7dies actualitat de Benicarló 936 - 7 d'abril de 2023

Entrevista amb

Enoc Altabás, candidat d’ERPVPodem -

"El Crist de la Mar. Benicarló, 1650"

"Del Gran Cafè

al Cafè de Pau" per Marcel·lí Piñana Edo

El lector opina

Pots fer-nos arribar:

· Fotos

· Cartes d'opinió

setdiesbenicarlo @ gmail.com

K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló

Anuncia’t:

K&A C/ València, 31 baixos

12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com

Tel: 964 46 52 53

L'equip:

Editor:

Pablo Castell

Consell de Redacció:

Cap de redacció: Joan Ferré

José Mª Fibla, Francisco Gallego y Gregorio Segarra.

Col·laboradors:

Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, Patricio Abad, Isaac Molina, Juanma Beltrán, Juanvi Gellida, Manuel Milián, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.

Edita:

Editorial Antinea

Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012

Publicitat:

Juanjo Cornelles

Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.

facebook.com/7diesbenicarlo

Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.

Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.

l’acudit

Cambios y recambios

José María Fibla

Setmana Santa

Fotos: J. Gellida

"El Crist de la Mar. Benicarló, 1650"

Fotos: Isaac Molina i Patxi Pérez

Espectacular representació "El Crist de la Mar. Benicarló, 1650"

Els dies 31 de març, 1 i 2 d'abril al temple parroquial de sant Bartomeu de Benicarló s'ha representat l'obra teatral que es repeteix cada cinc anys "El Crist de la Mar. Benicarló, 1650".

Totes les representacions han omplit de gom a gom la parròquia, milers de Benicarlandos no han volgut perdre l'oportunitat de veure aquesta representació. Sota la direcció de Josi Ganzenmüller Roig.

Fitxa Artística

Narradora -Yoyes Rodríguez De Mier Molina

Sr. Agusti, L'alcalde- Jordi Cid Foix

Mossén Gabriel, El Rector- Alfonso Arnau Castillo José A.

D. Vicent, El Metge- Sánchez Martí

D. Miquel, L'apotecari-Ximo Sorlí Peinado

Gori, L'agutzil- Txema Abasolo Lluch

Bertomeu, El Llaurador- Jose Luis Octavio Castro

Jaume, El Llaurador- Jaime Castell Llorach

Teresa, La Llauradora- Pilar Besé Cucala

Pere, El Jove Mariner-Carlos Fresquet Valero

Fina, La Marinera-Mª Miguel Molina Fabra

Rosa, La Marinera- Marga Febrer Marzà

Carme, La Mare-Concha Jovaní Palau

Maria, La Filla-Judit Monroig Sanchez

Zoraida, La Princesa- Alexandra Neag

Jasmina, La Cosina- Paula Neag

Cesar, El Captiu- Àlvar Anyó Anton

Ferran, El Captu- Jose M. Garriga Llorens

Bernal, El Captu-Carlos Sanchez Redorat

Abdala, El Guarda- Victor Guzman Bel

Carlo, El Jovenet Mariner- Pere Domingo Bueno

Ballarines: Anna Añó, Paula Barceló, Nerea Fabregat, Anna Jovaní, Erica Julian, Carmen Torres

Mariners Del Crist: Gregorio Compte, Jose A. Franco, Tomas Lluch, Jose Mª Marzà, Victor Ortiz, Patxi Perez

Gent Del Poble: Dario Abasolo Ramon, Xabi Abasolo Ramon, Lolita Añó Lorente, Elsa Arín, Biel Arizaleta Febrer, Lucia Cornelles Domingo, M Del Mar De Gustin Ruiz, Angelines Domingo Besalduch, Anna Domingo Bueno, Mercedes Enero Sanz, Angelita Mulet Fresquet, Emma Fraga Andrés, Adrian I Alex Gálvez Sanchez, Martin Garcia Cruces, Antia Gonzalez Blanco, Vicente Gonzalez Jovani, Jaime Herranz Giménez, Maya I Pablo López Castell, Juan Lores Espinosa, Genís Lozano Fuentes, Ricardo Mascarell Moros, Angelia Mulet Fresquet, Adria Octavio Senar, M Dolores Pariente Cura, Elsa Prats Martí, Lucas Redó Roig, Raúl Roca Forés, Gema Roca Uson, Iere Sebastián Esbri, Carmen Villarroya Boix.

Fitxa Tècnica

Escenografia: José Mª Fibla Foix

Veu En Off: Joan Peiró Ferrer

Il Luminació I Sonorització: Ejr System's

Ballet | Coreografa: Escola De Ballet Lupe I Lupe Castelló Bertomeu

Processó: Banda De Música Ciutat De Benicarló

Maquillage: Núria Isern Arnau

Regidors/Es: Juli Andrés Febrer, Núria Ballester Orti, Juanma Cerdá Tena, Oscar Domingo Coll José Mª Marzà Gascó, Joanvi Vallés Bou

Música: Fragments De Verges 50, Itaca I Un Pont De Mar Blava De Lluís Llach La Baiadere (1R Acte) De Minkus Fervor Benicarlando De Victor Guzman Bel

Text: Josi Ganzenmüller Roig | José Luis Guzman Grau

Ajudant De Direcció: José Luis Guzman

Text: Isaac Molina / fotos: Isaac Molina i Patxi Pérez

Ballet Lupe

Ballet Lupe colaboró en la representación teatral del Cristo de la Mar celebrada los días 31 de marzo 1 y 2 de abril en la Parroquia de san Bartolomé de Benicarló

L'IES Ramón Cid a Londres

IES Ramón Cid

El passat mes de març, 21 alumnes de 1r de batxillerat i de 4t d'ESO junt amb les professores d'anglès Sara Frasno, Patricia O'Connor i Erika Alonso van viatjar a Londres. A la capital anglesa van poder gaudir d'uns dies d'immersió lingüística i cultural on van aprendre a conviure amb les normes i tradicions anglosaxones. Ha estat una experiència molt enriquidora i tant alumnat com professores han quedat molt satisfets i amb ganes de repetir.

El IES Ramón Cid en Achim (Alemania)

El instituto Ramón Cid ha participado en un intercambio con el instituto alemán Gymnasium am Markt de la ciudad alemana de Achim.

Los alemanes visitaron nuestro instituto en octubre, participando en actividades como vela y visitas a Peñíscola, Valencia, Delta del Ebro,...

Nosotros hemos viajado en marzo a Achim para concluir el intercambio de este curso escolar. Dieciséis alumnos del instituto han disfrutado de una semana de convivencia con sus correspondientes familias alemanas, empapándose de su cultura. Después de un cálido recibimiento en el aeropuerto, han visitado las ciudades de Hamburgo y Bremen. En Hamburgo pudimos visitar la Elbphilarmonie situado en la zona portuaria y Miniaturwunderland. En Bremen hicimos deporte en la "Jump House" y a continuación visitamos lugares emblemáticos ayudados por una app.

También tuvimos el placer de participar en la jornada de puertas abiertas del instituto y de una cena de despedida.

La experiencia ha sido muy positiva y esperamos repetir el año que viene.

IES Ramón Cid

Set alumnes de l’Institut Joan Coromines de Benicarló han quedat seleccionats per participar a la fase final del concurs “The Challenge” de La Caixa i els seus equips competiran al campus que és celebrarà a Barcelona del 3 al 6 de maig. En aquest campus, els equips finalistes lluitaran per aconseguir un viatge formatiu a Nova York. Els 5 equips millors viatjaran als Estats Units per participar a workshops, tallers, visites a empreses, universitats… i desenvolupar reptes sobre futures tendències en diferents sectors empresarials, socials, tecnològics i educatius.

El concurs “The Challenge” és un dels premis més destacats a nivell educatiu que es convoca per alumnes de 3er d’ESO fins a segon de batxillerat i cicles formatius. Els viatges dels alumnes a Barcelona i als EUA així com el material per elaborar els projectes, està finançat íntegrament per La Caixa. En aquesta edició hi han participat més de 10.000 alumnes.

Els dos equips de Benicarló seleccionats han estat “Trembteam” amb el projecte “Stick” de Marta Obiol, Aitana Crespo, Patricia Ruiz, Núria Filip i “Women Shaker” amb el projecte “Hole” de Júlia Lara, Elia Roig i Aniela Puscas. Ambdós equips han estat guiats pel seu professor David García de la matèria de tecnologia.

El projecte “Stick” presenta un estic cilíndric que compta amb un gimbal en un dels seus extrems. El gimbal contraresta el moviment involuntari produït per la malaltia de Parkinson. En l'extrem del gimbal i a través d'un imant de neodimi en la part superior, es pot acoblar diferents tipus d'accessoris (cullera, forqueta o ganivet).

En la part inferior té un altre imant de neodimi per a la seua subjecció en la recàrrega vertical sense necessitat de cables però també es pot recarregar a través del mòbil en qualsevol lloc, evitant així pantalles i consums innecessaris.

“Stick” també es pot connectar a través de la seua App per a conèixer l'evolució de la malaltia o l'estat de la bateria.

Per altra banda “HOLE” proposa un anell amb exterior de plàstic, sense joies, sense pantalles evitant així possibles furts i consums innecessaris. En quan prems la part superior fins i tot amb el dit polze de la mateixa mà durant 3 segons envia un senyal de socors al teu número de telèfon a través de la seua eSIM amb la ubicació.

És un producte sostenible ja que permet la càrrega de manera sense fil i a través del receptor solar de la part superior. HOLE està pensat per a qualsevol persona independentment de l'edat o gènere.

Els alumnes de l’institut Coromines, asseguren que el fet d’haver superat la

fase territorial els dóna ànims per seguir esforçant-s'i continuar aprenent. És per això que ja estan preparant la millor manera de defensar els seves propostes a la fase final al campus de Barcelona i així poder guanyar el premi d’anar als Estats Units.

Dos equips de l’IES Joan Coromines de Benicarló guanyen la fase territorial del concurs “The Challenge” d’EduCaixa

I Marcha solidaria Baix Maestrat para la concienciación del autismo

Avancem Baix Maestrat

Este sábado, 1 de abril, ha tenido lugar la I Marcha solidaria por la concienciación del autismo organizada por la asociación Avancem Baix Maestrat y Sense límits.

Unos 300 participantes han salido desde la plaza Constitución y han recorrido casi cuatro kilómetros bordeando la costa hasta llegar a la meta. A continuación, han podido disfrutar de la música en directo de la violinista profesional Uma Arcoiris y se ha procedido al sorteo de muchos regalos con los que han querido colaborar restaurantes, comercios y locales de la comarca. Finalmente, Pelina ha actuado para el disfrute de los más pequeños.

Una mañana totalmente solidaria gracias a los participantes inscritos y en la que han ayudado en la organización asociaciones como Cocemfe y Afibama. También han colaborado el Colegio de Educación Especial de Vinaròs y el IES Ramon Cid de Benicarló, entre otros, además de un gran grupo de voluntarios. Todo ello para dar visibilidad al autismo.

Benihort visita las bodegas Besalduch Valls & Bellmuntde Sant Mateu

Benihort

Taula Supermercats Benihort visitó el miércoles 29 de marzo las bodegas Besalduch Valls & Bellmunt de Sant Mateu. El objetivo, conocer de cerca las instalaciones y productos de esta empresa familiar de oleo-enoturismo, ya que el supermercado de la cooperativa de Benicarló contará muy pronto con los vinos de la marca.

Por parte de la cooperativa benicarlanda, hicieron la visita como representantes del equipo del supermercado, Inma Marzal y Amparo Gilabert. El recorrido corrió a cargo de los miembros del departamento comercial, Pilar Navarro y Francis Sánchez, mientras que coordinó la cata de vinos el enólogo Roger Vernet. Tal y como describe la directora de Comunicación de Benihort, Sunny López Fibla: “Como empresa cooperativa agrícola, nuestra apuesta por el territorio es una de nuestras señas de identidad. Por ello, seguimos ampliando el catálogo de productos de km 0 y de proximidad en nuestro supermercado. Éste es el caso también del espacio dedicado a nuestra bodega, que muy pronto contará con los vinos de las bodegas Besalduch Valls & Bellmunt de Sant Mateu, una empresa familiar posicionada en el sector vinícola y oleícola, tanto a nivel nacional como internacional”.

Empresa de vanguardia

Con su esfuerzo por potenciar la cultura del vino en Sant Mateu, Bodegas Besalduch Valls & Bellmunt ha conseguido formar parte desde 2018 de la IGP (Indicación Geográfica Protegida) de Castelló y también está integrada desde 2019 en Castelló Ruta de Sabor. La empresa ofrece, además, experiencias de oleo-enoturismo y cuenta con el Museo y Centro de Interpretación del Vino de Sant Mateu en la antigua y rehabilitada cooperativa de la capital histórica del Baix Maestrat, espacio que pertenece también a la Asociación de Museos del Vino de España desde 2018.

(XVIII) AQUELL CARRER AMPLE DE FA MÉS DE CINQUANTA ANYS DEL GRAN CAFÈ RUIZ AL CAFÈ DE PAU

L'actual edifici del carrer Sant Joan, que abraça pels dos costats el carrer Ample, constituïa en època no tan llunyana un antic casalici amb uns enormes baixos, dos habitacles superiors d’alts sostres i els “perxes”. Els baixos albergaven un cafè espaiós que superada la porta d’entrada, -si més no, als ulls més infantils- sobtava la verticalitat, l’amplitud i la projecció interior que transportava a temps esplendorosos de la història social del poble.

La superfície perimetral d’aquest enorme local limitava per la part del fons nord amb el desaparegut cinema/teatre/saló de ball del carrer de la Mare de Déu del Roser, una imatge visual perenne que demostra -tal com relatava la gent- que en època pretèrita els immobles es trobaven comunicats. Es tractava d’un polivalent complex ludicorecreatiu de referència al poble, constituït per edificacions ubicades als carrers de Sant Joan, Sant Sebastià i Mare de Déu del Roser, en l’actualitat desaparegudes, que eren propietat de la família Ruiz [Roís, deia la gent], avui reedificades. Gabi [+2021], amic entranyable, llavors un xiquet de 12 anys, fill de la senyora Maria Ruiz, la propietària dels immobles, descobria la casa deshabitada del carrer Sant Sebastià als seus amics del carrer Ample. I plegats hi interactuaven i escenificaven breus comedietes improvisades adreçades a xiquets més menuts de l’entorn més proper en aquelles càlides tardes d’estiu de 1963.

El Gran cafè Ruiz

Durant els anys trenta del segle XX i precedents, el Gran Cafè Ruiz era regentat per un cafeter local força acomboiant, lo tio Blai [Blas Arnau Masip] que residia a escassos metres, al núm. 9 del carrer Ample, en una casa de la seua propietat.

El nom d'aquest establiment, adjectivat -suposadament- per diferenciar-lo del cafè homònim que, des dels primers anys del segle XX fins com a molt estirar l'any 1920, funcionà a la cantonada del carrer Ample/Sant Joan, abans de ser habilitats els seus baixos com a Bar/Pastisseria, la prestigiosa i popular Casa Virgínia, de la senyora Virginia Masip, de cal Perruís.

En aquests anys la gent que tombava pel Gran Cafè Ruiz podia traslladar-se des del seu interior al cinema del carrer de la Mare de Déu del Roser.

El cafè, un punt de trobada

De manera general podríem dir que, a l' època de la II República, alguns cafès del nucli històric benicarlando segellaren la càrrega ideològica del personal que pul·lulava per aquests establiments. Eren uns anys en què les seus socials dels partits polítics es trobaven domiciliades en llocs de concurrència veïnal. Era el cas del cafè de Pedro Añó que, amb anterioritat a la guerra Civil, fou el centre del Cercle Tradicionalista, -els carlistes-

Al fons, en l'actual immoble que presideix el carrer Ample, apareixia un vell edifici amb un Gran Cafè als seus baixos.

[posteriorment, de César Lluch i després, de la família García, el cafè Brasil, mantenint-se aquesta darrera denominació fins al dia d’avui].

Pel que respecta al Gran Cafè Ruiz, se’l relacionava amb el partit Esquerra Republicana, però cal dir que la seu del partit no es trobava ubicada al mateix cafè sinó en una sala de la primera planta del mateix immoble. Allí es reunien els afiliats i simpatitzants d'aquesta organització política.

balconada que posava Academia de Bachillerato amb un rètol visible des de qualsevol punt del carrer Ample.

En aquesta fotografia, realitzada l'any 1950 amb motiu de les Festes del III Centenari de l'arribada de la imatge del Sant Crist de la Mar, pot apreciar-se la façana de l' edifici de la Casa Ruiz. [AJLG].

Superat el conflicte bèl·lic, en aquest mateix espai de la primera planta de l’immoble, hi funcionà una Acadèmia de Batxillerat que oferia estudis d’ensenyament secundari en modalitat d’ensenyament mixt i lliure. Acabaria tancant portes durant la segona meitat de la dècada dels cinquanta. Els professors que la regentaven, l’enginyer industrial Alfonso Febrer ingressava com a docent a la Universitat Laboral de Tarragona, al temps que l’altre ensenyant, el mestre nacional i director de les escoles públiques, Vicent Far era contractat com a professor a l’Institut de Batxillerat Laboral de Benicarló. En relació a aquest centre d’ensenyança privada del carrer Sant Joan, més d’un/a recorda un tauler enganxat a la llarga

Les recurrents delícies del Gran Cafè Ruiz del carrer Sant Joan, en aquell moment carrer de la República, segons l'anunci aparegut al programa de Festes Patronals de Benicarló de 1931.

El cafè del tio “Valencianet” en anys complicats

Amb un veïnat del carrer Ample [com tants altres] que criava gallines, coloms, conills, titos o ànecs als terrats de les seues cases com a fórmula de subsistència o complement familiar per raó de racionament d’aliments bàsics i de restriccions d’energia, molts homes d’aquell Benicarló que no assolia els 10.000 habitants gaudien i s’esbargien a les tavernes de sempre o als cafès. D’alguna manera, podríem establir que aquests benicarlandos dels anys quaranta s’oblidaven de la trista realitat de la immediata postguerra.

Succeí al tio Blai al front del Gran Cafè, Josep Maria Ferrer Anglès, lo "Valencianet", de família de cafeters ja que el seu germà Baptista [pare de Juanito i Tonica] era qui portava la coneguda i pròspera fonda Europa de davant de l’antic cine Capitol, avui, una casa closa i barrada en un estat de precarietat i d’abandonament total. Maria Teresa Albiol Ferrer, néta del “Valencianet” i resident a la primera planta del mateix immoble del Cafè durant molts anys, aporta abundants detalls de la família Ferrer indicant que un altre germà del seu iaio era l’oncle “Tolo”, Bertomeu Ferrer Anglés.

El cafè de Pau

Tothom, com tants altres veïns, infantils o adults, té present el Cafè de l’època següent, la més propera en la temporalitat, la de la família Pau-Castell, originària de Peníscola, amb els joves J. Antonio, Paco, i Ramon, cadascú amb les respectives obligacions externes i de ben joves, però donant suport ocasional o continuïtat al pare i la mare en moments de màxima concurrència al cafè. Un establiment que era conegut a Benicarló

Marcel·lí Piñana Edo

pel cafè del Ros i més, col·loquialment, del “Curro” per l’amputació de la mà del cafeter.

Evoquem els anys més llunyans i següents que assoleix la nostra memòria en què en dissabte al vespre i, sobretot, en diumenges a la tarda el local era ple de gom a gom. I, òbviament, parlem d’una fidel clientela masculina veïnal i extra veïnal en el context històric d’una política totalitària de partit únic i d’una societat molt diferent a l’actual.

Una part dels homes, hi jugaven a cartes, normalment al guinyot, fumant, paladejant el cafè del moment i, també, en casos el conyac o els licors. Això sí, tothom concentrat en la seua partideta, mentre anaven cavil·lant discretament quina carta havien de tirar. Uns s’hi jugaven el cafè o una mica més a la partida, altres drets a la barra, o asseguts al voltant d’ una tauleta conversant. I, segons el moment del dia, fent el vermut, el cafè, el “carajillo”, fumant cigarretes negres, un “puret”, una fària o un caliquenyo, mentre debatien de futbol, què havia fet el CD Benicarló o discutien del moment econòmic i social al país o al poble o en parlaven de les últimes notícies locals. Hi havia qui jugava al dòmino. Algun que altre usuari llegia el diari. Era un temps en què el fum boirós d’aquell tabac autòcton que generaven els nombrosos fumadors enterbolia l’aire i incrementava l'ambient recarregat de la gran sala durant aquells vespres de festa i tardes de diumenge hivernals. Certament, eren uns altres temps! Pel que respecta més concretament a la gent menuda, els xiquets de l’entorn acudien contents al cafè, entrant i/o sortint com a casa seua, anant a buscar el pare, o disparats com un coet cap als futbolins o s’encantaven mimèticament davant d’aquells mestres del billar francès; o, des de la segona meitat dels anys seixanta en aquest cafè, veient alguna pel·lícula, sèrie o programa infantil de la jove TVE, en blanc i negre, mentre alguns xiquets aprofitaven l’oportunitat per adquirir el típic torronet Meivel de Viena, i/o algun refresquet com el batut de xocolata choleck.

La tradició del vermut i el pop sec

A part del típic vermut i d’altres preferències, segurament, el producte més evocat del cafè de Pau era el pop sec de les nostres costes. El singular

exemplar apareixia sencer, penjat a la paret, al mateix lloc, a la zona del taulell/ barra i a la vista del públic. Aquelles potetes allargades de pop sec eren molt apreciades i demandades pel públic, gran o menut, sobretot en diumenge i dies de festa. I, quan s’acabava el pop, un altre a la paret.

L’impacte de la televisió en la dinàmica cafetera

Davant d’una efemèride notable o, més en concret, d’un partit transcendental de futbol, aquesta rutina cafetera s’invertia i s’animava considerablement com fou, per exemple, la històrica final de la copa del món, el dia 30 de juliol de 1966, a Wembley [Regne Unit]. Més d’un aficionat veterà recorda aquella final de la Copa del món de futbol retransmesa per TVE i seguida al cafè de Pau de Benicarló en aquella gran sala disposada en cadires com en un cinema o teatre, amb els clients pendents de la pantalleta del televisor, un aparell voluminós situat en alt, a la part interior de la porta d’entrada del Cafè. Com tothom sap fou un partit força disputat però que, finalment, l’Anglaterra del veterà Bobby Charlton va imposar-se a la pròrroga a l’Alemanya d’un jove Beckenbauer, per 4 gols a 2. Tot i que la selecció espanyola havia estat eliminada de la competició, Joan Ferré Querol, llavors, un xiquet d’onze anys que va presenciar el partit televisat en aquest mateix Cafè apuntava que l’afició assistent era germanòfila i anava clarament a favor de la selecció alemanya.

De quan Quico, el “Cacauero” venia cacaus pels cafès

A aquest benicarlando, venedor itinerant de fa més de mig segle, se’l recorda prim, àgil i afable, en diumenges i dies de festa a la tarda, camí la Mar amunt, cap al poble, amb la caixeta de cacaus enganxada al seu braç, sense mà. Uns cacaus de producció limitada que ell explotava i conreava al seu tros de terra per la zona propera al carrer Méndez Núñez i a la mar, llavors, terra de sènies.

Aquest senyor en arribar al cafè de Pau sempre traspassava la porta amb el mateix semblant, alegre i jovial, mentre emetia repetidament i amb la mateixa “tonaeta”, aquella característica cantarella que l’identificava: “Cavallers, cacaus, torradets”.

Quico, el “Cacauero”, solia passejar-se pels cafès locals més emblemàtics oferint cacaus als clients i més d’un del cafè de Pau n’adquiria gustós una bona quiquereta, sense necessitat d’aixecar-se de la cadira i de desplaçar-se a comprar-ne a la paradeta ambulant de la popular tia Carmeta, la “Mossuna”, aquella castanyera de la cantonada del carrer Ample.

El billar i els futbolins, entreteniments de joves i xiquets

En entrar al cafè de Pau, gairebé al final del local, molt sovint uns xicots jugaven discretament al billar dominant el tac, les tres boles i la taula de joc amb una tècnica magistral adquirida a base de pràctica setmanal. La fina destresa com que sovint aquests joves acaronaven amb guix blau la punta del tac per d’evitar les pífies, afinar l’impacte i millorar l’efectivitat en la carambola era digna d’admiració.

Encara una mica més al fons del local, prop dels antics urinaris del terra del Cafè, característics d’aquests locals recreatius de les primeres dècades del segle XX, en una saleta que limitava amb la cuina, es trobaven ubicats els massissos futbolins “Córdoba”. Aquella saleta constituïa un espai de penombra per manca de llum natural, però de suficient lluminositat elèctrica, prou ambientat, amb xiquets i joves interactius sempre disposats a fer la partideta de futbolí de vuit boles al preu d’una pesseta “rúbia”. Més d’una vegada la rivalitat esportiva es posava a prova de bomba, jugant a qui perd paga. Òbviament, entre dos contrincants potents, o de quatre, segons la preferència, en aquest cas, cadascú al seu lloc, defensor i davanter. De vegades, davant d'un empat de quatre a quatre, seguia una partida darrere l’altra, inacabable, com en una ocasió que va allargar-se fins a la partida número deu, en aquell agost de 1963. Tot un espectacle d’emoció i de nervis per a un públic masculí amic, infantil i jovenívol, que seguia apassionadament el joc tot animant els seus.

A J. Ramon Jovani Ferrer se’l recorda amb uns setze o disset anys pel cafè de Pau, en tardes de dissabte i diumenge dels primers anys seixanta, jugant bé al futbolí, amb els amics Lorenzo, Fèlix, el Polo, etc. Ocasionalment, alternant l’estada amb les cartes, jugant a taula amb pessetes, al set i mig o al dèneu, mentre gustejaven/mastegaven aquelles saboroses cametes de pop que el

Un grup de veïns davant de la porta d'entrada al Gran Cafè Ruiz, c. 1935 [AJLG].

Telegràfica informació del Cafè de Josep María Ferrer Anglès, -lo Valencianet- del programa de Festes Patronals de Benicarló de 1941.

Sr. Pau havia assecat. [J. Ramon afegeix que en una tarda d’aquelles se’n van anar a ballar a Santa Magdalena amb el taxi de Flores [Juanillo] i a la primera pujada l’automòbil es va aturar en sec, ell i els seus amics van haver de baixar a empènyer-lo].

A la segona meitat dels anys seixanta del segle XX l’oferta lúdica al Cafè va sorprendre amb la presència d’una màquina electromecànica d’entreteniment individual i d’èxit progressivament reconegut. L’activitat de la nova màquina consistia en la propulsió d’una bola metàl·lica pel corredor lateral dret i ben cap amunt havia de superar necessàriament els obstacles i la inclinació que presentava el tauler però amb dos potacos centrals al final del recorregut que el jugador amb molta habilitat havia d’accionar per autodefensar-se. El joc consistia en impedir que la bola acabés entrant a la boca final i, d’aquesta manera, poder mantenir la bola en circulació i jugar la màxima estona possible. Altrament, no tardaria en instal·lar-s’hi un altre tipus de màquines, la de discos musicals amb les cançons de moda d’aquells anys que qualsevol usuari del cafè podia seleccionar i escoltar la cançó preferida introduint-hi una moneda.

La proximitat d’altres sales de futbolins i billars

Al carrer Sant Joan, entre els quatre cantons i el cafè de Pau, a la mateixa banda, va funcionar un local de dimensions prou justes però suficients per disposar de manera exclusiva de futbolins autèntics; això, era cap allà la segona meitat de la dècada dels cinquanta. Comptava amb joves usuaris.

Era un lloc habilitat per a celebracions, tothom recorda que en aquest reduït espai del carrer Sant Joan va commemorar-s’hi una jornada joiosa i inoblidable per a la colleta de xiquets de l’entorn amb motiu de la primera Comunió de Manolito López, el protagonista principal de la festa en aquella primavera de l’any 1960.

I, ben prop, a la cantonada dels carrers Sant Joan i Mare de Déu del Carme funcionava un altre Cafè que disposava de taula de billar. Era un lloc de concurrència veïnal, sobretot, a l’estiu, gràcies a l’espai que oferia la replaceta per les tauletes que ocupava. Parlem del Bar Continental de la “Guapa”, de la família Soriano. Aquest local formava part d’un antic edifici, avui enderrocat i sense bastir.

Un altre cafè, de proporcions superiors amb taula de billar i també de futbolins era el cafè Brasil. És per això que, de vegades, per la seua proximitat, la població més jove del carrer Ample [i altra] hi acudia. Ho exemplificava el propi J. Ramon Jovaní que en aquells primers anys seixanta del segle XX, després d’aquelles llargues jornades de treball, solia recalar als vespres al cafè Brasil, a jugar al futbolí i petar la xerrada amb la seua colla, normalment un parell de dies entre setmana.

La saleta de màquines de projecció de pel·lícules de l’antic cinema del carrer de la Mare de Déu del Roser

Al cafè de Pau, a l’extrem final de la zona lúdica dels futbolins, com en un cel obert, era el lloc ideal des d'on aixecant lleugerament la mirada cap amunt, a l’esquerra, es divisava la minisaleta de màquines de projecció del vell cine-teatre del carrer de la Mare de Déu del Roser. També era fàcil d’identificar les típiques obertures quadrades disposades per la projecció d’un film, com si el temps s’hagués aturat en aquella zona del poble. Un testimoni fidel d'una època daurada. Amb el temps, la platea del cinema s’habilitaria com aparcament de vehicles, avui dia, un nou immoble d’habitatges.

Les celebracions al Cafè

En les dècades centrals del passat segle XX moltes parelles benicarlandes solien celebrar el convit de boda als grans cafès i fondes del poble. Vicentica Bel, domiciliada al núm. 4 del carrer Ample, rememora el seu dia de noces, any 1955, amb el seu promès, el recordat Paco Delshorts, de renom “Calabe”, a l’església de Sant Bertomeu i no oblida la celebració del dinar de noces al cafè de Pau. Recorda el primer passeig de casats pel carrer Ample després de sortir de l’església parroquial amb els seus padrins de boda, estimats Vicent Piñana, veí del núm. 5 del carrer Ample, i Maria Carda, tia carnal de Vicentica Bel

que ara fa una mica més de vuitanta-dos anys va donar llum a un xiquet a ca la seua germana Teresa, a l’espardenyeria del carrer Ample, núm. 4. Una prova fefaent de persistents vincles veïnals pseudofamiliars i de sincera estimació mútua.

L’adéu a un històric local

Com tants antics cafès de pobles i ciutats que sense cap dubte en els seus orígens foren moderns i innovadors en el sector ludicorecreatriu, va arribar un dia en què aquest cafè va dir adéu per sempre [i sense continuïtat] a la seua clientela. Els altres cafeters del poble també tancarien o acabarien tancant portes. Només el cafè Brasil de la plaça de l’Església resistiria l’envestida i sobreviuria als canvis finiseculars i/o generacionals. El cafè Brasil va ser rescatat, restaurat i decorat segons els gustos de l’època, contribuint harmònicament a la preservació del paisatge patrimonial de l’entorn de l’Església i, per extensió, de tot el poble. Això sí, en aquest final de primer quart de segle XXI, gaudint Benicarló d’un cafè acurat en la vessant més recreativa i social, el Brasil, però sense billars ni futbolins.

La nova porta de la capella de l'església parroquial de Sant Bertomeu i la restaurada façana que l'emmarca i decora , evidencia el pas del temps. Any 2023.

Xiquets del c. Ample. D'esquerra a dreta, l'amic holandès que estiuejava al c. Ample, i Vicent Martínez. A dalt, Gabi Foix, Marce Piñana i José Borràs, a la porta de l'església de Sant Bertomeu.Agost 1963.

vespertina de los Templarios de Sant Mateu a la ciudad templaria de Peñíscola

Desde la última visita que realizamos por la mañana a la ciudad Peñíscola, ver la Revista 7 Díes de Benicarló nº. 920, de fecha 09 de diciembre del 2022, decidimos que la próxima vez, realizaríamos la visita por la tarde que hay muchísima más gente que visita la península y su imponente castillo, ya que por lógica por la mañana el turista está en la playa y por la tarde se dedica a pasear por el pueblo medieval.

Si se mira la Revista 7 Díes de Vinarós, nº. 1.034, de fecha 21 de enero del 2022, que nombré Dama Templaria del Castillo de Pulpis, a la Lady Madalina María. Al tener la mencionada lady que regentar el Bar El Chicle de Santa Magdalena de Pulpis, nuestra base templaria en dicha población, (ya mencionado varias veces en otras ocasiones en las revistas), pues al tener esta responsabilidad, resulta que no puede participar con nosotros de los eventos que realizamos continuamente, lady Rosa y frey Esteban, también del Castillo de Pulpis, sí que han podido asistir más veces, sobre todo lady Rosa que se ha perdido poquísimos acontecimientos que hemos vivido. Así que entre todos decidimos que el lunes que pudiera hacer fiesta lady Madalina Mari, haríamos la visita a la ciudad de Peñíscola que está al lado de su población y la llevaríamos a cabo por la tarde.

Cuando ya se quedó para el citado lunes, y ya sabíamos los que podríamos participar en el evento, llamé por teléfono al restaurante Joanna Hotel & Wellness, para encargar mesa y hora de la cena, en principio éramos nueve, posteriormente, se adjuntó Esther, la nueva doncella que el día anterior ya desfiló en el Pregón de Fiestas de la población de Alcalá de Xivert, que fue su bautismo templario, por lo tanto ya éramos un decena entre damas y caballeros, creo yo que un buen grupo. Nos faltó frey José Antonio, que por motivos personales no pudo asistir.

Nos concentramos en Santa Magdalena de Pulpis en nuestra base templaria, aunque estaba cerrado, para nosotros no y tomamos un refresco para poder mejorar la tarde, terminado el refrigerio, nos fuimos a Peñíscola “La ciudad del mar”, con dos coches, frey Agustín ya nos estaba esperando allí. Sólo llegar al parking, donde empezábamos a terminar de vestirnos, ya teníamos turistas que querían hacerse fotos con nosotros y así fue todo el recorrido por las calles de la

ciudad antigua, y con meta final el castillo-fortaleza del siglo XIV. Empezamos por el mirador del Museo del Mar, y allí ya la gente ya empezó a destaparse ya “sin ninguna vergüenza”, a posar con nosotros, la anécdota graciosa fue que de una de las barcas “Golondrinas”, se a percataron de nosotros y todos los componentes del barco que estaban en cubierta nos saludaron, nos encantó. Seguimos subiendo por la calle de los Santos Mártires y llegamos a los jardines del castillo, el vigilante de la puerta, que nos reconoció, nos dejó paso libre y su compañero nos hizo fotos, entramos en donde se pueden apreciar unas vistas formidables de la costa por un lado y por el otro la majestuosidad de la base del imponente bastión que intimida. Nos fotografiamos para dejar constancia de nuestra presencia en estos rincones tan bonitos.

Las damas, quisieron ver el documental que emiten en el castillo en el cual nosotros tres estamos (frey Juanjo, frey Agustín y frey Josep), les gustó mucho, una vez recobrado el grueso del grupo templario, seguimos paseando y recibiendo fotos por doquier, hasta llegar a destino final que era el restaurante Joanna Hotel & Wellness, la señora Joanna, nos recibió y nos indicó nuestra mesa que estaba justo al lado de la subida de la calle para que los turistas que pasaban por allí nos vieran, algunos incluso que estábamos sentados nos hicieron fotos; los entrantes, los entrecots y demás viandas junto con los postres, nos reanimaron después del largo recorrido por la ciudad.

Terminada la cena fuimos al parking, pero aún siguieron haciéndose fotos con nosotros y así nos volvimos a Santa Magdalena de Pulpis y de allí a nuestras residencias habituales, con el bonito recuerdo de querer volver a vivir estas bonitas experiencias.

Visita

Josep M. Diago Betí , Caballero de la Orden de los Caballeros Templarios del Reino de Valencia

Entrevista amb Enoc Altabás, candidat d’ERPV - Podem - EUPV

Alesia Martínez | Benicarló

A 7 Dies Benicarló hem tingut l'oportunitat d'entrevistar a Enoc Altabás, candidat a l'alcaldia de Benicarló per Esquerra Republicana - Podem - Esquerra Unida. Amb 8 anys de trajectòria política a la ciutat, Altabás es presenta amb un perfil consolidat i reconegut en el panorama local, formant part de diverses associacions culturals i destacant per les seves col·laboracions amb mitjans de comunicació com Ràdio Benicarló, Canal 56, À Punt Ràdio o Ràdio Ulldecona. En la següent entrevista, ens explica les propostes i objectius de la seva candidatura per al benestar del municipi.

Què et va motivar a presentar-te com a candidat a l'alcaldia de Benicarló?

Treballar per la ciutat que estimo; millorar el fons i les formes de molts aspectes de Benicarló i algunes àrees de l'Ajuntament; correspondre i no fallar als companys de Podem i Esquerra Unida que m'hi van proposar; col·laborar a fer que la nostra corporació municipal siga representativa de la pluralitat real de Benicarló; aconseguir que els benicarlandos d'esquerres se séntiguen realment representats; i assegurar que un govern progressista a Benicarló torne a tenir millor relació interna i a estar més controlat i consensuat amb un pacte de govern que amb una majoria absolutista.

Quines experiències prèvies, habilitats i valors creus que et fan ser la persona adequada per a aquest càrrec?

Serà el poble qui ens valorarà les experiències, les capacitats, les personalitats, els equips i les propostes. Personalment, porto dècades aportant a Benicarló des de l'associacionisme, tant en la part creativa i esportiva com des de la gestió en diferents juntes directives o en la Comissió de Festes. També fa ja 8 anys que vaig prendre partit en la política local, en el meu cas de la mà d'Esquerra Republicana del País Valencià, i això et permet haver anat aprenent del dia a dia municipal gràcies a companys de formacions tan diverses com Josep Barberà, Marta Escudero, Pedro Manchón o Ximo Bueno.

Treballar a mitjans de comunicació locals també t'aporta coneixements sobre moltes àrees i col·lectius, així com saber sintetitzar o insistir en els missatges a difondre. Nosaltres sí que venim a fer política, i em crec capaç de parlar amb tothom i poder arribar a acords. Crec que els que em coneixen saben que no sé mentir i que sempre dic la veritat, o almenys la meua.

Quins creus que són els principals reptes que té actualment Benicarló? Com els abordaries com a alcalde?

Penso que és necessari fer bona pedagogia amb una comunicació sincera i que el govern estiga al costat de la gent i no d'esquenes. Cal explicar i demostrar que és bo per a Benicarló que deixem de ser l'únic poble on els cotxes passen per la porta de l'Ajuntament, que és bo poder passejar pel centre amb tranquil·litat i seguretat i tenir més terrasses on trobar-nos amb els amics.

Cal ser sincer i explicar que, si tenim la piscina municipal tancada des de fa 3 anys, és per un contracte del Partit Popular que va resultar ser nul i per una decisió unilateral de l'alcaldessa socialista. Entenc que la bona imatge institucional és necessària, però no pot ser només de propaganda. No es pot anunciar que es demana una subvenció europea per a les obres de la piscina i no informar-ho quan ens la deneguen.

Benicarló necessita una visió estratègica a mitjà i llarg termini en aspectes fonamentals econòmicament com el Comerç i la Indústria, però també hi ha xicotetes millores que sí que es poden implantar en estes àrees en una legislatura i començar a veure petits resultats positius.

L'Ajuntament té des de 2018 un Pla d'Acció Comercial sense implementar. Nosaltres defensem la peatonalització del centre per tal d'omplir-lo de clients i no de vehicles, però això no és suficient. Calen més accions, com per exemple un pla d'ajudes per a l'obertura de negocis, o una assegurança municipal per al lloguer de locals buits a canvi d'una baixada del preu d'arrendament.

Com et relaciones amb la comunitat i quines estratègies proposes per a involucrar als ciutadans en la presa de decisions del municipi?

Potser per formar part de tants col·lectius locals, molta gent ja et coneix o aconsegueix fàcilment la forma de trobar-te per a traslladarte les seues inquietuds o propostes. També instal·lem alguns matins paradetes informatives en places concorregudes per a donar a conéixer les nostres propostes i poder conversar amb les benicarlandes.

En la pràctica, caldrà no deixar d'escoltar mai la veu del poble, els resultats electorals no seran una carta blanca per a qui governe. En la legislatura 2015-19, quan ERPV participava del govern de Benicarló, la ciutadania feia propostes directament per als pressupostos participatius, realitzava preguntes als Plens o votava si volia l'adequació de l'escut municipal per tal que poguera esdevindre en oficial. Potser no són les úniques opcions vàlides, però crec que són exemples que demostren qui apostava per la participació ciutadana i qui ha deixat de fer-ho.

Com treballaràs amb altres partits polítics i grups d'interès a Benicarló per a aconseguir objectius comuns en cas de no poder governar en solitari?

“Nosaltres defensem la peatonalització del centre per tal d'omplir-lo de clients i no de vehicles, però això no és suficient.

Calen més accions”

La nova coalició ja hem demostrat quins partits d'esquerres sabem posar-nos d'acord per a sumar, però per al nostre objectiu d'assegurar polítiques progressistes a Benicarló no tindria sentit pretendre als partits de dretes. També creiem just recordar que la immensa majoria de votacions municipals solen aprovar-se per unanimitat de tots els partits, encara que només les discrepàncies són les que aporten interessantíssims debats i l'atenció mediàtica. Insisteixo a dir que nosaltres sí que som polítics, i sí que som capaços de parlar amb tothom de qualsevol tema i proposar acords per a millorar Benicarló. A més, amb els resultats electorals al maig serem coherents, però també responsables.

Quins són els aspectes més importants del vostre programa electoral?

Tot i que hem de portar propostes per a totes les àrees, apostem per propostes socials, com ara incentivar els contractes de lloguer de llarga durada, recuperar per al parc públic les cases en mans de la SAREB o reobrir la ludoteca municipal amb places inclusives. També ens interessen especialment els sectors productius, com el comerç o la indústria. I hi ha propostes transversals, com les polítiques ecologistes que afecten a tots, o la proposta de crear una línia de bus urbà, tant per a poder anar al Centre de Salut, com al lloc de treball al polígon industrial, com a l'oferta d'oci del centre comercial.

Com et proposes abordar la qüestió de la sostenibilitat ambiental i el canvi climàtic en el municipi?

De la mateixa forma que estos mesos s'ha realitzat una bona campanya sobre el reciclatge de residus, cal educar sobre els excrements de les nostres mascotes, com desfer-nos de les tovalloles humides, o ser conscients i responsables de la neteja de les nostres platges. Però cal acompanyar això amb papereres a la platja i als camins litorals durant tot l'any i no només en temporada turística. També apostarem per la instal·lació de refugis climàtics: zones amb gespa, arbres, ombra i aigua on la temperatura pot arribar a baixar fins a 10 ºC.

Els petits canvis són poderosos, i des de l'administració donarem exemple de política energètica amb la instal·lació de plaques solars en edificis públics, de forma que estalviem en la factura d'electricitat, consumim energies renovables i incentivem la creació de comunitats energètiques entre els benicarlandos.

Quines propostes planteja la candidatura sobre la igualtat de gènere i la diversitat? I per a garantir la transparència?

Benicarló ha estat modèlic en polítiques d'igualtat i en l'organització de jornades de

reivindicació i convivència, que cal mantenir i impulsar. També el jovent de les Penyes ens dona grans lliçons cada any que hem d'aprofitar per a tots els col·lectius. Ara bé, l'Ajuntament de Benicarló ha deixat de comptar amb una agent d'Igualtat que treballe aquestes polítiques des de dins, i no se n'ha explicat per què. Un cop més, cal informar a la ciutadania i no només fer propaganda, a més de per descomptat revertir aquesta anòmala situació.

Temes com la transparència o l'administració electrònica van massa a poc a poc, però continuen millorant cada any a Benicarló. Cal impulsar-los definitivament i fer conviure els drets dels ciutadans a conéixer tots els detalls administratius amb els drets de persones i empreses de no fer públiques les seues dades. També cal ser pulcre amb les lleis de contractes, per exemple traient a licitació la renovació dels parcs infantils en comptes d'adquirir-ne cadascun per separat. Per a ser transparents en l'administració, cal potenciar les eines per a fer-ho possible als treballadors de l'Ajuntament, però ser-ho en la comunicació política és responsabilitat dels governants. És qüestió de voler.

Quines són les teves principals fortaleses com a candidat i en quines àrees creus que encara pots millorar?

Tinc bona relació personal amb la resta de candidats i companys polítics, i això, que hauria de ser normal i natural, pot facilitar les relacions institucionals i la predisposició a arribar a acords. Conec moltes associacions, per tant, també bastants de les seues reivindicacions històriques i necessitats. Podria posar-me al dia ràpidament en àrees com Esport, Cultura o Festes.

No tots sabem de tot, i els meus coneixements personals no se centren en àrees com Urbanisme, Agricultura o Contractació. Cal estar sempre disposats a aprendre, i per això és important no deixar mai d'escoltar a la gent experimentada de Benicarló i rodejar-se d'un bon equip, i no parlo només de la gent valenta que fa el pas d'acompanyar-te en una candidatura electoral, sinó també dels que potser mai et votaran, però sí que et donaran bons consells i informació quan saps buscarlos. Fer equip, tenir contactes, confiar i saber delegar poden ser bones virtuts en aquells temes que domines menys.

Què esperaries aconseguir durant el teu mandat i quins són els teus principals objectius a curt, mitjà i llarg termini?

Treballar, a curt termini, per a executar les obres de la piscina municipal i solucionar el seu problema de gestió i de personal per a poder obrir-la, a mitjà termini, amb un contracte òptim que assegure, a llarg termini, l'oferta d'un servei bàsic de salut i esport.

A curt termini, que en el dia a dia els benicarlandos i benicarlandes es tornen a sentir escoltats, informats i respectats, independentment de la ideologia de cadascú, i es convencen de tenir veritables motius per a confiar. A mitjà termini, convéncer-nos del potencial del nostre comerç de proximitat, facilitant el treball dels nostres comerciants i la fidelització de clients. També continuar educant-nos que no cal agafar sempre el cotxe per a qualsevol trajecte, i que fer-ho així redunda en benefici mediambiental, econòmic, de salut i social.

A llarg termini, necessitar i disposar més sòl industrial que interesse a les empreses per a instal·lar-se a Benicarló i generar llocs de treball. I disposar d'un teatre auditori d'acord amb la demanda cultural. A Benicarló tenim el millor museu de la comarca perquè totes les corporacions de les últimes dècades s'ho van creure i hi van invertir, independentment del seu color polític. Des de l'escola taller i la inauguració del MucBe fins a la restauració de la capella, adequació dels jardins o declaració de museu. Estic segur que juntament amb uns altres candidats amb grans inquietuds culturals aconseguirem contribuir a un nou èxit de tot el poble.

FICHA

Nom: Enoc Altabás Felipo

Formació: Esquerra Republicana – Podem –Esquerra Unida

Últim llibre llegit: “Píllale el punto a la coma”, de Bård Borch Michalsen

Cançó o grup de música de capçalera: “Grita”, de Jarabe de Palo

El que més t'agrada de Benicarló: Com molta gent diferent és capaç d'ajuntar-se per a grans projectes de tota índole

Polític o figura pública que admires: Julio Anguita.

Una frase que et motive: “Res no uneix tant com una bestiesa compartida”, de Joan Fuster

Anys d'experiència en política: Vuit, des que em van buscar Marta Escudero i Josep Barberà per a les eleccions municipals de 2015.

Coses de Rolin PASQUA

Diumenge de Pasqua. Festa d’alegria que cal celebrar. I dilluns de Pasqua també. I tant!

I a festejar així el miracle de la vida. D’adolescència, al Pont Roig a menjar la “mona”, saltar a corda al dos per quatre i a “l’enganyato” revés...

I ja gastant esquena d’adult, al llarg de quatre dècades i conformant una desena de persones senzilles i sempre fent servir paraula amiga, a la caseta de la partida de la Sotà.

Ai, la caseta de la Sotà...sí! Vorejada d’hortalisses i de suor d’aixades i de paciència infinita gastava sempre gramàtica de casa.

I abraçada pel sol i la calç, sempre ens rebia amb cara de xala i clavell al trau. I la noguera, alçant-se fins a cel ens saludava sense nous, però sempre amb garbí de resurrecció.

Hi havia tothora paraula d’edat. I se sentia com el saltant d’aigua del pou, sense pressa, omplia la bassa entre mil i una bambolles enjogassades perfectament redones, però... efímeres com la vida.

I amb foc adequat i ingredients tots de casa, -quasi tots, vajael diumenge cuinàvem la clàssica paella i el dilluns torrada, allioli, farinosa, guinyot i cremadet.

I a passejar i a gaudir del territori:

La Sotà, Moliners, Aljub, Pistola, Ratlla del Terme, Petiquillo... Bona gent, excel·lent relació, caduferia total...

Gaudíem com els àngels, sí...

Sí, Pasqua, caseta, bambolles, noguera, paella, memòria, vida... I no fèiem cas del missatge de les bambolles de la bassa:

EFÍMERES COM LA VIDA....

De les deu persones de la fotografia en falten quatre. La resta ja calcem genolls descosits... I més “coses” que no val a dir... Ja no anem a la caseta de la Sotà a celebrar la Pasqua Florida. Ni a la caseta de Sant Gregori a celebrar Sant Gregori... Ni a ......... I enguany, les sis persones que encara fem guerra pacífica hem decidit de fer la festa de la Pasqua al Sant Rafael. I avant i endavant, au...! Com ha de ser, vaja..

Bona Pasqua a tothom...

Text: Jaume Rolíndez

PPCS

PP:

Juanma Cerdá obri la seua oficina als veïns amb el repte de convertir-la "en la casa de Benicarló"

El candidat a l'alcaldia de Benicarló inaugura “la seu del poble” en l'avinguda Juan Carlos I amb el repte de “formar part de les preocupacions dels meus veïns i treballar per resoldre-les”. A peu de carrer, accessible i pròxim, Cerdá es mostra decidit a “treballar per a ajudar al meu poble amb polítiques que escolten”

L'acte convoca a militants, simpatitzants i veïns de la ciutat amb l'objectiu de servir com a finestreta oberta a “idees, queixes, necessitats i projectes que ens facen prosperar. Tots cabem, perquè quants més siguem més guanyarà Benicarló”

31 de març de 2023.- El candidat del Partit Popular a l'alcaldia de Benicarló, Juanma Cerdá, ha obert aquesta vesprada les portes de l'oficina ciutadana que l'alcaldable pretén convertir en la “seu del meu poble”. Oberta als veïns, “volem que aquest siga un espai de concòrdia, de diàleg, de confrontació d'idees i d'escolta. Perquè el diàleg no pot faltar i la participació és fonamental”.

Amb aquests objectius, Juanma Cerdá ha obert les portes d'un espai “que pretén canalitzar les idees, les queixes, les necessitats o els projectes que lliurement cada ciutadà pot considerar fonamentals per a poder avançar”.

“Som conscients que aquesta ciutat mereix molt més, ha d'avançar, generar oportunitats, promoure ocupació i incentivar el talent. Fan falta infraestructures bàsiques com l'execució de vies de comunicació, reobrir la piscina climatitzada i apostar per l'atenció social dels nostres majors. Treballar amb una política capaç de generar la participació i fomentar el diàleg per a garantir l'èxit, perquè el contrari ens portarà al fracàs”.

I per aquest motiu, Cerdá reivindica “la veu de tot el meu poble, perquè quants més siguem, quantes més opinions i propostes aconseguim canalitzar, millors seran els resultats”. El candidat del PP ha agraït “les mostres d'afecte i la il·lusió amb la qual tants veïns em comparteixen les seues idees”, al mateix temps que ha convidat a “tota Benicarló a defensar amb entusiasme el canvi que cada vegada més ciutadans reclamen”. “Quan les coses no funcionen és necessari canviar per a millorar, i aqueix és el repte, treballar sense descans per a recuperar el perdut i generar noves oportunitats. Estem decidits a aconseguir-ho amb la força i l'obstinació de tots els meus veïns”, ha considerat Juanma Cerdá.

Escudero pregunta per què el veïnat de Benicarló ha de pagar un afegit per pagar a la zona blava amb una APP

Compromís

“El servei de la zona blava té el contracte finalitzat, per tant, aquesta nova aplicació mòbil s’emmarca dins una prestació il·legal, a més de prescindir del procediment administratiu”, ha explicat la regidora.

Benicarló, 31 de març de 2023

La regidora de Compromís, Marta Escudero, ha preguntat al Ple per la posada en funcionament d’una APP per als dispositius mòbils amb el que fer els pagaments de la zona blava a la localitat i que “sembla que ha estat posada en funcionament per la via dels fets, prescindint absolutament del procediment administratiu i que podria suposar una prestació il·legal, ja que el contracte amb la concessionària de la zona blava fa temps que ha finalitzat”, ha explicat.

Compromís ha detectat com qui fa ús de l’APP de l’empresa EasyPark haurà de pagar unes comissions d’entre 0,10 i 0,19 €, més IVA, segons explica la mateixa web.

“L’Ajuntament no ha informat en cap moment a la ciutadania del sobrecost que patiran. Tan sols surten alcaldessa i candidat a l’alcaldia fent-se una foto amb els seus mòbils, però obvien informar que a més dels 50 cèntims se’ls en cobraran 0,19 euros + IVA. Sabem que la legislació permet aquestes pràctiques, però amagant aquesta doble tarifació feta prescindint de procediments i amb un contracte caducat és una falta de respecte cap a la ciutadania, que veu com en altres municipis els usuaris no paguen dues vegades per estacionar. No és ètic presumir, telèfon en mà d’un servei com si haguera sigut un mèrit d’una bona gestió, quan és tot el contrari», ha explicat Escudero.

La regidora ha expressat els seus dubtes de la legalitat que “una empresa amb un contracte caducat d’una concessió pública acorde amb una altra fer negoci per uns pagaments de la ORA”.

El grup municipal Compromís Benicarló ha sol·licitat tota la documentació sobre la nova prestació per poder seguir els passos que s’han donat, saber com s’han pres les decisions i en base quins criteris tècnics. Així, Marta Escudero lamenta «que ens trobem davant d’un altre episodi d’opacitat, ja que en cap moment se’ns ha informat als grups de l’oposició d’aquesta nova prestació. A més, les explicacions de l’alcaldessa en el Ple, tampoc ens han convençut, ja que parla de demanar ara informes tècnics, quan la via lògica és assegurar la legalitat de l’acció mitjançant els documents tècnics abans d’implantar res. Tampoc ens ha resolt els dubtes sobre la durada del servei, qui es fa responsable en cas d’algun problema o qui recapta el sobrecost que se li aplica a la ciutadania. Sembla que, una vegada més, han pogut més les presses per inaugurar serveis abans d’eleccions que fer les coses bé»

La regidora assenyala que «el que tocava haver fet és licitar com cal el servei de zona blava. El regidor de governació porta quatre anys amb l’assumpte damunt la taula sense resoldre’l i afegint pegats com aquesta aplicació de legalitat dubtosa. Un servei contractat com cal podria oferir aplicacions mòbils sense que el preu d'aquestes es cobrara als usuaris o instal·lacions tan necessàries com els punts de càrrega per a vehicles elèctrics. L’equip de govern no ha sigut capaç de donar resposta a aquestes necessitats i ara vol fer una rentada d’imatge d'última hora».

Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues. … en Benicarló, Vinaròs y Comarca

Presentació candidats TOT PER BENICARLÓ, Beni-Gazlum

TOT PER BENICARLÓ, Beni-Gazlum

El passat divendres 31 de Març al Magatzem de la Mar, es va presentar la llista "TOT PER BENICARLÓ", Beni-Gazlum

El pròxim 28 de Maig el futur de Benicarló torna a estar a les vostres mans. En estes eleccions TOT PER BENICARLÓ es presentem com a nova proposta electoral independent: TOT PER BENICARLÓ, Beni-Gazlum. Un equip de benicarlandos i benicarlandes amb forces renovades i animats pel favorable acolliment d'una població illusionada en el nostre projecte. Tenen l'esperança i la convicció de constituir-nos en la força política decisiva que propiciarà un Ajuntament més eficaç i participatiu. Creuent que ha arribat el moment de superar una majoria poc fructifera per a Benicarló i de construir la ciutat que tots i totes ens mereixem. En breu us aniran fent participes de les seves ambicioses propostes per a aquesta gran ciutat que tots estimem. Perqué tots ells estan disposats a donar-ho tot per Benicarló.

1.- Juan Pascual Sorli Achell.- Abogado

2.- Enrique Besalduch.- Empresario

3.- Inma Calvet.- Diplomada En Magisterio

4.-Carlos Delshorts.- Empresario

5.- Alicia Moya.- Licenciada En Filosofia Y Empresaria

6.- Samuel Cornelles.- Arquitecto

7.- Mari Carmen Pitarch.- Licenciada En Economicas Y Asesora

8.- Pepe Ximo Bautista.- Graduado En Pedagogia

9.- Maria Asuncion Sorli.- Doctora

10.- Alan Pau.- Doble Grado Ade e Informatica

11.-Quique Belsalduch.- Licenciado En Dirección Y Administración

De Empresas

12.- Sergio Marin.- Empresario

13.- Carolina Pinilla.- Gerente-Administrativa

14.- Juanan Llorach.- Presidente Coordinadora Penyas

15.- Josune Albiol.- Administrativa Asesoría

16.- Roman Marzal.- Licenciado en Filosofía Política y Economía

17.- Rosa Gilabert.- Administrativa y Atleta

18.- Alejandro Mustieles.- Instalador Electromagnetico

19.- Rosa Lopez.- Empresaria

20.- Alejandro Marza.- Agricultor Y Empresario

21.- Ana Elisa Albiol.- Técnico en Discapacidad En El Oacse

22.- Paco Esteller.- Encargado General Empresa

23.- Cristina Pitirim .- Grado Superior De Administración, Finanzas Y Dirección.

24.- Dani Tijeras.- Bombero Forestal

derrota

El dissabte es van enfrontar l’equip benicarlando i el Levante UDBM Marni en el partit corresponent a la jornada 24 de la lliga 2a Nacional.

Els groguets havien de guanyar per sortir de la zona de descens i els valencians volien assegurar-se el segon lloc a la classificació. La primera part va estar molt igualada. L’Art del Moble va defensar amb una 6-0 sortint bé a tallar els llançaments exteriors. En atac jugaven en doble pivot per a generar 1 vs 1 de la primera línia. Els visitants van canviar 3 voltes la defensa. Van passar d’una 6-0 a una 5-1 i van tornar a l’inicial. En atac buscaven el llançament exterior, però quan no era possible acabaven pels extrems. Al descans 16-15 per als locals.

La segona part va ser exactament igual fins al minut 50. El marcador reflectia un empat a 23 gols, però els benicarlandos ja no van poder aguantar el ritme. La falta de fons de banqueta no els va permetre lluitar fins al final i la superioritat física dels visitants als últims minuts va fer que els dos punts no es quedaren a Benicarló. Resultat final 24 a 29.

II Cursa Solidària

El 4 d´abril celebràrem el dia de l´Esport al CEIP Eduardo Martínez Ródenas. Per començar el dia, II Cursa Solidària col·laborant amb l´associació AVANCEM, amb la participació, per nivells, de tots i totes les alumnes del centre. Al finalitzar s´han pogut refrescar amb taronges del poble.

El matí ha continuat amb diferents activitats esportives, finalitzant amb una màster class de Zumba.

Dura derrota, però encara queden 3 partits per aconseguir la permanència. Ara l’equip és penúltim en un triple empat a 9 punts amb el Florida Catarroja i el Santa Bárbara de Monòver. El pròxim

CEIP Eduardo Martínez Ródenas

Nuevos éxitos para los chicos del MABEL

Mabel

El equipo técnico del centro deportivo Mabel se siente orgulloso de los éxitos recogidos durante el pasado fin de semana. Alba Bautista, gimnasta componente del equipo nacional español, consiguió la octava posición en el all around, en la Copa del mundo de Bulgaria, y se clasificó en dos finales: aro (quinta del mundo en ese ejercicio) y cinta (sexta del mundo en ese ejercicio). Deseamos todo el éxito y salud para Alba, que está preparándose para el mundial de gimnasia rítmica que se celebrará el próximo mes de agosto y será clasificatorio para los JJOO de Paris 2024. Javiera Rubilar, gimnasta del equipo nacional de Chile que entrena en el centro deportivo Mabel y está preparándose para la competición de los juegos Panamericanos 2023 que se celebrarán en el mes de noviembre en su país natal, tuvo que realizar el viernes pasado un control técnico nacional, vía zoom, desde las instalaciones del Mabel. Javiera fue primera en el all around de Chile entre un total de 12 gimnastas que se presentaron. Tambien estamos muy orgullosos de Montserrat Urrutia (segunda clasificada en el all around en el control nacional de Chile); gimnasta que estuvo entrenando durante el mes de febrero en el Mábel. Amanda Bosch, junior del Club Mabel Benicarló, viajó a Jalisco (Mexico) para participar en el selectivo estatal Nacional Conade, donde obtuvo la primera posición en la clasificación nacional. Amanda se está preparando para participar en los procesos de selección de su país y ser una de las gimnastas Júniors componentes del equipo nacional de Mexico que representen a su país en los juegos Panamericanos 2023. Mario Ruiz, gimnasta del Club Mabel Manola Belda consiguió la medalla de oro en la fase provincial en primera categoría, categoría de máximo nivel en España. Es un orgullo para el Mabel contar con un deportista como Mario en nuestras filas y que sea un digno representante de la gimnasia rítmica masculina en España.

Lucía Arellano, gimnasta de Baleares que vive y entrena en Benicarló y pertenece al Club Peña deportiva Santa Eulalia, viajó hasta Ibiza para disputar la fase provincial quedando primera clasificada en la general.

Amy Peña, infantil del Club Mabel Benicarló, viajó hasta Inglaterra para realizar las British Qualification Testing en Reino Unido, unas pruebas físicas de flexibilidad, fuerza,ballet y resistencia para optar a competir en el nivel máximo en este pais. Un fin de semana completo de experiencias bonitas para las deportistas del MABEL. Siempre team Mabel. ENHORABUENA.

Jornades Esportives Municipals Club Atletisme Baix Maestrat

Club Atletisme Baix Maestrat

El passat diumenge es van disputar les Jornades Esportives Municipals. Des del Club Atletisme Baix Maestrat volem destacar que va ser tot un èxit gràcies a la participació de més de 200 atletes amb moltíssims representants del nostre club

Alguns atletes van a conseguir marca personal o record del club en la seva categoria. A continuació, els resultats més destacats:

-En categoria sub 8 (nascuts 2018-2019) Aday Peña va guanyar totes les modalitats: 50 metres llisos, 50 metres tanques i pilota.

-En categoria sub 8 (nascuts 2017),Elia Roig va ser la guanyadora a la pilota i als 50 metres tanques mentre que Daryl Chaveli va guanyar els 50 metres llisos.

-En categoria sub 8 (nascuts 2016), Brais Listón va ser el campió a la modalitat de pilota, i Leo Escuder als 50 metres llisos i als 50m tanques.

-En categoria sub 10 (nascuts 2015), als 50m tanques el campió va ser Albert Selma (CEV); a la pilota Ferran Yáñez i als 50m llisos Dario Iruela.

-En categoria sub 10 (nascuts 2014) Alvaro Caldés va guanyar els 50m tanques i Leo Peña va guanyar a la modalitat de pilota i als 50m llisos.

-En categoria sub 12, als 60 metres llisos Marc Delmonte va guanyar els 60m llisos i la longitud; Aitana Tárrega va guanyar els 60 mllisos i Lioba López va guanyar a la modalitat de pilota.

-En categoria sub 14, al martell, 1a posició de Rocio Bueno.

-En categoria sub 16, a l’alçada, 1r Juan Marzal.

A la muntanya vam tenir participació a Onda. En un dia molt calorós, Vicent Esbrí participava al Sprint Trail Refugis de Pedra de 14km +1000 i Manu Querol va participar a la distància Marató amb 43km +2600.

DEStapa’t, en la Guía Repsol

El pequeño establecimiento de Benicarló, DEStapa’t, ya aparece en la Guía Repsol. Después de tan solo un año desde su apertura, ha conseguido un Solete de la prestigiosa guía, que le estar bajo la mirada de todos los amantes del buen hacer gastronómico. Como indica la reseña de dicha Guía, “el conocimiento es el centro de su propuesta”. Pedro Berja, chef del restaurante, asegura que “nos cuestionamos a nosotros mismos” cuando se le pregunta sobre su trabajo al frente del restaurante. Su inquietud y sus investigaciones les ha llevado a descubrir productos como las semillas de Oliva, crear estilos como lo que ellos llaman Binomio Nominal, “nuevos mares y montaña”, o la creación de su nueva herramienta que titulan “el Bol de Olor”. Nadie sabe exactamente qué traman ahí dentro, pero todo el mundo opina lo mismo: “es una experiencia”. Para todos los sentidos.

L'IES Ramón Cid a Almagro

Alumnat de 1r de batxillerat junt amb professores del departament de castellà han visitat aquesta setmana Almagro, ciutat del Festival Internacional de Teatre Clàssic. Han pogut gaudir d'una representació de La Celestina al corral de comèdies i d'una visita teatralitzada del Castillo de doña Berenguela.

Natàlia Sanz

IES Ramón Cid

Medios de comunicación locales y comarcales piden el compromiso de las administraciones públicas del Estado para incluirlos en sus inversiones publicitarias

Conscientes de sus características, problemas y retos compartidos, seis asociaciones de medios de comunicación locales y comarcales, entre las que se encuentra TOKIKOM, firman en Getxo un manifiesto para acercar posturas y trabajar en equipo.

GETXO, 24/03/2023.- Seis asociaciones de medios de comunicación locales y comarcales se han reunido estos días para acercar posturas y abrir cauces de cooperación. Entre ellas se encuentran Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Associació de la Premsa Comarcal Valenciana, Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana, Associació de Premsa Forana de Mallorca, Associació de la Premsa Local de Menorca y TOKIKOM. Solicitan a las administraciones públicas del Estado que incorporen sus medios de comunicación a las inversiones publicitarias para ayudarlas a hacer frente a las consecuencias de la crisis.

Las seis entidades aglutinan a un total de 347 medios de comunicación locales y comarcales del Estado Español, que llegan a los seis millones y medio de personas, “muestra de su gran arraigo social”. En conjunto, suman 1.296 trabajadores de pago y 2.213 colaboradores, con un volumen económico anual de casi 49 millones de euros.

Los medios de comunicación locales y comarcales fomentan el acceso a la información veraz, a la cultura, a la participación social y a los hábitos democráticos, por lo que son fundamentales para la dinamización y la democracia social. En un contexto en el que bulos y medias verdades se difunden e utilizan de forma masiva e interesada, los medios de comunicación basan su actuación en un periodismo cercano, sin intermediarios y ligado a la realidad.

Las asociaciones han destacado que el periodismo de proximidad constituye un importante sector económico que da empleo y medio de vida directo a 1.296 familias, que fomenta la actividad económica de los proveedores y que ofrece productos y servicios que contribuyen de manera

significativa a dinamizar las economías locales.

En este sentido, lamentan que ellos también están sufriendo severamente las consecuencias de las recientes crisis económicas y sanitarias, como el descenso de los ingresos publicitarios por la desaparición de las pequeñas empresas y comercios locales.

A pesar de las dificultades, los medios locales y comarcales no sólo han mantenido su actividad, sino que se han renovado y adaptado, manteniendo su vocación de servicio público y su firme compromiso con la comunidad local.

Por todo ello, solicitan el compromiso de las administraciones públicas del Estado para que incorporen en sus inversiones a los medios de comunicación especializados en información de proximidad, así como en el diseño de las subvenciones para paliar los efectos de las últimas crisis, “porque nuestra actividad tiene un efecto multiplicador en la dinamización social, cultural y económica de nuestros ámbitos de influencia”.

Por último, las seis asociaciones manifiestan su disposición y voluntad para colaborar y facilitar la implementación técnica de estas demandas.

Tenim el plaer d'informar-vos que ja estan obertes les inscripcions per a assistir a les Jornades Acadèmiques sobre el Papa Luna, organitzades per la Diputació de Castelló en el marc de les activitats per a la commemoració del VI Centenari de la seua mort.

Les jornades tindran lloc els dies 21, 22 i 23 d'abril al Castell de Peníscola i reuniran a grans experts/es en la vida, els fets i el context històric de Benet XIII.

Vos deixem aquí l'enllaç al formulari d'inscripció en el QR

Podeu consultar-nos qualsevol qüestió relacionada amb les jornades a través dels correus jornadespapaluna@gmail.com o aurart. contacte@gmail.com i també per telèfon al 652 90 71 64

Desitgem que siga del vostre interès.

Ja estan obertes les inscripcions per a assistir a les Jornades Acadèmiques sobre el Papa Luna