Després de l'esglai estiuenc, la bandera blava torna a onejar com cal en la platja de Fora del Forat, en uns dies que són els més festius de l'any, i on tenim molta presència de turistes i visitants que també aprofiten la qualitat de les aigües de les nostres platges per a banyar-se.
A més des de l'ajuntament de la ciutat s'ha informat que s'ha tret a licitació el carril Lúdic Esportiu fins a l'Ermita, amb un pressupost de més de dos milions d'euros i que haurà d'estar acabat abans que finalitze el juny de l'any que ve, o sigue que el podríem tindre com a regal de Fira i Festes -que sempre va bé i més en aquests temps-, tot i que s'ha dividit en dues parts, d'una actuació prevista ja fa molts d'anys. A lo millor en una mica de sort, ara ja estaria acabada però com la política té estes coses, arriba a ara l'obra i realment desitgem que comence i que acabe. D'altra banda el mes d'agost avança -i de quina manera- donat que ja estem en la segona quinzena i el protagonisme pràcticament se l'emporta el 34 sexenni de Morella on ben bé valdrà una visita a la capital d'Els Ports en uns carrers brillants i lluïts per part dels seus veïns vers a la mare de Déu de Vallivana com fan cada sis anys.
També des de 7 dies entrem en setmana de vacances i tornarem per tancar el mes, on el dia 30 la corporació municipal celebrarà l'últim ple ordinari de l'estiu; totes les maniobres ja estan en marxa de cara a les eleccions municipals del maig del 2019, per lo que estarem pendents de la batalla per l'alcaldia de Vinaròs, sempre carregada d'un especial ambient com a capçalera comarcal.
L'equip:
Direcció
Pablo Castell Ferreres
Subdirecció
Julián Zaragozá Baila
Consell de redacció
Joaquim Arnau i Sebastià Fabregat
Col·laboradors
Emili Fonollosa, Salvador Quinzá, Alfredo Gómez, Joan Gost, Salvador Oliver, David Gómez, Joaquim Arnau, J. M. Palacio, Juanma Beltrán, Rafa Marcos, Lola Monreal, Alesia Martínez Consell d’Esports, Ahorradoras.com
Secció d’esports
Redacció
Fotografies @paricio, Arts, Reula, Difo’s, Alfonso, Francesc, Fotoprix, Fotogrames, Pablo Batalla, Jordi Febrer, Mariano Castejón,...
El projecte comptarà amb un pressupost total de 2,3 milions d'euros i es dividirà en dos lots per agilitzar les obres amb l'objectiu de finalitzar els treballs abans del 31 de juny de l'any vinent
Ajuntament
El govern municipal ha fet publica la licitació de les obres per a la construcció del carril lúdic esportiu fins a l'ermita. El projecte compta amb un pressupost total de 2,3 milions d'euros, dividit en dos lots, per tal d'acurtar els terminis i aconseguir que el projecte estiga enllestit abans del 31 de juny de l'any vinent.
La primera part, amb un partida de 950.000€, serà per a les obres del tram des del pont romà fins a l'encreuament Dos Vilas. El regidor d'Ordenació del Territori, Jan Valls, ha explicat que "aquestes feines inclouran la creació d'un carril bici per la carretera que transcorre pel costat del riu, així com la substitució integra del pont de Sant Gregori i la creació de dues rotondes per facilitar l'accés dels vehicles".
El segon lot, amb un pressupost d'1,2 milions d'euros, serà per a executar les feines des de l'encreuament Dos Vilas fins al pont de l'ermita. En aquest cas, s'anivellarà la carretera i es construirà una rotonda al mateix encreuament per millorar la seguretat viària, a més, de la creació d'un nou pont per
creuar el riu. Valls ha detallat, que "l'antic es mantindrà com ara perquè passe el carril lúdic esportiu, mentre que el nou, que serà més ampli, es destinarà per a la circulació dels vehicles". Divendres es va fer pública la licitació dividida amb dues parts, de forma independent, perquè les empreses puguen presentar les seves ofertes. En aquest sentit, Valls ha insistit que "una empresa només podrà concórrer a un dels dos lots que han sortit a concurs, tot amb la voluntat d'agilitzar el projecte".
Pel que fa al calendari les ofertes es podran presentar fins al proper 23 d'agost, amb l'objectiu que les obres comencen abans del 31 d'octubre, mentre que la data de finalització haurà de ser abans del 31 de juny de l'any vinent. Per la seva banda, els tècnics redactors del projecte estipulen que totes les obres estaran enllestides en sis mesos. El regidor Valls, ha assenyalat que es preveu que les feines comencen al mes setembre per complir així tots els terminis marcats per la Generalitat.
Les males condicions meteorològiques han obligat als comerciants a plegar i ajornar aquest acte un altre dia
‘Botigues al Passeig’ es cancel·la per la pluja
La “Coral Garcia Julbe” de nuestra ciudad, puede estar muy orgullosa de que por tercer sexenio, es decir en una etapa de 18 años, haya sido nuevamente este sexenio invitada a interpretar su música en Morella, en este acto anunciador de este LIV sexenio.
El acto tuvo lugar el pasado miércoles día 15 de agosto y festividad de la “Asunción de la Virgen”, o de la “Mare de dèu d´agost”. Precisamente en Morella durante el año litúrgico, esta es una de las fiestas más importantes.
El marco fue impresionante, el altar mayor de la Basílica, con un bellísimo retablo todo el presidido por la querida “Mare de Dèu de Vallibana” presente con todo su esplendor en su camerino. La sonoridad, espléndida, y más para un acto con la interpretación musical de música sacra y religiosa.
Ya nos quedamos sorprendidos cuando nos repartían un amplio y completo programa en que estaba todo lo que íbamos a ver, escuchar y vivir en la Basílica. Comenzaba el programa con sendos “curriculums” de monseñor Romà Casanoca i Casanova” obispo de Vic, e invitado en este día de fiesta. Seguían los de nuestra coral y la del director Rossend Aymí i Escolà. Detallaba una a una las piezas a interpretar, letra incluida y autores de las mismas. Aquí la coral realizó una primera parte con la interpretación de cuatro piezas, las cuales estuvieron dirigidas por Rossend Aymí y Escolà y acompañadas al órgano por Enric Melià y Fortuna.
Seguidamente monseñor Romà Casanova realizó la “Crida sexennal Sexeni LIV” con unas bellas e históricas palabras recordando el acto. Posteriormente se procedió al reparto de los distintivos sexenales a diversas personalidades y entidades encabezadas por el Sr, alcalde de la ciudad Rhamsés Ripolles Puig, y de nuevo la coral interpretó cuatro piezas más finalizando el concierto.
Cerraba el acto el arcipreste de la Basílica José Ángel Pitarch con unas palabras de agradecimiento y de despedida. Y para finalizar, la coral comenzó la interpretación de la “Salve a la Verge de Vallivana”, que todos los presentes entonaron con toda la emoción del acto, y más con la Virgen allí presente.
Para que conste el programa que nos interpretó nuestra coral, se lo detallo a continuación:
1ª PARTE
Ave María…………………………….T. L. de Victoria Stabat Mater………………………….Zoltan Kodály
Ave Verum…………………………..W.A.Mozart
Estaba al pié de la cruz………………Joaquin Madruga
2ª PARTE
Ave María……………………………Jaques Arcadelt
Magnificat……………………………Mn. Vicent Garcia Julbe
Tota Pulcra…………………………...Mn. Vicent Garcia Julbe
Al-leluia “El Mesias”………………..G.F. Haendel
Al finalizar el acto, los organizadores invitaron a la expedición vinarocense, a una “cena en frío”.
Vayan desde este comentario mis felicitaciones para nuestra coral de Vinaròs, así como para su director y organista, y…..ojala nos poda nos ver para el próximo sexenio de Morella.
Èxit de l'espectacle del 'De Simba a Kiara, el tributo del Rey León'
Redacció
A pesar que es va canviar la ubicació, de la plaça de bous al Cinema JJ, la companyia va saber adaptar-se i va donar un espectacle de ball, llum, música i color que va fascinar al públic: grans i xiquets, que van omplir les dues sessions.
El projecte comptarà amb un pressupost total de 2,3 milions d'euros i es dividirà en dos lots per agilitzar les obres amb l'objectiu de finalitzar els treballs abans del 31 de juny de l'any vinent
La festa infantil va ser el començament d’una setmana repleta d’actes que es van donar lloc al Club Nàutic Vinaròs, van gaudir més de 150 nens de la tradicional festa infantil amb concurs de pesca, jocs, pinyates i xocolatada per a tothom, amb el suport de la Regidoria de Festes. El dimecres al voltant de 300 persones van poder gaudir d'una bonica nit amb el recital d'havaneres del grup “Penjats de l’Ham” i la degustació de moscatell, amb el suport de la Regidoria de Festes i la gentilesa de Fundació Caixa Vinaròs. El divendres van fer el tradicional sopar de socis amb la presència de la Dama representant del Club a les festes de Sant Joan i Sant Pere, la Srta.
Maria Vila que va estar acompanyada de diverses dames de les festes. Per finalitzar la setmana més de 35 embarcacions del Club van sortir a navegar tots junts davant de la Platja el Fortí en l'anomenada Jornada de Veles a la Mar, que va comptar amb el suport del Consell Municipal d'Esports de l'Ajuntament de Vinaròs. Moltes gràcies a tots per participar i col.laborar en aquests actes.
Partido Popular
El Partido Popular de Vinaròs a través de su portavoz adjunto, Lluís Gandía, ha anunciado hoy que “si en el mes de mayo los vinarocenses nos otorgan su confianza vamos a recuperar el festival de teatro y circo de calle “La mar de circ” que tuvo su origen en Vinaròs en el año 2012 y que esta legislatura el tripartito ha dejado perder”. Gandía ha recordado que “La mar de circ comenzó en Vinaròs y desde el segundo año se extendió a diversas poblaciones de la provincia de Castellón como Benicarló, Peñíscola, Oropesa, Benicàssim, Almenara o Moncofa, por lo que es paradójico que en la ciudad donde surgió este proyecto ahora sea una ciudad donde no se pueda disfrutar del teatro y circo de calle”.
Los populares recuerdan que “eran más de 2.000 personas las que cada año disfrutaban de
La platja Fora’l Forat va ser tancada declarantla no apta pel bany. La contaminació per bacteris “E coli” indicava la presència de residus fecals, feia actuar la Generalitat Valenciana ordenant de forma immediata aquest tancament i feia penjar aquesta bandera roja com a senyal de prohibició total del bany. En un parell de dies tot va passar a la situació normal. Es va reobrir la platja i la bandera verda o taronja va onejar de nou a la platja mostrant una tranquil·litat que a tots ens agrada.
Els regidors dels partits de l’equip de govern i l’alcalde en funcions van sortir de forma immediata a donar comptes i tranquil·litzar a la població. No passa res!. Els regidors dels partits de l’oposició van restar callats. Sentit de responsabilitat per no espantar el turisme. Sentit d’estat diuen alguns o de responsabilitat compartida per no haver fet fes quan va ser el seu temps diem uns altres.
Nosaltres, per més que també som conscients de la importància que té el turisme i la seua repercussió en tots els àmbits que pot representar, tampoc hem volgut posar massa llenya al foc.
Però ara una vegada que la normalitat ha tornat, si que volem treure el debat una altra vegada damunt la taula. Debat, anunci, denuncia, digueu-li com vulgueu però caldria que tothom prengués consciència de la necessitat d’afrontar d’una vegada per totes els abocadors d’aigües residuals que tenim a Vinaròs i que van a parar al mar.
los espectáculos de teatro y circo de calle, unas actuaciones gratuitas, que potenciaban la cultura y reforzaban el turismo familiar que se promociona desde el Ayuntamiento. Por eso no entendemos como el tripartito ha dejado perder un proyecto de éxito y que contaba con el beneplácito de los vinarocenses y turistas”.
El portavoz adjunto ha finalizado afirmando que “hoy anunciamos que vamos a recuperar el teatro y circo de calle en verano, lo haremos porque creemos en la cultura y queremos seguir potenciando el turismo y, porque a diferencia de lo que hace el tripartito, pensamos que gobernar Vinaròs debe ser mejorar el día a día de la ciudad y no deshacer todo lo que existía antes de llegar el tripartito sin ofrecer ninguna alternativa”.
Gandía: “Una iniciativa nacida en Vinaròs y que se ha extendido a toda la provincia debe volver a sus orígenes y potenciar nuestro turismo familiar”
Aquesta vegada, segons diuen, va ser degut a la calma i a la temperatura de l’aigua els que van afectar directament a l’emissari submarí i van produir la d’aquest bacteris contaminant la platja. Cal dir que a més a més d’aquest punt de contaminació hi ha un parell de llocs més a la platja que també són un perill latent de contaminació. Un al costat mateix de la desembocadura del riu Servol i l’altre al bell mig de la platja, si, al costat mateix on oneja amb orgull una bandera blava que ens la donen any rere any i que indica per on (si plou un poc) surt merda a dojo. Tots els anys imaginem als regidors i alcalde invocant a algun sant o sortilegi que fase que no ploga en massa intensitat al poble. Qui no ha vist els grumolls de grassa que apareixen a la vora del mar després d’una bona ploguda?, i qui no ha olorat el flaire que emanen aquests punts, sobretot el que està sota la bandera blava, quan passejant pel passeig el riu de merda (parlant clar) surt d’aquest abocador i vessa a la mar el seu contingut nauseabund?.
No volem ser negatius ni portadors de cap malaurança, ni dir quelcom que no sàpiguen tots els regidors de l’Ajuntament i d’aquells que hi han volgut assabentar-se. Com tots els anys també desitgem que no ploga massa i que no tinguem més banderes roges... però, el perill no ens el traurem fins que siga abordat d’una vegada per totes i amb una solució que elimine aquests punts de perill.
El dia 13 d’agost, membres de la plataforma per l’AP7GRATUITA, JA!, han ocupat la Delegació del Govern de la Generalitat a Tortosa per manifestar el seu desacord amb l’actitud de la Generalitat per no complir els acords que es van aprovar al parlament català per la gratuïtat de l’autopista. Denuncien la mentida i l’incompliment d’anar a Madrid a demanar-ho, ans al contrari les seues converses amb el govern central sols han anat en pro d’imposar una taxa nova anomenada “vinyeta” per cobrar en totes les vies ràpides de la seua demarcació.
Per al moviment veïnal això representa un retard en aconseguir l’objectiu fixat mentre a la carretera dia rere dia van morint gent que no té unes bones condicions de circulació. No ens conformen que sols desvien forçosament els vehicles pesats, volen que siga gratuïta per tothom i no obligatòria.
No és un caprici passar la nit en la Delegació del Govern de Tortosa, perquè ara volen matar la N-340 al pas per les terres de l’Ebre. 11 rotondes i 66 km de doble línia continua amb una reducció notable de la velocitat són suficients raons per a que tothom prenga la AP-7 i pague religiosament el preu estipulat fent el negoci de les autopistes més gran.
Si ja hi ha trams en què l’AP-7 és gratuïta, també ho volen per les nostres terres.
24000 vehicles per la N-340 i entre 12 i 14.000 per l’AP7 són números massa grans per no tenir una solució immediata. Carreteres que en poques variants segueixen sent les que vàrem heretar del franquisme. No volem més morts.
Les Associacions de Veïns de la Comarca del Baix Maestrat que també formen part d’aquest moviment es solidaritzen amb la seua actitud i manifesten que segueixen tots junts amb la reivindicació:
Per una AP-7 gratuïta, ja!
Les nostres comarques van patir un col·lapse migratori els anys de les vaques grasses, però amb la crisi, el cisell de la subsistència anà posant les coses al seu lloc i un degoteig lent però constant va esborrar del cens uns milers d’enlluernats pel “Dorado” europeu. És difícil expressar rebuig pels immigrants quan la nostra gent ha patit tantes vegades en la història el dolor d’haver d’abandonar família i poble per sobreviure o millorar l’existència en indrets desconeguts. Ningú pretén negar el dret de qualsevol persona a entrar o sortir del nostre territori, però ningú ignora els inconvenients culturals, econòmics, laborals i de convivència que generen.
S’ha arribar a un punt en què els pobles europeus declinen expressar en paraules el que pensen i només ho fan a l’hora de votar. Negar que la immigració crea conflictes i no debatre la manera de resoldre’ls continua sent la font de vots que alimenta la ultradreta europea. Negar que la majoria de la societat considera un problema l’arribada massiva d’immigrants no atura el problema per molts adjectius de racisme i xenofòbia amb què s’interpel·la els qui en parlen obertament. És cert que sempre és la dreta casposa la que ho fa, però no ho és menys que la majoria de la massa esquerrana ho pensa en silenci i en parla en petit comitè.
La situació s’ha desbordat, el problema s’agreuja per a ells i per nosaltres i
només aplaudeixen aquells que poden gaudir de mà d’obra barata per multiplicar beneficis i l’entramat d’empreses familiars o de serveis, per poder continuar obrint la porta pagant salaris tercermundistes. No, no tinc cap resposta, només sé que en el millors dels casos, la integració dels immigrants comportarà un nou model de vida ingrat econòmicament per a tots plegats i d’una aculturació que pot ser irreversible per al nostre poble.
L‘immigració és una qüestió tan complexa que fins i tot els que públicament clamen per l’apertura de fronteres (polítics i “progres”) gairebé no saben què dir quan se’ls pregunta fins quina quantitat: milers, desenes de milers, milions? Si no hi ha límits hi haurà un col·lapse i si arriba aquest moment ja no serà xenofòbia o racisme dir prou? No, no és conya, la cosa és prou seriosa per reflexionar plegats. El problema no es que vinguen immigrants, sinó perquè han d’abandonar els seus pobles.
Algú no pensa que és d’hipòcrites preocupar-se pels immigrants que encara no han arribat i menystenir el que són aquí des de fa anys? Conec persones anònimes que s’ocupen dels fills d’alguns d’ells i no en fan cap escarafall, però als qui s’omplen la boca de progressisme defensant els drets dels qui encara no han arribat, els recomano menys cinisme i que posen sostre, taula i jornal als que ja són aquí.
Muchos son los casos que se dan hoy en día, como ejemplo un boton. Las negligencia médicas por error en diagnóstico cada día hay más.
Santiago LucasCada vez es más frecuente que los Juzgados y Tribunales en España, estén dictando sentencias favorables al paciente, por los errores de diagnóstico, como señalo a continuación en algunos ejemplos de Sentencias obtenidas:
Negligencia médica por error en diagnóstico: por tratar un tumor de colon no filiado
El TribunalSuperior de Justicia (TSJ) de Cataluña ha condenado al Instituto Catalán de la Salud (ICS) por dos errores, considerados de relvancia, ocurridos con ocasión del diagnóstico de un cáncer de colon que no existía. El primero fue no confirmar mediante otras pruebas alternativas la mera sospecha del radiólogo que “sugirió”, pero “no afirmó” la existencia de un cáncer de sigma en una paciente. Y el segundo fue tratar el tumor como si realmente existiera que, además, con la praxis empleada, derivó en múltiples secuelas. Entre otras, la colocación de por vida de un ano artificial. La Sala de lo Contencioso considera que la reclamante debe ser indemnizada con la cantidad de 210.400 euros, más los intereses legales desde el mes de diciembre de 2009.
El Tribunal Superior de Justicia de Asturias condenó a la entidad gestora porque los médicos deberían haber tomado una muestra interna para confirmar el diagnóstico de cáncer de ovarios en el caso de una mujer a la que finalmente se le extirpó parte de los órganos genitales internos. El diagnóstico fue erróneo porque la paciente no padecía un cáncer de ovarios, sino una tuberculosis peritoneal y ginecológica. La Sala Contencioso-administrativa del TSJ condenó al Hospital a una indemnización de 47.919 euros.
El Juzgado de los Contencioso Número 2 de Santiago ha condenado al Servizo Galego de Saúde (Sergas) a indemnizar con 20.000 euros a la hija de un vecino
Ja ho va dir Plató fa 2.500 anys “La justícia no és cap altra cosa que la conveniència del més fort”. Aquesta afirmació ens ve a dir en termes filosòfics que la mateixa justícia sempre busca la conveniència del poder i a vegades aquesta conveniència la porta a decisions i sentències injustes. Ja ens ho deia el nostre estimat Ovidi Montllor ”Justícia justa”.
Aquesta interpretació de la llei fa que ara podem veure politics tancats a la presó i d’altres set que ara per ara volen eludir una condemna que en tota Europa només la judicatura Espanyola veu factible, fet que els impulsa a anar per tota Europa aclarint les seves desventures i explicant dins d’aquest exili forçat la realitat de l’anomenat procés català . Al mateix temps veiem un Iñaki Urdangarin triar un
de Chantada (Lugo) por error de diagnóstico en un caso de cáncer con resultado de muerte en el Complexo Hospitalario Universitario de Santiago (CHUS). Así lo ha informado la Asociación El Defensor del Paciente, que ha explicado que "confundieron un mesotelioma con un cáncer de páncreas", por lo que el Sergas deberá abonar 20.000 euros a la hija de C.L.T., de 70 años de edad, de Chantada, "por un error de diagnóstico en un cáncer terminal". Según explica la asociación, los hechos sucedieron cuando le fue diagnosticado en septiembre de 2006 un cáncer de próstata, por lo que fue tratado "con bloqueo hormonal completo y radioterapia". En enero de 2007 se le realizó un TAC al paciente en el que el criterio diagnóstico cambia, según recuerda El Defensor del Paciente, y le diagnostican un cáncer de páncreas en el Complexo Hospitalario Universitario de Santiago, programando para el tratamiento de dicho cáncer diversos ciclos de quimioterapia.
Pero realmente lo que me mueve a mi personalmente es el error que han cometido con mi esposa hace días, despues de realizarle numerosas pruebas en el Hospital de Vinaros perteneciente al servicio público de la Sanidad Valenciana, le comunican que tienen un tumor canceroso, con lo que hemos estado en una insertilubre constante hasta el día de hoy, que nos llaman, para comunicarnos que no es así, que ha sido un error, y que no tiene cancer que es otra persona que se llama igual que ella.
¿Tenemos que serguir aguantando la mala gestión y organización del Hospital de Vinaros?
Yo solo quiero dar conocimeinto del caso que nos ha sucedido a nosotros, pero hay infinidad de casos similares.
Para terminar solo quiero que se haga difución del tema y ruego se ponga remedio al asunto.
mòdul penitenciari exclusiu i d’acord amb el seu rang.
A Espanya han estat condemnats amb penes molt altes, uns joves que van tenir una baralla en un bar amb uns guàrdies civils i mentrestant es posen unes penes que semblen de riure als components de la Manada, un d’ells militar i un altre guàrdia civil, no ho oblidem . I no ingressen a presó, ans al contrari, els feixistes que van agredir les persones i institucions assistents a un acte pacífic a la llibreria Blanquerna de Madrid.
Una justícia i un govern que fa que l’anomenat PROJECTE CASTOR l’haguem de pagar entre tots els consumidors de gas i d’altres energies, i no Florentino Pérez, el màxim culpable del fet que
encara avui, a part de pagar, tinguem el magatzem a les nostres aigües , mentre que ni cap ministre ni cap dirigent local de Vinaròs, ni ningú dels qui van permetre i imposar amb la seua força i el seu amiguisme que es fes realitat la barbaritat que va ocasionar prop de mil terratrèmols a les nostres terres. I mai no ha estat condemnat, ni tan sols jutjat per aquest fet.
I així tantes i tantes coses que s’han fet i que ara em callo, però tothom sap. Tots aquests fets, o similars, ja els denunciava Plató fa 2.500 anys i encara esperem amb molta il·lusió que la democràcia i la força de la gent, facen que la justícia siga justa i igualitària.
Intens dissabte 11 d’agost per a celebrar aquest aniversari. Els actes van començar a les 18.30 al local de la penya barça Vinaròs, en una xerrada-col·loqui en els dos exjugadors del Barça de Balonmano, Milan Kalina i Kiko López. Els dos veterans van compartir en l'audiència anècdotes de quan van jugar a Vinaròs i
un assistent li va presentar a Milan una foto d’un partit de l’època. També es va comentar la necessitat de promocionar la formació de l'handbol en l'àmbit local. Begoña López, regidora d'Esports va recordar que el patronat municipal d'Esports sempre està al servei de les nombroses entitats esportives de Vinaròs.
“.. en el handbol, cuando dos equipos son iguales, son 60 intensos minutos en los que no paras de disfrutar...o sufrir…”
“el futbol, en mi opinión es aburrido..” segons MilanRedacció Es va inaugurar també del nou sistema de cadires i visió al local de socis a la Penya Barça Vinaròs El president i la dama de la Penya Barça Vinaròs van ser els amfitrions El president del Balonmano Vinaròs també va intervindre Un dels assitents va presentar a Milan una foto de quan va jugar a Vinaròs
La nit es va il·luminar en el Sopar de Germanor al Club de Tennis de Vinaròs. Un autèntic sopar de gala en més de 180 persones, que va comptar en els anteriors anomenats, als anteriors actes, a més d’autoritats, ex-jugadors i jugadors, amb moltes sorpreses i regals. Records, anècdotes i moltes emocions per a un esports que després de 50 anys, encara segueix viu a Vinaròs.
es va aguantar i va permetre gaudir també de la terraça
Durant el sopar es van projectar diapositives en la història del Club
Sopar de Germanor
50 anys del ‘Club Balonmano Vinaròs’
50 anys del ‘Club Balonmano Vinaròs’
50 anys del ‘Club Balonmano Vinaròs’
50 anys del ‘Club Balonmano Vinaròs’
Vinaròs va rendir dijous a la nit un gran homenatge al seu producte per excel·lència amb la celebració de la Festa del Llagostí. Un esdeveniment gastronòmic i turístic organitzat per la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vinaròs que es va celebrar a la plaça d’Espanya, un entorn molt agradable on es van disposar taules -una de les novetats d’aquest any eren les taules per a tres persones- i l’escenari amb orquestra.
Es van repartir més de 300 quilos de llagostins i van acudir vora 2.000 persones entre veïns i visitants, per gaudir d’una vetllada molt agradable i dels llagostins al punt de sal preparats pels restauradors de l’Associació d’Hostaleria de Vinaròs i unes postres de dolços típics a càrrec del Grup de Pastisseria de Vinaròs. La vetllada va ser presentada per Julián Zaragozá i la va amenitzar la música de l’Orquestra Platea. Al sopar van acudir, com sempre, la cort d’honor de les festes, que van ser presentades una a una abans del sopar.
Certament va ser un homenatge passat per aigua, però en absolut aigualit.
De tant en tant, les emocions se'ns activen i són -diuen- un mal exemple. Ens demanen que les governem amb cura. Els temps que corren no aconsellen tanta alegria. Va passar fa poc amb el vaixell “Aquarius” i els immigrants de borda. Ens ha passat altres voltes. Fent memòria, a l'estiu del 2014 ja mostràrem febleses. Aleshores, quan presentàvem els africans com la principal amenaça, després de mesos i mesos d'alçar tanques, d'equipar-les amb ferramentes “intimidatòries”, de disparar-los pilotes de goma, de demanar sense èxit ajuda a Europa, acollíem Fàtima, un bebé que arribava en pastera a la costa de Tarifa. La vam estimar i ben aviat, orgullosos de tractar les persones com a persones, vam afavorir el seu retrobament amb la seua família.
Després de cinc dies intensos fent música, l’organització i alumnat de Sincròniques, amb la col·laboració de l’ajuntament de Benicarló i persones de l’entorn del gran músic li van retre un sentit reconeixement popular. El seguici va començar al mar, a bord d’una barca, en record de moltes actuacions amb el piano de Santos surant damunt l’aigua.
Prompte es va veure que també els elements es volien sumar a l’homenatge i una pluja persistent va impedir començar a l’hora. Al moll, el públic esperava aixoplugant-se com podia però no se n’anava, convençut que al conjur de les emocions, els núvols deixarien de plorar. Així va ser, encara que no del tot, de manera que es va arribar a pensar que potser s’hauria de suspendre, però quan les llàgrimes del cel van començar a minvar, el grup de tabaleters i dolçainers va abandonar la barca, sense deixar de tocar la peça que el compositor havia concebut per a una rierada musical a les festes de Reus, ara fa uns quants anys. La Muixeranga de Vinaròs encapçalava el seguici amb solemnitat, desafinat l’oratge, tot fent i desfent figures humanes de manera espontània mentre en determinats carrers, s’hi anaven afegint més dolçainers, més tabaleters i músics de metall i percussions de les bandes de Benicarló i la Sénia.
També els nanos de Benicarló i els gegants d’Amposta i Alcanar observaven el cel, circumspectes en els punts acordats, per afegir-se a la comitiva amb la seua presència majestàtica. Però els núvols encara estaven ploraners i, de manera intermitent, anaven regalimant pluja. Resultava perillós amb els carrers banyats fer desfilar les emblemàtiques figures que, amb sentiment de frustració, van optar per observar i gaudir la música en la quietud que no els gens pròpia. Gent amb paraigua, i molta sense cap protecció, aguantava i seguia estoicament uns músics tocats per l’emoció que, de manera insistent, augmentaven el to de les notes.
La rierada musical era imparable, contundent, i a banda de la gentada que la conformava, va omplir balcons i finestres amb una expectació inusitada. El terra s’omplia de bombolles que les gotes aixecaven en els tolls i els carrers adquirien tons platejats amb l’encesa dels primers llums precursors del capvespre. L’homenatge vivia els últims moments amb els músics aixoplugats en uns porxos que n’augmentaven la sonoritat. El final fou impressionant, com un globus sonor que s’enlairà buscant en l’atmosfera l’esperit creador de´l’enyorat compositor. A un senyal del director de la banda de Benicarló es va fer un silenci absolut, trencat per la veu emocionada dels músics que a tot pulmó van cridar SANTOS.
Algú va dir que la pluja no s’havia volgut perdre l’acte i que probablement, li havia donat una aura singular, única, quasi èpica. Com singular, única i èpica és l’obra immensa de Carles Santos.
No es pot entendre el desenvolupament econòmic dels països més rics d'Europa occidental al marge dels moviments migratoris de gents procedents del sud europeu, des de Portugal fins Turquia. Corrien els anys seixanta i setanta del segle passat. Fluxos migratoris que contribuïren a assolir uns nivells socioeconòmics com mai no s'havien conegut en Alemanya, Bèlgica, França o Suïssa.
A partir dels anys vuitanta i, molt especialment, dels noranta aquells països marcats per l'emigració es van convertir en territori d'immigració. I, avui, tota Europa ho és. Per raons de demografia, el seu model econòmic dominant la necessita. I tot que es veu afectada pels cicles econòmics -creix amb l'expansió, minva amb la recessió- mai no ha deixat de produir-se. És un flux que mai no cessa. No es pot ignorar, alhora, el seu caràcter canviant i les diferents causes que la provoquen.
Avui, som davant d'un dels més grans reptes del món actual. Un vertader drama davant del qual no es pot mirar cap a un altre lloc. Ni es pot obviar la creixent tragèdia a la Mediterrània ni la deriva xenòfoba i feixista que s'alimenta per interessos electorals: la d'aquells que han hagut de fer marxa enrere a la política d'engabiar xiquets o la de criminalitzar aquells que ajuden l'immigrant. Seria un valor no ignorar que les fronteres són avui un gran problema, que també pot ser al nostre interior, quan llinda amb la indignitat de la indiferència.
Atesa la seua importància i els problemes que planteja, és més que raonable cercar l'acord (a nivell d'Estat i de la Unió) i donar-li forma jurídica. Perquè en aquest afer ningú no pot anar per lliure. La resposta és de tots o no és resposta. Ja hem comprovat que cap partit, ni amb majoria absoluta els ha resolt de manera satisfactòria. I açò val per a tots els nivells de govern: estatal, autonòmic o municipal.
No entendrem mai que els dirigents polítics, sense excepció, no es reunisquen per a repensar el país i la immigració. Ni que la dreta continue contant-nos la seua histèria. Sap que quan es modera avança, tot i que després no és feliç i desconfia.
Fotos: ........Fons fotogràfic Fundació Caixa Vinaròs
Col. Joaquín Simó
Montaje: ................................................ Salvador Quinzá
Texto: . Alfredo Gómez
Y finalizamos con estos 28 capítulos este apartado en el “7 Dies” Vinaròs, bajo el título escogido por Joaquín Simó Federico, de “El Vinaròs d´ahir”. Sabemos que por supuesto faltan muchas calles de nuestra ciudad, calles también importantes y con su historia, pero esto lo dejamos para la posible publicación de un libro, en el cual añadiremos más calles, más fotografías y con los artículos de la historia de nuestra ciudad, representados en ellas. Esperamos hayan sido estos 28 capítulos, del agrado de nuestros amables lectores.
Aquí se encontraba a principios del XIX el horno de cocer pan de Gaspar Miralles, el horno de la viuda de Bautista Pérez (1820) que eran ya particulares, y el también horno de pan propiedad de Jose White.
A partir de 1833 con motivo de las guerras carlistas la población se amuralló en todo su perímetro. Muralla que circundaba por la actual avda. Jaume I cerrando la salida de San Gregorio con un portal fortificado llamado “fuerte o puerta de Alcanar”.
Calle advocada a San Gregorio ostiense, comunica la plaza Tres Reyes con la actual Avda. Tarragona a extramuros. Santo protector -patrón menor de la ciudad- contra las plagas del campo, en especial de cultivos vinícolas. En más de una ocasión, ya desde el siglo XVII se desplazaban delegaciones locales hasta el santuario de Sorlada (Navarra) donde se guardan sus reliquias, para traer agua bendita que había de paliar los estragos de las plagas. Así por ejemplo en 1688 se le paga una libra a Onofre Figuerola (tonelero) “per la manufactura de dos barrils que ha fet per portar aigua de Sant Gregori per malair la llagosta”
Tal fue su veneración que incluso el gremio de labradores (estando ya fusionados las dos cofradías, de labradores y oficios, que tenían a San Salvador y a San Antonio como patrones) decidieron levantar una ermita dedicada a San Gregorio (1780-1799) y se le dedicaría la calle. Aparece ya citada con este nombre en algunos documentos de finales del XVIII, así como en el padrón de 1783. A finales del XVIII aparece indistintamente como “calle San Gregorio” o “Camí d’ Alcanar”. Con este nombre de Camí ha perdurado en el tiempo, incluso de manera no oficial hasta hoy en día.
A finales del XVIII tenía aquí su vivienda con la finca anexa el Dr. D. Francisco Domenech “alcalde del crimen de la real Chancilleria de Valladolid”
Zona de campos y huertas casas a lo largo del siglo XIX se fueron estableciendo pequeñas con sus cenias hasta que se fue urbanizando paulatinamente. Citamos los huertos de “Mateva” o el “Chano”.
Al final de la calle, cerca de la muralla liberal, se encontraba el peiró o cruz de término Sant Pere, aunque desconocemos su lugar y paradero. El camí continuaba ya fuera de la calle y continuaba como carretera.
En esta calle se estableció el matadero municipal, (actual nº 74) trasladado en 1816 desde la calle Mayor y que estuvo en funcionamiento hasta 1877 en que fue reubicado, por falta de higiene, en el barrio de San Pedro por iniciativa del veterinario Despons. En este local se abrió poco después, en 1880, el “albergue de transeúntes” para alojar a los pobres locales y mendigos que iban de paso, en funcionamiento hasta el año 1920 (estaba ya cerrado en 1921).
Entre 1842 y 1844 se le cambia el nombre por “Calle Mártires de Octubre”, en homenaje a los caídos en el conocido como “Atac d’Alcanar”, donde 63 milicianos vinarocenses cayeron bajo las armas del general Cabrera cuando iban a auxiliar a la población vecina en octubre de 1835.
Este nombre apenas tuvo repercusión, no obstante fue recuperado años después cuando en 1887 se celebró en la plaza Tres Reyes y
calle San Gregorio un multitudinario acto de conmemoración del 50 aniversario de los caídos, con parlamento y bandas de música. Tampoco tuvo mucha repercusión, aunque como “calle Mártires” la encontramos aun en un plano de 1915.
Aquí se encontraba la Sociedad de Carreteros “La Protectora del Trabajo” (nº 15- actual Quijote) fundada en el año 1901 y que contaba con cooperativa de productos propios.
En 1878 se inauguran la escuela católica para niñas y anexo convento de la Divina Providencia en los terrenos de Francisco Casalduero, según el proyecto del arquitecto Vicente Besora de Tortosa, con entrada tanto por la calle Convento como por San Gregorio (nº 13). Al mismo se accede por un callizo un cuya parte posterior quedan aun antiguos vestigios de las casas de antaño, con sus viejos paramentos de piedras y argamasa. Su iglesia anexa fue terminada en 1885. Un rincón ciertamente desconocido pero de una gran calidez y silencio.
En el año 1920 se empiezan a derribar las murallas que rodeaban la ciudad, liberando este espacio, y dando salida directa a los huertos y pequeñas casas que se encontraban en el arrabal.
En los años 1970 se funda el “Club Sant Gregori”, encargado entre otras, de la organización de las fiestas de la calle, en activo hasta finales de 1981. La calle celebra su festividad el 7 de mayo.
Vinaròs va celebrar el 10k nocturn amb 610 participants, dels qui 564 van ser els que van creuar la meta. El guanyador masculí va ser Iván Portolés del Urban Running amb un temps de 32.41, i la primera classificada femenina va ser Sofia Garcia amb un temps de 41.07
Asociación POR MÁS VIDA
La asociación “Por más vida” organizadora de las degustaciones gastronómicas internacionales durante 13 años en Vinaròs, donde se ofrecían bailes folclóricos, cultura y muestra de cocina popular de hasta ocho países, lamenta informar a toda la ciudadanía y turistas que han apoyado esta convocatoria anualmente, que finalmente no será posible la realización del Certamen.
Sin ánimo de crear polémicas, pero en honor a la verdad, los esfuerzos de organización de la entidad que se iniciaron desde principios de año, han topado con causas ajenas a ella y que tienen que ver con laxitud, descoordinación, y carencia de interés real (no tanto de manera individual, pero si en general), por parte de los estamentos con capacidad de resolución para hacer posible el Acto.
Los voluntarios de la Asociación (con el día libre pedido en su trabajo, y con otros preparativos a punto), ruegan disculpas a todos los que deseaban acercarse un año más y disfrutar de esta fiesta que no se realizará, y les invitan a participar en la Vª MUESTRA DE GASTRONOMÍA
Y CULTURA (con las mismas características), que tendrá lugar en la ciudad de BENICARLÓ, el domingo 19 de agosto de 2018 a partir de las 18.30 h, en la Plaza Constitución de la ciudad vecina.
Cómo siempre el acto festivo, tendrá fines solidarios y la entidad organizadora agradece la comprensión y la colaboración de toda la ciudadanía que durante años ha hecho posible este proyecto cultural, solidario y turístico en la ciudad de Vinaròs.
El gran Milan Kalina, central del F.C. Barcelona i Jordi Figueres, possiblement el millor jugador d'handbol que ha donat Vinaròs, junts en el sopar del passat dissabte en la celebració del 50é aniversari del nostre Club.
Els membres del Club Ciclista Maikbike Vinaròs van gaudir el passat cap de setmana de la 4a TROBADA BTT, disfrutant d'uns autèntics paissatjes per la Tinença de Benifassà, per Vallivona, Morella i Castell de Cabres,visitant naixement del riu Cervol i disfrutant de les seues aigues en les piscines naturals. Próximament començaran a disputar les competicions en btt de la segona part de la temporada
Foto del dimecres 8 d'Agost
Des de la redacció del 7dies volíem donar-vos les gràcies per la vostra confiança i companyia i recordar-vos que la setmana que ve no publicarem revista, nosaltres també ens mereixem descansar una mica. Tornarem amb nous temes d'actualitat, de societat i cultura i esports el dia 31 d'Agost.
Què tingueu un feliç estiu!
ACTUALITAT DE VINARÒS
Rosa Gilabert Antoli se clasifica en la XIV cursa del MorabetÍ en Sant Mateu
Después de dos meses sin competir recuperándose de una lesión nuestra atleta Vinarocense Rosa Gilabert Antoli demostró que sigue en forma y recuperada, clasificándose en una primera posición de su categoría en la XIV cursa del MorabetÍ en Sant Mateu celebrada este pasado domingo 12 de agosto.
Que ha mort cristianament a Vinaròs el dia 3 d’agost de 2018, a l’edat de 61 anys D.E.P.
La familia sempre et recordarà amb molta estima
La família agraeix tota l’atenció rebuda i totes les mostres d’afecte i condolença que ens han mostrat.
