7dies actualitat de Benicarló 899 - 8 de juliol de 2022

Benihort afronta su campaña estival de hortalizas con buenas perspectivas

La actividad de Benihort sigue imparable en la época estival, temporada en la que la Cooperativa de Benicarló comercializa más de la mitad de la producción anual de su área de hortalizas. Patata, calabacín, tomate, pimiento rojo e italiano, puerro y sandía son los principales cultivos que la empresa benicarlanda distribuye, tanto a los mercados españoles como a la exportación europea.

Los productos que Benihort trabaja en la campaña de primavera-verano son variados y superan el 55% de su producción anual hortícola. Con más de 2.605.107 kilos de patatas comercializados en 2021, la cooperativa incluye en su catálogo patata roja y blanca, “se trata de un cultivo estival muy sabroso, tradicional de Benicarló, sobre todo la patata roja, aunque también comercializamos patata blanca, tanto de carne blanca como amarilla”, tal y como describe el responsable comercial del almacén de Hortalizas, Carlos Miravet.

Estos meses también se recolecta puerro, cultivo que alarga su producción hasta la primera semana de julio y para el que se dedican tres turnos de trabajo (mañana, tarde y noche). La calidad que se consigue en esta hortaliza también es muy buena y el año pasado se registraron 2.209.599 kilos.

Por su parte, el pimiento italiano y pimiento rojo se han comenzado a trabajar en el mes de junio y su recolección se prolongará hasta el octubre. En 2021 se comercializaron en Benihort más de 230.000 kilos de pimientos.

Apuesta por el tomate

El tomate es otro de los productos destacados en la producción estival, ya que Benihort distribuye hasta cinco variedades, tanto de exterior como de invernadero y comercializó en el anterior ejercicio 584.093 kilos. “Disponemos de tomates con mucho sabor y de producción

BIO, sistema de gestión agroalimentaria que cuenta con gran demanda por parte del cliente final. Las variedades que comercializamos son: el tomate verde de ensalada, pera bestial, negro, beef y rosa”, según detalla el responsable comercial del almacén de Hortalizas, Carlos Miravet.

Para conseguirlo, la cooperativa viene haciendo en los últimos años un gran trabajo técnico y de producción: “Se van probando variedades que sean productivas y tengan un gran sabor y dulzor. Además, en verano es importante que el tomate tenga color, pero que cuando lo toques no esté blando. En definitiva, como consumidor buscas un producto que sepa a verdadero tomate, como las variedades de hace años y, si algo tienen de particular nuestros tomates, es que cuando los pruebas tiene sabor, y, por tanto, quieres volver a comprarlos”, tal y como describe Miravet.

Cultivo estrella: sandía

Pero si hay un clásico del verano en Benihort es la sandía. La cooperativa de Benicarló cultiva sandía negra y rayada sin pepitas y en 2021 obtuvo una producción de 8.757.508 kilos, lo que supone un 37,5% de las hortalizas que comercializa. El responsable comercial, Carlos Miravet, ha resaltado: “estamos esperando con mucha ilusión la temporada, que comenzará a finales de esta semana. Actualmente se están consiguiendo precios elevados, así que confiamos que sea una buena campaña, en cuanto a calidad, producción y liquidación”.

El área de Hortalizas de Benihort registró en el año 2021 una producción de 31.280.760 kg de hortalizas. La distribución de los productos estivales de Benihort se destina a las principales cadenas de supermercados del país y a los mercados nacionales más importantes como el Barcelona, Zaragoza, Bilbao o Madrid. También se exporta a países europeos como Francia y Alemania, entre otros.

Punts de venda a Benicarló

-LOTERÍA MUCHOLA, Plaça Mercat, 11

-LLIBRERIA ALBIOL, (ABANS CASI) Passeig Marítim, 32

VIII Trobada de Dracs i Bèsties de Foc

Els dies 2 i 3 de juliol de 2022, es va celebrar la VIII edició de la festa popular "Trobada de Dracs i Bèsties de Foc" a Cervera del Maestre.

Es tracta d'una celebració a l'estil correfocs, de tradició medieval i fortament arrelat al municipi, que combina el mercat artesà, l'ambientació medieval i diferents actuacions i degustacions amb la desfilada de dracs i dimonis que té lloc els dos dies a la vesprada. El resultat és un esdeveniment únic i diferenciador a tota la Comunitat Valenciana, en un escenari únic com és la vil·la medieval de Cervera del Maestre, i que té la seua cúspide en l'encesa col·lectiva de totes les colles a la Plaça Maestrat, un espectacle ple de foc, llum i color.

7 dies / fotos: Jesús Maestro

VIII Trobada de Dracs i Bèsties de Foc

7 dies / fotos: Jesús Maestro

Desena edició del Festival de Curtmetratges ‘Cortometrando’

El benicarlando Sergio Terán, seleccionat per a filmar el seu curt a Vilafranca

Castellnovo, Toga, Serra d’en Garcelan i Vilafranca també han sigut escollits per part de la Diputació

La Diputació de Castelló ha donat a conéixer en el seu saló de recepcions els municipis i els realitzadors de la província seleccionats en la desena edició del Festival de Curtmetratges ‘Cortometrando’. Segons ha anunciat la diputada de Cultura, Ruth Sanz, durant els mesos de juliol i agost els carrers i places de Càlig acolliran a l’equip de Quico Guerrero, Castellnou al de la jove directora María Sales, La Serra d’en Galceran al de Jordi Moliner, Toga al de Pablo Fuertes i Vilafranca al de Sergio Terán.

Ha sigut en el transcurs d’un acte en el qual Sanz ha comparegut al costat del director de ‘Cortometrando’, Sergi González, les directores i directors dels guions seleccionats, i les alcaldesses i alcaldes dels municipis en els quals es realitzaran les filmacions.

Com és habitual, a final d’any se celebrarà una gala a l’Auditori de Castelló en el qual es presentaran oficialment les cinc històries seleccionades.

En la seua intervenció, Ruth Sanz ha fet balanç de la primera dècada del festival, assenyalant que «amb les 5 localitats que sumem enguany, seran ja 59 els pobles que han obert les seues places i carrers per a convertir-se en autèntics sets de rodatge amb actrius, actors, directores i directors de prestigi». En la seua opinió, «estem davant una autèntica festa cinematogràfica que permet que aquests cineastes de la província

puguen mostrar el seu talent, alhora que promocionen la història i la bellesa de racons de municipis de les nostres comarques».

Ha afegit que «considerem que ‘Cortometrando’ és fonamental perquè fomenta la participació dels creatius del cinema, que imaginen una història i la transformen amb un guió que finalment es podrà contemplar en la pantalla gran’’.

IES Joan Coromines

Des de l’IES Joan Coromines donem l’enhorabona als alumnes Oriol Delgado de 1r cicle d’ESO i Bruno Obiol de Batxillerat que han estat guardonats amb el Premi Sambori de redacció comarcal del Maestrat i els Ports, i passen a la final del Premi Sambori. La seua redacció serà publicada en la segona edició del llibre del Sambori al Maestrat i Ports.

Alumnat de l’IES Joan Coromines premiat per escola valenciana amb el “Premi Sambori”

Magnífico éxito de "Pastors de Blo" en el World Dog Show, Exposición Canina Mundial Madrid 2022

"Pastors de Blo" consiguió tres títulos de "Campeón en España de belleza", dos "Latin Winner", dos "RSCE Winner" y "Jaranuski" fue proclamada "Campeona del mundo World Dog Show Madrid 2022"

Aplazada dos veces desde 2020 por la pandemia, al fin se celebró en Madrid (Ifema) la exposición canina de morfología más esperada por los criadores y amantes de las razas caninas puras, la World Dog Show, Exposición Mundial Canina.

Este año le tocaba a España , pues desde 1992 en Valencia, la F.C.I. no concedía a nuestro país el evento canino más importante del mundo. Entre los días 23 y 26 de junio, más de 16 000 perros de todas las razas venidas de todos los países compitieron para ganar los preciados títulos que se podían conseguir en dicha exposición.

Entre los participantes estuvo "Pastors de Blo", de Miguel Angel Edo Bretó, representando a la raza autóctona del pirineo catalán. Compitieron

con cuatro de sus perros Gos d'Atura Català, nacidos y criados con mucho amor en Benicarló: Ekaitz, Koa, Viura y Jara. Tras muchos kilómetros, cansancio y tensión , los resultados no pudieron ser mejores, consiguiendo tres títulos de "Campeón en España de belleza", dos "Latin Winner" , dos "RSCE Winner" y, además, "Jaranuski", "Jara de Pastors de Blo", fue proclamada "Campeona del mundo World Dog Show Madrid 2022". La constancia , el esfuerzo y la pasión tuvieron recompensa. Enhorabuena.

La I Biennal dels Sants de la Pedra escalfa motors

L’últim cap de setmana de juliol, coincidint amb el dia de l’onomàstica dels Sants Màrtirs, es celebrarà la primera Biennal que la Germandat d’Abdó i Senén està organitzant per a posar en valor el vincle cultural de Benicarló amb els dos copatrons de la ciutat. Un compromís que també passa preservar el patrimoni històric que representa la inacabada capella dedicada als coneguts com els Sants de la Pedra, autèntics protectors de les collites.

Fent una crida a la participació, l’associació ha el·laborat una programació que ha presentat en roda de premsa. La Biennal començarà el proper divendres 29 amb la celebració d’un dels actes més esperats, la primera romeria nocturna al cim del Puig de la Nau que Pedro Manchón s’ha encarregat d’explicar i que servirà entre d’altres coses per a presentar les danses dedicades als dos sants sants i que el jove compositor Víctor Guzmán ha creat per a l’ocasió. Per la seua banda, Fanny López ha desglossat en què consistirà la fira de proximitat que tindrà lloc a la plaça de Sant Bartomeu i els carrers confrontants, mentre que el president, Carlos López, ha tancat la compareixença tot explicant la motivació del sopar popular i el concert de Veniu a cantar que tancarà la celebració.

Redacció

Abdó i Senén Benicarló

Cena de final de curso de la Asociación de la Mujer de Benicarló

J. Gellida

La noche de viernes 2 de julio se celebró la cena de final de curso de la Asociación de la Mujer de Benicarló. Al finalizar dicha cena, se sortearon varios regalos. Seguidamente, baile y actuación musical hasta altas horas de la madrugada.

Sant Pere

J. Gellida

Benicarló va celebrar, el matí del dimecres 29 de juny, la festivitat de Sant Pere, amb la tradicional missa de mariners a la Capella de Sant Pere. Han assistit representants del sector i de la Confraria de Pescadors Sant Telm de la ciutat, que presideix Francisco Querol Anglés.

Després de la celebració litúrgica, processó de la imatge del patró acompanyada per la Corporació Municipal, així com la Reina, Cort d'Honor i Cavallers de les Festes Patronals, cap de Policia Local i tinent de la Guàrdia Civil de Benicarló.

Nascuts el 1972

J. Gellida

Asamblea de la Asociación de la Mujer

J. Gellida

El pasado viernes 23 de junio, en la Capilla del MUCBE, se celebró la Asamblea de la Asociación de la Mujer de Benicarló correspondiente al ejercicio 2021-2022. Seguidamente se sirvió un piscolabis en los jardines del MUCBE.

La regidora de medi ambient de l'ajuntament de Benicarló, fa uns mesos, va donar a l'associació pels gats-projecte CES, un contenidor vell de vidre. Alguns socis de l'associació han participat en la remodelació per a convertir el contenidor en un habitatge digne per a les colònies felines del municipi. El contenidor s'hi ha instal·lat a la platja de la mar Xica, per a protegir els gats d'aquesta colònia, ja que segons l'associació és la més castigada del municipi. Per a l'associació ha sigut tot un gran repte, pel fet que ara els gats que habiten aquesta colònia podran menjar, dormir i refugiar-se sota un sostre.

Isaac Molina

Els testimonis de Jehová tornen als carrers dos anys després

Els testimonis de Jehová, coneguts a Benicarló des de fa moltes dècades per la seua labor de predicació pública, tornen aquest mes als carrers per a reprendre aquesta activitat.

Al març de 2020, els testimonis de Jehová van suspendre la seua labor de predicació pública a causa de la pandèmia de COVID-19. Ho van fer fins i tot abans que el govern espanyol imposara restriccions sanitàries que van afectar les activitats religioses. A tot el món, els Testimonis reprendran simultàniament algunes facetes del seu ministeri públic amb l'excepció de la seua coneguda predicació “de casa a casa”, que segueix suspesa.

A partir d'ara, se'ls podrà trobar als carrers i en els llocs més concorreguts de les nostres ciutats amb exhibidors portàtils de publicacions bíbliques gratuïtes. També han représ les seues visites regulars a les presons.

“Podem trobar de nou als testimonis de Jehová de Benicarló amb els seus exhibidors de publicacions portàtils a la Plaça Constitució,carrer San Juan i hospital Vinaròs disponibles per a distribuir publicacions bíbliques gratuïtes a qui ho sol·licite”, va declarar el portaveu dels testimonis de Jehová a Castelló, Pedro Carrilero.

Encara que no ho exigisca la llei actualment, quan facen aquest treball voluntari, la majoria dels testimonis de Jehová continuarà portant màscara. Durant aquest llarg període de més de dos anys, els testimonis de Jehová no han estat inactius. Han intentat arribar a la gent a través de cartes, telèfon i per altres mètodes virtuals.

També han celebrat totes les seues reunions religioses sense interrupció a través de videoconferències. A l'abril d'enguany, les reunions es van reprendre en un format híbrid, és a dir, presencialment i per videoconferència simultàniament.

A Espanya hi ha més de 122.000 testimonis de Jehová, distribuïts en més de 1.400

congregacions, sent presents al país des de principis del segle XX. Va ser en 1970, després de dècades de proscripció i a causa de la tan esperada llibertat religiosa, quan es va atorgar a la confessió dels Testimonis Cristians de Jehová reconeixement legal. El 29 juny de 2006 se'ls va concedir l'estatus legal de “notori arrelament”.

Testigos cristianos de Jehová

Partido Popular: "Preparados para el cambio"

Una representación del Partido Popular de Benicarló viajó a Valencia el pasado 2 de julio para asistir a un evento con la presencia de Carlos Mazón, bajo el lema "Preparados para el cambio".

Compromís Benicarló lamenta la supressió del programa Bategant Resistències després de cinc anys de trajectòria

La programació que es desenvolupava al voltant del dia de l’orgull de les persones LGTBI, el 28 de juny, tenia l’objectiu de trencar amb els estereotips i discriminacions que pateix el col·lectiu a través d’un contingut formatiu, informatiu i cultural.

Benicarló, 30 de juny de 2022

Bategant Resistències era una programació al voltant de la lluita pels drets de les persones LGTBIQ enquadrada dins la commemoració del 28 de juny oferida per l’Ajuntament de Benicarló. L’agenda d’accions omplia tota una setmana per visibilitzar les necessitats i drets que encara queden per aconseguir per als col·lectius LGBTIQ, de manera que ningú quede exclòs en la nostra societat, per qüestions d'identitat, gènere, orientació o qualsevol qüestió sexual.

Marta Escudero, portaveu de Compromís es mostra sorpresa per l’eliminació de Bategant Resistències de l’agenda municipal: «En 2017, amb la primera edició de Bategant Resistències, es va parlar per primera vegada en espais públics de diversitat sexual i de diferents formes de viure la sexualitat diferents de l'estereotip normalitzat. S’havia aconseguit consolidar una programació forta i estable que s’havia fet un lloc rellevant dins d’agenda d’esdeveniments de l’Ajuntament de Benicarló.

L’any passat Bategant Resistències va complir enguany 5 anys de vida gràcies als quals Benicarló es va convertir en un referent, no només comarcal, sinó també fora de les fronteres del País Valencià en la reivindicació de drets de les persones LGTBI. El lustre de programació inclús es va celebrar elaborant un vídeo que recollia eixa trajectòria.

No entenem els motius pels quals el partit socialista ha decidit suprimir allò que funciona i que a més té un paper molt important en la cohesió social».

La regidora de Compromís destaca el pes que té l’administració pública en la lluita contra la discriminació i la importància de dur a terme accions sostingudes en el temps mentre es continuen qüestionant i perseguint determinades sexualitats. «La necessitat de realitzar Bategant Resistències era evident i ho segueix sent: cal visibilitzar totes les realitats, perquè el desconeixement porta als estereotips i als prejudicis que, de no posar fre, acaben en discriminació i fenòmens com l'homofòbia i la transfòbia.

Amb el projecte Bategant, vam voler apropar estes formes de viure a tota la ciutadania mitjançant recursos com el cine, les xerrades o els testimonis i propiciar un contacte social que ens anara conduint cap a la total normalització de la diversitat sexual.

Enguany eixe treball de carrer tan necessari s’ha reduït a penjar una pancarta al balcó de l’Ajuntament. Res més. Està molt bé donar suport, però ha d’anar acompanyat amb debat, visibilitat i reivindicació als espais públics, si no ens quedem només en la part més superficial»

Bategant Resistències es va implantar el 2017 impulsat per la regidoria de Serveis Socials, gestionada per Compromís. Era la culminació d’unes passes decidides que van començar l’any 2015 amb una programació germen del què després seria Bategant Resistències.

«Fins al 2015, amb l’anterior govern del Partit Popular no hi havia cap acció destinada a visibilitzar, conscienciar o informar sobre el col·lectiu LGTBI. Podríem dir que estes persones, amb les seues problemàtiques, eren invisibles a la nostra ciutat.

Amb la supressió ara, amb el partit socialista, del programa Bategant Resistències, puntal de les reivindicacions públiques de la diversitat afectiva a Benicarló, el col·lectiu es torna a quedar una mica orfe, sense part del suport tan necessari de l’administració» lamenta Escudero.

Compromís Benicarló

Redacció

Coses de Rolin

Els Sants de la Pedra (I)

Tinc l’honor de ser un dels dotze Majorals de la Germandat d’Abdó i Senén (sis dones i sis homes) creada enguany per reviscolar la memòria de Sant Abdó i San Senén, els “Sants de la Pedra”, copatrons de la ciutat. Tu... que formen part del nostre patrimoni i cal i situarlos al punt i lloc que els pertoca.

Entenc que és una aventura força apassionant a la qual li desitjo la milloc salut i molts anys de vida.

I en aquesta avinentesa i com que aquest mes de juliol de 2022 tindrà lloc a Benicarló la primera Biennal festivant els Sants de la Pedra, al llarg d’aquest mes recordaré el que vaig escriure ja fa temps al voltant d’aquestes dues figures tan entranyables.

Doncs, això:

—El Puig sense ermita.

—Sí, ja ho sé. Què hem de fer?

Ara bé, mentrestant que ningú no em parle de lleis o raons. És... mortificant.

Ja fa anys i panys i encara més panys que anys, una família santmatevana formada per Corneli de Montesa, la seua esposa Caterina del Portal i el fill Miquel de la Font van visitar al llarg d’una setmana la família benicarlanda de Joan Franscesc del Mas del Rei, la seua esposa Rosa Blanca d’Aiguadoliva i la filla Francesca del Puig. Totes sis persones van fer força amistat i encara més en van fer, Miquel i Francesca,

El cas és que la parella de joves passejava pels llocs del territori cadufer i gaudia de la Rambla de Cervera, la qual, en aquella època baixava sempre pletòrica i abundosa d’aigua.

—A on anirem avui? —va preguntar Miquel de la Font un matí de bon sol.

—Avui et mostraré un dels llocs marcadament benicarlandos. Es tracta del tossal del Puig. El panorama que s’hi divisa esgota de si mateix el costal més atapeït d’adjectius recompensats. Fita-ho tot ben bé: el cel, el sol, la mar, l’horta, el secà... Tot és real, tot va vestit amb solcs verticals i al baix, Observaràs:

vilars que porten faldilles creuades a les soques de les oliveres. marges com cintures de tavella que besen la pau dels capvespres, ametlers com els jerseis de mànega curta de cada primavera, fumerals com els mocadors de coll que abriguen i embolcallen la calç de les cases, els xals de seda verdosenca que reparen el brancatge dels garrofers,

les sorts d’encisam amb les mànegues arromangades per lluir la pell bronzejada, el puny tombat dels caminals amb bruc, coscoll, timonet, romer, argelaga, fenàs i ginebre, els repuntejats amb fils de sec als escots dels rostolls, les amplàries volades de raïm amb què s’han vestit les vinyes, Benicarló al fons, com un voraviu de puntes de cotó, les clarianes que trauen el cap entre els colls amples de volants, les serralades i els cims del Maestrat com una de les dues llistes de dents de la cremallera que obri i tanca la pitrera més adelerada, la roca de Peníscola que prorromp octogonal de les facetes creuades del diamant més pur, la mar com una brisa encaixada que sempre ens convida bellament a gaudir de la vida i els colors i el cel com la jaqueta que s’ajusta amb l’acrobàcia exacta al cos que festeja.

—Com m’agrada d’escoltar-te, de sentir-te...! Quin sentiment més valuós atresores envers aquesta terra! I a més he de dir-te que tot el que has precisat és cert, meravellosament cert. Però, Francesca, amb tot he de manifestar que aquest pujol caldria guarnir-lo amb una ermita dedicada a algun sant, alguna santa, alguna marededéu; i que s’hi peregrinés una volta a l’any, que fos un centre de pietat i alhora un lloc d’esbarjo. I així mateix, que fos el far que anunciés amb la llum blanca de la calç, la potència d’aquestes terres baixes del Maestrat. Crec que aquesta idea s’hauria d’estudiar, no et sembla?

—I com es complementen la teua reflexió i el meu pensament, Miquel! No saps tu en quina mesura desitjo que fos així. De fet, hi penso tant, que una nit vaig tenir un somni d’imatges afalagadores i referides a aquest tema. Et sembla bé que te’l conte?

—I tant que sí! Seiem en aquesta pedra, cara al sol del sud... conta..., conta...

I entre paraules que s’estenien a sobre dels matolls baixos i esclarissats del vessant del Puig, s’havien fet la costera que els va conduir al punt més elevat del tossal. I allí, seguts com ho va dir Miquel, Francesca va contar el seu somni.

Amb un record especial per a José Ramón Ferreres, amic de relació i de lletra.

Bon Repòs Tinga.

Text: Jaume Rolíndez

(XIV) AQUELL CARRER AMPLE DE FA MÉS DE CINQUANTA ANYS

LA MORT DE PASCUAL LLOPIS MARTÍNEZ, UN MISTERI FOSC NO RESOLT

La misteriosa desaparició a Benicarló d’un xiquet de 14 anys la vespra-nit de la festivitat de Sant Gregori de l’any 1921 i el descobriment, una setmana després, a una bassa del terme municipal de Càlig, del seu cos amb la jugular seccionada representa, segurament, l’episodi de crònica negra més latent en l’imaginari de la societat benicarlanda del segle XX.

Aquest xiquet era Pedro Pascual Llopis Martínez, fill de Bernardo Llopis Bellmunt i d’Antònia Martínez Borràs, havia nascut el dia 30 de juny de 1906. La família va residir durant uns anys al carrer de Castarnelles, a una casa de reduïdes dimensions que limita pel costat oest amb l’immoble que fa cantonada amb el carrer Ample. En conseqüència, és obvi d’assenyalar que Pedro Pascual Llopis Martínez ja de ben menut deambularia per aquest carrer i, per suposat, el coneixeria tothom, compartint espais d’esbargiment amb altres veïnets de la seua edat, com ho han vingut fent els xiquets que han habitat al carrer Castarnelles.

Com tants benicarlandos coetanis, el pare de Pascual treballava de boter, un bon ofici, en un moment en què aquesta indústria auxiliar es trobava en auge arran del favorable impacte econòmic de la guerra mundial (1914-1918) en països neutrals com Espanya. Tot fa pensar que la família Llopis-Martínez se’n sortiria bé durant aquells anys. Però, per desgràcia, el dia 26 de maig de 1915, Bernardo Llopis Bellmunt, de 53 anys, moria al seu domicili del núm. 4 del carrer Castarnelles, víctima d’una angina de pit, deixant la dona vídua, sense treball i amb quatre fills menors d’edat. Amb la greu crisi economicosocial en el context espanyol, derivada, sobretot, per la pujada de preus començaren o s’incrementaren encara més les diferències en famílies vulnerables com aquesta i, a més, amb unes circumstàncies addicionals adverses que foren especialment crues a partir de 1919. L’any 1915, P. Pascual Llopis Martínez, el menut de casa, comptava amb només vuit anys d’edat quan va morir el seu pare i, a l’igual que els germans, de ben enjorn ingressaria obligatòriament al mercat laboral per tal de contribuir amb el seu modest

jornal al rellançament de la família, reservantse part dels diumenges i dies festius per a l’oci i l’esbargiment.

Així era a grans trets la realitat quotidiana d’aquesta família en aquells moments complicats fins a la tràgica nit del dia 8 de maig de 1921, vespra de la joiosa festa benicarlanda de Sant Gregori amb la tradicional romeria. Com sempre se’ns ha dit, aquella tarda-nit del diumenge de maig, Pascual havia anat amb un amic seu que es deia Joaquim [i, segurament, se’n trobarien amb alguns més] a l’antic cine de la plaça del doctor Pera que tenia accés pel carrer Olivella, però que, en aquesta ocasió, ja no va tornar a la llar familiar. L’angoixada mare, amb el suport dels veïns més propers, va contactar ràpidament amb aquest amic, el qual li va dir que, a la sortida, havien recorregut junts el carrer Sant Sebastià fins al de Sant Joan, havent-hi quedat a l’endemà per peregrinar a la romeria a l’ermitori de Sant Gregori. A partir d’aquí, com si se l’hagués engolit la terra, a menys de 70 metres de casa seua, es va perdre totalment la pista de P. Pascual i la mare, desesperada, encomanant-se a la Mare de Déu, va acudir a les autoritats i la guàrdia civil es posava en funcionament. Tot i això, els dies primaverals d’aquella eterna setmana de maig anaven transcorrent i Pascual no tornava a casa.

A mitjan matí del dia 15 de maig de 1921, se sap que a la bassa de Pàndols, al camp i en terme municipal de la veïna població de Càlig, un home havia vist un sac estrany que surava a l’aigua i que resultà ser un xiquet al seu interior, amb el coll degollat de feia dies. Ja present la guàrdia civil i les autoritats pertinents en el lloc dels fets, practicades les oportunes diligències sumarials del cas, era identificat Pascual Llopis Martínez en un estat de putrefacció tal que feia difícil, sinó impossible, la investigació immediata. En aparèixer el cadàver fora del terme municipal de Benicarló, la inscripció de la defunció en el registre civil es realitzà a les 18,30 h d’aquest mateix dia al jutjat de pau de Càlig. [Veure la corresponent acta de defunció que acompanya aquestes pàgines].

Per a més –inri- per a la desolada família, P. Pascual Llopis Martínez, a causa de l’estat de descomposició que presentava el cos, no va

L’actual carrer Castarnelles vist des del c. Major. En un primer pla, la farmàcia, a l’altre costat, un espai de venda de productes de neteja i higiene que en el passat constituïa l’antic col·legi de les Monges de Nostra Senyora de la Consolació amb el reduït pati escolar en aquesta cantonada. Al fons, s’observa un immoble del carrer Ample on temps enrere funcionà un taller de bicicletes i motos, de fa anys, un local tancat i barrat amb un cartell que posa es lloga.

ser enterrat d’acord amb el ritus que dicta el costum i la tradició cristiana. És a dir, la mare i els germans no el van poder vetlar a casa en cos present per honrar-lo i venerar-lo, ni van poder compartir la pena amb la família, les amistats i els veïns, ni van poder continuar la litúrgia de l’endemà amb la missa de difunts a l’església de Sant Bertomeu de Benicarló per acompanyar-lo necessàriament plegats en l’esperança. Ben al contrari, poc després de ser localitzat i identificat el cadàver de Pascual Llopis a la bassa de Pàndols, era traslladat directament al cementiri de Càlig per a la seua immediata inhumació. La desaparició/destrucció del llibre de defuncions de l’església parroquial de la veïna població durant la guerra civil [1936-1939] no permet disposar d’informació documental respecte al possible acte litúrgic de comiat que s’oficià al mateix cementiri.

L’horrible notícia de l’aparició d’aquest xiquet amb el coll seccionat i amb ferides al cos que indicaven pràctiques rituals d’obscurantisme va propagar-se ràpidament entre la indignada població benicarlanda que [re]clamava justícia al cel i a la terra. La versió popular que estimem determinava que la mort d’aquest xaval benicarlando no fou fruit de la casuística sinó que els monstruosos infanticides, per motius de vulnerabilitat familiar, l’havien escollit prèviament i seguint la planificació

Marcel·lí Piñana Edo

criminal, esperat, raptat i en algun lloc de fora vila, aprofitant la nocturnitat d’aquelles hores, l’havien degollat com a un animal i li havien tret tota la sang per curar una persona malalta de tuberculosi, una pràctica de canibalisme que es venia fent a Espanya. [Salvador García Jiménez. Vampirismo Ibérico, 2011, llibre que ho constata i que inclou una segona part amb 24 casos registrats, entre aquests, basant-se en la premsa de Castelló, presenta l’assassinat de Pascual Llopis amb el títol de “El vampiro de Benicarló”, pàgs. 191, 192 i 193].

Daniel Gil Beltrán [1898-1998], l’home que, segons afirmava va portar el taüt del xiquet al cementiri de Càlig, i que son tio José Gil Ibáñez, germà del pare, va signar en qualitat de testimoni l’acta de defunció davant del jutge de pau de Càlig, José Luis Borràs Cuartero, apuntava en una breu entrevista practicada l’any 1994: “la gente tísica necesitaba sangre buena y compraba a alguno….”[Martha E. Heard, Salir del Silencio. Voces de Càlig 1900-1938, pàg. 54].

Afirmació que coincideix substancialment amb el relat que ens arribava de la gent d’aquells anys i coincident en el context global d’aquella Espanya bevedora de sang.

A Benicarló, fins i tot, es deia boca-orella que, prèviament a l’assassinat de Pascual, a la nit, a través de la gatera de la casa de la família Llopis-Martínez, en ocasions, hi eren dipositats diners de procedència desconeguda. Sembla ser que mai no es descobrirà la identitat de qui introduïa o manava col·locar els diners a la gatera de la casa dels Llopis i per què ho feia. Com interpretava la gent: -Era una manera d’assegurar una bona alimentació al menut de la casa per tal d’obtenir-ne una sang sana i de qualitat en el moment de l’extracció? –o, des d’un sentiment de culpabilitat dels suposats destinataris d’aquesta sang, es tractava d’una via penitencial de compensar els patiments d’una mare destrossada per la pèrdua del fill? -O eren totes dues coses alhora? -I/o altres interpretacions.

Benicarló amb les forces vives i immens cabdal veïnal, incloent-hi la Banda de Música, va saber estar a l’alçada de les dures circumstàncies, no només expressant el dolor i la indignació col·lectiva sinó donant consol i suport, a través d’actes públics, protagonitzant accions solidàries i balsàmiques, com recollir diners per a la mare, atès les precària situació econòmica familiar.

Tot i això, l’ambient general bullia i rebullia per la ràbia continguda, amb una indignació acumulada tal, que es temava que els benicarlandos embogits es prengueren la justícia pel seu compte. Segons la versió de -vox populi- que barallem, la gent sospitava d’algun veí proper que per necessitat podia haver participat en la mort de Pascual; per un altre costat, la mirada desconfiada anava dirigida a aquella gent malalta de bona família com a probable receptora de la sang del xiquet i, òbviament, apuntant el curanderisme imperant durant els primers lustres del segle

Detall de la porta d'entrada de la casa on residia Pascual amb la seua família i d'on va sortir aquell dia 8 de maig de 1921 per no tornar.

El carrer Ample conserva immobles de fa cent anys, els mateixos que van vore jugar Pascual Llopis Martínez per aquest carrer.

-El carrer Castarnelles vist des del c. Ample. A la primera casa de l'esquerra, residia Pascual Llopis amb la seua família.

XX, molt criticat i posat al punt de mira. Eren els curanderos i curanderes que practicaven aquest ofici, perquè, segons va difondre la premsa valenta, entre altres crítiques: “Si no fora per ells/es el poble no es creuria que els tísics es curen bevent sang infantil”. Però, en honor a la veritat sobre la culpabilitat o no dels sospitosos, no deixaven de ser acusacions infundades derivades de la ràbia i del nerviosisme d’aquells moments. Davant d’aquesta dramàtica situació, qualsevol guspira hagués pogut encendre els exaltats ànims dels benicarlandos i provocar una autèntica carnisseria contra els suposats autors i/o beneficiats que hagueren pogut fer carregar el deute a justos per pecadors. El setmanari Patria de Vinaròs”, núm. 43, de 22-5-1921, pàgs. 4 i 5] que també havia donat notícia del brutal infanticidi, es feia ressò de la indignació popular i de la lògica preocupació de les autoritats:

“En todos los pueblos y en Benicarló especialmente tal es la indignación que reina que ha habido necesidad de que patrullase la guardia civil por la calles, pues si se encontrara a los autores, no nos extrañaría que el pueblo intentase tomarse la justicia por sus manos”.

La impunitat del crim

La premsa de l’època propagava que aquella fatídica nit del 8 de maig de 1921 uns desconeguts havien ofert diners a Pascual si els conduïa a l’estació de ferrocarril i que aquest, per tal de guanyar-se uns centimets, havia accedit a acompanyar-los. A partir d’aquí ja no disposem de més informació i, consegüentment, en no aconseguir identificar els assassins sorgiren i continuen sorgint interrogants i dubtes sense resposta sobre aquest horrible crim que tant va afligir el poble de Benicarló. Un enigma que, una centúria després, encara continua sense resoldre’s.

Des d’una versió pretèrita, apuntem que els populars -Rosarieros benicarlandos- d’aquells anys, s’encomanaven a la Mare de Déu i pregaven fervorosament per l’ànima de Pascual Llopis, demanant que es fes veritable justícia. D’una altra banda, sempre s’ha dit que circulaven uns romanços sobre aquest horrible crim que posaven de relleu el dolor en grau superlatiu d’una mare abatuda i desolada davant de la pèrdua irreparable del fill, al temps que, de manera ferma i reiterada, es clamava justícia. Aquests romanços van contribuir a difondre la narració del crim per tot arreu, contribuint a la solidaritat dels pobles. Aquest mateix any foren editats per la coneguda Impremta Soto de Morella, recollits també al llibre de DD.AA. “El hombre del saco pasó por Benicarló: Una història de sagineros”, apartat 3, pàgs. 15 i ss. S’hi inclou una súplica a la Verge del Remei, pàgs. 26-27.

Però, com ens deia la vital senyora Vicenta Llorach Forés, nascuda a Benicarló l’any 1919, recordant personalment la mare de Pascual [+1946] i els seus altres tres fills Manuel, Bernardo i Antonio, mai no es va aclarir res, i no va ser l’únic cas no resolt a la localitat [i a d’altres llocs], perquè, segons remarcava aquesta senyora, llavors no se sabien totes aquestes coses. Partint de la premissa que en aquells anys, sobretot a les grans ciutats, desapareixien xiquets/es que res no se’n sabia d’ells/es perquè, a més de tractar-se d’una població infantil, innocent, desvalguda i vulnerable, tampoc no interessava esbrinar molt més perquè, de manera indirecta, podria acabar involucrant determinada gent de l’elit social de l’època,

àvida de serveis infantils, de sang jove i d’altres xarxes. No es d’estranyar, doncs, -a priori-, que el complicat encreuat de l’autoria de la mort de Pascual acabés sense resoldre’s.

[Referenciem la monografia, “El hombre del saco pasó por Benicarló: Una historia de sagineros”. Es tracta d’una primera i interessant aportació escolar sobre aquestes pràctiques obscurantistes a partir de la mort de Pascual Llopis. Un treball confeccionat per Ivan Más Verge, Benjamí Martí Pitarch, Queremón Riba Meseguer i Alejandro Santamaría Gutiérrez, amb la col·laboració d’Albert Castelló Comes, alumnes de 3r ESO del Taller del Geògraf i de l’Historiador del Col·legi La Salle de Benicarló, curs 2009-2010. En relació a la qual, hem d’agrair especialment a Cristóbal Castán Ferrer, professor i coordinador d’aquest equip, tant que ens haja facilitat amablement la seua consulta com per l’oferiment personal d’altre material útil per a la recerca. Tot suma, a l’hora d’eixamplar, complementar, contrastar i adonar-nos-en plegats, en aquest cas, de la coincidència en el contingut vehicular de les respectives fonts orals, suposadament, de distinta procedència].

[I trametem a la informació que proporciona la web de l’Associació Abril, abrilbenicarlo.org a partir de la monografia anterior amb el títol “Hoy hace 100 años. El crimen que estremeció a Benicarló”. S’inclou el romanç que narra aquesta trista història que és cantada pel musicòleg i cantador Àlex Torres].

El missatge intergeneracional per als xiquets benicarlandos

El macabre relat sobre l’assassinat de Pascual Llopis que, des de la temporalitat immediata anava quallant a la gent menuda del poble, era fruit de l’adaptació ocasional i la conveniència familiar per tal que els xiquets anessin extremadament en compte amb la gent desconeguda. Per això, qualsevol circumstància era oportuna per parlar-ne a casa. I no només durant aquells anys roents sinó també en els posteriors. Des de la inevitable mirada al passat infantil, allà per la fi dels anys cinquanta, el que subscriu aquestes línies recorda anar dalt del carro que arrossegava pacientment el burret de la iaia Maria per traspassar el pont del riu Sec, cap a la partida del Riu, accedint pel primer camí rural, on davant de l’hortet del tio Miquelet “l’Havanero” apareixia de vegades un home d’edat, encorbat i d’aspecte menut, que, amb una aixada a les mans, birbava i treballava acuradament la terra. Aquest senyor era Antonio Llopis, germà de Pascual, el xiquet que, quaranta anys enrere, havia estat salvatgement assassinat on només Déu ho sap. Els meus iaios de part materna, Vicent i Maria, eren els veïns que ocupaven i treballaven la sènia del costat, que de vegades conversaven amb aquest senyor. Era la iaia, tot i no ser natural de Benicarló, la que aprofitava l’oportunitat per construir el seu propi relat i transmetre’ns aquesta història cruel posant l’èmfasi en les obligades precaucions personals que s’havien de tindre amb gent estranya i desconeguda que, segons ella, podien ser sagineros, [denominació del domini de la nostra llengua] aquells populars personatges, reals, que, segons deien, treien la sang als xiquets. Alguna vegada, la iaia reprenia el relat a la nit a la fresca, a la llum tènue d’una bombeta elèctrica al parral de la sènia. [Aquesta sènia era propietat de la meua família paterna,

(XIV) AQUELL CARRER AMPLE DE FA MÉS DE CINQUANTA ANYS LA MORT DE PASCUAL LLOPIS MARTÍNEZ, UN MISTERI FOSC NO RESOLT

però residien i l’explotaven els iaios materns, Vicent i Maria. En faltar el iaio Vicent [ +1956], l’oncle Joaquim [+1983], que treballava a Arenys de Mar, va decidir quedar-se a Benicarló, explotant la sènia amb la finca conjuntament amb la iaia Maria [+1989], germana seua, fins que, a causa de l’edat avançada, van deixar-la a l’any 1970].

La iaia Maria aprofitava l’ocasió per narrar-nos una altra història terrorífica amb la mateixa vehemència i finalitat pedagògica, era el cas d’Enriqueta Martí, de l’any 1912. La iaia la coneixia de pe a pa perquè, de joveneta, havia residit unes setmanes a Barcelona, a casa d’una tia, que es trobava situada relativament prop de la residència d’aquesta misteriosa senyora a qui descrivia perquè la va veure amb el seu vestit -segons precisava- de color d’albergínia. Segons l’extensa narració de la iaia [coincident amb la difusió dels mitjans de comunicació], Enriqueta Martí era una assassina en sèrie que raptava i matava xiquets/es per fabricar potingues amb la seua sang, els seus greixos, etc. destinats a clients de bona casa que aspiraven superar malalties infeccioses fent ús d’aquests “medicaments” que, des d’un punt de vista mèdic, no tenien cap funció terapèutica. Pels diversos crims infantils atribuïts a la seua persona, Enriqueta Martí ha estat denominada la Vampira del barri del Raval de

Barcelona, la Vampira de Barcelona o la Vampira del carrer Ponent. Una llegenda urbana de terror que ha interessat periodistes/novel·listes i portada darrerament a les pantalles del cinema. Tot i això, en els últims lustres, s’ha vingut explorant la seua complexa personalitat i les cruels activitats delictives qüestionades, [Salvador García Jiménez, pàgs. 136 a 142.], òbviament, en el context d’aquella Barcelona modernista de grans contrastos de classe. Però això és un altra història de crònica negra com d’altres de principis del segle XX.

[Addenda. Al número 874, de 7 de gener de 2022 d’aquest mateix setmanari, en aquesta mateixa col·lecció del carrer Ample de fa més de cinquanta anys, [XI], que porta per títol “El Bagatge testimonial de Vicenta Llorach”, en la pàg. 12, en lloc de Vicenta Llorach Pellicer ha de figurar Vicenta Llorach Forés].

Acta de defunció del Registre Civil del jutjat de pau de Càlig del dia 15 de maig de 1921, que certifica que Pascual Llopis Martínez fou trobat degollat a la bassa de Pàndols i enterrat aquest mateix dia al cementiri municipal d’aquesta població.

Gala de l’esport

J. Gellida

Després de dos anys sense poder realitzar-la, va ser un acte de reconeixement esportiu a la tasca desenvolupada durant el 2020 i 2021 per esportistes i entitats esportives. Per acord unànime del Consell Consultiu d'Esports, el Premi a l'entitat esportiva més destacada ha anat cap a totes les entitats esportives locals. Amb això, es vol reconéixer la tasca feta per tots els clubs esportius locals, que tot i les difícils circumstàncies provocades per la pandèmia, han continuat treballant amb molt d'esforç i sacrifici durant tot aquest complicat període. Una altra novetat són els dos nous premis que inclou el reglament de valoració de candidatures: el Premi al millor èxit d'equip / col·lectiu i el Premi Esport i Valors.

Gala de l’esport

Open solidario CTT FUTUR

CTT FUTUR Benicarló

CTT FUTUR Benicarló han organizado un Open solidario con el fin de recaudar dinero para los niños de Ucrania. Muchísimas gracias a todos los que han participado y colaborado. En primer lugar, queremos agradecer al presidente del Club tenis taula Futur Benicarló, Miguel Ángel Companys, y a su equipo por organizar éste torneo solidario y paella (que estaba muy rica).

Muchísimas gracias a toda la gente que ha preparado el postre para los participantes, que tenían oportunidad de probar el típico dulce de nuestro país, gracias a toda la gente que ha estado dos días preparando la finca y el polideportivo para que pudieramos estar más cómodos. Muchísimas gracias a la gente que no ha podido venir, pero que ha enviado dinero. Muchas gracias a Fernando Jovaní, concejal de deportes, por darnos la oportunidad de hacer este open solidario. Muchas gracias al fotógrafo Patxi Pérez López por las fotos; muy bonitas. Estamos muy agradecidos por tener a nuestro lado gente como vosotros.

Alexis Sastre Arnau, Subcampeón de España

J. Gellida

Casi dos años han tenido que pasar para volver a poder saltar sin ningún tipo de dolor y volver a estar compitiendo con los mejores. Enhorabuena.

Actualitat Club Natació Benicarló

VI TRAVESSIA PLATJA D’ALMASSORA

(2 de juliol) i XXV TRAVESSIA TABARCASANTA POLA (3 de juliol).

Intens cap de setmana per a les aigües obertes del Club Natació Benicarló amb la participació de nedadors del club en dos travessies celebrades a Almassora i Santa Pola.

El dissabte pel matí es va celebrar la VI Travessia Platja d’Almassora, segona etapa del trofeu Diputació d’Aigües Obertes i prova puntuable per al circuit d’aigües obertes de la Comunitat Valenciana.

El Club Natació Benicarló, portava un nombrós equip amb 21 nedadors des de les categories Aleví fins a Máster D +60 anys. La relació completa de participants va ser: Ana Roca Mora, Zoe Ibáñez, Julia Roca, Clara Salvador, Llum Segarra, Yeray Ibáñez, Marta Valdearcos, Jordi Curto, Paula Bretó, Dani Sorlí, Fernando Arnau, Elena Lores, Arturo Segarra, Alicia Gilabert, Javi Roca, Jaime Ibáñez, Damian Vidal, Raúl López, Ana Roca Cervera, Alex López i Carlos Harris.

A les 9:30 es va iniciar la prova de 1.800 metres que van disputar les nedadors des de categoria Infantil a Màster. L’actuació global de l’equip va ser de nou molt bona, el que va propiciar diversos resultats individuals destacats.

En la categoria Infantil Femenina es va donar el fet, que el podi va ser íntegrament benicarlando, a la primera posició de Julia Roca i Segona de Llum Segarra, cal sumar el tercer caixó per a Aitana Cheto del Club Triatló Basiliscus. Després de les dificultats que tenen els joves nedadors del clubs benicarlandos per entrenar, ens dona molt d’orgull com a base d’esforç, esperit d’equip i perseverança s’aconsegueixen resultats.

També cal destacar la 3ra posició Junior aconseguida per Yeray Ibáñez, o Paula Bretó aconseguint la primera posició Màster B, i finalment el tercer lloc aconseguit per Alicia Gilabert en la cat. Màster D.

A continuació es va disputar la Travessia Kids, on els nedadors més joves tenien que cobrir una distància de 400 metres, Ana Roca i Zoe Ibáñez també van realitzar una grandíssima prova tot i no tindre molta experiència en les aigües obertes, classificant-se segona i tercera respectivament.

Travessia Tabarca-Santa Pola

El diumenge 3 pel matí dos nedadors benicarlandos van prendre part de l’emblemàtica Travessia Tabarca-Santa Pola. Jaime Ibáñez y Eva Garcia. Com la majoria de proves, la pandèmia havia provocat un parèntesi de dos anys de celebració, en una prova amb molta demanda a la que un nombre de places s’accedeix mitjançant un sorteig.

Prengueren part de la prova un total de 1500 nedadors, que havien de cobrir la distància entre l’illa de Tabarca i la localitat de Santa Pola, amb unes característiques marítimes immillorables, Jaime i Eva completaren la prova amb 2 hores i 4 minuts.

GALA DE L’ESPORT BENICARLÓ 2022. PREMI ESPORT I VALORS I ENTITAT DESTACADA (CONJUNT).

El dissabte de vesprada va tindre lloc a l’Auditori Municipal Pedro Mercader la Gala de l’Esport, que tenia com objecte guardonar aquells esportistes i entitats més destacades dels anys 2020 i 2021.

En aquesta edició s’havia creat dues noves categories de premiació. El premi al millor assoliment col·lectiu i el Premi Esport i Valors, en aquest últim el Club Natació Benicarló va ser el guanyador, valorant la capacitat de resiliència davant el tancament de la piscina municipal des de 2020, i que a dia d’avui per desgracia encara no hi ha un horitzó temporal de la seua reobertura.

Un premi que en paraules del president Xavi Rodríguez, “era totalment merescut, sobretot per tota la gent implicada per a que el club continue endavant, nedadors, tècnics, pares, directius... en una capacitat d’esforç i superació permanent.”

D’altra banda el Consell Consultiu d’esports va decidir de forma unànime atorgar el premi a l’entitat esportiva destacada a totes les entitats locals per reconèixer la tasca dels clubs per seguir treballant amb esforç i sacrifici en el període iniciat per la pandèmia i posterior desescalada.

Finalment el Club Natació Benicarló comptava amb una nominació més, en el premi al millor esportista 2020 i 2021, per a Jordi Curto Payá nedador màster de Club Natació Benicarló. Jordi compta amb una llarga trajectòria al Club formant part des del 2004 i passant per totes les categories fins al dia d’avui. Durant els anys 2020 i 2021 ha aconseguit diverses medalles en els campionats autonòmics, ha participat en els campionats d’Espanya Màster i es va proclamar subcampió de la general i Campió Màster A del trofeu Diputació d’aigües obertes 2021.

BODAS DE ORO

celebrado

El passat diumenge 3 de juliol, a la plaça del convent del Mucbe de Benicarló, la falla La Barraca, va dur a terme un dinar i posteriorment, van fer l'entrega dels distintius i bunyols que la Junta Central Fallera de València assigna cada any. Aquest any i debut a les circumstàncies de la covid, han fet entrega dels anys 2020, 2021 i 2022. Els representants infantils de la falla, Ruth i Anthony, van fer entrega dels distintius als fallers i falleres infantils. Mentre que l'actual president, Isaac, va fer entrega dels bunyols als fallers i falleres grans. Enhorabona a tots i totes!

Alcossebre

Locos x 80's

El 2 de juliol, milers de persones es van reunir al passeig marítim Tomàs Masiano d'Alcossebre per viure més de sis hores de cançons en directe, música disco i animació amb Fernandisco, Toni Miranda, Electroduendes i Carlos de López.

Redacció / fotos: Jesús Maestro - 7dies