Eq' 32_04/14 by AAPV Actors i Actrius Professionals Valencians

eq’iliquà 32_04/14

consell de redacció: sònia alejo, david duran, carles gª tormo, nelo gómez, sergi mira, miquel viñoles col·laboradors: joan alamar, edu borja, rafa contreras, juli disla, regina enguídanos, ferran gadea, isabel requena, jorge tejedor, celia teijido portada i maquetació interior: carles gª tormo impremta: linea 2 col·laboracions: equiliqua@ctv.es publicitat: telèfon 963 528 198 dipòsit legal: v-2280-2005 actors i actrius professionals valencians pare jofré, 7 baix, 46007 valència - tel.: 963 528 198 - fax: 963 533 736 - info@aapv.net - www.aapv.net

AAPV no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de l’Equiliquà

sumari

04| editorial 25 anys 05| premis aapv crònica I palmarés 12| organització regularització de la seguretat social I descomptes amb el carnet aapv 14| conarte osaee + faee = conarte I agraïment a isabel requena 18| montse anfruns 22| rosa navarro 26| audiovisual volem una rtvv pública, en valencià i de qualitat I taules salarials del conveni audiovisual esta-

tal per al 2014 28| aisge pilar bardem: “la ‘marca españa’ es hoy

una expresión entre cómica y ridícula”

amb la col·laboració de:

editorial En 1989 l'AAPV va néixer per defendre els drets dels actors i actrius professionals valencians, en 2014 el nostre objectiu és exactament el mateix. En aquest 25 anys hem organitzat cursos i festes, editat revistes, guies i webs, i lliurat premis. També hem fet vagues, signat convenis, aconseguit millores de les inversions en cultura, reclamat salaris, negociat acords i exigit dimissions. Des de l'AAPV continuarem treballant perquè les coses canvien, perquè el futur dels nostres professionals siga possible a la nostra terra i s'ature aquesta hemorràgia que el govern de la Generalitat ens està provocant amb el tancament de teatres públics i de la nostra RTVV, i amb les retallades pressupostàries al teatre, l'audiovisual i el doblatge. És evident que la nostra cultura no els interessa, però a nosaltres sí i per això, continuarem lluitant per tal de recuperar tot allò que ens han furtat en els últims anys aquests governants inútils que ens ha tocat patir.

Continuem dempeus Per Carles Gª Tormo

El 25 de març l’AAPV celebrà el seu 25é aniversari, el Dia Mundial del Teatre i el lliurament dels Premis AAPV. Pilar Almeria i Paco Alegre reberen els Premis Narcís en reconeixement per les seues trajectòries. El Premi Taules va ser per a CONARTE, la nova confederació sorgida de la fusió de FAEE i OSAAEE. Els guanyadors de la categoria de teatre foren Àngel Fígols i Eva Zapico. Enguany, no es van convocar els premis de doblatge i audiovisual, com a protesta pel tancament de RTVV. De nou, volem començar aquesta crònica agraint la col·laboració de tots aquells i aquelles que han fet possible la celebració d’aquesta gala tan especial per als actors i les actrius professionals valencians. Dirigida per Eva Zapico i acollida un any més pel Teatre Talia, la gala va ser un viatge musical en clau d’humor als anys vuitanta, per reflectir la involució dels drets socials i laborals que estem patint. L’espectacle començà amb unes imatges de RTVV de 1989. Acte seguit, un energètic cos de ball format per Carlos Amador, Verònica Andrés, Maribel Bayona, Pau Blanco, Héctor

Foto: Clara Muñoz

Fuster, Arantxa González, Merce Tienda i Ernesto Pastor prenia l’escenari des de la platea amb una sincopada coreografia, digna dels millors moments del Ballet Zoom, preparant els assistents per rebre una de les parelles més icòniques dels primers moments de Canal 9, Juanjo Prats i Gemma Juan, encarregats de presentar la gala. Els conductors donaren la benvinguda als presents i introduïren la intervenció del President i el Secretari General de l’AAPV. Al llarg del seu parlament, Ferran Gadea i Juli Disla, verbalitzaren la situació extrema en la qual es troba la professió valenciana amb expressions tan contundents com: “...en el fons, poc tenim a celebrar. Però volíem fer-

ho. Volem celebrar que continuem dempeus.”. Els representants de l’AAPV tonaren a reclamar el cessament de l’actual Subdirectora General de Teatre i Dansa, i definiren aquesta reivindicació com: “...una necessitat urgent i de sentint comú”. També demanaren al President de la Generalitat, “...que se’n vaja a sa casa, que si ha sigut valent per tancar la nostra televisió, siga valent també per convocar eleccions anticipades.”. Seguidament, fou projectat un emotiu vídeo que recordà a tres companyes que ens han deixat en els últims mesos: Carme Belloch, Montse Anfruns i Rosa Navarro.

Foto: Clara Muñoz

A continuació, Maribel Casany i Sergio Caballero feren la seua entrada a l’escenari per presentar els candidats a la Millor Interpretació Masculina de Teatre. Els nominats en aquest apartat foren Àlex Cantó per “Lúcid”, Àngel Fígols per “El gran arco”, i Pau Gregori per “Para que no me olvides”. El premi fou per Àngel Fígols, qui el va agrair entre els aplaudiments del públic. Lliurat aquest primer reconeixement, el cos de ball envaí de nou l’escenari amb una divertida i vibrant actuació. Després, Isabel Requena i Rafa Conteras feren un homenatge al doblatge, donant-li veu, en directe a Woody Allen i Diane Keaton en la pel·lícula

“Misteriós assassinat a Manhattan”, amb la peculiaritat que, en aquesta ocasió els personatges raonaven sobre la mort de la RTVV i els implicats en aquest crim. En aquest punt, Alfred Picó i Pati Martínez lliuraren el Premi a la Millor Interpretació Femenina de Teatre. Les candidates eren, Verònica Andrés per “Lúcid”, Rebeca Valls per “Casa de muñecas” i Eva Zapico per “El gran arco”. La guanyadora va ser Eva Zapico, qui va haver de baixar des de la cabina dels tècnics per recollir el premi. Josep Manel Casany va ser l’encarregat de marcar l’equador de la celebració, fent un

Foto: Clara Muñoz

interessant balanç sobre els 25 anys de l’AAPV. Casany, després d’encendre les espelmes d’un pastís d’aniversari que va depositar al centre de l’escenari, va parlar dels inicis de l’associació, dels titànics esforços d’aquells que la veren néixer i de les raons per les quals, després de 25 anys, la professió actoral valenciana necessita continuar lluitant pels seus drets laborals, ara més que mai. Un tercer número musical d’allò més suggerent, que comptà amb la col·laboració d’Enric Juezas, va precedir l’entrada de Maria Juan, qui va fer riure als presents amb un divertit monòleg sobre FAEE, OSAAEE, CONARTE i les dificultats que presenta la pronúncia d’aquestes sigles. En acabant,

Mariua va demanar Isabel Requena que tornara a l’escenari, per tal que entregara el Premi Taules a Joan Maria Gual, president de CONARTE i de l’AAPDC, i a Àngela Verdugo, vicepresidenta de l’APDCV. Un vídeo que documentava les múltiples protestestes originades pel tancament de RTVV, va precedir el penúltim número musical de la nit. La coreògrafia representava als ballarins enmig d’un conflicte bèl·lic molt especial. Després, es va projectar una altra composició audiovisual al voltant de la Iniciativa Legislativa Popular que ha sorgit com a reacció al colp d’estat mediàtic perpetrat pel partit que governa en la Generalitat.

Parque empresarial TĂĄctica C/ Corretger, 71 - 5, 71 - 7 46980 - Paterna 963 138 071 yapadu@yapadu.es www.yapadu.es

Foto: Clara Muñoz

Per acabar la nit, Juanjo Prats i Gemma Juan tornaren per presentar els Premis Narcís, Pilar Almeria i Paco Alegre. Ambdós pujaren a l’escenari entre els aplaudiments del públic, i agraïren aquest reconeixement amb unes paraules tan sinceres com emocionants. Un gran aplaudiment dedicat per tots els presents al s guanyadors i un últim número musical, que convidava a l’alegria, fou la

millor manera de finalitzar una nit plena de reivindicació, humor, emocions i història. En qualsevol cas, no podem finalitzar aquesta crònica sense acomiadar-nos de vosaltres, de la mateixa manera que ho féu el presentador de l‘últim vídeo: “Bona nit..., i bona sort...”.

Col·laboren amb l’aapv:

Ajuntament de València

PALMARÉS PREMIS AAPV 2014

Pilar Almeria - Premi Narcís

Paco Alegre - Premi Narcís

CONARTE - Premi Taules

Eva Zapico - Millor Interpretació Femenina de Teatre

Àngel Fígols- Millor Interpretació Masculina de Teatre

organitza [ció] Regularització de la Seguretat Social Per Sergi Mira

La regularització és voluntària, la Tresoreria General de la Seguretat Social fa una liquidació de les vostres cotitzacions i vosaltres podeu optar entre pagar aquesta liquidació o quedarvos amb les cotitzacions que heu aportat durant tot l’any. Si accepteu pagar, tindreu un mes de termini des de la notificació de la liquidació, encara que es pot sol·licitar un ajornament del pagament fins a un màxim de sis mesos. Us recordem a tots que si accepteu les regularitzacions podeu incrementar els dies i les quantitats cotitzades, la qual cosa significa que les vostres prestacions poden ser majors. De totes formes cal estudiar cada cas de manera particular. Tots aquells actors o actrius que teniu més de 48 anys ja esteu dins del període que serveix per al càlcul de la futura pensió, per això, i sempre que el treball i els ingressos ho permeten, heu de procurar estar mínimament pendents de les vostres cotitzacions. Cal tenir en compte que la quantia de la pensió que se li ha de reconèixer al sol·licitant de la jubilació es calcula dels 17 anys anteriors, a més a més, cada any anirà pujant el temps de càlcul. Recordem també que les cotitzacions a la Seguretat Social són deduïbles en la declaració de la Renda. Si teniu cap dubte, telefoneu a l’AAPV.

Les quotes que pagueu a l'AAPV són deduïbles en la declaració de l'IRPF com a quotes sindicals

DEMANA EL TEU CERTIFICAT

Descomptes amb el carnet aapv

Descomptes als teatres privats: • Descompte entre el 20% i el 50% a determinats teatres privats: Teatre Micalet, Carme Teatre, Espacio Inestable, Sala Zircó, Sala Russafa, Sala Ultramar, Sala l'Horta, Teatro Círculo, Teatre Talia, Teatre Olympia, La Protectora, i els auditoris de Torrent, Catarroja i Alzira.

Descomptes a les sales programades per Culturarts: • Els associats de l’aapv podran assistir abonant l’entrada amb un descompte sobre el seu preu a qualsevol representació de dansa, teatre, música o d’altres promoguts i programats per l’organisme teatres de la generalitat valenciana a les sales que gestiona, prèvia presentació del seu carnet a taquilla: Teatre Principal i Rialto (València) i Teatre Arniches (Alacant).

Altres descomptes: • Descompte del 20% als Cinemes Babel - Vicente Sancho Tello, 10 - València. • Descompte del 15% en els cursos de Puro Yoga - Escultor Josep Capuz, 10-7ª - València • Descompte del 10% a la tenda de complements i roba de dona Oh là-là! al carrer Pintor Benedito, 6 (passatge) - València. • Descompte del 10% en els cursos de Totart - Palleter, 81 - València • Siscopel, tenda d’artícles d’estètica i perruqueria, amb el carnet d’aapv et faràn una tarjeta per a obtindre descomptes als seus productes, (has d’anar en horari d’oficina, i pujar dalt, per a que et facen la tarjeta de professional) - Adressadors, 13 – València.

OSAAEE + FAEE CONARTE

Per Isabel Requena

Com sabeu, al desembre es va celebrar un gran Congrés, en el que vam participar els diferents sindicats de tot l'Estat que estàvem enquadrats en les estructures d'OSAAEE i de FAEE. El Congrés va culminar amb la constitució de la Confederació d'Artistes-Treballadors de l'Espectacle, CONARTE. Per descomptat, després d'haver debatut, corregit i consensuat els seus Estatuts, l'elaboració dels quals ha necessitat d'un molt gran i molt prolongat esforç per part dels companys de la Comissió Mixta Estatutària, formada per representants tant de FAEE com d'OSAAEE, i a la qual he pertangut. Dominick Luquer, Secretari General de la FIA

És una magnífica notícia.

Ja s'ha celebrat la primera reunió del Consell de Direcció de CONARTE, el seu màxim òrgan de govern, en el que hi ha un representant de cadascun un dels sindicats que la formem. El conseller d'AAPV és Juli Disla. CONARTE és a partir d'ara l'encarregada de representar i defendre els nostres interessos en tots els temes d'àmbit estatal i internacional. La conseqüència lògica és que les estructures d'OSAAEE i FAEE ja no són necessàries, i per tant hem emprés el camí per a dissoldre'ns. Jo continuaré actuant com a consellera d'OSAAEE, en delegació d'AAPV, fins que finalitzem tots els tràmits necessaris. Amb el cor en la mà (eixe preciós guardó d'AAPV), agraïsc a totes i cadascuna de les persones que han estat col·laborant en el procés d'unió dels nostres sindicats.

Moment del congrés celebrat en desembre

I desitge saviesa, paciència, energia, audàcia, confiança i esperit de complicitat als que ara ens representen en els òrgans de CONARTE. Un abraç,

D’esquerra a dreta, Isabel Ávila (suplent de la Junta Ejecutiva), Ana María Pavía (secretària de Finances), Joan Maria Gual (president), Belén Cruz (suplent), Raúl Càrdenes (secretari general) i Iñaki Guevara (Acció Sindical), membres de la junta directiva de CONARTE. Falta en la foto Gemma Calvet (secretaria de Organització) / Foto: Miguel García -Gall

Agraïment a Isabel Requena

Per la Junta Directiva

Volem agrair expressament la immensa feina que ha fet Isabel Requena en els últims 12 anys com a representant de l'AAPV en el Consell de Direcció d'OSAAEE, a la qual li ha dedicat moltíssimes hores per tal de lluitar pels drets de tots els actors i actrius professionals de l'Estat espanyol.

aapv és membre de:

Fédération Internationale des Acteurs

Montse Anfruns El passat 21 de gener va faltar la nostra benvolguda companya Montse Anfruns. Descanse en pau.

Montse Anfruns, qui quan es dirigia a mi em deia amiga, ha mort Per Isabel Requena

Ara seré sindical i prosaica. Perquè tal vegada molts companys d'AAPV no saben que ella, en moments durs que es van generar en el sector de doblatge i que van afectar greument la vida laboral d'alguns de nosaltres, va interpretar un paper important en la història. Molts actors de doblatge es van veure contundentment espentats, per a poder treballar, no sols a fer-se autònoms, sinó a sotmetre's a l'exigència de donar-se de baixa en AAPV.

Montse era llavors sòcia de la cooperativa ÀBAC Estudis i es va enfrontar amb la seua pròpia empresa davant d'actituds que considerava injustes. Va ser sotmesa a un fortíssim assetjament laboral i personal per part dels socis de la cooperativa, que, em consta, va arribar a cotes de gran crueltat. Els va denunciar per atemptat contra els Drets Fonamentals. I va guanyar. La sentència reconeix , entre d’altres, els següents Fets Probats:

“porque le resultaba más rentable, la empresa demandada decidió suscribir un convenio con el colectivo de doblaje CPD, para contratar exclusivamente a sus miembros”. “La empresa también ha indicado en diversas ocasiones a la actora que no llamara a actores de l’Associació d’Actors Professionals del Pais Valencià para intervenir en los doblajes”.

“La empresa demandada insistió a la actora en reiteradas ocasiones para que se diera de baja en l’Associació d’Actors Professionals del Pais Valencià”. “…la legal representante de la empresa demandada, Dña. Encarnación Mulet Pericás, viene a reconocer que se dejó de dar trabajo a la actora (que era socia trabajadora de la cooperativa) para darlo a otros directores, concretamente los señores Fenollosa, socio de la empresa, y Martí Pich, ajeno a la

misma”. Reconeix la legitimació d'AAPV per a personar-se com a coagent en el procediment, I finalment, sentència condemnant a ÀBAC Estudis Coop V per vulneració del Dret Fonamental a la Llibertat Sindical, i fixa una indemnització. Ella recordava aquella etapa com una cosa molt pitjor que enfrontar-se a la malaltia: el dolor i la mort són part de la vida, però l'espectacle i les conseqüències de la cobdícia són insuportables per a les ànimes grans. Per això ella, que s'amagava sota la seua pell per no espantar a un grill, va lluitar.

Posteriorment tot va acabar, com heu de saber, amb totes les sentències que declaren que som treballadors per compte alié, amb multes als estudis de doblatge per impagaments a la SS, etc. I que assenten jurisprudència. És reconegut en tot l'Estat Espanyol que el patiment i l'esforç realitzat durant anys per membres d'AAPV, van ser clau per possibilitar la regularització del sector, de fet va ser la publicació de les sentències el que va propiciar la primera reunió de treballadors de doblatge de totes les autonomies i la immediata posada en marxa de la creació de FEPRODO, (Federació Estatal de Professionals del Doblatge).

Montse Anfruns

És just agrair el valor i la lleialtat d'aquell grapat de companys. Però heu de saber que Montse, a banda de recolçar les demandes d'AAPV, va afrontar personalmnet una tasca no gens fàcil que va culminar amb la primera sentència d'este tipus, que assenta un precedent judicial. I obri camí per altres que es troben en paregut tràngol. Tal vegada hauria d'haver escrit açò fa anys. La veritat és que tots volíem mirar cap avant I no fer mal. Ara m'és igual. M'encanta saber que Montse ha estat viva, divertida, creativa, somrient, amada i amant fins a l'instant mateix de la seua mort. Als mesquíns, els desitge que tinguen una vida massa llarga.

Rosa Navarro El passat 14 de març va faltar la nostra benvolguda companya Rosa Navarro. Descanse en pau.

Recordant Rosa Navarro Per Edu Borja

La fulminant desaparició d'algú estimat sumeix els qui se l'estimaven a un dolor difícil d'assimilar. Copsat, noquejat encara, diria, per la pèdua recent de Rosa Navarro, no me'n sé avenir. Prenc les paraules que va escriure Miguel Hernàndez per dir que, tan proper com em trobava del seu projecte vital, familiar i professional, sent la seua mort més que la meua pròpia vida. Assistir impotent a l'irremeiable desenllaç i a la crueltat dels darrers dies ha estat una dolorosa experiència que no li desitge a ningú.

No vull que em queden però, a la memòria, imatges doloroses. M'estime més recordar-me'n de la Rosa amb tot aquell grapat d'experiències compartides durant tants anys de bolos, projectes, paelles i rialles comunes. Em sorprenia d'ella la seua ferma determinació d'aconseguir tot allò que es plantejava com a meta. No l'aturaven entrebancs, telefonava, enviava, distribuïa, gestionava la companyia, criava la filla, assajava, actuava, conduïa, muntava,... Era capaç d'il.lusionar-se com un infant amb cada nou projecte i lluitar per fer-lo realitat.

Rosa era una històrica del teatre valencià. Als 80 va estudiar al Teatre a Banda i va actuar a "Bandidubi” i a "Supertot" del grup Teatrel·lo. Va participar com a actriu de doblatge a sèries i pel·lícules per a Canal 9 i la FORTA. Si el teatre la va captivar primer, els titelles arribaren a la seua vida per quedar-se ja fins el final. I, amb ells, venia Josep, qui esdevindria inseparable des que arribà al teu costat i pare de la seua filla. Va conéixer els titelles en els espectacles "Tirant lo Blanch" i "De la terra a la lluna"

del grup L’Entaulat Teatre. Des de 1990 fins 2006 va ser la responsable de l’Escola Municipal de Teatre de Meliana, on feia les classes i va dirigir nombroses obres de teatre amb els alumnes de l’escola. En 1989 va crear amb Josep Miquel Beltrán la companyia de titelles Lluerna Teatre, estrenant molts espectacles per a xiquets i adults. El seu darrer llegat ha estat fer realitat la posada en marxa del seu gran projecte, el somni de tot titellaire, una saleta on representar espectacles. Admirablement agossarada, ha aconseguit vore-la funcionar amb la

il·lusió arrabassadadora que la caracteritzava.

de xicotet format de titellaires que creem espectacles en la nostra llengua.

Durant més de deu anys vaig compartir local amb Lluerna. Els titellaires sempre tenim un local que fa de taller on construir els personatges, sala d'assajos i magatzem dels espectacles. Va quedar-se xicotet amb el temps i al final Lluerna va buscar-se una altre baix.

Era personalitat forta i decidida i, alhora, sensible i solidària. Amiga dels seus amics, capaç del geni fort i el plany sentit, reia amb ganes amb un sentit de l'humor que se t'encomanava.

També he treballat molts anys amb Rosa. Ella feia de regidora al meu espectacle de marionetes per adults i hem viatjat força per festivals i bolos ací i allà compartint experiències i il·lusions. Rosa era la Presidenta de l'Associació Professional de Titellaires Valencians, un projecte que ella mateixa va empentar i fundar per tal d'unir els esforços de les companyies

Les portes de sa casa estaven obertes per a amics teatrers i va fer molts amics titellaires d’arreu, que sempre tenien un plat a la seua taula. Malgrat aquesta "crisi" desastrosa, que ella també patia en primera persona, i tot i l'avanç imparable de la seua malaltia, alçava el cap sense consentir que la tristor la fera defallir. Tot ho recorde mentre em costa ferme a la idea de que ja no hi és.

Rosa Navarro

He vist molta gent sincerament dolguda aquests dies de pena i això demostra que l'estimavem molts.

que tant va il·lusionar-la, esperonant el Josep a consolidar el somni que ja camina: un teatre de titelles al barri de Benimaclet.

Amb tots els seus defectes, crec que no és per parlar bé del difunts si, fent balanç, cal dir que fou a una bona persona. Escèptica amb els grans dogmes, indignada amb les injustícies que patim, solidària amb els desheretats, tolerant amb les opcions que prenia la gent. Sabia ser tendra i condescendent.

Vull que em console pensar que la seua mort injusta i matinera ha estalviat més patiments a la seua deteriorada salut. Ara, passat el tràngol amarg, em quede amb la imatge coratjosa de la dona lluitadora que s'obria pas a la jungla de la vida amb valentia i decissió.

No m'imagine encara la nova conjuntura, orfes com som de la seua desinvoltura. Deixa la seua filla Alícia i Josep, que han de saber digerir moments tan difícils. Però pense que seguir el camí que va deixar encetat serà el millor homenatge a la seua memòria. No acovardint-nos davant dels entrebancs del futur i recolzant el projecte

Vull creure (jo, que sóc un descregut) que aquells qui marxen del món ens veuen des d'allà dalt per un foradet i contemplen la nostra vida. Per això, també vull pensar que a Rosa li afalaga saber-se present als nostres cors i veure que els amics qui l'estimavem ens fem companyia recordant-la.

audio.visual Volem una RTVV pública, en valencià i de qualitat

Per Ferran Gadea

Quan ja fa més de 4 mesos del tancament de la nostra RTVV, lluitem per mantindre encesa la flama de la necessitat d’una ràdio i televisió públiques, en valencià, plural i sostenible... En eixe sentit, alguns actors i actrius, junt a altres companys de l’audiovisual i extreballadors de la tele, estem participant en taules per tot el País Valencià, explicant a la gent les veritables raons del tancament i per què demanem una nova RTVV. Hem anat a Sagunt, Montcada, Xàtiva, Sueca, Riola, Picassent, Albalat dels Tarongers, Carlet... i més. I hem pogut gaudir de l’estima i el suport de la gent.

Promotors de la ILP a la roda de premsa

Gran part de la societat està prou concienciada de la necessitat d’este servei públic i per això neix la idea de presentar a les Corts Valencianes una ILP (Iniciativa

Moment de la taula redona celebrada a Montcada

Legislativa Popular), recolzada per les universitats públiques valencianes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians, Acció Cultural del País Valencià, la Federació de Societats Músicals de la Comunitat Valenciana, falles, fogueres, gaïates, a més d’esportistes, artistes, empresaris del turisme, investigadors, etcètera. La ILP està presentada a les Corts, i quan pase els tràmits legals, comencarà la recollida de signatures, en faran falta 50.000 perquè es puga debatre en la seu de la sobirania popular valenciana.

La informació de com i on se signa podeu consultar-la a la pàgina web. Preguem la vostra implicació per tal d’aconseguir la major quantitat de signatures. Moltes gràcies.

Per a més informació:

www.r tvenvalencia.org

audio.visual TAULES SALARIALS DEL CONVENI AUDIOVISUAL ESTATAL (ANY 2014) CINE CATEgoRIA

Protagonista Secundari

Repartiment

PER SESSIó PER SETMANA

PER MES

713,50€

3.224,40€

8.592,40€

519,59€

2.310,81€

6.448,76€

389,68€

1.612,20€

4.567,85€

TELEVISIÓ CATEgoRIA

Protagonista

PER SESSIó PER SETMANA

PER MES

653,34€

2.913,32€

7.768,61€

Secundari

466,69€

2.075,33€

5.791,62€

Repartiment

373,33€

1.544,46€

4.375,99€

OBRES DE BAIX PRESSUPOST CATEgoRIA

Protagonista

PER SESSIó PER SETMANA

PER MES

529,24€

2.391,64€

6.377,75€

Secundari

433,01€

1.925,68€

5.373,96€

Repartiment

336,80€

1.391,67€

3.947,56€

Dietes 38,49€ Despeses de butxaca 19,23€ + 5% de Drets de Propietat Intel·lectual

cĂ˛mic-dels- cĂ˛m ics

Pilar Bardem: “La ‘marca España’ es hoy una expresión entre cómica y ridícula” La presidenta de AISGE inaugura el nuevo Centro Actúa, 900 metros cuadrados para clases y ensayos en Madrid

Por Celia Teijido

La presidenta de AISGE y la Fundación AISGE, Pilar Bardem, inauguró y presidió el 28 de febrero un Encuentro Internacional de Actores que sirvió como primer acto en el nuevo Centro Actúa, un espacio de 900 metros cuadrados que la entidad ha abierto en la calle Cavanilles 15 de Madrid. Bardem subrayó los esfuerzos que AISGE ha realiza-

do en los últimos años para reforzar alianzas en el ámbito europeo, iberoamericano y estadounidense, pero fue muy crítica con la actitud que, paralelamente, ha mantenido el Gobierno español al respecto. “Pocos profesionales contribuyen más que los actores a internacionalizar la imagen de un país, eso que ahora se llama ‘marca España’ y que nuestro Ejecutivo, a fuerza de actuar irracionalmente y con arreglo a filias y fobias, ha reducido a una expresión entre cómica y ridícula”, denunció. La actriz criticó que el Ejecutivo español siga dando “escasas muestras de sensibilidad hacia el mundo de la cultura y prefiera comportarse más como un enemigo resentido que como un colaborador necesario”, pero animó a los socios a que afiancen sus con-

tactos profesionales en otros países. “Los actores y actrices a veces olvidamos que vivimos en un mundo en que las fronteras ya solo existen en mentalidades un poco estrechas”, admitió. “Las oportunidades pueden surgir a la vuelta de la esquina o a unas cuantas horas de viaje trasatlántico. Y compartimos un idioma rico y hermoso con otros 500 millones de hispanohablantes, a los que podemos unir, de entrada, el maravilloso territorio casi hermano de la lusofonía”. El acto contó también con la presencia del director general de AISGE, Abel Martín Villarejo; el presidente de Latin Artis y la entidad mexicana ANDI, Mario Casillas; la actriz y presidenta de la Federación Internacional de Actores (FIA) y la entidad canadiense ACTRA, Ferne Downey; el direc-

tor ejecutivo de esta misma entidad, Stephen Waddell, y el director administrativo de SAG-AFTRA, el sindicato de actores de Estados Unidos, Duncan CrabtreeIreland. La intervención de este último, centrada en mitos y posibilidades reales de trabajar en Hollywood, fue la que suscitó más comentarios entre los asistentes. El Centro Actúa es un espacio moderno, funcional y multidisciplinar en el madrileño barrio de Pacífico que dispone de hasta seis salas (una de ellas, un estudio para doblaje) y un aforo máximo de casi 100 personas. A partir de ahora albergará cursos, conferencias, proyecciones, clases magistrales y demás encuentros promovidos o participados por la Fundación AISGE.

Cineculpable: 16 edicions gaudint en curt

Per Sònia Alejo

Arribar a la taquilla de la sala, fer cua, agafar l’entrada gratuïta, entrar a la sala, buscar lloc per seure i esperar que s’apaguen les llums, són gestos que entre 200 i 500 persones fan cada nit de dilluns a divendres durant una setmana de novembre. El fred, la nocturnitat o haver de matinar l’endemà no són obstacle per omplir una sala quan allò que ofereix crea expectació.

Una de les projeccions del festival

Açò és el que ve produint-se durant els darrers 16 anys a Vila-real en el Festival internacional de curtmetratges Cineculpable: una sala plena de joves i majors gaudint, aplaudint i participant d’un esdeveniment únic a la província que a més de ser una plataforma d’exhibició de curtmetratges de tot el món, estimula la producció local i provincial, involucrant els aficionats i professionals en la creació i producció de curtmetratges.

Cinexpress, una de les activitats del festival

Entre 300 i 400 curts rep cada any l’organització, dels que uns 60 aproximadament són triats per ser exhibits i competir en categories diferents: Millor Curtmetratge, Premi Manuel Villarreal al Millor Curt Provincial, Millor Direcció, Intèrpret Masculí i Femení, Premi del Públic, i fins a quatre categories més, totes amb dotació econòmica. Vàries peculiaritats fan que aquest festival siga diferent a altres semblants. D’una banda, des de fa uns anys no hi ha direcció artística, sinó un equip que organitza i coordina tot el festival: El Peatón Videoproduccions encapçalat per Sonia de la Vega, gestionen aquest modest festival internacional, patrocinat per la Regidoria de Joventut, sense més objectiu que fer una trobada participativa i que acon-

segueisca atraure i agradar el públic. Aquest equip rep, visiona i tria els curts i al jurat que canvia cada any, format per professionals i artistes de l’audiovisual de tota la península (directors, professors de comunicació audiovisual, directors de càsting, etc.). D’altra banda, les activitats que envolten el festival, li donen una dimensió transversal i integradora amb altres col·lectius. Cinexpress és un exemple clar i es tracta de dur a terme la creació de curtmetratges per part d’alumnes dels instituts de Vila-real amb l’ajuda de professionals durant els dies de festival, que seran exhibits durant la gala de lliurament dels premis.

Guanyadors del 16é festival

També existeixen diferents espais d’exhibició i activitats al voltant del món audiovisual previs a la part competitiva i alguna activitat per fer interactuar el públic mitjançant internet per implicar-lo en decisions sobre el desenvolupament de l’acció d’un curt. Però una de les peculiaritats de Cineculpable més esperades del públic és l’assistència del Culpable, conegut, reconegut o famós (normalment un actor o actriu) que lliurarà els premis el divendres de la gala. Carme Juan, Carmen Ruiz, Leonor Watling, Antonio Pagudo o Carlos Areces han sigut alguns dels privilegiats que han tingut l’honor de compartir i repartir emocions en

diferents edicions del festival, comprovant de primera mà l’entusiasme d’un públic vibrant i una organització que sap acollir per igual a culpables, premiats i espectadors.

Per a més informació:

culpable.es http://www.cine

forma[ció] Giovanna Ribes + Rafa Montesinos + Jorge Picó Comissió de Formació

El finançament d’AISGE, ha permés a l’AAPV organitzar dos cursos orientats al mitjà audiovisual.

Curs d’Actuació davant Càmera, impartit per Giovanna Ribes

Curs d’Actuació davant Càmera, a càrrec de Rafa Montesinos

Curs “Traduir amb el cos”, amb Jorge Picó Organitzat per la Fundació VEO a Las Naves, amb la col·laboració de l’AAPV

Units per la por escènica

Per Rafa Contreras Il·lustració de Jorge Tejedor

Fina, la meua veïna, m'ha parat sense més al replanell de la nostra escala. Diu que vol demanarme disculpes per un comentari que fa temps m'havia fet sobre la por escènica. Ella va dir en aquella ocasió que tot allò de la por escènica li semblava una excusa més, una d'eixes coses que s'inventen els artistes per tal de fer-se els interessants i fer creure a la resta dels mortals que ells, “els artistes -em va dir un poc despectivament- són éssers especials”. Reconec que el seu comentari, i encara més, el to que va utilitzar em va fer sentir una miqueta ofés. Recorde que li vaig dir que el concepte contingut en el terme por escènica no ho entenia jo com a cosa exclusiva dels artistes, i que potser el plor primer de la criatura que acaba d'eixir del ventre de sa mare, ja es podria considerar com una manifestació prematura d'allò que diem por escènica. El cas és que ara Fina volia disculpar-se per haver emés una opinió tan categòrica. Resulta que en les festes del seu poble l'havien designat a ella per pronunciar un discurs de presentació en un dels actes commemoratius, cosa per la qual es va sentir molt honrada. De manera que es va preparar el discurs i va assajar amb molta cura cada cosa que havia de dir: on havia d'emprar un to més descriptiu, on més col·loquial, on havia de posar més èmfasi... Tot intentant donar una coherència expositiva i un equilibri al seu parlament. Fina diu que se sentia segura del seu criteri i de les intencions d'allò que volia expressar, que fins i tot va arribar a il·lusionar-se amb la perspectiva de la seua futura actuació davant del públic... Però ara que només falta un dia per al seu debut no para de pegar-li voltes a allò de la por escènica. Diu que comença a sentir una mena de formigueig a l'estómac, un desfici pertinaç, un noséquè indescriptible, segons ella. Jo li confesse que en el meu cas la por escènica m'ha acompanyat des de sempre, i que vaig intentar combatre-la durant un temps fins que em vaig adonar que no aconseguiria vèncer-la mai, cosa que em va passar també amb la soledat. Aleshores, com en el cas de la soledat, vaig decidir convertir la por escènica en la meua al·liada.

- O siga -diu Fina-, que si no pots vèncer l'enemic... . - Equiliquà! -li dic jo, molt segur de mi mateix-. I açò requereix d'un exercici actoral. - Tu estàs de conya... - És a dir que, com a mínim, ja tens faena, cosa que en este ofici sempre és d'agrair. De manera que per tal d'impedir que la por escènica t'espere acatxapada entre bambalines, just quan estàs a punt d'eixir a escena, t'hauràs de comportar amigablement amb el monstre, amb l'objectiu de fer que t'acompanye al teu camerino... Els espills amb llumenetes, una música relaxant i l'oloreta del maquillatge, potser distrauran i calmaran una miqueta eixa fera ferotge que tant t'espanta. Recorda que hauràs de fingir empatia amb la fera de la manera més natural possible, com se suposa que ho fa l'actor/actriu que representa el seu paper. Hauràs de fer-li creure a eixe monstre que sou complementaris...Tu li dius que gràcies a que ella -la por escènica- s'ha dignat a acompanyar-te, podràs mitigar els efectes de la soledat, una altra acompanyant no sempre grata de l'actor/actriu a l'hora de representar sobre un escenari. Fina s'ha quedat bocabadada, tota pensativa... Finalment reacciona: - Collons, quanta cosa, no?.. Vols dir que tot este rotllo no t'ho acabes d'inventar? - Només intentava fer-te un resum d'allò que em va dir un director famós. Resulta que poc abans de estrenar em va agarrar una espècie d'atac de pànic, i es veu que l'home volia tirar-me una maneta. - Però et va funcionar? - La veritat és que no vaig arribar mai a treballar amb aquell director... - Vols dir que vau suspendre la funció de l'estrena? - Em vaig despertar justet abans d'eixir a l'escenari... Tot havia sigut només un malson... Però, això sí, sempre tinc molt presents els consells d'aquell director famós. - I ho vas superar, o què? - Dona, d'atacs de pànic... jo no n'he tingut mai... I amb la por escènica.. intente negociar-ho... Fina sospira mooolt profundament... Després diu: Esteu tots com una cabra!... I jo li dic que què vol que li diga.. que no li diré ni que sí ni que no... Al remat li propose que actue i li desitge molta merda... Però ella s'en va sense donar ni les gràcies.

Anna Kurikka

Per Miquel Viñoles

Sens dubte el període de formació d'un actor o actriu és una de les fases més importants de la seua carrera. Desenvolupar una part dels nostres estudis en un altre país és una experiència enriquidora que pot donar-nos una perspectiva diferent del nostre ofici. Afortunadament des de fa uns anys a l’ESAD València és possible viure esta experiència gràcies al programa Erasmus. Des d'aleshores l'escola ha donat acollida a alguns estudiants estrangers, i un bon grapat d'alumnes que començaren ací, han pogut visitar altres països. Una de tants és Anna Kurikka, qui el darrer curs va finalitzar els seus estudis a Lisboa, Portugal.

Anna Kurikka

Però el cas d'Anna és especial. El fet d'estudiar en una llengua que no era la seua en un lloc nou no li venia de noves. Esta jove finlandesa va arribar a Espanya el 2006. Amb només divuit anys va decidir vindre atreta per la cultura espanyola i pel flamenc, el qual havia estudiat cinc anys. Al principi Anna no tenia ni idea d'espanyol, ningú no ho diria escoltant-la hui en dia, però això no va ser un obstacle per iniciar diferents cursos d'interpretació, dansa i cant. Comptabilitzava les seues classes d'especialitat de teatre musical a l'Escola Off amb diferents treballs que tenia per pagar-se els estudis.

Foto: Jose Frade

El teatre va ser una de les millors ferramentes per aprendre la llengua. Després de passar també un any a l’EMT de Silla, va decidir presentar-se a les proves de l’ESAD. La part teòrica de les proves d'accés fou especialment dura. Malgrat que Anna havia assolit un molt bon nivell de llengua, lectures i anàlisi de textos clàssics no resultaven fàcils. Però la cosa no li va eixir gens malament ja que va entrar. Durant els anys que ha estat a l’ESAD ha tingut la sort de treballar amb diferents mestres d'interpretació, i com ella diu: “Em quede amb el que m'agrada més de cadascun. Com més maneres de treballar conega, més recursos tindré com actriu.”

Després de tres anys a l’ESAD s'embarcà en l’experiència Erasmus. Portugal li despertava inquietuds teatrals així que marxà a l’Escola do Teatro e Cinema de Lisboa per fer el seu últim any de carrera. Durant el primer semestre tingueren tres tallers: audiovisual, perfomance i entrenament actoral. I al segon semestre feren un taller de creació col·lectiva conjuntament amb alumnes d'altres disciplines de l’escola. Anna destaca especialment el taller d'entrenament actoral que va fer al primer semestre amb el director i pedagog João Brites. Aquest curs, anomenat “La consciència de l'actor en escena”, explora diferents plànols de l'entrenament com són: la

“A jangada de pedra” . Foto: Joana Saboeiro

veu, la fisicitat i el món intern. Anna se sentí molt còmoda en esta línia de treball, especialment pel rigor i la disciplina que exigia. En acabant, João Brites va convidar Anna a participar en el muntatge de la seua companyia Teatro o Bando. En eixe moment, Anna descobrí que Brites, a banda de ser un mestre molt valorat, era el director d’una de les companyies més destacades de Portugal. L'obra a representar era una adaptació de la novel·la “A jangada de pedra”, de José Saramago, i que s'estrenava en Imaginarius, el festival internacional de teatre de carrer de Santa Maria da Feira. Anna se sentia molt nerviosa i insegura: havia de fer un muntatge amb una companyia de prestigi, envoltada de professionals amb experiència i en un idioma que havia començat a parlar sis mesos abans. Els nervis desaparegueren a mesura que avançaven els assajos i Anna aprofità esta oportunitat única per aprendre

noves formes de fer teatre. L'espectacle va ser tot un èxit: després de l’estrena estigueren a Lisboa durant varies setmanes, i més tard a Palmela, ciutat on Teatro o Bando té la seu. Fins i tot, va ser elegit espectacle de l'any per la revista Time Out. Després d'acabar els seus estudis i finalitzar la producció, va decidir tornar a València. El seu cor i sa casa estaven ací. Havia estat un any i mig fora, i al tornar ha trobat una València molt canviada. Hi ha més efervescència teatral, la ciutat està més viva! Ara té per davant un parell de projectes on explorar i descobrir el teatre que vol fer. Un teatre en el qual reflexionar amb el públic i intercanviar experiències. Anna no es tanca cap porta. Creu en les persones, i per experiència pot assegurar que en tots els llocs hi ha gent interessant de la qual aprendre coses.

Arts escèniques a la xarxa Observatori Valencià d’Arts Escèniques L’Observatori, creat el 2012, és la plataforma que agrupa les associacions professionals del teatre, la dansa i el circ. http://observatoriesceniques.wordpress.com

Hamlet Store Tenda virtual per a la compravenda i lloguer de material escenogràfic com ara vestuari, attrezzo, mobiliari, estructures o material tècnic. http://www.hamletstore.com

Europa Creativa Programa de la Unió Europea vigent fins al 2020, dirigit al foment dels sectors cultural i creatiu, i a la cooperació internacional entre els països de la UE. http://ec.europa.eu/culture/creativeeurope/index_en.htm