EQ'ILIQUÀ 22 by AAPV Actors i Actrius Professionals Valencians

sumari

04| editorial aclarits tots els dubtes 06| doblatge catàleg de Veus 08| organització un any de treball I distribució de la guia d’actors i actrius 2009-2010 I decàleg de recomanacions 12| teatre el món del teatre reclama un canvi en la política de la conselleria I 25 anys de l’om Imprebís

16|en la memòria de...

mª antonia martínez 20| d’almenara cap amunt homenatge

a l’afiliat número 101

eq’iliquà 22_11/10

consell de redacció: sònia alejo, maria colomer, david duran, sergi mira col·laboradors: joan alamar, patricia aranda, juanfran aznar, álvaro báguena, nando díaz, juli disla, regina enguídanos, enric esteve, mila fernández, juli garcia, rubén garcia, carles gª tormo, paco gisbert, lola johnson, isabel martí, mª antonia martínez, sandra mínguez, silvia rincón, laura useleti, miguel ángel vercher portada i maquetació: carles gª tormo impremta: linea 2 col·laboracions: equiliqua@ctv.es publicitat: telèfon 963 528 198

amb la col·laboració de:

dipòsit legal: v-2280-2005 actors i actrius professionals valencians pl. ajuntament, 5 - 21ª, 46002 valència - tel.: 963 528 198 - fax: 963 533 736 - info@aapv.net - www.aapv.net

GENERALITAT VALENCIANA AAPV no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de l’Equiliquà

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

editorial Aclarits tots els dubtes Després de 8 anys de calvari judicial el Tribunal Suprem ha fallat a favor del caràcter laboral de la relació entre els estudis i els actors i actrius de doblatge (7 sentències a l’hora de redactar aquestes línies). Ja no hi caben excuses; els estudis han de donar d’alta a tothom i si suggereixen que se’ls emeta una factura estaran incorrent en una il•legalitat que ja no admet cap dubte. Aquesta és una realitat que les empreses i els treballadors han d’assumir com més prompte millor. Hem de dir novament que l’objectiu de l’AAPV mai no va ser el d’afonar els estudis o causar-los un perjudici, de fet els estudis van rebutjar la intermediació de la Inspecció de Treball per tal de solucionar el problema d’una forma pactada. Després la Inspecció va alçar actes de liquidació i infracció de l’any 2004, és a dir, els estudis havien d’abonar les cotitzacions a la Seguretat Social dels actors i actrius. Aquestes actes les van recórrer davant els Jutjats d’Afers Socials. Les sentències es van recórrer davant el TSJ de la Comunitat Valenciana, que va pronunciar-se a favor del caràcter LABORAL del nostre treball. Aquestes sentències també es van recórrer davant el Tribunal Suprem, en el que semblava una fugida cap endavant per part dels estudis, doncs sabien que la decisió seria inapel•lable i que si perdien haurien de pagar, a més, les despeses judicials.

I tot açò arriba en un moment particularment delicat: el pressupost que Canal 9 destinat per al doblatge en valencià és merament testimonial i, a més a més, el retard en els pagaments als estudis ha arribat a nivells insostenibles. Aquesta situació no ha fet més que confirmar un dels nostres temors: la desprotecció social. Són molts els actors i actrius que no poden gaudir del seu dret a la prestació per desocupació per haver estat facturant els darrers anys. Deixant de banda si això ho feien per voluntat pròpia o per una certa pressió externa, el ben cert és que ara es troben sense feina, sense cobrar el que van treballar i sense dret a l’atur; un negoci rodó! És el moment de parlar, de seure tranquil•lament amb les empreses amb la mà estesa però ferma com diu l’amic Ferran Gadea. S’enceta una nova etapa una mica incerta. Sabem que hi haurà poca feina, però també tenim clar que aquesta haurà de seguir unes regles del joc iguals per a tots. Unes regles que no són cap nova invenció; és tracta de tornar al CONVENI COL•LECTIU i la contractació laboral com a eina de relació quotidiana en el desenvolupament del nostre treball. Aprofitem per fer una crida a totes les actrius i actors de doblatge a tornar a participar activament en la vida del sindicat (assemblees, reunions, etc.) i a aquells que no en formen part a afiliar-se. Entenem que és de manera col•lectiva com defensarem millor els nostres interessos.

aapv és membre de:

Fédération Internationale des Acteurs

ddoblatge Catàleg de veus Si vols estar inclós en el Catàleg de Veus de doblatge i publicitat porta'ns a l'oficina 2 talls de veu d'uns 30 segons en format mp3

Benvolguts/des companys/es, AAPV vol posar en marxa un catàleg de veus per tal d'incloure'l a la nostra web amb l'objectiu d'oferir als professionals i empreses del sector una eina més per conéixer el treball dels actors i actrius valencians. A més de les fotos, currículum, etc., volem oferir clips de veu d'aquells que ho desitgen i posteriorment elaborarem un CD per facilitar la seua distribució.

organitza [ció] Un any de treball Junta Directiva En setembre de 2009 vam encetar una nova etapa al front de l’AAPV. L’activitat que hem realitzat en els últims mesos és immensa, les comissions han treballat de valent per tots vosaltres. Perquè us feu una idea passem a detallar part d’aquesta activitat de les diferents comissions i secretaries: Secretaria d’Audiovisual · Propostes per a un nou Conveni de l’Audiovisual. · Participació en diferents trobades i fòrums. · Reunió amb el Director General de RTVV. · Reunió amb la Directora General de l’IVAC. · Reunions amb productors, directors,…

Secretaria de Teatre: · Reunió amb la Consellera de Cultura. · Reunió amb el Secretari Autonòmic de Cultura. · Reunions amb la Directora General de Teatres de la Generalitat. · Consell Rector de TGV. · Negociació del Conveni de Teatre. · Comissions d’ajudes. · Reunions amb l’Ajuntament de València. · Reunions amb la Fundació VEO. · Premis Abril. · Taules Rodones sobre la situació del Teatre. · Protestes. Secretaria de Finances · Informe econòmic 2009-2010 i pressupost 2010-2011. · Recerca d’altes formes de finançament.

Secretaria de Doblatge · Reunions amb TVV. · Reunions amb AVEDIS. · Reunions amb el Ministeri de Cultura. · Sentències del Tribunal Suprem. · Reclamacions de salaris impagats. Comunicació i Organització · Dia Mundial del Teatre. · Premis AAPV. · L’Equiliquà. · www.escenavalenciana.com · www.aapv.net · Homenatge als actors i actrius alcoians.

Secretaria de Formació: · Curs d’Interpretació Davant Càmera, impartit per Sigfrid Monleón. · Recerca de recursos per tal d’organitzar més cursos. Altres · Reunions amb UGT, CC.OO., partits polítics i grups parlamentaris. · Reclamacions davant l’INEM, la Seguretat Social, els jutjats, empreses,... · Fer front a problemes quotidians. · I un llarg etcètera.

OSAAEE · Jornades a Barcelona, Curs de Formació · Laboral, Revista Tragos. · Reunions per a un nou Conveni de l’Audiovisual. · Reunions amb l’ICAA, l’INAEM, FAEE,...

Hi ha moltes coses a fer, per favor, col•labora amb qualsevol comissió o secretaria. Treballant a l’AAPV estàs llaurant el futur de tots.

organitza[ció]

Distribució de la Guia d’Actors i Actrius Agenda Professional 2009-2010 Productores i altres empreses audiovisuals

420

60%

Companyies, sales i altres empreses de teatre i dansa

140

20%

Actors i Actrius

13%

Estudis i altres empreses de doblatge

Altres empreses i professionals

Decàleg de recomanacions

1- Abans de signar, demana una còpia del contracte de treball amb temps suficient per a llegir-lo tranquil·lament i fer les consultes necessàries. 2 -Negocia sempre el salari brut, t'estalviaràs sorpreses desagradables.

Guies repartides 700

3- Consulta els convenis. 4- El contracte s'ha de signar abans de començar a treballar. 5- Comprova en la nòmina que no t'inclouen dietes excessives i que la base de cotització i la retenció de l'IRPF són correctes. 6- Tin els papers al dia (contractes, certificats, nòmines, TCs, etc.) i ordenats per any. 7- Fes la declaració anual a la Seguretat Social (TC4/6), te la demanaran a l'hora de sol·licitar qualsevol prestació (Atur, Jubilació, etc.). Si no tens paperets rojos, presenta fotocòpies de les nòmines. 8- Quan t'arribe la regularització consulta si t'interessa pagar-la o no.

Hem distribuït 700 exemplars de la guia 2009-2011. Com podeu comprovar, hem fet un gran esforç perquè arribe a directors, productores, agències, directors de càsting, etc... que treballen en cinema i televisió. Dins d’aquest 60% que hem distribuït al sector audiovisual, la meitat han estat a empreses i professionals de Madrid i Barcelona.

9- Si has sol·licitat una prestació (Atur, Jubilació, etc.), quan t'arribe la resolució comprova que siga correcta (dies cotitzats i quantitat a cobrar). 10- Davant qualsevol dubte, telefona a l'AAPV.

[ T]atre El món del teatre reclama un canvi en la política de la conselleria Comissió de Teatre

El passat dilluns 29 de novembre a l’Octubre CCC es va celebrar la taula rodona amb el títol "Té Futur el Teatre Professional Valencià?", en la que van intervindre: Sergi Calleja (president d’AVETID), Vicent Tronchoni (programador del Centre Cultural de Picassent), Jacobo Pallarés (director artístic de l’Espai Inestable), Josep Policarpo (productor de Bambalina Teatre) i Juli Disla (secretari general d’AAPV). Les diferents intervencions posaren de relleu la necessitat d’un canvi radical en la política teatral de la Conselleria de Cultura.

Des del punt de vista empresarial i artístic; tant les companyies, com els actors i els directors, així com les sales i els programadors, han estat denunciant que els retalls del 43% de les ajudes, i els canvis produïts ara fa un any, la incertesa que provoca per al futur immediat, la nula planificació i la constant improvisació en política teatral, les nefastes perspectives per als vinents i la falta de voluntat per part de l'Administració estan afectant greument al dia a dia dels professionals i les empreses, com reflecteix la reducció d’un 40% en el nombre de representacions. A la taula també es va criticar el mal ús que la Directora General de TGV (qui estava convidada i va rebutjar participar) fa dels recursos de l’ens públic, malbaratant per una banda i ofegant al sector per una altra. També es va parlar de la necessitat d'una major col•laboració i de la creació de noves xarxes d’exhibició. L’AAPV ha sol·licitat una reunió amb el President de la Generalitat per tal d’explicar-li quina és la situació real del món del teatre després de comprovar que Trini•Miró no té cap voluntat d’avançar cap a una resolució favorable del problema, ja que per al 2011 ha anunciat nous retalls pressupostaris.

[ T] atre

quijote

imprebis etiqueta negra

Més de 25 anys de l’Om Imprebís “... L’Om Imprebís, ha estat un viatge ple d’il·lusions, treball i trobades. Per damunt de tot: trobades. Per a mi, el millor del teatre és la possibilitat de trobar-te amb altres persones, altres artistes, altres llocs...” Santiago Sánchez

don•juan tenorio

imprebis calígula

infantillatges Galileo

la mujer invisible

los mejores sketches de monthy python 14

En la memòria de... ...Mª Antonia Martínez “Hem d’estar al servei del personatge i del públic” Per Sergi Mira A València hi havia molts teatres que han desaparegut, com ara el Serrano, el Russafa, l’Apolo,... quan tiranren l'Eslava vaig plorar perquè era un teatre molt bonic, primer feren un cinema i ara és una perfumeria.

Com van ser els teus començaments? Als 8 anys mon pare (Tomás Martínez) em va dir si volia fer una obra "I diuen que el peix és car", perquè necessitaven una xiqueta, a partir d'ací vaig fer monòlegs, poesies, papers de xiquetes,... eren els anys 40. També vaig fer "El Tenorio" amb 15 anys. A la Casa dels Obres (ara Talia) assajàvem de dilluns a dissabte i fèiem dos passes d'obres diferents cada diumenge i cada festa, omplien totes les setmanes, fèiem més de 50 obres en un any i el públic tenia molt bona resposta. La censura venia a revisar els textos i els escots. Treballàvem molt i cobràvem molt poc, no donava per a viure del teatre, alguns s'aprofitaven de la il·lusió dels actors.

Entre estrena i estrena de les companyies de Madrid, ens deixaven el Teatre Principal, on feien de tot comèdies, dansa,...i l'Eslava. Venien Rivelles, Conchita Montes, Aurora Bautista, molt bons actors. A València el teatre quasi sempre era en castellà, però en el Teatre Alcázar i en l’Ateneu fèiem moltes en valencià i també quan anàvem de bolos pels pobles. Parla'ns d'actors i directors de l'època. A l'Ateneu vaig gaudir molt, el director era José María Morera, era el mestre dels directors, encara no s'havia anat a Madrid, perquè qui volia ser professional s'havia d'anar fora, després va ser Premi Nacional. En el Teatre Alcázar Rafael Ibáñez, era autor i director, vaig fer moltes obres amb ell, jo tenia 15 anys però aparentava major; també estava Juanito López, era molt bo, un gran còmic, si s'haguera anat hauria sigut una figura, perquè ací tots sabem que era impossible viure només del teatre.També vaig fer moltes obres de Gil Albors como ara "San Ignacio de Loyola", "El petróleo", “Oseas”. Amb Paco Terol vam fer "Morena Clara", "El hombre del paraguas", recorde que ens deia "això és alta comèdia". Quines obres de les que has fet t'han agradat més? "Anastasia", "Ninotchka", "Terra baixa",... "No n'eren deu?", de Martí Dominguez, l'estrenà-

rem a l'Eslava i va ser la primera obra sense apuntador, la teníem preparadíssima, però alguns es va posar molt nerviosos. Jo sempre he tingut molt bona memòria i m'aprenia molt bé els personatges, tenia 19 anys però feia el personatge de mare de qui després va ser el meu marit (Vicent Ombuena). També has fet televisió, cinema, ràdio,... En els 50 fèiem ràdio-teatre en Ràdio Nacional, fèiem una comèdia a la setmana i altres programes, signàvem molts papers, però ens enganyaren perquè no ens donaren d'alta, quan em vaig jubilar fa cinc anys no aparegué cap ràdio en la vida laboral. També vaig fer una comèdia en Ràdio València, quan es van adonar que també havia treballat en l'altra ja no em van cridar més. A la fi m'ho vaig deixar perquè m'agradava més el teatre. També he fet cinema a Madrid i Barcelona amb Eva Lesmes, Carles Pastor o Jaime Rosales, però el cinema no m'agrada perquè és molt lent. Una vegada ens tiràrem tota la nit, fins a les set de la matinada, per rodar un sopar. La televisió sí que m'agradava molt, vaig començar en "Herència de sang" on feia de la Leo, treballàvem moltíssim, fèiem capítol diari. La primera vegada que em vaig veure a la tele no m'agradà gens, però amb el temps em veia com si no fora jo. A Barcelona vaig fer

"El cor de la ciutat" durant any i mig, i també estiguí molt agust, la gent pel carrer és el públic, tothom em parava, feia un personatge d'andalusa que anava de visita i va tindre molt bona acollida. Estava uns dies allà i quan tornava repassava en el tren els capítols de la setmana següent. També he fet altres sèries a Madrid. Com penses que ha canviat l'ofici de l'actor? Jo crec que el treball de l'actor o actriu no ha canviat molt, entrar en el personatge es dóna quan el públic entra amb tu, hem d’estar al servei del personatge i el personatge i tu al servei del públic, sense el públic no som res. Els actors i directors han d’aportar la seva visió del personatge. Mai m'han agradat les entrevistes i anar de gira, a mi m'agrada estar damunt de l'escenari. Quan s'alça el teló se me'n van tots el nervis. 6- Conta’ns alguna anècdota. En el Teatre Russafa on es feia revista i els diumenges feien contes per als xiquets tipus "Ricardo Corazón de León", amb totes les fotos de les vedettes en les parets, era molt fort.

cap amunt

d’almenara

Homenatge a l’afiliat número 101

d’estimar aquest ofici. Alguns anys més tard, quan jo ja em dedicava professionalment a la interpretació, ens vam trobar en el rodatge d’un curt. El mateix somriure, la mateixa passió, els mateixos ulls plens d’energia i confiança. A penes el vaig conéixer amb profunditat i potser no siga jo la persona més adequada per retre-li cap homenatge, però no puc evitar recordar-lo, de tant en tant, com a professor, llegint-nos alguns dels seus poemes o com actor en alguns dels seus personatges, en “El mussol i la gata” i tants altres més...o, com no? en aquella comèdia delirant de la Xula Companyia de Comèdies, “Baco, Eros i Fortuna”.

Per Sònia Alejo

No fa 10 ni 15 ni 20. Onze anys i 8 mesos no és un número rodó ni commemoratiu per excel•lència però al veure en el cartell de la programació d’un teatre l’anunci d ‘“El mussol i la gata” em va abordar el record d’un entranyable actor de Vilafranca que va fer de mussol fa uns 20 anys, potser més, i que ens va deixar en març de 1999, de sobte, sense avisar. Jo tenia 16 anys quan vaig conéixer Carles Pons, era el meu professor de dramatúrgia en l’Escola Municipal de Teatre d’Almassora. Llegíem i analitzàvem textos però sobretot ens divertíem i alguns de nosaltres ens vam enganxar de per vida al teatre. La passió de Carles i de la resta de professors (Pep Cortés, Cesca Salazar, Montse Anfruns, Tian Gombau, Joan Raga) se’ns va contagiar i durant 2 o 3 anys vam caminar de la seua mà en uns primers passos sobre l’escenari, indecisos però emocionants.

L’actor que abans de ser-ho va estar a punt de ser sacerdot, va reconduir tota aquella devoció cap a l’ensenyament, la interpretació i l’escriptura en un temps d’efervescència i d’activitat teatral que no s’han tornat a repetir. L’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I de Castelló porta el seu nom i també el Teatre Municipal del seu poble, Vilafranca, en el seu record. Però no vull esperar que arribe una data redona i susceptible de commemoració per compartir el seu record amb tots vosaltres, amb els que el coneixíeu i amb els que heu sentit el seu nom per primera volta. Tal i com jo el conserve a la memòria, era un actor intel•ligent, creatiu, generós, proper, que mai deixava de somriure i que va aconseguir despertar en els seus alumnes “una força neta i emotiva, capaç de revolucionar l’individu i a la societat, capaç de regenerar esperances i alternatives” segons les pròpies paraules de Carles Pons.

Aquells anys d’escola, van passar i Carles començà a treballar en el Centre Dramàtic de la Generalitat, en televisió, va fer cinema i doblatge però també escrivia poesia, teatre, cançons... Havia deixat enrere els seus anys de mestre d’EGB, però conservava la capacitat d’ensenyar, de transmetre la seua experiència de manera lúdica, didàctica i propera,

Hola companyes i companys. Amb estes paraules s’acaba el glossari de termes teatrals, així que ens haurem d’inventar una altra cosa! Espere que us hagen sigut d’alguna utilitat. Un plaer i ja sabeu...

taquilla f. Lloc on es tenen els bitllets per a despatxar-los al públic. taula de llums f.Taula on hi ha els dispositius electrònics necessaris per tal de regular i tractar la il•luminació d’una obra teatral. taula de so f. Taula on hi ha els dispositius electrònics necessaris per tal de regular i tractar el so d’una obra teatral. teatre m. Edifici o local destinat a la representació d’obres dramàtiques. teatrí m. Reproducció en miniatura d’un escenari que s’usa per assajar decorats, la situació dels actors, etc. teler m. Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre que mitjançant politges i cordes permet de poder baixar i pujar els telons. teló de boca m. Tela gran pintada, de l’amplària de l’escenari, la qual es pot baixar i pujar i, baixada, tapa l’escenari. tiranta f. Corda, o joc de cordes, que s’utilitza per a fer pujar i baixar els contrapesos. tramoia f. Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per fer transformacions escèniques, figurar aparicions, etc. trapa f. Porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol; la mateixa obertura. varal de llums m. Estructura que s’utilitza per a penjar-hi focus i altres elements d’il•luminació. vestíbul m. Sala situada a l’entrada d’un teatre en què es reuneixen els espectadors durant l’entreacte.

ànim m. Intenció, coratge, esperit, de fer alguna cosa. confiança m. Seguretat d’aquell qui compta amb si mateix. concentració f. Intensificació de la qualitat d’alguna cosa evitant-ne la dispersió.

Col·laboren amb l’aapv:

Art i Llengua Per Laura Useleti

quadre m. Agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud, representant una escena històrica, mitològica, simbòlica, etc. regidor –a d’escena m i f. Tècnic d’un teatre o d’una companyia teatral que ocupa un càrrec intermedi entre el director i la resta de l’equip tècnic. rem m. Element del decorat que es fixa obliquament al bastidor perquè es sostingui en posició vertical i es mantingui així estable. rompiment m. Teló retallat que deixa veure el que hi ha al fons. sabata f. Peça del pont de maniobra on es lliguen els tirs d’un equip. tallafoc m sin. teló de ferro m. Teló de ferro que es baixa perquè el foc no es propagui de l’escenari a la sala i viceversa.

Ajuntament de València

comunica [ció] e nt re v i st a

“L’obligació de TVV és continuar apostant per la ficció” Lola Johnson, directora de TVV Per Carles Gª Tormo

A banda de les dos úniques sèries que estan actualment a la graella de Canal 9, L’Alqueria Blanca i Bon dia, bonica, continuarà apostant-se per la ficció? S’està preparant alguna altra sèrie? Sí a les dos preguntes. Sí, que continuem clarament apostant per la ficció, clar que sí! Considerem que és un producte beneficiós per a la nostra tele, no sols perquè ens permet oferir una programació de qualitat i que ens ajuda a fidelitzar els nostres espectadors, sinó perquè a més a més ens permet oferir una programació de proximitat: que parla del nostre poble, del nostre territori, dels nostres costums... Ens permet també crear un teixit empresarial en l’audiovisual valencià que pot competir en la resta d’Espanya i del món: actors, guionistes, directors, realitzadors, muntadors, equips tècnics, decorats, i tota la resta, centenars de professionals que tre-

ballen a la Comunitat Valenciana. En estos moments, a banda de L’Alqueria Blanca, estem treballant en la segona temporada de Bon dia, bonica, i en la posada en marxa d’una tercera sèrie que està molt avançada, estem en la fase d’adaptació de guions i càsting, i que tenim previst que puga estar en emissió al febrer. Unió Musical Da Capo tenia la seua audiència, amb una mitjana igual o superior a la de la cadena, per què no va continuar? No va ser una decisió fàcil, però per a ser justos cal fer un poc de memòria. Da Capo tenia els elements que han definit millor tot el que volíem: proximitat, situacions que es poden reconéixer, naturalisme, quotidianitat, etc. Tot açò, més un equip tècnic i artístic de primer ordre, ens va portar a produir la primera temporada. L’audiència va respondre de forma tébia, al voltant de la mitjana de la cadena, però confiàvem en

el producte i en l’equip i vàrem decidir encarregar-ne una segona i emetre-la en la nostra millor franja, la que deixava L’Alqueria Blanca, a la qual férem descansar abans de temps. Per tant, màxim esforç i màxima il•lusió per part de tots, productors i Canal 9. El resultat va ser desil•lusionant, per davall de la mitjana de la cadena i, per tant, no vàrem tindre més remei que assumir que el públic demanava una altra cosa, i en això estem, naturalment. Per tant, és de veres que l’audiència estava al voltant de la mitjana de la cadena, però no és menys cert que un producte d’esta qualitat i d’eixe preu, perquè no ens enganyem, la ficció val diners!, ha de donar molt millor resultat, ha de ser un producte que ajude a portar l’audiència de la cadena cap amunt. I no és fàcil l’èxit de L’Alqueria Blanca, que s’ha aconseguit a força de fer moltes sèries de ficció formalment impecables però que no van funcionar, i la nostra obligació és treballar per a fer cada sèrie millor que l’anterior, i no podem conformar-nos amb menys. Quins són els criteris per a continuar oferint una sèrie o per a descartar-la definitivament? Si estem parlant d’una televisió pública, l’audiència no hauria de ser el principal criteri, no? És cert que no és l’únic criteri però sí que és un criteri determinant, quan parlem d’entreteniment, i la ficció ho és. Que siga una televisió pública no vol dir que no haja d’esforçar-se al màxim per a fer els millors programes. En el cas de la ficció, jo crec que l’obligació de la tele pública és continuar fent-ne, con-

tinuant apostant per ella, i que la temàtica siga coherent amb els principis que regeixen esta tele, però al final els espectadors tenen l’última paraula. L’audiència no pesa tant òbviament en altres programes o retransmissions, com la pilota valenciana o Medi Ambient, per posar uns exemples, programes que es mantenen com no podia ser d’una altra manera! Quan un actor és conegut per una sèrie de televisió, el més segur és que les seues representacions teatrals tinguen més ganxo per al públic, per tant, apostar per l’audiovisual no és també apostar pel teatre? Així és, i així ho entenem. Ja he dit que a més del benefici estricte que suposa per a la programació, que no és poc, el fet de mantindre sèries de ficció és un motor per al sector audiovisual i també per al sector teatral.

Què fa o què pot fer Televisió Valenciana per a promocionar el teatre i el valencià? Des de TVV estan fent-se prou coses i ben fetes per a promocionar el valencià i el teatre. El fet de mantindre una programació de tall generalista dóna moltes possibilitats i totes estan ben aprofitades: no sols els informatius i els esports són íntegrament en valencià, sinó que a més el fet de tindre l’opció de fer entreteniment permet treballar el valencià en molts registres, i per descomptat la ficció. Pel que fa al teatre, quan vaig assumir la direcció de Punt 2 vaig promoure amb la directora general de Teatres de la Generalitat un conveni, que continua vigent, que recull una sèrie d’actuacions encaminades a la promoció del teatre, que va des de la promoció de tots els espectacles fins a la participació en els diferents programes, passant per la gravació i l’emissió d’alguns espectacles. Els informatius són un dels programes més vistos de Canal 9 i són en valencià, els dibuixos animats i les sèries autòctones sempre han tingut una gran acceptació i també són en valencià, per què no s’amplia eixa oferta de la llengua pròpia a la resta de programes o a les pel•lícules? No sols els informatius i els esports, que inclou retransmissions esportives, sinó també totes les retransmissions que es fan al llarg del any: Falles, Fogueres, Magdalena, Moros i Cristians, Setmana Santa, i moltes més són en valencià. La resta de programes, és a dir, l’entreteniment, és també en valencià: Medi Ambient, Europa al dia,

Dossiers, Societat Anònima, Gormandia, Els Primers de la Classe, Jo treballe ací, De Temporada, Interiors, Guamipi, Cantem de Cor, Encontres, el programa magazín del matí Bon Dia Comunitat Valenciana, En Connexió, Ficcionari, Cor de Festa... tots estos programes que estan en la graella de C9 i Nou2 són en valencià. I hem posat en marxa un Cicle de Cine en Valencià, diumenge a la nit, després de L’Alqueria Blanca, que per cert està tenint molt bona acceptació. Per tant, pràcticament tota la producció pròpia en Canal 9 és en valencià, en Nou2 és tota en valencià , i la producció aliena en Nou2 és tota en valencià, és a dir, sèries, documentals, pel•lícules. S’ha iniciat un cicle de pel•lícules doblades al valencià, es té intenció d’ampliar aquesta iniciativa no sols a un llargmetratge setmanal? Com he dit abans sí, ha tingut molt bona acceptació i, per tant, a partir d’ací cal anar pas a pas. El TS ha emés set sentències en les quals ratifica que els actors i les actrius de doblatge són treballadors per compte alié, pensa exigir TVV que els estudis de doblatge apliquen la llei? Crec que TVV no és l’encarregada de fer complir esta exigència del TS, però estic segura que els estudis de doblatge i els actors de doblatge actuaran com cal, amb el criteri i la professionalitat que han demostrat al llarg dels anys.

VEUenON Condicions laborals Consell de Redacció

Fa quatre anys preguntàrem als afiliats sobre les condicions laborals d'aleshores. Ara, donada la conjuntura, volem saber la vostra opinió de nou.

Patri Aranda, 38 anys 1- 20. No. 2- 18. 35. 3- Sí. Animacions diverses, tallers, vestuaris. 4- Cada vegada costa més treballar amb "dignitat". Des de les institucions s'han suspés molts bolos ja concertats. La tendència és programar sobre "segur", sense arriscar artística o ideològicament... no sé on anirem a parar. 5- Buscar la cooperació i espais alternatius autogestionats. Queixar-se de tant en tant a qui corresponga i mirar cap a on les coses que funcionen.

1. Quants anys fa que et dediques al teatre? Estás treballant actualment? 2. Quants bolos has fet durant la temporada 2009/2010? I en la temporada 2008/2009? 3. Has hagut de fer altres feines per a sobreviure? 4. Com han canviat les condicions laborals respecte anys anteriors? 5. Quina seria la teva proposta per a millorar la situació actual?

Miguel Ángel Vercher, 30 anys 1. Em dedique professionalment des de l’any 2001 però ja feia teatre abans, des que era un xiquet, a l’escola i a l’institut. Actualment estic comencant a alçar el cap, tinc previst un projecte remunerat per a aquest mes i el següent.

Álvaro Báguena, 49 anys 1. Més de 20. Sí.

2. Hauria d’agafar el meu currículum ara per a contestar exactament, però que jo recorde ara mateix, durant la temporada 2008-9 vaig fer uns 16 bolos i aquesta temporada uns 7.

2. Cap. Cap. 3. He treballat quasi sempre d’altres coses per a guanyar diners. 3. No. 4. Les condicions han anat a pitjor. Són molt més restrictives que abans. 5. Si tinguera una vareta màgica… Crec que el problema principal és l’excessiva, per no dir total, dependència dels nostres polítics, del Conseller/a de Cultura de torn, la qual cosa crea autocensura, foscor i una merma en la qualitat dels nostres treballs (parle en general, per suposat).

4. Estan sortint-me més projectes que abans, però les dos empreses en les que vaig treballar com a actor no m’han pagat. L’única entitat de la que he rebut diners m’ha pagat molt poquet. Per a sobreviure econòmicament a un nivell bàsic, encara no he tingut el moment. Ací, les condicions laborals no han canviat quasi res. 5. Més comunicació, més teatres, i menys controversia. El teatre és un bé cultural i cal rescatar-lo i cuidar-lo. És més antic que qualsevol inscripció escrita en qualsevol pedra jeroglífica. És la base de l’aprenentatge i de la sociabilitat.

[condicions laborals]

Maria Colomer, 51 anys 1. Professionalment, des de 1985. Encara que he de dir que ja fa prop de deu anys, vaig decidir centrar la meva feina a l’àmbit social. Des de llavors no he xafat els escenaris habituals, sinó d’altres, més parateatrals. Al llarc d’aquest temps, també he aprofundit la meva tasca actoral en la figura del pallasso, la qual cosa m’ha dut a acostar-me al món del circ, amb el que he col•laborat des de la perspectiva de l’ajudant de direcció. Actualment el meu treball està centrat en la formació teatral, a diferents nivells i amb diferents grups. 2. Durant aquest període, pràcticament no he realitzat cap actuació, ja que la campanya de sensibilització amb la que col•laborava com a pallassa va sofrir retalls dràstics per part de la Conselleria de Cooperació. A la temporada anterior vaig realitzar al voltant de trenta sessions. 3. El meu cas no es comparable al d’altres companys i companyes de professió. Porte molts anys desenvolupant la tasca de formació, i clar, això m’ha ajudat en certa mida a compensar el retall de les actuacions. Encara que també he passat moments molt durs. La crisi concreta de la política valenciana, escenificada sobre tot pels grans retalls dels anomenats “pilars del benestar social”, junt amb la crisi global, està fent molt de mal. 4. Per a mi, el problema fonamental és la precarietat laboral, quasi endèmica d’aquesta comunitat; és difícil fer entendre als pol•litics que ens governen en aquests moments, la necessitat d’una estabilitat real i autèntica per a poder desenvolupar un bon treball i que aquest tinga una transcendència com toca, en l’àmbit social, en la ciutadania.

veu_en_on

d’especialització, s’elimina la dotació pressupostària per a programes d’integració social de les arts (desapareix Educarte), la famosa Facultat de les Arts Escèniques i la seva ubicació a la Nau del Port de Sagunt, han passat pràcticament a l’oblit. Els festivals, fires, o com vulguem anomenar-los, també han patit retalls, tant en la quantitat d’espectacles programats, com a la qualitat i a la difusió dels mateixos. Sales de programació estable com l’Escalante, han de funcionar amb menys pressupost. Molt poques produccions públiques. A la crisi se li afegeix la desídia. 5. No sóc política, i pot ser que diga alguna cosa fora de lloc, crec sincerament que el que falta, és voluntat política perquè el sector funcione, i funcione bé. Crec que n’hi ha poc interés per la cultura en general per part d’aquest govern que tenim des de fa molts anys. Diners n’hi ha pocs, però es poden administrar d’una manera més raonable i ètica. I evidentment, poden també tindre les orelles ben obertes a tots els interlocutors del sector, per a arribar, des de el diàleg i el consens a millors expectatives que les actuals. La institució, en compte d’intentar separar els diferents sectors, hauria de ser un intermediari per a facilitar una bona i fluïda relació entre tots els actors del sector: companyies, sales, empreses, públic, actors i actrius, i demés professions vinculades a les arts escèniques. Allò de “divideix i venceràs”, desgraciadament, sempre ha funcionat.

Juli Antoni Garcia Cortés, 51 anys 1. Fa 24 anys. Actualment no estic treballant. 2. 4 en 2009/2010 i 7 en 2008/2009.

Si no hi ha una aposta seriosa perquè l’art, en aquest cas el teatre, tinga una presència real en molts àmbits, i que aquesta feina siga reconeguda, recolzada i promocionada per les institucions, passa el que està passant des de fa ja temps: manca de produccions, de contractes, poca dotació econòmica al sector en general, falta de sales d’exhibició, i carestia de recursos econòmics per què es puguen programar espectacles amb tranquil•litat. Tampoc s’endevina un horitzó millor en l’àmbit de la formació: No hi ha un bon nivell

3. Sí. 4. Els ajuntaments tenen molt menys pressupost per a cultura. 5- No tinc cap proposta. Ho sent. Jo continue confiant que prompte hi haura un canvi de conciència global que ens permetrà veure i donar valor en aquesta vida a allò que realment ho té, i això ens repercutirà possitivament, espere.

veu_en_on

[condicions laborals]

Sandra Mínguez, 42 anys 1. Actualment, tinc treballs esporàdics, però de les condicions laborals no anem a parlar... 2. En 2010, aproximadament 45. En 2009, uns 50, i en 2008, uns 57 (comptant teatre, audiovisual. musicals... en fi, tot!). 3. Per supost! Sempre he simultanejat La docència de cant amb les taules. Però en 2009 vaig deixar gran part de la docència per treballar amb una productora-distribuïdora que recentment he deixat per un altre lloc més ferm, laboral i econòmicament parlant. Hi ha que menjar i pagar factures. 4. Han empitjorat molt. Si quan no hi havia crisi ja costava tindre un salari digne, quotització i cobrar quan correspon, l’any passat ja es va notar la baixada de salaris i certs “romanços” a l’hora de pagar. En alguns casos, justifica per la falta d’ingressos de les empreses. Però ara, cert o no, cobrar el poc que es paga es una autèntica Odissea, gastant, per supost, més diners de la nostra butxaca, o fent les pertinents telefonades, per veure “com està el tema”, o viatges a les empreses, per si es pot cobrar. No negue que el sector està en crisi i que les companyies, s’ho miren i s’ho desitgen per a poder cobrar d’Ajuntaments endeutats i sense pressupost. Tal vegada, en el pitjor dels casos, semble un poc dràstica, i certament no és la solució, però jo, quan no tinc diners per comprar alguna cosa, simplement, no la compre. No regatege, ni plore, ni li demane al depenent de cap comerc, que em fie, o que ho pague ell, o que jo ja ho pagaré... Algú s’imagina aquesta situació a un comerc d’alimentació, roba, etc.? I perquè passa això al nostre sector? 5. Per supost austeritat, ser seriosos i conseqüents amb la situació i tractar d’equilibrar els pressupostos de veritat. Tant a les empreses públiques com a les privades. I a falta d’economia, imatginació. Suposadament la nostra professió, és mil per mil creativitat. Senyors, fem ús d’ella, i amb solucions senzilles, econòmiques però imaginatives. Posem-nos a la feina. En quant al tema laboral, si no hi ha convenis, i no es respecten els pocs que hi ha... Quina defensa anem a tindre els treballadors? A què ens acollim? Comprenc la imperiosa necessitat de treballar, però no falten aquells qui en treuen una bona tallada de tot açò, pagant sous i catxes ínfims.

I per una altra banda, no comprenc el malbaratament constant de l’administració pública. I no vaig a parlar de Teatres de la Generalitat, que mentre estic escrivint-vos açò, són les onze de la nit i vull dormir.

Mila Fernández, 30 anys 1. Fa ja uns deu anys que em dedique al teatre. Actualment sí que estic treballant, però no com en anys anteriors, ni com a altres països on la cultura juga un paper molt important. 2. No sé la quantitat de bolos que vaig fer. El que sí que sé, és que ara sols tinc un bolo de teatre a la vista, quan jo, en anys enrere, podia tindre’n totes les setmanes. En quant a les produccions teatrals, solc fer una o dues a l’any. I ara intente fer-ne una a l’any, cosa que ja no ix a compte, perquè no es poden vendre. 3. Sí, és impossible viure amb el que ara et deixa el teatre. Intente mantenir-me, però la situació és precària, sense contractes, sense programacions, sense una millor vida a la vista. Si la cosa continua així, deixaré de lluitar, i tot açò, s’acabarà, perquè pareix que el teatre a la Comunitat Valenciana li queda poc de temps de vida. Els que queden vius supose que seran les grans companyies, és a dir, quatre o cinc. 4. Per a les companyies petites, o les associacions, treballar amb els ajuntaments és nul, sols ho fas algún dia amb sort, o perquè ja et coneixen d’abans. I lògicament, cobres molt menys, fins i tot a mitat de preu, sense guanyar res. I no parle de contractes, perquè açò ja és una risa. 5. En aquests moments de crisi, és difícil saber com solucionar aquesta situació. Perquè si els ajuntaments no tenen diners, no programen. I si no hi ha diners, no es pot fer una bona publicitat. I sense diners, les persones que solien anar als teatres, ara acudeixen menys. Com solucionar-ho? Canviant-ho tot, veient com ho fan en altres països, com Alemanya o França. Veure que hi ha d’erroni a la nostra base i canviar els ciments per a construir un model a seguir. I per supost, donant més valor a la cultura, i més presupost.

[condicions laborals]

Isabel Martí Piera, 28 anys 1. Professionalment, un any. Ara mateix no treballe com a actriu. 2. En 2008/2009 encara estava a l'ESAD estudiant però férem 7 bolos amb el taller final. En 2009/2010 vaig participar en Larra però només férem 5 bolos. 3. Rotundament sí, i moltes d'aquestes feines m'han impedit fer cursos o plantetjar-me entrar en un projecte insegur (vull dir, projectes que naixen des de l'inici amb la previsió de fer poquets bolos).

5- D’ una banda, crec que tindre un conveni de mínims ens ajudaria a evitar l'augment d'abusos respecte a casos en que no és dóna d'alta a l'actor o es paguen sous molt per baix de l'acceptable i també ens ajudaria a evitar la precarietat laboral que es dóna en algunes companyies o associacions culturals. Per altra banda, pense que caldria racionalitzar els recursos de diners públics per crear teixit, infraestructures i sinèrgies que ajuden a la producció privada i en conseqüència a mantindre actius als actors i actrius i no només confiar que amb les produccions públiques es puga generar treball per a tots. Com que no tenim l'esperança que els diners per cultura augmenten sinó tot el contrari, al menys caldria fer-los servir d'altra manera. En definitiva, crec que cal un canvi de funcionament de base en la gestió del teatre públic i privat.

Silvia Rincón, 31 anys

4. NS/NC. 5. Primer, és obvi, cal solucionar la falta de recursos econòmics. D'altra banda (des de la situació particular en que ens trobem els que acabem d'aplegar a este món) és necessari una major comunicació entre les escoles de formació de professionals del sector i el món laboral. No sé si demane la lluna, o potser al sector no li convé tampoc posar més cadires al voltant d'una taula que ja no té prou menjar per als que hi ha asseguts. I conste que no ho dic per vosaltres. Ho dic per la desarticulació d'empresses, representants, administració pública...

Sònia Alejo, 38 anys 1. 21 anys. Sí 2- 28, dels quals no tots com actriu. He fet 3 com actriu. 3- Sí, faig feines de direcció, logística, manteniment de vestuari i altres més indefinibles en la mateixa companyia amb les quals vaig completant un sou mensual bàsic. 4- S'han reduït les sessions d'assajos, es mantenen els sous i a voltes es negocien a la baixa amb els actors.

veu_en_on

1. Deu anys. Sí. 2. 40 actuacions més o menys. 10 a la temporada 2008-2009, ja que vivia en un altre pais i no vaig poder treballar al teatre. 3. Sí, he fet tallers de teatre, de conta contes i animació lectora, de monitora de temps lliure... 4. No conec la situació de la Comunitat en anys anteriors. Però des de fa ja tres anys, estic intentant moure diferents companyies de teatre, i resulta dificilíssim accedir als programadors perquè et coneguen. Només ens donen la possibilitat de mostrar i moure el nostre treball per les sales alternatives, el pressupost de les quals és “a taquilla”. Tot açò ens obliga a reconéixer la nostra feina com a precària. 5. El més important, treballar per a millorar la cultura d’educació de l’espectador. Necessitem que hi haja espectadors per a poder existir. I açò, ha de nàixer a les cases, les escoles i al temps lliure. Des de els més menuts als majors. Facilitar les condicions de les sales alternatives. Visibilitzar els espais alternatius. Facilitar l’accés a les noves propostes a través de festivals i encontres. Facilitar l’accés a les noves propostes i noves companyies als espais oficials. Els programadors, han de fer el seu treball.

veu_en_on

[condicions laborals]

1. Vuit anys.

Enric Esteve, 54 anys

xarxa social

2. Cap al 2009/2010, i 15 al 2008/2009. 3. Evidentment sí: animacions, doblatge, presentacions...

www.seg-social.es A la web de la Seguretat Social podreu demanar sobre la vida laboral o informes de cotitzacions

4. Pense que estan desapareguent les condicions laborals, està prostituint-se tot a un ritme vertiginós. Ja no valen catxés, ni qualitat, o agafes el que et donen, o et dediques a mirar les musaranyes. 5. Símplement, que hi haguera sensibilitat amb la cultura per part dels nostres governants. Açò seria un altre cantar. Cal ser utòpic per demanar açò veritat? Què li anem a fer, d’il•lusió també es pot viure, o no!

ASSESSORIA JURÍDIC-LABORAL DE L’AAPV

www.servef.com El Servei Valencià de l’Ocupació posa al vostre abast informació sobre cursos, a més a més podreu tramitar les prestacions, ...

Si tens cap dubte sobre contractes, atur, regularització, declaracions SS, jubilació, etc... ...ací t’esperem http://redtrabajo.es Un altre lloc on trobar informació aapv - pl. ajuntament, 5 - 21ª - 46002 valència telèfon 963 528 198 - fax 963 533 736 - info@aapv.net - www.aapv.net

T] [atre

més enllà de l’escenari

ALTRES CAPACITATS: El Taller de Teatre de l’ONCE Per Maria Colomer

A un organisme com l’ONCE, l’expressió artística no li és aliena, i des de fa ja molts anys, i en moltes ciutats, ha impulsat la creació i funcionament estable de diferents tallers artístics. Els protagonistes d’aquests són persones amb diferents capacitats físiques i/o sensorials. Actualment, el Taller de Teatre de l’ONCE a València està dirigit per Begoña Sánchez, actriu, pedagoga teatral i directora. Són molts els anys que Begoña duu al teatre, i ha col•laborat amb companyies reconegudes com ara, Xarxa Teatre, Posidònia, Teatre del Avatar, o Nanà, i en unes quantes produccions de Teatres de la Generalitat. Des de fa un parell d’anys, és professora de Tècnica Vocal de l’Escola Teatral Escalante. I des de 2007 dirigeix el taller permanent de teatre per al grup Teatronce.

treball actoral. No som conscients de tota la informació que registra el nostre cervell mitjançant els ulls, fins que veiem treballar un actor invident. I no estic referint-me únicament a allò més evident, com pot ser l’orientació espacial i la situació dels objectes en aquest espai, sinó també a la percepció del nostre propi cos, al valor de la gestualitat, a la utilització d’imatges com a motor creatiu, etc. Totes aquestes coses que nosaltres donem per fetes, un actor invident les ha de descobrir cada vegada, començant des de zero. Hi ha alguna cosa “d’essencial” a aquesta forma d’enfrontar-se al personatge que pot ser interessant també per la resta de nosaltres. Quins són els objectius fonamentals de Teatronce? Com qualsevol grup, el nostre principal objectiu és fer teatre. Muntar una nova obra cada any i fer tantes actuacions com siga possible. I mitjançant cada nou muntatge i cada representació aconseguir fer millor teatre. Tot açò, també estimula en l’actor invident aptituds que pot aplicar a la seva vida diària, com una major capacitat d’orientació espacial, major consciència del llenguatge corporal, etc. Tampoc cal oblidar que el grup està format per actors invidents i actors que no ho són, perquè el més important per a nosaltres és la integració. En aquesta línia, actuem a instituts i escoles, per mostrar que les barreres que imposa una discapacitat, en el cas visual, es poden superar. Cuantes persones integren el grup, i quines són les seues característiques? En aquest moment són tretze membres, quatre dels quals, són invidents, quatre amb res-

Actriu, professora, directora. Per què i com entres al món de la pedagogia teatral? Aquesta és una professió que t’obliga a estar oberta a qualsevol de les possibilitats laborals que puguen sorgir. I a mida que l’edat et va donant experiència, una de les vies que s’obren és la pedagogia. Des de quan tens al teu càrrec el Taller de Teatre de l’ONCE? Més que d’un taller, hauríem parlar d’un grup de teatre. Jo el dirigeixc, des de l’any 2007. Quines són les peculiaritats que destacaries d’un grup amb aquestes característiques, i que t’aporta de nou ser la responsable d’un taller permanent com aquest? El fet de treballar amb actors invidents, et dóna una nova perspectiva sobre el teu propi

tes visuals, i cinc amb cap discapacitat visual. Vos heu plantejat la realització de mostres de treball a l’exterior? Totes les representacions que fem a l’escenari de la nostra delegació estan obertes al públic. També estem inscrits a la campanya del SARC. Per un altra banda, els grups de teatre de l’ONCE realitzen una mostra bienal, a una ciutat diferent cada vegada. M’imagine que també tindreu establerts intercanvis amb altres associacions, altres col•lectius, no? Com ja he comentat, ens interessa especialment dur la nostra feina a instituts i escoles, per potenciar el contacte amb els joves. Durant aquest últim any hem participat al XVI Concurs comarcal amateur organitzat per l’Associació Cultural “Artic”. Quins són els vostres projectes més immediats? Fins a finals d’any actuarem al Centre Cívic de Llosa de Ranes, a l’aula de la CAM d’Alacant i a la delegació de l’ONCE de València, amb dos muntatges diferents: “Las pesadillas de William” i “La importancia de llamarse Ernesto”. I començarem amb els assajos de la nova obra: “Les preciosas ridículas” de Moliere.

cĂ˛mic- dels- cĂ˛m ics

c-d- c

LATIN ARTIS, OBSERVADOR PERMANENTE DE LA OMPI Luis Martínez gana el premio de Periodismo Cultural de AISGE y reivindica a los actores como "integrantes de la memoria colectiva" El accésit, Miguel Ángel Villena, reclama que el teatro "se mire con los ojos bien abiertos, como los niños"

Per Nando Díaz Habiendo dado cumplimiento a cada uno de los requisitos exigidos, las Asambleas de los Estados miembros de la OMPI (Organización Mundial de la Propiedad Intelectual), en su cuadragésima octava serie de reuniones celebradas en Ginebra, del 20 al 29 de septiembre del año en curso, decidieron conceder la condición de observador permanente a LATIN ARTIS. Este nuevo éxito proporciona a las entidades de gestión de los actores iberoamericanos una importante herramienta para desarrollar su principal objetivo: promover la difusión, protección y efectividad de los derechos de propiedad intelectual de los artistas de América Latina, España y Portugal. Efectivamente, la condición de observador permanente en la OMPI significa la participación de LATIN ARTIS en las reuniones oficiales de los Estados miembros de dicha organización, así como en los procesos de consulta y debate sobre las cuestiones relacionadas con la propiedad intelectual – que en la actualidad, como es público y notorio, se concreta en tres cuestiones: la protección de las interpretaciones o ejecuciones audiovisuales, la protección de los organismos de radiodifusión, y el acceso a las obras del intelecto por parte de las personas con discapacidad visual. 44

Por tanto, la acreditación de LATIN ARTIS en la OMPI constituye una importante herramienta para el desarrollo de su principal objetivo, pues no sólo tiene reconocida la posibilidad de participar en los debates arriba mencionados – muy especialmente en el referido a la protección internacional de las interpretaciones o ejecuciones audiovisuales –, sino que además ha propiciado una estrecha colaboración y participación de la propia OMPI y algunos de sus Estados miembros en la organización de dos eventos de la máxima relevancia para los colectivos de artistas representados por LATIN ARTIS, que tendrán lugar en Río de Janeiro entre los próximos días 29 de noviembre y 3 diciembre. Nos referimos al VII Foro Iberoamericano sobre Interpretaciones Audiovisuales y al Congreso Internacional sobre Creatividad, Mercado y Diversidad Cultural. El primero de ellos, que tiene la consideración de Seminario Regional de la OMPI sobre la protección de tales interpretaciones – así, en su informe «Seminarios nacionales y regionales sobre la protección de las interpretaciones o ejecuciones audiovisuales: Resumen de los resultados y recuento de las posiciones» (documento OMPI SCCR/17/3), la Secretaría de la OMPI incluye las anteriores ediciones de este foro –, va a contar con la participación de destacados representantes, no ya sólo de la propia OMPI – así, su Director General Adjunto, Sr. Trevor C. Clarke –, sino de diversas delegaciones nacionales (el Sr. Justin Hughes, de los Estados Unidos de América; el Sr. Marcos Alves de Souza, de Brasil; etc.); así como con la de los más reputados expertos en la materia (Mihály Ficsor, Juan José Marín, Xavier Blanc, etc.). El VII Foro Iberoamericano, en definitiva, no sólo contará con el apoyo de la OMPI y del gobierno de Brasil, sino de otros gobiernos especialmente activos en la negociación de un posible Tratado Internacional sobre Interpretaciones Audiovisuales, así como diversas organizaciones supranacionales, como la propia LATIN ARTIS, SCAPR, FIA, MPA. Lo mismo puede decirse sobre el Congreso Internacional sobre Creatividad, Mercados y Diversidad Cultural, que se celebrará a continuación del Foro con un enfoque más amplio, ofreciendo un espacio común para el intercambio de ideas y opiniones entre todos los interesados, desde el creador hasta el consumidor, pasando por el inversor y el usuario. Todo ello con el convencimiento de que la protección de la propiedad intelectual constituye una de las principales herramientas para el desarrollo económico de toda región, así como el enriquecimiento de su acervo cultural, sin que por ello deba entrar en conflicto con los intereses de los consumidores. En este contexto tuvo lugar el estreno de LATIN ARTIS como observador permanente en la OMPI, participando activamente en la vigésimo primera sesión del Comité Permanente de Derechos de Autor y Derechos Conexos, albergada por dicha organización en su sede de Ginebra, entre los días 8 y 12 de noviembre de 2010.

En la agenda figuraban tres asuntos sobre los que la OMPI pretende impulsar los correspondientes Tratados Internacionales: la protección de las interpretaciones o ejecuciones audiovisuales, la protección de los organismos de radiodifusión, así como las limitaciones y excepciones al derecho de autor – ó el acceso a las obras del intelecto por parte de las personas con discapacidad visual.

molta merda Per Juanfran Aznar

Respecto a la protección de las interpretaciones o ejecuciones audiovisuales, el Comité ratificó que los diecinueve artículos acordados provisionalmente en el año 2000 (con ocasión de la última Conferencia Diplomática convocada a este respecto) «ofrecen una base adecuada para avanzar en las negociaciones sobre el tratado» - en línea con la posición común adoptada por la Asamblea General de LATIN ARTIS, tal y como señaló su Secretario General, Abel Martín. Sobre dicha base, el Comité invitó a los Estados miembros «a presentar propuestas escritas y lo más precisas posibles, antes del 31 de enero, para preparar un borrador de texto legal sobre los asuntos destacados de la Conferencia Diplomática de 2000, así como posibles elementos adicionales o alternativos de un proyecto de tratado», y solicitó a la Secretaría que organice en Ginebra consultas informales para examinar tales propuestas, todo ello «con miras a formular recomendaciones para la próxima sesión del Comité», que deberán incluir un calendario para la conclusión de las negociaciones y, en su caso, recomendar a la Asamblea General la convocatoria de una nueva Conferencia Diplomática. En cuanto a la protección de los organismos de radiodifusión, aún lejos de alcanzar el consenso necesario para recomendar la convocatoria de una Conferencia Diplomática, el Comité recordó la satisfacción con la que los Estados miembros acogieron el pasado mes de junio el resultado del estudio sobre la dimensión socioeconómica del uso no autorizado de señales, y reafirmó su determinación de proseguir la labor encaminada a la elaboración de un Tratado Internacional cuyo objeto sea actualizar la protección de los organismos de radiodifusión. En relación con las negociaciones sobre limitaciones y excepciones, y para un mejor entendimiento del estado de la cuestión, se antoja necesario exponer, si quiera brevemente, los antecedentes. Así, en mayo de 2009 Brasil, Ecuador y Paraguay presentaron una propuesta de Tratado (basada en el texto redactado por la Unión Mundial de Ciegos, UMC) sobre límites y excepciones al derecho de autor a favor de las personas con problemas de acceso al texto impreso convencional. A esta propuesta siguieron otras tres, presentadas por el Grupo Africano en la OMPI, la Unión Europea y los Estados Unidos. Todas ellas perseguían el mismo objetivo: facilitar el acceso de los invidentes a las obras del intelecto.