2.10. TARGETES DE VISITA

2.10. Targetes de visita

El més important en aquest projecte era crear una marca sostenible, per tant, el logotip també ho havia de ser. És per això que també s’ha volgut estampar amb serigrafia el

logotip per crear les targetes de la marca. Aquí, però, s’ha volgut experimentar amb

tintes molt més sostenibles que poguessin donar una consistència suficient per a

poder-les serigrafiar damunt del paper. En el projecte “Slowmov” comentat

anteriorment en aquest treball (Veure punt 1.5.3.1. pàgina 24) Núria Vila juntament

amb Coyote Atelier fan servir el residu que més genera l’empresa, el marro del cafè,

per crear la tinta que faran servir per serigrafiar les il·lustracions a les bosses de cafè

que ven l’empresa i d’aquesta manera tancar el cicle i entrar dintre de l’economia

circular.

Figura 55 i 56. Imatges del packaging sostenible de la marca Slowmov (Vila, 2021)

Vaig trobar que aquesta podia ser una bona manera de serigrafiar les targetes, però

fent proves vaig veure que era molt difícil que em quedés una pasta homogènia i amb

la textura desitjada, ho vaig intentar, però el resultat va ser fallit, ja que la barreja quedava bastant aigualida i era impossible que quedés el dibuix desitjat ben definit. És

per això que vaig decidir provar amb un altre tipus de tinta i em vaig topar amb el

projecte “Tinta de vi” de l’estudi gràfic de “Ladyssenyadora”. Aquí ells van estampar

amb serigrafia la imatge corporativa d’una marca de vi a les etiquetes de les ampolles,

fent servir com a tinta el mateix vi. Per fer-ho i que quedés una tinta prou espessa per

poder estampar van deixar el vi durant hores al sol en uns recipients descoberts per la

part superior. Era important no passar-se del temps d’exposició al sol, ja que sinó

podia quedar una textura massa dura i poc modelable.

Figura 57, 58 i 59. Procés d’impressió del packaging “Tinta de vi” (Massaguer, 2020)

Un cop més, vaig provar de fer el mateix que van fer a Ladyssenyadora i vaig deixar el

contingut d’una ampolla de vi al sol durant 3 matins, el resultat va ser una mena de

pasta amb una textura tipus pintura. Va ser sorprenent en veure que la tinta

funcionava a la perfecció estampada amb serigrafia damunt del paper. Tot i així, vaig

voler provar un altre tipus de tinta, aquesta vegada em vaig decantar per la tinta de

calamar, un recurs natural que ens proporciona el planeta. Aquesta vegada no va

caldre afegir aigua ni deixar al sol ni cap altre procés, ja que la tinta de calamar ja tenia

la textura que necessitava per estampar. El resultat va ser molt positiu, la tinta

quedava perfectament impregnada damunt del paper i era molt visible perquè quedava

un negre molt contundent.

Figura 60, 61, 62 i 63. Procés de confecció i resultat de les targetes de visita de Gaia, 2022.

Per acabar, vaig veure que encara podia ser més sostenible si feia el mateix que va fer

l’agència Fischer de Portugal. Ells es van plantejar que és el més sostenible per una

targeta d’un consultor de medi ambient i van arribar a la conclusió que no imprimir cap

targeta era la millor opció. Van decidir fer servir un segell i aprofitar diferents suports

com ara trossos de paper, cartó o qualsevol altre material que els hi serveixi com a

base. Al final la targeta segueix complint la seva funció, comunicar els serveis que

ofereixen. Habitualment les targetes de visita acaben sent un residu més, ja que

moltes persones les agafen i quan arriben a casa les acaben llençant o queden

oblidades en un calaix, és per això que utilitzar material reciclat que ja és un residu em

sembla una opció molt interessant.

Figura 64. Targetes de l’agència Fischer de Portugal (Grafous, Una tarjeta de visita sostenible, 2022)