Eq' 43 per web by AAPV Actors i Actrius Professionals Valencians

eq’iliquà 43_12/17

consell de redacció: sònia alejo martínez, david duran, carles gª tormo, nelo gómez, sergi mira col·laboradors: jose blasco, maria colomer, jorge de guillae, ferran gadea, alicia garijo, alejandro lorente, josep martín pastor, pati martínez, sandra mínguez, adrián novella, alfons ribes, alex rubio, reyes ruiz, yanka saballs petrova, ximo solano, joan verdú, miquel viñoles maquetació interior: carles gª tormo impremta: linea 2 dipòsit legal: v-2280-2005 actors i actrius professionals valencians pare jofré, 7 baix, 46007 valència - tel: 963 528 198 - 963 533 736 - info@aapv.es - www.aapv.es

AAPV no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de l’Equiliquà

sumari

22| teatre

24| comunicació entrevista a alicia garijo 42|

benvingut conveni

entrevista a alfons ribes sales |

doblatge conveni de doblatge

amb la col·laboració de:

editorial Caos als teatres de l'Ajuntament de València

L'any 2001 l'AAPV junt amb l'AVETID i l'APDCV, vam presentar una moció al Ple de l'Ajuntament de València reclamant que es dotara el pressupost necessari per crear un teatre municipal, un festival i unes ajudes al sector de les arts escèniques, inexistents fins eixe moment. Arran d'aquesta moció, la Regidoria de Cultura va rehabilitar el Teatre El Musical, va crear el Festival VEO, va fer una campanya de promoció teatral i va publicar una ordre d'ajudes a les empreses i les associacions professionals que va arribar a tindre un pressupost de 525.000.- euros en 2008. Després l'Ajuntament va eliminar les ajudes, però en 2012 l'AAPV i altres associacions del sector vam reclamar de nou recuperar les ajudes i així va ser, encara que amb un pressupost molt més modest. En aquest període també es va atorgar la gestió del Musical a José Luis Moreno, es van construir l'Espai Rambleta i Las Naves, amb unes programacions molt discutibles. Amb el canvi de govern en 2015, van tindre l'esperança que hi haguera una política teatral municipal coherent i que beneficiara al sector professional valencià, però res d'això ha passat, ben bé el contrari. El teatre de Las Naves porta un any tancat per problemes estructurals. El Musical i La Rambleta continuen amb unes programacions que pràcticament no compten amb les companyies i els actors valencians. L'ordre d'ajudes té un pressupost ridícul per a una ciutat com València i damunt s'han canviat les bases de manera arbitrària, deixant de banda l'opinió de les associacions professionals del sector. Ara ja sabem que no era un problema només del PP, el govern del canvi no ho era tant, o no era per a millor en el sector de les arts escèniques. I el que és pitjor, el senyor Alcalde, Joan Ribó renuncia a la tradició de fer de València una capital teatral de primer ordre. Això era el canvi?

organitza [ció] Regularització de la Seguretat Social Per Sergi Mira La regularització és voluntària, la Tresoreria General de la Seguretat Social fa una liquidació de les vostres cotitzacions i vosaltres podeu optar entre pagar aquesta liquidació o quedar-vos amb les cotitzacions que heu aportat durant tot l’any. Si accepteu pagar, tindreu un mes de termini des de la notificació de la liquidació, encara que es pot sol·licitar un ajornament del pagament fins a un màxim de sis mesos. Us recordem a tots que si accepteu les regularitzacions podeu incrementar els dies i les quantitats cotitzades, la qual cosa significa que les vostres prestacions poden ser majors. De totes formes cal estudiar cada cas de manera particular. Tots aquells actors o actrius que teniu més de 45 anys ja esteu dins del període que serveix per al càlcul de la futura pensió, per això, i sempre que el treball i els ingressos ho permeten, heu de procurar estar mínimament pendents de les vostres cotitzacions. Cal tenir en compte que la quantia de la pensió que se li ha de reconèixer al sol·licitant de la jubilació ara es calcula dels 20 anys anteriors, a més a més, cada any anirà pujant el temps de càlcul. Recordem també que les cotitzacions a la Seguretat Social són deduïbles en la declaració de la Renda. Si teniu cap dubte, telefoneu a l’AAPV.

Amb el patrocini de:

forma[ció] Paco Zarzoso | Edu Borja Comissió de Formació

El finançament de la Fundació AISGE, ha permés a l’AAPV organitzar quatre cursos en 2017.

Curs de Dramatúrgia, a càrrec de Paco Zarzoso, impartit del 23 d’octubre al 2 de novembre.

Curs d’iniciació al Doblatge, impartit per Edu Borja del 7 al 21 de novembre.

Sergio Caballero | Cristina Perales

Curs d’Interpretació, amb Sergio Caballero celebrat de l’11 al 21 de desembre.

Taller d’entrenament Audiovisual, realitzat del 18 al 22 de desembre, per Cristina Perales.

VEUenON Teatre Escalante Consell de Redacció

Integrat en un conjunt d’edificacions d’orige gòtic, el Teatre Escalante (1919) és un dels més antics de València. Des de l’any 1978 ha estat gestionat per la Diputació de València, qui davant la necessitat d’invertir en la conservació de l’històric espai, ha decidit abandonar-lo a la seua sort. L’AAPV, en un intent desesperat per protegir aquest patrimoni dels valencians, ha sol·licitat a la Conselleria la declaració de Bé d’Interés Cultural del teatre. D’altra banda, hem arreplegat a Change.org més de 9.000 signatures demanant a la Diputació que no el deixe caure.

1 - Quina és la teua expe riència en el Teatre Escalante? 2 - Què opines que la Dip utació de València abandone l'Escalan te?

Imatge de l’acte inaugural del Teatro del Patronato i llibret de l’obra estrenada allí el 4 de maig del 1919

Adrián Novella 1 - Poca, per desgràcia. Recorde tímidament haver anat amb el col·legi. Ja de més major, he anat a veure obres com “Somni d’una nit d’estiu”, dirigida per Antonio Díaz Zamora; mostres de l’escola en les quals eixien actors ja professionals, dirigides per persones amb trajectòria com Edison Valls; i més recentment, vaig estudiar el seu treball com a teatre de públic infantil i com a generador de nous espectadors al Postgrau de Teatre i Educació de l’Institut del Teatre. Tot això, mostra que ha sigut un tot referent i ara que jo podria gaudir-ho com creador, a l’igual que molts companys de la meua generació que hem vist la nostra primera obra de teatre allà, arriba la trista notícia. 2 - Com es pot entreveure a la resposta anterior, és decebedor. Per una part, vull entendre la situació. Han buidat les arques. No hi ha diners, i els que hi ha s’han de gastar en altres conceptes. D’altra banda, crec que no s’hauria de considerar una despesa sinó com una inversió. Una inversió de futur com a contenidor cultural, com a promotor teatral i com a bé social. La nostra societat -i la ‘nostra’ política- pensa en el moment, difícilment en les generacions futures, però el poble i els seus governs han de defensar allò que és nostre i que perdure més enllà de quatre anys o d’unes poques generacions. Hem aconseguit fer de les Falles patrimoni cultural immaterial, estem defensant a capa i espasa el valencià amb tot el que això comporta. Aleshores, per què no un teatre? Un que justament forma part de la nostra identitat? Perquè, quin valencià no ha anat a l’Escalante, encara que siga arrossegat pels pares o pel seu centre educatiu, i ha gaudit de la màgia del teatre?

Reyes Ruiz 1 - Com a professional, haver treballat en vàries produccions del Teatre Escalante, a més de la continuïtat i el temps que estàvem contractats, la qual cosa no es dóna usualment, va fer-me valorar el treballar per a un públic infantil ja que les produccions eren d’una molt bona qualitat artística i es feia un treball molt digne amb bones condicions laborals. Era un plaer veure la quantitat de col·legis i públic familiar que acudia a les representacions. Tots els dies durant mesos seguits actuàvem amb el teatre absolutament ple. Cosa que al llarg dels meus 28 anys de carrera professional actuant en molts teatres de l’Estat espanyol no he vist. 2 - Crec que la diputació ha de fer un esforç per recuperar un patrimoni únic a la ciutat, que valora no sols la gent de la professió sinó també la ciutadania. No estem parlant d’una xicoteta sala que es tanca, estem davant un edifici emblemàtic, amb molta història i tradició, que ha donat molt de treball (als professionals) i que ha iniciat a molts espectadors. Per a molts xiquets, públic adult i professionals de València, és un referent que no deu desaparéixer.

ASSESSORIA JURÍDIC-LABORAL DE L’AAPV Si tens cap dubte sobre contractes, atur, regularització, declaracions SS, jubilació, etc... ...ací t’esperem aapv - pare jofré, 7 baix - 46007 valència telèfon 963 528 198 - info@aapv.es - www.aapv.es

[teatre escalante]

veu_en_on

Joan Verdú 1 - Vaig participar amb la companyia Anem Anant, en l’obra “Contes dels Grimm” i va ser una gran experiència. 2 - Crec que la Diputació no ha d’abandonar l’edifici de l’Escalante, encara que la programació i l’escola puguen passar a un altre escenari temporalment mentre s’assumeixen les necessàries obres de rehabilitació d’un edifici emblemàtic que forma part del nostre patrimoni cultural i arquitectònic.

Miquel Viñoles 1 - El meu pas pel Teatre Escalante va ser com actor, com a públic, com a alumne de monogràfics... Allí vaig descobrir peces meravelloses del teatre per a xiquets i xiquetes. Em vaig curtir amb les funcions escolars, de vegades màgiques, de vegades camp de batalla. Vaig conéixer nous companys de professió i em vaig retrobar amb d’altres. Allí féiem teatre. 2 - Per a mi era un espai de referència de la nostra professió i un dels pocs pilars que quedaven en peu de banda de l’Administració. Este abandonament per part de la Diputació deixa patent la falta d’interés dels nostres governants per la cultura del teatre. És una irresponsabilitat terrible. D’un costat es carreguen la gran funció social que tenia este teatre que centrava totes les seues energies en els més menuts, els espectadors del dia de demà. D’altra és una altra porta que tanquen a la professió del teatre. Esta professió nostra que cada vegada es desprofessionalitza més i més.

veu_en_on

[teatre escalante]

Ferran Gadea 1 - Vaig començar la meua carrera professional com actor a la sala Escalante a l’any 1998 amb “Joan, el cendrós”, d’Albena Teatre. Després torní amb “Aladí i el geni de la llàntia”, de La Caixeta... Com a públic he gaudit moltes vegades de grans espectacles. Sempre és molt xulo veure les produccions de l’Escalante.... 2 - Em sembla que la situació heretada de l’anterior equip de la Diputació, sense fer les inspeccions i manteniment oportunes i millorant les condicions del contracte dels propietaris ha fet que l’actual govern tinga problemes per seguir al teatre. Esperem que encara que siga en l’últim moment es puga salvar. Però els propietaris (l’església) ha de posar de la seua part.

Jose Blasco 1 - He participat en 2 produccions i després he actuat allí en diferents espectacles en diverses companyes valencianes. Pense que ha sigut un projecte que ha dignificat molt la professió valenciana i que ha donat peu al descobriment d’un gran nombre de actors valencians. 2 - Trobe malament que un espai on he viscut tant s’abandone així com així. Encara que el projecte Escalante continue en un altre lloc. Em fa pena no poder guadir d’eixe espai que tantes emocions ens ha donat. Altres teatres (Teatre Talia) es van reformar i va ser un gran encert. En fi, pense que cada vegada que es tanca un teatre es una mala notícia.

Alex Rubio 1 - Meravellosa! Vaig conéixer el teatre de menut gràcies a produccions com “Hasta aquí llegó la riada”, “De perdidos al río”, “El carnaval de los animales en concierto”, i vaig continuar seguint-lo quan es va convertir en el Teatre dels Somnis. Mai he tingut l’oportunitat d’actuar-hi, però encara espere poder-ho fer algun dia. És una sala preciosa i un escenari de somni! Poder sentir eixa pendent tan pronunciada i que no té cap altre teatre de la ciutat, és meravellós. És un teatre de conte! 2 - Ehm, crec que em mossegaré la llengua, encara que millor no, que m’enverinaré! Calentet n’estic! Però, però, per favor! No ens queden sales, i les poques que hi ha decidiexen tancar-les. La qüestió, és... per diners! Per diners? Després del que hem vist en robatoris, desfalcs i de més teatre ‘barat’ per part dels polítics. I ara arriben els de l’altra corda, pensant que almenys alguna cosa bona es faria i ací estic esperant. I la resposta és, que no hi ha diners per arreglar un teatre que aconsegueix que els nostres xiquets sàpien apreciar l’art, la literatura, la cultura. Què li quedarà al meu fill? A aquest pas, RES! I els que ens dediquem a esta professió, pitjor! Per favor! És de caixó! Com vaig a desenvolupar la meua carrera a la meua ciutat? Ja veig que com sempre, Madrid m’espera! De fora vindran que de casa ens tirararan. Més val roí conegut que estos... (grolleria) ...per conéixer. Molt, molt, mal! Quina excusa ficaran per no rehabilitar-lo? Vos deixe! Vaig a posar-me de dol perquè m’olore el final d’aquesta història, i no desfaig la maleta i cap a Madrid, que hi ha més valencians allí que ací! Com diem els artistes, molta merda! Però un cop més, en compte de regalar-nos sort, ens l’han clavada per la boca!

Maria Colomer Pache 1 - El Centre Escalante ha estat molt important per a mi, als seus diferents espais. He sigut espectadora al llarg de molts anys i també he xafat l’escenari moltes vegades, amb la companyia de la qual era part, Falaguera Teatre, en gales a benefici de Pallassos Sense Fronteres, com a professora acompanyant els i les alumnes a les seues diferents mostres de final de curs, col·laborant en algunes exposicions... i sobre tot, compartint instants, rialles, reflexions, amb tot l’equip del Centre, des de la porta de l’entrada fins les oficines del primer pis. L’Escalante ha sigut un referent a l’Estat espanyol per la seua trajectòria com a sala especialitzada/adreçada al sector infantil. Ha programat un gran ventall d’espectacles de companyies referents, tant a nivell nacional, com estatal i internacional, i ha dut endavant produccions molt dignes i exitoses donant lloc a molts i moltes professionals del teatre valencià. 2 - Crec que l’abandonament del teatre no sols és responsabilitat del govern de la Diputació, que hi intervenen molts factors i que no depenen exclusivament d’ell. M’encantaria que continuara en peu un edifici tan emblemàtic i amb tanta història, però no a qualsevol preu o de qualsevol manera. Crec que el Centre Escalante com a projecte global era molt important, no sols per la ciutat de València i estaria bé recuperar-lo des d’eixe lloc. Sí amb millores i canvis, però no amb desmembracions. Encara que l’edifici fóra un altre.

[teatre escalante]

veu_en_on

Yanka Saballs Petrova 1 - La meua experiència en el Teatre Escalante va començar en la meua infància, quan solia anar amb el col·legi a somiar desperta veient les meravelloses obres que allí es representaven. Anys més tard, vaig estudiar la carrera d’Art Dramàtic a la seua escola, podent actuar en nombroses ocasions sobre el seu escenari. Un temps després, vaig tornar a eixe màgic lloc, al treballar en “El geperut de Notre Dame”, de Bambalina Teatre, durant dues temporades. He tingut l’oportunitat de disfrutar de moltíssims moments especials i inoblidables en cadascun dels seus històrics racons durant pràcticament tota la meua vida, perquè el Teatre Escalante és com una segona casa per a mi. 2 - La Diputació ha coproduït una infinitat de fantàstiques històries que han fet riure i emocionar-se a diverses generacions. Han contribuït al foment de la cultura, les arts escèniques i la memòria històrica ja que, a més de les obres teatrals, s’han fet exposicions temàtiques i interessantíssims recorreguts pel propi teatre i els fascinants amagatalls de l’edifici que l’acull. Em costa creure i em pareix incongruent que després de tot això, es pretenga abandonar i per tant, destruir, este teatre ple d’història i de màgia, en compte de continuar la seua positiva trajectòria i la seua beneficiosa comesa.

Alejandro Lorente 1 - Recorde el Teatre Escalante moltíssim, per obres com les del Teatre Negre de Praga i també quan van actuar la companyia anglesa de Lindsay Kemp, a l'epoca de Flowers (al Teatre Principal) i cursos que impartia la companyia de Kemp a l’Escalante. Jo estava a l’Escola d'Art Dramàtic. 2 - La Diputació va fer un treball molt bo a l'època dels 80, portant obres de teatre i dansa contemporània d’innegable valor.

veu_en_on

[teatre escalante]

Josep Martín Pastor 1 - La meva experiència en el Teatre Escalante va anar de la mà també com alumne de l’Escola Teatral Escalante. Com alumne i usuari de la sala vaig tenir accés a aquelles zones que l’espectador usualment no arriba a veure, bambalines, camerins, el magatzem, el galliner superior del tercer pis (que allà per 2007 era, sincerament, un perill estructural degut a les condicions de la sala) que per sort també estava restringit al públic. Això no obstant, no hi ha que oblidar la tradició d’aquest recinte, i sobretot les característiques úniques que conserva, com es el cas del seu escenari lleugerament inclinat (com correspon a la tradició teatral italiana). Resumint, un espai màgic que durant anys ha sobreviscut a una societat en constant canvi i modernització. Xafat tant per actors de renom, com per aspirants a la professió que donen els seus primers passos. 2 - En quant a la segona pregunta, des del moment que van destituir a Vicent com a director de la sala, es va notar un empitjorament en tots els sentits, no entraré en el tema de si la seua gestió durant tants anys va ser correcta o incorrecta. Per a mi va ser encomiable personalment. Ara, quan semblaba que la cosa podia tornar a tenir qualitat, almenys en la programació infantil a càrrec de la Teta Calva, de sobte sorgeixen traves legals, de seguretat, econòmiques... Jo fa molt que vaig marxar a seguir el meu viatge en aquesta bonica professió, pero ahí queden moments, amistats, suor i llàgrimes, però també somriures. Això no obstant, sempre tinc eixa inquietud amb què passarà al Teatre Escalante que em fa mantenir-me amb un ull posat en ell. Perquè en aquesta professió molts cops marxes com a estudiant, i tornes a trepitjar-lo anys després com a professional. Abandonar el Teatre Escalante per a mi seria el mateix que contar-li a un xiquet qui són els reis mags... Abandonar-lo és arrancar la il·lusió (i molta cultura) de les futures generacions valencianes...

Sandra Mínguez 1 - Conec este teatre de fa molt i per la seua tasca ha sigut molt important i propera amb tot tipus de públic: des d’exposicions, actes fallers, teatre per a menuts i joves però sobretot destaque l’importantíssim treball de la seua escola de teatre, impagable en aquesta época tan obscura per a les nostres arts. 2 - Em sembla IMPERDONABLE que la Diputació abandone aquesta INSTITUCIÓ. Ja fa molt de temps que l'edifici es deuria haver rehabilitat i dignificat. No puc creure que la Diputació que tan sanejada està econòmicament (no pot alegar problemes econòmics) no VULLGA donar suport ni a l'edifici ni a la seua tasca. Tal volta caldria demanar ajuda si eixe és el cas, o estudiar la possibilitat que tant la Diputació, com l'Ajuntament de València, i per descomptat la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, pogueren col·laborar en un projecte comú que beneficiaria a tots els ciutadans, a les arts i al seu ensenyament

Pati Martínez 1 - Des de la meua infància recorde totes les obres que vaig anar a veure a l’Escalante gràcies al meu col·legi, allí va començar el meu record i no ha deixat de formar part de la meua experiència. Com actriu no he tingut més sort que la de fer-hi càstings, però m’encantaria actuar allí en algun moment de la meua vida, tant de bo algun dia.... 2 - Un absolut desastre, m’enfada i m’indigna. No creuen en els nostres teatres, no els recolzen.

veu_en_on

[teatre escalante]

Jorge de Guillae 1 - Qui no ha anat amb el col·legi al Teatre Escalante? Qui no ha anat amb els seus pares? El Teatre Escalante és, junt amb el Germanies de Manises, el teatre que més vincule amb la meua infància, el meu primer contacte amb el fet escènic i amb la fascinació per la interpretació. Però sens dubte, és el primer que relacione amb la consciència de saber que jo era un actor. Perquè el mateix any que vaig decidir començar a formar-me, al costat d’altres companys que segueixen lluitant pels seus somnis, anàrem a veure actuar a la nostra primera mestra d’interpretació a l’Escalante, l’obra era “Els tres porquets”. Però també, està vinculat a la meua primera experiència en cinema, perquè a l’Escalante vam rodar part de la tv-movie “Martin i Soler”. Per tant, és un teatre que no puc deslligar del meu propi ésser, de la meua pròpia història. 2 - Com posar-li el preu a l’abandonament d’un espai tan representatiu de la realitat escènica valenciana, insubstituïble al panorama actual i futur, no només per la configuració espacial, per la seua història, per la seua memòria, per la seua programació, sinó també pel seu significat simbòlic i emocional. L’abandonament d’un teatre, sempre és una mala notícia, però ho és més quan significa tant en la cartografia vital d’una ciutat; abadonar un teatre és perdre un tros del cor, un tros de l’ànima, una part de la nostra mateixa essència com a col·lectiu , com a poble. I, a més, estem privant-nos d’una nova generació d’espectadors, que s’hagin submergit en la màgia de l’Escalante, just en un moment històric en què cal més que mai esperança, més que mai teatre.

Dramatúrgia AVEET Pàgina de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre des d’on es visibilitza la dramatúrgia valenciana actual. aveet.eu

Contexto Teatral Iniciativa per difondre i visibilitzar obres teatrals contemporànies vinculades a la investigació en formats, temàtiques i estils. contextoteatral.es

SGAE Entitat privada dedicada a la defensa i gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual dels seus socis. sgae.es

[ T]atre Benvingut Conveni

Per David Duran, Secretari d’Acció Sindical

Massa temps ha pasat des que començàrem amb les negociacions del Conveni de Teatre, pel nostre Sindicat han passat cinc presidents/es amb les seues respectives juntes directives que han treballat de valent per visivilitzar, dignificar i fer créixer la nostra professió, molts èxits aconseguits per totes aquestes juntes directives que han tingut com a principal objectiu entendre’s amb l’única patronal (AVETID) per a, entre altres qüestions, poder firmar el Conveni de Teatre. Darrere queden infinites reunions amb colps a la taula, discussions estèrils cap a cap port, ruptura de negociacions i acostament de postures, per acabar al mateix punt d’eixida. Durant tot aquest temps, hem canviat de segle, de color polític, ha desaparegut la nostra televisió i hem entrat en l’era de la informació, en la qual ens comuniquem i pensem amb les puntes dels dits. La tecnologia ha ocupat cadascuna de les zones que estaven lliures en la nostra forma de vida i ha modificat la nostra forma de pensar i d’actuar enfront de la majoria dels nostres fets quotidians. Hi ha més intercanvi cultural i creixement intel·lectual i creatiu. Podem accedir a la informació sense importar de quin racó del món provinga. Ens hem convertit en ciutadans del món.

Mentre tot açò passava, ha irromput a les nostres vides una crisi social, política i econòmica que, sense una aposta ferma de les institucions, ens ha portat a la deriva a la gent de la cultura, estem surant en la precarietat laboral, no cobrim les nostres necessitats bàsiques i en alguns casos treballem en negre, la qual cosa implica una absoluta desprotecció jurídica, sense control de les condicions de treball, ni del salari, ni de la jornada, etc... l’única regla és l’oferta i la demanda, que fa que els salaris siguen tan baixos que arriben a resultar insuficients per a cobrir les necessitats mínimes vitals.

Assemblea General de l’AAPV

Per a eradicar aquesta precarietat laboral, afavorir l’estabilitat del sector i promoure l’activitat professional al País Valencià naix aquest Conveni Col·lectiu, que esperem marque un abans i un després al teatre valencià. Hem de ser conscients tots que comença una nova forma de relació amb les empreses públiques i privades. És molt important que aquest Conveni s’interprete com un marc regulador on s’estableixen les condicions mínimes per a treballar. Tan de bo siga així i en uns mesos puguem tindre una professió forta i amb una taxa de desocupació inferior a la que a hores d’ara patim. Senyors polítics, nosaltres ja hem fet la feina, ara és competència seua dotar a aquest sector dels mitjans econòmics per poder créixer. Des d’aquest Sindicat farem tot el possible perquè aquest conveni s’aplique obligatòriament i ens comprometem a seguir avançant en tots aquells aspectes, tant de la negociació col·lectiva, com d’altres que directa o indirectament afecten a aquest sector.

Més informació:

www.aapv.es/pdf/CONVENI de TEATRE.pdf

www.aapv.es/pdf/Tarifes Conveni Teatre 2018.pdf

comunica [ció] e nt re v i st a

“Programar actes no és fer cultura”

Alfons Ribes Sales, Coordinador de l’IVC a Castelló Per Sònia Alejo Martínez Alfons Ribes és, des de maig d'aquest any, el delegat a Castelló de l'Institut Valencià de Cultura. L'estrevista té lloc a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló, un edifici de recent construcció i un dels espais que formaven part de les competències de l'ens anterior, Castelló Cultural. Alfons té allí el seu despatx i, durant el matí, hi ha més persones treballant en les oficines però un dimarts de vesprada a les 16:30 hores, l'edifici resta, pràcticament, buit i es converteix en un contenidor immens i gelat.

"Fins i tot, quan hi ha gent treballant, l'edifici és tan gran que sembla buit igualment. Des de maig quasi no isc d'ací".

L'arribada d'Alfons Ribes a aquest càrrec ha vingut carregada de polèmica, de la qual s'han fet ressó els mitjans de comunicació de la província. Una de les mesures més discutides ha estat llevar la programació no professional del Teatre Principal (grups amateurs, mostres d'acadèmies i escoles, actes d'associaciacions i agrupacions locals, etc.). Admet que, en els primers mesos, ha estat sotmés a molta pressió i que, degut a l'escarni en les xarxes, havia deixat de consultar el seu perfil de Facebook.

"En aquest mateix despatx, em van dir que el que arribara jo a aquest càrrec ha estat el pitjor que li podia pasar a la cultura a Castelló".

També admet que ha rebut moltes felicitacions però que, en el moment en què els diaris locals han sigut més durs amb la seua gestió, no ha trobat a eixos aliats.

repte interessant per a mi i per a la meua trajectòria professional. A més, coneixent la realitat de Castelló pensava que podia aportar quelcom.

Des de la meua arribada al seu despatx comentem algunes anècdotes i com que de seguida ens introduïm en temes ineressants, connecte la grabadora.

Quines són exactament les teues competències?

Conta'ns d'on vens i quin va ser l'impuls que et va moure a optar al càrrec de delegat de l'IVC a Castelló?

Sóc el coordinador de cinc espais: el Palau de Congressos i Auditori de Peníscola i, a la ciutat de Castelló tenim l'Auditori, el Teatre Principal, el Museu de Belles Arts i l'Espai d'Art Contemporani.

Vinc de Benicàssim, era el cap de secció de Cultura de l'Ajuntament des de 1983 i quan vaig llegir l'oferta de la plaça, em va parèixer un

El Palau de Congressos de Peníscola, que té molt poca activitat i molt complicada. És prou gran, té set-cents seients i per a dinamitzar

Auditori i Palau de Congressos de Castelló

Palau de Congressos i Auditori de Peníscola

Teatre Principal de Castelló

aquest centre necessitem la col·laboració d'altres ens públics: Ajuntament, Diputació... a més està a seixanta quilòmetres i pense que la cultura no es pot teleprogramar. Si es fera tot des de Castelló, seria artificial, de fet, no seria cultura sinó programar actes. Pense que la cultura ha d'estar vinculada al teixit social d'una ciutat. No es pot programar un acte sense comptar amb el públic i les entitats. El que estava i està passant ara encara, és això; s'estan programant bandes de música de tota la província amb un acord que tenim amb la Diputació i, per mig d’un conveni, l'Ajuntament de Peníscola té vint dies a l'any de programació en els quals entren festes de Reis Mags, presentació de la reina de festes, etc. Per això dic que és prou difícil i que no sé en què s'estava pensant i projectant quan es va construir eixe edifici. Potser en el festival de cinema que mai ha tingut prou rellevància i que , de fet, ha desaparegut. El que estem fent ara és, a més de les bandes de música, és programar part del Festival de Jazz de Peníscola, que també és nostre.

comunica[ció] e nt re v is ta

Guarinos, Girona i Ribes en un moment de la presentació de la programació de l’IVC a Castelló

Quins són els teus reptes prioritaris respecte a l'etapa anterior de gestió? Jo porte al càrrec sis mesos i la meua programació ha entrat en octubre. En aquest temps, el primer que s'ha fet és un estudi d'allò que teniem, un diagnòstic de la realitat. Personalment pense que, els quatre centres que gestione necessiten un canvi però cadascú d'ells té unes possibilitats de fer-ho o no. Per exemple, el Teatre Principal ha estat el primer lloc on hem possat la mà. Vaig cancel·lar tot el què hi havia en previsió a la programació, on més del huitanta per cent era programació no professional i actes que res tenien a vore amb un edifici públic i sí amb un saló d'actes. Salons d'actes hi ha molts a Castelló i també tenim altres teatres. Encara així, hi ha algun cas com el Betlem de la Pigà com a cas excepcional, que hem mantingut. També s'han llevat actes relacionats amb mostres d'acadèmies, de fi de curs, etc.

Amb els mateixos diners s'ha fet una programació professional. A més estalviem recursos perquè el cost era semblant a una programació professional i hem lliurat d'hores al personal tècnic del Principal i personal de reforç. Paral·lelament, s'havia detectat que ací, a l'Auditori, ve poca gent i molt major: això és un problema. Jo estic venint a tota la programació i sóc dels més joves. Aleshores, el meu objectiu és donar-li una volta a la música clàssica i fer un canvi en la programació musical per atraure a altres edats i oferir un producte que ens porte més varietat de públic. A l'augmentar ací la programació musical, els tècnics del Principal als que hem alliberat d'hores, poden vindre amb mi a treballar. La consequència de les primeres mesures ha estat la presentació de la programació d'aquest trimestre al teatre que jo pense que té molta qualitat, segons el meu criteri, i amb la qual segur que molta gent no està d'acord.

comunica[ció] e nt re v i sta

Hem llevat a Arturo Fernández, que era qui presentava la temporada i tenim un fet històric i és que el Teatre Lliure, per primera vegada, vindrà a Castelló, la qual cosa era sorprenent que no s'haja donat fins ara. Només tindrem nou peces en aquest trimestre però son nou peces de gran qualitat.

“Cuzco” | Teatre del Poble Valencià

Pel futur, seguirem programant en aquesta línia i sempre hi haurà alguna obra de referència. També vindran les produccions del nostre Institut Valencià de Cultura: “Càries”, “Cuzco”, “Tic-Tac”, etc. I totes les produccions que està recolzant l'IVC i que passaran també per Castelló i Alacant. I a part de les produccions i coproduccions públiques, quin lloc tindran les companyies valencianes professionals? Independentment que siguen valencianes o no valencianes, jo vull tindre al menys una producció potent al mes. A gener tindrem, per exemple, a Maria Pagés, Teatre de la Resistència, “Cuzco” i “Tic-Tac”. No estic programant en funció que les produccions siguen públiques o privades però tenim una responsabilitat i no estem llevant protagonisme a la privada, ni molt menys. El meu objectiu és que arribe a Castelló el mateix teatre que tens a València, Alacant, Barcelona o Sevilla, per què no? I de fet, estic seguint la programació de teatres molt interessants de fora d'ací i veig que no estem molt lluny d'aquest concepte i amb la intenció de no discriminar ningú.

“Oskara” | Kukai Dantza | Foto: Pierre Balacey

En una de les darreres entrevistes teues que apareixen en premsa comentes que no hi

“In memoriam. La quinta del biberó” | Teatre Lliure + Festival Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt

havia res de la programació que vinguera per mig de distribuïdores. Em pots explicar açò? El que vaig dir exactament era que no ens estan programant les distribuïdores, excepte que la mateixa companyia ens adrece a una empresa distribuïdora. Pel seguiment que jo he fet, no d'ara sinó de molts anys, es treballa amb dos o tres distribuidores, de vegades només una i s'estava programant només allò que oferia eixa distribuïdora, fóra o no fóra interessant. El que intentava dir és que cap distribuïdora externa ens està dient el que hem de fer.

“Biblioteca de sons i sorolls” | José Antonio Portillo

Per exemple, pròximament anem a fer un monogràfic de Pasolini i ningú ens ha vingut a oferir aquest projecte i com desenvolupar-lo ni cap empresa de fora a dir-me que he de programar. De fet, a penes faig cas a tot el que m'arriba per ahí i pense més en allò que més ens interessa. Alfons en un moment de l’entrevista

“Incendios” | Ysarca + Teatro de la Abadía | Foto: Cristina Galán

En l'estructura de càrrecs de l'IVC, quin lloc ocupes tu? En l'estructura, per baix del Conseller (Vicent Marzà) i el Secretari Autonòmic (Albert Girona), tinc a Abel Guarinos amb les tres subdireccions adjuntes de música, audiovisual i arts escèniques i després anem els coordinadors territorials de Castelló i Alacant. La meua relació directa és amb Abel però també recolzantnos amb Roberto, Marga i Jose Luis.

Tot i que ja existia una campanya d'abonaments en el Principal, em pots comentar com ha anat aquest trimestre amb un canvi tan substancial en la programació? D'entrada, crec que va ser una errada meua incloure al principi "Incendios" a l'abonament perquè les entrades es van vendre en una setmana. Posteriorment he substituït “Incendios” per "Un tret al cap" i la campanya encara està oberta. El que he fet també ha estat baixar un poquet els preus.

I n'hi ha bona relació? I com has vist fins ara l'ocupació del teatre? La veritat és que sí, hi ha molta amistat i és gent molt implicada. El que he notat i que puc dir és que es treballa molt i moltes hores. No sé si s'està veient o no, però jo no tinc vida fora d'ací. T'ho jure, jo només treballe i dorm.

Bé, “Incendios” es va omplir i, en general, l'ocupació està en més de la meitat. Jo pense que qualsevol aficionat al teatre ha d’admetre que és una programació prou interessant.

comunica[ció] e nt re v is ta

“Càries” | Teatre del Poble Valencià

Des que estic jo ací hi ha hagut assistències de vint o trenta persones i d'altres de ple absolut però, de moment, jo estic al marge dels números. Crec que les dades són millors ara que de maig a juny i clar que estem pendents del públic i que moltes de les mesures que anem a posar en marxa són per a millorar l'assistència. Per exemple, també he canviat els horaris, que crec que no eren adequats i estem pensant en portar propostes per a públic familiar, però tinc els diners que tinc i m'he trobat amb un pressupost ja fet. I respecte al pressupost del què disposes, penses que és suficient? Jo pense que no ho és en relació a les estructures que tenim a Castelló, però també comprenc que el manteniment és molt car.

D'entrada, a l'Auditori cal mantenir els cicles de jazz, rock i als músics de l'entorn nostre. Al teatre vull incloure més propostes per a públic familiar. Voldries afegir alguna cosa més? Supose que estareu més interessats en la vessant de teatre, on ja hem donat una volta a la programació, però no puc pensar només en això. Per exemple, una de les coses que estic pensant és portar coses del Teatre Principal a l'Auditori i viceversa. Per exemple, l'actuació de Silvia Pérez Cruz la portarem al Teatre perquè pense que és el marc més adient per a aquest concert i La Fura dels Baus vindrà a l'Auditori amb una obra vocal de Bach. També estem treballant el tema de les associa-

comunica[ció] e nt re v i sta

cions com Platea (associació d'espectadors), tot i que no ens ha donat temps aquests trimestre, ens agradaria propiciar encontres amb els autors o directors dels espectacles que passen per ací. Volíem començar amb “La quinta del biberó”, treballant l'obra abans de la funció amb gent de la Memòria Històrica i trobantnos després amb la companyia, però no ens ha donat temps. No obstant això, es farà a partir de gener. D'altra banda, també estem pensant a fer una ludoteca, o quelcom semblant, dins del teatre i de l'auditori, perquè aquells que vinguen al teatre i tinguen xiquets, els puguen deixar ací fent activitats d'expressió o relacionades amb les tècniques teatrals. Es tracta de fer que la gent de trenta o quaranta anys amb responsabilitats familiars, puguen vindre també.

Mentre ens anem acomiadant, li pregunte per l'aplicació de descomptes en les entrades per a associacions i, efectivament, em confirma que sí n'hi han i que no tenia a l'AAPV entre les beneficiades però que amb molt de gust ens inclourà entre elles.

Més informació:

http://www.culturalcas.com /va/

comunica [ció] e nt re v i st a

“Cal facilitar que el teatre valencià puga exhibir-se amb naturalitat”

Alicia Garijo, Coordinadora de l’IVC a Alacant Per Sònia Alejo Martínez Conta’ns d’on vens i quin va ser l’impuls que et va moure a optar al càrrec de delegada de l’IVC a Alacant? Estic vinculada a Altea on vaig iniciar la meua tasca com a Gestora Cultural des d’un teatre, el Cinema Municipal, ja desaparegut, en el qual em vaig fer i ens vam fer molts professionals de les arts escèniques. Les primeres jornades del Circuit Teatral Valencià es van organitzar allí i per aquell escenari van passar pràcticament totes les companyies valencianes de finals dels 80 i els anys 90. Després va arribar el Palau

Altea, al 2001 i més tard la privatització de la seua gestió, al 2013. Quan em plantege optar a la plaça de Delegada de l’IVC ho faig perquè professionalment no em trobava còmoda, no estava dedicant-me exclusivament a la gestió cultural. Coneixia la situació del Teatre Arniches. Però també sabia que comptava amb el suport de molts col·legues de professió que em van animar a fer el pas. Era un repte, i així m’ho vaig plantejar, però en la vida cal assumir reptes per a seguir caminant. I ací estic.

Presentació de la programació de l’IVC a Alacant en novembre

Quines són exactament les teues competències? La part fonamental del meu treball diari és la gestió del teatre com a únic espai que disposa l’IVC a Alacant. La solitud és gran atès que el teatre, fins a la meua arribada, només disposava en la plantilla de personal d’un sol lloc de treball, que era i és per a atendre el servici de taquilla. Aquest fet crec que és significatiu de la importància que, durant anys, l’Administració Pública li donava a les comarques d’Alacant. En aquest últim any s’ha creat la plaça de Delegada Territorial, que és la que ocupe en

aquests moments; en breu es dotarà d’una plaça per a l’administració de l’espai. Ha eixit a concurs el servei tècnic per al teatre... No és per a tirar coets, però és clar que són signes d’una aposta real per la normalització i equilibri en el territori. A més de la direcció de l’Arniches sóc la representant de l’IVC en les comarques d’Alacant. Açò suposa el contacte continu amb institucions públiques de diversa índole, companyies, associacions, festivals... Objectiu: impulsar projectes conjunts i ser l’enllaç, en moltes ocasions, entre els uns i els altres.

Quins són els teus reptes prioritaris respecte a l’etapa anterior de gestió? En aquests 6 mesos que estic al capdavant de la coordinació, he dedicat molt de temps a escoltar a agents culturals de la ciutat, a professionals de les arts escèniques, a periodistes, a representants d’institucions locals per tal de conèixer en quin estat es trobava el Teatre Arniches, a partir de les seues opinions, i què s’esperava de la meua arribada. Un dels punts febles detectats és que l’espai s’havia diluït, s’havia convertit quasi en invisible. He parlat amb persones que pensaven que estava tancat. I açò, a qualsevol professional de les arts escèniques, siga gestor o companyia, li dol. Un altre dels punts febles detectats ha sigut la falta de coherència en la programació. Es barrejaven companyies professionals amb altres d’amateurs sense marcar límits diferenciats. “Hamlet Canalla” | Companyia Teatre Micalet

Finalment, i com a conseqüència de l’anterior, m’he trobat amb un espai pràcticament buit, sense públic. No és començar des de zero, és reconstruir alguna cosa que s’havia anat enfonsant a poc a poc. Amb tot això no estic dient que les persones que estaven anteriorment no dedicaren els seus esforços a mantenir el teatre, però ho feien des d’una situació totalment desfavorable. I açò passa factura. Tornar a posar en valor el Teatre Arniches. Que torne a estar present en la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, dels visitants. Que aconseguisca ser un referent entre els professionals de les arts escèniques. Només això. Que no és poca cosa.

I a part de les produccions i coproduccions públiques, quin lloc tindran les companyies valencianes professionals en la programació? Som l’espai públic de l’IVC a Alacant. Això vol dir que totes les produccions del Teatre del Poble Valencià seran representades en el Teatre Arniches. I aquelles que, per les seues dimensions, no hi puguen exhibir-se ací, podran ser vistes al Teatre Principal d’Alacant. Respecte a les companyies valencianes, vaig obrir la temporada amb la Companyia Teatre Micalet, en valencià, d’autoria valenciana i amb la presència d’un actor valencià que havia sigut

comunica[ció] e nt re v is ta

“De Sukei a Naima” | La Dependent | Foto: Jordi Pla

finalista als premis Max, Josep Manel Casany. A continuació, vam oferir un espectacle de dansa per a públic familiar a càrrec de Maduixa Teatre, també valenciana, la qual ha rebut diversos premis Max i Feten en la seua trajectòria. La tercera obra va ser d’una companyia alacantina, i per tant valenciana també, emergent: Criadero de Morsas. El programa va ser tota una declaració d’intencions: suport a les companyies valencianes i, especialment, a les alacantines. Aposta per les dramatúrgies actuals. Aposta per qualsevol manifestació de les arts escèniques: dansa, circ (estarà ben prompte La Trócola) i pel teatre familiar. I recerca de productes de qualitat, diferents,

únics. Com a teatre públic que som hem de donar suport a les companyies valencianes en les nostres programacions. Tots estem en un mateix projecte: sales, companyies, distribuïdors. El nostre objectiu comú ha de ser facilitar que el teatre valencià puga exhibir-se amb naturalitat, i que el públic s’acostume veure les produccions valencianes per la seua qualitat. La televisió pública valenciana serà fonamental per a la visibilitat de la professió, i les sales d’exhibició la forma més propera d'establir el contacte entre públic i professió.

comunica[ció] e nt re v i sta

“Síndrhomo” | La Teta Calva

En l’estructura de càrrecs de l’IVC, quin lloc ocupes tu? N’hi ha bona relació/comunicació amb València i Castelló? Alfonso Ribes, a Castelló, i jo som la part relacionada amb la territorialitat atès que gestionem espais físics. Depenem de la Direcció General i mantenim una estreta relació amb les direccions adjuntes donat que en els nostres espais s’ofereixen també activitats musicals i cinematrogràfiques. El Teatre Arniches és, a més a més, la seu de la Filmoteca Valenciana a Alacant. Afortunadament, em sent part d’un equip de persones amb les quals el diàleg és molt fàcil i fluït. Entre altres coses, perquè parlem el mateix llenguatge. L’equip de l’IVC el formen

gestors, creadors, productors. Tots hem fet, d’una manera o un altra, gestió cultural. Jo vinc de l’Administració local i he treballat amb polítics procedents dels camps més diversos: medicina, educació, comerç, immobiliària... Per a mi, ara, treballar en estes condicions és molt fàcil. I molt gratificant. I amb el Teatre Principal d’Alacant, a l’hora de coordinar la programació? La presència de Francesc Sanguino al Teatre Principal és fonamental perquè els dos compartim una mateixa visió de les arts escèniques. Cada espai té les seues peculiaritats, som diferents, però treballem molt prop un de l’altre. Som peces complementàries.

“A España no la va a conocer ni la madre que la parió” | Wichita Co

I com has vist fins ara l’ocupació del teatre respecte a l’etapa anterior? Omplir un espai escènic amb uns criteris específics no és fàcil. És cert que el programa inaugural ha sigut un èxit. El dia de l’inici de temporada, que ho vam fer amb “Hamlet Canalla”, van acudir molts professionals de les arts escèniques, representants d’institucions locals i provincials a manifestar el seu suport. I açò va estar molt bé. Durant la Mostra d’Autors Contemporanis hi ha hagut un índex d’ocupació de quasi un 80%, major que en anys anteriors. Però l’important és el dia de després. El divendres 17 de novembre, per exemple, va estar la companyia Ferroviaria amb funció matinal per

a adolescents i una altra general a la nit i la sala estava pràcticament plena. Açò només ha d’ajudar-me a continuar per esta línia de treball, a mantenir el nostre compromís amb el teatre públic, de qualitat, de creació. Sé que el procés no serà ràpid; que és molt possible que el teatre no estiga ple a curt termini. Però açò no pot portar-nos a canviar la proa, la nostra carta de navegació. L’objectiu ha de ser aconseguir la creació de nous públics. Espectadors amb capacitat crítica com a conseqüència d’un ampli bagatge que nosaltres hem d’afavorir a través de la nostra oferta cultural. I respecte al pressupost que disposes, penses que és suficient? Mai n’hi ha prou. En el cas d’Alacant, per a l’a-

“Dot” | Maduixa Teatre

“Emportats” | La Trócola Circ

“La maratón de Nueva York” | Criadero de Morsas

“Pinocchio” | La Baldufa Teatre

“Sedientos” | Cia Ferroviaria

comunica[ció] e nt re v is ta

“Càries” | Teatre del Poble Valencià

nualitat de 2018, es va a dotar d’un pressupost específic para tot el que tinga relació amb la Delegació, qüestió aquesta que no ocorria. A més, està previst afermar projectes ja existents com ara el Festival de l’Alcúdia o Abril en Dansa i iniciar altres nous en els quals s’està treballant conjuntament amb l’Ajuntament d’Alacant, per exemple. Si l’objectiu és complir en allò marcat pel pla estratègic de cultura d’arribar a l’1% del pressupost total de la GV entre el 2019-20, ací estarem per a reinvidicar el que ens corresponga.

Veïns del barri de Benalúa, que és on està situat el Teatre Arniches, per a grups i col·lectius… Voldries afegir alguna cosa més? Només desitjar llarga vida al teatre.

Més informació:

Teniu un programa d’abonaments o descomptes per associacions de la professió? Els professionals associats de les arts escèniques disposen d’un 80% descompte per a assistir als nostres espectacles. És el descompte més elevat amb diferència. No obstant això, també disposem d’abonaments i descomptes per a estudiants, aturats, per a l’Associació de

https://es-es.facebook.com /teatreArniches/

ddoblatge Conveni de Doblatge

Per la Junta Directiva Davant aquesta il·lusionant etapa de la nova televisió autonòmica valenciana, des de l'AAPV desitgem que siga de profit per tots els professionals i empreses del sector del doblatge. Pensem que hem de treballar per donar la màxima qualitat, la qual cosa només es pot aconseguir des de la col·laboració. I per això, demanem el respecte de les normes laborals, de la Seguretat Social i el Conveni Col·lectiu en vigor, com a marc que regula les nostres relacions, per tal que els actors i actrius se centren en les qüestions artístiques. L'AAPV serà escrupolós a fer acomplir aquest Conveni. Pensem que la nova etapa que comença ha d’estar fonamentada en el respecte estricte de les normes que regulen les relacions laborals.

Més informació: