana de los sentidos.
El grupo de OpenBRASS es familiar. Su padre me contaba que los tres hijos han seguido el camino musical de sus padres. La música, como leemos en tantos romances de la literatura, es capaz de amansar las fieras. Y uno de los hijos se entrena en la competición del Decatlón. Música y deporte buenos aliados para el crecimiento integral de la persona. Ese espíritu familiar que observamos en todos les llevó a comenzar el tercer concierto desde lo alto del campanario. ¡Pues allá arriba que se subieron! Cuando se hacen con garbo las cosas cada problema encuentra su solución gustosa. Claro, quienes estaban dentro del templo no salieron, no sea que perdieran su sitio reservado. Había gente que llegaban con más de una hora de antelación. De paso gozaban de la maravilla de la santa Misa.
Y no digamos la fuerza que tiene para los chavales poder convivir con los artistas unas horas. La educación es lanzadera en estas circunstancias. Una madre, entusiasmada me decía en el mercado: y me acompañó mi hija (adolescente) que le gustó. El órgano, con esta convivencia que tuvo con el Arpa, los metales, la poesía, el coro y el pueblo se ha ganado adeptos. El mundo del arte se conquista mostrando este tipo de conciertos.
El órgano con su majestuosidad ha enderezado el rumbo de tantas y tantas obras que han sabido participar en ese deseo de entonar y enriquecer y acompañar ese aire de familia que tanto agrada a la humanidad. Las cosas buenas, de por sí, tienen mucha fuerza atractiva. Y el órgano, como todos nosotros, también tiene necesidad de una ITV profunda para poder acompañarnos gustoso y gozoso durante el tiempo de la tierra. Se ha comportado como una persona sana y paternal.
El festival, decididamente, ha sido un encuentro entre personas, un encuentro libre, hermoso y fecundo. Gracias por el regalo a muestra ciudad de Benicarló.
Club Atletisme Baix Maestrat
Club Atletisme Baix Maestrat
Cap de setmana d’estiu, de calor i de competicions dels atletes CABM.
Vam tenir participació dissabte a la Volta a les 4 Moles, a Forcall, amb Josep Coscollano, participant a la Marxa curta de 10km-2 moles.
També a la Volta a les Fonts d’Eslida, de 15km+650, amb Eloy Ripollés.
Dissabte a les 7 de la tarde, a Mas de Barberans, cursa de l'Airosa, en un recorregut exigent de 21km+1400. Va participar Pablo López-4t classificat.
Diumenge a la Cursa Morabetí, a Sant Mateu, de 4’6km vam tenir el gruix de representació. José Ramón Sánchez va aconseguir la 1a posició en màster 50 i Rosa Gilabert 2a posició en la mateixa categoria. En categoria màster 35, Rafa Sanjuan-2a posició. També van participar Carlos Garcia, Aroa Esteban, Miquel Coll i Jesús Flores.
En categories de base, bona participació en les diferents curses.
-Pollets: 3r Xavi Cifre. També va participar Thiago López.
-Iniciació: Alba Delshorts, Oliver López i Martí Sanjuan.
-Benjamí: 1a Alba Remolina i 1r Ferran Sanjuan. També va participar Miquel Coll.
-Aleví: 1a Joana Grañana, 2a Abril Grañana i 3a Laia Delshorts, 1r Dario Abasolo. Van participar Celia Moya, Valèria Maura i Lluc Coll.
-Infantil: 2n Pau Simó i participació de Carolina Yáñez.
-Cadet: 1a Neus Castellet i 3r Eric Remolina. Lucas Galicia-1r classificat en categoria benjamí a la cursa de La Puebla de Hijar (Teruel).
...i entrenaments conjunts al caloret i avituallament en les paletilles aconseguides a les curses.
La Diputació de Castelló aferma la seua aposta pel foment de l'esport amb la injecció de 2,1 milions
d'euros a esportistes i clubs esportius de la província
Diputació de Castelló
El Servei d'Esports de la institució provincial resol la seua convocatòria de subvencions a clubs esportius, a esportistes de la província de Castelló amb resultats oficials d'àmbit autonòmic, nacional i intencional i a esportistes castellonencs amb competicions oficials fora d'Espanya, dotades amb 2.159.364 euros
La presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, enalteix l'aposta del Govern Provincial per l'esport i posa en valor aquestes subvencions. “Aquestes ajudes són necessàries per a continuar impulsant l'activitat esportiva i ajudar els nostres esportistes a aconseguir les seues metes”, assenyala
Castelló, 10 d’agost de 2024. La Diputació Provincial de Castelló aferma la seua aposta pel foment de l'esport amb la injecció de 2,1 milions d'euros a esportistes i clubs esportius per a la realització d'activitats fisicoesportives i impulsar la província com Castelló Escenari Esportiu.
“Un dels grans objectius de l'equip de Govern Provincial és promocionar la província de Castelló com a territori idoni per a la realització d'esdeveniments esportius durant tot l'any i fer-lo de la mà dels nostres clubs i esportistes, els veritables herois de l'esport castellonenc”, ha ressaltat la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina.
Per això, “resulta fonamental fer costat als clubs esportius perquè l'activitat esportiva no pare a la província durant els 365 dies de l'any i fomentar la promoció de l'esport i l'activitat física en els 135 municipis de Castelló”.
Així doncs, en el marc del Pla Estratègic de Subvencions de la Diputació de Castelló, el Servei d'Esports ha resolt la seua convocatòria de subvencions a clubs esportius, a esportistes de la província de Castelló amb resultats oficials d'àmbit autonòmic, nacional i internacional i a esportistes castellonencs amb competicions oficials fora d'Espanya per a la realització d'activitats esportives, que ha finalitzat amb la recepció de 422 sol·licituds, de les quals 336 han sigut acceptades després de la seua valoració.
“Amb aquestes ajudes, complim amb la paraula donada i demostrem, de nou, ser una Diputació àgil i resolutiva”, ha assenyalat la presidenta, qui ha continuat dient que “aquestes subvencions es destinaran a finançar les activitats derivades dels entrenaments i les competicions dels clubs i esportistes”.
Per a la presidenta, aquest tipus d'ajudes són “necessàries per a continuar impulsant la pràctica esportiva a través dels nostres clubs i ajudar els nostres esportistes a aconseguir les seues metes”. “Pretenem secundar, reconéixer i posar en valor el treball que realitzen cada dia els esportistes castellonencs i la projecció que fan de la nostra terra, ells són els que eleven el nivell de Castelló i el converteixen en el bressol de grans professionals de l'esport”, ha enaltit la dirigent provincial.
Així, d'una banda, la Diputació de Castelló ha destinat 69.149,12 euros a esportistes de la província que participen en competicions esportives fora d'Espanya. Un total de 17 esportistes es beneficiaran d'aquestes ajudes que són “una demostració del suport de la institució provincial cap als esportistes que, amb la seua activitat, contribueixen a la promoció de l'esport i dels valors que comporta”, ha ressaltat Marta Barrachina.
D'altra banda, i amb el mateix objectiu d'enaltir la dedicació i l'esforç dels esportistes, la Diputació de Castelló ha destinat 199.637,96 euros a esportistes amb resultats oficials d'àmbit autonòmic, nacional o internacional. Aquesta convocatòria ha rebut un total de 212 sol·licituds, de les quals 146 han sigut valorades favorablement.
Atletisme, natació, ciclisme, handbol, motociclisme, gimnàstica, pes, frontenis, patinatge o golf són algunes de les modalitats que practiquen els destinataris d'aquesta partida.
A més, la institució provincial ha assignat 1.890.577,72 euros a clubs esportius en esport d'elit (1.050.0000 euros), base (650.000), adaptat (75.000) i amateur (125.000 euros). El diputat d'Esports, Iván Sánchez, ha confirmat que més de 100 entitats esportives es beneficiaran d'aquesta subvenció en les seues quatre línies d'actuació.
“Entitats que, amb la seua labor, contribueixen dia a dia a fomentar l'activitat física entre la població, de manera especial, entre els més joves, promocionant, al seu torn, valors tan importants com la companyonia, el respecte, l'esforç o l'esperit de superació”, ha destacat el diputat provincial.
D'aquesta manera, Iván Sánchez ha indicat que“els valors que transmeten i els serveis que presten els nostres clubs contribueixen a crear societats més integradores, per la qual cosa, per a la Diputació de Castelló és una prioritat col·laborar amb ells i prestar-los tot el nostre suport”.
La voluntat de la institució provincial de fer costat als esportistes i clubs esportius per a ajudar-los a posicionar les seues marques i posicionament en el rànquing és “màxima”, i mostra d'això són aquestes subvencions de les quals es beneficiaran milers d'esportistes.
“Som una terra que compta amb clubs esportius i esportistes de gran nivell que porten el nom de Castelló, amb orgull, allà on competeixen, i des de la Diputació, sempre estarem al seu costat perquè puguen continuar desenvolupant la seua activitat i participant en proves de primer nivell”, ha rematat el diputat responsable de l'àrea d'Esports, Iván Sánchez.
Benicarló, sede de la Liga Valenciana de Segunda FEB
COMUNICACIÓN MADERAS SORLÍ BENICARLÓ
El próximo domingo 29 de septiembre, Benicarló acogerá a los 4 equipos de la Comunidad Valenciana que compitan esta temporada en Segunda FEB: el Maderas Sorlí, el Llíria, el Club de Baloncesto L'Horta Godella y el Gandia.
Cronología de la jornada
A las 17:30h, se disputará el tercer y cuarto lugar y, a las 20:00h, la gran final. Por su parte, el Maderas Sorlí Benicarló jugará su semifinal el próximo miércoles 18 de septiembre contra el Llíria. De este enfrentamiento, el club cadufero podría jugar o por el tercer y cuarto lugar; o por el primero y segundo; durante la jornada del 29 de septiembre. Así, el Club traslada que, más adelante, informarán a través de sus redes sociales de los horarios, precios y venta de entradas para la jornada.
