EQ'ILIQUÀ 45|08_18 by AAPV Actors i Actrius Professionals Valencians

eq’iliquà 45_07/18

consell de redacció: sònia alejo, david duran, carles gª tormo, nelo gómez, sergi mira col·laboradors: jessica belda, morgan blasco, raquel ferri, maite gil, vicent gisbert, daniel gonzález, alejandro lorente, josep martín pastor, isabel martí, adrian novella, begonya peris, esteban pitarch, baiana plana, mary porcar, felip ricart, alex rubio, ximo solano maquetació interior: carles gª tormo impremta: linea 2 dipòsit legal: v-2280-2005 actors i actrius professionals valencians ambaixador vich, 3 - 2 - g, 46002 valència | tel: 963 528 198 | info@aapv.es | www.aapv.es

AAPV no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de l’Equiliquà

28| organització estatut de l’artista | papers al dia | convenis

amb la col·laboració de:

editorial Ja la tenim ací!!!

Quatre anys i mig després del tancament de RTVV en 2013, el qual va suposar la misèria del sector audiovisual valencià, el passat 10 de juny van començar les emissions de la televisió d'À Punt, el nou mitjà públic valencià. Ha sigut un camí complicat pels tràmits legals que comportà la decisió política de crear-la de nou, des de zero, amb l'aprovació per part de les Corts Valencianes de la Llei 6/2016. Com sabeu, des de l'AAPV ens va reunir amb la direcció general, qui ens va transmetre que comptava amb els actors i actrius professionals valencians, i així està passant, ja que com estem veient en el últims mesos, molts companys i companyes estan treballant en sèries, programes o doblatge. La nostra funció com a sindicat és defendre els drets laborals dels actors i actrius professionals, que s'acomplisquen els convenis, les normatives laborals i de la Seguretat Social. I així ho estem fent quan surten els dubtes o intents d'algun empresari espavilat a botar-se les normes legals. Però necessitem que a la mínima ens informeu dels vostres dubtes o els possibles abusos laborals. De moment, el balanç és satisfactori, però no hem de relaxar-nos i continuarem reclamant que s'incremente els pressupost en ficció i doblatge i exigint que es respecten el nostres

Audiovisual valencià públic À Punt Mèdia Web amb tota la programació d’À Punt Mèdia (ràdio, televisió i en línia). La pàgina també compta amb seccions de notícies (societat, política, economia, cultura, món, ...), esports (pilota, futbol, bàsquet, ...), l'oratge, etc. apuntmedia.es

Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació Web que conté les convocatòries de projectes, licitacions i coproduccions públiques, així com les borses de treball de l’ens. cvmc.es/

Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia Pàgina amb informació sobre la Filmoteca, Cinema Jove i les ajudes públiques a la producció, projectes, guions, ... cinematogràfics i audiovisuals. ivac.gva.es

VEUenON À Punt Consell de Redacció

El passat 25 d’abril À Punt Mèdia va començar les seues emissions televisives en proves amb la sèrie infantil en valencià “Els Bíters”. El 10 de juny va iniciar les seues emissions televisives regulars amb una graella completa: documentals, programes d’entreteniment, sèries, actualitat, informatius, ... Des de l’equiliquà hem volgut polsar la vostra opinió i expectatives respecte al nou espai de comunicació públic en valencià. 1 - Com t'afecta l'obertura d'À Punt? 2 - Què penses que aporta À Punt? 3 - Com seria la teua televisió ideal? 4 - Alguna altra consideració?

Isabel Martí 1 - Trobe que tots hem comprovat que hi ha més convocatòries de treball des que el procés d'apertura s'ha engegat. 2 - És prompte per saber el resultat de tot. De moment, es percep cert dinamisme en la professió. Hem de vore si l'audiència finalment respalda les propostes que s'emeten. 3 - Una televisió independent amb periodistes lliures que tinguen "permís" per exercir el seu ofici amb rigor. Això pel que fà a la vessant informativa. Pel que fa a la ficció, evidentment, una televisió que estiga assabentada del que es veu i es preocupe per fer produccions que mantinguen un bon nivell de producció i interpretació (sovint tot consisteix a fer una bona mesura de forces, és a dir, no voler fer duros a quatre pessetes). I al punt en què estem, els programes de divulgació són molt importants per compactar un territori molt desmembrat. Espere que no es faça una tele des de València, vull dir, centralitzada pel que fa als continguts. Per congregar a tots els ciutadans que la paguen caldria atendre'ls a tots. Al principi de la televisió pública és una prioritat rearticular culturalment el territori. 4 - No hi ha temps per caure en errors del passat.

Felip Ricart 4 - Cap televisió en mans de governants de qualsevol ideologia. Això ens plena de taquetes... Tot lliure. Iniciativa privada en aquests mitjans, també en la ràdio i la premsa. Ací a València tenim l’experiència i sofriment de Canal 9 amb el PP i ara ens ve al damunt la nova? À Punt vigilada per Compromís, PSOE, etc. Ja veurem!!.

Raquel Ferri 1 - L’obertura d’À Punt m’afecta en tant que a feina. Jo sóc actriu i per poder-me guanyar la vida vaig haver d’anar-me a la Ciutat Comtal. Tot i que aquí em sento molt ben acollida, no només amistosament i familiarment, sinó també a nivell laboral, quan vaig escoltar que la televisió valenciana tornava a engegar se’m va il·luminar la bombeta pensant com de meravellós seria poder tornar a la meva terra a treballar, a prop de la meva família i fent emocionar als meus veïns valencians que és el que millor sé fer. 2 - Trobe que els valencians necessiten d’una televisió que els identifique. Que els hi done ressó i on tinguen una veu. A nivell de ficció, que és el meu fort, es necessiten contar històries, reviure moments dels nostres avantpassats i crear-ne de nous. Pense que hi ha molt de talent i moltes ganes per a començar a crear i escriure sèries de tv, tv-movies o fins i tot pel·licules. 3 - Una televisió sense corrupció.

Alex Rubio 1 - Amb esperança i amb l’alegria de saber que hi ha companys que tornen a casa. 2 - Treball. 3 - La que aporta cultura, pluralisme i un món audiovisual fort i de qualitat. Que donara visibilitat a molts mons invisibles, però per damunt de tot a cadascun dels racons de la cultura. 4 - Amb ganes de tornar a la que considere ma casa. Que els responsables s’enrecorden dels que vam ‘alçar’ l’anterior televisió i podem aupar esta.

[À Punt]

veu_en_on

Vicent Gisbert 1 - Ja jubilat, crec que m’afectarà ben poc, perquè minven els papers de vells; jo visc a Madrid des de fa 50 anys, encara que he treballat per la RTVV en “Benifotrem”, “Herència de sang”, “Bon dia bonica” i “L’Alquería Blanca”. Però era 10-20 anys més jove. Per ahí hi ha actors bons, més joves que jo i més a mà. 2 - No sé què aporta. Encara no l'he vista i no té un canal internacional, que jo sàpia per poder-la vore a Madrid. Pero sí que sé el que hauria d’aportar: Coneiximent de la Comunitat Valenciana, història, llengua pròpia, actualitat i fugir lluny del cami servil i partidista de la vella RTVV: governe qui governe, hauria d’informar objectivament, controlada per un Consell independent dels governants (això ja està inventat: la BBC és un bon exemple mundial). I com a servei públic, amb la població valenciana com a meta, no pels governants o qualsevol altre interés estrany. 3 - 25% d'informació general, 15% d'informació comunitaria, 10% d'educació i cultura generals (divulgatius, documentals), 20% d'infantils, 20% de programes de ficció pròpia i 10% d'altre entreteniment i esports. 4 - Tots els càrrecs i treballadors de totes les àrees han de contractar-se amb criteris professionals, prèviament establerts per la comissió corresponent de les Corts, per mèrits professionals i artístics i amb CV net i comprovat, sense cap mena de nepotismes, favoritismes, obscurantismes, etc, etc, amb concurs obert i fiscalitzat per la dita comissió.

veu_en_on

[À Punt]

Begonya Peris 1 - Positivament, m’afecta moltíssim a tots els nivells. A nivell personal, em sent com qui li han furtat allò més preuat, però finalment li ho retornen. A nivell professional, s’obri una finestra de possibilitats per a poder participar en projectes artístics i audiovisuals on podria aportar el meu granet d’arena. 2 - A nivell social, és una necessitat urgent per continuar amb la normalització del valencià. També aporta cohesió territorial i identitària, però sobretot aporta una plataforma de llançament de totes les persones que formem part del món de l’art audiovisual. 3 - Per mi la televisió ideal seria aquella que pensara en atendre espectadors que esperen qualitat, més que en atendre el màxim d’espectadors, ja que si ofereix qualitat en valencià, atraurà cada vegada més espectadors sense que els importe la llengua en què es parla. 4 - L’única consideració seria que l’ens que ara comença, À Punt, tinga en compte el potencial de l’audiovisual de les empreses valencianes i cree riquesa en aquest camp dins del territori.

Daniel González 4 - Amb publicar els càstings de les noves sèries de televisió estaria molt bé per a la professió

Adrián Novella 1 - Pel moment en res. Només m'arriben els càstings que envia l'AAPV i no m'han convocat per a cap. Ni tan sols m'han contestat. 2 - Vull pensar que la ciutadania podrà estar ben informada del que passa al nostre territori; que tindrem programes de qualitat per a tots els públics; que l'ús del valencià es veurà reforçat i que donarà treball a moltes persones del sector. Però com persona que es mou més pel sector teatral que l’audiovisual, també pense en les coses negatives que pot aportar al teatre. No m'agradaria que la nova televisió creara un star system que acaparara les produccions audiovisuals i teatrals. No vull que tornem als temps en què donava igual la qualitat de l'espectacle si eixien els actors d'alguna sèrie amb molts seguidors, ni que les companyies que col·lapsen la graella televisiva, també col·lapsen el teatre, tant públic com privat. Malauradament, crec que això passarà. 3 - Una no partidista. Realment oberta. Amb convocatòries obertes en tots els àmbits. Sense més interés que proporcionar programació i informació de qualitat. 4 - Sí. Estic content per tornar a tindre una televisió pública, però també em plantege la seua funció. Quan existia Canal 9 estàvem acostumats a tindre uns quants canals. Ara com a mínim tenim cinquanta i les generacions més joves prefereixen Youtube, Netflix, HBO,... Què va a fer À Punt per a trobar cabuda? Una programació per a unes generacions concretes o perfils d'espectadors concrets, o una fórmula atractiva per a tots els públics? Si és la segona opció, això com pot fer-ho? Crec que cap cadena de televisió ho està aconseguint.

Maite Gil 1 - A nivell personal, encantada. A nivell professional, amb molta il·lusió, ja què s’obri una porta per al nostre sector. 2 - Molt, l’impuls i la projecció de la nostra cultura i la nostra manera de ser, de fer i de sentir. I nous llocs de treball per als professionals de Castelló, València i Alacant. 3 - No buscar en la TV pública la màxima audiència. A l’espectador també se l’educa. I això solament es fa amb programes de qualitat. Una TV que contemple la paritat, tant en el personal que apareix en pantalla, com els creatius, els tècnics o els càrrecs que hi ha al darrere, tenint en compte l’experiència i professionanlitat. Com a espectadora, voldria una TV que no estiguera basada en el populisme, no fer dels successos de cada dia un reality show (ni morbo, ni escàndols). Noticiaris amb informacions clares, transparents i contrastades. Programes culturals i documentals de tota mena. Pel·lícules de nivell i sèries de qualitat. Res de telefem. Esports de tot tipus, on es reflexe tant l’esport femení, com el masculí. Programes de música, sobretot educatius. I afegir programes d’educació sexual i educació en la igualtat, que tanta falta fan, seguint els models de Dinamarca o Finlàndia. Tenint en compte que és una assignatura pendent, que s’hauria de donar en el sistema educatiu i encara no està inclosa. Siguem un model. 4 - Segons AISGE i Unión de Actores “En España, en el cine y la TV sólo quieren a las mujeres de menos de 35 años”. I això és de veres. Ho demostren tots el números, a l’audiovisual, solament treballa una actriu de cada tres actors. I d’eixes, la majoria menors de 40 anys. I amb tot i això, les que treballen són “dones de”, “amants de”, “filles de”, “mares de”, “iaies de”, ...; però no protagonistes. Per fer parella amb un home de 50, ella ha de tenir menys de 35; però en cap cas al contrari. I encara que avui dia, elles són les grans protagonistes en l’àmbit social, polític i laboral, el nostre sector, que se suposa que ha de ser transmissor de cultura i exemple per les jovens generacions, és el més endarrerit, donçs continua anclat en el passat. El sector audiovisual, que hauria de lluitar per donar exemple i cultura, és el més discriminatori en quant a temes d’igualtat de gènere i paritat. No representa el que volem per a les nostres filles i fills.

[À Punt]

veu_en_on

Així doncs, m’agradaria que la nostra TV siguera pionera en quant a l’impuls de la igualtat de gènere, la paritat, l’edat de les actrius i el seu protagonisme; prenent com exemple els nostres veïns britànics, on mai falten les sèries en què les protagonistes són elles, dones madures, dones majors, nodrides de talent i experiència. L’audiència està reclamant-ho i la societat també.

Baiana Plana 1 - Ara mateix no m’he vist afectada ni negativa, ni positivament, però veure que amics de la professió ja han començat a treballar em tranquilitza i m’alegra, després de tants anys sense saber què passaria en aquest camp de l’audiovisual. 2 - Crec que À Punt ens torna a tots, no sols el treball i la il·lusió de treballar a casa, sinó a tots els valencians els continguts de la nostra comunitat. À Punt, com una necessitat d’entreteniment, d’ensenyament i informació que ens faltava, no sols als actors, sinó a tots els valencians (perdoneu la redundància). 3 - Un canal que, primer, transmeta la veritat als seus informatius i amb un contingut ric, no sols en formats, sinó també en diverses llengües. No veig per què no poden donar-se la mà el castellà i el valencià en una comunitat bilingüe. 4 - Espere que es puguen començar a veure continguts ja! De moment, algunes plataformes com ara Ono, encara no han localitzat el canal per falta de material per l’emissió (segons m’informaren des de la companyia quan els vaig cridar per donar-me d’alta, À Punt, van a tardar a fer-ho, així que sols pot ser vist a la TDT).

veu_en_on

[À Punt]

Mary Porcar 1 - L'obertura d'À Punt és una alegria molt gran. Com a actriu, se m'obri una possible finestra laboral, tant a nivell actoral, com a nivell de doblatge. Com a espectadora, la possibilitat de disfrutar de nous continguts en la nostra llengua i disfrutar també del treball de companys de professió que vagen apareixent als diferents formats. 2 - À Punt aporta cultura, tradició, entreteniment i treball per a tot el sector audiovisual de la Comunitat Valenciana. 3 - Aquella que tinguera contingut de qualitat per a tot tipus de públics. 4 - Llarga vida a À Punt.

Alejandro Lorente 1 - Per fi, el trípode del món escènic i audiovisual torna a establir-se. 2 - Un mitjà per establir la xarxa del teatre, el cinema i la televisió, que puga arreplegar part de les promocions que ixen de l’ESADV, cicles de Producció, Imatge i So. 3 - Una televisió pública plurilingüe i pluricultural. 4 - És un peu del trípode de la xarxa audiovisual i escènica valenciana.

Morgan Blasco 1 - Com a espectador, tornem a tindre una televisió que s’acosta a nosaltres i que parla de nosaltres. Com a actor, torna l’oportunitat de treballar en l’audiovisual a la nostra terra. Espere que la producció arribe al sud i al nord com diuen, i es territorialitze la producció audiovisual i escènica. 2 - Aporta, esperem, expansió a la nostra cultura i societat. Torna a haver-hi indústria i l’esperança laboral en l’audiovisual creix en un sector molt precari. Hi ha molts i grans professionals ací i espere que siga una oportunitat per a tots. A més del teixit laboral que l’audiovisual genera al seu voltant. En definitiva, treball a casa. 3 - Una televisió plural en gustos, en opinió, en temàtica... una televisió pública i transparent. Ja sabem en quina pedra no entropessar. 4 - Que tinga una llarga vida i ens done moltes alegries, en el nostre cas, alegries laborals, per Déu!

Esteban Pitarch 1 - M'afecta de manera positiva, ja que tindrem més possibilitats de treballar. 2 - Espere que aporte serietat, amb programes de qualitat i que aporte una bona divulgació de les nostres arrels. 3 - Seria una televisió de tots i per a tots. 4 - La llengua valenciana es la nostra senya d’identitat però no podem menysprear el castellà i crec que seria un gran error evidenciar-ho quant tenim dues llengues com el valencià i el castellà. Que formen part de la nostra cultura i la nostra educació. Els extrems no són bons tant per un costat com per l’altre.

La misteriosa absència de sales privades a Castelló Per Sònia Alejo

Em referisc, evidentment, a sales de teatre. Sales privades, alternatives, independents, autogestionades o amb concertació pública. Cap. Només Zona 3 es manté, ara com a espai d'art dedicat, sobretot, a impartir tallers diversos. Més endavant em detindré en aquest xicotet miracle. El que llegiu a continuació és només una reflexió que parteix de la percepció d'una mancança important a la ciutat de Castelló. Em falten dades i temps per a fer un repàs fidel a l'existència de possibles sales que, ocasionalment, han programat espectacles de teatre en els darrers anys. No obstant això, em fixe, sobretot en el model de teatre de gestió privada, principalment, amb programació d'arts escèniques professional de manera regular. Clubs, cabarets, locals de copes amb programació de café teatre i algun local amb programació eventual de teatre amater. Això és tot el que tenim o hem tingut tradicionalment i en els darrers anys, crec, excepte el parell de

casos que comentaré ací. Castelló, em referisc ara a tota la província, té un bon grapat de companyies, artistes i professionals de les arts escèniques, també afició i tradició pel teatre. Com és que no han existit més iniciatives per a posar en marxa una sala amb una programació alternativa als teatres públics? I dic més, perquè algunes encara vàrem conéixer el Teatre Conino Gurillo. Una sala que va romandre oberta entre 2001 i 2006 amb direcció i gestió de l'actor Juanma Gurillo i vinculada, sobretot, però no exclusivament, a l'exhibició d'espectacles de la mateixa companyia.

Sala Zona 3

Personalment trobe a faltar aquest tipus de sales a prop de casa. Almenys una en la que puguem gaudir de programació regular. Una sala en la qual es puguen rebre peces de teatre o dansa de companyies valencianes i de la resta de l'Estat que no tenen accés, habitualment, als teatres públics. Quan veig l'èxit de públic de propostes com la Fira de Teatre Breu La Ravalera, els més recents festivals MUT, Mostra d'Arts Escèniques, l'extensió a Castelló de Tercera Setmana o fins i tot, Castelló a Escena (mostra de teatre amater), em pregunte si no podríem tindre també una sala que s'omplira cada cap de setmana de les mateixes propostes de les quals gaudeixen a les sales alternatives de la ciutat de València. Gestionar una sala no és fàcil i requereix una feina i un sacrifici personal que, potser, cap dels professionals de Castelló estem disposats a emprendre. D'açò saben molt Mima i Maya Jankovic, dues dones amb formació i trajectò-

ria professional en arts plàstiques que en octubre de 2012 posaren en marxa la sala Zona 3. En els primers anys, combinaren la programació d'exposicions amb espectacles i tallers d'arts escèniques, programació variada per a xiquets i adults. En aquesta sala he arribat a veure xicotetes joies de teatre d'objectes dins de la programació del Reclam. Però la pressió administrativa, les dimensions de la sala i la dificultat d'obtenir les llicències exigides amputaren el vessant escènic de la programació i Zona 3 continua, actualment, només com a espai d'art i de formació. Sovint ens queixem del centralisme cultural i escènic que exerceix València, però no ha arribat el moment de prendre la iniciativa i passar a l'acció? No podem trobar fórmules d'autogestió compartida per a encetar un projecte escènic, independent i innovador a Castelló? Jo, de moment, llance el guant i per si la situació s'allarga, em compre altre abonament de tren.

VEUenON Llibertat d’expressió

Consell de Redacció

En els últims anys han sortit una sèrie de casos de censura i persecució d’artistes, companyies de teatre, periodistes, músics, titellaires, etc. que posa en perill la llibertat d’expressió a tot l’Estat. Vetos, represions, assetjament judicial i polític han aflorat al llarg del territori, amb un intent de cohartar els drets dels artistes, periodistes i la resta de la societat, per part d’aquells que no creuen en la democràcia. Des de l’AAPV portem mesos denunciant aquests abusos i animem a tota la societat a defendre aquesta llibertat

CENSURA

1 - Has viscut o coneixes algun episodi contra la llibertat d'expressiĂł?

2 - T'has autocensurat alguna vegada? Per quĂ¨?

3 - Penses que estem vivint un nou moment repres siu? Com t'afecta?

4 - Alguna altra consideraciĂł?

veu_en_on

[Llibertat d’expressió]

Josep Martín Pastor

1 - La etapa en què participava en projectes arriscats, trencadors, rodant amb la troupe pels pobles de muntanya on el teatre és un esdeveniment anual i no una cosa habitual, aquesta etapa ja l’he deixat enrerre. I sense dubte hem viscut episodis d’ignorància cultural, tomacades, xiulades i interrupcions durant les representacions (a vegades en forma d’insults o comentaris irrespetuosos per part del pati de butaques)... Alguns cops pots comprendre que un rengle del públic no estiga preparat per allò que va a vore, per exemple fer un “Rocky Horror Picture Show” en un auditori on la majoria siguen ancians, i vore a actors travestits en escena tinga com a resultat un sonor maricones, que s’escampe com la pólvora pel pati. O sentir-te en la obligació d’alterar el final d’un conte clàssic infantil, perquè la mort del protagonista original molestarà molt més als pares presents que als xiquets, això sí, no els sembla vergonyós vore actituds masclistes o rols que obvien els personatges femenins, escudant-se en que són històries escrites ja fa molts anys. Volem modernitat, però sols la que convinga, la justa i necessària. Però bé, ja se sap que no plou a gust de tots, mai. 2 - A la segon pregunta: Sóc actor, els llímits els ha de posar el personatge, el context, i jo com a professional puc decidir si acceptar el paper i seguir les directrius o no. Però si eres autor, no hauries d’autocensurar-te, ja hauràs de retallar d’ací i d’allà si vols vore la teva obra viva, o renunciar a mostrar-la en llocs de prestigi i fer-la integrament en circuits alternatius. De totes formes l’autocensura existeix en la vida diària, quan no li dius el que penses al teu superior, o et calles els problemes i li dius a la teva família que tot està bé. No era una de les premises del teatre que podia abarcar tot allò que existeix en la vida? L’art que representa a la vida? Doncs a la vida hi ha censura, i moltes obres teatrals i novel·les la tracten com a desencadenant en la trama. 3 - Si considerem que ara tenim censura, que teníen els nostres antecesors? Jo almenys no he d’anar amb un carnet de color rosa per ser un maleante, cosa que es donaba no fa tants anys. I almenys, jo puc eixir en calçotets en un escenari, besar a un home o a una dona molt més major que jo públicament, vestir-me de dona, insultar lliurement a escena.

I que la meva família no em jutge, i la meva filla m’admire perquè el seu pare fa teatre, i és Peter Pan, Wendy, rector o troglodita, Diafebus de Muntalt o el Mag Merlí, Romeu o una princesa. Perquè, independentment de qui siga a escena, sóc el seu pare.

Sònia Alejo

1 - Sí. Relacionats amb la cultura, alguns: contra llibres i espectacles de teatre, inclús de circ! En alguns, era el públic el propi censor quan tenia la llibertat d'anarse'n de l'espectacle. Aquest tipus de censura, em preocupa especialment 2 - Si ho he fet, no ha estat conscientment. En els procesos creatius intente no autocensurar-me mai, però quan els resultats han de pasar per altres filtres, potser, de vegades, llevem, canviem, suavitzem...i pense que sovint és per adequar-nos a exigències de mercat. La precarietat i necessitat de treballar condiciona la creació i és la primera censura que hauríem d'evitar. Per què?. 3 - Intente que no afecte el meu treball creatiu, però hi ha un retrocés important en els continguts i les formes d'expressió artística. Hi ha una sensibilitat general molt més puritana i conservadora. Però el que més em preocupa és que no ve, exclusivament, de l'àmbit polític o religiós sinó també d'una societat que, de vegades, enten la llibertat d'expresió com una agressió personal i no com una provocació artística o com a codi comunicatiu de la pròpia obra. 4 - La cultura mai ha sigut una prioritat d'estat ni de la societat espanyola. No ens han educat per a participar de les arts com a eina educativa, d'expressió, de llibertat i de creixement personal. L'esclat de llibertats dels inicis de la democràcia no va ser de llarg recorregut. Una ciutadania que està sotmesa a un bombardeig de violència explícita en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, però no és capaç d'entendre i filtrar els llenguatges i continguts artístics, és una ciutadania sense cultura ni intel·ligència emocional.

David Duran El Monstre del NO Al costat de la Censura o l’Autocensura sempre està El Monstre del NO. El Monstre del NO circula lliurement en tots els espais de la societat i en l’art. El Monstre del NO causa impactes forts i profunds en la nostra confiança, en els procesos de desenvolupament cognitiu, en la creativitat, en la imaginació, en el foment de les vocacions artístiques, entre altres... Els artistes del Teatre de vocació, autors/es, directors/es, creadors/es, actors/actrius hem d’intentar fugir o almenys crear mecanismes per tal de no alimentar-lo. El NO està per tot arreu. NO es vol que pensem, NO es vol que ens comprometem, NO es vol que s'atrevim. Es vol que no ens fem preguntes, es vol que no ens molestem. Que continuem en la nostra zona de confort. Que ens deixem explotar, que ens deixem enganyar. Tot fa pudor a NO.

[Llibertat d’expressió]

veu_en_on

Què passaria si el Monstre del NO ens visitara a diari? Visitara els científics, els inventors, els educadors, els artistes. Que ens visitara en el nostre procés creatiu. Això és el que ens està pasant. I així NO s'investiga res. Així NO es crea res. Així NO s'inventa res. Així NO s'avança res. Per això, és necesari un canvi radical en la forma. Dirigit directament als individus del segle XXI. Perquè si no canviem, seguirem sent regions i països pobres. Esperits adormits. El Monstre del NO ens està guanyant la batalla. Està per tot arreu i no ho podem permetre els artistes de vocació. Ara que ho hem detectat, ara que ho tenim al punt de mira. Podem exterminar-lo, podem canviar-lo. Mai és massa tard. Nosaltres els actors i actrius de vocació juguem sempre sense El Monstre del NO, no sabem jugar d'altra manera, perquè sinó seríem una altra cosa. I no actors i actrius.

veu_en_on

[Llibertat d’expressió]

Jessica Belda #ElRestoEsSilencio El passat 1 de juliol es van complir ja tres anys des de l'entrada en vigor de la Llei Mordassa (Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana), una llei que entén el concepte de seguretat com una qüestió d'ordre públic i exclou d'aquest ordre públic qualsevol manifestació discrepant que puga exercir la ciutadania en el que hauria de ser un lliure exercici de llibertat d'expressió, vaga, manifestació i informació. No sols com conseqüència de la Llei Mordassa, sinó també com conseqüència de l'aplicació de certs articles del Codi Penal i la mala praxi exercida davant l'actual Llei Antiterrorista, s'ha vingut generant fins el moment, un clima de repressió creixent que ha dut a molts companys i companyes a ser jutjats o subjugats i condemnats en un goteig de del qual apenes hem sigut conscients fins fa ben poc. Aquest clima, de creixent repressió i censura però, no ha quedat sense resposta, ja que la ciutadania s'està movent i teixint una unió entre diferents col·lectius i associacions que comencen a fer-se escoltar amb força una sola veu. Després dels casos de Pablo Hasel, Valtonyc, la retirada d'ARCO de l'obra de Santiago Sierra i del mercat del llibre "Fariña" de Nacho Carretero, diferents col·lectius, associacions cívic-ciutadanes, sindicats i individualitats van começar a reunir-se amb l'única pretensió de crear un moviment comú amb el qual unir forces per tal d'intentar junts, donarli fi a aquests abusos de poder que no fan més que evidenciar allò que en altres països democràtics seria impensable (valga d'exemple el cas de Valtonyc, que el passat 1 de juliol va ser posat en llibertat per la justícia belga després de fugir de l'anquilosada, caduca i continuista justícia espanyola). Després de vàries assemblees, aquests col·lectius, associacions, sindicats i individualitats han vingut a constituir-se com el MAR (Moviment Antirrepressiu de Madrid) el camp d'acció del qual s'emmarca en la ciutat que el seu nom ubica, amb l’esperança que es creen en altres llocs iniciatives que generen una unió simi-

lar que puga fer front, als diferents territoris, als abusos de poder, repressió i censura. A més de la creació d'una plataforma que recopile els diferents casos de repressió a nivell estatal Wikipresos, en setembre es començarà a treballar amb els casos de Pablo Hasel i els activistes antidesnonaments per a, de cara a octubre, convocar el dia 20 una manifestació amb el lema "Pels drets i les llibertats democràtiques. Amnistia", i un concert en el que participaran diferents artistes. És dins d'aquest moviment antirrepressiu, on s'emmarca Alerta Cultura, un espai que pretén unir a tots els agents culturals, associacions d'artistes, col·lectius, grups polítics o artistes que vullguen sumar-se perquè també s'escolte la veu de la cultura dins d'aquest estat de violència sistèmica contra la nostra llibertat d'expressió, perquè estes vulneracions ens afecten molt en aspectes bàsics de la democràcia, i per això no hi ha més que veure la quantitat d'artistes ja senyalats i senyalades. Alerta Cultura pretén ser un fòrum a nivell estatal, on no tots hem d’estar d'acord, però sí amb la voluntat de propiciar una dialèctica que sume força, que cree diàleg i convide a la reflexió comuna, donç la repressió ens afecta a tots i a totes, i ha deixat de ser una questió merament econòmica, ja que si abans era suficient sotmetre'ns mitjaçant l'autocensura per la por que, inevitablement, generaba la precarització de la cultura per mig de diferents mecanismes de control (econòmics, educacionals, de temps i espai), davant el

veu_en_on

[Llibertat d’expressió]

nostre silenci, s'ha produït una escalada en la repressió, amordassant i jutjant ja tota manifestació discrepant davant el sistema. Per tots aquests motius, i de cara a setembre, es realitzaran diferents accions com trobades, tertúlies, taules redones on abordar des de diferents perspectives el tema de la llibertat d'expressió per finalitzar, una vegada al mes, amb la nit antirepressiva, on als peus de l'estàtua de Lorca, s'enumeraran els casos existents i s'informarà del seu progrés davant la justícia, amb els objectius de romandre alerta, cuidar-nos, visibilitzar, denunciar i sumar de cara a la vaga general de la cultura que es convocarà pel pròxim 26 de març, data que coincidirà amb els quatre anys passats des de l'aprovació al Congrés de la Llei Mordassa. Cassandra Vera, César Strawberry, Pablo Hasel, Valtonyc, La Insurgencia, Títeres Desde Abajo, Guillermo Toledo, Boro... la retirada en ARCO de l'obra de Santiago Sierra, del llibre "Fariña" de Nacho Carretero del mercat... Ara ja ho podem dir alt i clar, vivim entre la repressió i la censura. Sabem com comença, però no com acaba. Per això, més que mai necessitem sumar forces i creure en la capacitat que pot tindre l'acció comuna: Et necessitem perquè la cultura som totes. Et necessitem per visibilitzar, per denunciar, per informar. Ens necessitem per cuidar-nos, protegir-nos, protegir les nostres llibertats i drets. Ens necessitem per prendre els carrers i plenar les plaçes de gent, art, cultura i llibertat. Des d'Alerta Cultura vos animem a que juntes ens organitzem per lluitar pels drets bàsics de la democràcia. #ElRestoEsSilencio alertacultura.red@gmail.com

organitza [ció] El Congrés dels Diputats aprova per unanimitat l'informe sobre l'Estatut de l'Artista

El passat 21 de juny la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat l'informe sobre l'Estatut de l'Artista elaborat per la subcomissió encarregada. L'informe, que serà debatut i votat en el Ple, recull les conclusions de quasi any i mig de treball de la subcomissió, amb l'objectiu de dotar al sector cultural d'un model legislatiu capaç de respondre a les necessitats específiques dels seus treballadors i adaptar-se a les fortes transformacions tecnològiques i l'increment de la precarietat en tots els àmbits professionals del sector. La subcomissió va acollir la compareixença de 31 persones que van donar veu a col·lectius professionals i representants del sector, sindicats i membres de l'Administració relacionats amb la cultura. Com a resultat d'aquests testimonis i les deliberacions dels membres de la subcomissió, s'ha elaborat aquest document en el qual el Congrés fa una sèrie de propostes

destinades a reconéixer l'especificitat del treball de creadors, artistes i professionals de la cultura. Els membres de la subcomissió van elaborar el document sota la concepció de la cultura com a un treball i, per tant, de la necessitat que els seus empleats reben una remuneració justa i

gaudisquen d'un marc clar de drets i obligacions. Amb aquest objectiu, han fet una aproximació sectorial en la que inclouen els diferents camps de la cultura i nivells de producció: autoria, interpretació, comissariat, promoció o labors tècniques. L'informe recull una sèrie de recomanacions que es concentren en tres blocs: fiscalitat, protecció laboral i Seguretat Social, i compatibilitat del cobrament de prestacions públiques amb ingressos fruit de l'activitat creativa. La subcomissió subratlla que totes aquestes recomanacions han d'aplicar-se amb atenció específica a la desigualtat d'homes i dones que afecta al sector cultural.

Propostes en matèria de fiscatlitat Entre les seues recomanacions, la subcomissió ha abordat una de las grans reivindicacions del sector cultural durant els últims anys: el gravamen per l'Impost sobre el Valor Afegit. L'informe proposa que tota la cadena de valor de l'activitat artística passe de tributar del tipus general (21%) al reduït (10%). D'altra banda, i degut a les irregularitats en els ingressos propis d'aquests treballs discontinus en el temps, la subcomissió proposa que els treballadors tributen segons un promedi dels ingressos dels últims 3 o 4 anys. Després calcular aquest rendiment net, l'informe contempla que s'estipule un límit màxim en el qual es tributaria baix condicions específiques de l'artista perquè els diners que excedisquen aquesta quantitat siga gravat conforme a la tarifa general. En aquest tram, al que s'aplica la tarifa general, també s'haurà de calcular la mitjana amb els anys anteriors i sumar els rendiments obtinguts en altres activitats a les quals també s'aplica la tarifa general.

Amb el patrocini de:

Una altra mesura referent als rendiments irregulars, és adaptar la llei que regula l'IRPF perquè els artistes i creadors es puguen acollir a l'exempció del 30% que contempla la norma per aquest tipus d'ingressos i que, per l'actual redacció, queda vedada. L'informe també específica les despeses que els professionals haurien de poder deduir-se en els seus rendiments del treball, sempre contemplant màxims anuals i condicionats. Aquestes despeses són les de formació; d'instruments i eines de treball; honoraris i comissions rebudes per representants artístics, agents i resta d'intermediaris. Pel que fa a les deduccions en els rendiments d'activitat econòmica, la subcomissió adverteix del gran nombre de litigis que es produeixen entre contribuents i Agència Tributària al respecte. Per a reduir aquests casos, proposen introduir en la norma de l'IRPF criteris objectius sobre les despeses fiscalment deduïbles (aplicables a tots els contribuents) i noves regles sobre adquisició i manteniment de vehicles; despeses per promoció i relacions públiques; o en transport públic entre el lloc de residència i el de treball; entre d'altres.

organitza[ció] Propostes de protecció laboral i Seguretat Social L'informe també aborda la protecció laboral dels professionals de la cultura i la seua relació amb la Seguretat Social. La subcomissió aposta per ampliar i adaptar els mecanismes de cobertura social a la nova realitat productiva del sector, així com la consideració de relació laboral de caràcter especial contemplada en l'Estatut dels Treballadors. La curta durada dels contractes en el sector cultural també provoca que els treballadors tinguen dificultats a l'hora de formar part dels processos sindicals, tant com a electors com a elegibles. Per això, proposen abordar fórmules per a ampliar la participació i representació sindical en l'àmbit de la cultura. L'informe lliga el desenvolupament d'aquests mecanismes a la subcomissió per a l'estudi de la reforma per a incrementar la representació sindical dels treballadors per compte propi. La subcomissió de reforma del RETA també haurà d'incloure les mesures necessàries per a evitar la proliferació dels anomenats falsos autònoms en l'àmbit cultural.

Compatibilitat de prestacions públiques amb ingressos per drets de propietat intel·lectual i activitats creatives L'últim bloc de mesures proposades en l'informe versa sobre la compatibilitat en la percepció de prestacions públiques i els ingressos per drets de propietat intel·lectual i activitats creatives. Amb aquestes iniciatives la subcomissió pretén concretar la PNL aprovada en la Comissió de Cultura i en la qual s'insta a fer compatible el cobrament de drets d'autor i la percepció de la pensió de jubilació, amb especial en els casos dels creadors més vulnerables i que reben una pensió no contributiva. Així, la subcomissió pretén que no es perda el capital intel·lectual que aporten creadors i artistes, particularment en la seu etapa de maduresa, quan l'experiència acumulada pot afavorir la producció d'obres o actuacions més completes. Per això, l'informe assegura que "no hauria d'obligar-se a aquest col·lectiu a haver de triar entre perdre el cobrament de les seues prestacions públiques o seguir en actiu".

ASSESSORIA JURÍDIC-LABORAL DE L’AAPV Si tens cap dubte sobre contractes, atur, regularització, declaracions SS, jubilació, etc... ...ací t’esperem aapv | ambaixador vich, 3 - 2 - g 46002 valència 963 528 198 | info@aapv.es | www.aapv.es

organitza[ció]

Papers al dia

Per Sergi Mira

Per tal de no tenir cap problema a l'hora de tramitar l'atur, la maternitat, qualsevol baixa, la jubilació o davant les regularitzacions de la SS, us recomanem que guardeu tots els contractes, les nòmines, cartes d'acomiadament, certificats d'empresa, etc. Ja sabem que tot això us sembla molt pesat, però és imprescindible per a quan us ho demane qualsevol administració (l'INEM, TGSS, INSS, etc.). Amb un arxivador d'anelles, unes fundes de plàstic i/o algues carpetes tindreu sempre ordenada tota la paperassa. D'altra banda, davant qualsevol dubte a l'hora de demanar l'atur o qualsevol altra prestació, per favor, telefoneu a l'oficina i us atendrem amb molt de gust. Igualment, si no teniu clar les clàusules d'un contracte, o si el sou que heu de cobrar es correspon o no amb el que diu el Conveni, si us "conviden a facturar", per favor, telefoneu ràpidament a l'AAPV.

organitza[ció]

Convenis Conveni de Teatre Text íntegre de l’acord signat enguany entre les empreses de teatre i els representants dels treballadors.

www.aapv.es/pdf/CONVENI de TEATRE.pdf

Conveni d’Audiovisual Document amb un menú enllaçat a tots i cadascún dels articles que integren el Conveni estatal. www.aapv.es/conv_audiov.htm

Conveni de Doblatge Arxiu del Conveni autonòmic amb informació de les tarifes vigents. www.aapv.es/conv_doblatg.htm