Bústia:
Pots fer-nos arribar:
· Fotos
· Cartes d'opinió
setdiesbenicarlo @ gmail.com
K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló
A punto de comenzar la Semana Santa, y desde hace semanas, Benicarló vive inmerso en una sucesión de actos culturales, sociales y religiosos de diferente calado y repercusión, y combinación de varios de estos significados en cada uno de ellos. Sant Antoni, Festa de la Carxofa, Comerç al Carrer, Fallas, Cristo del Mar y la propia Semana de Pasión, son las más significativas, todas ellas además con una amplia presencia de ciudadanos en la calle, y que suponen una muestra del vigor social, institucional y asociativo de Benicarló y que debemos cuidar y potenciar para que los nuevos benicarlandos vayan aprendiendo a formar parte del tejido social.
El Ayuntamiento ha estado presente en todas ellas, de una forma u otra, y se ha hecho patente la voluntad de encabezar tanto como sea posible, y el pueblo lo requiera, la promoción de todas aquellas actividades que unan y compartan el sentido de hacer crecer nuestra comunidad. Podemos decir que, en general, instituciones, entidades y ciudadanos han arrimado el hombro para conseguir fines comunes.
K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com
Tel: 964 46 52 53
Editor:
Pablo Castell
Consell de Redacció:
Coordinador: Vicente Jovaní Beltran
Cap de redacció: Joan Ferré
José Mª Fibla, Francisco Gallego, Pedro Manchón y Gregorio Segarra.
Col·laboradors:
Juanma Beltrán, Jaume Rolíndez, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patxi Pérez, Patricio Abad, Javier Angosto, José Manuel Ávila, Ricardo Bayarri, Aleix Castellnou, J.Mª Domínguez, Paco “el Flare”, Eduard Gómez, Julio López, Manuel Milián, Javier Palau, Alberto Segarra, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.
Disseny i maquetació: Alba Andiñach
Edita:
Editorial Antinea
Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012
Publicitat: Juanjo Cornelles
Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.
facebook.com/7diesbenicarlo
Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte educació.
Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.
Por ello, no entendemos que el gobierno municipal se permitiera abrir gratuitamente “la guerra de banderas” a propósito de la “no colocación” en el balcón de nuestro ayuntamiento, con motivo de las procesiones y novena del Cristo, del repostero con la imagen del Cristo del Mar, sin duda la celebración religiosa más genuinamente benicarlanda y que nada tiene que ver con sectarismos ni exclusiones, puesto que los actos que giran alrededor de esta efeméride son, sin duda, las manifestaciones socio-religiosas que mayor consenso generan, desde tiempos inmemoriales, entre benicarlandas y benicarlandos de cualquier ideología y credo.
Confundir imposición partidista con poder legítimo supone el mismo error que llamar decisión democrática al capricho de unos pocos representantes políticos. Puede que, en las próximas elecciones municipales, alguien lo utilice en su contra como argumento ideológico.
El balanç de les Falles 2016 ha servit per posar damunt la taula la necessitat de fer una reflexió profunda al voltant de la festa fallera. Treballar amb les comissions falleres i amb la societat en general són les primeres conclusions després d’unes falles molt llargues amb un increment generalitzat en les incidències.
Ajuntament
Els regidors de Festes i Falles, Ilde Añó, i de Policia i Seguretat, Ximo Bueno, acompanyats del cap de la Policia Local, Agustín Parra, han fet balanç de les Falles 2016, marcat per la voluntat de fer una reflexió general sobre el futur de la festa. Tot i que, a pesar de la meteorologia, el balanç general de les Falles ha estat en general positiu, els regidors han insistit en la necessitat de repensar el model de festa de cara a les properes edicions, en el sentit d’intentar rebaixar els dies de Falles i de reduir l’alteració en el dia a dia de la ciutat.
El regidor de Festes i Falles ja ha anunciat una pròxima reunió amb les comissions falleres per a tractar el tema de la durada de les Falles de cara a propers anys. «Tenim ara per davant la feina de parlar amb tots els fallers consensuar un acord», ha dit Ilde Añó, que també ha assenyalat que es posaran en marxa campanyes als centres educatius al voltant de la pirotècnia. «La nostra intenció és, a partir del mes de gener, començar a fer xarrades a les escoles i instituts per explicar com s’han de tirar els petards i, sobretot, com no
s’han de tirar». «L’incivisme -ha denunciat Añó-, no ens fa cap bé».
Per la seua banda, el regidor de Policia Seguretat, Ximo Bueno, ha afegit que les campanyes s’ampliaran als pares als adults en general. «És cert -ha dit Bueno- que aquestes Falles tan llargues ens han complicat molt les tasques organitzatives i de seguretat, i per això hem de replantejar moltes coses. Hem de fer-nos un nou plantejament com a societat. Si volem que les falles siguen patrimoni de la UNESCO, ens obliguem que tots (ajuntament, comissions falleres ciutadania en general) repensem quin tipus de festes volem». «Durant les falles -ha destacat el regidor de Seguretat- hem de conviure tots: els que els agraden les falles els que no els agraden. és un treball de tots fer-ho possible».
El nivell d’incivisme s’ha traduït en un augment generalitzat en les incidències: s’han disparat els danys en bústies privades (14 denúncies d’enguany per 2 de l’any passat); han augmentat també els danys en béns municipals; les alteracions d’ordre públic han passat de 7 l’any 2015
Mulet afirma que és el primer cop que es dóna la solució tècnica a la negativa del govern central.
Coalició Compromís
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha presentat una moció al senat en la qual es dóna la proposta concreta per aconseguir les rodalies entre Castelló i Vinaròs/Tortosa.
Segons Mulet “sempre l’excusa ha estat tècnica, burocràtica, que no es podia crear una xarxa de rodalies cap al nord de Castelló per les llargues distàncies existents des de València, la dificultat de fer rentable un nou nucli amb Castelló com a centre. La primera es soluciona precisament creant el nou nucli, i la segona no té cap justificació, doncs línies de rodalies com les de Saragossa tenen un potencial molt menor que la línia Castelló-Vinaròs amb possibilitat d’allargar-la fins Tortosa”. Este és el text de la moció:
També primaran sempre que concorren raons d’eficiència energètica, social i econòmica.
a 30 enguany; s’han fet 33 assistències sanitàries i hi ha hagut un total d’11 queixes pel volum de la música dels casals.
Des de l’Ajuntament, s’ha insistit sobretot en la necessitat prendre consciència de treballar per la convivència de tots, tant pel que fa a temes relacionats amb el soroll, amb el consum d’alcohol o amb els comportaments incívics en general.
Rodalies és la denominació comercial que Renfe Operadora atorga als seus serveis de ferrocarril suburbà. Per extensió, el terme s’aplica a tots els trens de proximitat que uneixen els diferents nuclis d’una mateixa àrea metropolitana a Espanya i altres propers a aquesta. Són trens de gran capacitat i freqüència, orientats a viatges d’anada tornada en el mateix dia i amb horaris cadenciats. Realitzen trajectes interurbans de curta distància, que excedeixen en capacitat, longitud i durada als coberts pels sistemes de metro tramvia, encara que solen tenir una freqüència inferior.
Els serveis de Renfe solen circular per vies convencionals que comparteixen amb la resta de trens, i utilitzen estacions tant genèriques per a tot tipus de trens com específiques de rodalies. Els operadors autonòmics solen utilitzar línies exclusives per a serveis de rodalies. Amb tot, hi ha estacions trams d’una certa entitat poblacional potencial econòmic i turístic que no poden beneficiar-se d’aquests trens per no estar a l’entorn d’un anomenat ‘nucli’ de rodalies.
En ocasions els usuaris ajuntaments interessats del territori valencià han plantejat la creació de nous nuclis de rodalies, de forma especialment intensa al Maestrat castellonenc entre Castelló i el límit Nord de la província fins a Vinaròs i amb enllaç fins a Tortosa. Castelló és l’única demarcació provincial que no té Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
No trobava aparcament a Benicarló des que tornà de fer la compra del Mercadona
Natalio Gengibre portava pegant voltes per Benicarló 45 hores ininterrompudes des del dimecres passat cercant una plaça d’aparcament, fins que va trobar un ampli lloc al casal de la falla Amics del Foc. Un reporter de Benicarló Today ha aconseguit unes paraules exclusives de Natalio, aquestes són les seues impressions: «Xé, cagundena. Pos si no trobo aparcament, què voleu que faça. Ni zona blava ni merdes, ací no aparca ni Déu. Vaig vore un lloc lliure on ningú s’arrimava i p’acallà que vaig anar» afegeix.
La junta de la falla no entén per què cap soci va adonar-se del vehicle aparcat tot just al mig del casal. Alguns d’ells pareix que van faltar a les seues obligacions a la barra, «total, si no va ningú a la falla ni a menjar, ni a sopar ni a res, que abans demanen una llauna de birra al Tràngol que no pas a nosaltres», comenta alguna veu de dins de la junta que no vol dir-nos el nom. El vehicle de Natalio encara no ha passat a disposició policial perquè pareix que no molesta a ningú, però el veí de Benicarló sí ha rebut una multa que pot canviar per 4 hores de treball repartint flyers de la falla. Natalio creu que «he de triar les 4 horetes de res i fer una bona acció per esta gent. Ademés penso vindre tots els dies amb la família aquí a sopar. Ens hem fet amics, són bona gent, animo a tots los que estan llegint açò a que vinguen a conéixer-los»
La “Hermandad Jesús Nazareno” ha descobert avui que la seua escultura va ser cremada per error dissabte passat, confonent-la amb el ninot de Josep Barberà.
Estudiants universitaris, treballadors d’administracions públiques, usuaris d’hospitals (que segueixen tractaments, tenen a familiars ingressats, etc...) veuen complicada la seua mobilitat a preus raonables tot i estar units mitjançant ferrocarril, a jugar-se la vida a la saturada N-340 o l’ús del vehicle privat. També es fomenta el desarrelament són molts els joves que a la fase d’estudis no poden seguir ja utilitzant l’habitatge familiar es veuen obligats a llogar pisos a Castelló, amb el consegüent desarrelament, fugida de matèria gris dels pobles descapitalització.
A tenor de l’Acord de Consell de Ministres de 2 de juliol de 20 10, de Bases per declarar d’interès públic serveis de transport ferroviari de viatgers “els serveis de Rodalies de Mitja Distància d’intensa utilització pels ciutadans seran els que prioritàriament tindran la consideració de serveis d’interès general. Renfe serà l’operadora d’aquests serveis durant els tres primers anys rebrà una compensació per cobrir els seus costos, sempre que complisca amb els índexs de qualitat establerts”
Les obligacions de servei les compensacions per les mateixes s’estableixen en document contractual entre Renfe-Operadora i l’Administració de l’Estat. Aquesta competència s’estableix de manera expressa en el Reial Decret 452/2012, de 5 de març, pel qual es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del Ministeri de Foment, que estableix les funcions de la Direcció general de Transport Terrestre, el Reglament ( CE) 1370/2007, de 23 d’octubre de 2007, sobre els Serveis Públics de transport de viatgers per ferrocarril carretera, de manera que es fixen les obligacions de l’operador, la compensació econòmica amb l’objectiu d’incrementar la qualitat, la possibilitat de intervindre en relació a les condicions mínimes de funcionament, drets dels viatgers, necessitats de les persones amb mobilitat reduïda, la protecció mediambiental, la seguretat dels viatgers empleats, així com el compliment de les normes laborals.
En aquest sentit, el Senat insta el Govern a:
1.- Incloure en la Declaració de Servei Públic, que va a renovar-se en breu, la creació del nucli de rodalies de Castelló, amb una longitud mínima de 70 quilòmetres fins a Vinaròs amb extensió fins a Tortosa (Tarragona).
2.- Garantir unes freqüències mínimes diàries que cobrisquen les necessitats existents (cada dues hores en cada sentit, per exemple)
3.- Realització d’una campanya de promoció del nou servei implantació de bons multiviatges per poder-se beneficiar de descomptes pel seu ús.
L’Ajuntament demana reflexió en el balanç de les Falles 2016 Compromís presenta en el Senat una proposta per resoldre la falta de rodalies entre Castelló i Benicarló
Un home aparca el seu cotxe al casal dels Amics del Foc i ningú se n’adona en tot el cap de setmana
Daniel San Nicolas Mateu
Cuando hay dos vados muy próximos y entre medias queda lo que se dice “tierra de nadie”, se crean problemas innecesarios que en otros lugares de Benicarló se le ha buscado una fácil solución En la calle Mare de Déu de Covadonga, existen dos vados que entre ambos hay un poco más de metro y medio, cuando se coloca un coche entre ambos siempre coge parte de los vados e impide la salida hacia la izquierda a furgonetas como se
puede ver en la foto adjunta. La solución, al igual que se ha hecho en otras calles, es sencilla: se pintan aparcamientos de motos, y lo coches no aparcan. Solución fácil y barata, se evita discusiones, llamadas a la Policía Local y, sobre todo, retrasos en la salida de los vehículos.
Lo dicho, a los problemas... soluciones. La semana que viene más.
Passades les Falles, m’ha vingut de gust compartir tres observacions personals de les moltes que tots podríem fer del que han estat les celebracions d’enguany. Anem:
plasmar quasi totes les comissions durant els anys vuitanta, quan la festa començava a consolidar-se a la nostra ciutat. Opinar això no vol dir advocar per la desaparició dels balls multitudinaris que han dotat a la cavalcada d’una excel·lent participació, però no està de més la reivindicació o invitació per a que almenys les falles es treballen aquesta funció oblidada, de la mateixa manera que amb suficient antelació comencen els assajos de les coreografies.
Un montón de ineptos que, hasta cabe que ni ellos sepan que lo son, insisten e insisten, dale que dale, “por el cambio”. Y uno se pregunta, bien, cambiar, pero ¿a qué? Porque puede cambiarse a bien o a mal. Y no lo explican. ¿Por qué no lo explican? Una de dos: porque nos creen tontos o porque los tontos son ellos. Hay que tener muy poca vergüenza para solo argumentar “por el cambio”.
Le das vueltas y vueltas y al fin lo coges: el presidente del Gobierno, Rajoy, lo es porque hace cuatro años obtuvo mayoría absoluta, y en estos años ha ido avanzando, avanzando. Ahora no ha logrado mayoría absoluta, pero los envidiosos creen, o quieren que creamos, que ellos avanzarían más aprisa. Y a eso se aplican, a intentar descabalgar al que está delante. ¿Cómo conseguirlo? Al fin lo ves claro. Si quitan al que está delante, ya todos son segundos. Es inimaginable que hasta el último se considere segundo, pero cabe que en su delirio se diga: “¿Y si soy la bisagra?”.
Y así andamos, metidos en jaleos. ¿Qué buscan los pequeños partidos? Lo de siempre, colocar a los amigos o enredar. ¿También forrarse? Eso no. En hipótesis nadie piensa en forrarse. Si no se ha tenido ocasión, ¿para qué? Sería perder el tiempo, gastar cacumen en balde. Otra cosa es cuando la ocasión se presenta, es decir, cuanto tienes mando en plaza: “Si me das ese contrato, en este sobre hay quinientos mil euros para ti”. “Ah”. De los propósitos de uno no hay que hacer cuentas, solo de los hechos. Y el votante ha de intuir. Y se puede equivocar, pero el conjunto acierta. Y aunque se equivocara, ya acertará a la vez siguiente. Y en eso estamos. Tal como van las cosas, parece vamos directos a nuevas elecciones.
¿Es bueno? No. Un gasto innecesario. Y el que más perdería será el PSOE, que es precisamente quien lo pone más difícil. ¿No saben más? Sí, pero los que saben callan. También callaron cuando Zapatero porque el primero que habla se va fuera.
Siempre que hablamos de aplicaciones de mensajería para móvil o ordenador, nos viene a la cabeza el conocido Whatsapp. Pero no es la única, y además existen alternativas más que interesantes al respecto.
• WhatsApp: Sin comentarios, la app por defecto para chatear y comunicarse, tanto ha sido su éxito que ahora es propiedad de Facebook. Lo cual también entra en conflicto con su FB Messenger. WhatsApp también se puede utilizar desde el
Les ocurre lo mismo a los empresarios catalanes, ¿quieren la independencia? No, pero al primero que lo diga lo echarán. Pedro Sánchez se atrevió a llamar indecente a Rajoy. ¿Por qué? Seguramente una apuesta. ¿A que no te atreves? Y se atrevió. Con Maduro, de Venezuela, seguro no se habría atrevido. Susana Díaz fue secretaria primero de Chaves y luego de Griñán; no aparenta gran cosa, pero le da veinte vueltas a Pedro Sánchez. El sucesor de Zapatero, Rubalcaba, solo obtuvo 110 diputados. Lo entendió como fracaso y dimitió. Pedro Sánchez ha conseguido 90 y, en vez de dimitir, se cree el rey. ¿Un predestinado o un obtuso? Los psicólogos aseguran que a veces puede más la ilusión que la capacidad. Y razón tendrán, pero es el pueblo quien lo ha de juzgar porque, también Artur Mas tenía el no va más de ilusión y, según repetía elecciones, iba a menos. También la paciencia del votante tiene límites.
La falla L’Embut igual no és l’única que entén i posa en pràctica el vertader esperit de la Cavalcada del Ninot (també a tall d’exemple, la falla Benicarló de tant en tant ha demostrat certa predisposició per preservar l’autenticitat de l’acte) però sens dubte és qui millor sap interpretar l’essència d’una convocatòria que la majoria de les falles segueixen confonent amb una desfilada carnavalera. Es segueix descuidant, majoritàriament, la motivació d’una celebració per la qual les comissions haurien de mostrar mitjançant la sàtira interpretativa, un bon tast d’allò que la gent podrà veure al carrer en pocs dies quan es planten les falles. Tant de bo, agafant d’una vegada l’exemple dels companys del passeig de l’estació, la resta de falles benicarlandes es dignen a posar en valor la Cavalcada del Ninot amb la mateixa inventiva que sí que sabien
Enguany, la ironia la crítica en clau local, directa o camuflada, ha estat present com mai als monuments fallers. Aquesta és una gran notícia. Si el canvi de govern ha sigut una bona excusa per a que moltes més falles es llençaren a prestar-li més atenció a la qüestió de fer denúncia en clau benicarlanda, benvingut siga el canvi. Ara a no afluixar i l’any que ve que no siga menys. I d’ací quatre anys, guanye qui guanye les eleccions, tampoc.
Punt a banda mereixen els premis als monuments. El desgavell general ha sigut gran quan una imatge val més que mil paraules, no cal jutjar interpretacions que es pogueren qualificar de partidistes. Desprestigia qualsevol concurs que la falla infantil d’Els Conquistaors, una de les dos o tres candidates a guanyar el primer premi, es quedi sense banderí
per la decisió d’un jurat que va oferir unes quantes sorpreses més al públic que es va apropar al pavelló poliesportiu. És una llàstima. Quan es donen aquestes situacions trontollen les apostes de qualitat per a l’any vinent. Més d’un artista es qüestiona la importància d’esforçar-se més del compte (com especialment fan els artistes de casa) i alguna que altra comissió dubta de la necessitat d’invertir una vegada més amb la mateixa intensitat. Sobtadament enguany es va decidir tornar a reclamar un jurat de Junta Central Fallera, voldria pensar que per una qüestió de prestigi avalada per l’etiqueta JCF. Però quan es prenen aquestes decisions, cal assegurar-se de portar pomes de l’arbre en lloc d’agafar-les d’una cistella amb marca concreta. sobretot, atesos els sobresalts, independentment que siga la Junta Local Fallera qui dóna l’ordre, prestar molta atenció per si és un altre qui fa la comanda.
cluso podría derivar hacia una descomposición similar a la que acabó haciendo saltar por los aires a la U.C.D. de Suárez.
navegador a través del siguiente link: https://web. whatsapp.com/
• Hangouts: Antes conocida como Google Talk pero hace poco cambió su nombre. Es el chat de Google, el mismo que encontramos en Gmail pero que podemos instalar por separado en nuestro teléfono móvil. Al pertenecer al universo Google, la sincronización está garantizada.
• Line: Supone una de las alternativas más diferentes. Desde la interfaz hasta las funciones sociales. Es la app más utilizada en Corea y Japón. Hace poco incluyeron las llamadas VoIP, y permite acceder mediante PC o Mac instalándonos su software.
• Skype: Es de sobra conocida por todos y la
opción más utilizada para las videollamadas, pero también dispone de chat. El servicio funciona muy bien y ofrece la posibilidad de enviar archivos, mensajes de vídeo y contactos. La ventaja sobre el resto es que ya la utiliza la mayoría de usuarios para una función muy relacionada, como es la videollamada.
• Snapchat: Es otra aplicación que ha entrado fuerte, sobre todo la gente más joven. Su característica más destacada es el envío de mensajes que se autodestruyen a los cinco segundos.
• Confide: Es el equivalente empresarial del Snapchat. Una app que envía mensajes autodestructibles y que resulta idóneo para los textos confidenciales del entorno profesional. A diferencia de Snapchat, no envía imágenes, sino mensajes de texto.
Consejo: haberlas hay de todos los gustos y colores, si me preguntáis cual utilizo yo, pues WhatsApp tanto para el ocio como para el negocio.
Lo de Rita no tiene nombre. Bueno, sí que lo tiene, pero decirlo debe ser perseguible judicialmente y por un juez que seguramente no sería de los míos. Bueno, de hecho, ningún juez es de los míos. La única relación, lejanísima, que tengo con la judicatura es una amiga de la infancia que ejerce, creo, en Valencia. Por lo tanto, lo de Rita no tiene nombre y ahí se queda. No ir al trabajo durante meses, sin causa justificada y cobrando religiosamente hasta el último céntimo de euro ni siquiera sería una posibilidad en cualquier empleo privado. A los pocos días te tirarían a la calle –y con razón- sin siquiera derecho al pataleo. Así son las leyes que rigen para todos los empleados del mundo mundial, excepto para los miembros de la casta hispánica y sus enchufados. No hace mucho les contaba, en esta misma tribuna,
el caso de un tipo que estuvo años y años sin aparecer por un supuesto trabajo en la Diputación, por el que cobraba puntualmente todos los meses, sin que nadie dijera ni mú. También no hace mucho se supo que la Junta de Andalucía había tenido más de mil empleados cobrando sin trabajar durante años. Y ahora lo de Rita, la amiguísima de Mariano “el tapón”. Hay que tener la cara muy dura y muy poca vergüenza para no aparecer por el puesto de trabajo ni para fichar, mientras se tiene tiempo de ir a la pelu, o para montar una rueda de prensa tras otra para decir siempre lo mismo: que el sol sale por Poniente, o casi. A pesar de que el puesto de trabajo sea en la institución más escandalosamente inservible e inútil de todas nuestras instituciones. Y uno se pregunta cómo es posible que, con el enorme daño que esta gente ha hecho a nuestra Comunidad, a nuestra Democracia, e incluso a su propio Partido, nadie haga nada por revertir una situación que in-
Aferrados a las cada vez más escasas tablas del naufragio van tragando agua, temporal tras temporal, esperando que escampe, esperando un milagro, mientras el Jefe, “el tapón” (como ya comienzan a llamarle hasta sus propios por lo bajini) sigue repartiendo sonrisas y recibiendo cada vez menos besos y menos abrazos peloteros ¿Cómo se entiende que los que todavía no han sido señalados por el dedo purificador de una Justicia lenta, controlada, adormecida y favorable, pero afortunadamente todavía viva, sigan escondidos y negando la mayor? No muy lejos de aquí los hay, no pocos y los conocemos y somos muchos los que no nos explicamos su mudez y su inacción ¿Acaso todos saben de todos y es por eso? Me resisto a creerlo, pero cada día que pasa sin que nadie haga nada que no sea subir al ring de la confrontación política como lo hacían aquéllos boxeadores sonados que le ponían delante a Urtain para que los baqueteara a placer, más me cuesta no creerlo. Sigan así, viéndolas venir, pero recuerden, por favor se lo pido, que el mensajero nunca es el culpable.
¿Cambiar a qué?
Javier PalauGregorio s egarra
Cada equis años, y eso no hay forma de remediarlo, la subida o bajada del Cristo del Mar y toda o parte de la novena coincidirán con las Fallas. Y ya sabemos que ambas manifestaciones populares chocan de lleno: si en una hay silencio, recogimiento y oración, en la otra domina la charanga, el ruido, los petardos, el bullicio. Y ambas tienen arraigo y fuerza. Ambas son manifestaciones que Benicarló quiere y sigue (aunque no todos coincidan en las mismas). La subida y bajada del Cristo del Mar (y la propia novena) trascienden con mucho lo religioso en nuestra ciudad. A ellas asisten muchas personas que no pisan la iglesia en todo el año. Es una manifestación cultural imprescindible e irrenunciable para Benicarló. Son siglos de una
tradición que nos identifica. Como desde hace ya bastantes años nos identifican las Fallas o la Fiesta de la Alcachofa, por ejemplo. Una tiene base religiosa; otra, claramente festiva que nos une a Valencia; y la última nos une a un producto de nuestra huerta con denominación de origen que nos está dando merecida fama en toda España. Son esas tradiciones que se van creando a través de la historia, a través de la vida de un pueblo, que nos unen, que nos identifican, que nos distinguen. Esas tradiciones trascienden a los partidos políticos, a las autoridades de diverso signo que se van sucediendo en el Consistorio, en el Ayuntamiento, en la Casa del Pueblo. Los programas políticos, ante unas elecciones, no bajan al detalle de ciertas actitudes que se van a adoptar ante estas manifestaciones populares. No creo que se le ocurra a un partido político decir si colgará o no del balcón del ayuntamiento la bandera equis si es elegido. Lo digo por la polémica sobre la en-
seña del Cristo del Mar que no se ha colgado del balcón del Ayuntamiento en la subida o bajada del Cristo. Las dos opciones son posibles, defendibles y razonables, según el signo político del equipo de gobierno. Pero estoy convencido de que nadie se hubiera rasgado las vestiduras si la señora alcaldesa hubiera decidió colgar la insignia del Cristo del Mar que colgaba siempre en esos casos, como cuelga en muchos balcones de Benicarló. Nadie pensaría que todos los concejales se habían convertido de pronto en devotos del Cristo del Mar. Ni creo que molestara a nadie. Sin embargo, romper con una tradición de siglos sí ha molestado a muchos.
La coincidencia de Fallas y Novena del Cristo convirtió muchas noches la Iglesia en un amplificador o caja de resonancia de muchos petardos y explosiones que se tiraban al lado o a sus puertas. Era un poco insufrible la constante explosión de petardos, especialmente las fuertes, no las de los niños. Ya sé que es difícil de subsanar, si no es apelando al sentido común de los mayores de la Falla o Fallas vecinas, y a su sentido del respeto a los muchos ciudadanos que llenaban la iglesia de nueve a diez y lo sufrían con paciencia. Para la próxima vez.
per a decidir pagar tant aviat com pugues el que et demanen a l’AP-7. A qui afavoreixen, doncs, les rotondes ratlles que impedeixen avançar?
Trasbalsats encara pel terrible accident d’un bus d’estudiants a l’AP-7 al seu pas pel Montsià, amb la pèrdua irreparable de la vida de joves carregades de futur il·lusions, guanya més força encara parlar de les solucions viàries que es deurien donar a la nostra comarca. Millores tècniques responsabilitat individual al volant, dues cares de la mateixa moneda.
Tot el món sap que la N-340 que recorre aquestes comarques del nord del País Valencià i sud de Catalunya com a única alternativa, és una de les més transitades de la Península, bàsicament perquè substitueix l’encara inexistent “Corredor Mediterrani” que ha de ser, de fet ja ho és, la principal via econòmica y logística cap a Europa Central del Nord. Aquesta carretera nacional, que jo he vist sempre saturada des de que tinc memòria, els darrers anys s’ha vist inundada de trànsit pesant que no vol pa-
gar el caríssim peatge de l’AP-7, sent que queda entre dues autovies lliures de peatge, les que acaben/comencen a l’Hospitalet de l’Infant i Vilanova d’Alcolea. Cent vint kilòmetres maleïts que suposen un malson per a camioners professionals usuaris de la zona, però que els primers ho suporten perquè els compensa econòmicament en època de retallades. Veïns politics locals d’aquestes comarques tallen cada dijous el trànsit en moments puntuals per demanar, sistemàtica reiteradament, la gratuïtat de l’AP-7, que ajude a descongestionar el volum de la N-340, a l’hora que donaria seguretat al trànsit local dels pobles que creua. La voluntat d’aconseguir-ho és ferma, al menys tan ferma com la voluntat del ministeri de no fer-ne cas. De moment, la única solució que han donat des de Madrid ha estat omplir el tram qüestionat de la N-340 de rotondes ratlles continues, com la que hi ha des d’El Perelló fins a l’accés a l’A-7 a l’Hospitalet de l’Infant, 30 km. de doble línia continua que, si tens “sort” d’agafar una autocaravana de jubilats alemanys sense pressa, la faràs a 70 kms/hora, argument més que suficient
No cal parlar d’interessos inconfessables respecte a les concessionàries d’autopistes, i tampoc cal plantejar la qüestió com un greuge personal cap a aquestes terres, solament es tracta de la mala sort d’habitar un territori de pas que no ha interessat a les forces econòmiques de la capital de l’estat. Si s’haguessen fixat en aquesta zona per a fer el seu feu de vacances, les superautovies lliures de qualsevol càrrega en lloc d’anar a Alacant vindrien cap ací, tot i que també pot ser que Benidorm Terra Mítica els tindríem entre L’Ampolla Peníscola. Quasi millor que estiguen on estan, nosaltres ja anirem tirant de butxaca sempre que necessitem fer un viatge amb seguretat rapidesa.
Malgrat totes aquestes consideracions tornant al començament de l’article, cal recalcar que els successos de la matinada de dilluns a Freginals ens recorden que l’accident es pot produir en qualsevol moment i a qualsevol lloc, i per molt immillorables que siguen les condicions externes de la circulació a motor, és la responsabilitat del conductor la que acaba decidint el resultat de la seva conducció.
La carretera pot ser una guerra més. No juguem amb les armes carregades.
José Ramón Ferreres
— ¿Tu hija fue Erasmus en Italia?
--- Sí. Una beca que les permite vivir y estudiar en otro país.
— ¿Cómo le fue?
--- Dile que te hable en italiano. Está todo dicho.
— ¿Habláis de “ese” accidente?
--- No me puedo hacer ni idea de lo que debe suponer para los padres que te llamen desde otro país para decirte... - la emoción impide seguir.
— ¡Qué fuerte! ¡Tan jóvenes!
--- Cuando es tu momento, lo es.
— Debe ser muy difícil. Están esperando una llamada para que te cuente lo bien que se lo
han pasado. Y de golpe, haz maletas, avión y vuela a “recogerla”.
--- Todo cambia en unos instantes.
— Pasas del día a día, del estudio, de la diversión… a algo que cambia por completo tu vida, y la de las familias, y la de los amigos.
--- ¿Alguna novedad?
— Vi las imágenes y solo pensaba en los padres...
--- ¡Lo frágil que es la vida! Hoy aquí, mañana... vaya usted a saber.
— Y el conductor …
--- ¿Qué se sabe?
— Intento imaginar (aunque es totalmente imposible) lo que ese hombre tendrá en estos momentos en su cabeza. Y no opino sobre culpabilidad. Sea lo que sea lo que pasó, esta “marcado” para siempre.
Mirando los monumentos falleros, en mis años mozos me reía igual o más de las críticas irónicas de los personajes que por no ser no eran ni públicos, había quizás más sentido del humor, no podía ningún artista fallero cuestionar a los ministros y menos al caudillo, ni siquiera meterse con el cura párroco, se comentaba que lo del pueblo era del
--- Y eso que era un profesional de lo suyo.
— Lo más grave de todo son los fallecidos. Jóvenes...
--- Eso ya no tiene solución. Incluso sabiendo lo que pasó, no hay forma humana de rectificar.
— ¿Sabéis? Hay un detalle que me ha dado la talla de la humanidad que “aún” nos queda.
--- ¿Lo de Vinaròs?
— Sí. Familias se han ofrecido a albergar a los familiares que vengan.
--- Eso ayuda mucho. No es lo mismo estar en el hospital (o en un hotel) que en el “calor” del hogar.
— ¡Oye, no me parece mal! Si necesitan cualquier cosa, yo también me ofrezco.
--- ¡Y yo! – todos al unisonó.
— Voy a llamar y decírselo – cogiendo el móvil...
P.D.: Como padres de una Erasmus estamos con las familias, deseando acompañarlas en estos momentos tan dramáticos y nos ofrecemos a colaborar en lo que sea necesario. Y a los heridos (física y mentalmente) nuestro abrazo y apoyo en todo.
pueblo, lo del César era de César y lo Dios era sagrado.
¡Cómo cambian los tiempos! El campanario ahora no sabemos de quién es.
A pesar de que no hay gobierno ni se sabe cuándo habrá, cuando aparezca uno a los pocos días lo quemaremos y lo convertiremos en ceniza, estamos hasta el gorro, Rajoy no dice nada, Sánchez no encuentra a su tropa, solo Iglesias mantiene la amistad con el Errejón, se critica e ironiza lo justo y necesario. Llegará un día que votar al PP será como comprarse un Volkswagen.
Habrá solución para todo, para las palomas, halcones, los mosquitos se los comerán los vencejos, para el Ayuntamiento, concejales, algunos anticlericales, la cosa es para perder el sentido del humor y pasarse al cachondeo, demos gracias que los fuegos artificiales hacen ruido para quedarnos sordos. Vamos a tomarnos la vida en serio, si el campanario es del pueblo, ¿qué cojones pinta el obispado? ¿No hay ningún concejal con atributos? Solo el de Agricultura ha montado un banco de tierras, ya era hora de acabar con los matorrales urbanos por el peligro de incendio ¡Gracias Domingo, eres más duro que una roca! Se nota que estás curtido al sol.
No me quiero alargar, las Fallas me han dejado grogui, casi he perdido el sentido del humor, aunque espero recuperarlo, no es tiempo de retiradas ni bobadas.
TARIFAS
2
GRATIS
as gafas al comprar tus mó progresivas alta gama
197 €
“La junta som una pinya, és un equip boníssim”
“Si continuo l’any que ve, serà gràcies a l’equip que tinc”
Alguna proposta baix del braç?
A pesar de viure-les tot el poble, les peculiaritats d’aquestes festes falleres, amb major durada una mica passades per aigua, les ha viscut intensament el president de la Junta Local Fallera, Fede Guimera, que ha rebassat amb èxit les expectatives. En aquestes pàgines, ens reflecteix com les ha sentit algunes novetats que donarien molt més ressò a aquests festejos tan volguts a Benicarló.
7 Dies: Quina és la teua valoració general d’aquestes festes?
Si continuem aquesta junta, volem estudiar fer alguna cosa per al turisme de cara a l’estiu. Aquí vénen molts turistes i, per exemple, no tenim museu. La majoria de turistes no saben que aquí hi ha falles si hi haguera un museu, podrien veure els vestits, veure fotos… Seria ideal. l’ajuntament està receptiu, és una proposta que tenien quan van entrar, però suposo que serà lent. S’està planejant fer alguna cosa, sortir amb una despertada, fer una paella, una xicoteta exposició… Seria una injecció molt bona de cara al turisme. Aquest any vam fer una exposició en la Caixa Rural el Dia de la Carxofa i teníem un stand amb flyers i material que es va acabar ràpid.
“L’Ofrena és l’acte més emotiu de les Falles”
Fede Guimera: Llevant els dies d’aigua, les Falles, en general han anat molt bé. Personalment: una mica llargues. Es va mirar d’aprofitar el cap de setmana anterior i sí que és veritat que aquests tres dies han funcionat molt bé: anaves pel poble i veies ambient. Però caldrà valorar què volen, si aquests tres dies plens la resta res, o cinc dies canyers.
Però de tota la vida hi ha hagut comboi dos setmanes, no?
Una cosa és la festa, la tens dos setmanes abans sempre, és l’obrir al públic: el dia 11 ja estaven oberts els casals. Cal fer guàrdies, contractar seguretat per al casal; la carpa està més dies, la música… és a dir, és tot. L’any que ve cau en diumenge, què fem, aprofitem també l’altre cap de setmana?
Penso que s’ha de fer com sempre i ja està.
La valoració com a president, molt bé. Tots els actes que s’han organitzat han sortit a la perfecció. Cap altercat ressenyable; robatoris coses que passen sempre, però no pots fer res.
La pluja.
Va afectar al color d’algun monument, però no va haver-hi cap dany greu.
L’última nit sí que va ser un desastre, no s’encenien, no hi havia ningú pel poble; però contra el temps, és igual que duren 10 o dos dies, no pots fer res.
Has tingut un bon equip?
De meravella. Els 26 que estem en la junta som una pinya, és un equip boníssim. Si continuo l’any que ve, serà gràcies a l’equip que tinc. Per a tretze membres, ha segut el primer any és com si ho hagueren fet tota la vida. Si tens il·lusió ganes de fer les coses bé, ho superes tot. Estic molt content amb ells. I, per descomptat, em tornaré a presentar.
És vocacional?
Sí, porto gairebé 20 anys en La Barraca. No em veig sense falles, és una cosa que porto dins.
Volem estudiar fer alguna cosa per al turisme de cara a l’estiu. Per exemple, no tenim museu faller
L’ajuntament va fer una campanya sobre l’alcohol i la joventut. Saps si ha donat resultat?
És un tema molt complicat. La joventut fa molt botelló. A veure, en part ho comprenc, amb cinc euros tens una botella de l’altra forma, cada cubata són quatre euros. Sempre he treballat i mai he fet botelló, però comprenc que ara les coses no estan per a la joventut, que surt tota la nit amb cinc o set euros. Recordo quan era més jove, que la gent ens anàvem a dormir prompte per anar a les despertaes, però ara, amb 13 o 14 anys està tot ple de xiquets bevent. L’horari ha canviat moltíssim. Abans ordenàvem la caixeta dels petards al primer coet a les set del matí, ja estàvem en la falla; ara amb aquestes edats, encara no s’han ficat al llit.
I les Falles tenen joventut?
Hi ha moltíssima participació, comissions joves. És una barbaritat la de xiquets que hi ha. Els pares ja els fiquen des d’un principi ja es queden. Ara per ara, es pot dir que Les Falles estan garantides per la joventut que hi ha.
Hi ha bon rotllo amb l’ajuntament?
Sí, anem tots agafats de la maneta. Si volem que Les Falles arriben a ser reconegudes, hem d’anar tots en la mateixa direcció. Sempre hi ha hagut bona relació, però s’ha accentuat. Ilde ha fet una feina molt bona; Xaro també, s’ha implicat moltíssim; Rosana també està treballant per donar-li més difusió a la festa fora de març. També volem pegar-li molta canya al tema de la cuina.
Hi ha gastronomia fallera molt bona quan es faça propaganda, també hi ha que incloure que no solament és l’entrepà per torrar, que entres a la cuina i les dones s’estan pegant una pallissa a treballar. Aquest any he pres tot tapes: ternereta calls, sèpia… la cuina s’ho curra molt hi ha que traure-li partit.
Ja s’ha reunit la Junta de Seguretat?
Encara no. Falta conscienciar a la gent. Quan tenim un petard a la mà, ens pensem que podem fer el que vulguem… no sé si tenen la culpa els xiquets o els pares.
Perquè, segons la normativa de pirotècnia, solament es pot tirar petards de 08 a 10?
En teoria sí. O fins a les deu mitja, lo que dura una despertà, a més de les mascletades, les cordades altres actes pirotècnics. Però la resta del dia no s’hauria de sentir ni un petard. Però com talles això, cinc mil xiquets tirant petards? I clar, si passa alguna cosa fora d’hora, el segur no ho cobreix.
Tens algun acte preferit?
Uns tenen més emoció, com el dia de l’ofrena o la cridà, que és l’acte més esperat, però l’acte que més m’agrada són les falles dels centres especialitzats del Collet Ivadis. Arribar allí veure com han fet la seua falleta, que vaja tota la cort d’honor, veure aquestes caretes d’il·lusió, és una cosa que em marca. Per motius laborals no havia pogut anar fins a l’any passat és una cosa que m’ompli. També cada any, als baoxos de la Càmara Agrària, fem unes paelles per cent persones anem natros i tots els residents dels dos centres. És un altre dia molt bonic. Pareix mentida, però sí, m’agrada molt.
En termes generals, llevant de l’aigua, tot ha sortit molt bé. Sí, l’únic que han segut una miqueta llargues. Però bé, també està per estudiar que hi haguera algun dia més de festa local. Seria un punt. Almenys un dia més, que el 18 fora festa ja podries sortir des de la nit del 17. Es podria disfrutar més, perquè si els pares treballen i els xiquets no tenen vacances, és una llàstima. Sí que serien unes bones falles.
Les Falles estan garantides per la joventut que hi ha
president de la Junta Local Fallera“Sempre hi ha hagut bona relació amb l’Ajuntament, però ara s’ha accentuat” “El monument de l’Ivadis és un valor afegit a la festa fallera” Text: Hugo del Arco / Fotos: Logan Ferrer
Representants de les tretze comissions falleres, les falleres majors de la ciutat l’alcaldessa Xara Miralles van assistir a la tradicional missa de Sant Josep oficiada per Mossén Carlos García i Mosén Juan Guerola. Després d’una visita al Centre Geriàtric ‘San Bartolomé’, la comitiva fallera es va reunir en la plaça de Sant Bartomeu, per a iniciar un impressionant espectacle pirotècnic a càrrec de Pirotècnia Tomás.
Diumenge dia 20 va succeir l’acte que marca el fi de les Falles 2016. Ni la pluja, ni les llàgrimes van poder apagar la flama l’alegria que van encendre aquestes obres d’art, que van donar calor al cors de tots els 'falleros' benicarlandos durant la llarga nit.
Per la hermana
Aránzazu Palau com a mantenidora
Després de set anys, el Crist de l'Asil tornarà a sortir del Centre Geriàtric per a la processó del Dijous Sant. El mateix dijous, la Germandat del Crist de l'Asil s'encarregarà d'engalanar la peanya a les instal·lacions del centre.
El Crist de l'Asil, propietat de l'Ajuntament de Benicarló, tornarà a sortir del Centre Geriàtric per a la processó que tindrà lloc Dijous Sant. De fet, fins al moment de la restauració, l'any 2009, el Crist sortia cada any del seu lloc d'origen, el Centre Geriàtric. Segons està documentat, el Crist va començar a sortir en processó l'any 1954, des del que aleshores era l'Asil Municipal, ubicat a l'actual Casal Municipal. El 1968, amb el trasllat de l'asil a l'actual Centre Geriàtric, el Crist sortia sempre del Geriàtric.
Els membres de la Germandat del Crist de l'Asil seran els encarregats de traslladar el Crist fins al Geriàtric per a preparar la peanya a les 19.30 hores sortiran del centre per a trobar-se amb la resta de peanyes davant de l'església.
El Crist de l'Asil és una valuosa talla de fusta policromada del segle XVI propietat de l'Ajuntament custodiada per la Germandat del Crist de l'Asil. Actualment s'ubica a l'església de Sant Bartomeu.
Els treballadors i usuaris de la Residència El Collet que cada any elaboren la falla del centre van aportar la seua particular visió de la festa amb una gran dosi de sàtira i cr í tica. L’elaboració del monument és part del treball que realitza el centre amb un clar objectiu d’integració dins la societat benicarlanda. La falla del Centre Ocupacional també es va cremar dimecres 16 de març.
Ajuntament
Les falles de la Residència El Collet i del Centre Ocupacional El Maestrat van cremar dimecres 16 al matí enmig d’una gran expectació. La més matinera va ser la falla de la Residència El Collet, que va cremar el seu monument en presència de l’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, les falleres majors de Benicarló acompanyades de les corts d’honor. També van estar presents el regidor de Festes i Falles, Ilde Añó, membres de la Corporació Municipal, els treballadors de la residència familiars dels usuaris del centre. Tots van poder veure de prop el treball fet durant les últimes setmanes pels usuaris treballadors del centre van comprovar l’enginy i la sàtira amb què han elaborat el monument faller.
El director del centre, Jordi Lores, l’alcaldessa van voler destacar la importància que té per al centre la seua implicació en les falles i van ressaltar el fet que aquests tipus d’activitats serveixen per enfortir la convivència entre els usuaris que ajuden a obrir el centre a la ciutat.
La Junta Local Fallera, de mans del seu president, Fede Guimerá, i de les falleres majors, Rosa Rillo i Noâ Pegueroles, va entregar un banderí a la Residència en agraïment a l’esforç que usuaris treballadors realitzen cada any per participar activament de les festes falleres.
Després de la crema de la falla, les autoritats les falleres es van dirigir al Centre Ocupacional El Maestrat, on es van reunir els alcaldes de tots els municipis que compten amb veïns en el centre (Benicarló, Vinaròs, Càlig, Peníscola Cervera). Just
Dissabte 19 de març, com tots els anys es va cremar la falla del Centre Geriàtric. Un acte que va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, i de representants de la corporació municipal. Les falleres majors, Rosa Rillo Noâ Pegueroles, la Junta Local Fallera també van estar presents en un dels actes més entranyables de les Falles, que suposa un important esforç dels usuaris els treballadors del Geriàtric per participar activament de les festes falleres que, a més, serveix per a obrir el centre a la ciutat.
davant del centre, es va cremar la falla elaborada pels usuaris i treballadors. Abans, les falleres es van endur un record en forma de llapis de la falla van entregar el banderí corresponent als usuaris del centre.
Cal destacar que, tant en el cas de la Residència El Collet com en el Centre Ocupacional, aquest tipus d’activitats tenen una importància terapèutica essencial per al desenvolupament psicomotriu dels residents, que participen activament de les activitats d’elaboració de la falla.
Mosén Jaume Casamitjana, misionero de la misericordia, con los jóvenes. Ya no hablamos de que sois promesa de futuro, porque ya lo sois ahora
Coro de la Salle que acompañó con energía y piedad todo el novenario. Y a la Madre de Dios y nuestra con el intenso y cariñoso dúo “María al pie de la cruz”. Nunca podremos agradecer merecidamente la labor de estos magnánimos cantores, que cada año mejoran su repertorio. Muchas gracias, chavales
Mosén Joan Alonso y Mosén Carlos París (a la izquierda) celebran sus bodas de plata sacerdotales. El coro cantó el hermoso motete “Tú eres sacerdote para siempre”
El Sr. Obispo cerró el novenario con la bella exposición del consuelo al grupo de mujeres que quiso aliviar los dolores de Jesús. El consuelo consolado
Hemos acabado la celebración del Novenario con toda la intensidad piadosa de los fieles asistentes, aunque los enfermos no han podido participar por la ausencia de la televisión. Es un tiempo de gracia donde se ha celebrado un día dedicado a los jóvenes; tres de los predicadores celebran este año sus bodas de plata sacerdotales, a quienes se les ha regalado el cuadro del Cristo de la Mar; y un diácono abrió el novenario. En este año de gracia del jubileo de la Misericordia, los predicadores han expuesto las obras de misericordia, corporales y espirituales. El ejemplo de misericordia es Jesús crucificado que ama tanto a cada uno de nosotros que hasta nos ha dado su vida, muerte y resurrección por la salvación de cada uno. Enseñar las maravillas de Dios; visitar a los presos; escuchar a la gente; tratar a todos con cariño, por ser únicos e irrepetibles hijos de Dios; visitar a los enfermos; consolar a quienes sufren; pedir perdón y comenzar y recomenzar la nueva vida, sabiéndose amados y reconocidos por el Señor; contemplar en el rostro de cada uno la imagen reveladora de Jesús. Cristo se nos manifiesta a través de los sacramentos para amarlos y recibirlos con asombro y admiración. También se celebró el día de la Penitencia para descubrir el gozo del perdón de Dios. Cerró el novenario nuestro querido sr. Obispo. Y todos los días acompañados por el entusiasta coro de la Salle. “Haz, Señor, que, en el mundo, la Iglesia sea el rostro visible de Dios”
Novenario del santo Cristo 2016 o el gozo de sentirse amados y perdonadosMosén Juan Bautista Andrés celebra sus bodas de plata sacerdotales, que presidió la santa misa del octavo día Fotos: Logan Ferrer Ajuntament
Eguany hem tingut unes falles atípiques, la pluja de l’últim dia de classe ens va fer modificar els actes previstos per al nostre dia de la cremà. Encara que no podíem cremar la falla vam mantindre la resta d’actes. Com sempre vam començar per la “xoxolatà”, els les alumnes de 6t amb l’ajuda dels membres de l’AMPA repartixen xocolate “fogases” per a tots, acte seguit celebrarem la tradicional i divertida “globotà”. Finalment i ja després de falles hem pogut celebrar la cremà. Enguany el tema de la falla anava al voltant dels invents que han sigut creats al llarg de la humanitat. Este any hem tingut l’honor de comptar amb la presència de la Fallera Major de la Fallera Major Infantil de Benicarló, Rosa Rillo i Noa Pegueroles, així com la Fallera Major la Fallera Major Infantil de la Falla La Barraca Tifani Ortiz i Gal.la Ortiz. Ha sigut un any ple de falleres majors ja que tant Noa, com Gal.la són alumnes de l’escola.
Ntra. Sra. de la Consolació
Els alumnes de la Consolació vam visitar el passat dimarts dia 15 de març les falles.
Va ser una volteta més curteta degut al mal oratge, però ens ho vam passar genial visitant les falles amb els nostres companys. Ací us deixem unes imatges!
Asociación de la Mujer
En Fallas, otro año más la Asociación de la Mujer celebró la tradicional “bunyolà”. Con nuestras socias, degustamos bunyols y figues albardaes, rociándolo con moscatel y agua. Muchas gracias a todas.
L’Auditori Pedro Mercader estrenarà aquest dijous el cicle Teatre Pol í tik amb l’espectacle ‘Ruz-Bárcenas’, produït pel Teatre Lliure i Teatro del Barrio. Ja s’han venut més de 100 abonaments per a les quatre representacions que integren el cicle.
Ajuntament
El teatre professional torna a Benicarló ho fa de la mà del cicle Teatre Polítik, una aposta pel teatre de crítica política social que portarà a la ciutat noms del nivell d’Alberto San Juan, Pedro Casablanc, Sergi Belbel, Jordi Galceran, Joan Miquel Reig o Juli Disla.
El primer espectacle, que es podrà veure aquest dijous 24 de març, és ‘Ruz-Bárcenas’, una producció de Teatro del Barrio i el Teatre Lliure, amb direcció d’Alberto San Juan protagonitzada per Pedro Casablanc i Manolo Soto. El muntatge està basat en la transcripció literal de la declaració de
l’extresorer del PP Luis Bárcenas davant del jutge Pablo Ruz. Amb una posada en escena molt minimalista (una taula, un jutge un interrogat), l’obra ha estat rodant pels grans teatres de tot l’estat enguany serà l’últim any que estarà de gira. Per a assistir als quatre espectacles que formen part del cicle (a part de ‘Ruz-Bárcenas’, ‘Autorrretrato de un joven capitalista español’-22 d’abril; ‘El crèdit-’27 de maig; i ‘La gent’-24 de juny) s’han posat a la venda uns abonaments per 25 euros que s’estan venent a molt bon ritme que ajuden a fidelitzar el públic teatral. De fet, fins avui ma-
La Regidoria de Cultura ja ha rebut les primeres 10 propostes per al Concurs de Cantautors amb la Veu Petita, adreçat a músics que canten en llengües minoritzades de l’estat espanyol. Fins al 4 d’abril encara hi ha temps per presentar els v deos.
Ajuntament
teix se n’han venut 110, d’abonaments, a banda d’entrades soltes per a veure espectacles concrets. La venda anticipada d’entrades i d’abonaments continua a la Tourist Info, i a la taquilla de l’Auditori una hora abans dels espectacles també es podran aconseguir entrades.
1. Podrán participar todos los aficionados a la fotografía que lo deseen sin importar la edad, nacionalidad o lugar de residencia.
2. Las fotografías, en color, versarán sobre la Semana Santa de Benicarló 2016, y en concreto, sobre las imágenes de las siete cofradías que componen la Semana Santa de Benicarló, así como los actos públicos organizados por la Junta Local de Semana Santa de Benicarló (procesiones, viacrucis, acto de apertura, rompida de la hora, meditaciones de las siete palabras) y que figuran todos ellos en el Programa Oficial de Semana Santa 2016, dejando a elección de los autores la técnica empleada, aunque no se admitirán montajes fotográficos. Además de los criterios técnicos y artísticos, el Jurado valorará los siguientes: - Contextualización de la fotografía en la ciudad de Benicarló. - Ajuste de la fotografía a la realidad.
3. Cada autor podrá presentar un máximo de siete fotografías, que no hayan sido premiadas ni publicadas anteriormente.
4. Las fotografías se enviarán impresas en papel fotográfico sin montar con un tamaño de 30 cm en uno de sus lados y 40 cm en el otro lado. Deberán estar perfectamente identificadas. Para ello se indicará en el dorso de las mismas el lema de la obra que la identificará, y se adjuntará un sobre, donde se indicará el mismo lema, en cuyo
interior se consignarán los datos personales del autor: nombre, dirección, edad, teléfono y correo electrónico. Asimismo, deberán remitir una copia digital de cada fotografía (de entre 2 y 3 MB) al correo electrónico de la Junta Local de Semana Santa de Benicarló; semanasantabenicarlo@ gmail.com
5. Las obras habrán de remitirse a la Junta Local de Semana Santa, Plaza San Bartolomé, s/n, 12580-BENICARLO, antes de las 12 horas del 20 de mayo de 2016.
6. El Jurado estará formado por personas relacionadas con el mundo de la cultura, la fotografía y la Junta Local de Semana Santa de Benicarló, cuya identidad se dará a conocer oportunamente. Su fallo será inapelable y no podrán declarar desierto ningún premio. Cada participante solo podrá obtener un premio.
7. Con las obras premiadas y seleccionadas, la Junta Local de Semana Santa de Benicarló podrá realizar una Exposición, así como utilizarlas en la edición del Programa oficial de la Semana Santa de Benicarló 2017, por lo que los concursantes, por el mero hecho de participar, aceptarán la reproducción y exposición de sus obras sin exigir derechos de autor o imagen.
8. Se establecen los siguientes galardones: • Primer Premio, dotado con 150 euros. • Segundo Pre-
mio, dotado con 75 euros. • Tercer Premio, dotado con 50 euros. El cartel de Semana Santa que edite la Junta Local de Semana Santa en el año 2017 lo ilustrará aquella fotografía que seleccione el Jurado, pudiendo coincidir con alguna de las premiadas. Los premios estarán sujetos a la legislación fiscal vigente, realizándose sobre dichas cantidades las retenciones legales establecidas. Se avisará oportunamente a los ganadores para la entrega de dichos premios.
9. Las obras que no sean seleccionadas podrán retirarse en la sede de la Junta Local de Semana Santa en el plazo de un mes a partir de la fecha en que se haga público el fallo del Jurado. Si se llegara a realizar la Exposición o el Catálogo, la devolución se retrasaría hasta un mes después de su finalización. A los autores de las mismas se les avisará oportunamente. Todas las fotografías que no sean retiradas, junto con las premiadas, pasarán a propiedad, en concepto de donación, de la Junta Local de Semana Santa de Benicarló, que podrá disponer de ellas libremente.
10. El hecho de participar supone la total aceptación de las presentes bases, quedando bien claro que cualquier reclamación ajena a la voluntad del certamen es exclusiva responsabilidad de los autores. Cualquier incidencia no prevista en estas bases será resuelta por el Jurado.
El Concurs de Cantautors amb la Veu Petita que s’organitza en el marc del Petit Festival ha rebut les primeres propostes. Es tracta de 10 vídeos procedents d’Alacant, de València, del Baix Empordà, de l’Horta Sud, del Montsià i de Barcelona, on es pot veure el treball dels cantautors que, de moment, es presenten al concurs. Un concurs que és la gran novetat del Petit Festival que pretén potenciar aquells artistes que canten en llengües que es parlen a l’estat espanyol diferents del castellà (català, l’èuscar, el gallec, l’asturià, l’aragonés o l’occità).
El concurs tindrà tres premis: un primer premi dotat amb 600 euros la gravació d’un disc a l’estudi El Tercero Estudios; un segon premi de 500 euros un tercer premi del públic de 300 euros. Pel que fa al jurat, estarà presidit pel regidor de Cultura integrat per quatre professionals del món de la música: Dani Tejedor (creador i ideòleg del
Petit Festival, compositor professor a l’Institut del Teatre de Barcelona); Maribel Sospedra (llicenciada en Filologia Catalana i professora de l’IES Alfred Ayza de Peníscola), que s’encarregarà de les lletres; Carlos Manzanares, que ha cursat estudis de jazz música moderna dirigeix el seu propi estudi de gravació, El Tercero Estudios; i Guiu Cortés, més conegut com El Niño de la Hipoteca, un referent en el món de la cançó d’autor, un artista que ha sabut trobar en el canal You Tube el seu mitjà de promoció, on té vídeos que han rebut més d’un milió de visites.
Les persones que vulguen participar en el concurs hauran d’enviar un correu a correu.cultura@ ajuntamentdebenicarlo.org amb un enllaç al seu vídeo promocional perquè el jurat els puga visualitzar. Si les lletres no són en català o no estan traduïdes al castellà, s’hauran de traduir.
Presentació del conte Alma de cuento de María José Llorach Emma Yuste: divendres 1 d’abril, a les 18 hores a la Biblioteca de Benicarló.
DESDE 20€ AL MES*
(*) Financiación sin intereses por compras superiores a 60 euros, cuota mínima 20 euros al mes.
dijous amb l’obra ‘Ruz-
Primària 1er A
Professors: Matilde Albor, Daniel Herraiz
Primària 1er C
Professora: Alba Alarcon
Primària 1er B
Professors: Juanjo Bosch, Rafa Ribera
Primària 1er D
Professores: Mª Luisa Carrero, Begoña Guarch
Para el tercer trimestre del curso he pensado que mis alumnos de bachillerato podrían leer Del amor y otros demonios de Gabriel García Márquez. Sus novelas sólo tiene un problema: que llega un momento en que se acaban. Del amor y otros demonios transcurre en la Cartagena de Indias del siglo XVIII. La ciudad caribeña era por aquel entonces un centro neurálgico del comercio del oro y del tráfico de esclavos. Por consiguiente, era una ciudad rica, vital y colorista en cuyo seno discurrían dos mundos paralelos: el de los criollos y el de los esclavos. Allí nace Sierva María, una chica de la nobleza criolla que a los doce años será víctima de la fatalidad que tantas veces hiere a los personajes del novelista colombiano: una mañana está ella en el mercado cuando de repente le muerde un perro
callejero que irrumpe por allí derribando todo a su paso. La psicosis colectiva llevará a pensar que la joven ha contraído la rabia, enfermedad que en aquella época provocaba la muerte tras agonizar entre dolores insoportables. A partir de ahí, el talento magistral de García Márquez pone el resto: viéndola actuar de manera tan atrabiliaria en los meses posteriores a la mordedura, los padres de la niña, el Obispo de la ciudad y la madre abadesa de las Clarisas llegan a la conclusión de que la joven está poseída por el demonio. Sierva María acaba siendo encerrada en el convento de las Clarisas. Allí, en vez de encontrar cariño, topará con la inquina de la madre superiora que vendrá a complicarlo todo.
Sierva María no está endemoniada. Lo que le sucede a la pobre es que sus costumbres son las de los negros. Por culpa del abandono en que la tuvieron sumida sus padres, su mundo ha acabado siendo el de los esclavos. Por eso prefiere dormir en el suelo o en una hamaca antes que en una cama. Por eso baila como ellos, habla sus
lenguas africanas y lleva colgados collares de sus dioses plurales. Y por eso también tiene por costumbre mentir: miente a los blancos para defenderse. El Obispo encarga el exorcismo al joven Cayetano Delaura. Pero los resultados serán otros pues entre el cura y la chica surgirá el amor. Por primera vez en su vida Sierva María conocerá la ternura y la dulcedumbre. Los doce años tropicales de ella y los treinta y seis célibes de él se unirán por obra y gracia de los versos de Garcilaso de la Vega. Sin embargo, la atroz actuación de la Inquisición precipitará el desastre, y el amor será derrotado por la intransigencia y el fanatismo. Resulta muy significativo en este punto que el poeta elegido por García Márquez sea Garcilaso, el único poeta de los Siglo de Oro que, tal y como advirtiera Azorín, no escribió ni un solo verso religioso.
Per desena vegada, el Club Tenis Benicarló acull el torneig i TF Júnior, una competició d’abast internacional per a joves promeses del tenis mundial. En total, s’han inscrit més de 200 jugadors s’han hagut de quedar fora del torneig més de 300 tenistes.
El regidor d’Esports, Carlos Flos, acompanyat del tresorer del Club Tenis Benicarló, Alfonso Febrer, i del director del torneig, Ginés Pérez, presentava el torneig ITF Júnior que te lloc a Benicarló des del 23 de març fins el 2 d’abril, un torneig on es donen cita algunes de les millors promeses del tenis, just abans de començar les grans competicions internacionals, com el Roland Garros, Wimbledon, Open Austràlia o Open USA.
Aquesta és la desena vegada que el Club Tenis Benicarló organitza un torneig ITF Júnior, una competició que depén directament de la ITF (Federació Internacional de Tenis) que reserva només sis tornejos cada any per a tot Espanya. Enguany, Benicarló ha tornat a estar entre les ciutats escollides per a organitzar una competició que ha començat el 23 de març, amb la fase prèvia, i finalitzarà el 2 d’abril, amb la gran final del torneig.
Tant el regidor com els representants del Club
Tenis Benicarló destacaven la importància d’acollir un torneig d’aquestes característiques, amb un pressupost de 24.165 euros i una repercussió econòmica de més de 300.000 euros, sobretot el fet que ja és la desena vegada que Benicarló és seu de la competició, un premi sense dubte al treball ben fet durant les anteriors edicions. Carlos Flos destacava la implicació de les institucions, inclòs l’Ajuntament, a l’hora d’apostar per aquests esdeveniments esportius i ha animat els aficionats a visitar les instal·lacions del Club Tenis Benicarló durant els dies de la competició.
El programari representa el conjunt d’aplicacions que s’executen en els ordinadors que donen servei als usuaris.
Inicialment el programari el subministrava el fabricant de l’ordinador, llavors, només s’instal·laven en grans empreses o universitats. En aquell temps, els enginyers milloraven o escrivien nous programes i eren compartits amb la resta d’usuaris, afavorint l’evolució de la informàtica. Però a mesura que es popularitzava l’ús dels ordinadors es va separar la venda d’ordinadors de les aplicacions, apareixent un mercat de programari. En este nou escenari ja no era possible millorar els programes compartir-los, el codi font (instruccions) no està disponible per als usuaris, només es té dret d’utilització prou.
Davant esta situació, en 1983 Richard Stallman, un físic reconegut membre de la comunitat de programadors, va presentar el projecte GNU que tenia com a objectiu crear un sistema operatiu lliure, tal com passava a les primeres
èpoques de la informàtica. Este projecte va marcar el naixement del Programari Lliure o Software Lliure, que es basa a disposar del codi font de les aplicacions per a poder adaptar-les, millorar-les compartir-les considerant-les com un bé universal independent d’interessos mercantilistes.
El Programari Lliure té associats uns avantatges que podem resumir en el fet que introdueix una competència real en el mercat; el programari convencional té clares tendències monopolístiques, millora la seguretat eficiència de les aplicacions per auditables i modificables, oferix independència, especialment per a les administracions públiques les quals ja no han de dependre tecnològicament d’un reduït nombre d’empreses especialment el preu, que sol ser gratuït o amb un cost molt inferior als equivalents comercials, perquè pot ser redistribuït lliurement.
L’expansió del Programari Lliure ha trobat històricament molts entrebancs al haber de competir amb empreses econòmicament molt potents
amb productes fortament arrelats en entorns domèstics empresarials de grandària mitjana o menuda. Tot i això, està ben posicionat en certs sectors com, per exemple, en la implantació de superordinadors amb un 80%, servidors d’Internet amb un 60% o en altres tan populars com pot ser el sistema Android que usem en mòbils o tablets. Finalment, destacarem els sistemes GNU Linux, els quals podem usar als nostres PC amb què podem millor substancialment la seguretat rendiment davant les ofertes d’entorns comercials.
Així que recordant que és gratuït, a l’hora de comprar usar ordinadors hauríem de contemplar les opcions que ens oferix el Programari Lliure, si és el cas, demanar allà on fem la compra que ens instal·len el sistema que més ens agrade, com per exemple la reconeguda distribució de Linux Ubuntu o Lliurex, creada per la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana i emprada a tots els centres d’ensenyament públic.
El pasado 13 de marzo, en plenas fallas, algunos “basiliscus” renunciaron a la fiesta para poder correr la segunda edición de Trail Serra d’Irta en la localidad vecina de Peñíscola. En la prueba hubo dos modalidades, como en el año pasado: la de 24 Km y la open de 14 Km.
A las 9 de la mañana, con una meteorología de 10, se dio el pistoletazo de salida. Detrás de él tomaron la salida más de 160 corredores, entre ellos 18 “basiliscus” que lo dieron todo para rebajar el tiempo que hicieron en el año pasado.
En la categoría open, tocó la plata el recién llegado al club Esteban Domingo, a 10 segundos del primer clasificado. Detrás de él llegó Laura Solsona con un tiempo de 1h44’ y, con ello, la primera posición de Veteranas A. A diez minutos,
Patricia Filippi, que consiguió la tercera posición de Veteranas A. Después, cogidos de la mano, Javier Cheto y Paqui Ferrer con un tiempo de 2h05’, así consiguiendo la tercera posición de Veteranas B.
En la categoría de 24 Km tuvimos al imparable Javier de la Fuente (Txiki) en primera posición con un tiempo de 1h45’, detrás de él Arturo Segarra, Juanma Guimera, Didier Mateu a 15’ consiguiendo la tercera posición Veteranos B, Esteban Lara, Juan José Gómez, Susana Sospedra con una magnífica segunda posición en Veteranas A, Jose Luis Gargallo, Jose Luis Alcaraz, Ximo Moya, Santi Roig y Jose Gregorio. Enhorabuena “Trail-Runners”, ¡gracias por representarnos estas fiestas!
El pasado 13 de marzo se disputó el campeonato de España de duatlón larga distancia “Vientos del Pueblo”, cuyo centro neurálgico se sitúa en Orihuela (Alicante).Los segmentos tienen una logitud de 16 km a pie 66 km de bicicleta y 8 km a pie.
Rápido han pasado estos tres meses de prepara-
ción, en los que ha habido algún que otro obstáculo que se ha ido superando y muchos entrenamientos con la bicicleta con viento, donde no parábamos de repetir “Orihuela no se gana en el rodillo”. Las semanas iban pasando y la motivación se mantenía intacta, pero lo importante es que llegó el gran día
y todo estaba preparado, no descuidamos nada: material, suplementación, estudiar los circuitos, los rivales, intentar leer la carrera de la forma correcta. Pero aún así, una caída en el primer segmento casi la deja fuera de carrera. Al final, la dedicación y sacrificio tuvo su recompensa.
Dilluns 21 de març, a la piscina olímpica del club Natació Sabadell, la jove benicarlanda de 14 anys Gemma Labèrnia va participar al campionat nacional absolut, open de primavera, en la prova dels 50 braça.
Aquest és el campionat on es fa la selecció de l’equip olímpic espanyol i on, naturalment, participen les màximes figures de la natació nacional.
És la segona vegada, en la història del club Natació Benicarló, que un nedador del club aconsegueix classificar-se per a participar en el que és el campionat d’Espanya més important de cada 4 anys.
El campionat va despertar gran interès entre els aficionats benicarlandos que el pogueren seguir en directe perquè es va retransmetre per la TV nacional.
El gran treball que duen a terme els tècnics, junt a l’esforç del joves nedadors benicarlandos, fan possible portar, així, el nom de Benicarló per les piscines de tota geografia nacional.
Gemma, que era una de les nedadores més joves del campionat, va tindre una actuació estupenda ja en la prova de sèries classificatòries del matí dels 50 braça. Va nedar la seua sèrie amb un temps de
34.84 E, nou rècord del club natació benicarló es va classificar brillantment per a la final C de la vesprada.
Ja a la final C, reservada per a menors de 19 anys, Gemma va tornar a fer una gran marca de 34.69 E, millorant el seu temps del matí i tancant la seua actuació al campionat amb molt bones sensacions.
Per a la seua entrenadora per a tots els membres del club natació Benicarló, va ser una jornada
inoblidable d’entusiasme emoció. Per a la nedadora, que va estar dirigida per la seua entrenadora Myriam Martínez, va ser una gran experiència un gran premi poder estar compartint piscina amb els nedadors més importants del país, com la medallista olímpica Mireia Belmonte; la gran bracista Jessica Vall la nova estrella de la natació nacional, Hugo González de Oliveira.
Estos han sido los resultados obtenidos esta semana:
Senior Autonómico CB Benicarló - 77 vs CB Silla - 43
Senior 2ª zonal La Pobla C - 51 vs CB Benicarló - 81
Junior Masc. CB Benicarló - 107 vs CB Peñíscola - 60
Junior Fem. CB Benicarló - 51 vs Nou Bàsquet B - 35
Cadete Masc. CB Benicarló - 69 vs CB Castellón - 65
Cadete Fem. CB Quart Poblet - 53 vs CB Benicarló - 57
Infantil Masc. Azul Partido aplazado
Infantil Masc. verde CB Benicarló 41 - CB Don Bosco - 45
Infantil Fem. CB Benicarló - 55 vs CB L’Eliana - 29
Cinco puntos han impedido el pleno de victorias de nuestros equipos federados, los que le han faltado al infantil masculino verde para imponerse a su rival. El Senior Autonómico está prolongando una increíble racha de victorias que le han llevado a asegurar, prácticamente, la categoría. La situación era preocupante hace unas jornadas, pero la acertada incorporación de Sergio Laso, y la recuperación de algún lesionado como Lander, han dado la vuelta a dicha situación. El Senior B sigue aspirando al ascenso; las tres próximas jornadas serán decisivas. Los juniors se mantienen en la parte de la tabla, primeros y segundos, respectivamente. El cadete masculino ha recuperado las buenas sensaciones, con la plantilla de nuevo prácticamente al completo; y el cadete ha vuelto a dar muestras de su irregular temporada, siendo capaces de vencer, otra vez, a domicilio y perder luego, como locales, partidos a priori muy capaces de ganar. Y lo dicho, aunque el infantil femenino se impuso en partido adelantado al jueves al Eliana, lo que le mantiene en la parte alta de la tabla, el infantil masculino verde ha caído en un partido decantado en los instantes finales.
Dado que era festivo, este sábado no se disputó la competición organizada por el Patronato, en la que participan nuestros alevenies y benjamines. Os esperamos la próxima jornada.
NATACió / Gemma Labèrnia va disputar una final al Campionat d’Espanya Absolut, Open de Primavera
DuATLóN / Marta Noelia Lluch, primera plaza en GGee en el campeonato de España de Duatlon larga distanciaClub Natació Benicarló Club Baloncesto Benicarló Club Taekwondo Armijo El Club Taekwondo Armijo reconoce la dedicación de sus alumnos y les felicita por ser los nuevos árbitros regionales de la disciplina. ¡Enhorabuena a todos!
IES Joan Coromines
El passat dia diumenge se'ns en va acabar d'anar el company Ferran Royo. Tan bon professor. Tan bon amic. Tan tropell. Tan savi. Tan entusiasta. Tan bona persona. De tanta vida...
Deia sant Vicent (lo nostre, el Ferrer) que quan naixem, abans de fer cap a les mans de la llevadora, ens empoma un àngel de la guarda que no ens amolla fins el moment de la mort. Ferran, n'estem segurs, el va cansar aquest àngel, sempre amunt i avall... Tan bon professor. Tan bon amic. Tan tropell. Tan savi. Tan entusiasta. Tan bona persona...
Tot l'alumnat i el professorat de l'IES Joan Coromines van fer divendres passat un emotiu (no és cap tòpic) minut de silenci per recordar Ferran tots junts. Perquè tots pensem en Ferran des de fa molts dies, però ens convenia fer-ho junts, emocionar-nos junts, manifestar públicament el nostre sentiment.
Ferran continuarà entre nosaltres perquè els bons professors, els bons amics, els tropells, els savis, els entusiastes, les bones persones no se n'acaben d'anar mai.
Javi Raquel, representant l’estandard dels Cremats, a la cremà de la falla infantil guanyadora.
eXPOsiCiONs
Ajuntament
Exposició itinerant «Nodónaigual»
Recull de fotografies del concurs #Nodónaigual convocat per l’IVAJ. Del 23 de març al 6 d’abril.Ajuntament de Benicarló. Organitza: CIAJ Benicarló i Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Benicarló.
MUCBe
Exposició permanent «Tresors arqueològics, troballes ibèriques de Benicarló». Organitza: Regidoria de Cultura.
Exposició permanent de l’artista Fernando Peiró Coronado. Organitza: Regidoria de Cultura.
DissABTe 26
12.00 h XXIV Rompuda de l’Hora, a la plaça de Sant Bartomeu, a càrrec del Grup de Bombos Tabals de Benicarló, la Banda de Bombos i Tambors de l’Associació d’Alumnes de La Salle de Benicarló i l’Associació de Bombos del Crist de la Mar. Organitza: Junta Local de Setmana Santa de Benicarló.
AVANÇ D’ABRiL
DiVeNDRes 1
18.00 h Presentació del conte Alma de cuento, a càrrec de l’autora local Maria José Llorach. Biblioteca Manel Garcia Grau. Organitza: Regidoria de Cultura.
19.00 h Inauguració de l’exposició «Memòries oblidades». Mucbe. Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Agafant forçes i mirant com plou per anar a la cremà
Minut de silenci per Ferran Royo, pagés que feia de mestrePío XII - BENICARLÓ C/Socorro, 1 - VINARÒS
