Èxit en la presentació del llibre 'Daniel Chillida Ballester: un tallista del Maestrat' de Joaquim Sorlí

Editat per Antinea i amb la col·laboració de l'ajuntament de Cervera dissabte 25 es va celebrar la presentació de "Daniel Chillida Ballester: un tallista del Maestrat", la biografia i catàleg de l'obra de l'artista cerverí per Josep Joaquim Sorlí Moliner.

L'acte va comptar amb veïns, familiars i amics i la presència i parlament d'Adolf Sanmartín, alcalde de la localitat, Anna Maria la filla del autografiat , que va parlar en nom de la família (i de les altres dos germanes, Vicentica i Mª Teresa), Pablo Castell, editor d'Antinea i el propi autor Joaquim Sorlí.

Sorlí va agraïr a la familia Chillida l'ajuda prestada, assenyalant la dificultad de'identificar i localitzar l'obra de l'artista, en no estar firmada en moltes ocasions. També va destacar no sols el talent tallista d'aquest, sino també com a dibuixant i publicista per la qualitat dels seus esboços.

El tallista és autor d'una seixantena de retaules i una trentena d'altres obres per la celebració de la religió cristiana, així com una infinitat d'obres de talla pel turisme: quadres, taules, escriptoris, menjadors, taquillons i un llarg etcètera, especialment per estrangers: alemanys, francesos, suïssos o anglesos, principalment.

El llibre es pot adquirir a l'ajuntament de Cervera, a la llibreria Els Diaris, o a la web de la Editorial Antinea.

Coses de Rolin

Fotografia amb el carro i el matxo de casa al llarg de la dècada del 50 del segle passat. Un dia de Pasqua amb el pare, la mare, mon germà Pepe i persones del veïnat fent caní cap al Pont Roig. Temps era temps amb aquells carros i aquells costums enyorats...

Carros I Carretes

Encara hi ha camins de carro. De carros com aquells d’abans, vull dir. De carros que solament viuen al país de la Memòria Col·lectiva. I allí transporten, d’un cor a l’altre encens per cremar-lo entre paraules de gratitud.

Ja no hi ha carros ni carretes com aquells d’abans. Els entaulats ja no transporten els tresors d’aquesta terra santa del Maestrat. Ja no transporten rodes de molí, garbes de blat, bales de palla, encerats de verema... Ni sacs de garrofes, d’ametles, d’olives... Ni versos de sol o de lluna...

Ni bótes plenes de vi ni bots pletòrics d’oli... Ja no van a vendre en nits atrevides... Ja no riuen els carros els dies de Pasqua perquè no hi ha carros ni costums com aquells...

Hi ha buidor als camins... sí.

Queda però, en el record l’empremta metàl·lica dels cèrcols, l’ànima indoblegable de l’eix, la consistència travada i sòlida dels rajos de fusta, la regla de guiatge de les barres altives... i l’actitud sacrificada d’uns homes i unes dones que van marcar un comportament a seguir entre roderes paral·leles i algun descans arrugat... el diumenge.