7dies actualitat de Vinaròs 852 - 4 de maig de 2018

Julian Zaragozà

Abril i Nara, reines de la Fira i Festes

L`auditori municipal va acollir un lluït acte per fer l’elecció de les reines major i infantil de la Fira i Festes de sant Joan i sant Pere, per lo que la sort va acompanyar a Abril Buj Causapè, representant del C.M.C i Nara Torres Roda, en representació del Col·legi sant Sebastià que estaran acompanyades de les respectives Corts d`Honor.

A totes elles va per davant la felicitació des de 7 dies. I ès que una vegada més ens unim al ambient festiu de la ciutat amb les 24 dames que, a bon segur s`ho pesaran lo millor possible entre el 22 de juny i 1 de juliol dins del ampli programa d`activitats que les entitats i el Consell de Festes estan treballant per a totes les edats.

Així mateix en el últim ple es va aprovar per unanimitat una moció presentada pel grup municipal socialista i consensuada pels demés grups a la fi de sol·licitar millores a l’Hospital Comarcal, proposta que ha d’ arribar a la Generalitat, així com sol·licitar al govern central un estudi de la població sanitària necessària en els pròxims anys, de cara a les places MIR: o sigue tots a favor i en la mateixa recepta per al centre hospitalari de referència al nord de Castelló. Una llàstima que en el seu dia no passes lo mateix amb la construcció de la piscina i d`altres equipaments que tanta falta li fan a Vinaròs, per no ser un cap de comarca tant devaluat en massa aspectes des de fa molts de anys, i pareix que eixí continuarà.

Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col∙laboradors ni les accepta com a seues. Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació. Els escrits no poden superar un full a màquina a doble espai. No s’acceptaran escrits si no estan signats i amb fotocòpia del DNI. La direcció no es compromet a publicar tot el que li arriba.

L'equip:

Direcció Pablo Castell Ferreres

Subdirecció

Julián Zaragozá Baila

Consell de redacció Joaquim Arnau i Sebastià Fabregat

Disseny i maquetació Joaquim-Vicent Guimerà

Col·laboradors

Emili Fonollosa, Salvador Quinzá, Alfredo Gómez, Joan Gost, Salvador Oliver, David Gómez, Joaquim Arnau, J. M. Palacio, Juanma Beltrán, Rafa Marcos, Lola Monreal, Alesia Martínez Consell d’Esports, Ahorradoras.com

Secció d’esports Redacció

Difo’s, Alfonso, Francesc, Fotoprix, Fotogrames, Pablo

Imprimeix A.G. Castell Impresores S.L. Dr. Fleming nº6 Tel. 964 45 00 85 E-mail: webmaster@editorialantinea.com

FemmeForça Vinaròs contra la sentència a "la manada"

Redacció

L'associació FemmeForça Vinaròs, va sortir passat 26 d'abril a tarda al carrer, en signe de protesta contra la sentència als membres de la manada. El col·lectiu es va manifestar a la plaça de l'ajuntament de Vinaròs, i aquesta tarda tornarà a fer-ho davant els estaments de l'estat, concretament davant el poder judicial, "al que consideren injust i masclista" segons el seu manifest.

Redacció

Com tots els anys a les primeres setmanes de la primavera, Vinaròs celebra la seua ·Marató Popular, que des de senpre ha tingut un recorregut d'aproximadament 10 km., i que la seua popularitat ha fet que corredors, i gent caminant ompli els carres de la nostra ciutat en una marxa que es a l'hora esportiva i festiva,

Vinaròs

reivindica en la manifestació de l'1 de maig

Des de la plaça Tres Reis fins a l'Avinguda de Fora el Forat, més de dos mil persones van participar en aquesta popular, que és de la nostra comarca la prova degana, que ja porta més anys celebrant-se, i que en aquesta ocasió va tindre 2,800 inscrits, cosa que ens diu que segueix mantenint l'espèrit reivindicatiu d'esport i salut que sempre ha imperat des del principi de la seua celebració

Si bé, majoritariament, va tindre una participació popular de gent caminant per fer salut, un bon grapat d'atletes i fondistes van participar en aquesta cursa: podem destacar a Andrés Pascual del Davima Triatló Club que va ser el guanyador de la popular, amb un temps de 34 minuts i 45 segons. Però podem destacar la particpació d'esportistes com Angel Guimerà (Campió d'Es-

panya de Duatló), Miguel Angel Carvajal (campío d'Europa màster de Marxa Atlètica), Andrea Cabré ( una de les millors marxadores sèniors de l'Estat Espanyol), Josep Maria Queral (atléta veterà que va ser especialista en 1500 metres llisos a nivell estatal), Josep Figueres (durant anys Campió Autonòmic Absolut de Triatló), Carla Masip (bronze absoluta d'Espanya en 1500 metres llisos), així com un bon grapat d'esportistes d'elit en les seues respectives especialitats.

Una molt bona jornada esportiva i festiva per a tots.

Unes 300 persones, veïns de Vinaròs i comarca, es manifesten a Vinaròs per l'1 de maig Sindicats i persones de Vinaròs i comarca han participat en la jornada reivindicativa en la manifestació del matí d'aquest dia festiu. Sota el lema "No hi ha excuses", els sindicats han exigit un canvi de model productiu que millori la vida dels treballadors i treballadores a les comarques de Castelló, per reivindicar que s'acabe la bretxa salarial entre homes i dones i per demanar més oportunitats per als joves, entre les principals demandes.

La manifestació va començar a la plaçaParriquial i ha recorregut els carrers principals de la nostra ciutat, passant pel carrer Major, i fins arribar a la plaça 1 de maig on s'ha iniciat la marxa en què, per tancar la jornada, s'ha llegit un manifest.

Més noticies: Visita la nostra web 7diesactualitat.com

Emili Fonollosa/Redacció

La marató popular de Vinaròs va omplir de roig els carrers de la nostra ciutat

Abril Buj Causapé i Nara Torres Roda escollides com a reines de les festes de Sant Joan i Sant Pere

L’Auditori Municipal, ple fins a vessar, ha acollit l’acte d’elecció, on de nou la fortuna va ser l’encarregada d’escollir a les màximes representants, mentre que Adrian Leníndez ha guanyat el concurs del cartell anunciador

Redacció

Una vegada més, la sort ha sigut l’encarregada de triar a les reines de les Festes de Sant Joan i Sant Pere. L’Auditori Municipal, per tercer any consecutiu, ha sigut l’escenari on s’han presentat a les joves en societat, a més, d’acollir el sorteig per escollir a les màximes representants.

Enguany les entitats locals i col·legis han presentat 24 joves, una dada que demostra la gran implicació dels veïns amb les festes i sobretot amb les tradicions de la ciutat. L’acte va començar amb la presentació de cadascuna de les xiques, primer les infantils, amb Iula Zavalichi del col·legi Nostra Senyora de la Consolació, Carmen Ferré de la Divina Providència, Laia Albalat del Manuel Foguet, Inés de la Iglesia de l'Assumpció, Nara Torres de Sant Sebastià, Martina Pastor de la Misericòrdia, Judith Buch del Club de Tenis, Aitana Tolós de l'Acadèmia de Ball “Locura”, Laia Forner del Penya Pan i Toros, Anna Bas de Gentsana i Laia Fonellosa de la Penya Madrid.

Després de presentar a les dames infantils ha sigut el moment de presentar a les grans, amb Maria Vila del Club Nàutic, Rosa Sebastià del Club de Caça Sant Sebastià, Paula Chale de la Societat Musical “La Ali-

zanza”, Mireia Casanova de la Penya Pan i Toros, Lorena Rubio Acadèmia de Ball “Locura”, Isabel Chiva del Club de Tenis, Iris Pujol del Club Patinatge Artístic, Carmen Arnau de la Caixa Rural, Alba Vidal de Gentsana, Pilar Forcadell de la Penya València, Nua Arnau de la Penya Barça, Marina Serrano de la Penya Madrid i Abril Buj Causapé del Circulo Mercantil i Cultural.

Amb totes les noies a l’escenari va arribar el moment més esperat de la tarde amb el sorteig per escollir a les dues afortunades que enguany seran les màximes representats de la ciutat. La primera elegida va ser la reina infantil, Nara Torres del col·legi Sant Sebastià, que esclatava de sorpresa i alegria, al comprovar que era una de les elegides, mentre els pares i públic en general dedicaven una forta ovació.

A continuació va ser el moment de triar a la reina juvenil, amb gran expectativa tot l’Auditori Municipal ha guardat silenci, mentre les xiques obrien els sobres, llavors Abril Buj Causapé, del Circulo Mercantil i Cultural, mostrava la seva gran sorpresa al veure que ella era també l’afortunada per representar el municipi. Els aplaudiments de les més de 200 persones que omplien la platea ressonaven per l’Auditori, al mateix temps que

Fotos: Mariano Castejón

Causapé i Torres se situaven al mig de l’escenari per rebre l’ovació.

L’acte continuava amb el descobriment del cartell anunciador. El Consell de Festes ha escollit el treball del dissenyador Adrian Lendínez, amb el lema “El sentiment d’un poble en festes”. Cal destacar que Lendínez l’any passat va guanyar el certamen, enguany ho ha tornat a fer amb un muntatge digital amb algunes imatges de tradicions locals com la Muixeranga, els Nanos i Gegants, el Dimonis o les Camaraes.

El regidor de Festes i Tradicions de l’Ajuntament de Vinaròs, Marc Albella, felicitava a totes les representants i agraïa el suport de les famílies per fer possible el somni de les noies per ser dames de les festes. D’altra banda, afegia que ‘’per segon any consecutiu també s’ha obert la participació masculina, però la sort ha fet que de nou totes les representants fossen noies, tot i així animo als joves a seguir presentant-se per formar part de les Festes de Sant Joan i Sant Pere’’.

L’alcalde Enric Pla tancava l’acte felicitant també a totes les noies i comentava que ‘’és important estar totes unides per gaudir d’aquesta experiència única i sobretot per ser unes dignes representants de Vinaròs’’.

Fotos: Mariano Castejón

Rogad a Dios por el alma de:

Palmira Vicente Pallarés

Que falleció en Vinaròs el día 28 de abril de 2018, a los 80 años de edad.

D.E.P.

Tus familiares y amigos siempre te recordarán con cariño

La família agradece toda la atención recibida y todas las muestras de afecto y condolencia que nos han mostrado. Gracias de corazón.

In memoriam

Estimat amic: Quatre anys que ja no estàs en natros. Quatre anys... que prompte passen però que llargs es fan sense les persones que estimem. Sols un record per aquell que va ser un dels impulsors d’aquesta Associació de Veïns que de moment segueix navegant.

El vent que avui ens porta potser no siga tan fort com aquell que aconseguies amb la teua presència però, no estem quiets. Els tripulants, com a tot arreu, han anat pujant i baixant, hem tingut variacions i n’hi ha qui vol desembarcar però també qui vol enrolar-se de nou. La resta aguantem el timó. Sabem el rumb, sols cal enllestir el velam.

2º aniversario de:

Dr. Agustín Ribera Caballer

Que murió cristianamente en Vinaròs el dia 2 de mayo de 2016 a los 79 años de edad

D.E.P.

Tu esposa, hijos y nietos no te olvidamos

Els objectius els tenim presents i tot que estem navegant en un temps un poc foscs la polar ens maca el nord que no deixem de vore mai, els estels encara que siguen aïllats ens guien en la fosca nit. Els objectius estan ben marcats: la millora del poble, la platja i els espigons, les clavegueres que van al mig del passeig, el nou (vell) col·legi Jaume I, la neteja del poble i tots aquells objectius que en temps de conversa i en escrits continus anàvem dibuixant.

El futur que ens cau a sobre el veiem incert i constatem com s’estan cercant iniciatives per vore de mantenir i d’aconseguir feina pels jovents. Cosa que és cada dia més difícil. Volem que no se’n vagen del poble, cal que donen vida a aquesta ciutat i no siga sols el turisme el qui proporciona treball. No volem, no volies que acabéssem sent un poble de criats/des, cambrers/es (amb tots els respectes a aquestes professions). Aquí també estem aportant les nostres idees .

Ahir, 1 de maig, vàrem tornar a sortir al carrer, també ho vàrem fer el 14 d’abril i repetirem la presència amb l’homenatge el 5 de maig a les víctimes dels camps d’extermini nazi. I el nostre present de romer, igual que tu ho feies, estarà present en record dels caiguts en defensa de la democràcia víctimes de la barbàrie feixista. La lluita al carrer, la nostra lluita.

Rogad a Dios por el alma de:

D. Tomás Ferrer Espallargas

Que falleció cristianamente en Vinaròs el día 23 de abril de 2018,

D.E.P.

Esposa, hijos, nietos, hermana, hijos políticos, cuñados y demás familia ruegan una oración por su alma.

En agradecimiento:

Los miembros de la familia Ferrer Cabecerán, quieren transmitir un sincero agradecimiento a todo el pueblo de Vinaròs, por tantas muestras de cariño y respeto recibidas tras la muerte de Tomás, que en estos momentos difíciles nos consuelan y reconfortan.

También queremos hacer llegar nuestro más sincero agradecimiento al Centro de Diálisis de Vinaròs, equipo sanitario y taxista y a la dotación de Policía Local y SAMUR que lo atendieron en los últimos momentos de su vida.

Muchas gracias.

Els jubilats estan/estem al carrer per reivindicar pensions justes però el que ens ompli més de satisfacció és la lluita de les dones. Elles han pres la iniciativa i malgrat que ha estat a base de sentencies, morts, abusos i d’altres ignomínies que han d’aguantar, han alçat el cap i diuen que prou. Nosaltres com no podria ser d’altra manera sempre al seu costa. Molts de col·lectius haurien de prendre la mateixa decisió.

Migjorn no es casa en ningú, seguint sent lliures. L’actual equip de govern no són la panacea, sempre els anem exigint més, però tot i que hi ha algunes coses que no ens agraden la seua voluntat és molt diferent als anteriors gestors. Ens escolten i els exposem projectes que tenim en els calaixos. Cal encara molta feina i nosaltres seguirem endavant. La barca de MIGJORN no pot estar varada deixant-se perdre.

Sempre en nosaltres, estimat Tico. Vinaròs, 02.05.2017

En memòria de: Jordi Navarro García

Que ha mort a Vinaròs el dia 28 d’abril de 2018, a l’edat de 48 anys D.E.P.

La teva mare, germans i família sempre et recordaran amb molta estima. No t’oblidarem mai, Jordi.

La família agraeix tota l’atenció rebuda i totes les mostres d’afecte i condolença que ens han mostrat.

Família i Salut

Infraestructuras sanitarias

Redacción

La unidad de informática del Hospital Comarcal de Vinaròs estrena sus nuevas instalaciones de trabajo. La ampliación supone la incorporación de dos profesionales al servicio además de unos nuevos emplazamientos más espaciosos y modernizados.

La ampliación de personal informático permite poner en marcha el desarrollo de la página web del Departament. El nuevo portal pone al servicio de todos un canal de comunicación digital accesible y dinámico como el que ya poseen otros Departaments de Salut.

Además, la nueva unidad de informática se encargará de digitalizar los servicios del hospital a través de la implantación del programa Orion Clinic, un sistema para gestionar los historiales médicos de los pacientes. Para ello, se ha iniciado la implantación de la historia clínica electrónica y también se digitalizará el archivo de historias clínicas que ya posee el hospital en soporte papel.

El Hospital de Vinaròs apuesta así por las nuevas tecnologías aplicadas a la sanidad, un proceso que favorece un acceso más rápido y seguro a la información clínica de los pacientes por parte de los sanitarios. Además, la informatización evita la pérdida de documentos y aumenta la sostenibilidad del sistema sanitario.

Inauguración de las instalaciones

El personal del centro ha celebrado esta semana la inauguración de las nuevas instalaciones informáticas. Los profesionales pudieron degustar unos canapés de tinta comestible impresos en el propio hospital.

Ramon Puig

El que diuen els polítics no té res a veure amb el que pensen ni molt menys amb el que fan. Tanmateix, la població se’ls escolta, es deixa influir pels discursos i, tot i comprovar que són una fal·làcia, continua sense la reflexió necessària per decidir en propietat. Els critica abastament però a l’hora de votar no dubta a ratificar-los. Com la dita “Crec en Déu però no en els capellans”, el poble creu en les urnes però no en els polítics. Caldria que s’ho fes mirar perquè sense capellans no hi ha Déu ni sense polítics urnes. En el moment de triar, la majoria segueix les orientacions dels grans mitjans de comunicació impulsats pels poders fàctics. Les minories fanàtiques tanquen files al voltant del seu partit i els devots de la doctrina esquerrana, amb més o menys convicció, s’inclinen per qualsevol dels seus fragments.

No hi ha afeccionats al futbol, només seguidors o fanàtics dels equips. Si no fora així, el fut-

bol no seria espectacle sinó un esport practicat per multituds de joves. No hi ha ciutadans, només vassalls de l’Estat que de manera mecànica voten la “manada” de polítics professionals. Si no fora així, la política no seria partitocràcia perquè ningú delegaria el vot i la societat seria autogestionària.

La “manada” hitleriana va crear carreteres, el wolsvagen (cotxe del poble), treball per a tots i protecció de l’Estat del benestar per tothom que acceptes no tenir opinió pròpia, deixés de pensar, obeís automàticament la veu del règim i estiguès predisposat a presentar denúncies contra convilatans, veïns i familiars sospitosos de no adorar el Furer.

La “manada” espanyola construeix autopistes de pagament, trens d’alta velocitat, ciutats creuer, drogoaddicció, malalties cròniques, una tercera part de la població sense faena, intensificació del ritme de treball i reducció de salaris. Imposa pensions miserables i s’ha tret del barret un 155 que serveix per actuar dictatorialment

en nom de l’Estat de dret i la democràcia.

A Catalunya, posar urnes per decidir el present i futur dels catalans es paga amb penes de rebel·lió i sedició. A Euskadi, respondre a una provocació pot acabar en delicte de terrorisme si els provocadors són les forces d’ocupació.

Una “manada” de cinc llops va violar brutalment una jove de 18 anys a Pamplona. Tres tenen antecedents penals, un és militar de la UME i l’altre, un guàrdia civil pendent d’un altre judici per violació en grup a la ciutat cordovesa de Pozoblanco. L’Audiència de Navarra nega la violació per manca de resistència de la jove contra els cinc llops, insinuant “consentiment”. Ens podem imaginar la sentència si la “manada” fos basca o catalana?

Al Reino de España es denuncia una violació cada vuit hores. Dins de cada home hi ha un potencial violador que pot materialitzar el seus desitjos, gairebé impunement, perquè hi ha una “manada” de jutges que violen sistemàticament els drets de les dones.

El Hospital de Vinaròs amplía la plantilla de la unidad de informática y estrena instalaciones

El centro sanitario pondrá en marcha la página web corporativa y la digitalización de las historias clínicas de los pacientes

La “manada” espanyola

El Vinaròs d´ahir

Calle San Isidro

Fotos: Fons fotogràfic Fundació Caixa Vinaròs

Col. Joaquín Simó

Montaje: ................................................Salvador Quinzá

Texto: . Alfredo Gómez

Entrando desde la calle Mayor, en pleno casco antiguo de la ciudad, nos encontramos con la calle San Isidro, la segunda calle a la derecha tras San Vicente. Una estrecha calle que en época medieval era conocida como carrer de la Presó, porque estaba aquí la cárcel, entrando por la calle Mayor a la izquierda, a media calle más o menos. También se utilizaban como prisión la torre Na Joana de Santo Tomás y posteriormente la llamada torre Grossa, el campanario, que se utilizó como calabozo hasta hace pocos años.

En el siglo XVI fue derribado el lienzo de muralla que la cerraba y la calle fue ampliada y desplazada hasta la nueva calle Socorro, con lo cual la calle creció casi el doble. Tras la guerra de Sucesión, sobre 1660 se abrió por aquí el muro que daba al arrabal Socorro para poder tener comunicación directa, sobre todo con las casas que se empezaban a construir ya fuera murallas, descongestionando en caso antiguo. En esta época se la conocía como calle de Bernat Gavaldá, posiblemente por residir en ella dicho prohombre local.

San Isidro labrador fue canonizado en el año 1622 por Urbano VIII aumentando su devoción en estas tierras como patrón de labradores, granjeros y protector de las cosechas. Vinaròs poseía ya desde tiempos inmemoriales una cofradía dedicada a San Isidro labrador, donde se agrupaban los jornaleros, teniendo a San Isidro como protector junto a San Abdón y San Senén protectores contra el granizo y a San Gregorio contra las plagas.

En 1716 ya se la conocía con este nombre puesto que así aparece cuando el general del ejército Marcos Araciel solicita al ayuntamiento construir su casa en dicha calle de San Ysidro.

Según el padrón de 1750, ya con el nombre actual, vivían en esta calle muchos labradores y jornaleros, lo cual nos da una idea del porque se le bautizó con este nombre del santo.

En la esquina con la calle Mayor estaba la casa Abadía, en cuya planta baja se encontraba la biblioteca parroquial que en los años 1920 estaba al frente de  ms. Juan Pla y constaba de más de 2.000 volúmenes. Según Borras Jarque “la casa Abadia ha passat per moltes reformes. Mentre va perteneixer a Montesa tenia damunt de la portalada la creu roja de la Orden”. O al decir de Ràfels García “el edificio más notable de la población, la casa Abadia, constante residencia del Cura Párroco, que utilizaba sus

bodegas, almacenes y silos para depositar los frutos recogidos en la recaudación de los diezmos y primicias”. La Casa fue demolida a finales del XIX. El edificio fue de nuevo reconstruido en los años 1976.

A finales del XIX se instaló en una de las primeras casas una Logia masónica, posiblemente la del “Capítulo de Caballeros de Rosa Cruz” puesto que la Logia “Padilla” estaba en la calle del Angel (casa Ayguals).

En el año 1887 se abrió en la calle la sede del Circulo Católico de Obreros, aunque al poco tiempo se trasladaron al edificio que ocupa el colegio de la Consolación, antes casa de los Febrer de la Torre.

Entre los profesionales y comercios de antaño podemos destacar a los zapateros Valentín Segarra, Josep Cauded y el sombrerero Juan Martí, ambos en activo con su taller en esta calle en 1750.

En los años 1920 se encontraba la academia de piano de Angelita Salomó (nº 8), la academia de corte y confección de Vicenta Forés (nº 3), la agencia de seguros “La Estrella” de Juan Falcó (nº 9); en los años 30 la sede de la agencia Transportes Codorniu (nº 33), en la esquina con la calle Mayor

estaba la sombrerería de Sacanelles, conocida como “Casa de les Pregoneres”, la modista Dolores Domenech (nº 27) y la tasca “El barrilet” de Vicent Martorell, hoy ferretería.

A principios de 1960 se estableció el fotógrafo Sebastián Brau, más conocido como “Rata”. En la última casa de San Isidro con la esquina Socorro tenía un aparador donde colocaba numerosas fotografías de la vida social de la ciudad que eran contempladas por los vinarocenses que allí se paraban.

En diciembre del año 1967 abrió el establecimiento fotográfico “Studio 7” de Juan López, situado en el mismo número 7. Y ya modernamente el estudio del pintor Ramón Valls.

La calle celebra desde tiempos lejanos su festividad dedicada al santo con gran animación y esplendor el día 15 de mayo. Contaba con una hornacina con la imagen del santo que fue restaurada a expensas de Teresa Cano en los años 20.  Actualmente en el nº 24 hay una hornacina con la imagen del santo de cuerpo entero, y en el nº 10 un plafón cerámico que representa el milagro de los ángeles y el yugo.

Vinaròs viu, sempre atractiu

Fotos: Julian Zaragozà

XIII Fira Intercomarcal Formativa a Benicarló

Fotos: Julian Zaragozà

Concierto de la “Jove Orquestra” de la Societat Musical “La Alianza”

llunyà curs de 1967-68 generacions d’estudiants de Vinaròs, de la comarca nouvinguts de llocs allunyats amb diferents cultures s’han format les aules de d’institut. Uns han seguit després estudis superiors, altres s’han incorporat al món laboral. Tots totes han trepitjat les seues aules amb il.lusió, esforç, aplicació l’esperança d’aconseguir una bona formació impartida pels professors/es. Tots plegat han configurat la història de l’IES.

Esta publicació és una tasca col.lectiva. Ha estat possible tant per la participació del professorat personal que en l’actualitat treballen a l’IES, com per les entrevistes, testimonis col•loquis amb antics professors/es, alumnat de diferents generacions que han explicat els seus records han aportat material gràfic fotos de cursos, sortides, intercanvis, revistes publicades ... - a totes tots gràcies, de manera especial a l’actual Equip directiu que ens han facilitat espais, temps, ordinadors, accés a l’arxiu del Centre per poder extreure comprovar dades. Veient les millores en les instal.lacions, la decoració, el contacte amb les persones, el seu suport, l’organització de secretària, dels departaments .... si podem afirmar que l’IES Leopoldo

Querol ha estat un espai on s’ha afavorit la creació de cultura, s’ha desenvolupat la creativitat, s’ha format una ciutadania que sens dubte ha contribuït a millorar Vinaròs.

Atrevir-se seguir educant, a construir futur des de les aules, és més que només rebre instrucció, és realitzar una tasca compartida amb les famílies sabent quin és el lloc de cadascú.

Però sense oblidar que al centre hi ha els estudiants cada un/a amb les seues diferències, amb les seues necessitats, motivacions que són canviants... un nou repte per a plantejar projectes innovadors seguir celebrant els 75 els 100 anys. Que aportarà l’IES Leopoldo Querol a estes noves generacions del 2040? Ànim companys companyes, la vida pot més! caixa vinaròs

A LA VENDA JA

50 ANYS DE L’IES LEOPOLDO QUEROL Des d‘aquell llunyà curs de 1967-68 generacions d’estudiants de Vinaròs, de la comarca nouvinguts de llocs allunyats amb diferents cultures s’han format les aules de d’institut. Uns han seguit després estudis superiors, altres s’han incorporat al món laboral. Tots totes han trepitjat les seues aules amb il.lusió, esforç, aplicació l’esperança d’aconseguir una bona formació impartida pels professors/es. Tots plegat han configurat la història de l’IES. Esta publicació és una tasca col.lectiva. Ha estat possible tant per la participació del professorat personal que en l’actualitat treballen a l’IES, com per les entrevistes, testimonis col•loquis amb antics professors/es, alumnat de diferents generacions que han explicat els seus records han aportat material gràfic fotos de cursos, sortides, intercanvis, revistes publicades ... - a totes tots gràcies, de manera especial a l’actual Equip directiu que ens han facilitat espais, temps, ordinadors, accés a l’arxiu del Centre per poder extreure comprovar dades. Veient les millores en les instal.lacions, la decoració, el contacte amb les persones, el seu suport, l’organització de secretària, dels departaments .... si podem afirmar que l’IES Leopoldo Querol ha estat un espai on s’ha afavorit la creació de cultura, s’ha desenvolupat la creativitat, s’ha format una ciutadania que sens dubte ha contribuït a millorar Vinaròs.

Atrevir-se seguir educant, a construir futur des de les aules, és més que només rebre instrucció, és realitzar una tasca compartida amb les famílies sabent quin és el lloc de cadascú.

Però sense oblidar que al centre hi ha els estudiants cada un/a amb les seues diferències, amb les seues necessitats, motivacions que són canviants... un nou repte per a plantejar projectes innovadors seguir celebrant els 75 els 100 anys. Que aportarà l’IES Leopoldo Querol

El pasado sábado a las 20 horas y en el “Auditori Municipal”, la “Jove Orquestra” nos ofrecía un estupendo concierto dirigido por su maestro-director José Ramón Renovell Renovell.

Estuvo presentado por su presentadora oficial Ángela Caballer Bas, la cual agradecía la presencia de la corporación municipal, familiares, amigos y público en general, así como la decoración floral a cargo de Vinaflor.

Nos comentaba Ángela que este sería un programa muy variado, diferente al que estamos acostumbrados a que interprete la Jove Orquestra, más bien basado en música clásica, nos presentó la primera obra a interpretar, “Cavalleria rusticana (Intermezzo) del compositor Pietro Mascagni, y así de esta forma fue presentando cada una de las obras al inicio de la interpretación de las mismas.

Las obras que le siguieron fueron las siguientes: “Pealrl Harbor” de Hans Zimmer, un tema de película donde resaltan tres estados emocionales; el amor, el dolor y el orgullo.

“Adagio para cuerdas” de Tomaso Albinioni, compositor de música barroca y que esta obra es la más difundida de su repertorio. “Barcarola”, de Jacques Offenbach y escrita por Jules Barbier y Michel Carrier, es una ópera en tres actos. Cambiaron radicalmente de música interpretándonos un tango de Carlos Gardel, bajo ekl título de “Por una Cabeza”, cuya interpretación fue estupenda, siendo si cabe, la más ovacionada por el público que casi llenaba el auditorio.

Como colofón final y con la obra más potente, de nuevo nos interpretaron música de películas, con la conocida obra de “Piratas del Caribe”, la cual fue la más ovacionada por el público, el cual puesto de pié al finalizar con la misma el concierto, obligó al maestro Renovell, a regalarnos un “bis”, con la interpretación de nuevo del tango de Carlos Gardel “Por una cabeza”.

Realmente pasamos una agradable velada, con una buena interpretación de la orquesta, y que valga la pena felicitarlos, tanto por su interpretación, como por su variado programa, el cual fue de la aceptación de todo el público asistente. Como no, felicitar a su maestrodirector José Ramón Renovell Renovell.

Salvador Quinzá

San Jorge, día de Aragón

Manuel de Antonio

En nuestra vecina Comunidad, el 23 de Abril se celebra la fiesta del Santo Patrón –Día de Aragón-. Los aragoneses residentes aquí, hemos podido participar de esta conmemoración -la Patriótica por excelencia-, de esa querida Tierra que nos vio nacer, inmersos en los lugares y actos que han tenido lugar en las 3 capitales, y lo hemos hecho a través de “Aragón TV” o de Internet, hoy día medios a nuestro alcance que nos lo brinda todo puntalmente en primera plana. Numeros actos culturales, populares, folklóricos, de ocio y, ¡cómo no! Políticos, han ilustrado nuestro viaje a través de antena, causando en nosotros, aragoneses y aragonesas,la grata sensación de sentir los indelebles vínculos con nuestra MadrePatria, desde esta ciudad de Vinaròs en la que estamos felizmente afincados y donde también hemos dedicado un tiempo para visitar la” Feria del Libro “ que también tiene su Día el 23 de todos los Abriles…¡por cierto! Esta vez compré uno para regalar, titulado “cómo gobernar una ciudad sin ley y no morir en el intento” , Pero al final resultó -y por algo sería- que se me había olvidado la dirección a la que lo había de enviar y, a pesar de intentarlo no lo he podido, ni creo que nunca la consiga recordar…; Pero no hay mal que por bien no venga porque me lo cambiaron por uno, que ese me lo quedo para mí, cuyo título me encaja ahora perfectame:”La suerte de escaparse a tiempo”.

…Una breve reseña del Santo Patrón:

San Jorge

Aquel soldado nacido en Capadocia, protagonista de leyendas como la de la lucha contra el Dragón al que le dio muerte…o la del jinete vestido de soldado Cruzado que ayudó en 1096 a Pedro 1º a conquistar Huesca en la batalla del Alcoraz.

Lo más fiable de antiguo (documento de 1243), dice de su presencia en zona Oscense y que existía Iglesia bajo su advocación situada en el “Cerro de S. Jorge” en las afueras de Huesca… en la preciosa loma rodeada de pinos, lugar muy apreciado por los oscenses. (véase foto actual).

Tractaments

És una obvietat que la classe política està vivint els moments més grollers de la història democràtica. Les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques –CIS, sistemàticament, ho vénen apuntant. Ja sabem, però, que al nostre Cap de govern cap idea el distrau mentre centra la seua atenció a les tasques de govern.

Seguim immersos en el relat de la recuperació. Ben encarrilada, si continuen manant. Cert que els seus narradors sovint semblen delirar, especialment quan descriuen els efectes miraculosos del tractament amb cirurgia neoliberal. Un tractament intensiu amb efecte aparador: créixer l’ocupació i, alhora, minvar els drets laborals; pujar les pensions per a perdre poder adquisitiu; millorar l’educació amb menys professors, amb menys beques i amb més alumnes per classe, o augmentar la qualitat de la sanitat amb copagaments, menys personal sanitari i amb tancament de serveis al medi rural.

En 1461 se hizo oficial el p atronazgo de San Jorge.

La historia de este Personaje y Santo Universal es muy extensa e interesante…Merece la pena conocerla.

Visita a València de l'IES José Vilaplana

En els moments de deliri, els autors del relat es mostren ben indignats amb tots nosaltres per no ser gent agraïda. No s’expliquen per què no es reconeixen els seus mèrits pels molts beneficis que han aportat o aporten. Qualsevol dubte o crítica l’interpreten com un atac o una amenaça. Cavalquen amb l’ego tan desbocat que la felicitat per haver-se conegut a si mateixos únicament els permet veure les qualitats que ells mateix s’apunten a la seua fulla de serveis.

El mes de març els alumnes de 3r d'ESO de l'IES José Vilaplana van viatjar a València en una sortida organitzada pel departament de Valencià.

A primera hora del matí van assistir a la representació de l'obra teatral El nou Tirant al teatre Micalet, produïda per la Companyia de teatre Crit. Obra dirigida per Anna Marí (a partir d'una idea de Pep Sanchis) i del text adaptat del clàssic de mà de Pasqual Alapont. Carmesina (Victòria Mínguez) i Tirant (Ramon Rodenas) van donar vida a un nou espectacle que reprodueix el millor de l'antic i que incorpora noves i divertides escenes, cançons en directe, amors i batalles per tornar a contar el Tirant de sempre per reviure la millor novel·la del segle l'or, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Tot seguit, van fer una ruta literària pel centre històric de València relacionant espais emblemàtics amb autors literaris rellevants de la nostra literatura medieval, aprofitant que els estudien en el seu temari de curs de l'assignatura de Valencià. A l'explicació dels llocs que es visiten, s'hi barregen explicacions d'autors i de les seues obres i de la lectura de textos dels autors. A la llotja de Mercaders, Francesc d'Eiximenis i Anselm Turmeda; al carrer Cordellats, Jaume Roig i Isabel de Villena; a la plaça Sant Nicolau, Els Borja i Miracles de Sant Vicent Ferrer; a la Seu, Ausiàs Marc. La sortida va resultar d'allò més profitosa ja que vam gaudir d'una genial interpretació teatral i vam descobrir racons i fragments d'història de la ciutat de València que molts desconeixíem.

Ens preguntem per què gent liberal i amb talent no acaba d’entendre que, quan el valor dels serveis públics es desvirtua, s’està negant l’autoritat de l’Estat per a representar, d’una banda, els sectors socials més febles i, d’una altra, per a posar vedat als excessos d’aquells que afavoreixen la desigualtat amb la finalitat d’obtenir el propi benefici. O, que la indignació ciutadana també té a veure amb els privilegis de les elits polítiques i financeres. Val a dir que indignació també significa pèrdua de confiança. I, parlar de confiança és referir-se a un dels capitals ètics més difícils d’assolir o, quan es perd, de recuperar. Potser, els vindria bé alguna practica que oxigenés els seus cervells amb alguna petita dosi d’autocrítica. Segurament no ignoren que l’ètica pública aflora quan harmonitzen, d’una banda, la gestió dels cabals públics i les aspiracions de la ciutadania i, d’una altra, el valor de la justícia com a bé superior que vertebra la convivència. Potser, l’oxigen més necessari. Ignoro si trigarem molt de temps a gaudir d’un vertader tractament socialdemòcrata per a redreçar les malalties del teixit social. No estaria de més que es recuperés de forma creïble el relat de promoure el creixement econòmic de manera solidària i el de lluitar contra els paradisos fiscals. Seria tota una alegria que aquells que ens volen representar s’afanyaren en aprofundir en els valors que foren l’origen del que entenem per món civilitzat: la lluita contra els privilegis i la desigualtat.

Joaquim Arnau i Vallina

IES José Vilaplana

Recordando la Semana Santa de Vinaròs I

Entrevista a fondo con: Francisco

Gombau Blanchadell

Salvador Quinzá

El entrevistar a Paco Gombau, artista, polifacético y amigo es cosa fácil. Tan fácil ha sido que no se ha realizado una entrevista tal cual, sino una “charla entre amigos” y que al final hemos podido realizar. Me he quedado sorprendido de su saber y de sus datos históricos de nuestra Semana Santa de Vinaròs, y lo que más me ha gustado de él, al cual no hace falta presentar ya que todos los de Semana Santa lo conocemos, es como la vive. Recordamos sus miniaturas las cuales se exponen cada año, me enseña un encargo del paso del “Ecce Homo” que cuando esté finalizado ya nos lo mostrará, pero por lo visto será impresionante. Como gran artista que es, Paco se atreve con todo. Realmente hemos pasado los dos un grato muy agradable, y espero a la vez, que sea del gusto de nuestros amables lectores. Paco, ¿Cuándo comienzan tus sentimientos por la Semana Santa de Vinaròs?

Estos sentimientos me vienen de siempre. Yo nací en L´Amera (Plaza San Antonio) en el nº 21, donde estaba “la Barceloneta”. Cada Semana Santa, recuerdo como los pasos pasaban muy cerca del balcón de mi familia, y casi con las manos los podía tocar desde el primer piso. Recuerdo que colocábamos en el balcón un mantel, y un farol eléctrico a cada lado. Entonces, como verás la comencé a sentir y vivir de niño, y de niño ya comencé a cantar a los pasos mis primeras “saetas”. No era yo solo el único que cantaba saetas. Por ejemplo, había “andaluces” que también las cantaban. Estos andaluces venían ocasionalmente cada año a la pesquera de “la llum”, por lo tanto, vivían unos cuantos meses en nuestro pueblo.

¿Esto quiere decir, que el recorrido de la procesión era diferente al normal de las procesiones, y también que en aquellos tiempos ya se cantaban saetas en Vinaròs?

Referente a lo primero, el recorrido era diferente del que se hacía por ejemplo el día del “Corpus” con las calles clásicas que todos conocemos. El recorrido de entonces era: Plaza Parroquial, Plaza Jovellar, C/. Socorro, Plaza San Antonio por dentro, pasando por la acera donde vivíamos, luego por delante del juzgado, por delante del bar……, luego ya cogían la Travesía Safont, C/. Mayor y finalizaban en la Plaza Parroquial. Referente a lo que me dices si anteriormente a mi ya se cantaban saetas en Vinaròs, ya las cantaba mi tío Manolo Gombau Chaler en la C/. Mayor. Las volvieron a cantar una vez finalizada la “Guerra Civil”. Esto quiere decir, que antiguamente en Vinaròs ya se cantaban saetas. Que no nos venga esto de nuevo.

Por lo que veo, tú ya vienes de familia de cantadores.

Pues sí, esto ya me viene de familia. Mi padre Agustín Gombau Chaler “Lo Cañero”, era un buen cantador de flamenco, y su hermano “lo tío Pepet” dicen que era el mejor de todos y el que mejor cantaba las saetas. Quien diga y afirme que las saetas nunca han sido tradición en Vinaròs, está muy equivocado. Que tiren de la historia de nuestra Semana Santa y se enterarán. No nos podemos quedar solo en la etapa moderna de nuestra Semana Santa.

Por lo tanto, si ya tu padre era ya un buen cantador de flamenco, ¿se puede afirmar que en Vinaròs gustaba esta clase de cantes?

En Vinaròs en aquellos tiempos había mucha

afición al flamenco. Concretamente en la C/. Mayor, donde estaba la tienda de “Ángel Giner”, junto a ella estaba la “Taberna de Sardina” donde se cantaba flamenco. Siempre guardaban una silla y mesa para “los artistas”. Recuerdo que me estoy refiriendo a los tiempos de post-guerra civil.

Hay quien opina que no se deben cantar saetas en el recorrido de las procesiones, ya que según ellos atrasan las mismas. ¿Cuál es tu opinión?

Sé que es muy difícil, pero tendríamos que entender un poquito de lo que representas las saetas en las procesiones de Semana Santa. La saeta es un cante popular que viene del cante “jondo”, que se canta con mucho dolor, sentimiento, devoción, por haber realizado alguna promesa. Los que cantamos saetas desgarramos nuestras voces y las quebramos hacia la imagen que tenemos delante. Para mi es una forma de rezarle. No creo que haga mal a nadie ni que ofenda. Vinaròs no será un pueblo muy “saetero”, pero nuestra afición a este cante, como he dicho antes, ya viene da hace muchos años. Yo las inicio a cantar cuando veo el paso que viene, y si acaso en el final paran unos instantes el paso. No creo que interrumpan tanto la procesión.

Me cuentan que este año has cantado saetas. ¿Cómo te ha ido?

Pues estoy muy contento por la gente, a ellos les gustó y con esto ya me conformo. Canté en la C/. Socorro y el el inicio de la C/. Arcipreste Bono un total de siete saetas.

Por favor Paco, dime la letra de alguna saeta.

Hay quien pensará que las letras de las saetas

son improvisadas y que cantamos lo que nos sale en aquel momento, cosa que no es correcta. Las saetas están escritas, hay muchos libros con letras de las mismas. También cada uno que las cantamos nos hacemos nuestras propias letras. Aquí te menciono una que le dediqué al paso del “Ecce Homo”.

Pilatos, por no perder, el destino que tenía, firmó sentencia cruel, contra el Divino Mesías, lavando sus manos después, porque manchadas las tenía.

Como verás Salvador, aquí no hay nada improvisado.

Supongo que habrás cantado saetas por diferentes sitios.

Si por muchos, y prácticamente no me acuerdo de todos. Aparte de cantar en mi pueblo, en Vinaròs, he cantado también en: Almería, Málaga, Vélez Málaga, etc.. Por cierto, una de las veces que canté en Almería me concedieron la insignia de oro por la saeta que canté. La guardo con mucho cariño y es un grato recuerdo.

Tú eres conocedor aparte de nuestra Semana Santa, de otras. ¿De cuales?

Pues he estado en muchas, ya que este tema como sabe la gente que me conoce, es de los que más prefiero. Conozco las de ciudades y pueblos de Andalucía como: Sevilla, Cartagena, Almería, Málaga, Vélez Málaga, pueblo en que he residido durante bastantes años, y un pueblo grande con 80.000 habitantes. Estos que te menciono y que yo he podido comprobar personalmente, tienen

sus Semana Santa como una tradición a lo largo de muchos años y siglos. Sus cofradías organizan actos durante todo el año y recaudan dinero de “hasta de las piedras”. Por ponerte un ejemplo, aparte de sus cuotas de los cofrades, de sus loterías, también en las fiestas de los pueblos y de las ciudades, montan su “feria” con su correspondiente “caseta”, y todo lo que recaudan va para la cofradía y para los actos que organizan. Tienen en general, especial dedicación a los niños.

Ha finalizado la Semana Santa de este año. ¿Qué te ha parecido?

Pues hacía tiempo que no la veía como en este año en que me he movido por la procesión, y a la vez he cantado saetas en diferentes calles. En conjunto me ha parecido bien. Recordando tiempos anteriores pienso en las bandas que venían. Por ejemplo la de la O.J.E., la de los militares del regimiento “Tetuán 14” y en tiempos mas cercanos las que venían de Benicarló. Referente a los pasos, veo que algunas cofradías los han restaurado y están preciosos, en fin, veo una Semana Santa que está bien.

Hablando de la restauración, ¿tú te ves capaz de poder restaurar imágenes y peañas de nuestra Semana Santa?

Yo no soy todo un experto en este tema, pero me he pasado muchas horas en Andalucía viendo como lo hacen, y por supuesto que algo he aprendido. Me considero preparado para realizar esta clase de restauraciones de imágenes y pasos, y siempre sería mucho más económico que enviarlas fuera. Las cofradías que tienen sus pasos restaurados, como he dicho antes, veo que todos están muy bien.

También en nuestra ciudad hay quien opina que los pasos que se llevan a hombros, se les tendrían que poner ruedas para no alargar la procesión. ¿Tú qué opinas?

Pues mira, volvamos a la historia. Ya desde 1926 en que se forma la cofradía de la “Virgen de las Angustias”, y muchísimos años atrás, los cofrades “portantes” llevaban sus pasos a hombros. Recordemos los nombres de cofradías como los “Portantes de la Virgen de los Dolores”, el “Cristo de la Familia Juan” que desconocemos su antigüedad, si acaso más de 100 años, y que su imagen del Cristo siempre se ha portado “a mano” y no en peaña. Recordemos la cofradía de los “Portantes de la Virgen del Encuentro”, la imagen del “Santo Sepulcro” que en unos años se ha llevado a hombros. El colocar ruedas e nuestros pasos fue a finales de los años 40, con aquel resurgir de la Semana Santa en tiempos de post-guerra, y auspiciados por aquel alcalde que tanto hizo por la Semana Santa de nuestra ciudad, cual fue D. Francisco Balada Castell.

¿Y qué me dices de la actualidad?

En el año 1989 sale por primera vez el paso del “Cautivo” a hombros y años más tarde el de la “Merced” portado a hombros por “costaleras”. Pasos como el de “San Pedro” y el del “Crist dels Ma-

riners” les quitan las ruedas y son llevados a hombros. Por lo tanto, acepto que los pasos llevados a hombros retrasen algo las procesiones, pero no sé hasta qué punto…¿Realmente nos fijamos en la belleza que representa un paso llevado a hombros? ¿Nos podemos meter dentro de la cabeza de un costalero o costalera y ver el sacrificio que hacen por llevar a hombros a su imagen? Creo que se debería seguir así, pero aporto como solución para que las procesiones no acaben tan tarde, que comenzaran una hora antes.

¿Crees que aporta satisfacciones a nuestros visitantes, entre otros actos, estas dos grandes procesiones de Jueves y Viernes Santo?

Nuestra Semana Santa aporta mucha gente durante toda la semana, y si no, que se lo pregunten a nuestros establecimientos. Aporta patrimonio, está declarada desde 2013, “Fiesta de Interés Turístico Autonómico”. Realmente aporta mucho, y la nuestra es una gran Semana Santa de diez días de duración.

¿Que diferencias tenemos con las Semanas Santas de Andalucía que tu tanto conoces.

En Andalucía dan mucho fervor y la categoría corresponde a cada una de las imágenes. Que no se me entienda mal. Las imágenes son para ser veneradas, y en Andalucía lo hacen durante todo el año, bien en las iglesias, museos o casas de las hermandades. Tiene las imágenes para darles culto y en las procesiones sale cada cofradía de un sitio diferente con recorrido también diferente, si bien, hay una hora y sitio donde todas se encuentras. Suelen estar muchas horas en la calle, entre 7 y 9 y según que paso y recorrido más. Procesionan durante toda la semana, y los pasos que tocan. Por poner un ejemplo, el “Cau-

tivo” solo sale el domingo y el lunes, por lo tanto se vuelcan en este paso. Por supuesto en Vinaròs esto no se tiene que hacer. Nuestras procesiones son las de Vinaròs y así debemos de seguir.

¿Cómo crees que se podría mejorar la Semana Santa de Vinaròs?

Pues te voy a poner un ejemplo. En muchas partes y también en Andalucía, concretamente el pasado año que estuve en Vélez Málaga, un domingo anterior al Domingo de Ramos, presenciamos una procesión realizada exclusivamente por los niños de cada cofradía, los cuales van con su correspondiente vesta, y en los costaleros veíamos como se iban turnando para participar el mayor número de niños. Salen de todas las cofradías y portan a hombros sus pasos de miniatura y con muy poco peso. Realizan un recorrido determinado y cuando finalizan, la “Junta de Cofradías” les da un pergamino de recuerdo a cada cofradía que ha participado, así están todos contentos. No te puedes imaginar la fiesta que esto supone para los niños. Los padres lo rematan con una comida o merienda de todas las hermandades y se pasan un día magnífico. Me emocionó ver a algunas abuelas de los niños cantándoles saetas a los pequeños pasos. En Vinaròs añadir este acto sería muy interesante. Si no nos volcamos con los niños, nuestra Semana Santa irá cada año a menos. La construcción de estas peañas en miniatura es fácil y económica, por lo tanto, creo que se podría realizar. Pues por mi parte Paco, solo me resta agradecerte este rato tan bueno que hemos pasado “entre amigos” y comentando este tema que nos encanta cual es la Semana Santa, y por supuesto que estaríamos hablando del mismo horas y horas. Amigo, te deseo todo lo mejor.

Foto: Mariano Castejón

EDUSI, Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat

de l’àrea urbana de Benicarló-Vinaròs

OBJECTIU TEMÀTIC 9: COHESIÓ SOCIAL

Un dels objectius temàtics que inclou l’EDUSI és aconseguir una cohesió social. Per a dur-la a terme s’han definit quatre línies d’actuació:

1. Millora de les infraestructures i equipaments per a promoure la inclusió social de les persones amb especials dificultats.

Els objectius a desenvolupar són:

• Crear noves dotacions públiques destinades a persones majors o amb discapacitat.

• Recuperar i crear espais públics i la posada en marxa de centres cívics.

• Construir infraestructures socials que contribuïsquen al desenvolupament urbà.

Al mateix temps es donarà resposta a les necessitats socials diagnosticades:

• Dotacions publiques destinades a persones majors i amb discapacitat i que generen noves oportunitats de treball per a les persones més vulnerables a través del foment de l’economia social.

- A major nombre de ciutadans i ciutadanes vulnerables o amb perill d’exclusió social.

- Dotació de serveis i activitats socioculturals i d’inclusió social.

- Col·lectius desfavorits.

- Conciliació familiar.

- Plans d’accessibilitat.

• Nous espais públics i centres cívics on desenvolupar:

- Accions de foment de la convivència.

- Accions de prevenció de l’abandonament escolar primerenc.

- Actuacions de promoció de les TIC.

- Accions d’informació sobre relacions socials.

• Noves infraestructures socials que contribuïxen al desenvolupament urbà mitjançant iniciatives econòmiques i socials capaces de generar ocupació sostenible i de qualitat.

• Recuperació, a condicionament i rehabilitació d’espais públics.

A més a més es tindria en compte:

• Adquisició de vivendes socials.

• Pla d’acció social de recolzament a la inserció econòmica de grups i individus.

• Diagnòstic socioeconòmic: es tindran en compte les característiques de les vivendes i el perfil socioeconòmic de les famílies beneficiaries.

2. Revitalització de les zones urbanes amb especials necessitats des de la intervenció en l’espai públic.

L’objectiu és millorar els espais públics per a estimular noves inversions privades i al mateix temps, generar noves oportunitats d’ocupació i inversions coherents.

També caldrà detectar els barris més vulnerables i reclamar mesures que s’adapten a l’entorn de l’espai públic i els edificis públics. Una vegada detectats estos barris, s’hi crearan espais:

• Que faciliten la trobada, las barreja i la convivència.

• Que siguen intergeneracionals.

• Que generen el intercanvi de coneixements i oportunitats.

• Que retinguin i atreguin població.

3. Accions FSE d’inclusió social

Es pretén donar resposta a les necessitats socials a través de:

• Prestar nous serveis per a les persones majors.

• La prevenció de l’abandonament escolar primerenc i la millora del nivell educatiu.

• Proporcionar recursos a les persones amb discapacitat i a les dones víctimes per violència.

• Promoure la igualtat d’oportunitats en quant a l’ocupació estable i de qualitat.

• La promoció de la convivència i prevenció dels conflictes de gènere.

4. Generació d’activitats econòmiques sostenibles i de gran valor.

Els objectius seran augmentar l’activitat econòmica i la creació d’empreses i d’una marca territorial basada en la qualitat de vida, i generar noves oportunitats i activitats laborals com a element imprescindible per a la millora de la cohesió social del territori:

• Identificar les oportunitats que generen activitat econòmica i ocupació en el conjunt de l’àrea urbana amb especial atenció a la generació d’oportunitats per als col·lectius més desfavorits.

• Fomentar la cooperació entre agents econòmics i socials i d’operacions d’orientació, i recolzar als emprenedors.

• Operacions de formació i capacitació dirigides a aprofitar els nínxols d’ocupació i auto-ocupació.

PLÀ ESTRATÈGIC DE CIUTAT

GEMMA REDÓ FERRER

Membre del Grup Motor del Pla Estratègic de Ciutat Tècnica d’Inspecció de Centres en la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

1. Què creu que aportarà el Pla Estratègic de Ciutat a Vinaròs?

Crec que el Pla Estratègic aportarà un augment de la participació ciutadana, ja que ara tenim l’opció de tindre veu com a ciutadans del poble. He vist participar gent amb diferents inquietuds i de diferents edats, tot i que falta la participació dels joves. El seure junts i que l’aportació idees des de diferents vessants, pot projectar un pla molt coherent i interrelacionat que deixe de banda els interessos polítics.

El pla Estratègic pot acabar sent una idea de poble, més que un conjunt d'estratègies desconnectades. Una idea de poble que haurem construït els propis vinarossencs.

2. Quin creu que és el paper de la ciutadania en la definició del Vinaròs del futur?

Crec que és fonamental que iniciatives com aquestes han de propiciar-se més a sovint per part de les institucions. No només es tracta de votar cada 4 anys per a elegir un equip de govern que ens represente. De vegades, la mateixa inèrcia del desenvolupament de les seues funcions i del seu treball fa que s’allunyen de les primeres intencions que tenien alhora de governar. El paper de la ciutadania es recordar-los-ho.

3. Quin és el paper dels serveis socials en el futur de Vinaròs?

El paper dels serveis socials hauria de ser desaparéixer. És a dir, treballar perquè la població no necessite d’aquests serveis.

Aquests tenen un paper fonamental per a garantir l’atenció no només a un sector de la població que està en risc d’exclusió (xiquets, i actualment gent gran) o que té unes problemàtiques definides, sinó que sobretot han de ser els garants de l’estat de benestar. Tot el poble ha de tenir la garantia que l’administració està per a ajudar-los quan ho necessiten, per a previndre aquestes necessitats, per a treballar en atenció primerenca i preventiva de quins sectors poden tenir problemes i desenvolupar una sèrie de mesures que eviten que la gent patisca. Els serveis socials estan per a això, per a finalitzar aquest procés d’ajuda i encarrilar un determinat sector de la població.

També cal canalitzar l’energia de tothom. Som un poble solidar i cal que els equips de serveis socials gestionen aquesta energia, que donen sortida a aquest sentiment i a les propostes de diferents persones o associacions per a aplicar polítiques.

4. Creu que hi ha d’haver una major coordinació entre les administracions per a fer front als reptes socials del futur?

Clar que sí. Si no, seria impossible arribar al mateix objectiu. Crec que l’administració i totes les entitats del poble han de coordinar-se, o hi hauria duplicació de funcions.

Tot i la coordinació, en aquest moment ja hi ha duplicació de serveis, imagineu-vos si no la hi hagués.

5. Quins creus que poden ser les problemes socials del futur a Vinaròs?

Els problemes socials seran, per una banda, l’envelliment de la població i per l’altre, el retindre a la gent jove donant-los alternatives d’oci, de feina o de vivenda. És un sector molt important per a seguir fent poble i fins i tot país. Un altre problema es donar cabuda a les persones nouvingudes, ja que tenen dificultats a l’hora d’integrar-se.

També crec que el futur passa per gestionar un poble que siga més que simples iniciatives que es fan individualment amb uns objectius molt focalitzats, que existisca una idea de poble: què volem que siga aquest poble, què necessitem que passe en els àmbits de la cultura, de l’urbanisme, etc.

Els problemes socials seran, per una banda, l’envelliment de la població i per l’altre, el retindre a la gent jove donant-los alternatives d’oci, de feina o de vivenda. És un sector molt important per a seguir fent poble i fins i tot país.

Més informació: www.participa.vinaros.es

Cofradía del

Cristo de la Paz

La cofradía me ha facilitado las siguientes fotografías de algunos de los actos realizados a lo largo de este año, tanto de la cofradía como tal, como de su “Banda de Bombos y Tambores” así como del siguiente comunicado.

Comunicado

Sábado 5 Mayo a las 12,00 horas entrega de detalles en el mercado donde está la exposición, a los participantes en el concurso dibujos de Semana Santa 2018

Fotografías ganadoras del II concurso de Semana Santa de Vinaròs

Presentació del llibre “A Frec del seu nom per Josep Guia

Associació cultural Jaume I

El passat dia 27 del present mes va tenir lloc a la Biblioteca Municipal la presentació del llibre de Josep Guia i Marin i Maria Conca , A Frec del seu nom, llibre que parla de la vida i fets de Xavier Romeu, l’acte fou organitzat per l’Associació cultural Jaume I. El profesor Guia, doctor en Matemàtiques i Filologia és autor de nombroses publicacions que abasten el camp de les ciències exactes, la investigació filològica i la qüestió nacional la qual cosa evidencia que la frontera establerta entre les diferents matèries científiques és una falsa divisió Maria Conca, autora també del llibre, va excusar la seva absència per raons personals.

Josep Guia va saber deixar constància, tan en el llibre com en la presentació, de la vida, dels fets i de la lluita d’aquest intel·lectual compromès, de la generació dels 70 que va viure un temps molt convuls on calia prendre partit i ell

gica, i la seva aportació al mon del teatre, a la lingüística, al periodisme i a la narrativa. Tots aquests atributs convertiren a Xavier Romeu en un home lliure, amorós, sensible, discret, simpàtic i treballador.

La presentació del llibre fou en sí tot un èxit, així com cal destacar també la presentació que va fer Nuria Gil i que va donar pas a un fort debat, on el ponent va expressar la seva visió sobre la qüestió nacional catalana i va manifestar que el procés que s’ha dut a Catalunya mai serà complet si no engloba a tots els Països Catalans de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

1er Premio : sentimiento de Jose Luis Aparicio

2º Premio : Todo se ha cumplido de José Mª Bautista

Accésit : Semana Santa Vinaròs-2 de José Mª Rubio

Sonrisas, muestra de Fotografías

Visita al Living Vax Museum

Trabajando en que como sociedad digamos#FueraEdadismo se presentó la muestra de Fotografías #SonRisas que realizada con la participación del #ClubdelaVida de #Vinaròs y el fotógrafo Cristian Gomez Angles en Vinalab Vinaròs.

Els alumnes de sisé del CEIP Assumpció reviuen en anglés grans figures de la humanitat amb el Living Vax Museum. Els alumnes es converteixen per un dia en personatges que van deixar una gran herència i conten als seus pares la seua vida, en anglés.

Societat Musical La Alianza

La muestra se podrá continuar visitando y disfrutando en la #BibliotecadeVinaròs durante el mes de Mayo de este año.

Diumenge 6 de maig de 2018 a les 12.00 hores

Auditori Municipal

Aiguals d’Izco”

Concert en honor al soci

Programa

Highlizhts from Hook

John Williams

Coriolanus (Suite del ballet)

Frigyes Hidas

Othello

Alfred Reed

I Prelude (Venice)

II Audabe (Cyprus)

III Othelo and Desdemona

IV Entrance of the Court

V The Death of Desdemona; Epilogue

Dtor.: José Ramón Renovell Renovell

Patricia Velazquez

Emili Fonollosa

“Venceslao

La Muixeranga de Vinaròs Clausura la XVIIª Fira del Llibre de Vinaròs

Muixeranga de Vinaròs

La Muixeranga de Vinaròs va participar aquesta XVIIª edició de la Fira del Llibre d’aquest passat dissabte 21 d’Abril que va comptar amb actuacions de nombroses entitats de la Ciutat per a engalanar la màgia d’una fira on roses i llibres son els protagonistes i el passeig es converteix en la Rambla del Maestrat.

Sota la música de la dolçaina i el Tabal va començar l’actuació de la Muixeranga a l’Espai dedicat a Oscar Wild. Una vegada allí vam dibuixar sobre l’espai de la fira les diverses figures que per primera vegada en 4 anys de participació van tocar el cel amb fins a 5 figures de 4 altures amb

menys de 2 mesos d’haver iniciat la temporada muixeranguera.

Una de les figures que vam realitzar tenia un regust especial ja que era el Primer “Pinet Doble” de 4 altures que vam aconseguir desmuntar amb únicament pinya pròpia de la colla, i a més en aquestes alçades de la temporada, tant prompte. L’any passat ja l’havíem fet diverses vegades però encara no l’havíem portat a plaça sols a pesar de la diversitat de figures de 4 que ja tenim al repertori i que també vam desplegar aquest passat dissabte. Aquestes son, el remat de la morera, el 5 en un peu, el banc i l’aixecat, tots de 4, així com una campana i una marieta culminada amb 3 xi-

quetes diferents.

Per a finalitzar l’acte, vam fer la sènia, figura que es composa pel pilar de 3 central amb pinets de 2 on fem pujar i participar a xiquets i grans de la figura fent-los girar al voltant del pilar central, demostrant una vegada més que la Muixeranga de Vinaròs està en plena forma i preparada per a les celebracions del 5é aniversari de la colla.

La Muixeranga de Vinaròs també va participar a un gran nivell aquest mateix dissabte a la vila de Les alqueries, a l’interior de Castelló, on vam actuar acompanyats de la colla de Dolçaina i tabal, “La Llavor d’Almenara”.

VII Lliga Autonòmica

Promeses de natació

de

Luces y sombras en Vinaròs

El passat diumenge dia 29 de maig es va celebrar en la piscina de Vinaròs, la 7a lliga Autonòmica de promeses amb una participació de 10 Clubs de la província.

Les proves que es van disputar són les més dures de la lliga i les que els nadadors afronten en més respecte, sent 1500 lliures masculí, 800

Club Irwonmans de Vinaròs

Así se podría definir lo vivido este sábado en Vinaròs con las dos categorías en juego de Fútbol Flag. Dos caras diferentes mostraron los jugadores de la categoría Open y Sub 17 en sus dos encuentros, perdiendo el primer encuentro y ganando el segundo.

Ironmans

Valencia Firebats Categoría S-17

24

39

Los Sub 17 de Vinaròs no tuvieron el día contra unos firebats que vencieron la semana anterior. Empezó atacando Ironmans, abriendo el marcador 6-0 e interceptando en el primer ataque de Firebats quedando a 1º y goal, pero de tener el mejor inicio de partido esperado, se pasó a no poder completar ese drive y dejar que unos Firebats más precisos en el ataque remontasen el encuentro. Se vivió un buen duelo entre ambos equipos que se tienen bien estudiados.

Ironmans

Alicante Sharks Categoría S-17

lliures femení i 200 estils per a la categoria Aleví.

L'equip va estar format per: Andreu Jovani, Santi Matamoros, Iker Mas, Alex Pujol, Joan Chavarria, Daniela Muñoz, Mar Garcia, Ona Leciñera, Lluna Bordes, Ivonne Martínez, Natàlia Burriel i Ainhoa Canalda.

Les marques van ser prou bones, ja que van aconseguir varies mínimes, cal nomenar a Daniela Muñoz que va fer mínima nacional en 200 estils 2'41''93, Andreu Jovani es va quedar a tan sols 1 segon de fer mínima nacional, però en 1500 lliures va fer la mínima autonòmica amb 18'47'31 igual que Santi Matamoros que va fer 19'35'58 i Joan Chabarria en 20'03''38 en 800 lliures les xiques Natàlia Burriel en 10'49''63 i Ainhoa Canalda en 10'46''88 també van aconseguir fer mínima autonòmica.

L'equip Benjamí va està format per: Sara Forner, Agnes López, Arancha Canalda, Ariana Mara, Gema Fibla, Sara Garcia, Hèctor Verdera, Hugó Ramos, Izan Mas, Vizcarro Carmona, Dylan Martin, Franc Jaime, David Constantin, i Ivan Roda.

Els resultats van estar en general prou bé, cal felicitar als benjamins per haver afrontat el repte de nadar la prova de 400 lliures.

48

12

Después del duro encuentro contra Firebats, tocaba el turno a Alicante Sharks, equipo formado por varias categorías que no tuvo opciones frente a unos Vinarocenses que se quitaron la espina del encuentro anterior realizando un gran encuentro.

Ironmans

Spa Alicante Categoría Open

0

25

El equipo Open sufrió un gran rectificativo frente a unos SPA que habían vencido en el partido de ida 12-6. Los de Vinaròs pagaron cara la falta de ritmo en los entrenamientos y no supieron entrar en el encuentro consiguiendo un resultado muy negativo que les complica las opciones de clasificación para la fase final.

Ironmans

Linces Elche Categoría Open

44

30

Encuentro de la jornada donde los de Vinaròs se enchufaron desde el primer segundo. Después de una dura derrota en Albacete frente a Linces con inferioridad numérica, esta vez no dejaron pasar la oportunidad y realizando el mejor encuentro de la temporada, supieron controlar a Linces y con un muy buen ataque liderado por Alejandro Meseguer, se impusieron en el marcador. Buen resultado para mejorar el encuentro anterior y no perder la esperanza en la clasificación al ser Linces un rival directo.

Ahora toca descansar 1 semana el equipo Open y los Sub17 arrancar la liga de Catalunya la próxima semana. Con este nuevo inicio, el club Ironmans Vinaròs estará en 4 competiciones simultáneamente, esperemos que en todas ellas se llegue a la fase final.

Club Natació Vinaròs

Els alumnes de 5è del CEIP Ntra. Sra. de l'Assumpció de la nostra ciutat van anar aquest dilluns 30 d’abril a Benicàssim, per passar un dia, acompanyants dels seus professors amb pràctques de vela i kaiak a les instal·lacions de l’escola de Vela. de la marítima població de la Plana.

Fútbol Segunda Regional Grupo 1º

Emili Fonollosa

Els alumnes de 5è del CEIP Ntra. Sra. de l'Assumpció practiquen a l'Escola de Vela de Benicàssim

El Valltorta Trail

torna a triomfar a Tírig, amb la vinarossenca Rosa Gilabert com a primera veterana

Dos ors i dues plates en l'Autonòmic FEDDI de natació

Jordi

Ribera or en 50 metres braça

Sergi Castell

or en 100 metres braça

Redacció

La cursa de muntanya Valltorta Trail que enguany celebrava la seua tercera edició ha sigut tot un èxit. Així, prop de 150 participants van recórrer el terme municipal i van passar per alguns dels punts més importants per a l'art rupestre llevantí com la Cova dels Cavalls.

Un recorregut que, segons ha assenyalat l'alcalde, Juanjo Carreres, no va deixar indiferent a ningú, ja que tots els participants van destacar la bellesa del paisatge recorregut. Participants procedents principalment de la Comunitat Valenciana però també d'altres punts de la geografia nacional com Catalunya.

En la distància de 20 km. la veterana vinarossenc del Club Atletisme Baix Maestrat, Rosa Gilabert es va emportar el triomf de la seva categoria i una 4a de general femenina absoluta.

D'altra banda, ressaltar la gran implicació dels veïns del municipi en al celebració de la prova, ja que una quarentena de persones va treballar com a voluntària en els diferents punts de avituallament.

Redacció

Bona actuació de Sergi Castell i Jordi Ribera del Club Natació Castalia en el Campionat Autonòmic FEDICV de natació adaptada celebrat aquest cap de setmana a Torrevieja. Sergi va aconseguir or en 100 braça i dues plates en 100 i 200 lliures, només superat per Luis Parets, sens dubte el millor nedador S14 d'Espanya. Jordi per la seva part també va aconseguir un merescut i indiscutible or en 50 braça que premien el seu esforç i progressió en aquesta modalitat.

La Penya Barça el seu 39 aniversari

39 é aniversari de la Penya Barça Vinaròs

Els actes van començar en la visita a la seu de la Penya, al carrer Andorra, per les autoritats, Dames de l'entitat, directius i l’exjugador blaugrana Ramon María Calderé. Després es van traslladar a l’ermita, on va seguir una visita, xerradacol·loqui i sorteig i entrega de regals als nostres socis. La celebració va concloure en el dinar de germanor de molts socis i simpatitzants.

Imatges de la cripta - refugi de l'Arxiprestal

Dues visites guiades has obert als ciutadans de Vinaròs la possibilitat de visitar la cripta-refugi de l'Arxiprestal de l'Assumpció, i el búnker antiaeri del port, ara quan es commemoren els 80 anys de l'entrada per Vinaròs de les tropes franquistes, i que tornaran a repetir-se el pròxim 5 de maig, donat el interés per part dels ciutadans.

Al subsòl de l'Arxiprestal -convertit durant la guerra a refugi antiaeri per a la població civil per resguardar-se dels bombardejos de la Legió Condor-, aprofitant l'espai que es va construir originalment segles abans com cripta de l'església.

Dialegs prematrimonials

Els passats dies del 23 al 27 d’aquest mes d’Abril, vam celebrar el darrer curset prematrimonial d’aquest curs, onze parelles van participar en les cinc sessions que es van impartir per ajudar-los reflexionar sobre la vida de parella, acompanyats per uns monitors

Fernando i Laia ,Victor i Laura, Roberto i Maite, Jan i Meritxell, Javier i Paula, Francisco Jose i Melani, Juan i Olena, Jordi i Eva, Cèsar i Isabel , Andreu i Aida , Joaquin i Eva; van dialogar sobre diferent aspectes de la vida matrimonial i el darrer dia el Mossèn els va parlar del matrimoni com a sagrament i la celebració.

Van quedar contents per que els va ajudar a preparar millor el seu pròxim matrimoni. Amb unes pastes i una copeta de cava vam tancar este darrer curset.

La enhorabona als “novios “.

Juan M.Boix i Joaquin "Perles" servint en la "mili" a la estació de Radio de Madrid

Los profesionales de SAVIA hablan: Nutrición y Tercera Edad

El proceso de envejecimiento conlleva a una serie de cambios corporales, fisiológicos y funcionales que modifican las necesidades nutricionales de las personas e influyen en la capacidad de obtener los nutrientes necesarios.

Algunos cambios fisiológicos que pueden ser causantes de una malnutrición son:

 Cambios en la composición corporal

 Cambios en la masticación

 Cambios en el gusto

 Cambios en el sistema cardiovascular Además, afectan otros factores no físicos que pueden provocar la pérdida del apetito o el interés por la comida:

 Menos actividad física

 Perdida de la rutina laboral

 Utilización crónica de medicamentos

La presencia de malnutrición puede intervenir de manera significativa en la evolución de las enfermedades crónicas y agudas de nuestros residentes, el retraso de la curación de alguna herida, aparición de otras patologías o las enfermedades degenerativas propias del envejecimiento. Por ello, una valoración nutricional completa durante el ingreso de un/a residente en el Centro y un seguimiento riguroso en la estancia del/la mismo/a, son los

puntos claves para no estar en riesgo nutricional y estar fuertes y saludables.

Es muy importante adaptar al máximo el menú a las características de la persona mayor, para asegurarnos que en su alimentación no falte ningún nutriente esencial. Aportar energía suficiente (5 comidas al día), proteínas de buena calidad y fáciles de digerir (huevo, carne magra, pescado), adecuado aporte de calcio (leche, queso, yogures) y una hidratación adecuada (agua, zumos, gelatinas…) van a permitir que la persona disfrute al máximo de todo su potencial para llevar a cabo sus actividades cotidianas y de ocio.

En Savia disponemos de dietistas que se encargan de velar por la idoneidad de los menús y de realizar seguimiento a los/as residentes que presenten algún riesgo nutricional.

Disponemos de un gran abanico de menús adaptados para todo tipo de patologías, gustos y preferencias, además de la posibilidad de elegir entre dos menús basales.

Asimismo, para poder atender con mayor

precisión a los/as residentes con problemas de masticación y deglución, disponemos de “Menús Texturizados” un sistema que emulsiona los alimentos dándoles una textura que permite presentarlos con diversas formas y parecidas al alimento original, sin disminuir el valor nutricional y según testimonios de algunos/as de nuestros/as residentes, recuperando los sabores olvidados, que antes no disponían con los tradicionales triturados.

No podemos olvidar que comer es uno de los placeres de la vida, y tan importante es comer como el modo en que se cocina y se presentan los platos. Adaptar el menú a los gustos de la persona mayor, incluyendo platos tradicionales y cocinándolos con esmero es clave para conseguir una buena aceptación por parte del/a residente, lo que al final se traducirá en un mejor estado de salud.

Cocinera y residentes de Savia Requena.