Comença el servei de recollida selectiva de matèria orgànica a Benicarló
Ajuntament
S’han desplegat un total de 140 contenidors marrons per tota la ciutat. L’oficina d’FCC de la plaça del Ministre Marcelino Domingo reparteix poals per a facilitar la recollida de les restes orgàniques als domicilis.
Ja funciona a Benicarló el servei de recollida selectiva de matèria orgànica, una vegada finalitzat el desplegament dels 140 nous contenidors marrons iniciat a mitjans de desembre. El nou servei, fruit del compliment del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana, permetrà revaloritzar la fracció orgànica com a adob per als sòls agrícoles, millorant així la seua fertilitat i reduint, al mateix temps, els residus biodegradables i els problemes d’emissions de gasos.
Els residus que es podran tirar al contenidor marró són: residus de verdures i fruites, restes de flors i plantes, residus de carn, ous i peixos, taps de suro, bosses compostables, pòsits de café i restes d’infusions o paper de cuina brut. En canvi, no es poden tirar safates de plàstic, paper d’alumini o transparent, càpsules de café, tovalloletes humides, bolquers, restes d’agranar o llandes de conserva.
Per tal de facilitar el reciclatge dels residus orgànics, es poden recollir poals específics a les oficines d’FCC ubicades a la plaça del Ministre Marcelino Domingo, 4 (baixos).
La matèria orgànica s’haurà de tirar al contenidor marró en bosses compostables de les que es troben en fruiteries i verduleries.
Demuestran la capacidad del vector Trioza erytreae de transmitir la bacteria más letal del HLB en cítricos
Valencia, 10 de enero de 2023. Un estudio del centro de investigación francés CIRAD demuestra, por primera vez, la capacidad del psílido africano Trioza erytreae para transmitir eficazmente CLas, la bacteria causante de la forma más grave del Huanglongbing (HLB), la cual constituye la principal enfermedad que afecta a la citricultura mundial. Dado que este vector transmisor ya está presente en el sur de Portugal y amenaza con llegar a las plantaciones citrícolas de Huelva, los socios del proyecto Pre-HLB, dedicado a la prevención y control del HLB, reclaman a la Unión Europea extremar todas las medidas para evitar cualquier introducción de la bacteria CLas.
El coordinador del proyecto H2020 Pre-HLB, Leandro Peña, advierte que “las conclusiones de esta investigación son muy inquietantes porque la entrada de plantas infectadas por CLas en la Península Ibérica podría ser, por tanto, desastrosa para la región. Tenemos los precedentes de potencias como Brasil, China y Estados Unidos, donde el HLB ha diezmado los cítricos, reduciendo drásticamente el rendimiento productivo y los ingresos. Hasta la fecha solo dos regiones del mundo se han salvado: Australia/ Nueva Zelanda y el Mediterráneo. Y el riesgo de que la enfermedad se instale aquí es alto, más aún a raíz de conocer este informe”.
Varias especies de la bacteria Candidatus Liberibacter spp. causan el HLB en los cítricos. “La de origen asiático (CLas) es la más agresiva al inducir síntomas graves que conducen a la muerte rápida del árbol", explica Bernard Reynaud, primer autor del estudio y director de la unidad de investigación PVBMT del CIRAD/Universidad de la Reunión: “Esta bacteria asiática es transmitida de forma natural por otra especie de psílido (Diaphorina citri), también de origen asiático.
Pero el consorcio ha constatado que el psílido africano presente en Europa (Trioza erytreae) también es capaz de transmitir eficazmente la bacteria CLas a los cítricos”.
Hélène Delatte, entomóloga del CIRAD y coautora del estudio, agrega que “durante seis meses se realizaron pruebas en Reunión, la única región del mundo donde las dos especies de psílidos cohabitan con la bacteria CLas”. El resultado concluye que Trioza erytreae transporta cantidades aún mayores de bacterias que la especie asiática. “La originalidad de nuestro estudio fue poder comparar la transmisión por las dos especies de psílidos en las mismas condiciones experimentales. Ahora vamos a seguir trabajando para caracterizar mejor el ciclo de transmisión y las interacciones con CLas en el psílido africano", comenta Bernard Reynaud.
Recientemente, la bacteria asiática CLas se introdujo en el continente africano, en Etiopía y Kenia. Bernard Reynaud advierte de que “también es importante reforzar la vigilancia en África, ya que este vector transmisor está muy extendido allí, lo que aumenta las zonas de riesgo”.
El proyecto internacional Pre-HLB, financiado por la Unión Europea, cuenta como socios españoles con la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-ASAJA), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (IVIA), la Conselleria de Agricultura de la Generalitat Valenciana, Koppert Biological Systems, la Universidad de Gerona, ValGenetics, la Universidad Politécnica de Valencia (UPV), Grupo Martinavarro y Zabala Innovation Consulting.
ACTUALITAT 3 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
AVA-ASAJA / Foto: J. Zaragozà
ACTUALITAT 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ 4
Les coquetes de Sant Antoni
8 SOCIETAT 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
J. Gellida
9 SOCIETAT 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
Les coquetes de Sant Antoni
10 SOCIETAT 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
J. Gellida
11 SOCIETAT 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
J.
Gellida "Embolicà"
12 SOCIETAT 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
13 SOCIETAT 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924 "Embolicà"
J. Gellida
14 SOCIETAT 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
J. Gellida
15 SOCIETAT 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
J. Gellida
"Embolicà"
(XVII) AQUELL CARRER AMPLE DE FA MÉS DE CINQUANTA ANYS DE LA PRIMERA PAVIMENTACIÓ DEL CARRER AMPLE
Algunes fotografies antigues del nostre poble i la memòria social rememoren uns carrers històrics de terra de vorera regular, irregular o inexistent. De vegades, de calçada impracticable, especialment en dies de pluja, de vent o d’altres inclemències del temps.
D’un alt valor convivencial, eren carrers seculars de terra que tradicionalment solien arruixar les veïnes i que també ho feia, de vegades, “l’auto de cuba” de l’ajuntament, pels dos costats del vehicle, a poca alçada, en marxa lenta i sense aturar-se, i tot per combatre la pols urbana i la acumulada calor d’aquelles tardes d’estiu. Uns carrers amb clots, clotets amb tolls d’aigua reposada o cristal·lina segons dies i estació de l’any que feien les delícies dels xiquets més menuts que, sense cap dubte, xalaven com a bojos jugant, saltant i/o musicant alguna cançoneta ben nostrada com “Borinot i Maroteta” molt adequada per la varietat d’insectes policromats que hi acudien: borinots, sabaters, vespes, etc. Tot això es va acabar quan els carrers de Benicarló es van transformar a través de diverses fases de construcció en espais urbans acuradament entaulellats, foren enquitranats, empedrats, de lloseta asfàltica o, més darrerament, de formigó.
Fou durant els tres primers lustres de la segona meitat del segle XX, especialment en el darrer, quan el paisatge urbà benicarlando va experimentar un canvi sense precedents en la història local. Els alcaldes de torn, com no podia ser d’una altra manera, es van prendre seriosament la projecció i la transformació urbana, ja fora amb el cost de les obres de pavimentació a càrrec de l’ajuntament, d’altres institucions o, sobretot, sufragades directament pels veïns del vials als constructors. Fruit d’aquestes iniciatives, a la fi de l’any 1965, la gran part de les vies públiques de Benicarló ja es trobaven pavimentades i, per suposat, concloses definitivament les obres del nucli històric, entre elles les del carrer Ample i les adjacents de Santa Llúcia i Castarnelles. És obvi d’assenyalar, a priori, els enormes beneficis assolits per la població per la millora de la qualitat de vida del
veïnat i, també, pel desplaçament de forma més segura de persones, vehicles, etc.
De la gran part de la pavimentació dels carrers de Benicarló, entre ells el carrer Ample, va encarregar-se’n l’empresa Beltrán-Valle, una societat dual constituïda per Beltrán de Benicarló i Valle d’Utiel [Plana d’Utiel-Requena], residents aquests últims al carrer Ample. Amb José Luis Valle, un autèntic llibre obert de la temàtica que ens ocupa, hem tingut l’oportunitat de conversar-hi una mica entorn del canvi substancial que va experimentar la localitat en aquells anys, centrant-nos preferentment en el carrer Ample des d’un protagonisme i d’una perspectiva professional i veïnal. Conversa que a continuació reproduïm.
-José Luis, els Valle éreu una família de picapedrers per tots els costats...
Així és! El meu pare, Valentín [+1994] i el seu germà José Valle Campos eren picapedrers bregats, constructors d’obres, naturals d’Utiel que feien de tot. En general, tenien treball, de vegades massa. Per línia materna, també eren picapedrers de tota la vida, ja que ma mare María Vicenta Bou Ferreres [+2008] era natural de Santa Magdalena de Polpís, terra de
picapedrers, i la família es dedicava a aquest vell ofici. Els meus oncles eren prou sol·licitats en la seua feina.
-I fa set dècades i més que la constructora de José Valle Campos treballava per a l’Ajuntament de Benicarló...
Efectivament, va ser la constructora del meu oncle José amb mon pare d’encarregat general i amb alguns altres membres de la família que van contribuir a la instal·lació del clavegueram de Benicarló i d’altres obres del municipi allà pels
16 OPINIÓ 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Marcel·lí Piñana Edo
-Conversa amb José Luis Valle Bou-
El pare, Valentín Valle Campos [AJLVB].
El germà, Julián Valle [AJLVB].
José Luis Valle Bou en una foto recent.
Parcial panoràmica del carrer Ample actual on destaca al terra la trapa circular de ferro colat del clavegueram de 1948, del constructor J. Valle, reacoplada al nou paviment de vianants.
avançats anys quaranta i primers cinquanta del segle XX. Només cal passejar-se pels diferents carrers per adonar-se de la complexa i dispersa xarxa de clavegueram existent amb el nom del meu oncle a les trapes. I sense comptar la trapa [així diem natros a la tapa metàl·lica] d’algun carrer que s’haja substituït per una altra en trencar-se l’original. Podríem dir que pel vianant constitueix una bona oportunitat per conèixer o imaginar-se el Benicarló subterrani del segle XX.
-I en aquells anys, vas nàixer tu a Benicarló...
Va ser en aquesta primera etapa en què mon pare treballava a Benicarló amb el meu oncle pel tema del clavegueram del municipi quan el meu pare vidu va conèixer la meua mare que era de Santa Magdalena de Polpís i es van casar. I, fruit de la unió matrimonial, vaig nàixer jo al carrer Major, la nostra primera residència. Fa setanta anys.
-I, després, els Valle van tornar a València...
Sí, quan la feina minvava i minvava, la nostra família va retornar a la part valenciana i va correspondre a encàrrecs d’infraestructures de municipis com Picassent [l’Horta Sud], la urbanització de Ventamina de Bunyol [la Foia
Una altra de tantes trapes de claveguera de José Valle Campo, la del c.Mestre Serrano-pl. Doctor Pera que, a pesar de suportar la circulació de tota classe de vehicles, s'hi manté intacta en el temps.
de Bunyol], Utiel [la Plana d’Utiel-Requena], la pròpia capital valenciana o d’altres llocs. A Picassent, l’empresa Valle va contribuir a la construcció de la xarxa pública del clavegueram del poble. I més enllà de València, com Alacant i Múrcia. I altres obres.
- Al cap d’uns pocs anys la teua família (re)tornà a Benicarló per quedar-s’hi...
Va ser sobretot al voltant de l’any 1960 i en un
Detall de la pesada trapa circular del clavegueram del carrer Ample amb la doble corona pètria que la decora.
17 OPINIÓ 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
José Luis entre la seua mare i una amiga de la família, c. 1960 [AJLVB].
Els Valle amb el camió Pegaso, en la construcció de l'accés subterrani des de la carretera Nal. 340 a la nova factoria de Palau i la llarga canalització lateral de les aigües torrencials, c. 1971 [AJLVB].
DE LA PRIMERA PAVIMENTACIÓ DEL CARRER AMPLE
altre context laboral i familiar que mon pare, ma mare, mon germà i jo vam retornar a Benicarló fixant la residència al carrer Ample, al núm. 14. Dissortadament, en aquells moments mon pare es trobava delicat i no podia treballar. Ma mare treballava a l’antiga fàbrica de conserves situada davant mateix de la platja del Morrongo mentre que mon germà Julián ho feia a les Viguetas Beltrán. Jo era menut.
El meu pare es va recuperar, vam tirar avant i vam participar en aquesta nova societat mercantil que integrava la nostra família i la de Beltran de Benicarló, com sabeu, germans molt coneguts popularment pels “Algepsers”
[Llorenç, Antonio i Vicent] i ben relacionats en la professió. Com aquest renom indica, els Beltrans es dedicaven a la fabricació i distribució de material per a la construcció i que -com tanta gent recorda- tenien els seus primers tallers, magatzems, bassa, etc. al final de l’antic camí rural de la Sequieta, fent veinatge amb unes edificacions avui desaparegudes, ara, zona urbana de la plaça de la Constitució. En aquesta societat els Beltrans eren el socis capitalistes i nosaltres els productors. Aquest tàndem empresarial va dur a terme les obres de la primera pavimentació de bona part dels carrers del poble, calçada i vorera, però no tots. Per exemple, nosaltres no vam fer l’empedrat del carrer de la Mare de Déu del Carme, ni tampoc el carrer Major ni el de Sant Joan. Aquests dos últims van ser els primers que es van pavimentar al poble. Tampoc no vam fer els vials d’accés al poble, ni alguns de nous, però sí, per exemple, molts carrers de la perifèria. Per una altra banda, vull afegir que de carrer enquitranat no en vam fer cap, encara que ocasionalment vam completar/arranjar algun que altre espai amb aquesta substància quan ens ho van encomanar.
-I, al front del treball inicial, ton pare i ton germà Julián treballant amb una bona colla de gent i movent molt de personal...
No cal dir que en aquells anys seixanta encara no disposàvem de la sofisticada maquinària actual, ni molt menys. Per exemple, no teníem excavadores, i molta feina, molta, la fèiem manualment i amb ferramenta rudimentària. Recordaràs com col·locàvem una a una totes aquelles peces de lloseta asfàltica, agenollats amb la maceta a la mà i amb una tecnologia artesanal, enormement perfeccionista i segura, però impensable a ulls actuals.
Pots suposar que al pavimentar la gran part dels carrers del poble vam comptar necessàriament amb molt de personal, tota classe de proveïdors del ram de la construcció i dels serveis. En estos moments, recordo els nostres veïns del carrer Ample que disposaven de camions de servei públic, Vicent Martínez i Josep Mª Roca que transportaven material de construcció. I, altres xofers, a falta de camions, de manera prou usual, acudien els carreters del poble.
-Unes obres de pavimentació de carrers, calçades i voreres, que foren sufragades per...
En el nostre cas, pel veïnat. Millor dit, pels propietaris que eren els qui havien de sol·licitar el permís a l’Ajuntament i que, amb l’autorització corresponent, rebien la normativa urbana a complir i nosaltres, com a constructors, teníem l’assessorament del tècnic municipal. Amb la gent del carrer ens reuníem normalment a un local d’algun propietari i els explicàvem les condicions econòmiques partint d’un criteri molt clar, a tant el metre lineal de façana i superfície a pagar fins a l’eix central del carrer, la resta de serveis i punts comuns es repartia entre tots, aclaríem dubtes i exposàvem pautes
a seguir. En el cas concret del carrer Ample vam començar a pavimentar, des del carrer Sant Joan cap a l’església. I he de dir que mai no vam tenir problemes per les obres amb el veïnat, foren propietaris o llogaters, era gent plana i comprensiva. Tampoc de percepció i no només en referència al carrer Ample sinó en tots els altres. Això no vol dir que, en algun carrer excepcional, algun propietari concret no va voler participar en el projecte i llavors, molt senzill, no es va pavimentar el seu espai. Estava en el seu dret. Però, al final, cap problema i tot llest. Tot i això, he de dir i mai no em cansaré
18 OPINIÓ 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
La societat dels Valle del carrer Ample i Beltrán del carrer Peníscola [AJLVB].
La nova empresa familiar de Valentín Valle Campos [AJLVB]
Vista aèria de l'antiga factoria de Mobles Palau, S.A. de l'any 1971, fase final de construcció, amb salutació personal de D. Vicent Palau Añó, conseller-delegat, a la família Valle [AJLVB].
de repetir-ho: “A Benicarló la paraula era llei”. Sempre s’havia dit: “La paraula del benicarlando és una escriptura”. Una altra qüestió era que algú digués: “Mira, en estos moments, em va malament”, “No puc pagar, si vos va bé ho faré més avant”. I aquest senyor ho feia més endavant, d’acord amb les seues possibilitats econòmiques/laborals del moment, en un termini o més. I, quan ells deien, mon germà pujava a la vespa i se n’anava directe a la sènia, on fora, a cobrar i, sincerament, sense cap problema de morositat. Tot i això, cal dir que a Benicarló tant la gent autònoma com la que anava a jornal se’n sortia bé, i en qualsevol sector de l’economia. En aquells anys seixanta del passat segle, com sabeu, tot rodava i anava de primera al nostre poble i no parlem de la jove indústria benicarlanda amb el “boom” del moble, ni de les tradicionals empreses del tèxtil, ni de la química, entre d’altres. Mira com evolucionava l’economia local que nosaltres havíem de contractar empleats de pobles de l’entorn i no de Benicarló perquè tothom treballava a les fàbriques i feien moltes hores. En aquells
primers anys, de bon de matí, havíem d’anar amb la furgona a buscar altres treballadors a pobles propers com Càlig, Cervera, Sant Jordi..., i els tornàvem al vespre a casa, això, cada dia. Bé, cal recordar que els llauradors benicarlandos feien el mateix que nosaltres.
-I vau treballar també per a Mobles Palau, l’empresa més forta i senyera al seu sector, en un decenni de creixement exponencial de l’empresa [1965-1975]...
Efectivament. En paral·lel i després de la finalització de la pavimentació dels carrers del poble vam treballar per a Mobles Palau, que, durant els darrers anys seixanta, iniciava la construcció del macro complex industrial i recreatiu a la carretera nacional 340, avui dia reconvertit en un modern Centre comercial recentment inaugurat. Va ser sobretot treballant a la nova factoria on nosaltres executaríem tota classe d’obres com, per exemple, els murs, les canalitzacions i el pont subterrani d’accés a les instal·lacions, un pas que com tu saps era molt necessari i imprescindible per als centenars d’empleats ja que cada dia s’hi desplaçaven a treballar en bici, ciclomotor, vespa i, no tants, en turisme... Es tractava d’un pont de carretera que, per l’escassa alçada, no era accessible per a la potent flota de camions de l’empresa Palau.
-A Benicarló, vau aconseguir llaurarvos un bon camí en un poble que no era el vostre...
I, agraïts! Té molt a vore que el meu pare i el meu oncle José ja eren molt [re]coneguts a Benicarló, fonamentalment, perquè havien fet importants obres al poble com el clavegueram, algun pont, etc. durant part de la dècada dels quaranta i primers cinquanta del segle passat. I, insisteixo, era una època en què tot era activitat manual i escassa mecanització. En aquella primera fase, hi treballava molta gent que normalment era del poble. Pel que respecta a la segona etapa, la dels fecunds anys seixanta, hem d’agrair moltíssim la confiança institucional dipositada per la fàbrica de Mobles Palau i de la mateixa Corporació municipal de Benicarló a través de D. José María Palau Añó, un dels propietaris que, en aquells anys, era l’alcalde. I destaco, per suposat, la confiança rebuda de tot el poble. I ja està tot dit. En paral·lel i més endavant també vam treballar en la pavimentació de carrers d’alguns pobles del nord valencià i limítrofes.
-En un altre àmbit, què ens dius de la teua vida escolar, de la passió excursionista...
Quan la nostra família va abandonar Benicarló durant els anys cinquanta, jo vaig viure bona part de la meua infància a Utiel, amb una tia meua i estudiava al col·legi que els Pares Franciscans tenen en aquesta població on vaig cursar l’ensenyament primari. Després, vàrem tornar a Benicarló i vaig continuar la formació acadèmica al col·legi dels Germans de La Salle on entre altres matèries vaig treballar la cal·ligrafia i millorar l’escriptura, però ja no
19 OPINIÓ 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
Construccions dels germans Valle [AJLVB].
DE LA PRIMERA PAVIMENTACIÓ DEL CARRER AMPLE
vaig seguir als “Hermanos” perquè no ofertaven estudis d’ensenyament secundari. Prompte, ma mare em va inscriure a l’Acadèmia del carrer Ample de davant de casa meua, amb Don José [J. Mª Diago Vaquer, +1973] que em va preparar l’examen d’ingrés al Batxillerat tècnic. Superada sobradament aquesta prova obligatòria, vaig seguir cursant aquests estudis fins a 5è al mateix Institut laboral Ramon Cid, al passeig Marítim, per incorporar-me de manera exclusiva a la constructora familiar. Per la seua banda, mon germà va estudiar al col·legi La Salle de Benicarló durant els anys quaranta o més i després sempre va estar al peu del canó.
De l’alumnat de l’Acadèmia d’ensenyament del carrer Ample de llavors recordo Josep Vicent Rambla Sanz [+2002], que fou alcalde de Benicarló i tants altres.
Respecte a l’excursionisme, tu saps que vaig formar part del Grup Excursionista de Benicarló, el GEB, que tenia la seu social a dalt de l’antic Bar Hogar, del carrer Rei en Jaume, núm. 41, al costat de la delegació de la Secció Femenina local [S.F.]. A part de les activitats pròpies de l’excursionisme, fèiem trobades amb altres grups com el d’Ulldecona i a festes fèiem ponències i passàvem diapositives al cine Capitol, de coves, d’escalades, de topografia de cimes... Aquells amics primerencs, Mario Monfort, Gabriel Vizcarro, Jaume Fa, Jaume Boix, Toni Esteller i altres..., enamorats com jo de la muntanya.
-Els anys viscuts al carrer Ample, les festes per sectors de l’any 1965, els veïns de l’entorn...
Aquell any de 1965, el carrer Ample formava part del sector núm. 10, també els carrers propers i recordo la germanor veïnal que destil·lava l’ambient de festes patronals per sectors amb activitats diverses com, entre altres, el ball proper a l’explanada d’enfront de l’antic cine Capitol amb música, amb el desaparegut bar Continental a la cantonada amb el carrer de la Mare de Déu del Carme.
Em revé a la memòria més infantil Don Miguel Villanueva, el practicant que residia al final del carrer Ample, encara que jo normalment em presentava a punxar-me a la seua consulta del “Seguro” -llavors, ubicat als primers números del camí la Mar-, també acudia a Rosita Pitarch, la simpàtica i popular practicant, i a D. Remigio Añó, el nostre primer metge i veí, al carrer de Santa Llúcia. Els establiments d’aquella època, d’una banda i altra del carrer, com l’atrafegat biciclista Tomàs Prats, l’Acadèmia diürna i nocturna d’ensenyament secundari i superior, sempre atapeïda d’alumnes; o la confecció infantil Francislú, el Banc Central, l’espardenyeria de Teresa Carda, el dentista Amela o la impremta Soto. I evoco espais privilegiats de convivència pseudofamiliar, de grans i menuts. Recordo moltes famílies ben properes a casa nostra com Martínez-Castell, Roca-Llorach, tia Pasquala i família, Burriel, Ràmia, Piñana-Falomir, Badí-Martí, i Jacinto d’Alcalà de Xivert, que era viatjant de licors Doménech Jovaní, rotgles propers de bona gent compartint sana amistat, xalant i parlant de tot durant les agradables nits estiuenques a la fresca, a la llum tènue d’aquella pereta de carrer. I, enfront de casa nostra, xiquetes i xiquets del voltant com Vicentico i Adoració, les germanes Pepita, Vicentica i Conxita. I, al costat
de casa, José, Marta, Manolita i Vicentica, sense oblidar Bartomeu Ràmia. I, prop, Armando i Ángeles que van perdre la mare quan eren menuts, dies abans del Nadal del 1964. No fa molt vaig trobar per casa un recordatori de la defunció de la senyora Angelita Martí i, encara que ja no residim al carrer Ample, vaig voler lliurar-los personalment l’esquela de sa mare. El pare d’Armando i de M. Ángeles era natural d’Utiel com la meua família paterna.
-I, vau abandonar el vostre domicili familiar del carrer Ample per traslladarvos a una altra part de Benicarló...
Com que la casa que habitàvem, número 14 del carrer Ample era llogada i se’ns havia fet menuda, vam decidir mudar-nos provisionalment al carrer César Cataldo. Poc després, vam bastirnos una residència nova al carrer Doctor Fleming on ens vam traslladar al poc temps. La societat Beltran-Valle de la qual formàvem part es va dissoldre a l’època de Mobles Palau, però natros vam continuar treballant i fent de tot i per tot, com construir blocs de pisos com altres contractistes i promotors locals. Realment no ens podem queixar ni molt menys de la trajectòria laboral i, pel que respecta al tema social, més concretament en relació al sindical d’aquells anys, en general, va anar molt bé, ara, sempre vam apostar fermament pel diàleg, el respecte i la dignitat humana. I aquesta fou la nostra màxima empresarial fins al final i de bons records.
-Gràcies, José Luís!
A disposar, ja ho saps.
20 OPINIÓ 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Coses de Rolin
FLAMES DE SANT ANTONI
Cada dèsset de gener sant Antoni fa Festa Major a la Plaça de Sant Bartomeu. I tant! Allí, al bell mig de la plaça i sobre l’arena que protegeix els llambordins revestits de paciència, una foguera de color dimoni escalfa la fredor de la nit. I crema l’aire i els contrasentits amb l’ajuda dels cors d’uns llauradors que estimen la severitat diària d’aquesta pàtria cadufera.
Les flames castiguen al fred, sí. I com s’agraeix la potencia indefinible! I si ens fixem podrem observar els diversos colors de les flames. Sí, hi ha flames de color roig per enfortir alguns cors encara poc assaonats.
Hi ha flames grogues per denunciar actituds nècies d’algunes mans que es creuen importants i tan sols carreguen bombo i soroll.
Hi ha flames verdes per advertir que no val a badar en els temes de la natura. Hi ha flames negres per manifestar les actituds envejoses amb què, de vegades, girem l’aigua del solc.
Hi ha flames blanques perquè sapiguem que és possible un futur agradós per a tothom.
Sí, la foguera i el campanar. L’esforç i la història santa que fermenten els esperits i els obliguen a entendre, encara més, que l’esforç és l’única ferramenta que s’ha d’utilitzar per tractar adequadament l’amalgama de virtuts que fan vida entre la Ratlla del Terme, el Caminàs, el Barranc d’Aiguadoliva i la Mediterrània.
Sí, la festa del mes de gener. La festa del foc a l’hivern de Sant Antoni entre coques voladores i lloes agosarades.
I entre uns majorals i unes majorales, i uns carros i uns cavalls que formen part d’un passat que compromet i d’un present fascinant com la mateixa vida.
21 OPINIÓ 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
Text: Jaume Rolíndez
Foto: J. Maestro / Arxiu 7dies
TOT PER BENICARLÓ
BENIGAZLUM | TOT BENICARLÓ / FIJA SU IDEOLOGIA
BENIGAZLUM | TOT PER BENICARLÓ / FIJA SU IDEOLOGIA
Es interés de la Comisión Ejecu6va de BENIGAZLUM TOT PER BENICARLO determinar la posición ideológica y de actuación del par6do, a tal fin se ha aprobado por la misma un esquema, que define con toda claridad, cual es el pensamiento de nuestro par6do y que podemos resumir en el decálogo siguiente :
Es interés de la Comisión Ejecu6va de BENIGAZLUM TOT PER BENICARLO determinar la posición ideológica y de actuación del par6do, a tal fin se ha aprobado por la misma un esquema, que define con toda claridad, cual es el pensamiento de nuestro par6do y que podemos resumir en el decálogo siguiente :
1. INDEPENDIENTE. Somos exclusivamente de Benicarló y trabajamos solo para los benicarlandos, sin las ataduras ni condicionantes externos que imponen los par6dos tradicionales.
2. APOLÍTICO. Como par6do somos libres de ideologías o e6quetas que nos limitan. No tenemos intereses par6distas, solo trabajamos por Benicarló.
1. INDEPENDIENTE. Somos exclusivamente de Benicarló y trabajamos solo para los benicarlandos, sin las ataduras ni condicionantes externos que imponen los par6dos tradicionales.
3. ABIERTO. Integramos a todo benicarlando de bien que desee trabajar por su ciudad, independientemente de su condición pensamiento o procedencia. Aquí 6enen cabida todas las ideologías y sensibilidades, ya sean de derecha, de izquierda o de centro
2. APOLÍTICO. Como par6do somos libres de ideologías o e6quetas que nos limitan. No tenemos intereses par6distas, solo trabajamos por Benicarló.
4. PLURAL. Queremos ser el espejo donde se mire toda la familia benicarlanda y representar la pluralidad de los sectores sociales, económicos o profesionales. Solo nos une un obje6vo, trabajar por la prosperidad de Benicarló y el bienestar de los benicarlandos.
3. ABIERTO. Integramos a todo benicarlando de bien que desee trabajar por su ciudad, independientemente de su condición pensamiento o procedencia. Aquí 6enen cabida todas las ideologías y sensibilidades, ya sean de derecha, de izquierda o de centro
5. DIALOGANTE. Respetamos a todas las fuerzas polí6cas, a las que no consideramos adversarios ni rivales a ba6r. Nunca fomentaremos la crispación, nuestro es6lo es dialogante y negociador, siempre en beneficio de Benicarló.
6. EFICAZ. Trabajamos en equipo, sin personalismos excluyentes, asumiendo altos niveles de capacidad en la ges6ón y buscando la urgente resolución de los problemas que, desde hace demasiado 6empo, acucian a Benicarló.
4. PLURAL. Queremos ser el espejo donde se mire toda la familia benicarlanda y representar la pluralidad de los sectores sociales, económicos o profesionales. Solo nos une un obje6vo, trabajar por la prosperidad de Benicarló y el bienestar de los benicarlandos.
7. INNOVADOR. Somos un par6do joven con nuevas ideas y nuevo talante, que viene a regenerar el panorama polí6co de Benicarló.
8. TRANSPARENTE. No tenemos nada que ocultar. La toma de decisiones es par6cipa6va y con información a toda la ciudadanía.
5. DIALOGANTE. Respetamos a todas las fuerzas polí6cas, a las que no consideramos adversarios ni rivales a ba6r. Nunca fomentaremos la crispación, nuestro es6lo es dialogante y negociador, siempre en beneficio de Benicarló.
9. IDENTITARIO. Trabajamos por la dignificación de Benicarló como pueblo, respetando su iden6dad, tradiciones y cultura.
10. UNITARIO. Buscamos la fuerza en la unidad de todos los benicarlandos para la defensa de los intereses propios. Hacemos de Benicarló un nuevo proyecto colec6vo que nos ilusiona a todos.
6. EFICAZ. Trabajamos en equipo, sin personalismos excluyentes, asumiendo altos niveles de capacidad en la ges6ón y buscando la urgente resolución de los problemas que, desde hace demasiado 6empo, acucian a Benicarló.
7. INNOVADOR. Somos un par6do joven con nuevas ideas y nuevo talante, que viene a regenerar el panorama polí6co de Benicarló.
8. TRANSPARENTE. No tenemos nada que ocultar. La toma de decisiones es par6cipa6va y con información a toda la ciudadanía.
9. IDENTITARIO. Trabajamos por la dignificación de Benicarló como pueblo, respetando su iden6dad, tradiciones y cultura.
10. UNITARIO. Buscamos la fuerza en la unidad de todos los benicarlandos para la defensa de los intereses propios. Hacemos de Benicarló un nuevo proyecto colec6vo que nos ilusiona a todos.
22 OPINIÓ 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
TOT PER BENICARLÓ
7diesactualitat.com
Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.
La solidaritat i l'altruisme “són essències que han d'acompanyar a la política”. “Aquest és un projecte polític sensible i emocional. La qualitat humana és un valor en alça, exemple i model a seguir per a crear societats més justes, igualitàries i democràtiques”
El candidat a l'alcaldia de Benicarló pel PP, Juanma Cerdá, reivindica "l'activitat de centres especialitats, organitzacions, associacions i voluntaris" en l'esdevenir d'una ciutat amb "una càrrega cultural i un moviment social que són el nostre múscul"
5 de gener de 2023.- El candidat a l'alcaldia de Benicarló pel Partit Popular, Juanma Cerdá, ha apel·lat al "valor social" dels veïns de Benicarló per a reivindicar aquesta qualitat com a "eix que ha de guiar la política municipal" a partir del maig vinent.
La convocatòria electoral del pròxim 28 de maig "ens donarà l'oportunitat de decidir el futur d'aquesta gran ciutat". Un punt d'inflexió sobre el qual Cerdá desitja aportar la seua experiència en el món social i cultural "posant en valor la qualitat humana, que és un valor en alça, exemple i model a seguir per a crear societats més justes, igualitàries i democràtiques".
Aquesta qualitat intrínseca "als éssers humans" és capaç "de moure muntanyes i transformar ciutats" i és aquella "a la qual apel·le amb la ferma convicció que si desitgem canviar les coses, no hi ha res que ens ho puga impedir".
I aqueixa obstinació "es demostra diàriament per centenars de veïns de la nostra ciutat que d'una forma altruista i voluntària, amb un cor
generós i solidari que és un orgull per a aquesta ciutat, es deixen la pell per ajudar a uns altres que no tenen la seua mateixa sort".
Per a Cerdá, "aquests valors han d'acompanyar a la política, ferlos seus i ser capaços de forjar projectes carregats de sensibilitat i emocions, perquè la política ha de ser capaç de tocar a la gent i canviar les coses a millor".
Centres especialitzats, entitats, associacions i voluntaris que amb caràcter individual donen el seu temps als altres, "són virtuts que seran presents en aquest projecte que abraça a Benicarló per a crear un futur esperançador i sòlid per a totes les famílies".
Un futur que "també tindrà una important component cultural, ja que la cultura és bandera de tot allò que som capaços d'aconseguir i exemple de tan bo com té aquesta gran ciutat. És un orgull poder comptar amb el talent de milers de veïns que s'obstinen a donar el millor de si mateixos en àmbits molt diferents i converteixen en bandera de Benicarló el seu esforç sense límits. El seu exemple és model a seguir per aquest projecte que desitja canviar les coses entre tots", ha conclòs Cerdá.
23 OPINIÓ 13 GENER DE 2023 · NÚMERO 924
Juanma Cerdá apel·la al "valor social" de Benicarló com l'eix
"que ha de guiar la política en 2023"
PPCS
Melcior, Gaspar i Baltasar van visitar la residència i centre de dia "el Collet" de Benicarló. (foto: I. Molina)
J. Gellida
