1.5.3.1. Cradle to cradle

Figura 6. Comparació entre economia lineal i economia circular. (Vila, 2021)

Com ja hem dit aquesta economia busca obtenir el mínim de residus possibles i

facilitar el desmuntatge i la reutilització, com també fabricar models empresarials

perquè els fabricants puguin recollir els productes i tornar a fabricar-los i distribuir-los.

Per poder assolir aquest objectiu, el model separa les peces dels productes en dos

grups:

• Nutrients biològics: aquests són biodegradables i s’integren a la natura un cop

el seu ús hagi acabat definitivament.

• Components tècnics: estan dissenyats per ser muntables i desmuntables

moltes vegades, i d’aquesta manera facilitar la reutilització i l’estalvi energètic.

(Balboa & Somonte, 2014)

1.5.3.1. Cradle to cradle

Tal com defensen William McDonaugh i Michael Braungart (2005), autors del llibre

Cradle to cradle. Rediseñando la forma en que hacemos las cosas “els productes han

de ser dissenyats de tal manera que quan acabi la seva vida útil puguin servir

d’aliment per crear o fer la funció d’una cosa nova.” Aquests autors aposten per un

disseny més intel·ligent i ecològic com a solució per un futur sostenible.

Els dos autors creuen que no té sentit que l’activitat humana generi residus i sigui tan

perjudicial per al medi ambient. Per altra banda, diuen que el sistema actual que tenim

de “reciclar” és basa en un enfoc de la cuna a la tumba i no és del tot beneficiós, ja

que a l’hora de fer el procés de reciclatge els productes cada cop van obtenint menys

qualitat fins que al final resulten inservibles i es converteixen en residus. En lloc

d’intentar decidir que es fa amb tots aquells materials que no tenen cap mena d’ús, pel

fet que no han sigut creats per tenir més d’una vida, el que aquests autors proposen

és fer una re-evolució que elimini el concepte de residu i el substitueixi per la idea que

quan s’acaba la vida útil d’un producte, aquest serveix d’aliment per crear alguna cosa

nova. (Sherin, 2009)

Si realment volem un futur millor per les generacions que vindran, i com a humans

volem avançar, el millor que podem fer és començar a imitar el funcionament de la

naturalesa i tirar endavant amb el mètode de la cuna a la cuna. Eliminar el concepte

de residu és fonamental. (Braungart & McDonough, 2005)

Un projecte molt interessant i que serveix d’exemple per veure el funcionament del

mètode de la cuna a la cuna és el projecte Slowmov de Núria Vila, dissenyadora

gràfica i directora d’art compromesa amb el medi ambient.

Slowmov és una cafeteria-degustació situada a Barcelona, ells són torradors de cafè

d’especialitat i treballen amb compromís i respecte pel medi ambient. L’encàrrec que li

van fer a Núria Vila era que volien un packaging 100% compostable, per fer-ho i poder

tancar el cicle ella va optar per utilitzar el residu que més produïen a la cafeteria que

era el marro del cafè. Amb aquest ingredient van aconseguir crear la tinta per poder

serigrafiar totes les bosses d’un sol ús.

Perquè l’etiqueta fos el més sostenible possible van decidir fer-les auto imprimibles,

imprimint les quantitats necessàries i evitant crear residus. Les etiquetes es van fer

amb paper reciclat i la cola de l’adhesiu lliure de dissolvents. Tot i que el packaging és

compostable, ja que es descompon al cap de 180 dies d’haver entrat en contacte amb

qualsevol bacteri, continuaven generant un residu d’un sol ús, així que van optar per la

venda a granel. Dit això, es van adaptar les etiquetes a altres envasos. Van optar per

fer-les amb un paper creat a partir de residus de les tasses take away, promovent

d’aquesta manera la reutilització dels envasos. La goma elàstica que subjecta

l’etiqueta pot ser reutilitzada per molts usos diferents. (Vila, 2021)