Llibret 2018 A.C. falla Plaça del Cid. L’art valencià . by A.C. Falla Plaça del Cid

Falles 2018

Edita A. C. Falla Plaça del Cid fallaelcid@gmail.com Direcció, coordinació i maquetació Antonio Santiago i Castillo Azahara Colomer i Niclòs Direcció publicitat José Esteve i Baldoví Antonio Santiago i Castillo Mar Rubio i Prats Salut Tristante i Romeu

Correcció lingüística Azahara Colomer i Niclòs Llibrets 500 Exemplars Impressió Blauverd Impressors S.L. Disseny portada Enrique Bastida Disseny portada Infantil Adrián Perelló

Col·laboracions Pere Blanco i Vega Marta Trenzano i Rubio Alejandro Puigvert i Bolinches Associació de Pintors amb la Boca i el Peu APBP Fundació Espurna Jordi Machí i Puchades Lucía Bastida i Giménez Antoni Roig i Aliaga Jordi Maravilla i Herráiz José Espiritusanto i Latorre Sara Llopis i Borrás Josep D. Mondría i Colomer Enrique Colomer i Puchades

L’Associació Cultural Falla Plaça del Cid no s’identica necessàriament amb l’opinió expressada en els articles pels seus col·laboradors. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu. “Este llibret participa en el Premi de les lletres Falleres”

a ISSUU Difusió il·limitada i en valencià

Col·laboració fotogràca Jaume Tomás Rafa Requena José Ferrando Jose V. Puigvert Mª Carmen Silvestre Toni Santiago

Dipòsit legal V 143 - 2017

Crèdits

Falles 2018

Enguany la nostra comissió celebra el seu 40 aniversari. La falla Plaça del Cid ha sigut el barri i l’ambient on molts, de menuts, ens hem criat, i és la seua gent, la nostra gent, la que ens ha vist créixer, i el seu treball el que ens ha ensenyat el significat de la festa. Es tracta, com bé hem aprés dels més majors, d’una falla d’un barri humil i a les afores, però, també, com hem aprés dels seus fallers, d’una falla gran i treballadora, que lluita i s’esforça, sense fer mal a ningú, amb l’única intenció de millorar amb el temps. Ja han passat 40 anys i junts, baix un mateix estendard, continuarem units, treballant conjuntament, amb la il·lusió de poder seguir complint molts anys més però, sobretot, amb la il·lusió de poder viure i compartir, aprendre i transmetre, lluitar i estimar aquesta festa.

40 anys

Falles 2018

Índex Crèdits, 2

L'art de fer cultura, 43

Índex, 4

L'art de superar-se, 51

Pròleg, 6

Art a la graella, 104

Associació APBP, 52

Lucía Bastida, 108

Espurna, 56

La pintura i les falles, 111

Salutació de l'alcaldessa, 8 Salutació del president, 10

L'art algemesinenc 103

L'art al carrer, 63

L'art dels nostres artistes, 117

Art urbà a València, 64

Entrevista a Víctor Hugo Giner, 118

A nostra fallera major, 16

Entrevista a Julieta XLF, 72

La pintura a les falles d'Algemesí,

Entrevista a la fallera major, 18

Concurs de pintura a l'aire

120

Junta executiva, 13

Crítica i explicació del monument,

lliure d'Algemesí, 76

L'art valencià, 79

Recompenses i premis, 33

L'art de Ripollés, 89

Cort d'honor, 34

L'art de Sorolla, 97

Comissió masculina, 36 L'art de recordar, 38

Índex

Falles 2018

Secció infantil 133

L'art de recordar, 152

Salutació del president infantil, 134

La vida a tot color, 157

A nostra fallera major infantil, 136

L'art d'aprendre, 160

40 Aniversari, 171

Entrevista al president infantil, 138

Al color del calor de València, 166

Ja n'han fet quaranta, 172

Entrevista a la fallera major infantil,

La menina fallera, 168

40 anys de fallers i falleres, 176

141

Les artistes del barri, 186

Crítica i explicació del monument

Programa d'actes fallers, 192

infantil, 144

Agraïments, 204

Cort d'honor infantil, 150 Comissió masculina infantil, 151 Recompenses infantils, 151

Índex

Falles 2018

Pròleg

FALLERES i

FALLERS, AMIGUES AMICS DE LA

FALLA PLAÇA DEL

CID

Pròleg

Falles 2018

Així mateix, al llarg de l'any, organitzeu actes culturals, com la Trobada de Boixets, que en cada convocatòria augmenta la participació i ha adquirit un gran prestigi; o la presentació del llibret de la falla 2017, on música, dansa i literatura brodaren un acte exquisit.

n primer lloc, m'alegre de participar en el vostre llibret de falla que any rere any augmenta en qualitat en múltiples aspectes: disseny, contingut, extensió, cura del valencià... i , enguany, especialment, perquè el tema elegit s'emmarca a la perfecció dins dels objectius de la meua regidoria, la de Cultura.

En definitiva, les vostres inquietuds vos porten a cultivar, és a dir, a generar cultura (del llatí 'cultus', cultiu) valors i sensibilitats, amb tots els projectes que dueu a terme des de la vostra seu, el casal del carrer del Mestre Castañer.

Dins de les manifestacions estètiques de la cultura, s'hi troben les Arts:la pintura, la música, l'arquitectura, l'escultura, la poesia... Algunes d'aquestes belles arts seran el centre temàtic de la vostra falla i crec que heu demostrat amb escreix la sensibilitat que teniu envers les vostres manifestacions culturals. El vostre monument és una mostra de totes elles. S'esforceu a aconseguir cohesió i bellesa. Fins i tot els detalls més xicotets, com ara els cartells, estan molt cuidats tant estèticament com literàriament.

Espere que aquest llibret de falla represente com l'any passat el bo i millor de les falles d'Algemesí.

Pere Blanco i Vega, Regidor de Cultura

Pròleg

Falles 2018

Salutació de l’alcaldessa

s obvi que les falles s'han convertit en un element molt important de l'imaginari col lectiu del nostre municipi. Fa molts anys que l'olor a pólvora i a roses fresques, els colors de l'espolí i dels monuments i el so de la música de banda s'han apoderat dels nostres carrers i de les nostres places. Vosaltres, els fallers i falleres de la Falla de la Plaça del Cid, en sou en gran mesura responsables. Dic que sou responsables de tot això perquè aquests quasi tres anys ocupant l'alcaldia m'han possibilitat conéixer-vos millor. I vos puc assegurar que el que he trobat en la vostra comissió és gent que veritablement estima aquesta festa. És a dir, tots i cadascun dels elements que la converteixen en única i inigualable, començant pel més important de tots: la falla. Sempre aposteu de valent per tindre un monument important que vos faça competir pels primers premis i que retrate qualsevol realitat social digna de ser criticada.

Sou disciplinats pel que fa l'organització i això vos ha valgut per convertir-vos en una falla referent dins de la nostra ciutat. Jo crec fermament en el treball, perquè és el treball el que dignifica les persones i el que diferencia els casos d'èxit del fracàs. Aquesta és una creença que és evident que compartim. Aquestes ganes de transformar la realitat i el vostre respecte per les tradicions vos ha portat a organitzar esdeveniments que traspassen l'àmbit faller i que valen per recuperar la memòria compartida de la nostra terra i els temps en què les nostres iaies o mares s'asseien a la porta del carrer amb els boixets i les agulles. Tota una panoràmica que rememora les vesprades d'estiu de qualsevol dia del segle passat a Algemesí.

Salutació alcaldessa

Falles 2018

molts de vosaltres vos conec personalment i a altres vos he conegut en la festa, perĂ˛, en qualsevol cas, col lectivament heu sigut un gran descobriment per a mi. Ă&#x2030;s un orgull tindre col lectius al nostre municipi que tinguen tanta cura de preservar tots aquells elements que, un per un i com si foren fils de vim, conformen l'entramat de la nostra identitat com a fills i filles d'AlgemesĂ i com a valencians. Amb tota la meua estima,

Marta Trenzano i Rubio

SalutaciĂł alcaldessa

Falles 2018

Salutaciรณ del President

Salutaciรณ president

Falles 2018

stimats fallers i falleres,diuen que no ni ha dos sense tres i ací estic altra vegada, amb més il lusió que mai, al capdavant de la nostra falla. Enguany tenim aniversari, el qual és tot un orgull per als que anem a poder celebrar-lo. Els meus companys de junta han organitzat molts esdeveniments per tal de gaudir al màxim. Vos demane que entre tots fem d'aquest any un record inoblidable.

Als membres de junta vull donar les gràcies per donar-me l'oportunitat d'acompanyar a la xiqueta que més estime de la falla i la que serà nostra fallera major 2018, Inés Puigvert. A més, podré gaudir amb el motoret més afectuós, qui serà nostre president infantil Gorka, que acompanyarà a la nostra fallera major infantil Irene, xiqueta amb més tendresa i saber estar que he conegut mai. Grans representats que de segur ho faran molt bé. Per últim, i com sempre dic, ja sabeu que estic a la vostra disposició. Gràcies.

Antonio Maroto i Jerez

Salutació president

Executiva

Falles 2018

Junta executiva

Falles 2018

Junta executiva

Falles 2018

Junta executiva

Falles 2018

President Antonio Maroto i Jerez Vicepresident Alejandro Puigvert i Bolinches Vicepresident 2n Salvi Ortiz i Pardo Vicepresident d'honor Vicente Domingo i Samper Secretari Enrique Colomer i Puchades Secretària Noelia Domingo i Boluda Tresorera Inma Bueno i Tomás J.L.Fallera i llibret Antonio Santiago i Castillo J.L.F i recompenses Ricardo Grau i Castell Xaranga José Esteve i Baldoví Pirotècnia Saul Llopis i Nácher Seguretat vial Salva Pujol i Gómez Estandart Javi Mondria i Santiago Disf resses Irina Giménez i Silvestre Infanils i disf resses Mireia Huertas i Santiago Infantils Mar Rubio i Prats Infantils Salut Tristante i Romeu Barra i events Carla Llorca i Fontana Carpa Kiko Domingo i Reno Loteria setmanal María Corts i Guillem Loteria José Espiritusanto i Latorre Loteria Sonia Domingo i Boluda Boixets Clara del Amor i Bastida Menjars Rafa Mondría i Colomer Menjars Rosa Fontana i Esteve Insígnies i bandes Pascuala Santiago i Fuentes Flors i of rena Ampi Vidal i Climent

Junta executiva

Falles 2018

Inés Puigvert i Bolinches

A nostra Fallera Major 2018 Al ritme de la vida que s'imposa i que tot ho transmuta constantment, em sembla un poc antic, sense al licient comparar ta bellesa amb una rosa. Tu tens la formosor, com una cosa senzilla, natural i intranscendent, i tot el que en tu va, està latent, en eixa gràcia que amb tu se posa. Però, si et puc comparar amb un esclat on s'ompli tot de gràcia i d'alegria, que a tots al teu voltant sempre ens captiva, sent aquesta ben certa realitat. Si puc dir que al teu cor s'enllaça i gesta el ritme i foc d'una bona valenciana; de la placeta del Cid enguany sultana, escollida per tots nostra fallera. D'una falla d'història viva i amb tradicions ser la màxima representant desitges, per això ja eres nostra fallera major Inés Puigvert i Bolinches.

Alejandro Puigvert i Bolinches.

A nostra fallera major

Falles 2018

GuĂa Comercial

Falles 2018

Entrevista

nés és una jove de 20 anys que estudia Treball Social en la Universitat de València. Ella és fallera de la falla Plaça del Cid des de que va nàixer i, encara que viu a Alzira, sempre ha viscut molt intensament el món de les falles i va ser fallera major infantil l'any 2008. Actualment el seus pares són fallers i col laboren activament en tots els actes que la comissió organitza i, a més, el seu germà forma part de la junta executiva de la falla i és vicepresident des de l'exercici 2016-17. Després d'estar presentada la seua candidatura des de fa 10 anys, li ha arribat el torn de ser la nostra fallera major. Anem a conèixer-la una mica millor amb aquesta entrevista.

Entrevista

Falles 2018

Tria tan sols tres paraules per a definir-te: Afectuosa, divertida i tímida. Conta'ns què és el que més t'agrada fer en el teu temps lliure: En el meu temps lliure m'agrada desconnectar de la rutina passant la vesprada tocant la guitarra, quedant per anar a veure alguna pel lícula al cine o quedar amb els amics per passar una estona de rialles i confessions. Com et sens, més alzirenya o més algemesinenca? Si m'ho permets et diré que tinc el cor dividit en dues parts, en una d'eixes parts tinc a Alzira, ciutat de naixement, on tinc part de la meua família i amics i on visc de molt prop la Setmana Santa alzirenya des de que vaig nàixer, i per l'altra banda tinc a Algemesí, qui m'ha vist créixer, on he anat a l'escola i he creat grans vincles d'amistat i on tinc l'altra part de la família i, com no, ciutat on visc la festa fallera. Per tot açò, em sent meitat alzirenya, meitat algemesinenca. De qui has heretat la sang fallera? La sang fallera em ve tant per part de mare, qui ha sigut fallera major infantil de la falla Camí Nou d'Alzira, com part de pare, ja que foren els meus avis paterns qui ens apuntaren a aquesta comissió i ens van transmetre l'amor per aquesta festa.

Què destaques de la festa de les falles? Les falles són una festa en la que has d'estar dins d'ella per sentir-la i viure-la al màxim. És eixa festa que fa que tingues unes ganes immenses de que arriben els tres dies de falles per gaudir-los intensament. És una tradició única i especial en la que cada acte és diferent i desperta en els fallers emocions i sentiments únics. Quin és l'acte que més t'agrada? Per què? És difícil triar sols un acte ja que tinc ganes de que arribe cada un d'ells, però si he d'elegir em quede amb la Crida, un dels moments més esperat per a un faller/a, on ens reunim amb les falles germanes per a donar inici a aquesta festa, i amb el dia de l'Ofrena, dia molt emotiu i especial per a mi, sobretot quan em fique davant de la Mare de Déu de la Salut.

Entrevista

Falles 2018

Per què la teua falla és especial per a tu? A aquesta falla la fan especial moltes coses, sentiments, moments viscuts, etc... però el que

Sabem que Sofia, a més de ser la fallera major de l'exercici anterior, és una gran amiga teua.

realment la fa especial és tota eixa gent que la

Quins consells t'ha donat per a enguany? Sofia fins ara m'ha donat molts consells i seguirà

forma i que considere com una segona família.

donant-me'ls però amb el que em quede és que

Què penses que serà el millor de ser fallera

gaudisca de cada acte i de la gent que tinc al meu costat, perquè com diuen les falleres del seu any:

major? El millor de ser fallera major pense que és poder

“Acte que passa, acte que no torna”.

gaudir de les falles amb la teua gent, la teua falla, i

T'agradaria, en un futur, ser fallera major

fer amistat amb les altres falleres majors i gent de

d'Algemesí? Ser fallera major d'Algemesí en estos moments

les comissions germanes. I pitjor? No hi ha res com a pitjor ja que de tot espere traure la part positiva i quedar-me en cada moment únic d'aquesta festa.

no és un dels somnis, encara que no assegure que a l'acabar el meu regnat es desperte el desig de ser-ho. A més de la tradició fallera, què has heretat de

Per què creus que seràs una gran fallera major? Espere estar a l'altura d'aquest càrrec tan bonic però, a la vegada, amb tanta responsabilitat, per això vull participar de tot el que faça la meua comissió i ficar el màxim de la meua part per

ton pare? De mon pare he heretat a més, com no podria ser d'una altra forma al pertànyer a aquest poble, la devoció per la festa de la Mare de Déu de la Salut que m'ha sabut transmetre des de menuda.

representar com cal aquesta falla i gaudir de cada

I, a més de la devoció per la Setmana Santa

moment.

d'Alzira, què has heretat de ta mare? Per part de ma mare, a més de la Setmana Santa, he heretat la sang fallera i el gust per tocar instruments com la guitarra i la caixa a la banda de la meua Germandat.

Entrevista

Falles 2018

El teu germà és un membre de la junta execu-

Ara has de respondre com et sents amb una

tiva molt conegut a la nostra comissió i fora

paraula quan...

d'aquesta, què creus que el fa ser tan especial? Per a mi és especial per moltes coses, innumera-

Et vistes de fallera: Il lusionada.

bles, però destaque l'autenticitat i proximitat

Explota un masclet al teu costat: Esglaiada.

quan tractes amb ell i la implicació i dedicació

Et menges un bunyol mullat en xocolate: Felicitat.

que fica a cada cosa que se li posa per davant.

Creues la passarel la el dia de la presentació: Sabem que tens molt bona relació amb el

Emoció.

p r e s i d e n t , A n to n i o M a r o to ,

Sona el despertador per a anar a

digues-nos com és ell amb tan

la despertà: Perea.

sols tres paraules: Encara que per a mi tres paraules

Actues en el teatret: Motivada. Votes i crides alt en l'entrega de

es queden curtes et diria que és

premis: Eufòrica.

una persona atenta, afectuosa i

Sents el terratrèmol d'una mas-

divertida.

cletà: Contenta. Et lleves els monyos de fallera:

Enguany és un any ben especial,

Satisfacció.

la comissió està d'aniversari, què

Et disfresses per a participar en la

creus que ha fet que aquesta

Cavalcada del Ninot: Alegre.

funcione tan bé al llarg

Es crema la falla: Trista.

d'aquestos 40 anys? Aquesta comissió ha funcionat

I, ja per a finalitzar, què desitges

durant 40 anys gràcies a les persones que la formen i la dedicació de cada una de

per a 2018? Espere que siga un any inoblidable amb la com-

elles i per això estic segura que continuarà

panyia de la meua família i de tots els fallers i

sumant molts anys més.

falleres d'aquesta falla i, així, gaudir de cada acte i de cada moment al màxim. Esperem que aquest any siga molt especial, que tingues un regnat inoblidable, que gaudisques de tot el que t'espera i, sobretot, que sigues molt feliç. Nosaltres estem segurs de que tot açò es va a complir i tots els fallers i falleres estarem al teu costat per a viure-ho amb tu. Enhorabona Inés!

Entrevista

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

VH GB ARTESÃ&#x20AC; FALLER

Guia comercial

Falles 2018

QUÈ PINTEM AcÍ? ARTISTA

VÍCTOR HUGO GINER BLASCO CRÍTICA

AZAHARA COLOMER NICLÒS

Ja ha passat un any i torna la comissió amb ganes i afany, esforç i dedicació a la placeta plantar monument i il lusió. Monument que és obra d'art per a veïns i espectadors, per darrere i per davant ple de detalls i colors, ple de llum i d'encant amb quadres i pintors. I amb crítica fallera, una part indispensable, divertida i riallera, lleugera i formidable. Que ningú se'ns altere, que és, sempre, amigable. Menina és la celebració que ha eixit fins al diari! i és que la comissió amb gran agitació, comboi i emoció està d'aniversari. Als 40 ja no canta... o això solen dir, perquè a la falla del Cid es canta a gola oberta. No callar, fer-nos sentir, és el que fem, i ens encanta.

Crítica

Falles 2018

Tot a punt i preparat que a la placeta ja hem plantat un monument avantguardista que, com sempre, elegant ens ha fet el nostre artista. No cal anar al museu per a vore obres d'art, si a la placeta s'apropeu, sense cues ni pagar, les voreu en un instant. És un tema cultural i de gran importància la pintura i l'art, que des de la infància desperta curiositat, interès i rellevància. Res millor per a la ment que l'art i la cultura, maten l'avorriment i amb entreteniment ens obrin el coneixement de forma segura.

Crítica

Falles 2018

Velázquez i les menines

Quadres

Pinzells

Per tots són ben conegudes de Velázquez, les menines. Inclòs algunes falleres, tan adultes com menudes, no dubten en imitar-les.

Velázquez, Picasso, Dalí, Miró o Goya són tots uns grans pintors però el nostre Sorolla, d'entre els espanyols, per a nosaltres, el millor.

Elegants i rialleres, com un pinzell van les falleres seguint el que mana el protocol, sense vore'ls les orelles, amb tres monyos i amb tres ratlles i lluint el vestit de farol.

Es visten de valencianes però amb falda ben estovada, les mares les espampolen i van tan exagerades que no caben per la porta.

Gran artista amb gran talent, amb una obra impressionant, gran valencià referent que a ningú deixa indiferent i a molts deixa bocabadats.

Al quadre, rialleres, no desentonarien... Posarien a parelles i ben guapes es vorien les menines falleres.

Com deixa amb el seu treball l'artista internacional nascut a Algemesí i de sols trenta-quatre anys el nostre Jordi Machí

Tan moderns que ens creguem fent-nos selfies a tota hora... Però pot ser no ens adonem que ja se'n feia al segle XIX un Velázquez davanter.

Crítica

Mereixen reconeixement artistes i pintores, dones valentes i amb talent que, amb el temps i moltes ganes, han anat fent-se ames d'aquest món, abans sols d'homes. .

Falles 2018

Pintor

Pots de pintura

La vida de l'artista no és gens fàcil ni ideal, per costum la gent no sap les hores que li dedica ni valora el seu treball fins que veu l'obra al final.

A algú li han acolorit la cara i no amb pintura, precisament, després de les empastrades, declaracions i cagades, intencionades o innocents, que en la junta local ha fet.

I una vegada ha acabat s'exposa a les opinions, com a artista és valorat per experts, aficionats i ignorants d'arreu del món.

Més val vore la vida en positiu i amb valor, ficar-li alegria i pintar el dia a dia sense ombres, a tot color!

Tinguen o no tinguen idea el que tenen són raons, tots es creuen sabedors i sense pèls a la llengua fan milers, millors o pitjors, de veredictes i opinions.

Els experts en educació estan dient la veritat quan afirmen que, en realitat, s'ha de ficar atenció en potenciar l'expressió i la creativitat.

I si és artista faller tindrà, per descomptat, veredicte del jurat després de rebre primer, no per unanimitat, el del poble més honrat.

Que sobra coneixement en ciència i en lletra però està en bajoqueta el foment del pensament artístic i diferent i d'una ment inquieta.

Crítica

Falles 2018

La Gioconda Per tots és ben coneguda la Mona Lisa o Gioconda. No sabem el que sent, si està contenta o perduda, però no deixa cabuda a que ens deixe indiferents

I és que a l'ajuntament s'ha quedat vist i patent que igual siga d'esquerra, dreta, centre o independent, busquen el sol que més calenta sense tindre mirament.

Més d'una fallera major estant dalt de l'entaulat aquest semblant ha mostrat, dissimulant l'amargor i alçant un banderí premiat que no era l'esperat.

I tota aquesta realitat d'interessos i falsedat, afegint la corrupció, l'estafa i la malversació, és pitjor a nivell d'Estat.

Una cara desentesa amb un somriure xafarder, com la de la nostra alcaldessa que el seu càrrec, en el poder, li fa mostrar sempre un somriure siga o no siga vertader.

Un Guernica valencià podria mostrar els danys, les mentides, els malanys i com de perjudicats estem, des de fa molts anys, a la nostra Comunitat.

Crítica

Falles 2018

Color blau i roig

Color verd

Blau s'acaba de quedar el nostre president a l'enterar-se que a hores d'ara alguns dels seus fallers no han pagat la quota i tenen loteria pendent.

La gent es fica verda quan enveja i cobdícia, es plena la boca absurda de maldat i de brutícia, de mentides i de merda que per tot arreu anuncia.

Rojos com una tomata i amb cara de borreguet els fallers s'han excusat que entre la crisi, que mai acaba, les cassalles i els colpets ja no els queda ni un gallet.

A polítics, empresaris i a alguns del món faller els cega prompte el poder i més que bons dignataris comencen ràpid a ser bufons innecessaris. Hi ha qui a la falla del Cid no la pot vore ni en pintura, dóna igual allà que ací, que no tinga raó, o sí, sempre en contra i atacant fins a la sepultura. Açò és de cosa certa, com que si està madura, no està verda. I tot açò és tan segur com que si està verd, no està madur.

Crítica

Falles 2018

Fins ací l'explicació, del nostre monument, esperem que amb atenció l'hagen llegida i comprés, està escrita amb il·lusió per al públic present. Gràcies per visitar-nos, ja saben que a Algemesí hi ha una falla esperant-los i és la falla Plaça del Cid.

Crítica

Falles 2018

Monument

Falles 2018

c/valencia, 69Âˇ AlgemesĂ

Guia comercial

Bunyol Brillants i Fulles de Llorer

Bunyol d’Or

Pilar Barrera i Llamas

Raquel Berenguer i Castell

Jose Juan Ortiz i Llopis

Beatriz Brotons i Esteve

Raquel Navarro i Puchal

Enrique Chambó i Colomer

Vicent Martínes i Alabau

Víctor Esteve i Tristante Héctor Ferrer i Sangrós Luís Huertas i Timón

Bunyol Fulles de Llorer Inma Andrés i Vidal

Marta Llácer i Aliaga

Rosa Fontana i Esteve

Juan Carlos Llorca i Tortajada

María Llamas i Tébar

Jonathan Niclòs i Suñer

Esther Manzano i Frías

Berta Núñez i Ferragud

Javi Mondría i Santiago

Borja Pilar i Esteve

Carola Pascual i Girbés

Óscar Rodríguez i Vidal

Antonio J. Santiago i Castillo

Andrés Roig i Escrivá

Bunyol d’Argent Adrián Bayona i Carrasco

Alicia Ruiz i Montoro Carla Vendrell i Colomer

Rosy Estellés i Trejo Iván Giménez i Silvestre Ylenia Giménez i Silvestre Bernat Pol i Vinal Inés Torres i Osca Lucía Bastida i Giménez

Premis Falles 2017 3r Premi Monument Gran

Premis l’Espolí

2n Premi Monument Infantil

Millor Espectacle

Millor Comparsa

Millor Oberta de Cortines

Millor Llibret

Millor Exaltació

Premi Ingeni i Gràcia Premi Falles per la Igualtat 28é Premi a la Promociò de l’ús del Valencià

Recompenses i premis

Recompenses

Falles 2018

Fallera Major 2018

Inés Puigvert i Bolinches

Cort d’Honor Carla Adam i Girbés

Sara Castelló i Andrés

María Jose Esteve i Baldoví

Angela Adam i Girbés

Rosa M. Castillo i Esteve

Patricia Salud Esteve i Baldoví

Reyes Isabel Adam i Sánchez

Isabel Cantó i Herrera

Laia Ferragut i Ferrís

Cristina Albentosa i Climent

Rosa Mari Carrasco i Llorens

Teresa Ferrís i Castell

Dolores Alfonso i Ruiz

Mª Fina Climent i Ferrís

Elena Ferrís i Girbés

Inmaculada Andrés i Vidal

Silvia Climent i Trull

Ainoa García i Fuentes

Noelia Bañón i Mas

Davinia Colomer i Niclòs

Ana M. García i Montoro

Josefa Baldoví i Vidal

Azahara Colomer i Niclòs

Ylenia Giménez i Silvestre

María Barberà i Navarro

Rosana Cózar i Girbés

Fina Girbés i Chambó

Pilar Barrera i Llamas

Inés Conti i Galán

Fina Girbes i Moya

Alba Bastida i Giménez

M. Ángeles Crespo i Cortijo

Esther Gómez i Navarro

Lucia Bastida i Giménez

Marta Cuesta i Súñer

Clara Grau i Del Amor

Raquel Berenguer i Castell

Carla Doménech i Carbonell

Amparo Grau i Tormo

Empar Blanco i Moreno

Purín Escarti i González

M. Teresa Gumbau i Gascó

Rosa M. Bolinches i Del Río

Celia Escartí i González

María Guillem i Felici

Maruja Boluda i Gadea

Helena Escola i Peinado

Beatriz Hervás i Ramón

Andrea Borrás i Escartí

Silvia Escrivá i Higón

Esther Huguet i Gumbau

Celia Bresó i Santiago

Sara Esteve i Navarro

Laura Iglesias i Ribes

Carla Carbonell i Such

Xana Espinar i Mallorquín

Mireia Lara i Úbeda

Marta Castell i Girbés

Rosy Estelles i Trejo

María Teresa Latorre i Soler

Cort d´honor

Falles 2018

Cort d’Honor F.M.C.

Regina del Foc

Sofía Grau i del Amor

Beatriz Brotons i Esteve

Marta LLácer i Aliaga

Amparo Niclòs i Tortajada

Estefanía Sánchez i Vidal

Laura Llácer i Girbés

Claudia Núñez i Ferragud

Encarna Santiago i Fuentes

María Llamas i Tébar

Berta Núñez i Ferragud

Mª Carmen Santiago i Fuentes

Patricia Llopis i Corts

Mª Jose Ortiz i Boils

Inmaculada Satorres i Corts

Andrea Llorca i Fontana

Marta Ortiz i Navarro

Amina Sarr i Forner

Esther Manzano i Frías

Carola Pascual i Girbés

Mari Carmen Silvestre i López

Raquel Manzano i Frías

Lorena Pérez i López

Lorena Soriano i Oroval

Alicia Marco i Velázquez

Aitana Pilar i Esteve

Vanesa Súñer i Pérez

Immacula Marco i Puchades

Raquel Pous i Llopis

Judith Talens i Gil

Míriam Martínez i Moreno

Mercedes Pous i Mas

Loles Talens i Girbés

Alba Martínez i Marco

Ana Puchal i Sanchis

Cristina Tarazona i Puchades

Mª Dolores Mas i Girbés

Patricia Puchades i Sarrión

Inés Torres i Osca

Noelia Maravilla i Amón

Clara Ribes i Vidal

Sonia Tristante i Romeu

María Maravilla i Vidal

Mireya Roca i Medrano

Paula Tristante i Sabater

Desireé Miravalls i Maroto

Jessica Roig i Serra

Nuria Tristante i Sabater

Gema Belén Mera i Redondo

Mª Salut Romeu i Goig

Erica Varela i Chilet

Laura Miravet i Morcillo

Tamara Ruiz i Moreno

Marina Varela i Such

María Molina i Llopis

Alicia Ruiz i Montoro

Itziar Vargas i Copoví

Cristina Navarro i Carrasco

Consuelo Sabater i Bueno

Carla Vendrell i Colomer

Raquel Navarro i Puchal

Esther Sáez i Albentosa

Pilar Zaera i Campos

Ana Cristina Navarro i Puchal

Rebecca Sánchez i Borrás

Cort d’honor

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

Comissió Masculina Carles V. Adam i Castañer

Jorge Díaz i Crespo

Roberto Martínez i Ferris

Andrés Roig i Escrivá

Juanlu Andrés i Vidal

Miguel Ángel Díaz i Crespo

Sergio Meléndez i Ballester

Adrián Roig i Escrivá

Jorge Aranda i Pérez

Vicente Domingo i Samper

Josep Miralles i Crespo

Salvador Roig i Faura

Raúl Armada i Carrión

Sergio España i Chambó

Francisco L. Miravet i García

Francisco Rubio i Alandete

Oscar Azorín i Díaz

Benjamín Esteve i Baldoví

Francisco Molina i Maestre

Fran Ruiz i Montoro

Ignacio Arcos i Perales

Ricardo Esteve i Esteve

Alberto Mondría i Santiago

Vicente Ruiz i Ruescas

Ramón Bañón i Serrano

Víctor Esteve i Tristante

Adrià Morales i Llananes

Enrique Sáez i Alfonso

Enrique Bastida i Berenguer

Andreu Esteve i Tristante

Adrián Moreno i Ferrís

Virgilio Sáez i Del Amo

Adrián Bayona i Carrasco

Héctor Ferrer i Sangrós

Iván Moreno i Niclòs

Antonio Santiago i Fuentes

Raimon A. Belenguer i Llopis

David Galán i Martínez

Héctor Manero i Ortega

Pedro Sarrión i Cariñana

Javier Belenguer i Navarro

Iván Giménez i Silvestre

José Navarro i Ródenes

Vicente Satorres i García

Sergio Belenguer i Navarro

José Girbés i Chambó

Jonathan Niclòs i Súñer

Amadeo Selles i Borrás

Joaquín Bresó i Santiago

Jaime Girbés i Maroto

Noel Ortega i Morales

Noel Silla i Ibáñez

Joaquín Bresó i Esteve

Héctor Gomis i Sanchis

José Juan Ortiz i Llopis

Ernesto Soler i Gómez

Javier Bresó i Sáez

Rufino Guevara i Martínez

Jaume Ortiz i Bueno

Olegario Traver i Marqués

Alfredo A. Brotons i Esteve

Jose A. Hernandis i Talens

Pedro Pastor i Carretero

Enrique Tristante i Romeu

Sergio Brotons i Esteve

Jorge Hernandis i Rubio

Ángel Pastor i Carretero

Enrique Tristante i Vicent

Albert Bueno i Miralles

Juan Higuera i Masià

Borja Pilar i Esteve

José María Trull i Policarpo

Antonio Català i Bayot

José Luís Huertas i Santiago

Bernat Pol i Vinal

Carlos Vanoli i Pietrone

Juan M. Cerezo i Ferrero

Luís Huertas i Timon

Rafa Pous i Llopis

Ignacio Vendrell i Colomer

Alfredo Chambó i Colomer

José D. Huguet i Cabo

Jose V. Puigvert i Presencia

Manuel Zaera i Campos

Enrique Chambó i Colomer

Javier Lerín i Botella

Cándido Retamosa i Maag

Guillermo Zaera i Esteve

Javier Colomer i Aliaga

Juan C. Llorca i Tortajada

Juan P. Rodríguez i González

Eugenio Colomer i Girbés

J. Vicente Mascarell i Vendrell OÓcar Rodríguez i Vidal

César Díez i Adam

Vicente J. Martínez i Alabau

Jose J. Rodríguez i Alborch

Comissió masculina

L’ART DE RECORDAR

Falles 2018

L’art de recordar

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de recordar

L’ART DE RECORDAR

Falles 2018

L’art de recordar

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de recordar

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de fer Cultura

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de fer cultura

Falles 2018

28é PREMI LLIBRET, A VALÈNCIA

V TROBADA DE BOIXETS

L’art de fer cultura

Falles 2018

I CURS DE PENTINATS DE FALLERA

I CONCURS MICRORELATS #MENINAÉS..... GUANYADORA: Maria Hurtado la Stolen @lamarietta #meninaés la cara que posà el Cid quan en l'entrega de premis els van dir que no hi havia premi al Llibret. Ni que dir de la cara de JLF.

L’art de fer cultura

Falles 2018

Guia comercial

TUITS SELECCIONATS

Falles 2018

Jose Ramon Pous Borr @JosePous7 #meninaés la butxaca de la fallera major, la màxima representant. Si no és ella qui ho ha de pagar, són els seus pares els que s'han de fer avant. En principi sembla ser tot un esglai, però és una gran festa, una il lusió que no s'oblida mai. #meninaés aquesta falla i de menina passa a ser gran. Hi ha molt de gra i poca palla i de brossa ni un pam. LOrenitaaaaa nona @lorvlc #meninaés la sensació indescriptible d'entrar a la plaça, abarrotada de gent, el dia de l'ofrena, i sentir eixa emoció a l'entregar-li el ram a la nostra patrona. #meninaés la satisfacció de veure com una falla s'esforça en anar més enllà i organitzar concursos per a que la gent s'anime a participar. #meninaés la quantitat de nervis que sentim en el lliurament de premis quan diuen: premi per a la falla plaça... i no sabem si es el Cid, Tres moreres o Cabanilles. Azahara Colomer @Azahara_Colomer #meninaés l'aspror que se't queda en la llengua quan, impacient, sense a penes bufar, pegues trago al got de xocolata de bon matí a la despertà! Alejandro Puigvert @AlexPuigvert #meninaés la cara de mon pare cada vegada que ha de traure la targeta de crèdit per pagar vestits, guarniments, sabates, pintes, sinagües, manteletes, perruqueria, maquillatge detallets, picadetes... El preu de tindre una Fallera Major a casa.

Carla Vendrell @esticarla #meninaés la pressió que et fa el "corpinyo" quan estàs al sopar de la presentació. Impossible fer bé la digestió. Noelia Bañon Mas @Noelieta79 #meninaés aquesta comissió què ha trencat motlles per retornar a les falles la part cultural amb què foren creades. Andrea Llorca Fontana @andriiwix #meninaés ma mare fent bunyols en falles. I en pasqua.. I en Nadal.. I en bous.. I en estiu.. Toni @Toni_Santiago85 #meninaés la Cavalcada del Ninot, en la que eixen més ninots que cavalcada. Raquel Pous Llopis @RaquelPous #meninaés la festa josefina, on tot sap a cassalla, l'olor de pólvora es mastega, i als dinars del casal et sents en família. Obrir l'ull l'1 de març i ni pestanyejar fins al 19. Perquè tot és llum, festa i flames, que t'omplin el cor i l'acaronen per esperar les noves festes josefines. Clara @Claraagrau #meninaés la fallera que arriba el dia de la cavalcada a sopar al casal a hora del café en quatre disfresses diferents. Carlotta @Carlettapink #meninaés la nostalgia i la tristesa de tots els 20 de març. Davinia @Davinia67851449 #meninaés la fallera que va a missa el dia 19 amb ulleres de sol i amb la mantilla dalt al cap per a quedar-se a la porta del "Chester".

L’art de fer cultura

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de superar-se

ASSOCIACIÓ APBP

Falles 2018

‘origen de l'Associació de Pintors amb la Boca i amb el Peu (APBP), es

remunta a l'any 1957, quan el pintor Erich

Stegmann i un grup d'artistes minusvàlids físics de huit països europeus, crearen una associació d'auto-ajuda. Víctima de la pòlio, Eric va créixer sense braços, però va aconseguir una exitosa carrera com artista en Alemanya utilitzant la boca per a subjectar el pinzell. Sempre va pensar que si ell era capaç de pintar, igualment ho podrien fer altres persones amb problemes físics semblants. Al principi eren setze membres, hui la cooperativa té vora huitcents artistes en setanta-cinc països. Una de les seus premisses va ser rebutjar la caritat; l'objectiu dels artistes de l'associació és poder viure exclusivament del seu esforç i treball, a través de l'acceptació i reconeixement de les seues obres. L'associació es dedica a la venta de targetes de Nadal i de primavera, calendaris, llibres, agendes, paper de regal, làmines i puzles, entre altres productes. Tots aquestos articles es fan a partir de les reproduccions de les obres dels seus artistes. L'afany de superació els porta a fer un esforç per millorar la tècnica i la qualitat dels seus quadres, per tant, amb la venta dels seus articles no sols obtenen l'ajuda econòmica, sinó que també el

seu reconeixement, que els anima a superarse dia a dia i els fa sentir-se orgullosos de viure del seu treball. Poden pertànyer a l'associació totes les persones amb potencial artístic que no tenen l'ús dels braços i pinten subjectant un pinzell amb la boca o amb els peus. Existeixen tres categories d'associats en funció del seu nivell artístic: becaris, membres associats i membres de ple dret. La majoria són admesos en un principi com a becaris. Per a ascendir de nivell, han de demostrar una milloria continua que dictamina un tribunal artístic independent. Encara que els artistes d'aquesta associació són discapacitats, el tema no és la discapacitat sinó l'èxit. Es tracta d'històries de gent que ha superat enormes problemes a través del seu esperit de determinació i del seu amor per la pintura. Molts d'aquestos artistes han aconseguit un reconeixement internacional a través de les seues obres. L'APBP d'Espanya compta, en l'actualitat, amb 27 artistes discapacitats, entre els membres i els becaris. D'aquestos, 3 d'ells són valencians, i hem pogut conèixer-los millor. També hem trobat interessant destacar el nom d'altres dos pintors, un per la seua trajectòria professional i per com de lluny ha arribat amb el seu treball i un altre per ser el més jove de l'associació i, a la vegada, un dels membres amb més ganes de superació.

L’art de superar-se

Falles 2018

María Dolores Vázquez Va néixer en València, l'any 1955. És becària de l'associació des de 1988. Va nàixer amb paràlisis cerebral que li afectà a la mobilitat dels braços. Gràcies al recolzament de la seua família va poder desenvolupar el seu caràcter inquiet i actiu que li va permetre ser una xiqueta alegre i jugadora, sols que ella va utilitzar sempre el peu esquerre per a fer allò que altres xiquets feien amb les mans. Es considerava autodidacta ja que des de sempre li ha agradat dibuixar tot el que veia i sentia. Va ser a partir de l'ingrés en

l'associació quan va reconèixer que la pintura és un dels millors mitjans d'expressió per a potenciar i desenvolupar les sues qualitats, fincant-les al servici de la resta i, per tant, va decidir fer d'ella una professió. A més de la pintura va desenvolupar altres activitats que també considera importants, com la música, escriure i modelar fang. També és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Un gran exemple de dona valenciana.

L’art de superar-se

Falles 2018

Francisco Javier Planells Va nàixer en Alaquàs, eal 1972. És becari de l'associació des de 1998. Des dels quatre anys, i a conseqüència de la vacuna de la verola, sofreix una paràlisi cerebral que no li permet utilitzar els membres superiors. Pinta amb la boca des dels 18 anys. Amb 25 anys entrà en l'associació; al principi pintava amb molta il lusió i amb poca tècnica, encara que ja es notava un estil molt singular al plasmar en un quadre els seus sentiments i inquietuds. La seua evolució ha sigut molt ràpida, tècnicament ha millorat molt i no ha perdut la frescor de les seues primeres obres. Pinta amb colors vius, figures poc definides i traços ràpids i nerviosos. El seu estil ha evolucionat de la figuració a composicions molt interessants properes a l'abstracció, però segueixen persistint en els seus quadres tots els seus trets personals.

José Antonio Navarro És nascut a València l'any 1965 i becari de l'associació des de 1998. Sofreix des del seu naixement una paràlisi cerebral que li fa impossible utilitzar els seus membres; és sols capaç de moure el cap. En 1997 intentà per primera vegada pintar subjectant el pinzell amb la boca. És autodidacta i la pintura s'ha tornat la seua passió. Des de que va ser abandonat pels seus pares als 5 anys, ha viscut en diferents institucions per tota Espanya, encara que actualment resideix en el Centre d'Atenció a Minusvàlids Físics de El Ferrol. El que més li agrada pintar són els paisatges com cascades, muntanyes... és a dir, tot allò que simbolitze la llibertat. D'origen indi, José Antonio firma els seus quadres amb el sobrenom de Tatanka, que significa búfal. A més de la pintura gaudeix practicant la boccia, un esport paralímpic, amb tot el relacionat amb les arts marcials i amb la música de guitarra espanyola.

L’art de superar-se

Falles 2018

Lorenzo Higueras Sempre m'he sentit com la resta. Els límits estan on cadascú se'ls vulga ficar. Des de que m'acceptaren en l'associació, la meua vida és pintar. Va nàixer en Conca, al 1999. És becari de l'associació des de 2005. Pateix d'artrogriposis múltiple des del seu naixement, que li ocasiona una malformació total i invalida les seues articulacions. Pinta amb la boca des de que tenia 3 anys, sent aquesta una activitat que li apassiona i amb la que pot desenvolupar la seua gran creativitat. En l'actualitat és l'artista més jove de l'associació. Manuel Parreño Va nàixer a Valverde del Camino, Osca, i és membre de l'associació des de 1957. Als set mesos del seu naixement va estar malalt de pòlio, malaltia que va fer que els seus braços i les seues mans quedaren paralitzades, per això es va vore obligat a realitzar diferents tasques amb els peus des de menut. De xiquet ja va sentir la seua vocació de pintor. Als quatre anys va fer els seus primers dibuixos i als huit va guanyar el primer premi d'un concurs escolar. Mitjançant la seua pròpia iniciativa i les classes en l'escola de Belles Arts de Sevilla va desenvolupar les seus tècniques de dibuix i pintura. Al llarg dels anys ha rebut nombrosos guardons i premis de renom per les seues obres. Entre altres, va ser nomenat professor del Taller Municipal de Artes Plásticas de la seua terra natal al 1980. Al 2000 va ser nomenat membre honorífic de la Pontificia y Real Archicofradía de Nuestra Señora de la Soledad de la Portería de Les Palmes de Gran Canaria. Va poder mostrar les seues obres al públic a nivell mundial en exposicions individuals i conjuntes a més de donar conferencies sobre el funcionament i els objectius de l'associació i l'art en general.

L’art de superar-se

Falles 2018

ESPURNA

undació Espurna és una gran família. La

composem moltes persones amb moltes

diverses característiques però amb un fac-

tor comú: creguem en les capacitats de

totes les persones i en les seues possibilitats de tindre una vida millor i molt més divertida. Naixerem fa ja més de 22 anys, al 1996, i els primers passos com a Entitat van ser crear un Centre Especial de Treball, ja que era i és un dels obstacles que les persones amb discapacitat intel lectual tenim: l'ocupació. Quan poc a poc i amb alguna que altra dificultat vam anar assentat el nostre centre, vam vore que no totes les persones que acudien a nosaltres interessades en el nostre treball tenien fàcil l'accés a aconseguir un lloc de treball, bé perquè encara no estaven suficientment formades o bé perquè les seues característiques personals no ho facilitaven. En l'actualitat els nostres treballadors acudeixen a diferents enclavaments laborals on, de manera absolutament inclusiva compleixen els seus treballs, com qualsevol altre empleat. Treballem en diferents poblacions i empreses, disposant, a més, d'una brigada de neteja i, quan tenim encàrrecs, confeccionant trencadís, una tècnica en la que fórem impulsors, tant en la decoració com en la construcció. Actual-

ment la nostra plantilla és de 110 treballadors amb discapacitat, majoritàriament amb discapacitat intel lectual o malaltia mental. Aleshores obrirem el Centre Ocupacional, que és un servei d'atenció diürna, on entrenar i aprendre tant actituds com aptituds relacionades amb la integració social i laboral. Les persones que actualment estan ateses en aquest servei són més de 80. En aquests anys, el Centre Ocupacional ha representat un vertader referent per a aprendre i gaudir de múltiples activitats, des dels tallers on desenvolupem moltes habilitats importants per a poder ser candidats per a treballar quan estigam suficientment preparats; per citar algun dels tallers que tenim: ceràmica, muntatges industrials, disseny i decoració, trencadís, empaquetat, confecció de catàlegs... a més de molts altres que complementen la nostra formació. Esports com: futbol, bàsquet, pilota valenciana, vela, rem, atletisme, petanca... també recordem o millorem les nostres competències en lectura i escriptura, coneixements generals, informàtica... Ens encanta la dansa i les diferents representacions artístiques i, per a dates significatives com Nadal i estiu, preparem els nostres festivals, oberts al públic i que, després de llargs assajos, compartim en diferents espais o teatres de Gandia.

L’art de superar-se

Falles 2018

Anem a la piscina municipal, al pavelló esportiu i a tantes i tantes altres instal lacions com qualsevol altre ciutadà, i tot açò, per suposat, ajuda a que la societat ens conega i valore. Participem de forma molt activa en totes les festes locals, fet que ha facilitat que moltes altres organitzacions, ja siguen públiques o privades, confien en la nostra fundació, ja que podem oferir-los objectes i regals realitzats de manera artesanal en els nostres tallers. Espurna ha sigut especialment sensible quan ha detectat noves necessitats per tal de donar resposta directa a elles. Per això, i de manera sostenible, vam anar obrint habitatges tutelats per a aquelles persones que, per diferents raons, no podien viure en el seu entorn familiar o, simplement, mancaven de família. En l'actualitat viuen en els nostres habitatges, tant en Gandia com en Torrent, més de 120 persones. Creguem en la formació com a base per a que en un futur puguem arribar a treballar i gestionem des de fa molt de temps diferents Programes de Formació Bàsica, amb els que adquirir els coneixements suficients i l'actitud necessària per a, en alguns casos, aconseguir un treball remunerat. Aquest curs tenim 3 Programes: Cuina, Atenció de Menjador i Ceràmica.

Fa 3 anys obrirem un projecte amb enorme il lusió a la Platja de Gandia: el restaurant Boga, en el que de manera absolutament normalitzada i inclusiva treballem persones amb i sense discapacitat, enfrontant-nos a diari amb el vertader jutge del nostre quefer: el públic. El primer any de la nostra apertura ens presentàrem al Concurs Internacional de Fideuà de Gandia i vam tindre l'enorme orgull i l'emoció de guanyar el primer premi! Imagineu quin enorme impuls de motivació per a seguir oferint un menjar i un servici mereixedors de que els clients ens tinguen en compte i repetisquen les seues visites. A nosaltres, com a qualsevol altre ciutadà, ens agrada l'oci, viure'l de manera activa, eixir d'acampada, d'excursió... i per a això disposem d'un Club d'Oci els caps de setmana. Fem, a més, 3 campaments més llargs, coincidint amb els períodes de vacances: estiu, any nou i pasqua, utilitzant albergs, balnearis, hotels i demostrant amb el nostre comportament que res ens allu -nya de la resta de la societat. Dins dels diferents recursos per a poder ajudar a les persones i a les seues famílies, gestionem en Tavernes de la Valldigna un Centre d'Atenció Primerenca, on xiquets de 0 a 6 anys i els seus pares reben atenció i orientació professional, cooperant a la vegada amb els professionals de les escoles infantils que acudeixen.

L’art de superar-se

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de superar-se

Falles 2018

Com a colofó d'aquesta explicació sobre qui som, voldríem explicar com d'important són les falles per a Espurna. Tenim des de la nostra inauguració la nostra pròpia comissió fallera. Nomenem president, fallera major, reina del foc, de l'art, de la poesia, madrina i tota la resta de càrrecs necessaris. Realitzem monument de manera artesanal, ficant tota la nostra creativitat i il lusió, fem globotà, despertà i tots els actes fallers. També ens visiten les falleres majors i falleres de Gandia i fem cercaviles. I, evidentment, cremem el nostre monument amb gran pompa i expectació, amb l'assistència de l'autoritat, fallers, falleres i els bombers, per descomptat! En suma, vivim les falles intensament com una activitat social, cultural i recreativa, com ho fa la resta de ciutadans. El món de l'art i la pintura, tan relacionat amb la festa de les falles, és també un àmbit important per a nosaltres. Aquest l'aprenem i desenvolupem mitjançant les xicotetes obres d'art que realitzem a la nostra fundació i que després es poden trobar a la nostra botiga. Treballem amb fang, gres, socarrats... També realitzem, a mà, fallerets i falleretes, plats, clauers, trofeus, medalles, jocs de taula... Pintem i decorem menines, ventalls, paraigües i motxilles. Tot allò que imagineu podem fer-ho amb les nostres mans! Nosaltres som, també, uns grans artistes! Vos convidem a sentir Espurna com vostra i a que conegueu a esta família que, en aquestos moments, la composem més de 300 persones.

L’art de superar-se

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

maquinaria o.p excavaciones contenedores reciclaje

Nuevas instalaciones Planta de Selección RCD’S www.gripobou.com

Tels.: 96 242 49 66 · 96 248 21 15

Guia comercial

grupobou@hotmail.com

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art al carrer

Art urbà a València

Falles 2018

ot ser no ho sàpigueu però la ciutat de València és una de les meques de l'art urbà. Turistes, grafiters, aficionats o simples curiosos de tot el món arriben fins la ciutat per a admirar els murals de les seues parets i places i, inclòs, realitzar una de les rutes establertes per tal de descobrir l'art al carrer de la ciutat, una de les facetes més interessants de València. Què vos sembla barrejar l'arquitectura medieval de la Lonja de València amb una mica de spray, aerògraf i pinzell? O en ple barri del Carme trobar una muralla de l'edat mitjana que protegeix uns grafitis del segle XXI? Ací la història de delinqüència i degradació que sol relacionar-se amb l'art urbà es converteix en tot el contrari, es converteix en la salvació i recuperació de carrers i places pràcticament abandonades. Tant és així que algunes iniciatives han sorgit dels propis veïns que, amb la intenció de recuperar els seus carrers, les han decorat convertint-les en xicotets museus a la mà de tots els visitants.

Vos proposem una ruta per tal de descobriri gaudir amb l'art urbà del barri del Carme. Són tantes i tant diferents que és difícil trobar un fil conductor entre les demostracions que decoren les seues parets. Tot val per a decorar un barri que s'ha convertit en un museu viu i a l'aire lliure: en blanc i negre o a color, abstractes, caricaturescos, de ciència ficció, realistes, bellesa, denúncia, amb spray, aerògraf o pinzell. Les obres es van degradat amb el pas del temps i van canviant, ací l'art es crea, s'exposa i es modifica.

L’art al carrer

Falles 2018

3 a Jord ana

ore

de M rer

Fil

rer

Car

de Ma

Car

alt de D

rqués

rre

Carrer

Carre

5 lol

r de n

de Ca

nefic

stro

ència

Carre

r de

Carre

Plaça de Pere Borrego i Galindo

int

Jorda na

la Be

r de

Guill em d e Ca

stro

1 Carre r de n a

Car rer d

e la

Car itat

10 r de la

Coro

na e rd

11 12

ix Ba

rre Ca

Carrer d

e San D ionís

13 14 Carrer de

r dels Carre

ers Cavall

Quart Carrer Calderers

Plaça del Tossal

L’art al carrer

Falles 2018

Al carrer de na Jordana es troba l’obra de Xolaka

2 Al carrer de la Beneficiència es troba l’obra de Deih

L’art al carrer

Falles 2018

Al carrer de na Jordana es troba lâ&#x20AC;&#x2122;obra de Deih

Al carrer del Museu

Lâ&#x20AC;&#x2122;art al carrer

Falles 2018

5 Al carrer del Cabrit es troba l’obra de Deih

Al carrer del Pintor Fillol es troba l’obra de Julieta XLF

L’art al carrer

Falles 2018

Al carrer de Moret es troba l’obra de Deih

Al carrer de Moret es troba l’obra de Zíngaro

L’art al carrer

Falles 2018

Al carrer de Moret es troba l’obra de Luís Lonjedo

11 Al carrer de Sant Dionis es troba l’obra de Ericailcane

L’art al carrer

Falles 2018

10Al carrer de la

A la plaça de Tavernes de la Valldigna es troba l’obra de Deih

Corona es troba l’obra de Julieta XLf

Fotos Toni Santiago

L’art al carrer

ENTREVISTA

Falles 2018

JULIETA XLF

ulia Silla, més coneguda com Julieta.xlf, és una artista urbana valenciana de 36 anys especialitzada en postgraffiti. És llicenciada en Belles Arts i Màster en il lustració per la Facultat de San Carlos, Universitat Politècnica de València. Ha gaudit de beques com la Promoe – PUC Santiago de Xile (2006) o Erasmus – Academia de Bellas Artes Palermo, Itàlia (2004). Així com Premi adquisició d'obra XXI Biennal de Pintura Vila de Paterna, València (2006). El seu treball des de 2004 se centra bàsicament en intervencions murals en l'espai públic de València, Alacant, Madrid, Balears, Extremadura, França, Itàlia, Bèlgica, Santiago de Xile... A més participa activament en certàmens, exhibicions i convocatòries d'art urbà, art de carrer i graffiti com: Sagra della Street Art, M.I.A.U. Fanzara, Latidoamericano, Mislatas Representan, Safe Street Art Festival, Intracity, Xekin Festival, Habitat vs Graffiti, FIART València, Incubarte, Poliniza UPV, Arte Arde València i un llarg etcètera. Ha treballat amb institucions museístiques per a exposar com: El Centre del Carme de València en “Cartografies de la creativitat 100% valencians” al 2010. També ha realitzat exposicions individuals com: Je t'aime mon humour, Perpignan, França. De tripas corazón Montana shop & gallery 2008, València. Pintures, Centre Social la Canyada, València 2009. Però el que més crida l'atenció d'aquesta artista del postgraffiti és que les seus últimes exposicions col lectives es van realitzar fora del nostre país, en la catedral del graffiti: Estats Units. La seua petjada ha quedat en els carreres de Londres, Lima, Buenos Aires, Mèxic o Brasil.

Entrevista a Julieta XLF

Falles 2018

Va començar al món del graffiti amb setze anys, més tard, a principis de la dècada del 2000, es va apropar al postgraffiti. És una artista molt activa en la ciutat de València, té una iconograf ia de marcat caràcter infantil, propera a l'art oriental amb influències japoneses. Els seus murals solen estar protagonitzats per nines. El seu personatge principal és una divertida xica japonesa, sempre amb colors alegres i vius que criden l'atenció. A pesar de no tindre un missatge directe, les seus obres intenten transmetre esperança i conceptes, com créixer o l'equilibri vital, a més de reivindicar aspectes essencials com el color, la natura o l'alegria de les persones, utilitzant formes orgàniques i color. La seua obra no busca en un principi ser reivindicativa ni social, encara que el propi suport del carrer ja ho és. Julieta explica que sol treballar d'una forma més intuïtiva, es compromet emocionalment amb l'obra i busca traure-li un somriure al vianant.

Entrevista a Julieta XLF

Falles 2018

Al 2011 va col laborar amb Miguel Hache en la realització de diverses falles. Involucrada, des d'aleshores, en aquest món, ha col laborat en la creació de simpàtics monuments infantils, de noves línies i formes impecables, amb colors i dissenys molt originals. En l'actualitat continua experimentant i formant-se en diferents disciplines, el que combina amb la seua activitat laboral: la pintura mural. La coneguem una mica millor amb aquesta entrevista. Reconeguem les teues obres per les teues nines, sempre amb els ulls tancats i sense por. Tu què pintaves i somiaves de menuda? De menuda pintava les parets de la meua habitació amb llapis de colors, el terra amb pintures i somiava en ser trapezista. Què et va fer decantar-te per l'art urbà? M'he decantat per il lustrar sobre les parets, en el carrer, perquè sóc f ruit del que he aprés i viscut. Supose que si haguera estudiat una altra cosa el meu treball seria diferent. M'agrada el carrer, la gent, canviar de barri, ciutat, país, mirar cap amunt i vore el cel, que ploga, faci sol, que se m'aprope algú i em demane, es queixe s'alegre... per això m'agrada pintar en el carrer.

Quines són les coses que més t'agraden de pintar en el carrer? Una de les coses que més m'agrada és que és algo efímer i canviant, que es deteriora, perd color, es cau un tros de paret... i demana ser pintat de nou. M'agrada l'art urbà perquè dóna vida a la ciutat; els carrers i el paisatge urbà canvien, et sorprenen. En què t'inspires per a realitzar les teues obres? Quines són les teues influències? Fa temps el meu treball tenia una influència estètica clarament oriental, actualment crec que d'això sols queden uns ulls esquinçats que, en realitat, estan tancats.

Entrevista a Julieta XLF

Falles 2018

“Sempre he preferit viure per amor a la vida que treballar per amor a l'art”

M'inspire en la natura, en ella he trobat la meua millor musa, les seues formes, éssers i combinacions de colors mai deixen de sorprendre'm. M'inspire també en les meues pròpies vivències, viatges, en les alegries, ràbies i tristeses, grans i menudes de la vida. No sols la temàtica ens crida l'atenció, sinó els colors, vius, forts i amb una gran càrrega emocional, per què fas aquesta elecció? Perquè el color és vida, llum i alegria. L'obscuritat, la tristesa i les coses roïnes vénen a soles. Què hauria de canviar en la societat per a aconseguir viure en el teu món? Em podria passar hores parlant sobre açò. Sent que el món està malalt i la societat també. Mentre visquem en una societat patriarcal, on l'únic que importa és l'economia i el benestar de quatre... què et puc dir? Tot el color és poc.

Tots els teus treballs tenen una part teua però, quin és el treball amb el que et sents més vinculada? Em sent especialment vinculada als meus treballs que tenen relació amb el mar, el mural que vaig realitzar en Messina, Mediterránea, és un exemple del que parle, a més del gran esforç físic que em va suposar. Per un altre costat, amb l'últim mural gran que vaig pintar per a Cromàpica en Picassent, El Abrazo, crec que sorgeix una nova línia de treball. Històricament el paper de la dona en l'art no ha sigut molt valorat. Creus que açò està canviant o que encara queda un gran treball per realitzar? Crec que està canviant però encara queda moltíssim per fer, no sols en l'art. Per acabar, una frase sobre l'art? Sempre he preferit viure per amor a la vida que treballar per amor a l'art.

Entrevista a Julieta XLF

thecultural.es

Falles 2018

Concurs pintura a l’aire lliure

n total de més de 50 artistes de València, Catalunya, Múrcia i Castella - la Manxa participaren en el concurs de pintura a l'aire lliure que es celebrà al nostre municipi.

Nombrosos pintors ocuparen els carrers d'Algemesí per a plasmar en els seus llenços els racons i edificis més emblemàtics de la ciutat en la segona edició del concurs de pintura a l'aire lliure organitzat per Caixa Rural d'Algemesí i patrocinat per la Fundació Caixa Algemesí. El jurat, format per reconeguts pintors, com Jordi Machí, va destacar la qualitat artística de la majoria de les obres, totes amb el repte d'estar realitzades durant 5 hores.

Els responsables de l'organització i de l'ajuntament van destacar també el calorós acolliment que els pintors reberen per part de la població, que va observar amb curiositat i interès el desenvolupament del certamen. Les obres foren exposades al Museu Valencià de la Festa, lloc on també s'atorgaren els respectius premis.

L’art al carrer

Falles 2018

Fotos Toni Santiago

Lâ&#x20AC;&#x2122;art al carrer

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

L’art valencià És per tots sabut que València és terra d'artistes i, com no, de pintors i dibuixants. És per això que no hem volgut perdre l'ocasió de reflectir a alguns dels millors dibuixants i pintors valencians que han deixat petjada i han viscut durant els últims 40 anys.

L’art valencià

Falles 2018

l fet més recordat de la vida de Josep Renau ha sigut, sense dubte, l'entrevista amb Pablo Picasso en el París de 1937 quan, actuant com a emissari del Govern de la República, li encarregà que pintara una obra per a ser exhibida en el pavelló espanyol de la Fira Internacional d'aquell any, obra que es convertiria en el Guernica, una de les icones de la cultura del segle XX. Format en l'Escola de Belles Arts de San Carlos, abans d'exercir el difícil càrrec de director general de Belles Arts –des del que també evacuà els tresors del museu de Prado fins les Torres de Serrans per a preservar-los de la barbàrie bèl licava ser un animador eficaç de la Vanguardia cultural valenciana en els fabulosos anys 30. Exiliat a Mèxic i després a Berlin, va tornar a València esporàdicament acollint-se a la primera amnistia de la Transició democràtica i va recuperar la seua xarxa d'afectes i simpaties, a més de teixir-ne altres noves. L'obra de Renau deixà una petjada profunda en la història de les avantguardes per l'intel ligent ús de la litografia, la fotografia i el cartellisme per a configurar un llenguatge de gran efecte visual i amb un gran poder per a apel lar a la consciència i transmetre consells de conducta cívica o claus de lectura crítica de la realitat a un públic massiu i molt mobilitzat per una causa.

Josep Renau (Valencia, 14 de maig de 1907 – Berlín, 11 de novembre de 1982)

Els seus treballs al servici de la propaganda de guerra civil espanyola segueixen impressionat. A finals dels 70, durant les seus escapades a València, va ser admirable la seua entrega a la causa del artista proletari. Ell creia que com el fuster, el ceramista o qualsevol treballador, l'artista ha d'atresorar el saber fer i la consciència clara de que la seua obra val tant per a la societat com la de la resta de treballadors; tant, però no més. Renau integrà a l'artista en la vulgaritat i en l'excel lència de la vida popular, una actitud que va tindre seguiren generacions posteriors d'artistes valencians i que connecta, en l'actualitat, amb l'art de la cultura digital. La desmitificació del geni va portar a Renau a comptar amb una gràcia personal i amb una llarga llista d'admiradors.

L’art valencià

Falles 2018

l mag que va donar vida a l'heroi va estudiar Magisteri per desig dels seus pares però el don d'Ambrós va aconseguir imposar-se, per a sort de varies generacions de joves. La mà que va donar forma al Capitán Trueno recorria diàriament 26 km per a aprendre a dibuixar en l'acadèmia de San Carlos de València. Va hi haure algun professor que li assegurà que mai seria ningú en el dibuix, una d'eixes errades que el temps corregeix. El traç vigorós d'Ambrós començà a pintar vides i històries. En 1947 va despuntar amb El Caballero Fantasma. Va complir amb l'encàrrec del primer número pensant que no li anaven a demanar més, però el quadern es va esgotar. Després va arribar Chispita i altres treballs de qualitat. En 1956 va rebre de l'editorial Bruguera l'encàrrec de dibuixar al guerrer que es convertiria en l'heroi en majúscules de la història del tebeo espanyol. Prompte les seues aventures serien les més venudes: 350.000 exemplars a la setmana, quasi un milió i mig de tebeos al mes. Els xiquets de l'època, encara a anys llum del wifi o del llibre electrònic, devoraven un bon grapat d'aventures del Capitán Trueno per 1,25 pessetes. L ' u n i v e r s d'aventures del Capitán Trueno va plenar de color moltes vesprades grises de la Postguerra. Prompte li eixiren a l'heroi fans de per vida i imitadors. Fins la

Miguel censura va tractar de Ambrosio nugar-lo curt, a ell i a Sígrid, Zaragozá, la seua novia de tota la vida. Ambrós El propi Ambrós va reconèi(Albuixech, 31 xer anys després que els d'agost de 1913 inspectors li planxaven a la – Barcelona, 30 heroïna per a que fóra de setembre menys exuberant. Algunes de 1992) armes i la paraula maledicció s'eliminaren, i així va ser com l'heroi i el seu creador també hagueren de lluitar contra la manipulació. I és que el Capitán Trueno va ser per a molts un revolucionari, un idealista que lluitava contra el mal, vingués d'on vingués. En 1968, després de 10 anys d'enorme popularitat, es va deixar de produir material original, encara que les reedicions estigueren molt presents molt després. L'heroi s'havia allunyat uns anys abans del seu pare gràfic. El capità es va tunejar, va ser tornada de cançons i en 2011 va debutar al cine. Ambrós va deixar l'editorial en 1965, encara que va seguir il lustrant multitud d'historietes. A principi dels huitanta es va retirar. En 1989 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per tota la seua obra i el seu poble natal, Albuixech, va col locar en 1992 una estàtua del Capitán Trueno en la Casa de la Cultura. Diuen qui el conegueren que Ambrós era reservat i senzill. El mestre tenia cor de xiquet i la glòria per a ell era que els seus xiquets gaudiren amb les seues històries. Anomenava al seu art garabatos i l'èxit el va pillar desprevingut. Així era el mag del tebeo: humà, transparent, idealista i, sobretot, feliç quan dibuixava. Ell també va ser un cavaller.

L’art valencià

Falles 2018

usebio Sempere és un dels artistes més singulars de l'art espanyol d'avantguarda del segle XX. No és un artista de grans gestos, la seu obra no busca la monumentalitat, té una presència discreta, com ell mateixa. La gent sol pensar que els artistes per principi han de ser excèntrics i genials, però hi ha més discrets i silenciosos. Pertany a eixa generació d'artistes que es formaren i començaren a treballar en l'Espanya de la postguerra, en un ambient poc propici i gens estimulant per a la creació. En París entrà en contacte per primera vegada amb les corrents avantguardes del moment i és allí on la seua obra començà a prendre forma. Impressionat per l'obra de Paul Klee, Arp, Kandinsky o Mondrian, des del principi s'inclinà per l'abstracció. Les seues primeres obres, vertaderament personals, són unes pobres obres sobre unes cartolines realitzades a principi dels 50 i en les que ja es definia el seu llenguatge i les característiques que tingueren tot el seu treball posterior. La forma de Sempere sorgeix pel traç de línies paral leles, aquestes generen plans i formes geomètriques que il luminen i activen la superfície, creant uns efectes de vibració òptica i moviment virtual. És un treball pacient, metòdic i minuciós, tal i com era ell; és un treball que es correspon amb la seua manera de ser i d'entendre la vida i amb el seu gust per la perfecció.

Eusebio Sempere (Onil, 3 d'abril de 1923 – Onil, 10 d'abril de 1985)

La línia en la seua obra és l'element fonamental, té entitat pròpia, sempre està present i és el recurs que utilitza en tots els camins que emprén: pintura, collage, serigrafia, caixes de llum, mòbils i escultures. A més, s'interessà per donar a conèixer l'art del seu temps, mogut pel principi de que l'art havia de ser útil per a la societat, participà activament en la creació de el Museu d'Art Abstracte de Conca i en el Museu d'Escultura a l'aire lliure de la Castellana de Madrid. El seu últim projecte va ser la generosa donació, al 1976, de la seua important col lecció de creadors del segle XX a la ciutat d'Alacant, col lecció que havia anat reunint al llarg de la seua vida amb gran esforç. Aquesta va ser l'origen del que hui és el Museu d'Art Contemporani d'Alacant on, a més d'aquesta col lecció, es pot vore una gran mostra de la seu obra. Actualment, també es poden trobar obres de Sempere en museus com el MOMA de Nova York, el Reina Sofia de Madrid i l'IVAM de València.

L’art valencià

Falles 2018

osté Juan Genovés, en una entrevista, que la primera nota del seu caràcter és la ingenuïtat, qualitat que, en la societat actual de triomfadors, no ocupa els primers llocs. Per a Genovés una ingenuïtat cultivada serveix per a crear i també per a lluitar, a més, insisteix l'artista en que et manté jove. Creació i lluita, rebel lia, són dos notes íntimament unides en la biografia i en l'obra de Genovés. Per a ell la finalitat de qualsevol obra d'art és sacsar a l'espectador que la mira i, per extensió, a la societat en la que està immers. Creu que és l'artista el que ha de trobar el seu compromís amb els moments històrics en quan li toca viure i, per tant, cooperar per a generar una societat més justa i lliure. Va nàixer en una família on la cultura era valorada. El seu pare era un artesà i decorador de mobles amb conviccions d'esquerra i republicanes. Pel contrari, sa mare, era catòlica practicant. La seua infància va transcórrer en el barri de Mestalla i es va vore influenciada per les diferències, sempre resoltes, entre els seus pares. En 1946 ingressà en l'Escola de

Juan Belles Arts de San Carlos, Genovés fundà amb els seus com(Valencia, 31 panys el grup de Los Siete i de maig de inicià les seus primeres 1930) exposicions. Als anys 60 entrà en contacte amb els moviments d'oposició al règim f ranquista, creant obres de denúncia social a FOTO ALBERTO HERAS través de dos temes bàsics: l'individu sol i la multitud, que formaren part de la seua expressió artística amb tècniques properes al Pop Art. En aquesta època va aconseguir una Menció d'Honor del jurat de la XXXIII Biennal de Venècia, que li possibilità formar part de l'exquisit club de la Marlborough Gallery i ser un artista de reconeguda fama mundial. Està en possessió, entre altres guardons, del Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, del Ministeri de Cultura d'Espanya (2005). Si es volgués mostrar clarament el binomi art i compromís en la seua obra s'hauria d'anar a El Abrazo (1976), que mostra la necessitat que la societat espanyola tenia, i tal vegada seguisca tenint, de reconciliar-se amb sí mateixa, en els albors de la Transició. Si anem a l'actualitat trobem la seua denúncia de la individualitat i la soledat de la societat actual a través, per exemple, de la seua obra, Aros (2014). Genovés és, sense dubte, un artista immers en la societat, un artista compromès.

L’art valencià

Falles 2018

José Sanchis Grau (València, 19 de juny de 1932 – Valencia 2 d'agost de 2011)

revista Juanito. Després Editorial València li va dedicar capçalera pròpia, des d'abril de 1955 fins a novembre de 1984. Sanchis Grau va viure per i per a Pumby. Les parets de la seua casa estaven empaperades amb dibuixos del gat. L'estil de Sanchis plena de vida les seues criatures de paper, accentua la sensació de celebració constant i desenvolupa la capacitat de meravellar amb les situacions més absurdes.

anchis, el creador de Pumby, va ser un il·lustrador que, com la majoria dels obrers de la vinyeta durant l'Espanya que vivia en blanc i negre, va experimentar un èxit agredolç. Va aconseguir un triomf de més de 20.000 exemplars i alimentà amb ells els somnis de milers de xiquets. Va lluitar en els tribunals per recuperar els originals i els drets de les seus obres, en mans de les editorials i, després de penjar els llapis, la seua aportació a la cultura popular va quedar injustament silenciada i encara roman invisible, sense homenatges, ni museus i pràcticament oblidat per les institucions culturals, excepte per exposicions puntuals.

L'èxit de Sanchis Grau va contribuir a fer forta la indústria editorial valenciana del tebeo. desenvolupà les seues creacions durant els anys del segle XX en que València fou la faedora de les aventures amb les que creixeren varies generacions de xiquets.

És un dels millors historietistes a nivell nacional, és un referent del tebeo, tant pel seu èxit popular com per l'admiració que li professen els il lustradors d'avui en dia. Va ser l'autor d'una de les historietes més imaginatives: Pumby, que va aparèixer per primera vegada en 1954 en la

L’art valencià

Falles 2018

ots els dies, de bon matí, camina a bon pas durant mitja hora pels voltants de sa casa en la 5ª Avinguda de Nova York, és un atent observador de formes i colors de la vida urbana. Després de la caminada, es dirigeix al seu estudi amb transport públic, arriba sempre abans de les nou i una vegada allí no hi ha hores per a ell. Manolo Valdés, el més internacional dels artistes espanyols vius, segueix sentint-se un valencià que viu en la capital cultural del món. Un creador mediterrani que des de 1989 es va construir una nova realitat artística en Nova York.

Manuel És un excel lent teòric del Valdés seu propi treball i apassio(València, 8 nat per la història de l'art. de març de Va volcar en els llenços, de 1942) forma inclús obsessiva, les seus relectures d eles obres de Velázquez, Rembrandt, Rubens, Matisse i Picasso. La seua primera exposició individual, ja quasi amb 40 anys, la va realitza en la galeria Maeght de Barcelona (1982). Poc a poc l'escultura va anar guanyant protagonisme en la seu producció, així com els llenços de gran mida y de gran impacte visual. La seua carrera és fascinant, amb un èxit impressionant. Cada vegada que torna a València les estàncies són més fugaces i, obligat per la seua repleta agenda personal, la majoria d'aquestes les realitza d'incògnit. L'obra d'aquest famosíssim artista forma part dels museus i col leccions més influents. Alguns exemples són: Akili Museum of Yakarta (Indonesia), Arkansas Art Center (Estats Units), Chase Manhattan Bank Foundation (Nova York), Congrés dels Diputats i Fundació Juan March (Madrid), Fonds National d'Arts Plastiques i Pompidou (París), Fundació del Museu Guggenheim (Bilbao), Fundació La Caixa (Barcelona), Hamburger Kunsthalle, Hamburgo (Alemanya), Kunstmuseum (Berlín), Museé Picasso (França), Museu de la Solidaritat a Salvador Allende (Xile), The Israle Museum (Jerusalem)...

L’art valencià

Falles 2018

Javier Errando Mariscal (València, 9 de febrer de 1950)

a gent sol pensar que Mariscal és un tipo rar, molt rar, però quan el coneixen no passen desapercebuts els seus treballs. Els tebeos, les camisetes, els mobles, les tipografies... Tot ho converteix en excepcional! Quan Mariscal es fica en marxa la societat creativa es pregunta, dubta i tremola. La seua actitud afecta a tot el món, perquè parla com un boig sensat, els seus raonaments solen ser els d'un queixós, el seu grafisme és contrari als cànons establerts, és poèticament rebel, quan parla es converteix en un esvalotador que no encaixa fàcilment en el sistema, opinant de l'entorn de manera transversal i diferent i es vota les normes... però és un geni, un geni tocat pel fum del talent. Persones com ell existeixen molt poques en la vida. Va cursar estudis de disseny en l'escola Elisava de Barcelona però prompte els va deixar per a aprendre directament de l'entorn i per a seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos foren en el món del còmic. Prompte va compaginar el seu treball en el món de la historieta amb la il lustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme.

Al 1979 va dissenyar el logotip de Barcelona, un treball que li va aportar popularitat. Al 1989 Cobi fou elegit com la mascota per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La mascota va ser acollida amb gran polèmica per la seua imatge rupturista, encara que el temps li va donar raó i ara Cobi és reconeguda com la més rentable de la història dels Jocs moderns. Al 1995 Twipsy va ser elegida mascota de l'Expo 2000 de Hannover. L'èxit d'aquesta va donar lloc a la sèrie Twipsy. Mariscal ha construït un llenguatge propi, personal i artístic que li ha proporcionat l'èxit i el reconeixement internacional que té avui en dia el seu treball. L'artista destaca la importància de transmetre l'autèntic valor i l'essència de la seua marca, també la necessitat de comunicar emocions i aconseguir que el resultat siga únic, màgic i desitjable. Creu que amb passió, audàcia i creativitat es pot aconseguir tot, i així ha treballat sempre. Proposa un vincle amb la nostra cultura mediterrània i exposa una forma d'entendre el món i la vida amb la que connectem sense esforç. Dins del món de l'art alguns el critiquen i altres el glorifiquen però mai passa inadvertit, perquè no es pot ignorar, perquè ho fa tot al revés, i en el món de la comunicació i la creativitat o trenques amb tot, arriscant i jugant-te-la, o no eres ningú.

L’art valencià

Falles 2018

armen Calvo és un nom poderós, imprescindible en l'art contemporani valencià de les quatre últimes dècades. De difícil classificació, la seua immensa obra és, pel contrari, de molt fàcil assimilació per la seua complicitat amb l'espectador. La seua abundant producció abraça múltiples facetes i camps continus d'investigació. I, encara que segueix sent predominant la seua adscripció a l'univers de la pintura, ella ha imposat els seus valors en altres camps com l'escultura, la ceràmica, la fotografia, el

dibuix, el collage i, sobretot, les instal lacions àmplies i de variada expressivitat. En totes eixes disciplines els resultats són brillants, alabats per experts i públic en general, plens de sabor i saber. Un referent. La seua marca és algo que comença i va des-

tinat a seguir amb vida, fent ús del paper, llenç, fang, objectes de tota condició, records i històries subjectives. Aconsegueix que la seua experiència i memòria siga també la del propi espectador, establint un diàleg permanent i lúdic. La innegable qualitat de la seua obra ha aconseguit els majors reconeixements com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 2013, la participació en el pavelló espanyol de la Biennal de Venècia de 1997 junt a Joan Brossa, el seu nomenament com acadèmica de San Carlos i les nombroses mostres en museus tan importants com el Guggenheim, Reina Sofía, IVAM... Ciutats com París, Nova York i Madrid són testimonis en les seues parets d'una obra fèrtil multidisciplinar, generosa, sabia i inclassificable. Investiga i treballa sense descans, la seua obra és permanent objecte d'estudis continus. La seua obra que és conceptual, informalista, abstracta, pop i barroca al temps és, en realitat, una manifestació més del seu peculiar i inimitable món interior. La pròpia Carmen es considera pintora abans que res i això és evident pel seu personal estil i concepció dels objectes. Sempre creadora, actual, original, indescriptible.

La huella de 150 valencianos, Las Provincias (2015)

L’art valencià

Carmen Calvo Saénz de Tejada (València, 1950)

Falles 2018

Guia comercial

Falles 2018

L’art de Ripollés

Falles 2018

Entrevista

Juan García Ripollés

‘ entre tots els grans artistes valencians actuals hem escollit un, per la seua forma de pensar i vore la vida, per la seua manera d'interpretar la realitat i de seguir vivint i treballant, al llarg dels anys, amb la mateixa il lusió i ganes d'aprendre que el primer dia. Per l'alegria, humilitat, energia i confiança que desprén quan el coneixes en persona...

Primer que res, comenta'ns com ha sigut la teua carrera i com has arribat a tindre un nom dins del món de l'art i a convertir-te en una referència a nivell mundial. Això ve com el creixement d'un xiquet, que va fent-se gran sense adonar-se'n... U té l'afició, des de menut. Tots els xiquets i xiquetes pinten però tal i com van fent-se majors ho van deixant, en canvi, hi ha uns pocs que segueixen pintant i segueixen sent xiquets, com és el meu cas. I així treballes, treballes i tu no t'adones del que va ocorrent. Estàs en la il lusió del treball i el que va ocorrent al teu voltant no acabes de dimensionar-ho. Sí que és veritat que al cap d'uns anys vas notant que s'adonen de què estàs allí... i és quan escoltes: Xé, sí que eres conegut! Però u no sap mai a ciència certa si això és veritat, ni et preocupes tampoc. Arriba un moment que la teua vida no és més que el treball, vius ahí dins d'eixa il lusió i va passant el temps i la il lusió no s'apaga. Diuen que viure de l'art costa, al menys fins que eres un artista reconegut. Tu creus que això és cert? En el teu cas, et va costar viure de l'art? Açò és com en tot... quan u comença el normal és que, com encara no ha transmés credibilitat, siga difícil que creguen en ell, més encara si no s'enteren del seu credo. Difícil és tot en la vida, és complicat transmetre credibilitat, bé siga un comercial, un investigador, un pintor... costa transmetre credibilitat, però no t'adones de si és difícil o no perquè estàs dins d'eixa il lusió i vius per eixa il lusió. Sí que és difícil per a aquells que tenen ambicions d'arribar a ser famosos, de guanyar diners, eixos sí que sofreixen i els és complicat, però aquell que no ha tingut eixe afany, sinó que s'ha guiat per la il lusió de seguir amb eixa afició, no s'adona de si és o no difícil. Poc a poc vas canviant de situació al llarg del

L’art de Ripollés

Falles 2018

teu temps, pots dedicar-li més temps perquè van comprant-te alguna coseta... fins que veus que pots deixar-te el teu treball, ja que quasi guanyes més amb l'afició que amb l'ofici, i ahí és quan fas el canvi. En quin moment feres tu eixe canvi? En el meu cas va ser més radical. Jo era pintor de brotxa gorda i sempre he tingut afició per pintar. Un dia estàvem en una exposició, en París, al barri de les galeries, per l'any 52. Jo treballava en aquella zona i en l'hora del dinar, en compte de quedarme al lloc de treball xerrant amb la resta, me'n anava a vore exposicions. En una d'aquelles va eixir un senyor i em preguntà si era pintor, al vore'm vestit de blanc i brut de pintura, i si estava dins del món de l'art. Jo li vaig dir que estava dins de l'art però que era pintor industrial. Al dir-me que li agradaria vore algo del que feia vaig quedar amb ell en que a l'endemà li duria 14 quadrets. Així vaig fer i l'home em va dir que no valien per a la seua exposició però em va recomanar una altra galeria. A l'anar a aquesta galeria em vaig esglaiar, vaig agafar els meus quadres i me'n vaig anar. Després de pensar-ho molt vaig decidir tornar al meu treball. Però un any després, va arribar un xic espanyol que havia fet Belles Arts i estava becat a París i es va ficar a viure en la mateixa escala que jo. Ell em preguntà si era espanyol i artista i em digué que li agradaria vore algo del que jo feia. Com ell estava més assabentat, al vore els meus quadres em va insistir en que anara a les galeries. Ell molt decidit em va transmetre coratge i va fer que anara. I aquella vegada vaig tindre sort...

Jo he sigut un home de molts tropeçons afortunats... En aquell moment hi havia un pintor dels més famosos en aquell moment: Bernard Buffet, que s'acabava de muntar una galeria i buscava un artista jove. En eixos dies vaig arribar jo i li va agradar molt el que feia, tant que em va oferir un estudi, tot el material que necessitava i em va assegurar que guanyaria més que amb el meu ofici, a canvi de que fera tot el que volgués però amb la condició de que tot havia d'estar a la seua galeria. Així que va parlar amb el meu patró i després de quatre anys vaig canviar de feina. Això va canviar la meua vida per complet... Em va proposar signar un contracte per a deu anys i jo, un analfabet, em vaig esglaiar i, com no sabia de què anava la cosa em vaig negar. Si ho haguera sabut no ho haguera rebutjat ni boig! Però en aquell moment em vaig negar i l'home es va sorprendre i va creure que jo estava més ficat en el tema i em va dir: No importa, Picasso no ha signat mai cap contracte.

L’art de Ripollés

Falles 2018

Com va ser el bot de la galeria de París cap a fora d'Europa? Vaig estar en la galeria uns deu anys i un bon dia vaig decidir que me'n anava a Nova York. En aquell moment hi havia 52000 pintors censats, a banda tots els que no ho estaven. Allí que me'n vaig anar i ja no vaig tornar, allí m'eixiren novetats i em vaig liar. De tant en tant tornava a París i li portava algun treball a la galeria i sempre me l'acceptaven, mai s'enfadaren amb mi i com no tenia un contracte firmat no em podien obligar a res. He viscut sempre amb independència, he anat a la meua manera sempre. I clar, sense adonar-me’n, quan m'agafe una il lusió jo vaig a per ella i vaig on faça falta, a Londres, a Nova York, a Xina... Tot açò han sigut tropeçons...

On jo sent la llibertat és en el treball, jo sóc lliure mentre treballe, quan deixe de treballar arriba Juan, se'n va Ripollés, i s'ha fotut la vida! Però mentre treballe sóc jo i tots els dies són curts, mai tinc un dia llarg, mai pense: Per a hui ha sigut suficient, mai, sempre em falten dies i temps. I això que tinc la sort de dormir poc, no perquè no vulga, sinó perquè no puc. Jo dorc quatre hores i ja en tinc prou, i això és una sort perquè dormir tan poc durant 50 o 60 anys es nota, he tingut més temps per a treballar, i com es tracta d'un treball que és una il lusió, sempre estic bé i on estic bé és en el treball. Açò vol dir que no pots parar de treballar?

Quan arribes a un continent que no és el teu i t'adones que et coneixen, que vas per on siga i et reconeixen, i dins del món professional més encara, et sorprén, perquè tu sempre et veus un poc estrany. Quan jo arribe a una ciutat al primer lloc que vaig és a un museu, a vore una galeria, una exposició... al meu món, i et sorprén que a l'arribar et saluden i et coneguen. Poc a poc t'adones que, no saps com, treballant molt, això sí, te trobes en un entorn on estàs respectat professionalment. La resta no és més que treballar, treballar molt.

Què significa per a tu el teu treball?

Ací vénen i em diuen: Ripo però t u n o p e n s e s re t i ra r- te? I m'ofenen! Però què diuen? Com que retirar-me? I em diuen: Cal viure també Ripo! No tot és treballar! I jo dic però si jo visc, cadascú té una necessitat de viure, el meu treball és la meua vida. El meu treball és distint a la resta d'oficis. Tampoc sóc una persona de vida social, no és que siga un reprimit però jo no sé beure sense menjar, no sé fer-me un whisky ni una ginebra, mai m'ho he fet... Ara, mentre menge, de vegades, una copeta de vi o d'orujo sí. Però em feu entrar a un bar i no

L’art de Ripollés

Falles 2018

sabria què fer perquè no sé estar amb una copa en la mà. No sóc un home de societat. També ha arribat a un moment que allà on vaig amb açò dels mòbils és un martiri, amb els selfies, crec que diuen, i vinga fer fotos... i al final no puc anar ni a soterraments, ni a bodes, ni a una festa. Alguna vegada he anat a una boda i parec que siga jo el novio! I em sent ridícul! I tot açò fa que visca retirat, encara que no siga el que més m'agrada, però quasi per necessitat m'he hagut de fer un poc arrere. Per això a mi en els cercles professionals d'aquest món no se'm veu, no necessite fer vida social per a buscar el client. També entenc que qui ha de buscar el client va on faça falta... però no és el meu cas. Jo prefereisc viure en la meua intimitat, tranquil. I així, treballant i de forma senzilla és com he arribat fins a ací. Es parla molt de la teua forma de viure...

done el mateix consell i és que una persona s'ha d'entregar en la seua totalitat a allò amb el que té el compromís de la seua vida, sense distraure's, pensant que la il lusió del seu quefer està per davant de tot, i no oblidar-ho mai. Primer que tot s'ha de creure en u mateixa i després ja ve tota la resta, vigilant que no falte de res però entregantse en la seua totalitat. Jo no sé si és un bon o dolent consell però pense que la humanitat necessita persones que s'entreguen i aporten a la vida; s’ha d’aportar més que consumir-la, per a que la societat millore. I això ho han de fer les persones que són capaces de crear, creadors a tots els nivells. En els oficis hi ha moltíssims professionals però persones creatives hi ha poques, per això hem de recolzar-les, perquè són les persones capaces de millorar la societat. I quan se tenen eixes creences no es pateix. Per la teua forma de vore i parlar sobre la vida sembla que els diners no són tan importants per a tu.

A mi em pregunten: Ripo com t'ho has muntat? I jo em sorprenc! Que m'ho diga una persona anònima, fora del món de l'art, encara, però que m'ho pregunten persones ja iniciades en aquest món em sorprén, que m'he muntat què? Jo el que faig és viure a la meua manera, unes vegades em diuen imbècil, altres ridícul, altres genial... es reparteixen les opinions, però és la meua manera de ser. Jo no tinc ni idea de màrqueting, però sempre

Jo pintava quadres i quan algú em deia que li agradava algun li demanava que me'l comprara. Calculava el que costava el llenç i el material que havia gastat, en aquell temps unes 24 pessetes, i això era el que li demanava, i així jo ja tenia diners per a pintar un de nou. Així

L’art de Ripollés

93 93

Falles 2018

vaig començar jo. Sempre he trobat bobos que es creuen que quan més car es ven, més fama, i més importants són, i això jo mai ho he pensat, ni ho pensaré. A mi els diners sempre m'han donat més igual... Els din ers són el m eu majordom, ells m'han de fer viure com jo vulga, i quan jo tinc el que vull ja no necessite res més. Ara mateixa jo no tinc res, vaig signar familiarment la renúncia a tots els bens; he tingut la sort de ser tan pobret que els diners mai han pogut en mi ni en la meua forma de viure.

Als meus fills, que en tinc tres, els tres de la mateixa dona, els vaig dir un dia que tenia l'espineta de que no he sigut un pare molt entregat als meus fills... i els vaig demanar que em feren un judici com a pare, ells em digueren: Mira pare, nosaltres et volem com eres, perquè gràcies a ser com eres, fas les coses com les fas, i ja no hi ha res més que dir. Mireu quina cosa més bonica em digueren! Em feren plorar! El teu aspecte tampoc ha passat mai desapercebut. Jo sempre he sigut molt estrafolari amb la meua indumentària, mai m'ha agradat portar roba de la que et donen feta. També m'agrada tindre els meus barrets, així que em faig els meus propis.

La teua família sempre ha respectat la teua forma de viure? Amb la meua dona he tingut molta sort, ella sempre m'ho ha tolerat tot. Sense ser una intel lectual va comprendre que jo era d'una manera i vivia d'una manera i mai em va crear problemes, sempre m'ha permés viure la meua vida. Ara, jo sempre he sigut honest; me'n anava 4 o 6 mesos i quan tornava li contava la veritat i ella l'acceptava i, així, vam viure molt bé. Ella és la meua dona, jo mai m'he separat, però necessite viure la meua vida, i així hem tigut sempre una vida de família meravellosa.

Ja de xicuelo ma mare em pegava perquè em feia malbé la roba, agafava les tisores, em tallava i em cosia la meua roba. Al meu barri em deien Juanito el Mariquita, perquè em ficava llacets, altres bovades o alguna faldeta dins de casa, però eixia al carrer sense enrecordarme que ho duia i, clar, en un barri perifèric, em ficaren eixe malnom. Allò es va acabar perquè me'n vaig anar a París i es va perdre... Però sí que és veritat que sempre he tingut la meua manera de vestir.

L’art de Ripollés

Falles 2018

Quin és l'estil que defineix a Ripollés? No hi ha cap explicació. Jo no sé, jo sent; jo treballe sentint, no sabent. Aquell que sap és el que ja coneix el que està fent, aleshores sap si està fentho bé o no. Però jo vaig decobrint i el descobrir és conéixer el que no coneixies, o siga, anar cap a allò desconegut i això és la creativitat. Així que aquesta és la meua manera de viure i de treballar. Com no sé, al taller faig allò que tinc ganes de fer i ho resolc com puc, aprenc del que la gent diu fracassos però jo li dic experiències. Per això tinc professionalment molt de registre, perquè no aprenc i em quede amb el que he aprés, sinó que vaig canviant i vaig fent el que se m'ocorre. Quan jo veig el meu taller pense que si jo repetira una mateix treball, el podria fer en menys temps, però jo no puc fer-ho així perquè jo no sóc així. Cadascú és com és i si et volen bé i sinó no pots fer res, encara que sempre hi ha algú que et vol. Com veus l'art en l'actualitat a la nostra comunitat? Jo a nivell tan reduït no ho veig. És massa reduït l'espai perquè la veritat és més gran, la veritat té més dimensions, per això no puc ser nacionalista. Conec una mica el món i les cultures i pense que el nacionalisme limita el desenvolupament humà, li fica barreres, i jo crec en la llibertat. La llibertat no se sap què és però és necessària i tot el que siga ficar-li condicions a l'ésser humà em pareix cruel. Jo sóc partidari de l'enteniment. La meua última reflexió seriosa que em vaig fer, perquè la societat m'ho planteja, va ser sobre la globalització. La globalització, des dels primers humans, es tracta de

conéixer les cultures de la resta de persones, el portar els productes que creem, que manipulem, que utilitzem, d'un lloc a un altre, i açò és positiu. El coneixement d'un xinés, d'un espanyol, d'un holandés compartit per a tots, fa que vivim millor. Si se'n anaren els savis amb els coneixements al taüt ens costaria moltíssim progressar. Aleshores, eixe intercanvi de coneixements, productes i persones fa que ens coneguem millor, que evolucionem i progressem i que no desprestigiem a ningú perquè siga d'un lloc o d'un altre. El que passa és que cal organitzar-ho bé per a que la societat avance. No podem anar en contra de la globalització perquè és una necessitat de l'ésser humà estar en contacte, intercanviar i aprendre uns d'altres. Canviar una societat materialment és fàcil i ràpid però canviar o modificar una societat culturalment és un procés molt llarg.

L’art de Ripollés

Falles 2018

Quina relació veus entre les falles i el món de la pintura i de l'art? Una cosa és l'art i una altra cosa és la creativitat. Jo veig que l'art de la falla pertany als oficis i ha evolucionat moltíssim. Abans la falla tenia uns valors que els ha perdut, en el sentit que ha aplicat la tecnologia. Tots sabem que les noves tecnologies estan presents en el nostre dia a dia i no podem obviar-les perquè, a més, ens faciliten la vida. Però aquestos avanços han produït molts canvis en els monuments fallers, i no és el mateix la creativitat humana que la creativitat industrial. Està clar que un monument faller no deixa de ser un monument, però s'ha allunyat molt dels que es feien abans, completament artesanals.

Moltes gràcies Ripollés pel tracte rebut, per la teua proximitat i la teua excel lent atenció, ha sigut un gran honor conéixer-te en persona, saber un poc més de tu, del teu treball i de la teua vida i descobrir com d'especial eres. Jo crec que no sóc especial, sóc un home amb una funció, que és deixar un missatge a la humanitat, i aquest missatge el vaig fent poc a poc, dia a dia, estic convençut, m'ho crec, i no hi ha qui em faça creure el contrari. Aleshores, visc la meua vida entregat, totalment.

L’art de Ripollés

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de Sorolla

Falles 2018

ecentment Joaquín Sorolla ha tingut el m és sonat èxit de la seua carrera: l'exposició Sorolla y la Hispanic Society, organitzada per la Fundació Bancaixa, que ha sigut celebrada com el principal esdeveniment cultural i visitat per quasi un milió de conciutadans. No hi ha qui puga negar-ho; a pesar de que alguns encara el critiquen, els valencians hem reconegut en ell al nostre pintor i en els seus quadre l'essència de la nostra terra. És important destacar que Sorolla, ja en vida, es va convertir en símbol de la ciutat del Túria i del conjunt de la Comunitat. Joaquín Sorolla allí on va estar va exercir sempre de valencià. Va viure a València la seua joventut i, finalment, després de tornar i casar-se, va decidir traslladar el seu domicili a la capital d'Espanya perquè era l'únic camí possible per a l'èxit. Però sempre enyorà la nostra ciutat, a la que tornava sempre que podia. Així, Blasco Ibáñez contava que Sorolla li va dir: Si continue venent com fins ara, algun dia tindré reunits quaranta o cinquanta mil duros i, aleshores, a viure tot el any en el Cabanyal. Volen que em trasllade a París! No senyor, al Cabanyal! Front a aquell mar tot llum i poesia. Construiré en la mateixa voreta una gran casa, una casa d'artista, i allí vindran els meus deixebles i formarem una colònia, una escola de pintura revolucionària, la pintura a l'aire lliure, sense estudis ni artificis, i tu vindràs també allí a escriure novel les... Ja voràs com fem de València una Atenes. Per damunt del major o menor naturalisme dels seus quadres, independentment de que resulte senzill identificar escenes de la vida quotidiana en aquestos, Sorolla era un colorista. El color i la

pintura eren el seu vertader plaer i dedicació. La prioritat de la pintura per a Sorolla era absoluta; la natura i les persones no eren més que un element per a poder pintar. Pot considerar-se que la carrera professional de Joaquín Sorolla va començar als quinze anys quan, després d'acudir amb regularitat a l'escola d'artesans, els seus progressos aconseguiren cridar l'atenció del director que va aconsellar als seus oncles que el matricularen a l'escola de belles arts, on va ingressar al 1878. Els anys següents els va passar estudiant, instruint-se en l'art de pintar, soltant la mà en la pintura, adquirint i millorant un criteri de preferències... Sorolla no va nàixer pintant, sinó que va aprendre l'ofici. El prodigi de la seua pintura responia al treball acumulat. Ens resulta imprescindible dedicar-li un apartat especial, dins dels artistes valencians, a aquest gran artista. Tant com quasi impossible reflectir totes les seues grans obres en aquestes pàgines. És per açò que hem fet una selecció de tres d'aquestes, en les quals es pot admirar la indumentària valenciana pròpia de l'època.

L’art de Sorolla

El grito del Palleter

Falles 2018

establerts i començà a demostrar els seus dots de gran mestre. Respecte a quadres històrics anteriors és possible observar ací un caràcter menys teatral dels personatges, encara que també hi ha encara errades i precipitacions en el dibuix. Però el color blanc es plena de matisos en la roba dels camperols valencians i esclata en una espècie d'oval que assenyala el contorn de la taula disposada al voltant del Palleter, organitzant les seus llums i ombres.

quest quadre és una obra primerenca de Sorolla i va ser pintada a l'any 1887 per a concursar a la pensió de pintura en Roma que atorgava la Diputació de València. La pintura d'història era la que imposava els criteris acadèmics d'aleshores i Sorolla, encara que pocs anys més tard seria el principal abanderat contra aquest gènere, quan en la seua joventut la va practicar, va trencar els criteris

L'escena va tindre caràcter obligatori per a tots els concursants i representa un dels moments del crit patriòtic de 1808: l'arenga llançada per Vicente Domènech, anomenat el Palleter, perquè venia palletes per a encendre foc, en els escalons de la Llotja de València als camperols que per allí anaven comerciant els seus productes. El crit va suposar l'esclafit de la rebel lió antifrancesa en València.

El grito del Palleter, 1884, oli sobre llenç, 152 x 202 cm, València Diputació Provincial.

L’art de Sorolla

99 99

Valencia. Las grupas

Falles 2018

ist en fotograf ia, aquest panell dedicat a València podria parèixer molt folklòric, perquè Sorolla s'inspirà en alguns elements emblemàtics de la ciutat i en certs desfilants en les processons per a composar el llenç. Per contra, tota la bellesa resplendeix quan s'observa el panell original.

sigut substituït per una vista de l'horta amb tarongers i barraques, en tant el seguici pareix discórrer per un camí de camp. Símbol de la valenciania, per al que Sorolla va elegir els vestits tradicionals de llauradors, la bandera de la ciutat, el templet de la patrona, les palmeres, l'horta i un cel blau.

No resulta excessivament curiós que el pintor manifestés reticències i tingués que justificarse davant de la seua dona per haver decidit representar a València mitjançant una desf ilada, un tòpic la utilització del qual requereix ser explicada. El panell va ser començat el 31 de gener i acabat a mitjans de març. Trobem una altra vegada un quadre simbòlic, no tant per cadascun dels elements, que podrien passar per tomes del natural, quant per la situació: una desfilada que pareix acabar de creuar el Pont del Mar i encaminarse per l'Alameda; però, en realitat, no hi ha pont, ja que tampoc es divisa el riu, aquest ha

Però és el color el millor protagonista de la composició. El blau celeste està molt matisat de blanc, però els blancs mateixa tornen a ser un altre prodigi d'art: és una espècie de fogonada de llum que es combina amb el verd de l'horta i les fulles de les palmeres, el groc de palmeres i banderes i de la vestimenta del disfressat de rei i eixe roig que es concentra en les quatre barres de les dos senyeres i s'escampa per tot el llenç en incomptables matisos. En el seu conjunt, la bellesa del colorit fa oblidar qualsevol resistència davant possibles comprensions tòpiques del desfile i reconcilia a l'espectador amb eixos símbols festius de la vanciania.

100

L’art de Sorolla

Falles 2018

Valencia. Las grupas, 1916, oli sobre llenĂ§, 353 x 300cm, Nova York, The Hispanic Society of America.

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de Sorolla

101

Falles 2018

Entre naranjos

n 1903 va pintar aquest llenç, que es troba entre els més coneguts de l'autor. Va ser un quadre encarregat per al que el marxant José Artal va delimitar estrictament les formes i maneres, segons el desig del client, José R. Semprún, de Buenos Aires. Sorolla es va desplaçar a Alzira en desembre de 1902 per a pintar una expressió de sensualitat en plena horta valenciana, una escena amorosa després d'un bon dinar en mig d'un taronjar. En un clar de la plantació apareix disposta una taula amb estovalles blanques en la que acaben de dinar huit persones, quatre parelles que inicien jocs eròtics amb la satisfacció de l'estómac ple i l'alegria del vi alleugerant-los el cap. La taula acaba de ser abandonada pels joves que es toquen entre rialles i alegries, derivant en un moviment centrífug emmarcat per les atapeïdes fulles verdes, plenes de taronges, com una explosió de colors. L'erotisme de les fruites rodones s'uneix al del tocament dels hortolans i les llauradores per a comunicar un sentiment de sensualitat que inunda el llenç.

Com li demanava el client, Sorolla va fer un quadre alegre de costums, transfigurant la gola i la luxúria en plaers senzills i quotidians. La sensualitat del llenç se sustenta també en una crida formal als sentits, ja que l'exquisida combinació dels colors roses, blaus, verds, rojos i grocs en la roba dels camperols amb els centenars de xicotetes taronges que s'escampen entre les fulles, són com la font d'explosió d'un foc artificial.

Entre naranjos, 1903, oli sobre llenç, 100 x 150cm, La Habana, Museu Nacional de Cuba. TOMÁS FERRÉ, FANCUNDO. (2011) Grandes genios del arte de la Comunitat Valenciana. Joaquín Sorolla.

102 102

L’art de Sorolla

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art algemesinenc

103

Falles 2018

104

Lâ&#x20AC;&#x2122;art algemesinenc

Art a la graella

Falles 2018

omença a entreveure's l'entrada de la primavera i estructures de fusta emergeixen pels carrers, tot senyal del que està a punt d'esclatar a les nostres ciutats.

Com a valencià, em resulta quasi impossible recordar la primera vegada que vaig veure un d'aquests monuments efímers, sempre han format part de la meua vida des que tinc ús de raó i fins i tot així, fins i tot sense pertànyer a cap falla, res esmorteix l'emoció que em produeix gaudir d'un d'aquests extraordinaris monuments fallers. Recorde ser encara molt menut i haver d'alçar el cap quasi al límit del desnucament per a poder arribar a la fi d'aquestes magnificents obres d'art que em feien transportar-me a un món d'éssers exagerats, de colors i formes que m'introduïen cap a una vida de porexpan mentre decidia amb els meus cosins quin dels ninots m'enduria a casa indultant-lo de la graella i fent-lo perdurar eternament. És quasi inaudit com ha evolucionat aquesta festa que començà sent un homenatge dels fusters cap al seu patró, Sant Josep, on cremaven la fusta que els havia sobrat durant l'hivern fins a arribar a obres d'art monumentals d'un treball i d'una qualitat artística de tal supèrbia que qualsevol personatge del renaixement cauria d'esquenes enfront d'aquesta grandiositat.

L’art algemesinenc

105

Falles 2018

106

Lâ&#x20AC;&#x2122;art algemesinenc

Falles 2018

Personalment sempre he tingut una gran facilitat per a enlairar-me lluny de la realitat. A la infància jo era un xiquet prou introvertit que generalment solia evadir-me de tot el que passava al meu voltant, aprofitant qualsevol moment o qualsevol aula del col legi que no captivava suficientment la meua atenció per a deixar el meu cos mentre la meua ment s'enjoiava viatjant i vivint mil i una aventures. Els dibuixos animats que veia als meus primers anys i que potenciaven les meues evasions, i també, el fet d'haver viscut aquestes obres falleres i parodiants de la vida real, han sigut transcendentals a la meua formació com a l'artista adult en què m'he convertit. L'art és un mig que ens permet abstraure'ns d'una vida més dura, més seria i avorrida cap a un altre nivell on tot és menys important però més transcendental, més amable i més atraient. Els monuments fallers ho aconsegueixen d'una forma sublim sense l'ego de l'art etern, ja siga per la bellesa de les obres com a través de la paròdia. Professionalment he viscut moltes etapes a la meua vida, he crescut

com a artista tant treballant a Estats Units per a celebritats de Hollywood com al Líban o Brasil on he viscut la humilitat i generositat més extrema. La curiositat m'ha portat a viatjar per cultures molt diferents de la meua, el que m'ha permés impregnar-me de moltíssims tipus d'expressions d'art i també de diferents tipus de gent, obtenint sempre el mateix missatge; llevant les diferències culturals i religioses, tots som altament similars, amb les mateixes inquietuds i amb un llenguatge comú, l'art. L'art és universal, és per això que les falles, més enllà de què t'agraden els petards o no, tant si formes part de la "festa" o no, artísticament parlen amb un llenguatge capaç de captivar a qualsevol individu i són un patrimoni propi digne d'admirar per tots. Les obres desapareixeran envoltades de foc, com si hagués sigut un somni, una brusca tornada a la realitat després de dies contemplant aquella apassionada forma de veure la vida. No obstant això, la màgia de què com cada any tornaràs a admirar aquestes obres d'art, mai desapareixerà. Jordi Machí

L’art algemesinenc

107

Falles 2018

108

Lâ&#x20AC;&#x2122;art algemesinenc

Falles 2018

u c í a Bastida Giménez artista? Qui voldria que en dos dies de feina la gent es referira a ella com una artista... Per a mi l'art, en aquest moment, és tot; veig bellesa en totes les coses, siguen perfectes estèticament o perfectes dins de la seua imperfecció. Des de menuda, quan anava a la falla, el que més m'agradava veure era el treball que feien els fallers per a les cavalcades, ja que en aquesta falla es veu l'art per totes parts, ja siga en les carrosses com en les disfresses, que es fan a mà per integrants del Cid. Vull anomenar les disfresses de l'any passat, des de Rafiki, el de la meua cosina Sofia, fins Timón i Pumba, de la meua germana i Clareta, quedaren meravellosos. Altres obres d'art que m'agradaria destacar en aquesta falla, per descomptat, són els escenaris en general de les presentacions i, en particular, els que feren els meus oncles Jose Juan i Enrique Bastida, amb ajuda de mon pare i el meu iaio i la seua fusta, està més que clar. El meu d'Aladdín i el de

la meua germana de Mulán van ser espectaculars i feren sentir-me molt especial. El meu “caminet d'artista”, m'agrada ficar-ho entre cometes ja que no m'agrada que u mateixa es proclame artista, sinó que la gent que el coneix i veu els seus treballs el qualifique de tal forma si ell mateixa ho considera. El meu caminet, com deia, començà en segon de batxiller, quan vaig decidir preparar-me per a entrar a la facultat de Belles Arts. Aquesta carrera per a mi ha sigut una etapa per a poder conéixer-me com sóc i fins on puc aplegar, ja que sé que puc descobrir moltes coses de mi, tant de gustos com de tècniques que puc realitzar. Tots diuen que artista es naix, no es fa. En la meua opinió pense que un artista si no treballa dur es queda en res, i que un altre, si s'ho treballa dia a dia, investiga, prova i és original, arribarà a ser l'artista que tant ha volgut ser, ja que cada vegada que provem coses noves, experiències, diferents tècniques, diversos projectes, estem aprenent. S'aprén quan t'equivoques.

L’art algemesinenc

109

Falles 2018

Per a mi, quan faig un treball d'un encàrrec, el moment de més nerviosisme és quan he d'entregarlo, ja que vull que vaja tot perfecte i es queden contents a la primera. En el meu cas, he començat a menejar-me farà aproximadament un any. Em va costar molt al principi ja que en l'inici s'és més insegur. He d'agrair a un cercle menudet de persones en concret ja que m'animaren a obrir una pàgina al Facebook. Vaig estar prou de temps per a poder elegir una opció com a logotip per a la pàgina, sort que tenia alguna ajuda per ahí que em va aconsellar molt bé i li he d'agrair molt. Particularment, em dedique un poc a tot, ja que pense que estic en una edat de no dir que no a res i poder experimentar en tot el que em proposen, ja siga des de fotos fins a pintar quadres pictòrics, hilorames, dibuixos, àlbums de fotos, organitzar un gran acte... Una frase que diguem molt mon pare i jo és: Qui haguera imaginat que jo venguera quadres... I és que quan vaig comunicar la meua decisió em deien que estava un poc boja ja que això no tenia eixida. En aquest moment tots hem canviat el pensament. Tot té eixida, si li fiques treball, il·lusió i esforç. En els monuments fallers, el que més m'agrada és fixar-me en com estan pintats els ninots, ja que, en la meua opinió, la pintura és l'aspecte més important d'un monument, perquè moltes vegades ens orientem simplement per l'estètica, encara que això no deuria de ser així. Un monument faller ha de tindre un

significat; té un procés molt llarg per a solament observar-lo en un minut i decidir si ens agrada o no. Ha de tindre un bon joc en els ninots, moviment i interacció amb els espectadors, fer que juguen en l'obra, per exemple, fer que es fixen primer en una part del monument i, seguidament, que facen un recorregut amb la mirada fins arribar al final, és a dir, contar una història. Ha d'estar treballat psicològicament, pensant molt en els espectadors, ja que són els que donaran nom al teu treball, ja sigues proclamat com guanyador eixe any o no. Pense que les crítiques en general sempre són bones, ja que et fan fixar-te en errades que no havies vist, sempre que aquestes vagen argumentades. El mateix passa en les falles, quan més competitivitat hi haja en les cavalcades, monuments i festa, més treballat estarà l'any següent. Encara que en la meua opinió sempre hi ha alguna cosa bona en tot i sempre hauríem de competir amb nosaltres mateixa per superarnos, deixant a banda el de fora, perquè no tots tenim el mateix estil, i això no vol dir que uns siguen millors que altres. El mateix passa amb els artistes, pots agradar a uns i a altres no, per això som lliures de triar, ja que es tracta de dos móns molt subjectius. Tot açò és el que fa especial a les falles; som diversos grups de persones que s'han anat unint per diferents motius i encara que tinguem diferents gustos, tenim un en comú: les falles, treballar cada dia perquè isquen bé i poder gaudir d'aquesta meravellosa festa. Lucia Bastida

110 110

L’art algemesinenc

LA PINTURA I LES FALLES

m diuen Antoni Roig Aliaga, sóc Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de San Carles de València i professor agregat d'institut per oposició, feina que he exercint fins setembre de l'any passat. He participat dins de l'educació en tot; he sigut Cap de departament, tribunal d'oposicions dues vegades, tribunal especialista de les proves P.A.U. (Selectiu) una vegada i he participat en nombroses activitats dins de la vida docent. També he tingut la sort de guanyar amb unes alumnes el premi Qué es un Rei para ti a nivell autonòmic, treball coordinat per mi i que com a premi vam poder visitar la Sarsuela i tenir audiència amb sa Majestat el Rei En Juan Carles de Borbó. En quant a la pintura, i per no fer-ho molt extens, tinc en el meu poder premis tan importants i prestigiosos com el Premi de la fira de Xàtiva 1997, el de la Diputació d'Alacant, el premi Bancaixa de Segorbe, també en Vinaròs,

e l 2 n Pre m i d e p i n t u r a C i u t a t d'Algemesí, en Elda, Beneixama, Sollana, Cocentaina, Guadalest, Requena , Sot de Chera, Carcaixent i algun altre que se m'oblida. L'últim va ser a juny de 2017, el de F.U.V.A.M.A. (Fundació Valenciana d'Agricultura i Medi Ambient ). Encara que no sóc d'aquesta falla, concretament sóc secretari de la falla Ideal Terrassa, sent una admiració especial per la falla Plaça del Cid, considere que és una gran comissió entre les grans falles d'Algemesí perquè la gent que forma la junta és gent de molta categoria fallera i l'any passat feren un grandíssim llibret, digne d'admirar, espere un poc correspondre amb aquest article a la categoria cultural que la falla del Plaça del Cid ve manifestant en estos llibrets .

L’art algemesinenc

111

Antoni Roig

Falles 2018

La meua trajectòria fallera

Falles 2018

a meua trajectòria fallera començà a l'any 1977 quan vaig entrar a formar part de la meua comissió, i des d'aleshores encara contínue en ella, és a dir, uns 40 anys, on he sigut la major part d'anys secretari i quasi sempre encarregat de la secció artística, per açò de la pintura. També vaig ser Vicepresident primer de Junta Local amb D. Enrique LLoret (President de JLF) per aquell temps. A l'any 2003 em concediren el Bunyol d'Or, Brillants i Fulles de Llorer, últim que atorga la Junta Central Fallera de València, fa ja 15 anys; i és que el temps passa mot ràpid. En quant a la meua experiència en les falles puc dir que a l'any 1979 vaig pintar per encàrrec ninots per a varies falles en la ciutat de l'Artista Faller, en Benicalap. També vaig pintar, i prou, en la monumental i famosa falla del castell d'Algemesí, falla que es podia visitar per dins i en la que la meua comissió va obtindre uns quants premis, fruit del treball de Mario Barberà i alguns fallers que dedicarem molt

112

de temps a la construcció d'aquesta monumental falla, dedicada íntegrament a l'alcalde D. Salvador Castell i Frasquet i que en el nostre casal conservem un bust d'ell que ens va fer el recent desaparegut Leonardo Borrás Artal , gran escultor del poble. També he fet algun que altre curs de jurat de falles impartit pel gran mestre Miguel Santaeulalia, pare dels actuals Pedro, Miguel i Alejandro Santaeulalia, que fan falles d'especial al cap i casal. També he visitat el taller, com a participant d'un curs de jurat de falles, del gran Julio Monterrubio, i altres impartits pel Gremi d'Artistes Fallers de València. He perdut el compte de les vegades i anys que he anat de jurat de falles pels pobles on ens envia Junta Central, calcule que des de l'any 1981 he fet de jurat de falles en: Alzira, Aldaia, Picassent, Cullera, Paterna, Sagunt, Albal, Xirivella, La Pobla de Vallbona, Silla, Massamagrell i alguna que altra població que ara mateix no recorde. He coincidit amb molta gent fallera del poble com, en els últims anys, Clara del Amor i Bastida, amb l'actual president de Junta Local Juanvi Talamantes, amb Alejandro Torrent i amb el ex secretari i faller de la meua comissió Roberto Martínez. També amb altres fallers d'altres comissions. Aquesta és una experiència molt enriquidora però també una tasca que per a mi té molta responsabilitat, ja que estàs jutjant un monument faller en el que una comissió ha ficat el màxim interès en que quede molt bé, ha dipositat en l'artista faller tot el seu interès i estima per a que la falla quede el millor possible i també s'ha gastat una gran quantitat de diners. Tot açò baix el beneplàcit de la fallera major d'eixa comissió.

L’art algemesinenc

Falles 2018

La importància que té l'art i la pintura en la meua vida

‘ art ho és tot per a mi , des de molt jovenet vaig decidir el que volia ser i com a mi m'agradava molt dibuixar i pintar vaig decidir estar vinculat al món de l'art per sempre, cosa que m'ha donat moltes satisfaccions. He tingut la gran sort de conèixer a persones importants del món de l'art com a Genaro Lahuerta, Luís Arcas, José Amerigo, Andreu Alfaro, Manolo Valdés, José María Iturralde, Anzo, Manolo Boix, Rafael Armengol, Rafael Calduch, Nasio Bayarri, José Esteve Edo, Silvestre de Edeta, Alfonso Pérez Plaza, Sanleón, Conrado Mesegue, Álex Alemany, Horacio Silva i, com no, als algemesinencs Josep Pellicer Plà, Josep Esteve Adam, Leonardo Borrás, Enrique Benlloch i molts més que farien esta llista molt llarga.

La meua visió personal de la pintura en el monument com a jurat de monuments fallers. La meua visió personal en la pintura ve donada per la meua formació acadèmica. Al ser llicenciat en Belles Arts i pintor he treballat el color amb molta intensitat, realitzant nombrosos exercicis de color i practicant molt la Teoria del Color, perquè un pintor ha d e s a b e r t r e b a l l a r e l c o l o r , va l g a l a redundància, primer sabent tota la teoria i després sabent aplicar-la. Coincideisc amb les paraules de Paul Cezanne quan diu: Para el pintor lo único verdadero son los colores.

Aleshores, per a poder valorar el color en una falla s'ha de tindre un poc d'idea sobre la Teoria del Color, saber, entre altres coses més fàcils d'entendre: els colors primaris, secundaris i terciaris, les gammes cromàtiques, el que són els colors complementaris i les dimensions del color. Estes coses més bàsiques hauria de saber-les tot aquell que valora un monument faller. En la meua experiència un poc més professional i que he estudiat amb més deteniment per a poder valorar, allò més important en un monument faller és: la relativitat del color, la interacció dels colors, la psicologia dels colors, les claus cromàtiques i una cosa molt important per a mi: l'harmonia de color, punt aquest que s'aplica molt als monuments fallers quan estem parlant d'artistes de renom més importants i de pressupostos més quantiosos. També té importància dominar les relacions cromàtiques dins del cercle cromàtic per vore i aplicar quins colors dominen en cada cas en una falla. Tot açò té com a objectiu poder valorar un monument faller vegent el color d'una forma artística, sense deixar de costat altres aspectes tan importants com el volum, la composiRelació del color ció, el risc, els acabats i la c rí t i c a , e n t re altres coses. Triada

Complementària

Adjacents

L’art algemesinenc

113

Anàlegs

Tetrada

Falles 2018

Relació entre la pintura i la festa de les falles. Com a pintor trobe que tenen molta relació la pintura i les falles ja que al valorar una falla et sorgeixen comentaris com: Està ben pintada, és molt bonica de color, té uns colors vius o els té apagats; altres que diuen: Té els colors pastel, els colors són elegants, la falla té una pintura molt encertada o bonica, li falta colorit, etc. El que vol dir que tots parlem del color i de la pintura d'una falla, més o menys, directa o indirectament. Antigament les falles es pintaven amb colors a l'oli, pintura que com aglutinant utilitza aiguarràs o essència de trementina i que també era més cara, però com el suro blanc s'imposà per damunt del cartró pedra i l'aiguarràs és corrosiu, és a dir, es menja el suro, es canvià esta tècnica més espessa per la pintura acrílica o a l'aigua, que és més lleugera i fluida i d'acabats més fins, també solen fer-se difuminats a pistola que donen volum.

114

El ben cert és que el color i la pintura formen part d'un dels elements més importants que tot monument que es vulga fer apreciar ha de tindre. Es més, jo diria que una falla pot tindre un gran impacte visual gràcies al color o perdre el primer colp de vista negativament depenent de l'aplicació més o menys encertada del color. Una bona harmonia de color en un remat central d'una falla li dóna categoria a eixe monument, si el modelat va conjugat amb el color i, a més a més, té una composició encertada, també algun element desafia les lleis de gravetat en forma de risc i els seus acabats són d'extraordinària bellesa i el conjunt està treballat amb gust i elegància, estarem davant d'un gran monument faller. Com exemple d'apreciació del color en un monument acompanye aquestes paraules amb unes imatges que pense que justifiquen les meues apreciacions en forma de grans exemples.

L’art algemesinenc

Falles 2018

El color, gran protagonista de la falla municipal de València 2018

Equilibri Universal Okuda San Miguel · José Latorre · Gabriel Sanz

L’art algemesinenc

115

Falles 2018

Càlids

Excel·lents

Freds

Antoni Roig i Aliaga, faller. 116

L’art algemesinenc

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art dels nostres artistes

117

Falles 2018

íctor Hugo Giner i Blasco és el nostre artista faller, un algemesinenc de 38 anys, amant de la seua professió i del món de les falles, qui plantà el seu primer monument quan tan sols tenia 14 anys.

A la nostra comissió va plantar per primera vegada a l'any 2000 un monument infantil. Des de 2003 és el nostre artista faller, tant del monument infantil com del gran, i esperem que siga així per molts anys més.

118

Després de tant de temps s'ha convertit en un membre més d'aquesta comissió. A més a més, és un gran artista conegut pels seus monuments i, particularment, pel seu estil de pintura. És per tot açò que hem trobat interessant comentar amb ell el tema en el que se centra el nostre llibret: la pintura i les falles.

L’art dels nostres artistes

Falles 2018

Completa la frase: Un monument faller és art perquè... Un monument faller és art perquè l'art és una forma d'expressar els sentiments, en aquest cas, es tracta dels sentiments dels artesans fallers.

Quins detalls marquen la diferència en la pintura? Els detalls de la pintura en un monument els marca el propi artista, és a dir, cadascú pinta d'una manera plasmant el seu estil personal.

Com d'important és la pintura en el monument? La pintura en un monument faller és important perquè és allò que el públic veu. Però en un monument tot és important, tot va compassat, des del dibuix que dus a terme al principi passant per l'escultura, l'alçada de la falla, la composició dels baixos i, finalment, la pintura. La pintura ha ser neta, lluidora i, en definitiva, atractiva al públic perquè és allò que primer es veu, però darrere de tot açò hi ha molt més.

Es pinta igual un monument infantil que un gran? No. L'infantil sol ser més dolç ja que va dirigit a un públic menut. El gran varia segons la temàtica de la falla, més àcid, més picaresc, més terrorífic... En definitiva, s'adapta segons la temàtica del monument. Quin és el teu pintor favorit? Un dels pintors que més m'agrada és Sorolla, pel color i, sobretot, per la llum que tenen les seues obres.

Moltes gràcies per la teua col laboració Víctor. Esperem seguir, com fins ara, plantant els teus monuments a la nostra placeta per molts anys més.

L’art dels nostres artistes

119

Falles 2018

La pintura a les falles d’Algemesí, dins l’escola d’artistes fallers de la

Ribera

na falla pot presentar un magnífic esquema compositiu, arriscat, harmònic i atractiu, un modelat homogeni, fidel a l’esquema i al guió col lectiu i un magnífic acabat sense fissures. També pot estar cohesionat per un guió i uns versos precisos i explicatius que embolcallen al conjunt, però.....si la pintura de la falla no ha estat encertada, tot el treball anterior pot haver segut garbellar aigua. Quan apareix la pintura als cadafals, no hi havia encara a Algemesí, ni a la majoria de poblacions dels voltants falles, més enllà de la esporàdica primera falla de Sueca de 1876 o les dues primeres d’Alzira el 1889 i 1898. Per la ciutat de València, on ja començaven fins i tot a rebre premis, coneixem que els ninots tenien un cos fet de pals de fusta amb roba usada i farcits de palla o amb borra de matalàs, als quals s’afegien un cap i unes mans elaborades amb cera i acolorides amb pintura a l’oli i és de suposar que eixos primers ninots de les poblacions veïnes seguien eixe mateix patró constructiu. Amb el tombant del nou segle XX, mentre a la ciutat de València, es produïa una renovació estètica i es caminava cap a la professionalització de la figura de l'artista faller, on Vicent Benedito, Regino Mas, Carles Cortina o Modest Gonzalez competien i introduïen decoracions modernistes, cubistes, art decó, etc.... a la Ribera del Xúquer i comarques limítrofs la festa de les falles s’assentava i expandia. En eixe context es plantava de nou falla a Alzi-

120

L’art dels nostres artistes

Falles 2018

ra el 1909 i a Sueca el 1915, però no serà fins els anys 30 que la flama s'estendrà per gran part de la comarca, començant a Carcaixent el 1923, a Cullera el 1928, L'Alcúdia 1931, Alberic 1936, etc....en el cas d’Algemesí en data indeterminada als 30, tot i que el 1932 es plantaran tres cadafals, dos a la Fàbrica de Ripoll Hermanos i una al carrer Muntanya, tots tres cadafals, d’artista desconegut amb una tipologia de falla escenari més semblant al segle anterior i sense cap superposició d’elements escultòrics.

Mentre l’Algemesí faller perdia el tren de la història , un madur Regino Mas fill de Benifaió, començava a imposar el seu estil a València, guanyant nou premis en la dècada dels 40, seguint una línia realista i figurativa amb gran quantitat de detalls ornamentals. Però Regino fill de Benifaió, desenvolupà tota la seua carrera artística a València i establí el seu taller a Burjassot, per tant tot i haver nascut a la Ribera, forma part i fou un dels grans jalons de l’escola valenciana o del Cap i Casal. Els primers artistes professionals o semi professionals de la Ribera, estaran molt relacionats

La primera fotografia conservada d’una falla a Algemesí, és de la Falla Plaça Major de 1935, tot i que en realitat era la falla del Gremio de carpinteros de envases de frutas de la localitat, gremi fundat el revolucionari any de 1917 i que tingué una gran importància en el naixement de la festa fallera d’Algemesí. Com bé indicava el nom del gremi, la pintura era un aspecte absolutament secundari en aquella la poma fon la perdició de este món, els ninots vestits a excepció de l’Adam i Eva del coronament, no tenien més pintura que la de les mans i el cap. No hi havien encara artistes fallers professionals, ni en Algemesí, ni tampoc en la resta de la Ribera. Amb la represa de la Guerra Civil, hi hagué un intent de reviscolar les falles d’Algemesí però l’Ajuntament tombà la iniciativa de plantar la falla de la Plaça del Mercat el 1945. amb la pintura o seran directament pintors, els d’Alzira: Ignasi Ríos Magraner pintor i artista faller que des de 1939 realitzà un total de 17 cadafals al

L’art dels nostres artistes

121

Falles 2018

Barri de Sant Joan d’Alzira, guanyant alguns palets, també plantà la falla fundacional de la Plaça del Forn de 1945, la de Sant Roc també al casc antic d’Alzira o al carrer Co l o m - Po n t de Xàtiva actual Sant Judes Tadeufora d’Alzira plantà algunes falles en l’actual emplaçament de la Falla Creu-Julià Ribera de Carcaixent. Rios Magraner, fou sovint ajudat per Francesc Benedito Iborra, especialitzat en pintura que intervingué en moltes falles dels '40 i 50, també a Caputxins-Hospital, Plaça del Forn, etc,...associant-se als tallers d’artistes com el mateix Ignaci Ríos Magraner o Enric Gregori Sanjuan. Un altre artista alzireny que alternà la pintura mural amb la construcció de falles fou Ricard Fluixà Gòmez, plantant al Mercat, Colom-Xàtiva, Sant Roc o Plaça Major. En el cas de Cullera, serà rellevant la f igura d’Emilio Ferrer Cabrera, estudiant de Belles Arts a

122

Sant Carles de València, que passava els estius amb Mongrell i que fou considerat pel mateix Joaquim Sorolla, com un deixeble, fins i tot el considerava un nét des del punt de vista artístic, mostrant una vessant costumista tant en la pintura com en la totalitat de la falla com demostren els casos del llaurador i barraca de la Falla Plaça Espanya o la pujada al castell de Cullera de la Falla la Taüt, ambdues de 1943, eixa temàtica costumista es tornava repetir en la falla fundacional del Passeig-Doctor Alemany de 1946 que realitzà junt a Daniel Fitó. En el cas de Sueca caldrà esperar a la irrupció de Pasqual Carrasquer, una figura autodidacta de dilatada trajectòria, la qual cal destacar ací no tant per la seua faceta pictòrica, sinó per ser el primer taller professional radicat a la Ribera del Xúquer el 1950 o per ser l’artista de moltes falles fundacionals, tant a la seua Sueca natal, com a Algemesí i altres poblacions de la comarca. No sabem quina pintura hagueren tingut les falles d’Algemesí als 40, 50 i 60 ja que no foren plantades, però és probable que com les del seu entorn hagueren seguit les pautes de la ciutat de València, imitant les tonalitats reals, plasmant de la forma més realista i fidedigna possible un model amb una base d’escultura acadèmica. Si a València no hi ha fotografies a color fins als seixanta, a la Ribera encara és pitjor, però s’observa sempre una imitació en quant a les tècniques i un retràs en q u a n t a l ’ a p l i c a c i ó. U n d e l s d u b te s q u e m’embarguen a l’hora d’escriure aquestes línies és si les tècniques de vestir directament de cartró

L’art dels nostres artistes

Falles 2018

pintat o encolar teles, utilitzades a València o Alacant ja als 30 fou utilitzada pels primers artistes de l’escola de la Ribera o no, la pobresa de les fonts documentals i la pèrdua dels ninots indultats anteriors a la Pantanada de Tous del 1982, fan quasi impossible saber-ho. La família de turistes indis, de l’artista Joan Huerta rebé l’indult de les falles de València el 1956, aquestes figures foren les primeres indultades de la història en ser realitzades completament amb cartó i pintades a l’oli, del cadafal de la Falla Regne de València-Duc de Calabria que rebé el 2n premi de la secció especial, un punt d’inflexió a partir del qual es generalitzà l’ús de la tècnica del modelat íntegrament en cartó en altres falles, procés que com sempre, arribà molt més tard al territori de la Ribera del Xúquer, el qual continuà prou temps amb les tècniques anteriors o combinant després ambdues. Quan en 1973 l’autoritat municipal tornà a donar permís per a plantar falles, després de vora 40 anys d’interrupció s’havia perdut tot un procés evolutiu present en major o menor mesura en altres poblacions. A València als 60, amb l’entrada del modelat integral en cartró, la gamma de colors utilitzats s’havien multiplicat, introduint colors com el blau elèctric, rojos i verds cridaners per a decoració de roba i elements escenogràfics, tendència subratllada per les estètiques de retolació i publicitat del moment i per l'influencia de tendències artístiques internacionals com el Pop Art, abstracció,

expressionisme, etc,... canvis que a Alzira, Cullera, Sueca, Carcaixent, Torís, etc... arribaria com sempre més tard. Entre els primers artistes fallers que plantaren en Algemesí, en els 70 i principis dels 80, hi hagueren alguns que per la seua persistència marcaren els inicis de la festa fallera en la seua represa. El suecà Pasqual Carrasquer qui imprimiria el seu estil sent el creador de la falla de la Falla Plaça Major el 1977, així com la de les falles fundacionals del Barri de Santa Bàrbara del mateix any o la de la Plaça Cabanilles de l’any posterior. Un altre artista creador de falles fundacionals fou Enric Picot de Carcaixent, fent-ho amb la comissió Victor Pradera-Ferran d’Aragó el 1976 i les de la Plaça del Cid i Crist de l’Agonia el 1979. D’altra banda hi ha el cas de la Falla Ideal Terrassa on Mario Barberà, membre de la comissió, al qual podríem denominar el primer protoartista faller algemesinenc, ajudat per Toni Roig en la part de la pintura -també faller i llicenciat en Belles Artsaconseguiren el primer premi en els anys 1979 i 1980. Les falles d’Algemesí dels 70 ja estaven modelades integralment en cartó i la pintura utilitzada era majoritàriament a l’oli i envernissada, aquestes tècniques continuaren durant la dècada següent, arribant com sempre els canvis des de València i des d`Alzira. No podem oblidar el trienni de José Luís Pérez Abad, artista faller i pintor, deixeble de Regino Mas i Joan Huerta, el qual debutà el 1960 i plantà en els

L’art dels nostres artistes

123

Falles 2018

tres últims anys de la Falla Plaça Major, aconseguint el 2n premi el 1980, però amb la mala sort de tindre un accident que destrossà la falla en el trasllat del taller a la plaça el 1982. Un il lustre en una comissió relativament modesta, fou Andrés Martorell, deixeble de Carrasquer, plantà durant gran part dels 70 i 80 amb la Plaça Tres Moreres, tot i tractar-se de cadafals molt xicotets, cal destacarlos per que el suecà a banda dels seus premis a Cullera, Sueca i Alzira sempre ha destacat per la seua faceta pictòrica, dirigint fins fa poc eixe procés de realització al taller de Pere Baenas, aportant bona dosis dels seus èxits, amb una paleta de colors vius i formes geomètriques molt properes a l’escola alacantina.

amb un potent contrast entre colors càlids i freds que aconseguien una forta expressivitat i fàcil comprensió a l’espectador.

Els anys huitanta representaren un replantejament cromàtic i un trencament pel que fa a utilització de vernissos brillants i daurats amb policromia....a València, per que els artistes de l’escola de la Ribera continuaren utilitzant-los, fins pràcticament les acaballes, en el cas d’Alzira, hereus de Salvador Sòria, nascut al barri alzireny de Venècia, pintor i artista guanyador del primer premi huit vegades a Alzira entre 1963 i 1978, quatre amb la Plaça del Forn, tres amb la Plaça Major i una amb Sants Patrons, així com de diversos cartells de falles. En Algemesí, els grans dominadors de la dècada seran els Germans Navarro de Carcaixent els quals des de 1981 fins 1989 arreplegaren un total de set palets i quatre d’enginy i gràcia. Eixe domini consolidà un estil que combinava refregits ben reaprofitats, amb uns colors molt vius, sovint

124

L’art dels nostres artistes

Falles 2018

No només a Algemesí continuaven pautes pictòriques que a València, anaven quedant relegades en un segon plànol, a la Secció Especial d’Alzira de finals dels 80, el nombre de coronaments o cossos centrals amb daurats amb policromia era esfereïdor, com també ho era en altres seccions, el mateix ocorria a falles de gran pressupost de Cullera o Carcaixent, per posar dos exemples de poblacions potents. Un exemple de l’endarreriment tècnic respecte a València és el ninot indultat més antic conservat al Museu Faller d’Alzira, de Julio Monterrubio de 1989 per a Camí Nou, el qual és un refregit de No deixes senda vella per novella de Julià Puche per a EsparteroRamon y Cajal e indultada el 1981, pintat a l’oli i envernissat, el qual es conserva al Museu Faller de València. El cas de Monterrubio, màxim exponent de l’escola de la Ribera, madrileny de naixement i valencià d’adopció, el qual donà els seus primers passos en els 80 mostra com innovar a la Ribera és quasi missió impossible, tant per imperatiu del mercat com per la mentalitat del faller i no faller que es tanca en rodó a qualsevol canvi i només accepta la grandiositat i el treball ben fet, fins i tot per damunt de l’originalitat. Paradoxalment els canvis a l’escola de la Ribera, havien de fer-se des de fora i així fou en els 90. El triomf de Julio Monterrubio a València amb la Plaça del Pilar amb Caceres el 1992 i el seu assentament en la màxima categoria, provocà que molta gent començarà a prestar-li atenció. En lloc d’estancar-se en un determinat moment, conti-

nuà evolucionant i buscant noves formes, tant en composició, modelat, com sobretot en pintura, amb una suavitat cromàtica que ja havia començat amb Espartero-Ramon y Cajal i que fou molt visible en Amb els xiquets no es juga, madurant més i conjugant-ho amb premis amb Va ser una vegada i El ball de la Mascarada els 1998 i 1999 amb sengles primers premis ja a finals de la dècada. A les portes del segle XXI, la pintura plàstica s’havia adaptat als nous materials, especialment al poliexpan o suro blanc i a una major superfície plana. Allò fou un revulsiu cabdal en la fins aleshores estancada i somorta escola d’artistes de la Ribera, curiosament el mateix 1990, un poc abans del triomf de Monterrubio a València, ho feia un jove cullerenc a Alzira: Josep Lafarga Palomares i quatre anys més tard ho faria un jove deixeble de Julio Monterrubio: Bernat Estela que aconseguia el primer premi de la secció especial infantil d’Alzira, amb la falla Pintor Andreu. Pel que fa a Algemesí, els 90 representaran la caiguda dels Germans Navarro i de la falla Víctor Pradera que no obstant continuaran dominant amb 4 palets, però seguits de prop per l’artista J.Andrés Ibor Peiró Pansa de Sueca amb 3 palets per a la falla Plaça Cabanilles, on feu el seu debut el primer artista faller professional d’Algemesí: Salvador Ferrís Cerveró. El fet en sí haguera passat desapercebut de no ser perquè la falla infantil de la Plaça Cabanilles de 1994, dedicada al 750 Aniversari d’Algemesí fou indultada.

L’art dels nostres artistes

125

Falles 2018

cie de cartó, contrastava molt amb els canvis que es donaven a València, però no tant amb el seu entorn comarcal on només a finals del període es va veure com arribava el suro. Un hit fou el ninot indultat de Rubén Gómez, fill de Joaquím Gómez Perelló, que realitzà un Michael Jordan fent un mat totalment de suro pintat amb pintura plàstica el 1998.

Dos anys més tard debutava el segon artista faller d'Algemesí: Victor H. Giner Blasco, amb un inici més reposat i desapercebut, començà el 1996 fent la falla infantil de la Plaça Cabanilles. Prèviament havia conegut el taller de Martinez Mollà, l’estiu de 1993, on conegué les primeres tècniques. Després del bon començament amb aquesta falla de 1996, entrarà a l’escola d'Artistes fallers de València, on el mestre era Joan Martí, deixeble de Carrasquer i un dels grans mestres de la pintura a l’escola de la Ribera. A les portes del segle XXI, la pintura a l’oli dels Germans Navarro o de Pansa, sobre superfí-

126

Xicotets canvis, però decisius els de la dècada dels '90, que també veien com Donet o Lafarga començaven a traure pit en la seua Cullera natal o com Pasqual Calleja plantava a la Secció Especial de València, coronant també a les falles de Carcaixent en Alzira amb un estil molt acadèmic i unes tonalitats d’una banda suaus més pròpies dels temps que venien, però també de daurats més propis de la pintura a l’oli i els envernissats dels 70 i els 80. La dècada havia segut molt oberta en Algemesí i el darrer vencedor havia segut un ja important però encara immadur Josep Lafarga que aconseguia el triomf per a la falla Ideal Terrassa el 1999, amb un cadafal molt neutre al cos central que cedia protagonisme al geni del coronament, però que també jugava amb l’oposició entre blancs i negres, mostrant molts clarobscurs realitzats amb pintura plàstica. Amb l’entrada del nou mil lenni, es produeix la irrupció de l’artista local Víctor H. Giner Blasco, influït per un especialista com Joan Martí i en un altre ordre per Julio Monterrubio, per la seua trajectòria que ja traspassava la categoria de gran

L’art dels nostres artistes

Falles 2018

artista, per a convertir-se en un dels grans de la història. La falla Plaça del Cid que tan sols comptava amb un palet infantil de 1989, passava a atresorar-ne cinc i a convertir-se en la nova dominadora, després d’una dècada convulsa. La pintura deixava de mostrar uns colors vius i marcats pel vernís, a uns altres més suaus. No obstant, al llarg de la dècada, malgrat utilitzar pintura plàstica l’artista d’Algemesí continuaria utilitzant cartó pedra i no suro, com poc a poc anaven utilitzant la resta d’artistes. L’altre artista local, Salvador Ferrís, després d’un temps fora de les falles, retorna el 2003 amb una breu etapa un tant anodina, on no acabava de trobar el seu estil. A partir del 2007 els camins de Joan S. Blanch que s’estableix a Algemesí i de Salvador Ferrís es creuen, serà el post-grau de Voro que aprendrà noves tècniques i sobretot pel que ens ocupa a pintar a l`oli, una tècnica prou en desús actualment, que Blanch redescobreix unint-la a l’acrílic i a tornar a vestir amb tela als ninots. L’experiència resulta molt profitosa i Ferrís aconsegueix plantar a la Secció Especial Infantil d’Alzira amb Rondalles Valencianes per a Pintor Andreu, posteriorment ho farà amb Xe! Quines taronges! Que aconseguirà el 1r premi de la secció primera. Sempre amb un modelat molt característic, la pintura a l’oli sempre enfosqueix el color i quan ha utilitzat tonalitats més neutres o càlides ha aconseguit destacar millor el conjunt. Posteriorment ha donat el salt a València, plantant per a

la Falla Santa Genoveva-Arquitecte Tolsà a la secció primera infantil aconseguint un 7é premí, amb Naturalment al 2016. Des de 2010 fins ara, Víctor H.Giner i la falla Plaça del Cid, continuen dominant l’escena amb quatre palets, seguits per la falla Barri Santa Bàrbara amb tres i recentment s’ha unit al club la falla Nou Mercat. Pel que fa a la pintura és plàstica, però el canvi ha vingut en el suport, ja que Víctor ha començat a introduir suro últimament, d’altra banda destaca poderosament l’arribada del jove artista Juanjo Salom, natural de Carcaixent, però afincat a Algemesí, on té el seu taller. Val la pena nomenar-lo no només per tindre el seu obrador en la localitat muixeranguera, sinó perquè, a més a més, és un especialista en pintura on aplica tant la pintura plàstica a superfícies més planes, fugint de l’academicisme omnipresent en altres artistes locals o de l’escola de la Ribera. Artista jove i amb projecció, domina l’escala cromàtica i és molt complet, aconseguint efecte s q u e s u b s t itueixen el modelat fidedigne.

L’art dels nostres artistes

127

Falles 2018

Deixem pel final a Joan S.Blanch, vingut pel casament a Algemesí des de València, en semblants circumstàncies a Julio Monterrubio quan anà de El Escorial a Alzira. Ha significat un creixement exponencial de l’art faller realitzat en Algemesí, tot i que cap de les seues obres ha segut plantades en el municipi on resideix. A pesar d’haver guanyat sis ninots indultats infantils i tres primers premis a la secció especial infantil, és un artista que no deixa d’evolucionar i sovint ha fet cadafals amb colors foscos de temàtiques poc freqüents en l’espectre infantil que li han reportat disgustos, com el 7é premi de Conviure en Na Jordana el 2014, on va optar per una escala cromàtica on els blancs i els negres pugnaven per l’espai, deixant un cert espai a tonalitats intermèdies com el crema o el beix. I no puc oblidar a Cristina Barberà i Núria Ferragud de molta curta trajectòria, primeres artistes falleres algemesinenques que han abandonat temporalment els tallers, malgrat haver aprovat el Mòdul Superior d’Artistes falleres..... tant de bo, tornen com ho va fer Salvador Ferrís i completen la paleta de colors de les falles d’Algemesí.

ALBORCH MALLOL, GUILLEM (2010). La pintura en les falles: història i evolució. REF. 17, pp.102-112. València. MARAVILLA HERRAIZ , JORDI (2013). Algemesí...Falles sense memòria ?, La Veu d’ALGEMESÍ, 15, pp.10-11. Algemesí. ANDRÉS PASQUAL, S. (1989). Alzira, 100 anys de falles. 1889-1989. Alzira. Junta Local Fallera d'Alzira. CASTELLÓ LLI, JOAN (1996): Història de les Falles de Cullera 1928-1996, Ajuntament de Cullera.

Jordi Maravilla Herraiz Administrador del Blog Corredor de Falles

128

L’art dels nostres artistes

Falles 2018

Guia comercial

129

Falles 2018

696901539

130

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

131

Falles 2018

132

Guia comercial

8 1 0 2 l i t n a f n i รณ i c c Se

1r Premi Adriรกn Perellรณ i Urban 133

Falles 2018

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL GORKA MARTÍNEZ i HERVÁS

’E

s un plaer per a mi representar la meua falla com a president infantil de l'exercici 2018. És molta l'estima que tinc per la meua falla, donat el fet que el meu avi i mon pare ja van ser presidents i sóc faller des del dia del meu naixement.

Espere, en aquest 40 aniversari de la nostra comissió, estar a l'alçada i representar la meua falla, a tots i cadascun dels actes, tal com una falla com la nostra es mereix. Per últim m'agradaria convidar-vos a tots, especialment als xiquets i xiquetes, a què ens acompanyeu a tots els actes a Irene i a mi. Visquen les falles d'Algemesí i visca la falla Plaça del Cid! Gorka Martínez

134

Salutació president infantil

135

Falles 2018

IRENE ESPIRITUSANTO I DOMINGO

A NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL Eixa agradable careta de satisfacció, ens deixa veure a tots amb emoció que lluint les seues gal les als peus de l'Albufera tenim davant nostra, una gran fallera. Xiqueta dolça com la mel, amb saber estar i elegància orgullosos pares i coneguts, amb la seua gran prestància. Ens costa imaginar una xiqueta que visca les falles amb més passió, amb més amor i més intensitat, i que contagie l'entusiasme i la seua felicitat. Des de bolquers amb monyos de fallera, pintes i mantellina, mocador i davantal, sinagües, sabates de tacó i cancan.... pel carrer sempre ballant arrebossant d'alegria i riallera. Irene Espiritusanto Domingo, nostra fallereta major infantil, de mirada simpàtica i encisadora amb gentil gest i somriure subtil, et desitge tota classe de parabens i un meravellós exercici faller.

Jose Espiritusanto

136

A nostra fallera major infantil

137

Falles 2018

Entrevista

orka és un xiquet molt templat de 10 anys, que estudia 5é d'educació primària al col legi Santa Ana d'Algemesí. És faller des que va nàixer, el seus pares són fallers des de fa molts anys, el seu pare ja va ser president infantil i, a més, els seus iaios paterns foren components de la junta executiva de la falla durant molts exercicis i el seu iaio va ser, també, president; així que coneix ben bé aquest món. Feia uns quants anys que esperava ser president infantil i enguany ho ha aconseguit! Anem a conèixer-lo una mica millor amb aquesta entrevista.

Explica'ns com eres amb tan sols tres paraules:

Quina és la teua pel li preferida?

Generós, amic dels meus amics i inquiet.

Una que em va agradar molt va ser Tarzán.

A banda de jugar a futbol, que sabem que t'agrada un muntó, què més t'agrada fer en el teu temps lliure? Jugar amb els amics i jugar a la PlayStation.

I el teu personatge, del que t'agradaria disfressar-te? De pel lícules no ho tinc molt clar, si hagués de triar un futbolista seria Messi.

Què se te dóna bé? El futbol i les mates. 138

Entrevista

Falles 2018

Què és el que més t'agrada de la nostra falla? Els amics que he fet des de que sóc faller, el temps que passem junts al casal i les despertades.

Perquè creus que vas a ser un gran president infantil? No sé si ho seré però vaig a ficar tots els mitjos per a poder aconseguir-ho. Sabem que eres amic d'Irene, la teua fallera major infantil, conta'ns com és ella amb tres paraules: Alegre, divertida i fallera de cap a peus.

Quin és el teu acte preferit? Per què? L'entrega de premis. El sentir l'emoció i el nerviosisme de tots els fallers esperant la valoració del nostre monument. Què creus que és el millor de ser president infantil? La presentació. És un orgull poder representar a tants xiquets i xiquetes. I el pitjor? Haver d'assistir a tots els actes, deu ser molt pesat. M'ho ha dit Mario.

Què és el que més t'agrada del nostre president, Antonio Maroto? Em tracta de meravella, és molt divertit, encara que siga del Real Madrid... I a tu t'agradaria ser, quan sigues major, president de la falla? Encara falta molt per a això. Crec que és un càrrec molt complicat.

Sabem que el teu pare va ser president infantil, a l'igual que ho eres tu enguany, quins consells t'ha donat? Que gaudisca en tot moment, perquè serà un any inoblidable.

Entrevista

139

Falles 2018

Ara has de respondre com et sents amb una paraula quan... o

Et vistes de torrentí: entusiasmat.

Explota un masclet al teu costat: esglaiat.

Et menges un bunyol mullat en xocolate: feliç.

Creues la passarel la el dia de la presentació: orgullós.

Sona el despertador per a anar a la despertà: nerviós.

Actues en el teatret, en el playback o en el passe de models: divertit.

Votes i crides alt en l'entrega de premis: feliç.

Sents el terratrèmol d'una mascletà: sorprés.

o o o

Canvies el vestit de torrentí per la brusa de la falla: content.

Esperem que es facen realitat tots

Et disfresses per a participar en la

els teus desitjos, que tingues un

Cavalcada del Ninot: alegre.

any inoblidable, que t'ho passes

Es crema la falleta: trist i content a

genial amb Irene i amb tots els

parts iguals.

sigues molt feliç. Saps que tens a

Per a acabar, què desitges de 2018? Divertir-me molt, gaudir al màxim i un clàssic, que l'oratge acompanye.

140

amics i amigues de la falla i que

Entrevista

tota la falla al teu costat per tal de viure aquest any amb tu. Enhorabona Gorka!

Falles 2018

Entrevista

rene té 9 anys i estudia 4t d'educació primària al Col legi Sant Josep de Calassanç d'Algemesí. És fallera des que va nàixer, els seus pares són components de la junta executiva de la falla i els seus iaios materns ho foren durant molts anys, a més, el seu iaio va ser president durant 7 exercicis. És una fallera de soca i arrel, de les que va amb el vestit de fallera des de que s'alça fins que es fa de nit, de les que viu tots els actes intensament i de les que sempre vegem amb un somriure. Encara que sabem com és, anem a conèixer-la millor amb l'entrevista que li hem preparat.

Tria sols 3 paraules per dir-nos com eres: Alegre, valenta i simpàtica.

M'apassiona la dansa, les manualitats, la cuina i jugar amb qualsevol cosa.

En què creus que et pareixes a ton pare? Treballadora i responsable.

Què se te dóna bé? L'escola, m'agrada molt llegir, escriure i pintar, també jugar amb la meua germana i cuidar-la, sobretot quan m'ho demanen els meus pares per a entretindre-la.

I a ta mare? Molt fallera i balladora, també perseverant. Sabem que t'encanta vestir-te de fallera i participar en tot allò que la falla organitza però conta'ns què més t'agrada fer en el teu temps lliure.

Quina és la teua pel li preferida? Rapunzel, de Disney.

Entrevista

141

Falles 2018

I el teu personatge, del que t'agradaria disfressarte? De Bella, sense dubtar-ho. Si hagueres de triar un color per a fer-te un vestit de fallera seria... Blau claret.... jejejejeje, és la seda que he escollit amb ajuda dels meus pares per al meu vestit de gal la. Què és el que més t'agrada de la festa de les falles? Buffff, en resum, l'ambient faller. I que és això? Això per a mi és l'oloreta de la pólvora als carrers, la marxa del casal, el monument a la placeta, el retaule de la mare de Déu a l'ofrena, les xarangues a la plaça quan donen els premis.... Quin és el teu acte preferit? Tal vegada l'ofrena, la desfilada pel carrer de la Muntanya fins arribar davant la basílica.... tot i que la missa del dia de Sant Josep i la mascletà de després també m'agrada molt. Per què? Crec que m'agraden perquè són de falleres, falleres, vull dir, de falleres vestides de gal la i anar formaletes.... és seriós, però no seriós d ' avo rri t , s i n ó d'important.

Què creus que és el millor de ser fallera major infantil? Buffff, no sé, de moment tot m'agrada i m'emociona, triar les teles, els mocadors i davantals, els adreços i les proves a la modista... Supose que encara falten moltes coses xules per vindre però ja estic encantada. El dia de la meua proclamació ja va ser súper especial, o la nit del 19 de març quan digueren el meu nom, m'aborrone només de pensar-ho. I el pitjor? Poreta em fa quan cremen la que serà la meua falleta... No vull ni pensar-ho, crec que serè una fallera major infantil de les que ploren, i ploren i ploren..... Sabem que les teues cosines foren les falleres majors infantils durant l'exercici anterior, quins consells t'han donat per a enguany? Que m'ho passe molt bé i que gaudisca de cada acte i que aprofite cada moment. Sabem que eres amiga de Gorka, el teu president infantil, però com explicaries com és amb tan sols 3 paraules? És sabut, divertit i educat. M'encanta que siga el meu president. Les meues dos primeres falles,el meu faller va ser el meu pare, però a partir del tercer, sempre he passat la passarel la amb ell i junts ens ho passem d'allò més bé. T'agradaria ser, en un futur, fallera major de la falla? Síííííí, molt. Però allò més important és primer aconseguir que Cristina, la meua germaneta, arribe a ser fallereta major infantil... i després ja vindrà.

142

Entrevista

Falles 2018

Ara has de respondre com et sents amb una paraula quan... o

Et vistes de fallera: Eufòrica.

Explota un masclet al teu costat: Alegre.

Et menges un bunyol mullat en xocolate: Encantada.

Creues la passarel la el dia de la presentació: Emocionada.

Sona el despertador per a anar a la despertà: Adormida.

Actues en el teatret, en el playback o en el passe de models: Orgullosa.

Votes i crides alt en l'entrega de premis: Satisfeta.

Sents el terratrèmol d'una mascletà: Entusiasmada.

Et lleves els pirris de fallera: Aliviada.

Et disfresses per a participar en la Cavalcada del Ninot: Gojosa.

Es crema la falleta: Angoixada.

Per a acabar, què desitges de 2018? Desitge que les coses succeïsquen com ho fan als meus somnis, fins ara així ha estat tot i de ben segur que així seguirà. Jo per la meua part em compromet a col laborar al màxim per a que siga així i em compromet a representar a la meua falla posant el meu coret a cada acte.

Esperem que aquestes falles et facen ser feliç, que visques un any ben especial, que gaudisques de tot el que t'espera i que t'ho passes genial amb Gorka i amb tots els amics i amigues de la falla. Nosaltres estem segurs de que vas a ser una grandíssima fallera major infantil. Enhorabona Irene!

Entrevista

143

Falles 2018

ANIMALADES A LA PLACETA ARTISTA

VÍCTOR HUGO GINER BLASCO

CRÍTICA AZAHARA COLOMER NICLÒS

Els animals salvatges són el tema escollit, voreu un bon muntatge cridaner i colorit. Ací el monument omplirà la placeta d'animals contents de que el públic els conega. I ací vos contem a majors i a infantils la història del monument que comença així...

144

Crítica

Falles 2018

Lleó Al centre del monument el lleó és protagonista i posa orgullosament com si fos un gran artista. Té al fill al seu costat que no para de mirar-lo i aprén com s'ha de portar copiant-lo i imitant-lo. Per això és tan important ser bon exemple per als fills, perquè imiten amb detall com si miraren un espill. Caiman El caiman és temut per la resta d'animals, ja que és per tots sabut que les dents no són normals. Si el pillen famolenc no té límits ni mesura, no es fiquen davant d'ell i van amb molta cura.

Cocodril El cocodril sí que sap i menja saludable, res de dolços industrials i molt d'entrepà amb formatge. Al menjar bé i amb mesura està ben fort i sa, té una bona dentadura i no té queixals picats. Mones Quines mones més mones! menuda monada, pareixen bessones amb cara pintada. Mai les voràs quetetes, boten sense parar, sempre juntes dos monetes que no es poden separar. Haurien d'anar a ioga, a pilates o a relaxació, o acudir a la psicòloga per dèficit d'atenció.

Amb molta cura han d'anar els xiquets que, com ell, mengen sense parar, llepolies i dolcets.

Crítica

145

Falles 2018

Hipopòtams "Som de gran envergadura amb molta boca i poc de front, tenim la pell molt dura, la pell més dura de tots.”

Girafa Sempre de la mà han anat la girafa i la mesura, degut al seu coll tan llarg i a la seua gran altura.

Zebra Va amb pijama a ratlles i és família del cavall, encara que no l'escoltes, no para amunt i avall.

"Nadem més que el calamar, mengem herba al regadiu, podem bussejar baix l'aigua i travessar tot el riu."

Es passeja altiva i, sense estirar el cap, ella arreu arriba a les fulles que estan dalt.

Pareix que siga antiga perquè està en blanc i negre, que bé li aniria algun color alegre.

"Malgrat ser vegetarià no aprime res de res, hauré d'anar al gimnàs per a perdre un poc de pes."

Ella ho veu tot ben bé des de les altures, controla i està pendent de les criatures.

Ara que està de moda dur el gos a la perruqueria, no podríem dur-la a ella i fer-li metxes algun dia?

"No et preocupes amor meu, jo t'estime de veritat i el pes no és impediment per a estar enamorats."

Aquesta girafa ens recorda a alguna que altra mare, que amb tan sols una mirada tot ho veu i ho controla.

146

Crítica

Falles 2018

Rateta Aquesta fina rateta és qui embruta la placeta repartint un cagallons menudets com perdigons.

Lloros Tenim més d'una fallera que escama sense parar i es pareix a esta parella de lloros desbaratats.

La senyora Pascuala està farta i cansada d'agranar tots els matins cagallons de ratolí!

En compte de xerrar tant més profit ens faria que callaren de quan en quan i ajudaren algun dia.

Si trobeu a la rateta aponada en el carrer ensenyeu-la a ser neta i a deixar el carrer net.

Lèmurs Ací vegem i tenim ben estranys i descarats els reis i amos de la nit vinguts des de Madagascar.

Que moltes vegades encara que no t'ho imagines les més fines i educades són les més gorrines. Ratolí "Alguns em tenen fàstic però jo no sé perquè, sóc un animal fantàstic, graciós i volantiner!"

Marxosos i incansables aguanten sense tindre son tota la nit, imparables, mentre tot el món ja dorm. Però tindran companyia i estes nits no estaran sols, a la falla una quadrilla també vetla sense por.

"Sóc ràpid i especialista en el joc del pilla-pilla, quasi mai poden pillar-me ni llançant una sabatilla”

Crítica

147

Falles 2018

Elefant "Ací estic jo, l'elefant, per la trompa em conegueu, sóc forçut, el més gran, de tots els que vegeu." Sempre escodrinyant per valls i muntanyes la trompa va al davant entre les dues banyes. Esta història va acabant i també l'explicació, per últim, i és important, gràcies per l'atenció.

148

Crítica

Falles 2018

Monument

149

Falles 2018

Fallera Major Infantil 2018

Irene Espiritusanto i Domingo Regina del Foc Lucía Zaera i Esteve

Cort d’Honor FMIC María Domingo i Domingo Elena Domingo i Domingo

Cort d’Honor Lucía Armada i Manzano Mireia Armada i Manzano Elsa Bastida i Pascual Ágatha Bastida i Pascual Martina Borrás i Escartí Irene Castell i Cervera Élia Díaz i Castelló Emma Díez i Latorre Vera Díez i Latorre Carla España i Ortiz Cristina Espiritusanto i Domingo

150

María Espert i Pous Sara Felip i Mascarell Julia Galán i Mera Aida Guevara i Gavilá Carolina Guevara i Gavilá Ainhoa Higuera i Cózar Nerea Jiménez i Sáez Leire Jiménez i Sáez Isabel Lerín i Adam Nahiara Llopis i Andrés Noa Meléndez i Tristante

Cort d’honor

Paula Morillas i Trull Míriam Ortiz i Navarro María Ortuño i Satorres Annia Retamosa i García Laura Rodríguez i Súñer Paula Rosell i Carbonell Claudia Ruiz i Climent Diana Ruiz i Climent Ainhoa Selles i Gómez Elena Soler i Zaera Noelia Vidagany i Arcos

Falles 2018

President Infantil 2018

Gorka Martínez i Hervás Vice-President Infantil Mario Pastor i Crespo

Comissió Masculina Infantil Ignacio Arcos i Escartí Pablo Cerezo i Talens Adrià Cerezo i Talens Álex Díaz i Tarrazona Miguel Díaz i Tarrazona Ricardo Esteve i Navarro Jordi Espert i Pous Hugo Ferrer i Llácer Nacho Galán i Mera

Pelayo Giner i Maravilla Kevin Guevara i Gavilá Darío Martínez i Hervás Raúl Martínez i Marco Nico Meléndez i Tristante Diego Molina i Colomer Martí Moreno i Carrasco Marc Navarro i Pérez Aarón Navarro i Vidal

Joan Ortuño i Satorres Ian Retamosa i García Iker Rodríguez i Súñer Aleix Rodríguez i Andrés José J. Rodríguez i Vigin Iker Silla i Carbonell Ernest Soler i Zaera Martín Traver i Bañón Joel Trull i Varela

Recompenses Infantils Bunyol d’Or

Bunyol d’Argent

Irene Espiritusanto i Domingo

Cristina Espiritusanto i Domingo

Noa Meléndez i Tristante

Diana Ruiz i Ciment Laura Rodríguez i Súñer Iker Rodríguez i Súñer

Comissió masculina infantil

151 151

L’ART DE RECORDAR

Falles 2018

152

L’art de recordar

Falles 2018

Lâ&#x20AC;&#x2122;art de recordar

153

Falles 2018

154

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

155

Falles 2018

156

Guia comercial

Falles 2018

La vida a tot color

157

Falles 2018

158

La vida a tot color

Falles 2018

GorKa

Irene:

Em pose roig com una tomaca quan sent el meu nom al micròfon del casal.

Em pose roja com una tomaca quan em diuen que el pentinat i el vestit de valenciana em queden bé.

Em pose morat a menjar bunyols.

Em quede en blanc quan he de parlar en públic i no ho sabia.

Em pose morada a menjar xocolate i bunyols, m'encisen!

Per a mi un dia gris és quan no em queden coets per a tirar.

Estic negre de pensar el que m'espera després de falles.

Em quede blanca quan de sobte al casal diuen que la fallera major infantil de la falla per al 2018 seré jo.

Per a mi un dia gris és quan aguaite a la placeta i la pala està netejant les restes de les cendres dels monuments fallers del Cid.

Tot és de color de rosa quan estic al casal.

Em fan traure els cabells verds quan no em deixen tirar coets.

Em vaig sentir com el príncep blau quan em nomenaren President.

Estic negra de no tindre vacances al col le quan són falles!!!

Estic més verd que una ceba si he de ballar un pasdoble.

Tot és de color de rosa quan estic vestida i pentinada de valenciana.

Per a mi és un marró haver de parar de jugar perquè no són hores de fer-ho.

Em fan traure els cabells verds quan els meus pares diuen que hem d'anar ja a casa per la nit i no puc ballar fins que s'acabe la discomòbil.

La meua mitja taronja és el meu germà.

El meu príncep blau és el meu pare.

Estic més verda que una ceba si em fan cantar algunes cançons que són d'abans que jo hagués nascut i que canten els meus pares i tooots els fallers de la falla i sembla que sóc l'única que les desconeix.

Per a mi és un marró quan preparen la disparà per a cremar la falla, sobretot la falleta infantil, o quan Maroto eix del casal buscant qui està fent malany i jo estic implicada.

La meua mitja taronja és el meu president, forma part de la meua història com a fallera des del primer dia.

La vida a tot color

159

L’art d’aprendre

Falles 2018

160

L’art d’aprendre

Falles 2018

quest any la Facultat de Belles Arts de Va-lència ha fet lliurament de les Medalles de Sant Carlos al Gremi Artesà d ' A rtistes Fallers. Reconeixement que aprofite per a donar difusió i valor a les diferents formes artístiques que tenim en la nostra cultura i la importància d'aquestes. Les falles sorgeixen com una necessitat d'expressió i ho fan a través d'una festivitat, per açò una falla és la necessitat d'expressar plàsticament combinant colors, textures, formes i materials. Què no tenim tots una necessitat d'expressió? Els xiquets abans de saber escriure o expressar-se plenament de forma verbal ja ho fan a través de dibuixos o pintures, mostrant-nos ja el seu caràcter, els seus estats anímics o, fins i tot, la seua sensibilitat. Moltes vegades no prenem atenció a aquesta forma d'expressió perquè ens han ensenyat que l'educació artística és menys important que altres matèries que es cursen al col·legi.

Tot espectador necessita desenvolupar un pensament crític visual i, per açò, cal educar en l'art, despertant la sensibilitat, l'estima pels detalls, per les coses quotidianes, pels colors, les formes etc… Fer art en qualsevol disciplina permet descobrir i aprendre a partir de l'experimentació el món que ens envolta. Per açò hauríem de comprendre la seua importància com un conductor de coneixement i no solament d'expressió. Em sembla una paradoxa que cada vegada estiguem més envaïts per imàtges i que d'altra banda vagen llevant-li importància a la nostra educació artística i visual, tal vegada perquè sempre hem pensat que acolorir és passar el temps i divertir-se. La pintura ens pot ensenyar a mirar, a ser creatiu, autònom, crític. Ens ensenya a pensar, però depén de nosaltres donar-li el reconeixement i el valor que es mereix.

Com a docent plantege aquesta necessitat d'acostar l'art per a convertir als alumnes no solament en bons executors plàstics sinó, també, en bons apreciadors, perquè siguen capaços d'observar, analitzar i jutjar per ells mateixos el nostre entorn.

L’art d’aprendre

Sara Llopis i Borrás, llicenciada en Belles Arts i mestra de l’acadèmia d’art Pintarte.

161

Falles 2018

RETALLA CADA ELEMENT I UTILITZA’L PER A CREAR UN QUADRE DIVERTIT.

Ulls

Boques

Celles

Nassos

Orelles

162

L’art d’aprendre

Falles 2018

Pinta cada flama amb el color d’acord a com et sents en cada situació.

- Explota un masclet al teu costat. - Et menges un bunyol mullat en xocolate. - Et vistes de faller/fallera.

Alegria Tranquil·litat Por Tristesa Estima Felicitat Esglai Nerviosisme Emoció Orgull

De quin color et sents quan..?

- Creues la passarel la el dia de la presentació.

- Sona el despertador per a anar a la despertà.

- Es crema la falleta.

- Actues en el teatret, en el playback o en el passe de models. - Votes i crides alt en l'entrega de premis.

- Sents el terratrèmol d'una mascletà.

- S'acaba la caixa de coets.

- Et canvies el vestit i les sabates de torrentí/fallera per la brusa i les esportives. - Et disfresses per a participar en la Cavalcada del Ninot.

L’art d’aprendre

163

Falles 2018

RETALLA CADA ELEMENT I UTILITZA’L PER A CREAR UN QUADRE DIVERTIT.

Ulls

Boques

Nassos

164

L’art d’aprendre

Orelles

Falles 2018

BUSCA LES SET DIFERÈNCIES QUE HI HA ENTRE AQUESTES DUES IMATGES DEL XERNICA FALLER

L’art d’aprendre

165

Al color del calor de València

Falles 2018

arlar del color a València és descriure fil per randa el significat de la paraula València. Res descriu amb major detall i de forma més gràfica el que el color significa per a València i per als valencians. El ventall cromàtic que embolcalla el dia a dia dels valencians abraça tots i cadascun dels matisos possibles.... Aquestes afirmacions passionals del personal de la terreta, no són etèries sinó molt evidents i repetidament copsades. Només cal obrir els ulls a trenc d'alba per a gaudirne dels tons verdosos acuradament endreçats de tocs groguencs o blanc i violacis, depenent del moment de l'any, cims acolorits pel groguenc sol primerenc que ens envaeix d'est a oest i els infon l'alé de vida. Des d'eixe moment ja gaudim de cada pas i passeig que, amerat de sol, llueix esponerós; i és que, si em permeten la gosadia, a València el verd és més verd, i el blau més encisador, el roig més apassionat i, fins i tot, el color de la foscor n'és més acollidor. Dins del lèxic propi d'un llibret faller, pólvora, música i color s'esmenten sovint per a parlar d'una de les festes més emblemàti-

166

ques per al poble valencià. D'aquests tres termes no en sabríem quin escollir, però convindrà el lector amb mi, que el color està present en qualsevol acte faller. Del color del monument, de les delicadíssimes sedes, de la llum del sol al març i, com no, del calor faller, el color del calor de València. He llegit recentment que els colors no existeixen com a tals, que és tracta simplement d'un feix de llum canalitzat pels nostres ulls i interpretat pel nostre cervell. Un tant complex per a ser entès.... Segons aquesta afirmació cadascú de nosaltres percebem uns colors distints, els interpretem de formes diverses, veiem la realitat amb ulls que veuen les coses amb colors diferents... Sembla interessant per a mi pensar que, si algunes persones concebem iguals els colors, és perquè veiem la vida amb ulls idèntics, i per aquest motiu, és ben important el moment en què trobes la persona que et fa vore la vida amb els seus ulls, que d'alguna manera et fa compartir amb ella la seua gamma cromàtica i t'espenta a

Al color del calor de València

Falles 2018

crear a mitges amb ella una gamma cromàtica, nova, reinterpretada, vista i viscuda per dos, capaç de donar vida i de crear personetes capaços de recrear games cromàtiques semblants, complementàries, compartides i estimades. No sé jo si al final allò de l'amor és un assumpte de gammes cromàtiques compartides.... imagine que qualsevol científic s'espantaria, racionalitzaria aquests pensaments i, tot seguit, parlaria de l'amor com a procés químic.... Però i l'amor per les falles? I l'estima per la nostra festa? No és que els fallers compartim gamma cromàtica? No es tractarà, doncs, de grups de persones que a més de conviure al casal, sabem valorar amb els mateixos ulls tot allò que vivim i que envolta la festa? Enguany el color de les falles ha envaït la meua casa i ha condicionat, encara amb més força, la meua gamma cromàtica i la de les persones que l'habitem i que compartim interpretació de la mateixa de forma comuna o complementària, tota la meua família, com és habitual, però enguany si cap amb més força.

La nostra gamma cromàtica es va veure notablement incrementada al maig del 2008 quan la xiqueta més dolça del món ens va ser lliurada com a regal. Normalment els nounats triguen una estoneta, o vàries, a obrir els ulls i començar a aguaitar les formes que els envolten, comencen a poc a poc a rebre pels ulls la llum que el seu cervell interpretarà com a colors, Irene, en el nostre cas, vingué al món amb uns ullots ben grandots i ben oberts, negres com la pólvora i emplenats de vida. Trobe que la nostra filleta no s'ho va voler perdre, en poc de temps s'apoderà de la nostra gamma cromàtica i la va fer seua, i sa mare i jo començàrem a veure els colors del món, redescobrint-los amb la mirada d'una criatura menuda. El mateix ens passà amb el món de les falles, els colors de les festes josefines canviaren, també els horaris, els reinterpretarem i la nostra filla major despertà en tots dos aquella passió pel tema faller que restava un poc endormiscada. Del calor del color faller aprén u molt quan és pare.

Jose Espiritusanto i Latorre

Al color del calor de València

167 167

Falles 2018

CONCURS La menina fallera En l'associació cultural falla Plaça del Cid estem d'aniversari! I per a celebrar els 40 anys hem realitzat un concurs per tal d'escollir la portada de la secció infantil d’aquest llibret. El concurs ha estat adreçat a l'alumnat que cursa 3r i 4t d'educació primària en la localitat d'Algemesí i aquestes han sigut les menines falleres finalistes.

2n Premi

3r Premi

Adriana Triguero i Sanz

Noa Meléndez i Tristante

168

Concurs infantil

Falles 2018

Menció d’honor

Marc Gascó i Llàcer

Adrià Martínez i Esteve

Concurs infantil

169

Falles 2018

170

Guia comercial

Falles 2018

Aniversari

40 aniversari

171

Ja n'han fet quaranta

Falles 2018

iuen que la vida és allò que passa pel nostre voltant, que ho fa amb un pas constant pausat o apressat segons la nostra apreciació subjectiva, acompanyada d'un mostrari de penúries i alegries que desplega al nostre davant (i la molt punyetera, de tant en tant, ens convida a fer un tast de cadascuna d'elles). També cap la possibilitat que siguem nosaltres els que passem per la vida, amb la predisposició d'anar sortejant les vicissituds que ens ixen al davant, que semblen estar esperant-nos als seus amagatalls, a la vora del camí, per tal d'alegrar o fotre'ns el noble empeny de viure.

Dues maneres de veure la mateixa realitat; nosaltres tenim la llibertat d'optar per la que més ens agrade però, tant un cas com l'altre, no ens priva de ser els protagonistes de la nostra vida, de programar-la i adreçarla pels cursos que marquen els nostres propòsits, sols hem de fer ús de les alternatives que s'estenen al nostre abast, per eixir de l'avatar de la millor manera possible i assolir la destinació que, cadascú de nosaltres, tenim encomanada.

Vaja una manera d'encapçalar un escrit, estaran pensant vostés amb una bona dosi de suspicàcia, ho entenc, se suposa que ens

172

hem endinsat en un article que deuria parlar de la falla i estem pegant-li voltes a si és la vida la que passa o som nosaltres qui la passegem; almenys, i per allò de trobar una excusa o explicació, una cosa és clara: al reflexionar sobre el tema, ens adonem de com de ràpid passen els anys i, si parlem de la falla, d'aquella iniciativa que, allà per l'any 78, podia semblar ocasional o ef ímera, jugant jugant, ja n'han fet quaranta. Diuen que els quaranta són la plenitud de la vida, quan s'ha aconseguit el ple desenrotllament, quan, se suposa, s'assolix el seny necessari per analitzar el que s'ha fet fins ara i tot allò altre que, en un temps pretèrit, decidírem fer i per diverses raons no aconseguírem portar a bon fi, és temps de revisar els afers pendents, és, en definitiva, un bon temps per fer un repàs de tot allò que ha significat la falla en la nostra vida. Que les falles són una festa ningú ho va a discutir però, seria un greu error pensar que no deurien anar més enllà dels motius pels que han estat creades, les falles són moltes coses més i no anem a estovar-nos com els titots (desplegant la cua com un palmito) vanagloriant-nos i dient allò tan toquejat i passat de: són art i crítica ( que sí ho són, faltaria més) i tot allò que les han fet merei-

40 aniversari

Falles 2018

xedores del reconeixement per part de l'UNESCO. La falla, amb la seua filosofia, és una manera d'entendre la vida (una més). Cadascú s'ho aplica a la seua manera i actua segons el patró que ha anat donant forma al seu interior i, tot i la fatuïtat amb la que molta gent l'ha volgut i vol revestir, la falla esdevé el lloc que acull projectes, il lusions, sentiments: la falla és l'espai comú on compartim allò de bo que comporta la relació humana, de la mà del bon rotllo entre els companys, de l'amistat, fins i tot de l'amor, un exemple són les nombroses famílies on la relació sentimental dels membres que la crearen, va nàixer bressolada pel caliu de la falla. Podem comprovar, sense tindre que aprofundir molt en la recerca, que la falla s'ha convertit en una segona família. De sempre m'ha semblat el 20 un dia rar, un dia on la llum del sol ferix als ulls plens d'enyorança , i em domina una sensació estranya, al guaitar al balcó, voltar el cantó del carrer o la plaça, i no vore la falla.

Aquest potser l'inici, un any més, el compte enrere d'una nova experiència, d'un nou exercici faller que serà una fita en la història de la falla, una nova expectativa plena de bons auguris. Encara hi trobem vestigis de cendra al carrer i, al laboratori del casal, s'inicia el procés alquímic on van barrejant-se, a l'atanor de les reunions, els diferents elements alquímics: l'apuntà, l'elecció de càrrecs, pressuposts, contractes, etc. tots ells en la justa mesura per aconseguir l'aliatge precís que anirà depositant al cresol de les decisions acordades per introduir-la als diferents motles projectats: presentacions, monuments, llibret i un llarg etc. d'actes entranyables, (crida, passacarrers, cavalcada, ofrena) que conformaran la festa fallera, actes que donen inici en la demanà, quan els diguem a les noves reines de la falla que comencen a fer-se realitat els seus somnis:

40 aniversari

Nit de demanà, nit màgica, nit que, com per encant, als anhels i il lusions que niuen al fons del cor, desperta del somni hibernant.

173

Falles 2018

I així, l'exercici va prenent vol i arribem a la setmana de falles amb la plena predisposició de gaudir-la fins l'últim moment. I vivim l'eclosió de la festa als carrers que s'omplin de música, color i crítica, tot al voltant del monument faller: I ens submergim en la nit de la plantà, i coneixem els efímers protagonistes de poliestiré i els rebem, de bon grat, com a companys, i esperem, esperançats, el pas del jurat i assistim expectants a l'esclat del goig o a la frustració i el desencant.

El ritme de la música ens contagia i la gent posseïm els carrers, ens delectem amb l'alegria i il lusió que es dibuixa en la cara de les xiquetes i xiquets, admiren la bellesa de la dona fallera, la riquesa del seu vestit i l'elegància i bon gust en vestir-lo. I la festa aplega al seu clímax quan hi és el moment més difícil de sostraure's: el monument faller, indicatiu d'un exercici, la part més important del seu resultat final, assoleix el seu protagonisme i esdevé el punt on conflueïxen totes les emocions d'uns dies viscuts intensament, és el moment on fixem la mirada intensament per retindre en la memòria cadascuna de les escenes,

174

als ninots que de manera grotesca li donen vida, aquell remat que ha estat testimoni de tot allò que hem viscut. La falla sembla un far en mig de la nit, que atrau i dirigeix, que ens mira impassible i proclama, amb altivesa, que és aplegat el moment de la seua avinença amb el foc. Aleshores ens ve a la ment aquell ninot amb qui hem aconseguit una certa complicitat, fins i tot estima. Per què plores faller? Si la meua missió s'acaba, complix tu amb la teua i dóna'm la flama.

Són molts els fulls escrits al diari de la falla, si voltem la vista enrere veurem un gran nombre de noms, fets, aconseguiments i fracassos (que també hi són) i, si sabem llegir entre línies, veurem que darrere de cada fet està la mà d'unes persones que, en el seu moment, li donaren a la falla la seua dedicació, invertint en ella el seu temps, temps sostret a la dedicació de la seua família, al seu descans i oci; temps i, moltes vegades, diners, per aconseguir, des de l'anonimat, reptes i deixar el nom de la falla en el lloc que li correspon i que ha fet possible que la falla siga hui el que és. Verdader amor a la falla, i tot a canvi, moltes vegades, de la

40 aniversari

Falles 2018

incomprensió i alguna que altra crítica. És la paradoxa de les falles, la glòria i l'oblit, l'heroi i el vilà, l'amor i l'odi, tots ells separats per la subtil línia que dibuixa l'inflexible i, de vegades, cruel conjunt d'opinions i crítiques de la societat. Quaranta anys de falla, un bon grapat d'històries que han determinat el present de la falla. És temps d'anàlisi i, sense perdre de vista el passat, mirar cap al futur amb molta il lusió i la responsabilitat que comporta saber-se hereus d'aquells afanys, assumint el compromís de fer-ho perdurar en el temps. Tot i això, gaudim de nostra festa, bones falles.

Pep Mondría

40 aniversari

175

Falles 2018

Enguany celebrem el 40 aniversari de la nostra falla i a hores d'ara comptem amb un grapat de fallers i falleres que s'apuntaren aquell 1979 i han seguit en la nostra falla al llarg d'aquestos 40 anys. És tot un honor comptar amb ells, fallers i falleres que han viscut tota la història de la nostra falla en primera persona i ens han donat testimoni d'aquesta. Ells i elles són: Enrique Colomer i Puchades i Amparo Niclòs i Tortajada. Ricardo Grau i Castell i Clara Del Amor i Bastida. Pedro Pastor i Carretero i Tere Ferrís i Castell. Pepe Navarro i Ródenes i Ana Puchal i Sanchis. Jose Juan Ortiz i Llopis i Raquel Navarro i Puchal. Ana Cristina Navarro i Puchal. Purín Escartí i González. Salvi Ortiz i Pardo.

Quants anys tenies quan t'apuntares a la falla? Qui o perquè t'apuntares? Tere- Tenia 33 anys quan em vaig apuntar a la falla. Em vaig apuntar perquè buscaren al meu home per a que fora de junta i ens apuntàrem els dos. Ÿ Ana- Tenia 30 anys i em vaig apuntar perquè anaven comboiant a la gent del barri per a crear una falla nova. Ÿ

Pepe- Tenia 32 anys.

Ricardo- A l’any 1978, jo tenia 16 anys.

Jose Juan- Tenia 5 anys i m'apuntaren els meus pares. Ÿ Raquel- Tenia quatre anys, perquè anaven pel barri comboiant als veïns i els meus pares i els amics decidiren apuntar-se. Ÿ

176

40 aniversari

Falles 2018

Ana Cris- Tenia 5 anys, ens apuntàrem els meus pares, la meua germana i jo. Ÿ Purin- Pues calcule que encara no tindria l'anyet de vida, ja que mon pare va ser un dels fundadors de la falla i jo ja estava apuntada com a fallereta, es pot dir que sóc fallera de tota la vida. Ÿ

Salvi- Em vaig apuntar quan tenia 10 anys, era el primer any de la falla del barri i ens apuntàrem els amics del carrer.

Defineix la nostra falla amb tan sols quatre paraules. Tere- La falla és una gran família. Ÿ Ana- Amic, família, records i nets. Ÿ Pepe- Amics, festa, monuments i música. Ÿ

Ricardo- Il lusió , amistat , treball i satisfacció. Ÿ Jose Juan- Família, amics, records i superació. Ÿ Raquel- Amics, gran família, festa, unió. Ÿ Ana Cris- Festa, amics, família i il lusió. Ÿ

Purin- Pues és prou fàcil per a mi: família, amistat, il lusió i alegria. Ÿ Salvi- Familiar, amistosa, emprenedora i acollidora. Ÿ

Per què penses que la comissió ha funcionat tan bé al llarg d'aquestos 40 anys? Ÿ

Tere- Perquè treballen tots pel bé de la falla.

Ana- Perquè estàvem tots molt units. Ÿ Pepe- Perquè hem estat nosaltres dins, je je je. Perquè els de junta érem sempre els mateixos i formàvem una pinya. Ÿ Ricardo- Per la varietat i compromís de la seua gent. Ÿ

Jose Juan- Tan bé, tan bé... Crec que he vist anys millors i pitjors. Últimament la falla, millor dit, les falles, han donat un salt qualitatiu. Pense que és molt important que hi haja gent de diferents pensars i edats a la Junta. Ÿ Raquel- Per la unió i el respecte que tenen un als altres davant de les diferents opinions. Ÿ Ana Cris- Perquè els membres de la junta sempre han sigut més o menys els mateixos i estan molts anys. Ÿ

Purin- Realment no he estat mai dins de la direcció o junta de la falla però pense que perquè els que han estat s'han desviscut per ella en cada moment, però, com tot, sempre es pot millorar.

Salvi- Hem estat compenetrats i si hi

40 aniversari

177

Falles 2018

tacaria que cada exercici és diferent a l'anterior, destacaria que la il lusió i ganes de falla mai es perd.

ha hagut algun problema s'ha parlat i s'ha intentat resoldre entre tots. Què destaques d'aquestos 40 anys? Ÿ

Tere- L'estima que em tenen. Sempre m'han considerat de junta, sense serho.

Ana- L'any que va ser fallera major la meua filla Raquel i els anys que han sigut falleres majors infantils i presidents infantils les meues netes i els meus nets. Ÿ Pepe- Els anys que foren fallera major la meua filla i les meues netes.

Salvi- Estic orgullós de pertànyer a aquesta falla i de les amistats que he fet.

Què trobes quan acudeixes al casal?

Ricardo- Els dos viatges a Formentera per a fer actuacions a la falla valenciana Els Puchols.

Jose Juan- Sobretot els dos anys en què les meues f illes foren falleres majors infantils. Ÿ Raquel- Les amistats que, després de tants anys, encara tinc i l'any que vaig ser fallera major i, després de molts anys, el tindre dos falleretes majors infantils a casa. Ÿ Ana Cris- Els anys que els meus fills foren presidents infantils. Ÿ Purin- Destacaria els bons amics i coneguts que al llarg d'estos anys he aconseguit tindre, destacaria que la falla ha crescut molt en nombre de fallers, des-

Tere- Alegria, festa i molta germanor. Ÿ Ana- Els records i els bons moments amb els amics. Ÿ

Pepe- Moltes hores de feina.

Ricardo- Amics. Jose Juan- Amics, molts amics. Raquel- Amics i molta festa. Ana Cris- Festa, alegria, ganes de passar un bon rato, amistat... en resum, una gran família. Purin- Trobe sacrifici, interès i, de vegades, aclaparament per la gent que està més involucrada. Tal volta algunes cosetes podrien fer-se més lleugeres si ens poguérem involucrar tots d'una manera o altra. Encara que per a mi una de les coses més importants és poder trobar cadira per a seure'm… jajajaja. Salvi- Quan vaig al casal em transforme en una altra persona, al sentir la música m'entren ganes de ballar i cantar i de gaudir amb tots els amics.

Ÿ Ÿ Ÿ

178

40 aniversari

Falles 2018

Ricardo- Ser les meues filles Falleres Majors.

Què ha aportat la falla a la teua vida?

Tere- He trobat grans amics. Ÿ Ana- Comboi en dies de festa, estar amb els amics.

Jose Juan- Vore a les meues filles gaudir dels seus regnats. Ÿ Raquel-Ser fallera major i fer dos falleres majors infantils. Ÿ Ana Cris- Fer presidents infantils als meus fills i vore'ls gaudir. Ÿ Purin- Ser fallera major i que les meues filles siguen falleres i gaudisquen com jo, seguint la tradició familiar.

Pepe- Alegria en dies de falles.

Ricardo- Alegries.

Jose Juan- Moltes coses, però si he de destacar una, conéixer a Raquel, la meua dona. Ÿ Raquel- Principalment un faller amb el que estic casada i al que crec que li agrada encara més que a mi. Ÿ

Purin-Un gran sentiment d'estima a esta festa, no cabria en la meua videta no ser fallera, és una part important en la meua família, una part important a la meua vida, és un altra família. Ÿ Salvi- Moltes coses en la meua vida; vaig conèixer a la meua mitja taronja i he fet moltes amistats. Ÿ

Un somni que hages complit en la teua falla. Tere- Que el meu fill fora president infantil. Ÿ Ana- Fer a la meua filla i als meus néts màxims representants de la falla. Ÿ

Pepe-Poder fer a la meua filla i a les meues netes falleres majors i falleres majors infantils.

Salvi- Guanyar el primer premi.

Un somni que t'agradaria complir. Tere- Que els meus fills tornaren a la falla. Ÿ Ana- Vore a Marta i a Míriam, les meues netes, ser falleres majors. Ÿ

Pepe-Poder vore a les xiquetes ser falleres majors de la falla. Ÿ Ricardo- Que continue igual. Ÿ Jose Juan- Si dius els somnis no es compleixen... Ÿ Raquel-Que eixe cercle d'amics i festa dure fins sempre. Ÿ

Purin-Que les meues filles siguen falleres majors i mai perden l'essència de la festa fallera que tan arrelada tinc jo gràcies als meus pares. Ÿ Salvi- Que la falla vaja a més. Ÿ

40 aniversari

179

Falles 2018

Què desitges de cara al futur? Ÿ

Tere- Que seguisca la falla com ara, o millor.

Ana- Salut per a ser molts anys fallera.

Pepe-Que siga tot igual o millor que fins avui. Ricardo- Felicitats per a tots els fallers. Jose Juan- Seguir gaudint de cada un dels moments que estic en la falla. Per a mi, és una desconnexió de la feina de la setmana. Encara que m'agradaria una falla més oberta als fallers, més casal, més festa de tot un any... Abans recorde que estàvem més a la falla tots. Raquel-Poder fer a les meues filles falleres majors Ana Cris- Un casal més gran, je je je. Que tots continuem gaudint en harmonia de les festes falleres. Purin-Que cada dia la falla continúe creixent i que tots, d'una manera o altra, puguem estar ahí per al que siga.

Ÿ Ÿ

Salvi- Els playbacks que fèiem abans.

Ana- Com a anècdota, el poder muntar una perruqueria per a fer monyos de fallera.

Pepe- Que m'han fet Paellero Major de la falla. Ricardo- Que gràcies a la falla he conegut a moltíssima gent que són i seran grans amics. Jose Juan- Són tantes... Les eixides de càmping, els festivals de playback, concursos. Molts amics, que estan o no en la falla, d'altres falles, d'altres pobles. Molts records, bons records. Però, com crec que tots els que passàrem per allí no ho oblidaran mai, sí hi ha un record que sempre eix en tots els corrillos de abuelos cebolleta de la falla, aquest és, sense dubte, el viatge a Formentera. Raquel- El dia del meu acomiadament com a fallera major estava tan nerviosa de pensar que havia de parlar en públic que vaig vomitar en l'escenari, darrere de les cortines, no em va donar temps d'arribar al bany! Ana Cris- Una experiència meravellosa va ser anar a Formentera i destaque com de bé ens ho hem passat anant als concursos de playback.

Una anècdota o experiència personal relacionada amb la falla... Ÿ

Tere- M'alegra que la gent confíe en mi a l'hora de fer els dinars durant la setmana fallera i sàpiguen que sempre poden comptar en mi.

180

40 aniversari

Purin- En podria contar moltes, com quan empalmàvem dormint a la placeta o al casal la joventut, tirats per terra, fins la despertà. Quan fèiem els play-

Falles 2018

backs de Nadal al casal i, una de les més importants, la nit de la plantà de l'any 1999 quan jo vaig ser fallera major, buscant per les obres del poble, i en concret d'una finca en particular, arena per a la falla. El que ens vam riure i traginar és impagable. Ÿ Salvi- Anàvem als concursos de playback corrent i ens canviàvem en el cotxe per a arribar a hora. Recorde que una de les vegades, en plena actuació, se'n va anar la llum i estiguérem al menys 10 minuts en la posició en la que estàvem ballant. Tot el món es va alçar aplaudint, va ser molt emocionant.

40 aniversari

181

Falles 2018

182

40 aniversari

Falles 2018

40 aniversari

183

Falles 2018

Enrique Colomer Puchades és l’únic faller que forma part de la junta executiva des de la seua fundació. Ell compleix, a l’igual que la falla, 40 anys en la directiva de la comissió on ha desenvolupat els càrrecs de: encarregat de presentació, secretari, vicepresident, vicepresident de la Junta Local Fallera i president. També ha sigut actor, guionista, presentador, mantenidor i director de teatret. Sempre està disponible per a col laborar en tot el que se li demana i ha arribat a afirmar que el casal és la seua segona casa. És un membre molt conegut per tots els fallers i falleres i una de les peces de l'engranatge que fa que aquesta comissió funcione.

Quants anys tenies quan t'apuntares a la falla? Qui o perquè t'apuntares? Tenia 25 anys. Primer que res per culpa de ma mare que volia que fora faller, per damunt de tot, em va comboiar i vaig entrar en aquest món del que ja no he pogut eixir. Defineix la nostra falla amb tan sols quatre paraules. Amistat, germanor, ganes de festa, molta il lusió.

184

Per què penses que la comissió ha funcionat tan bé al llarg d'aquestos 40 anys? Perquè hem anat tots units i hem remat en la mateixa direcció. Què destaques d'aquestos 40 anys? La superació, començar molt avall i aconseguir arribar on hem arribat, on ens trobem ara mateixa. Què trobes quan acudeixes al casal? Trobe un bon ambient i això fa que passe moments molt agradables i estiga a gust amb la gent que conec des de fa molts anys. Què ha aportat la falla a la teua vida? Ha aportat experiències tant familiars, com d'amics, com artístiques... passar-ho molt be.

40 aniversari

Falles 2018

Un somni que hages complit en la teua falla... A nivell personal actuar en el teatre i en els festivals, que m'agrada molt, i aconseguir que el meu barri tinga una festa tan important i que dure tants anys. Un somni que t'agradaria complir. Que tot seguisca igual o millor i que tant de bo els meus nets arriben a ser presidents infantils.

Què has aprés de cadascun dels presidents que ha tingut la falla? De tots he aprés tot el positiu, la part negativa he intentat oblidar-la i açò em va ser molt útil per a quan jo vaig ser president. Tots han aportat alguna cosa positiva a la falla. Digues-nos una paraula que definisca als presidents que segueixen formant part de la falla: Ricardo Grau: va salvar la falla, valentia. Vicente Domingo: bondat.

Què desitges de cara al futur?

Ramon Bañón: serietat.

Per a enguany el meu desig és que tot el món estiga involucrat i gaudisca de tots els actes que hem programat per a tots els fallers i falleres.

Jose Esteve: constància. Javi Mondria: diplomàcia. Antonio Maroto: responsabilitat. Defineix amb una paraula a cadascuna d'elles:

Una anècdota o experiència personal relacionada amb la falla... Hi ha milers però la que més recorde és una que es repeteix tots els anys... és el moment quan demane permís a la fallera major per a cremar-li la falla, la careta que fan totes les falleres majors en eixe moment és especial.

Pepa Borrás: saber estar. Sonia Tristante: simpatia en persona. Noelia Bañón: distinció. Jessica Lluch: divertida. Amb quina fallera major et quedes?

Amb què et quedes dels teus 4 exercicis com a president?

Em quede amb totes perquè de cap hem tingut queixa i totes han sabut representar a la falla amb serietat i responsabilitat. Hem tingut molta sort en eixe aspecte.

En l'haver conegut a 4 falleres majors fabuloses i molt guapes.

Quina fallera hagueres volgut que haguera arribat a ser fallera major? La meua senyora.

40 aniversari

185

Les artistes del barri

Falles 2018

E lles estan sempre, encara que no tot el món les veja. No fan soroll però donen vida al nostre barri. Elles són dones del poble, lluitadores anònimes, capaces de millorar el barri amb el seu quefer quotidià. Ens hem fixat en elles per tal de reconèixer la seua forma de fer barri. De fer un barri que ha vist náixer i créixer la nostra comissió, i que segueix donant-nos, 40 anys després, signes d’identitat. Ací tenim les artistes del barri.

Fruites i verdures Desi (Frutalge) Amparo Lluch ven fruita i verdura a un dels negocis més coneguts del barri, i del poble sencer, des de 1986. Del barri li agrada tot perquè s'ha criat ací, en casa de la seua iaia, i parla d'ell com si fos sa casa. De la falla li encanta tot, sobretot l'ambient familiar que té.

Presumidas by Brenda.

Pastisseria Cerdà

Brenda Romaguera és una jove emprenedora que ha obert el seu negoci fa uns mesos, concretament a setembre de 2017. Li agrada el barri perquè veu que té molt d'ambient i perquè s'ha convertit en el centre del poble. El que més li agrada de la falla és que la forma la gent del barri, gent que coneix.

Amparo Llácer és una de les encarregades d'atendre als clients d'una pastisseria que està al barri des de 1978. El que més li agrada del barri és que, com que s'han traslladat molts comerços a ací, s'ha convertit en el centre del poble. De la falla li encanta que els seus fallers siguen molt familiars i tinguen un tracte molt proper.

186

40 aniversari

Falles 2018

Perruqueria Estil 29.

Sabateria Fetitxe

Davinia Colomer és perruquera, especialista en pentinats de fallera, i té la perruqueria en el barri des de 2010. El que més li agrada del barri és que s'ha criat ací, viu i treballa ací i, per tant, se sent com a casa. De la falla destaca que coneix a tot el món, que és un lloc on està a gust i on pot ser ella mateixa.

Gema Maravilla regenta aquesta sabateria des de 2011. Per a ella el millor del barri és la gent, a la que coneix i amb qui té molt bon tracte. De les falles li agrada tot: la música, el color, la indumentària, l'ambient... Li encanta aquesta festa.

Forn pastisseria Trini.

Papereria La Porta de Xarol

Silvia Escrivá regenta el forn des de fa 35 anys. El negoci duu el nom de la seua sogra, està al barri des d'abans dels anys 60 i per ell han passat tres generacions. A Sílvia li agrada tot el barri, viu i s'ha criat ací i coneix a tots els veïns i veïnes. El que més li agrada de la falla és la gent, la companyia.

Teresa Colomer té, des de 1991, la papereria del barri. Per a ella el millor del barri és la seua gent, també el fet de que s'hagi convertit en una zona comercial important del poble. Creu que en la falla hi ha molta germanor, que els fallers són una pinya, que van tots cap a la mateixa direcció, estan molt units i estan disposats a tot.

40 aniversari

187

Falles 2018

Triangle 2, Moda infantil. Silvia Talens i Mª Ángeles Almarcha obriren l'any passat aquesta botiga en el barri. Creuen que el seu és un carrer molt cèntric, ple de vida i de gent. De la falla els agrada tot el que comporta aquesta festa.

Bar La Nova Muixeranga Raquel Esteve, Vanesa Martínez i Laura Pelufo són les xiques que ens trobem en aquest bar que està en el barri des de 2013. Del barri destaquen la gent, els clients, i de la falla l'ambient de festa i alegria que dóna al barri.

Vázquez, menjars per a emportar.

Carnisseria Tere.

Celia Doménech és la propietària d’aquest negoci que trobem al barri des de 2002. Del barri el que més li agrada és la gent i de la festa de les falles destaca l’ambient festiu.

Terre Gumbau és la carnissera del barri. La seua carnisseria, abans dels seus pares, va començar al 1963. Del barri li encanta tot en general, és el lloc on s'ha criat. En quant a la falla també li agrada tot, sobretot, l'ambient, la música i la festa.

188

40 aniversari

Falles 2018

Pintures Puig

Òptica Zas Visión.

Al 1989 Isa Ripoll va obrir les portes d’aquest negoci que junt amb Vicen Castell i Carol Santaeulalia regenten al barri. Isa afirma que en el barri, després de tants anys treballant, se sent com a casa i, a més, creu que s'ha convertit en el centre del poble. De la falla destaca que ha evolucionat molt.

Oreto Moreno va obrir les portes de la seua òptica al 2002. Del barri destaca el bon ambient amb els veïns i que és un zona amb molta vida i amb molt de pas de gent. De la falla el que més nota és l'ambient festiu i li agrada el fet de sentir la falla molt prop del seu negoci.

Perruqueria Ana Silvestre

Xulaes, Roba infantil

Ana Silvestre i Cristina Miñana són les encarregades de pentinar a les clientes i clients d'aquesta perruqueria situada al barri des de 1986. Destaquen que és un barri molt tranquil i molt familiar. De la festa de les falles el que més els agrada és l'ambient.

Anabel Lluch va obrir el seu negoci al barri a l'any 2015. El barri li encanta perquè és el seu, on ha nascut i s'ha criat i, per tant, per a ella és molt familiar. Li encanta la festa de les falles, afirma que és una fallera frustrada ja que, encara que no ho és, sempre ha volgut ser fallera i aquest món li meravella.

40 aniversari

189

Fruits secs Xelo.

Bar Casa Daniela

Xelo va obrir el seu negoci al 2012. El que més li agrada del barri és la gent, pensa que és molt amable i propera i està molt a gust treballant ací. De la falla també destaca la gent, que sempre es mostra molt simpàtica i agradable.

Daniela Unquru regenta el seu bar des de 2016. El que més li agrada del barri és que és un barri tranquil per a treballar i que la gent és molt agradable. De la falla destaca la festa, el bon tracte dels fallers i el bon ambient que hi ha.

Drogueria Esteve

COCUS

Pepita Camarasa és l'ama d'aquest negoci que va començar al barri pels anys 90. Aquest li agrada perquè és molt tranquil i destaca el tracte amb els clients. El que més li agrada de les falles és l'ambient, les xarangues de les cercaviles quan passen pel seu carrer, vore la indumentària ,vore els monuments fallers... envoltar-se de la festa. 190

Gema Murillo té la botiga des de 1990. El que més li agrada del barri és la gent, creu que és la repera i que, després de tants anys, són com de la família. De la falla li crida l'atenció les ganes que li fiquen el fallers per a fer totes les coses, la imaginació i creativitat que tenen i destaca el llibret que edita la falla i que li encanta llegir. 40 aniversari

Fotos Toni Santiago

Falles 2018

Programa dâ&#x20AC;&#x2122;actes falles 2018

Falles 2018

40 aniversari

191

Programa d’actes falles 2018

Falles 2018

Diumenge 18 de febrer

Dissabte 3 de març

14:00h Dinar amb tiquet: paella.

9:00h Muntatge de la carrossa.

17:00h Assemblea.

18:00h Eixida des del casal cap a la Cavalcada del Ninot.

Divendres 23 de febrer

21:30h Sopar de sobaquet.

Muntatge de la carpa.

23:30h Gran disco mòbil i barra.

19:30h Presentació del Llibret Diumenge 4 de març

de la falla.

11:00h Festa infantil temàtica: Dissabte 24 de febrer

“Els pirates”, amb jocs i activitats.

10:00h Gran bunyolà.

14:00h Dinar infantil amb tiquet:

14:30h Dinar de sobaquet i barra.

Perrito caliente.

17:00h Eixida des del casal cap a la

14:30h Dinar amb tiquet: paella.

Crida fallera.

15:30h Concurs de truc i parxís.

21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Disco mòbil i barra.

Dissabte 10 de març

00:00h Festa temàtica.

14:00h Dinar. 16:00h Festa celebracio del 40 aniversari.

Diumenge 25 de febrer 13:30h Concurs d'allioli. 14:00h Dinar amb tiquet: Arròs a

Diumenge 11 de març

banda.

14:00 Dinar amb tiquet.

15:30h Concurs de truc i parxís.

17:00h Playback,

desf ilada de

models infantil i entrega de recompenses.

192

Programa d’actes

Falles 2018

Divendres 16 de març

Dilluns 19 de març

17:00h Muntatge del monument faller.

08:00h Gran despertà.

21:30h Sopar de sobaquet.

11:00h Eixida des del casal cap a la missa

23:00h Decoració del monument faller.

de Sant Josep. 12:00h Missa a la Basílica Menor de Sant

Dissabte 17 de març

Jaume.

08:00h Gran despertà.

13:30h Mascletà al parc Salvador

11:30h Cercavila pel barri.

Castell.

13:30h Mascletà al parc Salvador

14:30h Dinar de sobaquet o amb tiquet:

Castell.

pollastre al forn.

14:30h Dinar amb tiquet: macarrons.

18:30h Cercavila pel barri i acomiada-

1 7: 3 0 h E i x i d a d e s d e l c a s a l c a p a

ment de la xaranga.

l'Entrega de premis.

21:00h Cremà del monument faller

21:30h Sopar de sobaquet.

infantil (l'horari pot variar depenent del

23:30h Disco mòbil i barra.

premi). 22:00h Sopar de sobaquet.

Diumenge 18 de març

23:00h Entrega de premis del concurs

08:00h Gran despertà.

de truc i parxís. Nit dels Importants.

11:30h Cercavila pel barri.

00:00h Cremà del monument faller

13:30h Mascletà al parc Salvador

gran (l'horari pot variar depenent del

Castell.

premi).

14:30h Dinar amb tiquet: Arròs al forn. 1 7: 3 0 h E i x i d a d e s d e l c a s a l c a p a

Diumenge 17 de juny

l'Of rena de flors a la Mare de Déu de la

09:00h VI Trobada de Boixets (bolillos).

Salut. 21:30h Sopar de sobaquet. 23:30h Gran disco mòbil a la placeta i barra per a tot el poble. Nit de disf resses.

Programa d’actes

193

Falles 2018

PELUQUERÍA

Ana Silvestre

Prestigio y calidad en peluquería Mestre Serrano, 11 · tel. 96 242 22 22 · Algemesí

194

Guia comercial

Falles 2018

Bar - CafeterĂa

Casa Daniela

AdministraciĂłn de Fincas Guia comercial

195

Falles 2018

196

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

197

198

Guia comercial

199

Falles 2018

COCUS C/ Sant Sebastià, 15 - 46680 Algemesí 625 44 99 88

Teixits i Merceria Plaça de la Ribera nº 1 - 46680 Algemesí ( Valencia) Retallsamparo@hotmail.com - Tel. 962480817

200

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

201

Falles 2018

La Copisteria

202

Guia comercial

Falles 2018

Guia comercial

203

Falles 2018

A vosaltres està dedicat el nostre llibret enguany, gràcies per la col·laboració durant aquestos 40 anys.

204

205

206