ACTUALITAT DE BENICARLÓ Nº 926 | DL CS 242-04 | ISSN 2530-3767 | 27 gener de 2023 | 2'00 € Foto: Jesús M.
Antoni
Sant
Fotos:
Juanvi
Falla Els Conquistaors
La Carrasca ESPECIAL SANT ANTONI
G.
Falla
El lector opina
Pots fer-nos arribar:
· Fotos
· Cartes d'opinió
setdiesbenicarlo @ gmail.com
K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló
Anuncia’t:
K&A C/ València, 31 baixos
12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com
Tel: 964 46 52 53
L'equip:
Editor:
Pablo Castell
Consell de Redacció:
Cap de redacció: Joan Ferré
José Mª Fibla, Francisco Gallego y Gregorio Segarra.
Col·laboradors:
Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, Patricio Abad, Isaac Molina, Juanma Beltrán, Juanvi Gellida, Manuel Milián, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.
Edita:
Editorial Antinea
Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012
Publicitat:
Juanjo Cornelles
Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.
facebook.com/7diesbenicarlo
Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.
Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.
l’acudit
El Inventario
2 EDITORIAL 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
José María Fibla
Premis del Concurs al pinxo de carxofa més 'etxurat'
Urban Sketchers Maestrat ha fet entrega dimarts 24, dels 3 dibuixos que premien als 3 bars-restaurants amb el pinxo de carxofa més 'etxurat', és a dir, al més artístic i ben presentat.
Enguany els 3 guanyadors han sigut:
1- Mar Blava Benicarló
2- Can Cristina
3- San Rafael Bló
Amb impressionants dibuixos fets per Cinta Barberà, Enric Moya i Antonia Molero.
Enhorabona als establiments guanyadors! No deixeu d'anar a tastar els pinxos i poder veure els dibuixos de prop.
Urban Sketchers Maestrat agraeix a l'ajuntament de Benicarlí i al Mercat per la seua col·laboració.
En el inicio de la semana grande de los actos de la XXX Fiesta de la Alcachofa, el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida Alcachofa de Benicarló ha anunciado la incorporación de un nuevo almacén a la entidad. Se trata de Hortalizas Pascual Berga SL, que se suma a los seis almacenes inscritos.
Así, el Consejo Regulador de la Denominación de Origen contará actualmente con 7 almacenes inscritos: Fruits Belgi Magatzem de Fruites i Verdures, Cooperativa Agrícola San Isidro “Benihort”, Frudex SL, Senar
Caldés S.A.T. 8088, Frutas y Verduras Vamp, Exotic Fruits Azahar S.L.U. y Hortalizas Pascual Berga S.L.
El presidente del Consejo Regulador de la Denominación de Origen, Victor Morera Forés, ha dado la bienvenida al nuevo almacén y ha valorado “la suma de un nuevo almacén a nuestro consejo regulador, que nos permitirá que nuestra alcachofa llegue a más mercados y contribuirà a la defensa de la denominación de calidad, la aplicación y vigilancia de su cumplimiento del reglamento, y también el fomento y el control de calidad de la alcachofa de Benicarló”.
ACTUALITAT 3 27 GENER DE 2023 · NÚMERO 926
Fotos: Julián Zaragozà
Hortalizas Pascual Berga SL se incorpora al Consejo Regulador de la D.O.P Alcachofa de Benicarló
CRDOP Alcachofa de Benicarló
Repartiment de coquetes
J. Gellida
Un dels actes que més gaudeixen les majorales de la Confraria de Sant Antoni Abat de Benicarló és el repartiment de coquetes. Juntament amb la Dama, Lucía Caldés, i l'homenatjada, Rosa Mari Marzal, van visitar els centres educatius per lliurar les coquetes als escolars. També l'IVASS Centre Ocupacional El Maestrat i el centre geriàtric, entre d'altres.
4 SOCIETAT 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
ESPECIAL SANT ANTONI
5 SOCIETAT 27 GENER DE 2023 · NÚMERO 926
ESPECIAL SANT ANTONI
J. Gellida
Coses de Rolin
Llobatines en el record
Cal dir que ha faltat Paquita Traver Pitarch de renom “Llobatina”. Un dels ressons perennes d’una colla fantàstica d’amics i amigues que, al voltant de dues dècades hem compartit temps de profit, de riures, d’amistat... vaja. La vida no perdona i fa la seua llei. I any rere any minva el nombre cardinal que indica els qui encara resistim vius malgrat els anys que carreguem als muscles, als genolls, o a on bufa la gamba, com diem a la nostra caduferia.
I el cas és que com aquesta amargor gasta temps de Sant Antoni i de carxofa, la falta de Paquita m’ha recordat així mateix l’absència de la seua neboda Maria Teresa Traver Bueno que ens va deixar a novembre de l’any passat.
I ocorre que un dia que no recordo de l’any 2014 vaig desplaçar-me a casa de Maria Teresa, a la Partida del Riu i a frec dels camins d’Ulldecona i de la Fossa del Pastor on hi era també Paquita. La motivació consistia a fer-les una entrevista per al primer volum de la col·lecció Famílies Tradicionals de Benicarló.
I ocorre que el cor m’ha demanat avui que publique alguns paràgrafs de la paraula que van fer totes dues senyores, ja fa, diguem-ne que nou anys. I li he dit que sí, al cor. Amb tristor, i tant, perquè la vida és així... Aquestes són les paraules que he escollit:
—Comencem amb tu, Paquita. Digueu-nos les dades personals.
—Doncs, sóc Paquita Traver Pitarch filla menuda del Vicent lo Llobatí i de María Pitarch Tobías de la família de “Les Caches”. Hem segut sis germans: Vicent, Agustina, José María, Batiste, María i jo que, com he dit abans, sóc la menuda de la casa. Estic casada amb Tomás Prats Calvet, tenim dues filles, Imma i Nuria i tres néts: Àngel, Anna i Pau. No vaig conèixer els avis perquè faltaven quan vaig nàixer i en tenia onze quan va faltar el pare. Cal dir però, que els germans em van tractar amb tot l’amor del món.
—I ara tu, Maria Teresa, què pots dir-nos?
—Sóc filla de José María, el tercer fill de Vicent lo Llobatí i d’Àngela Bueno de la família de Les Pastores. Estic casada amb Joaquín Bel i tinc un fill que li diuen Rubén. Està casat amb Rosana Bellmunt i tenen un fill preciós, Rodrigo, que és el meu nét. Vam ser dos germans, José Àngel i jo que era la gran de casa i d’edat ens portem sis anys i mig. Mon germà té dos fills.
—Bé, Paquita i María Teresa, com ja sabeu, som aquí perquè ens parleu del renom Llobatí, així que, d’on us ve aquest renom? Tu, Paquita, digues el que estimes oportú.
—Doncs, el cas és que, en parlar-ne del renom amb la família, sempre he sentit dir que l’avi, vull dir el pare de mon pare, que també es deia Vicent, en una ocasió va observar que un llop atacava un xiquet i hi va anar amb un bastó a defensar-lo de la fera. I el cas és que va allunyar el llop i va salvar el xiquet. També es deia que va matar el llop però, aquest fet no el tinc massa clar. Per aquest succés el van batejar amb el renom de Llobatí. I així, els fills i els néts també porten el renom. I amb satisfacció, és cert.
—I tu, María Teresa, com dius que ets llauradora si portes les ungles pintades, vas tan arreglada, vesteixes amb naturalitat i no portes cap aixada a les mans?
—Ha! ha! ha!, bona pregunta aquesta. Però fixeu-vos bé, abans de llauradora sóc persona i dona. Com a persona i dona he de saber estar i comportar-me segons el moment en què hi sóc. I així, igual he de saber fer de llauradora, que d’anar a dinar algun menú del dia o a sopar en algun restaurant de cinc estrelles. O rebre-vos amb total naturalitat i amb ungles pintades com ho faig ara. Vos asseguro que en els moments en què treballo de llauradora no vesteixo com avui ni de bon tros.
—Paquita, què has fet en la vida?
—Recordo amb enyorança la finca de la Mercera a on vaig passar la meua infantesa en companyia dels pares i de tots els germans. Cal dir que el pare, de fadrí, al temps de la sega anava a treballar per diverses poblacions del Maestrat i altres llocs més allunyats. I amb temps, treball i sacrifici va poder comprar la finca de la Mercera. I també carro i matxo per conrear la terra amb millor profit i poder tirar endavant la família. Jo, la menuda, era a casa i ajudava en tot allò que podia. El cas és que, en faltar els pares vaig aprendre a sargir roba a la fàbrica de Fontcuberta i esmenava peces a casa. Després vaig treballar a la tintoreria Maymi que hi havia al carrer de Sant Sebastià. Allí hi vaig estar fins tres mesos després de casada. Tomàs, el meu home, va muntar el taller de bicicletes al carrer Ample i hi anava a ajudar, a netejar, a fer el que calia alhora que tenia cura de la casa i de les filles.
—María Teresa, veiem penjat a la paret un plat de porcellana que diu: VII DEMOSTRACIO GASTRONOMICA DE LA CARXOFA DE BENICARLÓ. Gener de l’any 2000. María Teresa Traver, quina relació has tingut amb el producte de la carxofa?
—Què vos puc dir! Al llarg de setze anys vaig ser regidora de l’Ajuntament de Benicarló, d’aquests, durant catorze, vaig ser la responsable de l’àrea d’Agricultura. En tot aquest temps vaig fer el que sabia i podia en benefici del camp benicarlando. I un dels objectius que vaig engegar amb un equip de persones amb la mateixa fe, va ser el d’aconseguir que la carxofa fos el símbol que identificara la ciutat de Benicarló, tal com altres llocs geogràfics arreu de la Comunitat Valencia i d’Espanya, ho havien aconseguit amb diferents productes. I el cas és que, en el dia d’avui, després de l’esforç al llarg d’anys i anys,
24 OPINIÓ 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Text: Jaume Rolíndez
de moltíssimes persones, d’organismes i entitats públiques i privades, i de tot un poble, l’objectiu s’ha acomplit perquè la nostra carxofa, enguany ha sigut declarada Festa d’Interès Turístic Autonòmic, a més de la Denominació d’Origen que ja hi havia aconseguit. L’èxit de la nostra carxofa, com he dit abans, és obra de tot un poble que s’ha bolcat, es bolca i es bolcarà sens dubte cada any, per continuar en l’èxit del nostre producte. I així Benicarló serà per sempre “el poble de la carxofa”.
Fins aquí un petit resum de les paraules que van fer les llobatines Paquita Traver Pitarch i María Teresa Traver Bueno, diguem que fa nou anys. Una conversa d’allò més amable entre gatets estimadors d’afalacs, un gosset que es podia dir que formava part de la família, un gall que no se’n sabia d’hores, però sí de ben cantar i l’ombra amable d’una acàcia amb un refresc de cervesa.
I tot sota el parral d’un matí esplendorós.
I amb una dona dolça en la parla, en el posat i en tot, com era Paquita.
I amb la feblesa aparent de María Teresa, però de natura forta i lluitadora amb ungles ben pintades com ho fan les llauradores modernes i realistes.
I amb el fill Rubén que va aprofitar la ocasió per saludar-nos amb amabilitat.
I amb el marit Joaquin, que no parava de fer faena com un llaurador de tota la vida, sota els coberts de material plàstic de les naus dels d’hivernacles ja alliberats de tomaques i pimentons, perquè calia disposar adequadament la terra per a la propera campanya de la bajoca....
—Paquita Traver Pitarch i Maria Teresa Traver Bueno, ja llobatines en el record, gràcies per tot i com feia abans la gent cadufera davant la desaparició d’alguna persona, us dic: B.R.T. és a dir Bon Repòs Tingueu...
CEIP MESTRE FRANCESC CATALAN
LLOA DE SANT ANTONI DE LA CLASSE DE CINQUÈ
Xiquets i xiquetes del Francesc Catalan, mares i pares dels nostres infants: una lloa aneu a escoltar, que ens ha agradat molt redactar.
En la classe de cinquè estem molt defraudats: les guerres i batalles encara no han parat.
El món està molt danyat, al planeta volem ajudar, per això en aquesta escola aprenem a reciclar.
Comencem per les coquetes: els seus papers hem de reciclar, investigar a quin contenidor els hem de llançar.
El Pare Sant Antoni protegeix els nostres animals i nosaltres al dimoni volem cremar, com cada any.
25 OPINIÓ 27 GENER DE 2023 · NÚMERO 926
VISCA EL PARE SANT ANTONI!
L'URBANISME ÉS LA SOLUCIÓ (II): Rehabilitar, protegir i dinamitzar el centre històric.
Enric Moya – Arquitecte
El Benicarló que coneixem és el resultat de la superposició d'assentaments que l'han transformat al llarg dels anys, des de la primitiva alqueria àrab, fins a la pròspera urbs de avui dia. De l'actual fotografia, a vista de dron, distingim les trames del nucli emmurallat medieval, la dels ravals extramurs del segle XVIII i les zones de l'eixample modern cap a la mar a partir del segle XX. Cadascuna d'elles amb els seus propis trets.
Ara com ara, el centre de Benicarló perviu sense expectatives, perd població mentre les seues arquitectures es deterioren. En la seua densa llista de carrers, l'activitat comercial s’apaga lentament.
Des de finals del passat segle es ve reclamant un pla de conservació de la part més antiga de Benicarló. El que subscriu aquest article, en la seua anterior etapa com a regidor de l'oposició, en 1996 va presentar en aquest sentit la seua primera moció al ple municipal. De res va servir. A la fi de la passada legislatura es va anunciar el “Pla Especial de Protecció Conservació i Rehabilitació del Nucli Històric Tradicional de Benicarló” l'aprovació del qual se'ns va prometre per a l'any 2020…, mai més es va saber.
Així les coses, és una improrrogable tasca que correspon a la gestió municipal el dotar d'identitat pròpia a la trama original de la nostra ciutat, amb l'objectiu de crear més autoestima al barri i convertir-lo en una zona urbana singular.
Prendre iniciatives que permeten rehabilitar l'entorn: millorant l'eficiència energètica dels habitatges, fomentant l'edificació de solars i regenerant la imatge estètica de l'entorn que incloga l'estudi de tons i colors de façanes. Una eficaç política d'urbanisme comercial capaç d'incentivar l'activitat de petites empreses locals,
A propósito de BENIGAZLUM
Desde casi siempre he admirado a la gente que, en un momento dado, decide nadar contra corriente. Yo mismo lo he intentado, sin demasiado éxito, en algunas ocasiones. Con el tiempo he aprendido que mi padre tenía razón cuando me decía que los que nadan contra corriente acaban agotados o ahogados. Y los que no se ahogan, la mayoría de las veces, acaban también desengañados, desilusionados, defraudados y, lo que es peor, vacunados y escarmentados. Por eso la irrupción en el mapa electoral de las próximas Municipales de un partido que se autodenomina local, independiente y apolítico merece, cuando menos, estas modestas cuatro líneas. Benicarló solo ha tenido, desde la muerte de Franco, una experiencia similar: El Grup Independent Garbí del Alcalde Febrer, que no solo fue capaz de plantarle cara al binomio UCD-PSOE, que a diferencia del Dictador sí que logró atarlo todo bien atado, sino que, además, les ganó las dos primeras elecciones. Don José María fue por tanto el Alcalde de las dos primeras legislaturas democráticas y mal que bien, sin recursos, con mucha voluntad y pocos medios, fue tirando para adelante. Repetir ahora todos los logros de un Alcalde y su equipo, conseguidos sin cobrar un solo duro, lo creo innecesario, pero haberlos hubo y no pocos. Hasta que llegó el mes de junio de 1987 y con él las terceras Elecciones Municipales de la democracia y los consiguientes mítines (más multitudinarios
de crear una imatge de marca pròpia en un entorn agradable, ben il·luminat, amb amplis i inspirats aparadors.
El necessari pla per a aquesta nova àrea comercial i econòmica que busque modificar les dinàmiques d'oferta turística, la creació d'un nou flux de ciutadans, així com la integració de les diverses realitats del barri. Per a això, s'ha de posar en marxa un programa de foment a l'emprenedoria mitjançant dues accions principals: un programa d'ajudes econòmiques i el foment d'un viver d'empreses creatives i culturals.
Crear tot un pol d'atracció que vaja més enllà del perímetre de l'antiga “volta al mur” i s'amplie per tota la seua àrea d'influència, amb efectes positius sobre el Mercat Municipal i àrees annexes. Tota una actuació transversal i integral, des de molts punts de vista: patrimoni, cultura, comerç, gastronomia, turisme, etc.
Eines de finançament per a tot això, existeixen, i ara més que mai. Ací tenim la gran oportunitat en els Fons Europeus de Recuperació, Transformació i Resiliència, creats per a pal·liar els negatius efectes econòmics del COVID. Ajudes que només necessiten ser tramitades davant les administracions superiors. Els Fons Next Generation de caràcter extraordinari, pels quals la Generalitat Valenciana destinarà per a l'any 2023 (última oportunitat) més de 140 milions d'euros a la rehabilitació d'edificis i barris complets, aquestes ajudes estan a l'abast de tots els municipis de la Comunitat Valenciana que vulguen aprofitar l'ocasió. Dels nostres governants dependrà que Benicarló es beneficie d'ells a fi de respondre als reptes de la dècada vinent … o que passen de llarg. Tot un conjunt de situacions i problemàtiques que l'Urbanisme ben gestionat pot solucionar, des del centre a la perifèria.
que ahora). Pocos días antes de las votaciones le llegó el turno al PSOE, que llenó la actual Plaçeta dels Bous con un espectáculo de fin de campaña en el que la estrella invitada era un tal Francesc Solsona i Garbí, que sería después de las elecciones Presidente de la Diputación Provincial. Con una jeta digna de Risto Mejide vino a decir, sin inmutarse lo más mínimo, que si seguíamos votando a los independientes no veríamos un duro de las Instituciones que desde 1982 ya eran casi todas de color rojo, que esto de la democracia no se había logrado para que cuatro “antisistema” fueran por libre y que si éramos buenos y votábamos lo que había que votar ataríamos los perros con longanizas. Doy fé porque estuve allí. Los benicarlandos (entonces todavía nadie añadía “y las benicarlandas”) nos hicimos caquita en los pantalones (no sé si para bien o para mal) y el candidato socialista Rambla arrasó en las elecciones con una mayoría absoluta impensable pocos días antes. Febrer, que seguía proclamando su independencia pero se presentaba bajo las siglas de una coalición formada por el PDP y Unió Valenciana, solo sacó 842 votos y un único concejal (el propio Febrer). Yo fui uno de esos 842 porque en su lista iba un Segarra y la familia siempre es lo primero. Veremos ahora cómo resuelve el pueblo soberano la gran incógnita, si opta por llevar al Ayuntamiento a gente que nada contra corriente, con todo el riesgo y los posibles beneficios o daños que ello puede conllevar, o decide darles la espalda, como en 1987, y seguir apostando por los de siempre. Si no pasa nada, en Mayo tendremos la respuesta.
21/01/2023
26 OPINIÓ 7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ
Gregorio Segarra
El nou projecte de remodelació de l'entorn del Mercat no ha comptat amb la veu dels professionals afectats i s'ha iniciat sense l'aparcament compromés. "Les conseqüències de no dialogar les pateixen ja veïns i comerciants", diu Cerdá
"La participació és necessària per a poder avançar". "Benicarló és una ciutat amb un potencial enorme que necessita una gestió responsable". "Estem preparats per a escoltar, treballar i ser útils als veïns", assenyala el candidat a l'alcaldia pel PP
19 de gener de 2023.- El candidat a l'alcaldia pel PP de Benicarló, Juanma Cerdá, es compromet a escoltar els comerciants del Mercat per a consensuar obres i traçar estratègies d'èxit que posen en valor la seua activitat i redunden a Benicarló.
L'objectiu "és ser capaços de forjar una ciutat atenent, escoltant i arribant a acords amb els veïns. No fer-ho ens conduirà al fracàs", tal com ha assenyalat.
El Mercat de Benicarló és un d'aqueixos casos, tal com assenyala en alcaldable del PP. "Té un potencial innegable, és un pulmó econòmic de la nostra ciutat i és exemple d'excel·lència i qualitat gràcies als professionals que en ell s'instal·len".
Promoure una remodelació de l'entorn sense comptar amb els principals afectats "és un error". Per això, "proposem una altra forma de gestionar inversions, escoltant els protagonistes i plantejant les millors solucions per a arribar a un acord que ens sume a tots".
Hui, assenyala el candidat a l'alcaldia pel PP, "les obres de remodelació de l'entorn no sols s'han iniciat generant indignació entre veïns i comerciants. També s'han posat en marxa sense complir un compromís bàsic com era l'habilitació d'un aparcament que facilitara l'estacionament de clients i veïns mentre s'executaren les obres".
El resultat "d'actuar d'esquena als principals afectats" és que hui l'activitat del Mercat de Benicarló "s'ha ressentit i hi ha molts comerciants que ja estan patint les conseqüències de l'absència de diàleg i participació prèvia".
Cerdá garanteix una altra manera de gestionar situant als veïns com a principals protagonistes de l'esdevenir de Benicarló. "Les millors solucions s'aconsegueixen quan s'arriba a acords. No és el camí més ràpid ni més fàcil, però sí que és el camí de l'èxit", ha considerat l'alcaldable del PP.
OPINIÓ 27 GENER DE 2023 · NÚMERO 926
Juanma Cerdá es compromet a escoltar els comerciants del Mercat per a consensuar obres i traçar estratègies d'èxit per a Benicarló
PPCS
