7dies actualitat de Benicarló 907 - 9 de setembre de 2022

Lucía Caldés González, Dama de Sant Antoni 2023

La Confraria de Sant Antoni de Benicarló ha anunciat el nom de la seua Dama per a la propera festa: "Es tracta de Lucía Caldés González qui estem segurs ens representarà amb gran estima per la nostra celebració", ha manifestat el president de l'entitat, Juan Antonio Llorach. Enhorabona a Lucía i família!

Redacció

Beques a l’Excel·ència Acadèmica

Caixa Benicarló seguix apostant per l’educació mitjançant la seva fundació i, per això, este divendres 2 de setembre lliurava les seues Beques a l’Excel·ència Acadèmica, que enguany arriben a la seua XXVIena edició.

Els 12 estudiants guardonats rebran una beca individual de 1.000 € que podran destinar als estudis universitaris i superiors que comencen en el curs 2022-2023.

El lliurament de premis al saló social de l'entitat van comptar amb la presència de l'Il·lustríssim tinent d'alcalde i representant de l'Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló, Carlos Flos Fresquet, del president de l'entitat bancària benicarlanda, Vicent París Forés, del director general, Josep Manel Galán Foix, dels representants dels centres educatius premiats, el vicedirector de l'IES Joan Coromines, Javier Mateu Borrás i la cap d'estudis de l' IES Ramón Cid, Trini Coll Muñoz.

Per la seua banda, els pares i mares i familiars dels alumnes guardonats també van omplir el saló social de Caixa Benicarló. En aquesta edició els jóvens estudiants distingits, i als quals se'ls ha reconegut el mèrit i esforç per les notes obtingudes, són els següents:

•PATRICIA SAURA AÑÓ (IES RAMON CID)

•BRUNO OBIOL MUYAS (IES JOAN COROMINES)

•DAVID MEJÍAS SENAR (IES JOAN COROMINES)

•ANDREA LLORACH VIURA (IES RAMON CID)

•ANA JUAN PITARCH (IES RAMON CID)

•PAU IRLES BRAU (IES RAMON CID)

•MIQUEL IBÁÑEZ AÑÓ (IES RAMON CID)

•ELISA FORÉS SORIANO (IES RAMON CID)

•TERESA FOIX NEGRE (IES RAMON CID)

•LUIS FLORES ESTELLER (IES RAMON CID)

•JOAN CORRAL BLASCO (IES RAMON CID)

•MARÍA ÁVILA BRETÓ (IES RAMÓN CID)

Les Beques a l'Excel·lència Acadèmica de Caixa Benicarló afavoreixen els fills dels socis de l'entitat bancària que compleixen determinats vincles comercials, a la vista de les avaluacions obtingudes en les proves d'accés a la Universitat.

"Des de Caixa Benicarló som conscients de la importància d'invertir en la formació dels nostres jóvens i en el seu futur. Ells enriquiran el món amb la seua vàlua personal i, per això, ens sentim molt satisfets de poder celebrar, un any més, aquest acte", ressaltava el president, Vicent París Forés.

Per la seua banda, el director de l'entitat bancària, Josep Manel Galán Foix, afegia que "la Fundació Caixa Benicarló aplega a la XXVI edició d'aquestes beques amb un nombre total de 209 becats als qui es premie el valor de l'esforç, davant els seus magnífics resultats".

Les bases de la nova edició de les Beques d’Excel·lència 2022-2023 es podran consultar al web de l’entitat www.caixabenicarlo.es

El Centre d'Iniciatives

La Diputació de Castelló aposta un any més per una completa manera de viure i gaudir de la cultura.

Ja tens al teu abast el Circuit Cultural de 2022: un total de 152 representacions amb una varietat de espectacles que arribará a les 8 comarques de la província. Tens tota la informació a la web www.dipcas.es

CLUB MINOS

Para aquellos que deseen disfrutar de todas las ventajas del Centro de Spa Minos y sus instalaciones:

Socio Bronce

1 sesión diaria en la Sala Fitness Acceso 1 vez al día al circuito Minos 94€/dos meses

Socio Oro 1 sesión diaria en la Sala Fitness Acceso 1 vez al día al circuito Minos 1 masaje parcial al mes Descuentos en servicios (Spa y Hotel*) 70€ matrícula + 39€/mes

*Consultar descuentos.

En el caso de Socio Oro, se requiere un contrato mínimo de 6 meses y los pagos mensuales son con domiciliación bancaria.

minos@zthotels.com spaminos.com

La Verema més autèntica: Glops d'Història al Maestrat

El passat diumenge 4 de setembre va tenir lloc l'experiència d'enoturisme: "La Verema. Glops d'Història al Maestrat"

L'activitat, organitzada per Turisme Vinaròs i realitzada per Explora Maestrat a les vinyes del Celler l'Estanquer a Canet lo Roig, pretenia recuperar una antiquíssima tradició que es retrotrau a l'època en què els famosos vins elaborats al Maestrat feien les Amèriques.

L'experiència va consistir en una introducció històrica del cultiu de la vinya així com la importància cabdal de l'elaboració de vins al Maestrat, després va continuar amb una agradable passejada entre vinyes de diverses varietats i descoberta d'espectaculars elements patrimonials lligats al cultiu per finalitzar amb la part pràctica de la verema. Grans i xiquets van xalar recuperant la vella tradició dels veremadors al Maestrat. Posteriorment, de la mà d'Àngel Tena, la collita i els veremadors a sobre, va ser traslladada en tractor fins a l'històric Celler de l'Estanquer, al bell mig de Canet lo Roig. Després de fer una petita visita guiada als elements històrics familiars ben conservats al Celler, els assistents van poder trepitjar el raïm recol·lectat amb gran joia, tal com es feia antigament de forma tan intensa al Maestrat, que les cames de gran part de la població es tornaven roges durant la verema.

Amb aquesta autèntica experiència d'enoturisme conclouen les activitats dissenyades per Explora Maestrat i programades per l'estiu' 22

per Turisme Vinaròs. En aquest programa trobem experiències marineres, com Vinaròs de Pescadors, agroturístiques com Caçadors de Tòfones o la Verema al Maestrat, lúdiques com la Recerca del Tresor, patrimonials com Campanes, vespres i vins d'alçada o multisensorials nocturnes com Oliveres & Estels.

[Dissabte]

[Dissabte]

[Dijous]

CONFERÈNCIA

[Dijous]

[Dimecres]

[Dimecres]

16 [Divendres]

[Divendres]

El pasado día 31 de agosto, la falla El Caduf de Benicarló fue invitada por la Peña Calagurritana del municipio de Calahorra (La Rioja), para participar en la ofrenda que se realiza en sus fiestas patronales.

La fallera mayor, Asunción, natal de Calahorra, ha estado, acompañada por el presidente, José Francisco Palomo y el fallero mayor infantil, Ferran Roldán. Los tres, junto a la entidad con la cual están hermanados desde hace varios años, la Peña Calagurritana, hicieron entrega de las flores a los santos Emeterio y Celedonio. Como agradecimiento por su participación en la ofrenda y su visita a Calahorra, la alcaldesa Elisa Garrido el concejal de Festejos, Antonio León, les recibieron en el salón de plenos a la fallera calagurritana momentos antes del desfile.

Unos cuantos días antes, concretamente el 25 de agosto, unos socios de la falla el Caduf ya se habían desplazado hasta Calahorra, donde, como buenos valencianos cocinaron unas magníficas paellas.

Isaac Molina

La falla el Caduf participó en la ofrenda de los santos Emeterio y Celedonio de Calahorra

Coses de Rolin

I amb quin goig escric aquestes paraules: Festa al carrer de Càlig! Que sí, que el veïnat del carrer de Càlig, el dissabte 3 de setembre va encetar la festa de la relació total, és a dir, la de la naturalitat. I va reunir al voltant d’una taula allargassada tot el que calia, veïns i veïnes per compartir paraula, somriures i bon recapte...

Algun veí o alguna veïna hauria comentat aquesta possibilitat i sembla que va fer bona florida en la resta de persones que fan vida en aquest espai tan singular i estimat com: “Carrer de Càlig”. I festa al carrer... I mel de romer! Que sí, tu. Que m’agrada i m’ha agradat sempre, i força, aquesta vila amb tanta ufana i equilibri. I el seu nom, així mateix. D’adolescent i de ben adult recordo les visites a l’ermita de la Mare de Déu del Socors, Que bonic sempre aquell paratge...!

I ja que m’hi he posat anoto els darrers versos d’un poema que vaig fer a Càlig, ja fa temps, però... com si fos avui semblant, vaja...

Festa al carrer de Càlig

pebre de polp de la nostra mar per a tothom, platerets curulls de cócs dolços i salats, torrades amb esqueixada de bacallà, truita de botifarra amb poma àcida, flaons, pastissets de mató, llepolies casolanes de tot tipus, cervesa tota la que calia, vi per a qui fos, cafè, cremadets, i com dic, sempre paraula amable, agermanada, compartida, treballada, satisfeta...

I ull viu: per a la gent gastadora d’anys sense preàmbuls i arrugues de color paciència, somriures tothora, però de veres... a tota hora... Que bé tot!

I amb un llenç amb la Mare de Déu del Socors. presidint la reunió per a més goig encara...

I en acabar, el carrer net com calia, Com si no hi hagués passat res.

I el compromís final: l’any vinent una altra volta.

Sí, ha pagat la pena el fet encetar aquesta festa de la relació humana i total al carrer de Càlig.

Entre l'argila, el quars, el caolí i el feldespat de la seua anatomia destaca el campanar de l'església de Sant Llorenç. I el coll de les Forques protector de l'ermita de la Mare de Déu del Socors. I el paratge benemèrit. I allí hi ha l'om envellit i protegit que resisteix i resisteix marcant el caràcter poderós, lluitador i sofrent de les calijones, dels calijons.

I tothora i a tot arreu, plouen colors clorofíl·lics a sobre d'oliveres, ametlers, garrofers, tarongers... per dibuixar i esculpir una ufana meravellosa. I recordar també que va ser terra de vinya, terra de bona vinya, terra de bon vi.

La Creu de Pàndols, fa saber també la paciència de la Rambla els carrers entre versos de roses i espines entre símbols de tota la vida, façanes carregades de lletres històriques, amb pujades per baixar i baixades per pujar, arrugues bondadoses, galtes trencades i florides, aire i llibertat, alertes i romanticisme, arrels valuoses dins els cors calijons... I olors i sabors de pastissets i de magdalenes. I de farinoses de confitura i emoció els dies de Pasqua.

Càlig, paraula espiritual i generosa. Càlig, un fragment necessari al Maestrat dels Castells de Montesa. Càlig.

Hi torno però, al tema del sopar: Carrer tallat amb el vistiplau de l’Ajuntament, randes per embellir l’espai, taules plegables amb butaques en abundor, un bou de foc per fer córrer la gent menuda, magatzems oberts i preparats per fer el millor all i

Text: Jaume Rolíndez

Procesión de los Templarios en el Jueves Santo

Hacía tiempo que José Manuel Cornelles, templario de la Encomienda de la Plana del cual es el Senescal, nos comentó que le gustaría que el día del Jueves Santo, asistiéramos a la Procesión para custodiar al Cristo del Asilo, con la Hermandad de la Buena Muerte y del Santo Entierro.

Le dijimos que nos encantaría, y así la fecha indicada, es decir el Jueves Santo, nos encontramos Juanjo, Agustín y yo en Santa Magdalena para tomar café en el Bar El Chicle, pero no tuvimos en cuenta que habría a las 18 horas y no nos podíamos quedar hasta tan tarde y por consiguiente, ya nos fuimos a Benicarló al lugar de destino que fue el Centro Geriátrico, de donde deberíamos partir custodiando a la peana del Santo Cristo. Dejé mi choche en Santa Magdalena de Pulpis por la dificultad de aparcar dos vehículos en Benicarló y marchamos con el coche de Juanjo.

Como llegamos pronto, nos acercamos al primer bar que encontramos que era el Carlón, a tomar los cafés, para despejarnos un poco, porque el día era caluroso, llamé a mi tío Eduardo para comentarle que estábamos allí en Benicarló y que a las 19,30 h. íbamos a escoltar la peana del Cristo del Asilo, desde el Geriátrico hasta la Catedral, me comentó que saldrían a vernos; pedimos también un trozo de tarta cada uno que estaban riquísimas, nos dejó un buen sabor de boca y decidimos ir a otro sitio a tomar unos chupitos porque la situación lo requería, es decir a nuestros paladares les iba a gustar; buscamos otro bar cerca y nos hallamos en el Viena, tomamos los chupitos y al pagar la señora me dijo: -Gracias templario templado, y dije ya no hace falta cenar hoy, jajaja, llamamos a Cornelles y nos dijo que ya estaban llegando, se acercaron al bar Viena, vinieron nuestros hermanos y hermanas templarias: José Manuel

, Hugo y Félix con Chari y Mabel y después de tomarse unos refrescos, ya nos pusimos el resto de ropas templarias y todos los complementos y armaduras y nos pasamos a la otra acera de la calle porque habíamos tenido suerte y aparcar prácticamente delante de nuestro destino.

Tuvimos que esperar bastante rato, porque nos dijeron a una hora y resulta que era un poco más tarde, total que vinieron los templarios Ramón Caspe y Tomás de Foix con sus respectivas esposas, hay que decir que sólo los hombres participábamos de la Procesión.

Empezó la desfilada con los participantes y representantes de la cofradía y nos dirigimos a la Iglesia de San Bartolomé de estilo barroco del siglo XVIII, por las calles que pasábamos ya había mucha gente haciéndonos muchas fotos, vi a mis tíos Eduardo y Carmen que me saludaron yo hice un pequeño gesto con la capa, para demostrarles que los había visto, llegamos a la iglesia y como había bastante tiempo, tomamos tranquilamente un refresco, se acercaron mis tíos y estuve un buen rato hablando con ellos. Empezó la Procesión del Jueves Santo, nuestra cofradía salía la última de la iglesia, y en el camino nos encontraríamos con la Virgen Dolorosa que se reuniría con nosotros, el trayecto no es que sea demasiado largo pero cada dos por tres parados como un mínimo de 5 minutos, a mí personalmente me dolía la espalda y la cadera del peso de la espada y la daga en el lado izquierdo y el limosnero en el derecho. La Procesión era muy emotiva con las bandas de música que nos acompañaban y envolvían la noche en un halo de emoción sentimental y tristeza. Terminó la Procesión del Jueves Santo en el mismo sitio que empezó, es decir en la Catedral, al Santo Cristo del Asilo no lo tuvimos que devolver a su sitio de origen, porque al día siguiente saldría por la mañana de procesión.

Cenamos en un restaurante que José Manuel Cornelles, previamente había reservado y cenamos con mucho placer, todo el grupo estaba cansado, hasta las damas, por la lentitud del recorrido. Nos despedimos y volvimos Juanjo, Agustín y yo a Santa Magdalena, donde recogí mi coche, eran más de las 01de la madrugada y la verdad que me aventuré por la carretera local que va hasta Salsadella, porque todo es por montaña, ya dije en un anterior artículo el susto que tuve con un jabalí, así que rezando para que no pasará nada, el recorrido se hizo súper largo y cansado por tener poco a poco, llegué gracias a Dios, sin novedad a Sant Mateu y a quitarme todo el ropaje y dejar el armamento y complementos... y a buscar la cama, que lo estaba deseando desde hacía alguna hora.

Josep M. Diago Betí - Caballero de la Orden de los Caballeros Templarios del Reino de Valencia.

La Nit de María

Hemos celebrado la IVª Nit de María, la noche del 14 de agosto de 2022, en la parroquia de san Bartolomé con el lema: Cartas a María. Las cartas han sido expresión de amores, de súplica, de veneración y de cariño. También leímos la preciosa carta de Diego de Zabildea: La carta de José a Lucas, que pondera la belleza de María.

Cada una de las lecturas iba seguida de un canto a María interpretado por el organista Vicente. Un momento precioso de silencio, de oración. Y es que la Madre siempre escucha y no se cansa jamás de esperar. Es un amor seguro.

Todos hemos participado, bien con la lectura, bien con el silencio creador, todos muy contentos con la alegría familiar de tener como madre a tan excelsa y humilde Señora que desea habitar en nuestras humildes moradas tan necesitadas de luz. Ella lo escucha todo: los bellos testimonios de Lourdes, Concha, Fran, Josefina, Juan Pablo, Luz Stella, Mosén Carlos, Diana, Marcelo, Vicente, Paco, Diego y todos los demás que anhelábamos escuchar y sumirnos en la belleza de la oración que surgía diáfana de cada uno de nuestros corazones. La Madre escuchaba los deseos sacerdotales, los mimos dirigidos a la mamá, la petición de que bendijera el matrimonio de su hija, las ardientes peticiones para que todos sus hijos gozaran de su Maternal protección, y la sanación de heridas del corazón desgarrado por el dolor. Pero si podemos sintetizar todas las participaciones las podemos acuñar con esta palabra: ¡Gracias, Madre! Gratitud de tanto bien al haber experimentado, tantas veces, el gozo de una Madre que ya ha recorrido su camino hacia el cielo y que ahora se aposenta en nuestros corazones para darnos calor y ayuda en esa guerra de paz y de amor por conseguirlo. También les damos las Gracias a todos los participantes por habernos mostrado su cariño a la Madre Asunta, y, a Ella, por habernos ya regalado tantas y tantas bellas experiencias, de lo que significa en Benicarló, por honrarla, por quererla, por amarla. Nuestros corazones, esta noche familiar, han descansado en medio de tantos sinsabores: tenemos, sí, una madre que es la Omnipotencia Suplicante. ¡Ah!, cuán bellas eran las hortensias que adornaban el altar y que mostraban la fecundidad y alegría en esta reunión familiar.

Bien desde el atril, bien desde la bancada, se abrían los corazones. Aquí es Luz.

Josefina

Juan Pablo

Fran

Y la foto de Familia. Contentos y alegres por gozar de tan bella, humilde y compasiva

Madre.

¡Muestra ser nuestra madre a todos quienes te mostramos ser hijos tuyos!

Les parròquies de Benicarló celebren el Temps de la Creació

El Temps de la Creació es el període ecumènic que va de l’1 de setembre (Jornada Mundial de Oració per la cura de la Creació) al 4 d’octubre, festa de S. Francesc.

Són dies en que tots els cristians resem i revisem les nostres accions vers la nostra casa comú.

El lema d’enguany es “Escolta la veu de la creació”. Sí, tenim molt a escoltar tant del medi natural com de les persones que ens envolten. Per ex. moltes persones estant patint pel escalfament global que afavoreix fenòmens climàtics extrems, com les ones de calor i els incendis, l’aparició de noves malalties, l’increment de la sequera i de la fam, l’escassetat d’aigua, el malbaratament agrícola i les pèrdues econòmiques.

Actualment ja hi ha solucions efectives i assequibles per frenar el canvi climàtic i les altres crisis. El que sí falta es estar més conscienciats i

emprendre accions socials, tal com diu la Encíclica Laudato Sí’. Es prioritari desenvolupar els nostres valors personals i a partir d’ells portar estils de vida més respectuosos amb la natura i amb la gent.

Per això el Papa ens invita a ser custodis de la Creació, participant en associacions catòliques amb aquest fi, com el moviment catòlic Laudato Sí’.

A Benicarló, el Temps de la Creació se celebra en els primers tres caps de setmana de setembre. Cada setmana, en dissabte i diumenge, una parròquia rep informació durant les misses, amb recolzament de imatges o vídeos i es reparteixen al final de les celebracions uns fulls, sobre el moviment Laudato Si’ i les solucions individuals i socials adequades. A més, el dia 4 d’octubre, a les 7 de la tarda es farà una celebració de les tres parroquies a Sta. Maria del Mar, amb participació del xiquets i xiquetes de catequesi i les seves famílies.

Josep Lluis Llor i Diana Lluch , Animadors Laudato Si’

Foto: J. Gellida

(XV) AQUELL CARRER AMPLE DE FA MÉS DE CINQUANTA ANYS JOANA CASALS SOLÉ, ROSITA, LA COMARE [1906-1990]

Piñana Edo

És evident que avui comptem amb una moderna i potent xarxa sanitària de titularitat pública però, cal dir que, en un passat no tan llunyà, la sanitat a les comarques del nord valencià [com en altres] presentava unes característiques pròpies d’un país tercermundista. L’exemple il·lustratiu que segueix a aquestes línies introductòries evidencia tant les mancances elementals d’una època, com l’enorme dedicació dels diferents professionals de la medicina d’aquells anys. Entre aquests, destaquem les comares, unes persones lliurades en cos i ànima a un dels oficis –llavors exclusivament femení- més antics de la humanitat, el d’acompanyar una dona durant l’embaràs i ajudar-la a portar el seu fill al món. I, normalment, sense la participació de cap altre professional, òbviament, res de tecnologia, ingrés hospitalari ni el seguiment protocol·lari actual. I això ocorria ben superada la segona meitat del segle passat.

A Benicarló, són recordades, especialment, les senyores Joana Casals Solé [Rosita], Pilar Conesa Betí [habitava a escassos metres del carrer Ample, només separada longitudinalment pel carrer de Santa Llúcia], Hermínia Cardona Esteller i Josefa Teresa Vidal Vidal [Fineta]. Unes dones expertes, de perfil professional vocacional i testimonial d’una època, que ajudaren a portar al món centenars i centenars de benicarlandes i benicarlandos durant les difícils dècades centrals del passat segle.

En el seu conjunt general, un episodi encomiable de la memòria social del carrer Ample i immediacions desplegat, breument, des de la perspectiva que dona el temps, a partir de la dura experiència professional d’una d’aquestes matrones.

-La senyora Rosita, la Comare

Rosita, Joana Casals en la identitat oficial, havia nascut a Barcelona el dia 4 de febrer de 1906, on va cursar els estudis de batxillerat i

va formar-se com a matrona a l’Hospital clínic [1926-1928] adscrit a la Facultat de Medicina i n’obtingué el títol oficial a la Universitat de Barcelona l’any 1929, del qual s’acompanya còpia en aquest escrit. Això no obstant, la humanitat i la sensibilitat de Joana Casals, Rosita, cap a aquella soferta i polivalent professió li va vindre -com solia ocórrer- de la mà de la seua mare, Rosa Solé, que també era llevadora.

Joana Casals Solé, Rosita, va contraure matrimoni a Barcelona amb el benicarlando Joan Baptista Llorach Falcó, de professió mariner [i, segons la família, bon cuiner a casa], un element primordial, clau i imprescindible, per a entendre el ritme frenètic de vida de Rosita amb la doble jornada de treball, la laboral i la familiar. Fruit d’aquesta unió nasqueren Rosita i Paco, a Barcelona i Joana, a Benicarló.

-Amb l’esclat de la guerra civil, la família Llorach-Casals va decidir traslladar-se a Benicarló per tal d’assegurar-se els aliments bàsics per a la seua subsistència

Durant els primers mesos de la guerra fratricida [1936-1939], pensant que en un poble com el nostre no resultaria tan complicat proveir-se d’aliments bàsics perquè tenien habitacle i terres, Joana Casals [Rosita] i Joan Baptista Llorach, amb els seus fills, Rosita i Paco, van abandonar la gran ciutat [tot i que residien a la Barceloneta] per a instal·lar-se a Benicarló, fixant el domicili familiar inicialment en un immoble seu del carrer Ample. Molt poc després, com a conseqüència dels bombardejos perpetrats per l’aviació del bàndol nacional sobre la població civil van decidir anar a viure a una sènia de la seua propietat. D’aquella dramàtica etapa evoquen els primers dies a la caseta de camp quan els habitants d’aquella partida van advertir-los que havien de repintar les parets blanques amb aigua i fang per tal que, d’aquesta manera, la construcció passaria desapercebuda als avions atacants, i així ho van fer. També, alguns veïns van proposar a la mare que el vestit blanc que portava se l’havia de canviar per un altre de més fosc, per idèntica motivació.

Una anècdota curiosa en temps de conflictes, relata Joana, la filla menor, que la família posseïa

300 monedes de plata que, per seguretat, havien decidit traslladar-les de la sènia a la casa del carrer Ample. Descriu la temor que van sentir quan van passar per davant dels milicians armats que tombaven per davant de l’església de Sant Bertomeu. Feliçment, van amagar les monedes darrere d’una rajola de l’habitacle fins que un bon dia, quan els inquilins de la casa del carrer Ample havien finalitzat el contracte de lloguer, les van treure.

-Rosita, Joana Casals Solé, llevadora municipal de l’Ajuntament de Benicarló

Manifesta la seua filla menor que, acabada la guerra, sa mare va obtenir la plaça de llevadora de l’Ajuntament de Benicarló, gràcies a la intervenció directa del senyor José Antonio Soriano Pellicer, més conegut al poble per Antonio “Poca sangre”, tota una autoritat local amb notòria influència política municipal i extramunicipal durant la immediata postguerra.

Conclosa la guerra, Joan Baptista Llorach i Joana Casals [Rosita, la comare] amb els seus fills, Rosita i Paco, van viure al carrer Ample. Poc després, van passar a residir al carrer Alemanys, on naixeria Joana. En aquesta casa del carrer Alemanys, Rosita, la comare, atenia les visites i feia anàlisis d’albúmina. Finalment, van fixar la residència familiar a l’Avinguda Iecla.

Marcel·lí

Joana Casals Solé en una de les darreres aparicions.

-Les primeres experiències sanitàries d’una jove llevadora durant la postguerra

Una de les feines laborals que desenvolupava Rosita, la comare, era la de visitar qualsevol partera del terme municipal de Benicarló que ho necessités i on fos. Per això, no era estrany que atengués alguna dona embarassada a resguard del pont del riu Sec de la carretera a Vinaròs. En aquest cas, es tractava d’algun col·lectiu d’ètnia gitana, la família del qual quan arribava a Benicarló, muntava el seu carro de tracció animal a sota del pont per pernoctar-hi una o més nits. La relació de Rosita, la comare, amb aquestes famílies que practicaven el nomadisme era summament estreta i cordial fins al punt que en una ocasió un matrimoni benicarlando de bona nissaga li va demanar que preguntés si existia alguna gitana embarassada que no volgués o, més ben dit, no pogués criar la xiqueta recent nascuda. En aquesta suposada hipòtesi, ells nudririen la mare i després es farien càrrec de la xiqueta amb tota classe de garanties econòmiques i socials, adoptant-la com a una filla, ja que aquest matrimoni no tenia descendència. I així es va pactar entre les parts i amb bona fe. Tanmateix, quan va arribar el moment de la veritat, a última hora, la família gitana va desdir-se de la paraula donada i va desaparèixer amb el seu bebè recent nascut. A partir de llavors, Rosita, la comare, sempre comentava que els gitanos mai no abandonen els seus fills.

-Superat el conflicte bèl·lic, tot i que el poble no assolia els 10.000 habitants, com que la taxa de natalitat era elevada, les comares benicarlandes anaven de bòlid

Potser perquè les famílies tenien molts més xiquets que les d’ara, Rosita, la comare, anava molt enfeinada fins al punt que molt sovint visitava simultàniament més d’una dona embarassada. Era tanta la dedicació superexclusiva que, de vegades, Rosita, la comare, -segons apunta la seua filla- estava dos dies sense acudir a casa. Sovint, les parteres li pregaven que es quedés més temps i ella solia respondre que havia d’estar a una altre lloc en aquell moment.

De quan els benicarlandos i les benicarlandes naixien a les llars familiars, al poble o a la sènia

El ritual del naixement d’un nadó, sobretot a les sènies, constituïa una autèntica prova de foc per a qualsevol persona ja que, en alguns casos,

no hi havia llum elèctrica i, per tant, si el moment del part era a la nit, l’única llum possible era la procedent del gresol d’oli o, en els millor dels casos, la d’un “carburero”. Ni tampoc existia aigua corrent, l’única aigua disponible era la del pou de la sènia. I tot això en el context d’un ambient rural benicarlando en què la futura mare treballava al camp i a casa fins al darrer moment i, òbviament, entre altres, la variable estacional a tenir en compte en aquells anys.

Quan la criatura naixia, se l’arreglava i embolicava amb roba, ja que no existien els bolquers industrials tan abundants i a l’abast d’avui dia. I, com que calien molts embolcalls, sempre n’estaven rentant, eixugant i assecant. Tot i això, el problema es multiplicava quan no feia sol o plovia perquè, llavors, no hi havia manera de tenir-los secs i molta gent acudia a un forn per assecar-los. Tampoc no tenien cap tipus de calefacció, de manera que les cases disposaven del típic braseret benicarlando encès durant tot l’hivern, molt a pesar que, en una ocasió, Rosita, la comare, es va intoxicar però, per sort, se’n va sortir.

A la nit, per atencions domiciliàries urgents, tant al poble com a les sènies, algun funcionari de l’ajuntament acompanyava la comare. De vegades, davant d’una situació com aquesta, era el mateix pare o familiar de la partera que pujava la comare a la barra de la seua bicicleta i la traslladava directament a casa on la dona embarassada esperava els seus serveis de matrona.

-Una “aventura” nocturna al carrer Ample que posa de manifest una vegada més els riscos subjacents de la maternitat en aquella època

De les diverses anècdotes veïnals de primera mà que barallem, recollim una experiència nocturna de Rosita, la comare. Es tracta del naixement d’un xiquet del carrer Ample quan, en una altre punt del poble, estava a punt de vindre al món un altre xiquet. I, a totes dues mares, les havia d’assistir la mateixa comare, Rosita.

Era a tocar l’any 1950, un any encara difícil a Espanya, quan a les dues de la matinada un xiquet estava a punt d’aterrar a la llar d’una família benicarlanda del carrer Ample. Tot just, en el mateix moment del part, va aparèixer un senyor procedent d’un altre sector de la població colpejant ben fort amb el picaport d’aquella casa, tot cridant que la seua dona es trobava a punt de parir i no podia esperar

Diploma acredidatiu del títol de Matrona, de Joana Casals Solé, expedit per la Universitat de Barcelona [1929].

En primer lloc, l’Immoble del carrer Ample, núm. 14, amb la porta metàl·lica que va substituir l’anterior, de fusta de dos fulls. Llavors, era propietat de la família Llorach-Casals i, en algun temps, residència familiar.

En aquesta planta baixa de porta metal·làlica plegable i finestra lateral funcionà durant anys la coneguda Acadèmia d’Ensenyament del carrer Ample. Joana, la filla de Rosita, la comare, va preparar-se els estudis de batxillerat elemental i l’examen de revàlida, en modalitat d’ensenyament Lliure, amb D. Paco Catalán, D. Aurelio Camarero i D. Miguel García. Joana recorda companys/ es dels anys cinquanta com Conchín Peinado, Carme Santos, María del Carme Bretó, Pedro Gellida [Guixa], Vicent Albiol, Leonardo Tejedor...

més. Per fortuna, no va sorgir cap entrebanc ni complicació en aquest part. Després d’haver nascut el xiquet del carrer Ample, la comare l’embolicà de manera provisional i sortí com un coet cap a l’altra casa acompanyada d’aquest senyor. Tot i això, havent-hi fet ús en el part del “carburero” perquè se n’havia anat la llum elèctrica al poble, un fet que passava prou sovint en aquell temps.

Després d’atendre l’altra partera i ajudar-la a portar al món el seu fill, Rosita va tornar tan prompte com va poder al carrer Ample a acabar d’endreçar el xiquet de l’altra família. Finalment, tot va sortir bé.

-Les hèrnies com a problema habitual del recent nascut

La gent d’aquella època comenta i així ho corrobora Joana, la seua filla, que molts xiquets i moltes xiquetes s’herniaven sovint i s’havien de portar a casa de la comare del carrer Alemanys per tractar-los oportunament el problema de l’hèrnia. Amb el mestratge d’una veterana professional, Rosita, la comare, els embenava la part afectada i al cap d’uns dies els canviava la bena fins que aconseguia superar el problema. També, les mares acudien pel tema del melic del xiquet/a i, amb un esparadrap, aconseguia en tres o quatre intervencions que no sortís i quedés bé.

-Quan sorgien problemes inesperats al llarg de l’embaràs

En aquest cas, diu Joana, la seua filla, que si sa mare intuïa problemes, en casos complexos, anaven a Castelló. En una ocasió, a una partera la van traslladar a la capital provincial però, lamentablement, no es va poder fer res. Comenta Joana que sa mare va tornar amb la partera ja sense vida a l’interior del mateix vehicle amb molta tristesa.

-El record perenne d’alguns parts

Segons narra Joana, la seua mare, més que evocar les parteres, en parlava dels/es xiquets/ es que s’havien fet grans, com Àngel “Pitxi” Alonso, ja que Rosita, la comare, havia atès els fills de D. Miguel Alonso, el practicant de la farmàcia de R. Cid del carrer Sant Joan. En aquest cas, en parlava del seu fill, l’exjugador internacional de futbol i habitual comentarista quan el veia per la televisió.

També feia referència als fills i filles del metge benicarlando D. Jaime Añó López que va atendre sense la participació del Dr. Añó, tot i que sempre deia que, si hagués sorgit alguna complicació, hi haguera intervingut. També va atendre veïnes estimades del carrer Ample en els seus respectius embarassos i parts, com la Sra. Carme Edo Tormo i la Sra. Vicenta Llorach Forés que el proppassat dos d’agost va fer 103 anys.

-Als pocs dies de nàixer el/la xiquet/a era usual batejar-lo ben prompte i en diumenge a l’església parroquial de Sant Bertomeu

La dona que havia donat llum necessitava molt de repòs i havia de romandre uns dies al llit seguint una dieta estricta a base de suquets i menjar especial, controlada per la comare. És per això que, dissortadament, la mare no podia assistir a l’església a gaudir i participar de l’acte sagramental com tothom i més ella, com a mare de l’amfitrió principal. Llavors, era la comare la que s’encarregava de dur la criatura a l’església.

Arribat el tan desitjat moment del baptisme, Rosita, la comare, acudia a casa a buscar el xiquet o la xiqueta i el prenia al braç amb els padrins al costat, família, amistats i altra gent que s’hi afegia. Una vegada al temple parroquial, el presentava davant de la pila baptismal envoltada de gent gran i menuda, on esperava el mossèn per a batejar-lo. El bateig era de primera, segona o tercera classe i, en funció de la llum que il·luminava l’acte del sagrament del baptisme, costava més o menys diners.

Tota una cerimònia religiosa i festiva en què, una vegada el xiquet batejat, el padrins pletòrics apareixien a l’explanada de l’església i tiraven confits a arrapar, seguien pels carrers d’allà on passaven mentre els xiquets es llançaven de cap a plegar-los. Una sorollosa processó familiar impregnada de joia que durava molt o poc temps, en funció de la proximitat o llunyania de la casa a l’església, tot i que alguna vegada es donava alguna volteta de més fins a acabar-se els confits.

De vegades, Rosita, la comare, tenia compromís amb més d’una família per portar el xiquet a batejar, però el problema es resolia, gràcies a la intervenció personal de Rosita i Joana, les seues filles, que s’encarregaven elles mateixes de dur-lo a l’església.

Recordatori del seu traspàs, 1990

-Vestidet original que Rosita, la Comare, solia prestar a les famílies per al dia del bateig.

JOANA CASALS SOLÉ, ROSITA, LA COMARE [1906-1990]

Joana comenta que sa mare conservava un vestidet de xiquet/a, anomenat al poble “inglesina” [versió castellanitzada d’anglesina”], que solia prestar a cada família per al bateig. Segons subratlla, molts dels/les xiquets/es que va assistir van portar-lo en aquell dia. Eren uns anys complicats i les coses funcionaven necessàriament així.

-Durant els darrers anys de la seua vida professional Joana Casals Solé, Rosita, la comare, va treballar a les clíniques locals

Per fi, funcionaven clíniques on podien nàixer criatures del poble com Déu mana. Rosita, la comare, va exercir de llevadora a la clínica del Dr. Parés situada al final del carrer Sant Francesc i a la clínica del Dr. Josep Maria Febrer. Pocs temps després, quant comptava 65 anys d’edat, posava punt i final a tota una vida professional dedicada a aquell antic ofici de comare.

Evelyn Roca guanya la Biennal de Pintura amb ‘Material sensible’

L'obra ha estat la guanyadora de la 40a edició del Certamen de Pintura Ciutat de Benicarló, amb una gran repercussió i una forta consolidació a Benicarló. El jurat ha decidit atorgar dos mencions honorífiques.

Evelyn Roca Schöpe ha estat la guanyadora de la 40a edició del Certamen de Pintura Ciutat de Benicarló. L'artista ha presentat el treball ‘Material sensible', una obra que combina mèrits en tècnica i temàtica.

La gran qualitat de les obres presentades al Certamen ha fet que el jurat haja decidit atorgar dos mencions honorífiques: una per a l’obra ‘Meló d’Alger al bodegó’, de José Arnau Belén, i l’altra per a l’obra ‘Ha-ga-ta’, d’Olga Davó Alonso. L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, ha fet entrega dels reconeixements als artistes guardonats, les obres dels quals han sigut les més destacades d’entre les 46 obres presentades. Fins al 2 d’octubre, les 25 obres seleccionades pel jurat, inclosos els guanyadors, es podran visitar a la planta baixa del Mucbe.

La Biennal de Pintura de Benicarló, amb una gran repercussió i una forta consolidació a Benicarló, té l'objectiu de fomentar, desenvolupar i donar suport a la disciplina de les arts plàstiques, i així ens ho demostren les 40 edicions que s'han dut a terme i que configuren, amb l'obra guanyadora de cada edició, un magnífic fons pictòric per a l'Ajuntament de Benicarló.

L'artista guanyadora, a banda de rebre la dotació del premi, de 3.000 euros, tindrà l'oportunitat d'exposar el proper any al Mucbe i se li editarà un catàleg de l'exposició.

Text: Ajuntament / fotos: Jesús Maestro

( Ve de la pàgina anterior)

Compromís Senat

Mulet:“No ens estranyaria que qui bloqueja la comissió d'investigació estiguera pensant a vincular aquestes instal·lacions inservibles, que encara no s'han desmantellat malgrat les seues promeses, a projectes de regasificació o d'emmagatzematge”

MADRID, 1 de setembre de 2022

El senador Carles Mulet ha exigit al Govern que, en un moment de “efervescència” com el que vivim en el sector de l'energia i, aprofitant la compareixença que el president ha demanat per al pròxim Ple del Senat, on parlarà del Pla de Xoc energètic “explique què pensa fer amb un dels grans fiascos en aquesta matèria, com és el fracassat dipòsit de gas Castor que no va emmagatzemar gas com estava previst i va generar milers d'episodis sísmics en la zona”.

La coalició ha lamentat “l'opacitat amb Castor” que està caracteritzant a aquest Govern, que lluny de rectificar els seus errors passats, “està eludint prendre mesures com li demana reglamentàriament un grup de 25 senadors i senadores, informar i investigar tot el que va envoltar a aquesta fracassada infraestructura que ha costat més de 1.400 milions d'euros que estan abonant els consumidors de gas, sense que ningú haja assumit cap responsabilitat”.

Els anuncis del president i els moviments a Europa per a convertir Espanya en magatzem de gas comunitari i desbloquejar connexions i gasoductes com el Midcat o el ramal cap a Itàlia per la Mediterrània per a reduir la dependència del gas rus han posat els ulls en infraestructures com el port de Sagunt, que

comptava amb infraestructures per a rebre vaixells metaners, regasificadora i magatzems. Castor tenía previst emmagatzemar un màxim de 1900 milions de metres cúbics de gas natural, suficient per a subministrar l'equivalent a 50 dies de consum a Espanya en aqueix moment. “També Castor compta amb un dipòsit submarí inservible, i que sabem que Escal UGS tracta de salvar, perquè així ho ha fet públic i d'unes instal·lacions en terra hibernades connectades a la xarxa estatal de gasoductes que están costant 46.500 euros diaris als contribuents sense que ningú prenga mesures de cap classe”, recorden.

El portaveu de Compromís ha demanat “conèixer d'una vegada quins plans tenen. Si desmantellaran com van anunciar abans d'eleccions, si cerquen reciclar les instal·lacions o si, per contra, els temors que existeixen estan infundats i la seua negativa a informar i actuar de manera correcta amb els drets dels senadors serà rectificada. Pel moment només ens arriba silenci i opacitat amb aquest assumpte. No ens estranyaria un gir de guió en aquesta zona malgrat les seues paraules”, ha conclòs.

Compromís reclama al Govern conèixer els seus plans per a Castor i si preveu algun ús per a les instal·lacions inservibles que es desmantellaran

Campionat d’Europa Màster Roma

El Club Natació Benicarló ha tingut, per primera vegada, representació a un campionat d'Europa amb la participació d'un grup de màsters, que van competir a Roma durant el 30 i 31 d'agost.

L'equip benicarlando ha estat format per 5 nedadors; Susana del Olmo, Paula Saura, David Marqués, Jordi Curto i Paula Bretó. El campionat ha sigut una gran experiència pel fet de poder competir amb nedadors de fins a 38 països europeus.

Per posar en context la participació, la delegació espanyola va estar formada per 243 nedadors dels quals 34 formaven part de la federació valenciana, sent els Benicarlandos el segon equip amb major aportació a la mateixa.

Els resultats no han pogut ser més satisfactoris, amb diversos Top10. Susana del Olmo va ser 6na al 100 Braça amb un temps de 1.21.90 E, David Marqués va classificar-se en la 10na posició al 50 esquena i millorant la marca personal (31.91 E) i que a més entra en el rànquing històric del CNB. Paula Bretófinalitzava 8na al 200 Lliures amb una marca de 2.37.09 E. Jordi Curto va ser 14è als 400 Estils amb un temps de 5.50.90 E i Paula Saura finalitzava 26na al 100 Braça amb 1.30.71 E

Els nedadors han destacat aquesta gran experiència, en un campionat de gran exigència i sobretot per la motivació que implicava nedar en instal·lacions i ambient espectacular on fa unes setmanes nedava l’elit europea.

Club Natació Benicarló

Carrera escuelas de ciclismo en La Vall d'Uixó

CNC ACADEMY

En La Vall d'Uixó se ha celebrado una prueba de escuelas de ciclismo de la provincia de Castellón con la participación de los alumnos de CNC ACADEMY U. C. BENICARLÓ.

Destacar los resultados de Toni Carrasco primero en carrera, Maria Casanova primera en carrera, Paulo Cuartero segundo en ginkhana, Joel Sancho segundo en ginkhana y tercero en carrera, Carla Sanz segunda en carrera, Emma Conesa tercera en carrera.

Nos estamos acercando al final de la temporada y en la general tenemos en ginkhana a Paulo Cuartero líder de promesa, Toni Carrasco cuarto principiante, Joel Sancho tercero alevín. En carrera a Paulo Cuartero segundo promesa, Toni Carrasco líder principiante, Maria Casanova segunda promesa fémina, Carla Sanz tercera promesa fémina, Joel Sancho segundo alevín, Emma Conesa tercera alevín fémina.

La próxima prueba, el 11 de septiembre en Benicàssim.

CAMPEONATO DE ESPAÑA DE TRIATLÓN BANYOLES

El pasado sábado 3 de septiembre se disputó el Campeonato de España de Triatlón Olímpico en la población de Banyoles. La benicarlanda Marta Noelia Lluch lograba la medalla de Plata en GGEE 40/44.

J. Gellida

El pasado sábado 3 de septiembre, en la iglesia parroquial de santa María, de Peñíscola, misa de difuntos en memoria de Ricardo Albiol Martí, que falleció el día 2 de marzo de 2022 en Fortaleza (Brasil) a la edad de 66 años. Sus cenizas ya descansan en el cementerio municipal de Peñíscola. Su viuda, hijo y familiares dan las gracias por las condolencias y por la asistencia a la misa.

Enhorabona!

Moltíssimes felicitats Mireya Mancheño Tarragó pels vint-i-vuit anys.

Ricardo Albiol Martí, D.E.P.