Figura 6. Comparació entre economia lineal i economia circular. (Vila, 2021)
Com ja hem dit aquesta economia busca obtenir el mínim de residus possibles i facilitar el desmuntatge i la reutilització, com també fabricar models empresarials perquè els fabricants puguin recollir els productes i tornar a fabricar-los i distribuir-los. Per poder assolir aquest objectiu, el model separa les peces dels productes en dos grups: •
Nutrients biològics: aquests són biodegradables i s’integren a la natura un cop el seu ús hagi acabat definitivament.
•
Components tècnics: estan dissenyats per ser muntables i desmuntables moltes vegades, i d’aquesta manera facilitar la reutilització i l’estalvi energètic. (Balboa & Somonte, 2014)
1.5.3.1.
Cradle to cradle
Tal com defensen William McDonaugh i Michael Braungart (2005), autors del llibre Cradle to cradle. Rediseñando la forma en que hacemos las cosas “els productes han de ser dissenyats de tal manera que quan acabi la seva vida útil puguin servir d’aliment per crear o fer la funció d’una cosa nova.” Aquests autors aposten per un disseny més intel·ligent i ecològic com a solució per un futur sostenible. Els dos autors creuen que no té sentit que l’activitat humana generi residus i sigui tan perjudicial per al medi ambient. Per altra banda, diuen que el sistema actual que tenim de “reciclar” és basa en un enfoc de la cuna a la tumba i no és del tot beneficiós, ja que a l’hora de fer el procés de reciclatge els productes cada cop van obtenint menys qualitat fins que al final resulten inservibles i es converteixen en residus. En lloc d’intentar decidir que es fa amb tots aquells materials que no tenen cap mena d’ús, pel fet que no han sigut creats per tenir més d’una vida, el que aquests autors proposen 23
