ÍNDEX RESUM ........................................................................................................................... 5 PARAULES CLAU ......................................................................................................... 5 RESUMEN ...................................................................................................................... 5 PALABRAS CLAVE ...................................................................................................... 5 ABSTRACT .................................................................................................................... 6 KEY WORDS ................................................................................................................. 6 OBJECTIUS GENERALS .............................................................................................. 6 OBJECTIUS ESPECÍFICS ............................................................................................. 6 METODOLOGIA DE RECERCA .................................................................................... 7 JUSTIFICACIÓ ............................................................................................................... 7 INVESTIGACIÓ TEÒRICA ............................................................................................. 8 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 8 1.1.
ORIGEN DEL CANVI CLIMÀTIC ....................................................................... 9
1.1.1. EFECTE HIVERNACLE ........................................................................................ 9 1.2.
CAUSES DEL CANVI CLIMÀTIC .................................................................... 11
1.3.
CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC .................................................... 13
1.4.
SOLUCIONS..................................................................................................... 16
1.5.
DISSENY SOSTENIBLE .................................................................................. 17
1.5.1. BIOMIMESI ...................................................................................................... 20 1.5.2. CICLE DE VIDA ................................................................................................ 21 1.5.3. ECONOMIA CIRCULAR...................................................................................... 22 1.5.3.1.
Cradle to cradle ..................................................................................... 23
1.5.4. MATERIALS SOSTENIBLES ............................................................................... 25 1.5.5. CERTIFICACIONS MEDIAMBIENTALS .................................................................. 26 1.5.6. GREENWASHING ............................................................................................. 29 1.5.7. BONES PRÀCTIQUES PER UN DISSENY SOSTENIBLE .......................................... 30 1.6.
CONCLUSIONS ............................................................................................... 32
1.7.
PROPOSTA CREATIVA .................................................................................. 32 2
PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ ................................................................................. 33 2.1.
OBJECTIUS DEL PROJECTE ......................................................................... 33
2.2.
CRONOGRAMA I PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE ...................................... 34
2.3.
ANÀLISI DE REFERENTS ............................................................................... 35
2.4.
MAPA MENTAL ............................................................................................... 43
2.5.
DISSENY I CREACIÓ DE LA MARCA ............................................................ 43
2.5.1. PSICOLOGIA DE LA MARCA............................................................................... 43 2.5.2. ATRIBUTS DE LA MARCA .................................................................................. 45 2.5.3. CONCEPTE ..................................................................................................... 45 2.5.4. PERSONALITAT DE LA MARCA .......................................................................... 46 2.6.
IDENTITAT VISUAL ......................................................................................... 47
2.6.1. EL NAMING ..................................................................................................... 47 2.6.2. EL LOGOTIP .................................................................................................... 47 2.6.3. TIPOGRAFIA .................................................................................................... 49 2.6.4. CROMÀTICA .................................................................................................... 50 2.7.
MATERIAL PER SERIGRAFIAR ..................................................................... 52
2.8.
PROGRAMARI ................................................................................................. 55
2.9.
PROPOSTES DE PRODUCTES ...................................................................... 55
2.10.
TARGETES DE VISITA .................................................................................... 63
2.11.
PACKAGING .................................................................................................... 66
2.12.
XARXES SOCIALS .......................................................................................... 68
2.13.
PLA DE MÀRQUETING ................................................................................... 71
2.13.1.
ANÀLISI DAFO............................................................................................ 71
2.13.2.
ANÀLISI DE LA COMPETÈNCIA....................................................................... 72
2.13.3.
OBJECTIUS ................................................................................................. 76
AUTOAVALUACIÓ, MILLORA I PROSPECTIVA ....................................................... 78 3.1.
CONCLUSIÓ I VALORACIÓ DELS OBJECTIUS............................................ 78
3.2.
AVALUACIÓ DEL PROCÉS DE CREATIVITAT ............................................. 79
3.2.1. FLUÏDESA ....................................................................................................... 79 3.2.2. FLEXIBILITAT................................................................................................... 79
3
3.2.3. ELABORACIÓ .................................................................................................. 79 3.2.4. INNOVACIÓ ..................................................................................................... 79 3.3.
AUTOAVALUACIÓ I MILLORA ....................................................................... 80
3.4.
PROSPECTIVA I DISSEMINACIÓ DEL PROJECTE ...................................... 81
BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................ 83 ANNEXOS .................................................................................................................... 86
4
Resum La sostenibilitat és el pilar principal d’aquesta proposta, és el punt de partida per crear un projecte on disseny i sostenibilitat aniran lligats de la mà. En els últims anys, el canvi climàtic ha aparegut com una evidència, i ara mateix és l’amenaça més gran a la qual s’enfronta la humanitat. En aquest treball, s’analitzarà com el disseny pot participar en aquest procés de lluita contra el canvi climàtic i com pot aportar solucions de pes per revertir-lo. És per això, que es presentarà el concepte disseny sostenible i tot d’alternatives per aplicar-lo, i d’aquesta manera defensar que el disseny també pot reduir la seva petjada ecològica. Per altra banda, aquests conceptes serviran d’inspiració per crear una marca dedicada a l’elaboració de productes seguint el valor de sostenibilitat.
Paraules clau Canvi climàtic; serigrafia; sostenibilitat; disseny; manual
Resumen La sostenibilidad es el pilar principal de esta propuesta, es el punto de partida para crear un proyecto en el que diseño y sostenibilidad irán atados de la mano. En los últimos años, el cambio climático ha aparecido como una evidencia, y ahora mismo es la mayor amenaza a la que se enfrenta la humanidad. En este trabajo, se analizará cómo el diseño puede participar en este proceso de lucha contra el cambio climático y cómo puede aportar soluciones de peso para revertirlo. Es por eso, que se presentará el concepto diseño sostenible y alternativas para aplicarlo, y de esta manera defender que el diseño también puede reducir su huella ecológica. Por otra parte, estos conceptos servirán de inspiración para crear una marca dedicada a la elaboración de productos siguiendo el valor de sostenibilidad.
Palabras clave Cambio climático; serigrafía; sostenibilidad; diseño; manual
5
Abstract Sustainability is the main pillar of this proposal, it is the starting point to create a project in which design and sustainability go hand in hand. In recent years, climate change has emerged as a fact, and right now it is the greatest threat facing humanity. This paper will analyse how design can participate in this process of fighting against climate change and how it can contribute with important solutions to reverse it. For this reason, the concept of sustainable design and alternatives to apply it will be presented, and in this way defend the fact that design can also reduce its ecological footprint. On the other hand, these concepts will serve as inspiration to create a brand dedicated to the elaboration of products following the value of sustainability.
Key words Climate change; silk-screen printing; sustainability; design; handbook
Objectius generals •
Explicar el moviment sostenible enfocat al disseny i creació d’un producte.
•
Mostrar la importància de consumir de manera ètica i sostenible.
•
Projectar una marca amb valors sostenibles i sensibilitat amb el treball manual.
Objectius específics CONCEPTUALS •
Descriure el canvi climàtic i els seus efectes negatius a la Terra.
•
Analitzar els processos de producció actuals i buscar alternatives per millorarlos.
PROCEDIMENTALS •
Dominar la tècnica de la serigrafia com a centre del meu projecte.
•
Treballar en diferents àmbits a l’hora de crear la marca.
ÈTICS •
Promoure productes sostenibles, evitant l’ús de plàstics i fent servir material de proximitat.
•
Convèncer a l’usuari que el consum de productes sostenibles és un gran pas a l’hora d’ajudar en la lluita contra el canvi climàtic.
•
Donar importància als processos manuals i amb cura.
6
Metodologia de recerca Aquest projecte està dividit en dues parts, una part teòrica i una de pràctica. La primera part és la teòrica on es fa una investigació entorn el canvi climàtic i els efectes que aquest causarà a la nostra generació i a les generacions futures. També es realitza una recerca al voltant del disseny sostenible per saber com podem transformar el sistema econòmic actual i quines són les vies i alternatives que existeixen per millorar els sistemes de producció. La segona part, està enfocada en la creació d’una marca pròpia amb intencions sostenibles. Aquesta marca estarà dedicada a la creació de productes sostenibles fets amb cura, fent servir un procés únic i manual.
Justificació Des de fa uns anys que he despertat un interès molt gran per saber més entorn el canvi climàtic i la sostenibilitat, sobretot per conèixer què puc fer jo per posar el meu granet de sorra per ajudar en aquest problema. La meva generació ens hem adonat que hem de fer alguna cosa, hem d’actuar per canviar el sistema actual i trobar solucions per no quedar-nos sense planeta ni sense éssers vius que l’habitin. Si algun dia tinc fills, m’agradaria explica’ls-hi que no em vaig quedar de braços plegats i que vaig fer alguna cosa per intentar salvar el nostre planeta. Tampoc vull tenir una feina en la qual sé que el que estic fent és perjudicial per al medi ambient, on no paro de generar residus o emetre gasos perjudicials per a l’atmosfera, vull una feina que ajudi a revertir els efectes del canvi climàtic i és per això que en aquest projecte vull crear la meva marca sostenible.
7
INVESTIGACIÓ TEÒRICA Introducció El canvi climàtic fa referència als canvis a llarg termini de les temperatures i els patrons climàtics. Aquests canvis es poden produir de manera natural, però des del segle XIX, l’activitat de l’ésser humà ha estat la principal causa del canvi climàtic a conseqüència de l’abundant crema de combustibles fòssils. (Naciones Unidas, 2020) Des de fa uns anys la humanitat ha començat a adonar-se que el canvi climàtic realment és un problema que afecta a tots els éssers vius i que si no actuem ja, les conseqüències poden ser catastròfiques. Arribats a aquest punt, s’han començat a pensar alternatives, a escala mundial, per arribar a temps i revertir aquest desastre. És per tot això, que en aquest treball es vol explicar fins a quin punt el canvi climàtic és un problema catastròfic amb responsabilitat global. Un cop demostrada aquesta problemàtica, es mostrarà com el disseny es pot sumar en el procés de revertir el canvi climàtic. Tot això, es durà a terme de la següent manera: primer s’explicarà la qüestió del canvi climàtic, les seves causes, conseqüències i solucions. Després es detallarà com el disseny pot participar en les solucions d’aquest problema proposant alternatives i millores en la creació de productes o serveis. Així doncs, el que es vol explicar és com el disseny es pot incorporar en el que Alice Bows-Larkin diu que és important fer: Durant les nostres vides, tots hem contribuït al canvi climàtic. Les accions i decisions que hem pres han portat a un augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Pensar amb les decisions que hauríem pogut prendre sobre on viatjar, amb quanta freqüència i com, sobre l’energia que decidim fer servir a casa o a la feina o, senzillament l’estil de vida que portem. Aquesta idea que tenim al cap també la podem convertir i pensar que si ja hem tingut tant d’impacte negatiu al nostre clima també tenim l’oportunitat d’influir en la quantitat de canvi climàtic que ens haurem d’adaptar en el futur. Així que tenim una opció, podem optar per prendre’ns seriosament el canvi climàtic, reduir significativament les emissions i així després d’adaptar-nos als menors impactes climàtics en el futur. O podem continuar ignorant aquest problema i escollir adaptar-nos a impactes molt potents del clima de cara al
8
futur. De l’opció de la qual no disposem és d’un futur sense canvi climàtic. (Bows-Larkin, 2015)
1.1. Origen del canvi climàtic Antigament els humans feien servir l’energia que generava la mateixa Terra (el sol, l’aigua, el vent...) per afrontar les necessitats que els hi sorgien durant el dia a dia. Un cop va esclatar la Revolució Industrial1, es va començar a utilitzar de forma molt abundant el petroli, el gas natural i el carbó. Aprofitant aquestes fonts energètiques fòssils, va començar una nova economia que podia produir a un ritme molt elevat i exportar pertot el planeta. A causa d’aquest augment tan elevat d’aquesta economia de mercat, formada pel creixement de la producció i el consum a gran escala, cada vegada es crema més carbó, petroli i gas, i es desborda l’ús de matèries primeres (aigua, minerals, terra fèrtil, etc.), aquestes fonts energètiques són finites i això està provocant que es vagin consumint gradualment. Tots aquests canvis provoquen alteracions al clima terrestre. La crema accelerada de combustibles fòssils ha alterat la composició de l’atmosfera i ha fet que augmenti la temperatura mitjana global que ha pujat gairebé 1ºC des de 1880 fins al 2018, per tal de prevenir situacions catastròfiques no hauria de pujar més d’1,5ºC. L’augment de 2ºC per sobre de la temperatura actual de la Terra podria provocar canvis molt greus i irreversibles. Aquest fenomen del qual estem parlant rep el nom d’escalfament global i és el culpable del canvi climàtic. No ens queda gaire temps per evitar la pujada d’aquest grau i mig de temperatura, la comunitat científica va informar el 2018 que ens queda no gaire més de dotze anys per evitar-ho. Aquest és el límit que podem assolir els éssers vius per evitar posar en risc les nostres vides i patir fenòmens catastròfics. Tan sols es podria esquivar prescindint ara mateix dels combustibles fòssils i capgirant completament el mètode de produir i de consumir. (López, Reyes, & Pino, 2019)
1.1.1. Efecte hivernacle El planeta Terra està cobert per una capa de gasos que deixa passar els rajos del sol, de manera que arriben a la superfície terrestre i l’escalfen. Aquesta calor es torna a 1
Revolució Industrial: es coneix com a Revolució Industrial el procés de transformació en els modes de producció i comercialització de bens que es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. Enciclopèdia.cat. El cercador de referència en català. Recuperat el 6 de febrer de 2021 de l’URL: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0055148.xml
9
expulsar cap a l’espai, però una part es reté gràcies a aquesta capa de gasos que forma l’atmosfera. La funció que fa aquesta capa es diu efecte hivernacle, i per això, els gasos que la formen es diuen gasos d’efecte hivernacle. Sense efecte hivernacle la temperatura mitjana del planeta seria de -18ºC i no seria possible la vida tal com la coneixem. Gràcies a aquests gasos, la temperatura mitjana de la Terra és de 15ºC, això fa que hi hagi una gran varietat de formes de vida. Des de la Revolució Industrial s’han llençat a l’atmosfera moltíssims gasos d’efecte hivernacle en un espai molt reduït de temps. Aquest fenomen ha provocat que la Terra retingui més quantitat de calor i, per tant, que la temperatura global augmenti. La natura ha notat aquest augment de la temperatura i això ha provocat algunes variacions en el seu funcionament, com per exemple, algunes pluges fora de temps, la pujada del nivell del mar, la crescuda de ciclons i huracans, onades de fred i calor, etc. Els éssers vius gestionen les seves vides gràcies a senyals tèrmics, però el canvi climàtic ve acompanyat d’una sèrie de canvis que suposaran una nova adaptació general i enormes conseqüències sobre la vida de totes les espècies, també la humana. (López, Reyes, & Pino, 2019) Tal com afirma Estrada (2001): La Terra està composta per un 78,0% de nitrogen, 21,0% d’oxigen i 1,0% d’altres gasos, entre ells els d’efecte hivernacle: vapor d’aigua, diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), principalment. Aquests són els que retenen part de la radiació infraroja emesa per la superfície terrestre, mantenint-la així encara més calenta del que estaria en la seva absència. (p.7) La Figura 1 que apareix a continuació, mostra l’evolució de les emissions de CO2 dels últims cent vint anys. L’eix inferior horitzontal ens mostra els anys i l’eix vertical ens ensenya el nombre de gigatonelades (Gt) (unitats de CO2) de CO2. Si fem una mirada general, podem observar que les emissions han anat augmentant considerablement des de finals de la Revolució Industrial fins a l’actualitat. Trobem èpoques en què el pic d’emissions descendeix una mica, això és causat per les diferents crisis que hi ha hagut al llarg de tots aquests anys, com ara la Segona Guerra Mundial o l’última que hem viscut i que encara perdura, la pandèmia de la Covid-19, que va provocar la caiguda d’un 8% de les emissions durant el 2020. (Troudi, 2020)
10
Figura 1. Gràfic de la variació anual d'emissions de CO2 relacionades amb l'energia. Agència Internacional d'Energia (AIE). (El Troudi, 2020)
1.2. Causes del canvi climàtic Tal com presenta Assadourian2 (2010) els humans formen part de sistemes culturals, modelats i determinats per les seves cultures. Aquestes cultures estan formades per valors o tradicions que a mesura que una persona va creixent, va aprenent i s’acaben convertint en coses naturals de la seva quotidianitat. Demanar a una persona que viu en una cultura consumista que minimitzi el seu consum és com demanar-li que deixi de respirar, ho podrà fer durant una estona, però quan s’estigui ofegant tornarà a respirar. Tenir una casa gran, agafar un avió o encendre la calefacció són accions que ens semblen naturals, ja que formen part de la forma de viure i de la cultura d’un percentatge molt alt de la població del planeta. Tot i així, aquestes accions no són innates a la naturalesa humana, ni sostenibles, encara que sí que els hi ho sembli a les persones que segueixen els patrons d’aquesta realitat. En les darreres cinc dècades el consum ha crescut espectacularment, incrementant-se un 28% respecte als 23,9 bilions de dòlars gastats el 1996, i multiplicant-se per sis respecte als 4,9 bilions de dòlars gastats el 1960 (en dòlars 2008). Part d'aquest increment es deu al creixement de la població, però
2
Assadourian: es investigador senior del Worldwatch Institute i director del projecte de La Situación del Mundo 2010
11
la humanitat es va multiplicar només per 2,2 entre 1960 i 2006, cosa que significa que la despesa per persona gairebé es va triplicar. (p. 37) A mesura que ha crescut el consum també ha augmentat l’extracció de combustibles fòssils de la Terra. “Actualment, s'extreuen anualment un total de 60.000 milions de tones de recursos, al voltant del 50% més que fa només trenta anys.” (p. 37) Segons el sociòleg, filòsof i assagista polonès Zigmund Bauman, citat per Clemencia Camacho Delgado (2013), estem en una societat on el consumidor és algú que compra o paga coses i les fa servir per menjar, vestir-se, jugar, etc. És a dir, per satisfer una necessitat o capritx; ser consumidor també vol dir comprar coses destinades a l’ús i consum d’un mateix, i d’aquesta manera obtenir una propietat dels béns adquirits que impedeix que altres persones en facin ús si no hi ha un permís darrere. (p. 112-113) Ara bé, els humans necessitem consumir per viure, ja que hem de cobrir unes necessitats bàsiques, però del que estem parlant és d’un excés de consumisme, consumir molt més del que necessitem, per tant, exigir més recursos dels que ens pot generar el planeta Terra. La pressió que tenim de comprar més coses, més noves, que estiguin a la moda, està relacionada amb la pressió d’aparentar i de mostrar el nostre estatus, cosa que ens genera seguretat i ens fa encaixar en el nostre grup social. El consum serveix a la cultura del capitalisme i a la mercantilització, vol que encaixem en el nostre grup exhibint tot allò que posseïm. (p. 113) La paraula consumisme no apareix al Diccionari de la llengua espanyola de 1970. En canvi, està definida al mateix diccionari de l'edició de 2005 amb el significat de “afany per comprar béns indiscriminadament, encara que no siguin necessaris. (Camacho Delgado, 2013) Segons Cowdrick (1927), citat per Clemencia Camacho Delgado (2013), el sector publicitari “és una indústria productora de consumidors. D’aquesta manera, després d’incorporar l’economia productiva, la publicitat s’ha apoderat de la gestió activa del consum” (p. 113). Aquesta fa anar al consumidor com vol, com si fos un titella, així el consumidor s’ha convertit en un producte més. Actualment, gràcies al gran consum de televisió i internet la publicitat encara ho ha tingut més fàcil. Per dirigir i controlar al consumidor cada cop s’han creat estratègies de màrqueting més efectives que han fet que el consumidor encara vulgui consumir més. 12
El sistema econòmic actual està muntat de tal manera que, com a consumidors, estem acostumats a comprar, utilitzar i finalment llençar, ja sigui perquè hem perdut l’interès en el producte, ja no ens agrada o perquè perd la capacitat de realitzar la funció que tenia en un inici. Quan acaba la vida útil d’aquests objectes es converteixen en residus, es tornen obsolets i són substituïts per altres de més nous. Tots aquests productes són dipositats en abocadors o s’incineren, tot i que molts segurament acabaran al mar. D’aquests residus només se’n recicla una petita part. Com podem veure, ens trobem en una societat on l’economia funciona mitjançant el consum. Aquest s’aconsegueix gràcies a l’esperit consumista que ha interioritzat la població en la seva normalitat. Amb un panorama mundial on el consumisme s’ha instaurat com a norma, el sistema industrial es converteix en un sistema depredador que necessita produir productes nous de manera constant i de forma massiva. Darrere d’això, hi ha una societat educada en l’hàbit del consum i, per altra banda, una generació desbordada de residus i gasos contaminants que van a parar a l’atmosfera. Aquest sistema cultural i industrial que produeix aquesta depredació genera les conseqüències que es presentaran a continuació, i les solucions per aquestes.
1.3. Conseqüències del canvi climàtic Segons Estrada (2001) l’augment global de la temperatura pot portar conseqüències desastroses que posaran en perill a tots els éssers vius que habiten a la Terra. Està previst que la temperatura augmenti entre 1,4 i 5,8ºC de 1990 al 2100. Aquest increment és entre 2 i 10 vegades més alt a l'observat en els últims cent anys (0.6ºC) i es preveu que passarà a un ritme mot més ràpid que en els últims 10 mil anys. Per altra banda, hi haurà més freqüència de pluges intenses a causa de l’increment de l’evaporació produïda per l’escalfament del clima. Algunes àrees experimentaran més precipitacions i d’altres n’experimentaran menys. Altres fenòmens climàtics extrems que es viuran seran temperatures extremadament altes, dèficit d’humitat a terra, més intensitat del vent i precipitació de ciclons tropicals, inundacions, sequeres i incendis. Els països en desenvolupament seran els més afectats pel canvi climàtic, degut principalment al seu reduït accés a tecnologies per poder adaptar-se, recursos
13
financers i informació, i fins i tot, per la seva localització geogràfica, ja que molts es troben en zones àrides i semiàrides, amb probabilitats de patir augments en la freqüència i magnitud de les sequeres. Durant aquest segle, hi ha previsions que la productivitat agrícola es redueixi fins a 30% a Àfrica i Amèrica Llatina, això aniria acompanyat d’un augment del risc de fam en llocs on viu la majoria de la gent més pobre del món. De la mateixa manera, els canvis previstos podrien produir un increment en el nombre de persones en perill de desenvolupar alguna malaltia com ara la malària. També s’espera l’increment de malalties infeccioses com la salmonel·losi, el còlera i d’altres relacionades amb l’aigua i els aliments. Està previst que el nivell del mar augmenti entre 8 i 88 cm de 1990 a 2100 a causa del desglaç dels pols, portant conseqüències molt greus. Aquest fenomen també pot produir impactes negatius en zones poblades, sobretot en el sector del turisme, el subministrament d’aigua dolça, la pesca, les infraestructures exposades, els terres agrícoles i secs, així com als pantans, causant pèrdues de terres i pèrdues econòmiques i el desplaçament de milions de persones. Segons López, Reyes i Pino (2019) els oceans, que ocupen el 71% de la superfície terrestre, contenen el 50% de les espècies, absorbeixen CO2 de l’atmosfera i generen oxigen. En els darrers dos-cents anys els oceans han anat absorbint molta quantitat de CO2 provocada per la crema de combustibles fòssils, aquesta absorció ha anat disminuint els gasos a l’atmosfera, però ha alterat els processos químics que es produeixen als mars i ha provocat que l’aigua sigui més àcida. Molts éssers marins són sensibles a l’acidesa, sobretot els coralls i el plàncton, ja que necessiten el carbonat de calci dissolt a l’aigua per formar les seves closques i esquelets. A més, l’escalfament global ha portat un augment de la temperatura dels oceans que afecta de manera negativa a la supervivència de totes les espècies marines. (p. 10-12) A continuació, es mostren un seguit de dades reals recopilades per l’autora Carlota Bruna (2020) en el seu llibre Som l’última generació que pot salvar el planeta relacionades amb l’impacte del canvi climàtic: •
Cada dia s’extingeixen 200 espècies d’animals i vegetals. En els últims 40 anys hem perdut més de la meitat d’espècies animals.
•
L’ONU preveu més de 200 milions de refugiats climàtics per l’any 2100.
14
•
Actualment, l’Amazones es continua cremant, els científics ja fa anys que diuen que estem en un punt crític, amb moltes probabilitats que el dany sigui irreversible.
•
L’agricultura animal és la responsable del 70% de la desforestació de l’Amazones.
•
Segons un estudi de la revista Epidemiology, la contaminació de l’aire que respirem, sobretot la que prové de la combustió de productes dièsel, augmenta la probabilitat de patir un càncer cerebral, però, a més a més, està relacionada amb danys a tots els òrgans del nostre cos. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és una “emergència pública silenciosa”.
•
El 90% del plàstic que s’ha fabricat no s’ha reciclat mai. Cada any 80 milions de tones de plàstic acaben al mar. És com si cada minut, un camió de les escombraries llencés plàstic al mar.
•
Cada any 640.000 tones de xarxes de pesca arriben als oceans i ofeguen 130.000 éssers marins. S’ha comprovat que totes i cadascuna de les tortugues marines en vida han ingerit plàstic, sobretot les del Mediterrani, que és un dels mars més contaminats del món.
•
El 77% de la Terra (sense comptar l’Antàrtida) i el 87% de l’oceà han patit canvis i modificacions a conseqüència de les activitats humanes, segons la revista Nature Reserch. Actualment, gairebé no queden zones salvatges al planeta.
•
L’agricultura animal representa el 18% dels gasos d’efecte hivernacle que s’alliberen a l’atmosfera. Són més emissions que les de tot el sector del transport junt (13-14%). També ocupa el 70% de tot el terreny destinat a l’agricultura i el 30% de tota la superfície del planeta.
•
L’estiu de 2019, Groenlàndia va perdre 2 bilions de tones de gel a causa de l’escalfament global en només un dia. A més a més, la primera glacera que va aparèixer a Islàndia es va perdre per sempre durant aquests mesos.
Aquesta llista de dades recopilades podria ser molt més llarga, ja que les conseqüències que porta el canvi climàtic al nostre planeta són pràcticament infinites, es podria parlar de persones, d’animals i fins i tot de la pèrdua d’ecosistemes sencers. (Bruna, 2020)
15
1.4. Solucions Un cop determinades les causes i les conseqüències d’aquest fenomen el més important és actuar al respecte i trobar les solucions més idònies i eficaces. Com bé hem pogut veure hi ha una part del canvi climàtic que ja és inevitable i que obliga les societats, l’economia i la política a preparar-se per adaptar-se a la nova situació. El més rellevant per resoldre el problema és entendre que el creixement sense límits de la producció de béns i serveis i del consum en un planeta que té límits és impossible. Segons l’empresa Acciona3 (2020) per protegir la vida dels habitants actuals i de les generacions futures cal organitzar un pla d’emergència. Una de les principals tasques hauria de ser posar en marxa accions per reduir les emissions d’efecte hivernacle utilitzant energies renovables, promovent l’eficiència energètica, implementant mitjans de transport eficients, etc. D’aquesta manera evitaríem que la temperatura global del planeta continuï augmentant. Unes 90 empreses són responsables de gairebé les dues terceres parts de les emissions mundials. Només 20 d’aquestes, totes dedicades als combustibles fòssils, emeten el 35% de tots els gasos d'efecte hivernacle del món. (Greenpeace, s.f.). Adaptar-nos a l’entorn també és una tasca indispensable. Aquesta adaptació està enfocada en reduir la vulnerabilitat davant dels efectes del canvi climàtic, com ara millorar edificacions i instal·lacions, reforestació i restauració del paisatge o depuració de l'aigua. Per altra banda, els acords internacionals i la investigació són essencials. L'IPCC4 (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) avalua la petjada dels humans al planeta i proposa possibles solucions, mentre que acords i tractats globals
3
Acciona: És una empresa de desenvolupament i gestió de solucions sostenibles d’infraestructures, especialment d’energia renovable. Acciona.com. Recuperat el 21 de febrer de 2022 de l’URL: https://www.acciona.com/es/?_adin=11711554438 4 IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change): Organització internacional creada el 1988 per l’Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient per tal d’estudiar i controlar el canvi climàtic. Enciclopèdia.cat. El cercador de referència en català. Recuperat el 6 de febrer de 2022 de l’URL: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0282303.xml
16
com la Conferencia de las Partes (COPs)5 i el Protocol de Montreal6 posen sobre la taula pactes conjunts i busquen maneres d’actuar conjuntament contra el canvi climàtic. (Acciona, 2020) Finalment, tota la humanitat hauria de reduir el consum per minvar l’explotació de la natura, dels minerals i d’altres espècies d’animals i plantes i aprendre a viure amb menys aigua i energia. Tanmateix, caldria reduir al màxim la generació de residus i reciclar el que no es pugui evitar produir. (López, Reyes, & Pino, 2019) En el següent apartat veurem com el disseny també pot formar part d’aquestes solucions mencionades anteriorment. Per això, presentaré el disseny sostenible com a millor via per gaudir d’un planeta lliure de canvi climàtic. De manera que explicaré l’origen d’aquest mètode de disseny, que és el concepte de biomimesi, com ha de ser el cicle de vida d’un producte perquè sigui sostenible, quins són els materials més sostenibles dels quals disposem actualment, què són els certificats mediambientals i perquè serveixen, què vol dir el concepte greenwashing i finalment mostraré una guia de quines són les bones pràctiques que ha de tenir un bon dissenyador per ser sostenible.
1.5. Disseny sostenible Tal com ens diu l’autora Aaris Sherin (2009) el disseny sostenible consisteix a fer servir un ús equilibrat del capital natural, econòmic i social i d’aquesta manera generar un benestar global. És important que els dissenyadors se sumin a aquest moviment i comencin a aplicar pràctiques sostenibles a tots els seus projectes. Com a societat tenim el deure de trobar un punt d’equilibri entre les necessitats econòmiques i les del planeta. (p. 12) Com a ciutadans globals tenim el deure d’assegurar que la nostra pràctica laboral (en qualsevol sector) s'adequa a criteris de sostenibilitat. En termes senzills: es tracta de garantir que les activitats que duem a terme avui no
5
Conferencia de las Partes (COPs): És l'òrgan decisori responsable de supervisar i examinar l'aplicació de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'Acord de París insta les parts a la Convenció que prenguin mesures per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. World Meteorological Organization. Recuperat el 6 de febrer de 2022 de l’URL: https://youth.wmo.int/es/content/¿qué-es-la-conferencia-de-las-partes-en-la-convención-marco-de-lasnaciones-unidas-sobre-el 6 Protocol de Montreal: El Protocol de Montreal va ser dissenyat per reduir la producció i el consum de substàncies que esgoten la capa d'ozó reduint la seva abundància a l'atmosfera protegint així la fràgil capa d'ozó del nostre planeta. Ecologistes en acció. Recuperat el 6 de febrer de 2022 a l’URL: https://www.ecologistasenaccion.org/205/protocolo-de-montreal/
17
comprometen les necessitats de les futures generacions. Anna Carlile – directora i fundadora de Viola Eco-Graphic Design (Sherin, 2009, p. 13) "Respectuós amb el medi ambient", "verd", "ecodisseny" i moltes altres maneres amb les quals es fa referència als processos que són responsables amb la natura i el planeta. Molts dissenyadors s’estimen més fer servir aquests conceptes en comptes de “sostenible”, ja que “verd” i “ecològic” fan més referència al medi ambient, en canvi, quan es parla de sostenibilitat també s’engloben les implicacions socials i econòmiques dels processos i materials utilitzats. (p. 13)
Figura 2. Esquema dels tres pilars a tenir en compte a l’hora de desenvolupar un projecte sostenible. (Biobuu blog, 2018)
PIONERS DEL DISSENY SOSTENIBLE: Molts anys abans que el tema de l’ecologisme es posés de moda, les idees de Buckminster Fuller i Victor Papanek van servir d’inspiració per a molts dissenyadors que ja van començar a pensar quin impacte i implicació tenia la seva feina en el medi ambient i en la desigualtat social. Buckminster Fuller va ser un inventor, científic, escriptor i activista mediambiental, precursor al moviment sostenible. El preocupava l'ús malbaratador que feia la humanitat dels recursos naturals i va observar que: "La humanitat ha cregut que es podia treure de sobre les molestes substàncies acumulades que no sabia com manejar enviant-les cap a l'exterior del cosmos i que, hipotèticament, es desactivarien de forma innòcua i infinita". Fuller era un defensor de la igualtat social i de la distribució equitativa de la riquesa entre la població mundial. També creia en la possibilitat de 18
trobar alternatives beneficioses per la humanitat fent servir la tecnologia. Durant molts anys de la seva vida, Fuller no va parar de rebre burles i critiques sobre la seva obra, tot i així, les seves idees entorn a la defensa del mediambient han servit d’inspiració per a molts dissenyadors de generacions posteriors que defensen l’ús responsable dels recursos que queden al planeta. (p. 16) Tal com deia Buckminster Fuller, citat per Aaris Sherin (2009): El planeta Terra és la llar de tots els éssers humans, però en termes científics, pertany només a l’univers. Pertany per igual a tots els éssers humans. És la llei natural i geomètrica. Totes aquelles lleis dels homes que contradiuen a la naturalesa no es poden fer complir i són enganyoses. (p. 17) El dissenyador industrial i docent Victor Papanek (1923-1998) ja a la dècada dels anys setanta deia que els dissenyadors havien de treballar pel bé comú i no només pel bé de l’economia. Ell els acusava de fer un mal ús dels recursos naturals que ofereix el planeta i d’oblidar les seves responsabilitats socials i ètiques. En el seu segon llibre, The Green Imperative (Thames and Hudson, 1995), Papanek va afegir "la saviesa per anticipar les conseqüències mediambientals, ecològiques, econòmiques i polítiques de les intervencions en disseny" a la llista d'habilitats i aptituds que ha de posseir un dissenyador. Quan Papanek va publicar el 1972 Diseñar para el mundo real: ecología humana y cambio social va ser criticat i denunciat per alguns dels seus amics. Anys després quan va ser publicat el seu segon llibre, The Green Imperative, la societat havia evolucionat i alguns dels que havien menyspreat la seva obra van acabar adoptant bastants de les seves idees. (p. 18)
19
Figura 3. Diagrama que explica la falta de compromís social en l’àmbit del disseny. Segons Papanek, als dissenyadors només els interessa jugar un petit paper i rarament atenen a les necessitats reals. (Papanek, 2014, p. 70)
1.5.1. Biomimesi Segons Janine Benyus, citada per Aaris Sherin (2009), “la biomimesi és la imitació conscient de la genialitat i de la innovació de la vida inspirada en la naturalesa.” (p. 22) Com diu Aaris Sherin (2009) “la biomimesi (de bios, "vida" i mimesi, "imitar") imita o pren com a inspiració els models naturals per crear dissenys que resolen problemes humans.” (p. 20). Cada vegada més les accions humanes estan alterant els sistemes naturals. Els dissenys inspirats en la natura poden ser la solució per crear mètodes més sostenibles. El desenvolupament de les tecnologies i el coneixement de la biologia dels últims anys, han permès un accés immens al coneixement de la ciència de la naturalesa. Molts professionals com ara investigadors, enginyers, dissenyadors o arquitectes fan servir els coneixements adquirits sobre el funcionament de la natura (organismes o ecosistemes) per aplicar-los a la creació de productes i serveis. (p. 20) Un exemple de biomimesi que tothom coneix, és el Velcro. L’any 1948, George de Mestral, enginyer elèctric, va trobar inspiració un dia passejant amb el seu gos quan va quedar ple de pinxos de card. De Mestral va observar les pues del card al microscopi i va veure que eren una mena de petits ganxos que s’adherien amb molta força a qualsevol teixit i al pèl dels animals. D’aquesta manera, va patentar el 1955, la cinta de Velcro, un producte que genera moltíssims diners i una manera eficaç de subjectar teixits i altres materials. (p. 21)
20
Figura 4. Fotografia d’una flor de card i d’un tros de velcro. (Bibliatodo Reflexiones, 2020)
1.5.2. Cicle de vida El cicle de vida avalua les càrregues ambientals associades a un sistema de producció o activitat, identificant les quantitats de matèria i energia utilitzades i els residus i impactes ambientals generats. (Universitat Politècnica de Catalunya, s.f.) Tal com explica Núria Vila (2021) l’inici de qualsevol projecte comença quan generem la idea, allà és on es defineix tot, i és el que marcarà gran part de l’impacte ambiental que tindrà la peça. Per tant, és important que a l’hora de dissenyar el producte es tingui en compte l’extracció i processament dels materials i quins són els seus orígens. S’ha de tenir molt clar on es vendrà el producte per saber on i com es pot fabricar. Es buscaran les millors tecnologies, si pot ser que siguin energies renovables, i es cercaran aquells materials que consumeixin menys. S’ha de prendre consciència de tots aquests passos per poder detectar quines accions són les més contaminants, d’aquesta manera es podran canviar per altres metodologies més sostenibles. En la producció i l’acoblament podem fer que els materials pesin i ocupin menys, d’aquesta manera posteriorment, en la distribució del producte, consumim menys CO2. La distribució i el transport a vegades comporten un impacte molt gran de CO2, depenent del lloc i tipus de transport amb què arriba el producte. Aquesta fase va seguida de l’ús i consum, en aquesta part s’ha de tenir en compte quina funció té la 21
peça pel consumidor i quin serà l’ús que li donarà després, un cop completa la funció. Per ajudar en aquest pas i que el disseny no es transformi en un residu, aquest podria tenir una segona funció o convertir-se en un altre disseny. És molt important tenir clar com acabarà la vida útil dels dissenys i que passarà amb la gestió final, com es gestionaran els residus quan la vida del producte arriba al seu final.
Figura 5. Cicle de vida d’un producte (Vila, 2021)
1.5.3. Economia circular L’economia circular és un mètode de producció i consum inspirat en la naturalesa. Aquest model vol suprimir l’economia lineal (produir, utilitzar i llençar) que produeix tants residus i gasos contaminants, la qual està deixant el planeta sense recursos. Aquesta economia vol implementar un model circular i regeneratiu que implica reutilitzar, arrendar, reparar, renovar, compartir o reciclar qualsevol producte el màxim de temps possible i d’aquesta manera evitar al màxim l’entrada de qualsevol material verge. (Balboa & Somonte, 2014)
22
Figura 6. Comparació entre economia lineal i economia circular. (Vila, 2021)
Com ja hem dit aquesta economia busca obtenir el mínim de residus possibles i facilitar el desmuntatge i la reutilització, com també fabricar models empresarials perquè els fabricants puguin recollir els productes i tornar a fabricar-los i distribuir-los. Per poder assolir aquest objectiu, el model separa les peces dels productes en dos grups: •
Nutrients biològics: aquests són biodegradables i s’integren a la natura un cop el seu ús hagi acabat definitivament.
•
Components tècnics: estan dissenyats per ser muntables i desmuntables moltes vegades, i d’aquesta manera facilitar la reutilització i l’estalvi energètic. (Balboa & Somonte, 2014)
1.5.3.1.
Cradle to cradle
Tal com defensen William McDonaugh i Michael Braungart (2005), autors del llibre Cradle to cradle. Rediseñando la forma en que hacemos las cosas “els productes han de ser dissenyats de tal manera que quan acabi la seva vida útil puguin servir d’aliment per crear o fer la funció d’una cosa nova.” Aquests autors aposten per un disseny més intel·ligent i ecològic com a solució per un futur sostenible. Els dos autors creuen que no té sentit que l’activitat humana generi residus i sigui tan perjudicial per al medi ambient. Per altra banda, diuen que el sistema actual que tenim de “reciclar” és basa en un enfoc de la cuna a la tumba i no és del tot beneficiós, ja que a l’hora de fer el procés de reciclatge els productes cada cop van obtenint menys qualitat fins que al final resulten inservibles i es converteixen en residus. En lloc d’intentar decidir que es fa amb tots aquells materials que no tenen cap mena d’ús, pel fet que no han sigut creats per tenir més d’una vida, el que aquests autors proposen 23
és fer una re-evolució que elimini el concepte de residu i el substitueixi per la idea que quan s’acaba la vida útil d’un producte, aquest serveix d’aliment per crear alguna cosa nova. (Sherin, 2009) Si realment volem un futur millor per les generacions que vindran, i com a humans volem avançar, el millor que podem fer és començar a imitar el funcionament de la naturalesa i tirar endavant amb el mètode de la cuna a la cuna. Eliminar el concepte de residu és fonamental. (Braungart & McDonough, 2005) Un projecte molt interessant i que serveix d’exemple per veure el funcionament del mètode de la cuna a la cuna és el projecte Slowmov de Núria Vila, dissenyadora gràfica i directora d’art compromesa amb el medi ambient. Slowmov és una cafeteria-degustació situada a Barcelona, ells són torradors de cafè d’especialitat i treballen amb compromís i respecte pel medi ambient. L’encàrrec que li van fer a Núria Vila era que volien un packaging 100% compostable, per fer-ho i poder tancar el cicle ella va optar per utilitzar el residu que més produïen a la cafeteria que era el marro del cafè. Amb aquest ingredient van aconseguir crear la tinta per poder serigrafiar totes les bosses d’un sol ús. Perquè l’etiqueta fos el més sostenible possible van decidir fer-les auto imprimibles, imprimint les quantitats necessàries i evitant crear residus. Les etiquetes es van fer amb paper reciclat i la cola de l’adhesiu lliure de dissolvents. Tot i que el packaging és compostable, ja que es descompon al cap de 180 dies d’haver entrat en contacte amb qualsevol bacteri, continuaven generant un residu d’un sol ús, així que van optar per la venda a granel. Dit això, es van adaptar les etiquetes a altres envasos. Van optar per fer-les amb un paper creat a partir de residus de les tasses take away, promovent d’aquesta manera la reutilització dels envasos. La goma elàstica que subjecta l’etiqueta pot ser reutilitzada per molts usos diferents. (Vila, 2021)
24
Figura 7. Packaging sostenible per la marca Slowmov. (Vila, 2021)
1.5.4. Materials sostenibles Els materials sostenibles són aquells que provenen de fonts renovables, consumeixen poca energia i no són contaminants pel medi ambient durant el seu cicle de vida. A continuació, es fa una explicació de quins són aquests materials: •
RECICLAT Els materials reciclables poden ser reutilitzats de nou després del seu ús principal, gràcies a un procés de reciclatge. Aquests materials reciclats poden no ser sostenibles, ja que podria ser que la seva fabricació consumeixi massa aigua, energia o transport. O també perquè es barregen diferents materials que no són compatibles, de manera que és impossible separar i llençar al seu contenidor al final de la seva vida.
•
RECICLABLE Són materials que poden ser reciclats, però novament no vol dir que els seus components i processos siguin sostenibles. Tampoc garanteixen que tornin a ser el mateix material. Hi ha molts materials com per exemple el bric que, tot i que en l’envàs posa que és “reciclable”, és un producte pràcticament impossible de reciclar, ja que està compost per tres materials diferents i incompatibles: plàstic, cartó i alumini. Separar aquests tres materials és una tasca molt complexa i insostenible.
25
•
CRADLE x CRADLE Literalment vol dir "del bressol al bressol". És un mètode inspirat en la naturalesa, on no es contempla la generació de residus. Tot ha de ser dissenyat de tal manera que quan acabi la seva vida útil pugui servir d’aliment per alguna cosa nova. Aquest mètode defensa l’economia circular i vol promoure una nova indústria on tot pugui reutilitzar-se, ja sigui tornant a la terra com a nutrient o a la indústria com a peça que pugui ser reciclada moltes vegades.
•
BIODEGRADABLE És un material que té la capacitat de degradar-se per un procés natural per acció biològica, de manera que es converteix en nutrient per al terra.
•
COMPOSTABLE Els materials compostables són tots aquells residus orgànics que es poden descompondre de forma natural. No només es descomponen sinó que també es converteixen en compost orgànic.
•
BIOFABRICAT Gràcies a la fusió de la biologia, la tecnologia i el disseny, neixen els tèxtils biofabricats. Els materials biofabricats són cultivats per organismes vius (bacteris, fongs, llevats, etc.), són productes fets amb la col·laboració de la naturalesa. Al final de la seva vida, s'integren de forma natural amb el terra, es biodegraden i regeneren el sòl. (Guimarães, 2021)
1.5.5. Certificacions mediambientals Moltes vegades ens trobem materials que són reciclats, però per la seva aparença no ho semblen, és per això que és tan important l’ús dels segells mediambientals, ja que és l’única manera de comunicar-nos i, a l’hora de separar els materials, saber realment de què estan fets exactament i a quin contenidor va cadascun. Les etiquetes mediambientals permeten a una organització, acreditar amb un distintiu gràfic el seu compromís amb el mediambient. Aquest respon a unes exigències ambientals i a unes normes d’ús. És per aquest motiu que les certificacions ambientals estan ordenades en tres categories, segons l’Organització Internacional per a l’Estandardització (ISO): •
Els distintius de tipus I, de conformitat amb la norma DIN EN ISO 14024, són cedits per organismes reconeguts i d’accés públic i estan verificats i
26
certificats per tercers. Tenen en compte el cicle de vida dels aspectes ambientals. Els distintius de la Unió Europea i dels estats membres són de tipus I. Uns quants exemples són: Etiqueta Ecològica Europea (Europa), Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (Catalunya), AENOR Medio Ambiente (Espanya), Nordic Swan (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia) o Blauer Engel (Alemanya). •
Els distintius de tipus II, de conformitat amb la norma ISO 14021, només distingeixen un concepte ambiental del producte, com per exemple l’ús reduït d’aigua durant l’ús d’aquest producte o quina quantitat de material reciclat conté. Els distintius de tipus III, les declaracions ambientals de producte, de conformitat amb la norma ISO 14025, Va acompanyat d’informació ambiental del producte, però no té en compte el grau de millora ambiental, excepte si es compara amb la declaració ambiental d’un producte afí. Consta de l’anàlisi del cicle de vida del producte, amb una verificació obligatòria i una certificació voluntària. (Projecte Greening Books, 2012 - 2013)
A partir d’aquí, es comentaran algunes de les etiquetes oficials més emprades per certificar els productes respectuosos amb el mediambient. Aquesta informació ha estat obtinguda de les següents fonts: els cursos de Domestika Introducción al packaging ecológico de Tati Guimarães i Introducción al disseño gráfico sostenible de Núria Vila. També de les pàgines web Ekoideas i de la Diputació de Barcelona. Etiqueta Ecològica de la Unió Europea És una certificació ecològica de la Unió Europea que es concedeix a tots els productes i serveis que asseguren un baix impacte ambiental a tot el seu cicle de vida. Per aconseguir aquesta etiqueta es tenen en compte els impactes en l’ús dels recursos naturals i energia, emissions a l’atmosfera, aigua i terra, on van els residus i els efectes sobre els ecosistemes. FSC (Forest Stewardship Council) Aquesta etiqueta de certificació forestal certifica que els boscos s’han gestionat respectant el medi ambient i els drets humans. Està integrat per associacions ecologistes, silvicultors, indústries de la fusta, organitzacions indígenes i
27
institucions de certificació. L’FSC etiqueta la fusta, el suro, el paper, etc. Que provenen d’aquests boscos certificats. Programme for the Endorsement of Forest Certification Programa per al Reconeixement de Certificació Forestal Els productes d’origen forestal certificats per PEFC garanteixen als consumidors que estan comprant productes de boscos gestionats de manera sostenible d’origen local. Cradle to Cradle La certificació Cradle to Cradle és la més rígida certificació ecològica. Es dona a productes sostenibles que fan servir materials beneficiosos pel mediambient, que creïn el mínim de residus, que facin servir energies renovables, que tinguin un ús responsable de l’aigua i posin en pràctica estratègies de responsabilitat social. Marca AENOR-Medio Ambiente Gestionada des de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) és una marca de conformitat amb normes UNE de criteris ecològics, pensada per distingir productes que tinguin una menor incidència en el medi ambient durant el seu cicle de vida. Àngel Blau (Blauer Engel) És una certificació alemanya que indica productes i serveis que representen uns criteris de reducció de l’impacte ambiental durant el seu cicle de vida. També incorpora criteris de qualitat, seguretat, consum d’energia i d’altres. És una de les etiquetes amb més prestigi a escala mundial. Cigne nòrdic (Nordic Ecolabel) Certifica la correcta gestió en el cicle de vida del producte. Té molta rellevància en la indústria del paper dels països nòrdics, ja que la producció de la seva pasta de paper es basa en els criteris ecològics que certifica aquesta etiqueta. Aquesta
28
ecoetiqueta afirma que els controls ambientals són els correctes i que el producte final produeix un baix impacte no ecològic. Etiqueta Eficiència Energètica És obligatòria en tots els electrodomèstics, mitjançant un codi de lletres informa del consum de l’aparell amb relació al consum mitjà d’un aparell de característiques similars.
UE Energy Star Aquesta etiqueta identifica una sèrie de productes que també responen a criteris d’eficiència energètica: monitors d’ordinador, impressores, escàners... i que es poden trobar a qualsevol comerç del gremi. Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental Aquesta certificació ecològica garanteix la qualitat ambiental de productes i serveis, aquells que afavoreixen el consum reduït de residus o bé la recuperació i reutilització dels materials que contenen, com també els que contribueixen a un estalvi de recursos.
1.5.6. Greenwashing “El terme greenwashing, acrònim anglès format per green (‘verd’) i whitewashing (‘encobriment’ o ‘rentat d’imatge’)” (Fundéu RAE, 2020), fa referència a empreses o organitzacions que, a través d’activitats de màrqueting, enganyen al consumidor fent-li creure que el seu producte o servei és sostenible quan realment no és així. Com que cada vegada hi ha més consumidors que tenen en compte els valors de les companyies, aquestes empreses fan servir mètodes publicitaris enganyosos per captar clients amb aquests valors ecològics. Tanmateix, es gasten més diners dient que són sostenibles que reduint el seu impacte ambiental. (Robinson, 2021) El greenwashing amoïna molt als consumidors astuts i als activistes compromesos. A aquests últims els preocupa que el consumidor s’hagi sentit estafat per les empreses suposadament sostenibles, ja que d’aquesta manera poden donar l’esquena a una
29
indústria en evolució. El 1995 Jon Entine va escriure un article per a Utne Reader titulat "Green Washing" on mostrava la seva preocupació per l’augment d’empreses que feien greenwashing. És per això, que per combatre’l proposava que el consumidor es fixés en la transparència, sinceritat i honestedat que mostrava l’empresa o organització de la qual volia consumir-ne un servei o producte. Tot i que aquest consell té més d’una dècada, encara és vigent avui en dia. (Sherin, 2009, p. 25)
1.5.7. Bones pràctiques per un disseny sostenible Tal com presenta Eric Benson, professor associat de disseny gràfic de la Univertity of Illinois i fundador de re-nourish.com, citat per Aaris Sherin (2009), quan volem crear un projecte sostenible tot comença en el moment de la idea. Primer de tot, el dissenyador ha de qüestionar-se si el disseny cal que existeixi de forma tangible o no, per això, pot fer-se aquestes preguntes: •
Aquest és el millor mètode per comunicar el missatge?
•
Quina repercussió té la creació d’aquesta peça?
•
Com podem reduir l'impacte durant el procés d’impressió?
Un cop el dissenyador s’ha fet aquestes preguntes és hora de comunicar obertament les idees i decisions a l’equip de disseny i al client. Abans de començar qualsevol projecte és important que el dissenyador gràfic s’informi correctament sobre temes de sostenibilitat i estudiï els objectius del projecte en qüestió. A mesura que el projecte va avançant i va prenent forma és important que el dissenyador treballi colze a colze amb el client per obtenir un resultat final que tingui en compte aquests principis: •
Respectar i tenir cura de la comunitat.
•
Millorar la qualitat de vida.
•
Conservar la vitalitat i la diversitat de la Terra.
•
Minimitzar l'esgotament dels recursos no renovables.
•
Canviar els costums personals per ajustar-se a les necessitats del planeta.
Aquests principis animen al dissenyador a prendre decisions amb més consciència ambiental per als seus altres projectes: •
Dissenyar per a la reutilització i la longevitat.
•
Dissenyar cíclicament, no de manera lineal.
30
•
Escollir materials reciclats i sense tòxics.
•
Reduir al mínim el material de rebuig (per exemple, utilitzant la superfície completa de les planxes d'impressió).
•
Reduir al mínim l’ús de tinta.
•
Triar proveïdors locals que emprin energia renovable i pràctiques comercials socialment equitatives i respectuoses amb el medi ambient.
•
Educar els consumidors sobre el cicle de vida a través del missatge i el màrqueting.
•
Animar a altres a dissenyar d’una manera sostenible.
Com que els dissenyadors són creadors i consumidors a la vegada, tenen una gran responsabilitat i capacitat de convenciment. Són capaços d’ajudar a canviar la manera com està dissenyat el planeta i gaudir-lo amb una millor qualitat de vida creant un futur digne pels que vindran. (p. 19)
31
1.6. Conclusions A través d’aquesta recerca teòrica, he pogut ampliar els meus coneixements entorn del canvi climàtic i saber totes les alternatives i recursos sostenibles que es poden posar en pràctica des de l’àmbit del disseny. L’objectiu d’aquesta part del treball ha estat reunir tots els coneixements necessaris per poder-me embarcar en la ideació i realització de la meva marca sostenible i d’aquesta manera arribar a tenir una part pràctica amb uns fonaments sòlids. Hem pogut observar que el canvi climàtic és un problema real que està present en les vides de tots els éssers vius que habiten al planeta i que si no comencem a actuar des de ja, les seves conseqüències poden ser catastròfiques. També hem vist com, arran de la Revolució Industrial, el consumisme i el sistema actual de fabricació és el principal culpable dels efectes de l’escalfament global. És per això, que hem pogut demostrar que el disseny sostenible és una alternativa molt eficaç per acabar amb el canvi climàtic. Ara ja sabem que un dels principals problemes és l’acumulació de residus, dels quals un dels principals culpables són els productes d’un sol ús. Hem vist que la manera més eficaç de solucionar això és pensant en el cicle de vida del producte, és a dir, dissenyar pensant en un producte que al moment en què s’acabi la seva vida útil pugui tenir un segon ús o pugui servir d’aliment per crear alguna cosa nova. Per acabar, gràcies a aquesta recerca he pogut descobrir que hi ha infinitat de mètodes i materials que podem fer servir perquè el disseny sigui més sostenible, només cal que tothom s’adoni que el canvi és possible i comencem a aplicar els valors de sostenibilitat a les nostres vides.
1.7. Proposta creativa Aquest estudi teòric ha servit per acabar de tenir clara la situació actual del planeta i veure quines són les solucions que, com a societat, podem posar en pràctica de cara a una millora del canvi climàtic. Aquesta recerca servirà per completar el treball realitzant una segona fase on l’objectiu és crear una marca de disseny sostenible, que treballarà amb la serigrafia manual. El que es vol fer és crear tota la imatge corporativa de la marca, com també un canal de difusió d’aquesta. Sempre tenint en compte i potenciant els valors que s’han après en aquesta fase 1.
32
PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ 2.1. Objectius del projecte Des del primer moment es tenia clara la idea de crear una marca amb caràcter ecològic i sostenible i que fos capaç de transmetre els valors de sostenibilitat a l’usuari aportant el seu petit granet de sorra cap a un planeta i una vida més sana. Per posar això en pràctica es vol desenvolupar un petit taller de serigrafia manual. En aquest taller se serigrafiaran tot de productes en format tèxtil i sobre paper, tenint sempre en compte tot el material que es compra, d’on prové, de què està fet i en quines condicions s’ha fabricat. També es vol dur a terme la identitat corporativa de la marca, que inclou el logotip, el packaging, les targetes de visita i un Instagram on es podran promocionar i vendre els productes confeccionats. La tècnica utilitzada en tot moment serà la serigrafia, aquesta és una tècnica d’estampació artesanal que permet plasmar imatges sobre qualsevol superfície plana. L’eina principal d’aquesta tècnica és la pantalla: una malla tensa en un marc de fusta on a través d’un procés fotosensible es crea el negatiu el qual permetrà estampar el disseny original. Amb una rasqueta s’escampa la tinta per la pantalla i s’exerceix la pressió necessària perquè traspassi de forma homogènia. D’aquesta manera es pot estampar el disseny tantes vegades com es vulgui sense perdre qualitat. Aquesta segona fase del projecte és la més important, ja que s’aplica l’aprenentatge adquirit en la fase anterior creant una marca amb un procés de disseny ecològic i sostenible. Tot allò après en aquesta primera part ha servit per veure la importància de dissenyar de forma sostenible, és rellevant deixar de crear residus i començar a treballar amb materials compostables, reciclats o reutilitzats. Oblidar-nos de tot allò que porta químics i que malmet el medi ambient i l’aire que respirem i començar a fer servir productes naturals beneficiosos per la nostra salut i la del planeta terra. Al final d’aquest treball s’analitzarà com aquests productes que s’han confeccionat poden tenir sortida de cara a una marca que podria evolucionar i continuar tenint vigència en un futur.
33
2.2. Cronograma i planificació del projecte
34
2.3. Anàlisi de referents Per poder crear una marca amb cara i ulls el primer que s’ha fet ha estat emmirallar-se amb altres marques o empreses que treballen en el mateix sector i que ho fan d’una manera semblant a la que nosaltres tenim en ment. Per fer-ho, abans, s’ha hagut de tenir clar el discurs del projecte i tenir present els elements que cal tenir en compte a l’hora de crear la marca. S’ha volgut fer una anàlisi de les marques centrant-nos en la imatge corporativa, el producte que venen i els suports que fan servir i com utilitzen les seves xarxes socials.
SOUARI És un taller de serigrafia manual situat a Barcelona, dedicat a artistes i projectes locals. Serigrafien sobre tèxtil, paper i fusta. Treballen per artistes del món de la música, il·lustradores, dissenyadores gràfiques i alguna petita marca de roba. •
IMATGE CORPORATIVA
El seu logotip està format per la paraula “souari”, cada lletra està escrita en forma de pinzellada manual. A la part inferior, ocupant la mateixa amplitud, s’hi pot llegir “il·lustracions serigrafiades”, el qual defineix exactament el tipus de feina amb la qual se centren. El logotip és simple, orgànic i imperfecte, cosa que s’adiu amb el món de la serigrafia manual al qual es dediquen. En el seu Instagram podem veure com fan servir el logotip per serigrafiar les bosses de paper que utilitzen com a packaging.
Figura 8. Logotip de l’empresa Souari (Souari, 2022)
•
PRODUCTE
A Souari es dediquen a estampar sobre teixits (sobretot samarretes), totebags, paper i també sobre fusta. En el seu Instagram no indiquen els preus de les seves creacions, ja que actualment la majoria dels projectes que fan són per encàrrec d’altres artistes. Veiem que són una empresa que exclusivament treballen per encàrrec, no realitzen peces amb dissenys propis.
35
•
XARXES SOCIALS
Aquesta empresa no té pàgina web, tota la seva feina és realitzada i mostrada a través d’Instagram. En el seu feed van publicant tots els projectes que els hi demanen i com que són una empresa que treballa per encàrrec, no tenen una cromàtica o un estil per tots els projectes, és per això que en les publicacions d’Instagram, cada fotografia és diferent, tot i que es pot observar que tenen cura del que pengen. La majoria de les publicacions són fotografies i també hi ha algunes il·lustracions dels dissenys que ells mateixos estampen. Fan servir les històries destacades per ensenyar la seva feina, també publiquen vídeos i algun reel.
Figura 9. Captures de pantalla del feed d’Instagram de Souari (Souari, 2022)
BAOBAG SERIGRAFIA Baobag neix de la necessitat de poder estampar els productes de la seva marca de forma sostenible i flexible. Serigrafia artesanal, cotó orgànic, un ampli catàleg de productes i un tracte molt personalitzat són els requisits dels seus projectes. Es defineixen com una marca de roba i complements sostenibles, ètics i assequibles. Ells serigrafien els seus propis dissenys en el seu taller a Barcelona, utilitzant tintes biodegradables i productes de comerç just. Els agrada treballar amb ONGs, associacions, col·lectius, projectes sense ànim de lucre o que fan promoció de la cultura, l’esport, etc. També treballen amb marques de roba o amb empreses que necessiten personalitzar qualsevol peça de roba.
36
•
IMATGE CORPORATIVA
El logotip d’aquesta empresa està format pel nom “baobag” i la silueta d’un arbre, i és que el nom de “baobag” fa referència a aquest arbre originari de l’Àfrica, el seu nom és “baobab” i fa un fruit semblant al coco el qual té moltes proteïnes i vitamines. El baobab també és conegut com l’arbre de la vida, ja que en alguns països es considera un arbre sagrat. La silueta de l’arbre del baobab separa el nom de la marca en dos, de tal manera que queden tres lletres a una banda i tres a l’altra, això fa que el logotip quedi ben compensat i simètric, ja que la silueta de l’arbre també és pràcticament simètrica. A la part inferior, ocupant la mateixa amplada, hi col·loquen l’eslògan “dissenys que van amb tu”, aquest eslògan pot cridar l’atenció del client per intentar trobar alguna peça de roba, de les que venen, que pugui ser del seu gust.
Figura 10. Logotip de l’empresa Baobag (Baobag, 2022)
•
PRODUCTE
Aquesta empresa té molt present els seus valors, fan servir tintes ecològiques i són distribuïdors oficials de la marca de roba Stanley/Stella, aquesta marca és de samarretes de cotó orgànic d’alta qualitat. Una part dels seus beneficis van destinats a ONGs i treballen amb productes de comerç just. Baobag disposa de servei de disseny, brodat, costura i gestió integral, treballen sota demanda i sense comanda mínima. A més a més, tenen botiga física a Barcelona on venen roba i complements amb els seus dissenys, i diferents punts de venda sobretot per Barcelona però també en altres llocs de Catalunya. (Baobag, 2022) •
XARXES SOCIALS
A Baobag disposen de dues pàgines web, una és la botiga on venen la roba i complements que dissenyen i serigrafien ells mateixos i l’altra està dedicada al servei de serigrafia artesanal pels clients interessats a personalitzar la seva roba. De la mateixa manera, també tenen dues pàgines d’Instagram que van actualitzant cada vegada que tenen alguna novetat.
37
L’estructura de les dues pàgines web és bastant semblant, les dues són molt clàssiques, sense cap detall diferenciador i les dues fan ús de la mateixa paleta de colors. A la web que fan servir com a botiga el primer que ens trobem és el logotip amb el contacte i el mail a l’esquerra, també la cistella i el log in a la dreta, seguidament una barra horitzontal amb el menú dividit en set apartats (botiga online, blog, lookbook, nosaltres, punts de venda, taller i contacte). Aquests tenen tota la informació necessària per entendre els valors de la marca. L’apartat més interessant és el blog, allà s’hi poden trobar entrades relacionades amb la sostenibilitat, amb els valors de l’empresa, explicacions relacionades amb els materials que fan servir per confeccionar les seves etiquetes, etc.
Figura 11. Captures de pantalla del feed d’Instagram del taller de serigrafia de Baobag (Baobag, 2022) Figura 12. Captures de pantalla de la pàgina web del taller Baobag (Baobag, 2022)
38
Figura 13. Captures de pantalla del feed d’Instagram de la botiga Baobag (Baobag, 2022) Figura 14. Captures de pantalla de la pàgina web de la botiga Baobag (Baobag, 2022)
MENINAS SERIGRAFIA Meninas és un projecte de dues noies que van començar no fa gaire més d’un any. Elles mateixes confeccionen a mà les totebags que venen i també les serigrafien en un petit taller casolà que s’han muntat a casa seva. •
IMATGE CORPORATIVA
La imatge corporativa de la marca té com a nom “Meninas”, inspirat en el vídeo “Velaske yo soi guapa” disponible a YouTube. El logotip està format per un lettering del nom de la marca i un cercle que l’envolta, en aquest, la tipografia és blanca i el cercle rosa clar. És una imatge senzilla que funciona i té personalitat, té un aspecte juganer que va acord amb el look de la resta d’elements que utilitzen en el seu feed d’Instagram.
Figura 15. Logotip de l’empresa Meninas (Meninas, 2021)
39
•
PRODUCTE
El producte que venen són exclusivament totebags, realitzades per elles mateixes a mà. Els dissenys que estampen són senzills, ja que no fan servir emulsió ni insoladora per les seves estampacions, utilitzen un mètode més artesà perquè tenen poques pantalles i l’emulsió la fa malbé més ràpidament a causa dels químics que porta aquest producte. Elles fan servir vinil adhesiu per crear la plantilla amb la il·lustració desitjada, l’enganxen a la malla i a partir d’aquí el procés que segueixen és el mateix que l’habitual. Venen els seus productes mitjançant els missatges directes a Instagram i oferint una història destacada anomenada “disponibles” on es poden trobar els models que tenen en stock. No treballen a base de comandes, només es poden comprar les totebags que tenen disponibles. Els preus de les seves peces oscil·len entre els 550$ i 650$. •
XARXES SOCIALS
Aquesta marca no té pàgina web, tota la seva gestió és a través del seu compte d’Instagram. La línia estètica que segueixen té molta concordança amb els colors del logotip, tenen una personalitat característica, amb humor i juganera. Fan servir fotografies en blanc i negre combinat amb tipografia i els colors principals de la marca. Utilitzen una tipografia moderna i contundent que combinen amb un cos més gran i més petit, el qual aporta contrast a la composició. Si fem una mirada general podem veure un feed amb personalitat i amb una estètica coherent.
Figura 16. Captures de pantalla del feed d’Instagram de la marca Meninas (Meninas, 2022)
40
COYOTE ATELIER Coyote Atelier és un taller de serigrafia i disseny situat a Barcelona, s’enfoca en donar suport a l’art emergent i la cultura visual contemporània mitjançant la impressió. Està format per un equip flexible que col·labora amb professionals de diferents disciplines per donar cabuda a projectes de diferent naturalesa. (Coyote Atelier, 2022) •
IMATGE CORPORATIVA
La imatge corporativa de la marca té com a logotip el seu mateix nom “Coyote Atelier”, fent referència a aquest mamífer carnívor, ja que en algunes ocasions fan servir el “coyote” de la sèrie de dibuixos animats “El Coyote y el Correcaminos”. El logotip d’aquesta marca pot aparèixer de dues formes diferents segons l’ús que li vulguin donar, pot aparèixer amb el nom sencer “COYOTEATELIER” amb el cos en majúscules i les dues paraules juntes, amb un punt al final i la paraula emmarcada per un rectangle, o simplement amb la primera lletra, la C, i un punt final al darrere, aquesta és una bona manera de poder fer servir el logotip com a imatge per les xarxes socials, per exemple.
Figura 17 i 18. Logotip de l’empresa Coyote Atelier (Coyote Atelier, 2022)
L’empresa té una imatge corporativa minimalista i moderna, on la gamma cromàtica es basa en el blanc i el negre. La marca transmet un esperit despreocupat, jove i juganer. •
PRODUCTE
A Coyote Atelier són especialistes en serigrafia tota mena de roba i paper. La gran majoria de dissenys que estampen són sota demanda, treballen per altres marques, il·lustradores, dissenyadores gràfiques, empreses que volen renovar la seva imatge gràfica, etc. També ofereixen servei d’impressió digital, vinil i brodat. Alguns dels seus propis dissenys estan a la venda i es poden comprar a través de la seva pàgina web a un preu assequible. El que caracteritza aquests dissenys és la frescor i la innovació en tot moment. En cap moment indiquen de quins materials estan fetes les peces de roba que utilitzen, això pot donar a entendre que no fan servir materials sostenibles, tot i que un dels projectes que tenen publicat a la seva pàgina d’Instagram és fet en col·laboració amb la dissenyadora gràfica Núria Vila en el seu 41
projecte per l’empresa Slowmov on la tinta que utilitzen per serigrafiar el packaging està feta a base del marro del cafè. •
XARXES SOCIALS
Disposen d’Instagram, Facebook i d’una pàgina web molt visual, creativa, divertida i actual. Igual que tots els tallers esmentats anteriorment, aquesta marca fa servir l’Instagram per mostrar els projectes i dissenys que van confeccionant. Exclusivament publiquen fotografies fetes per ells mateixos, ja sigui del resultat final d’una peça o del procés. A la pàgina de Facebook també hi publiquen fotografies d’alguns dels projectes que fan, tot i que fa uns mesos que està inactiva. La pàgina web es caracteritza per ser diferent, és innovadora, senzilla i molt visual. Només entrar ens trobem amb una petita descripció de l’empresa dins d’un requadre blanc i un vídeo de la sèrie de dibuixos animats “El Coyote y el Correcaminos”, aquests dos requadres són mòbils i es poden moure per la pantalla de la manera que es vulgui. A les quatre cantonades de la pantalla hi trobem diferents informacions rellevants, en una hi apareix el nom de la marca i la direcció, en l’altre el telèfon mòbil, a la de la part superior dreta la pestanya de projectes i en l’última un enllaç al mail i a l’Instagram.
Figura 19 i 20. Captures de pantalla de la pàgina web de l’empresa Coyote Atelier (Coyote Atelier, 2022)
Un cop fet aquest estudi de referents he pogut veure quina és la tendència d’altres marques o empreses a l’hora de treballar i vendre productes de serigrafia manual. També he descobert que algunes marques que es dediquen a la serigrafia ho fan com a hobbie, és a dir que no és la seva feina principal sinó que és un afegit, però també n’hi ha d’altres que estan molt més desenvolupades i fins i tot tenen botigues físiques o tenen encàrrecs més grans. Fins i tot, algunes es dediquen a altres coses i no només a la serigrafia, per exemple a la retolació amb vinil.
42
A continuació, es començarà a desenvolupar el concepte i identitat de la marca Gaia, un taller de serigrafia manual i sostenible creat per l’elaboració d’aquest treball. A partir d’aquí, es començarà a veure el procés d’evolució de la marca, com s’ha treballat i quina personalitat se li ha donat.
2.4. Mapa mental
Figura 21. Il·lustració gràfica del mapa mental del projecte, 2022.
2.5. Disseny i creació de la marca Per seguir amb el procés de creació de la marca s’han hagut de definir una sèrie de valors que faran que aquesta tingui una identitat més sòlida.
2.5.1. Psicologia de la marca Per definir la psicologia de la marca cal tenir en compte el públic al qual ens dirigim, d’aquesta manera ens centrarem en el target específic que necessita. Gaia és una marca dirigida a persones joves, amb un interès pel medi ambient i pel canvi a una vida més sostenible. Vol transmetre valors de sostenibilitat, sobretot a les 43
noves generacions, ja que són el futur del planeta, i són elles les que més patiran les conseqüències del canvi climàtic. La marca també està enfocada a persones que valoren el petit comerç i de proximitat, la qualitat del producte i el procés artesanal. Tot això, dona un valor afegit a cada peça pel fet que seran productes d’edició limitada, evitant així la producció massiva. És una marca dirigida a persones, està totalment exclosa de qualsevol classe de rol de gènere, tothom qui vulgui pot comprar i consumir qualsevol dels productes que s’hi venen. Com que es tracta d’una marca sostenible a vegades els preus poden ser més elevats, ja que els productes que es venen a Gaia estan fabricats en empreses de proximitat, fets amb materials ecològics i sostenibles, amb un procés de fabricació manual i acurat. És per això, que a vegades el preu es veu incrementat, sempre depenent del tipus de producte i de tot el seu procés de creació. És important que l’usuari entengui el perquè d’aquest cost i d’aquesta manera pugui decidir si valora aquest tipus de feina o no, així podrà decidir si comprar el producte i assumir aquest cost. Pel que fa a la ubicació, el primer objectiu de la marca és centrar-se en el públic local, és a dir, la gent de la comarca del Baix Penedès, a poc a poc s’anirà expandint i abraçarà altres comarques de Catalunya. Tot i que, al ser una marca que també ven productes de forma online (Instagram), serà molt més fàcil que arribi a més persones d’arreu del territori. Per acabar, un element molt important és el mitjà de comunicació amb l’usuari. Per ara, l’únic canal de venda a l’usuari serà a través de les xarxes socials, concretament Instagram, per tant, és crucial que el públic faci un ús habitual d’aquesta aplicació. És per això, que va dirigit a persones joves que facin ús de les xarxes socials i passin hores davant les pantalles.
44
2.5.2. Atributs de la marca A través d’un brainstorming s’han concretat entre 3 i 5 atributs que defineixen la marca. Però abans s’ha realitzat una pluja d’idees: •
Sostenibilitat
•
Natural
•
Experimentació
•
Local
•
Conscient
•
Artesanal
•
Manual
•
Ecològic
•
Respectuós
•
Km0
•
Ecodisseny
•
Fresca
Finalment, s’han escollit 5 atributs que són els que definiran la marca: •
Sostenibilitat
•
Experimentació
•
Natural
•
Ecològic
•
Manual
•
Fresca
2.5.3. Concepte Gaia és un taller de serigrafia manual on es treballa amb una mirada sostenible, de proximitat i de comerç just. Es vol especialitzar en serigrafia tèxtil i sobre paper. En un món purament digital, aposta per l’artesania tenint cura de tot fins a l’últim detall i gaudint del procés creatiu de manera tangible. La finalitat d’aquest taller és tenir un espai on crear i experimentar amb aquesta tècnica a partir de projectes personals i a través d’encàrrecs d’altres artistes, entitats o marques que valorin el petit comerç i l’artesania. El propòsit principal és que tothom qui adquireixi o encarregui productes a Gaia sigui conscient que està comprant un producte que és el màxim respectuós possible amb el medi ambient i amb la salut del planeta en general. D’aquesta manera el client estarà donant suport a una marca amb uns valors i amb uns propòsits concrets que d’altres marques no tenen.
45
2.5.4. Personalitat de la marca En referència a la personalitat de la marca, es tracta de crear una marca que representi tots els valors esmentats anteriorment i una imatge que vagi totalment lligada a ells. A través d’això, es crearà una marca distintiva que definirà a la perfecció el seu caràcter.
Figura 22. Moodboard de la personalitat de la marca Gaia, 2022.
Aquest moodboard ha estat creat a partir d’aquests punts: •
Atributs: colors vius, disseny gràfic, moments, il·lustració.
•
Valors: sostenible, ètica, ecològica, conscient.
•
Personalitat: divertida, fresca, innovadora, retro, reivindicativa, emocional, natural.
•
Beneficis: tenir consciència del que consumim, productes i dissenys amb una finalitat, interès en conèixer el món de la serigrafia manual.
•
Essència: disseny, sostenibilitat, serigrafia, naturalitat.
46
2.6. Identitat visual 2.6.1. El Naming El primer que s’ha fet per escollir el naming de la marca ha estat fer un brainstorming anotant tots els possibles conceptes interessants pel nom de la marca. Aquests són els que van sorgir: Descalça, Aixopluc, Embolic, Caliu, Baldufa, Wabisabi, Gaia, A galet, Alababala, Mambo, Somiatruites i Julivert. Finalment, l’escollit va ser Gaia, que significa “Terra” en grec. Segons la mitologia grega, Gaia era la deessa mare, qui va presidir la Terra. Aquesta es va unir al seu fill i també marit Urà, el cel, i van generar tots els altres déus que hi ha sobre la faç de la terra. Segons el mite de la creació, al principi només existia el Caos, que era res i buit; però llavors va néixer Gaia i la vida va començar a florir. Aquest mite també diu que la Mare Terra va crear les planes, els rius, les terres i és responsable de crear el món tal com el coneixem avui. (Espada, 2021)
2.6.2. El logotip Un cop es van tenir clars el concepte i els valors de la marca es va començar amb el disseny del logotip. El primer pas va ser fer una recerca de logotips d’altres marques de serigrafia manual per veure quina és la tendència d’altres empreses, després es van començar a elaborar esbossos (Consultar Annex 1: Primers esbossos logotip) tenint en compte totes les premisses que s’havien investigat i decidit anteriorment. A continuació, es va decidir per quina línia seguir segons els esbossos i proves fetes. Des d’un inici, es va escollir una direcció on la tipografia fos la protagonista del logotip. Un cop arribats a aquest punt, es van començar a fer proves dels esbossos que més funcionaven i més agradaven mitjançant el programa Adobe Illustrator. Aquí, es va acabar de donar forma a alguns dissenys, provant diferents tipografies, composicions i afegint o traient algun element o detall, i d'aquesta manera anar trobant l’equilibri perfecte pel logotip de la marca.
47
Figura 23. Primeres proves de tipografia pel logotip de Gaia, 2022.
Figura 24. Primeres proves de logotip, 2022.
Després d’haver fet moltes proves s’ha escollit aquesta opció de logotip, creat amb la tipografia Free - Notulen Serif Display Ex pel titular principal, aquesta ha estat escollida per la particular forma de la lletra “g”, la qual aporta la personalitat que es buscava pel logotip. Com a tipografia pel subtitular s’ha escollit la Cocogoose DemiBold, una tipografia senzilla i entenedora que aporta estabilitat a la composició. Per acabar, s’ha decidit donar un toc més de personalitat al logotip substituint el punt de la “i” per una lluna minvant, aquest símbol representa la deessa Gaia de la mitologia grega, l’amor per la terra i tot el que l’envolta.
Figura 25. Logotip definitiu de la marca Gaia, 2022.
48
Figura 25 i 26. Símbol Gaia (mare terra) (Pinterest, 2022)
Finalment, s’ha volgut crear una versió del logotip en format circular per poder fer servir en altres aplicacions, com ara per les xarxes socials. Per crear aquesta versió de logotip només s’ha fet servir la lletra “g”, ja que és molt representativa del logotip. El text “taller de serigrafia” i el símbol de la lluna s’han distribuït de forma circular al voltant de la lletra “g”.
Figura 27. Versió circular del logotip final de Gaia, 2022.
2.6.3. Tipografia Un dels elements més important de la identitat corporativa és la tipografia, ja que serà un dels factors principal de la marca. Aquesta tipografia ens permet transmetre el caràcter de la marca i ens ajuda a comunicar el missatge que volem. Com s’ha dit anteriorment, la tipografia escollida per representar el logotip de la marca ha estat Free - Notulen Serif Display Ex, es buscava una tipografia contundent i que destaqués per tenir algun tret característic. Finalment, després de diverses proves s’ha triat aquesta, ja que aporta la frescor i personalitat que es buscava i que representa la marca. Un altre tret que havia de ser rellevant en la tipografia pel logotip era que la lletra “g” tingués algun tret característic i personal, d’aquesta manera es pogués reconèixer fàcilment i identificar de seguida amb Gaia, la qual cosa seria un punt a favor per la marca. Un element també característic del logotip, és la modificació del punt de la lletra “i”, que s’ha substituït pel símbol d’una lluna minvant en representació a la deessa Gaia.
49
En segon lloc, la tipografia escollida pel subtítol ha estat Cocogoose DemiBold, una tipografia de pal sec, senzilla i entenedora. És una bona opció escollir una tipografia amb bona llegibilitat, ja que aquest text és bastant més reduït que el nom Gaia, d’aquesta manera no treu protagonisme a la tipografia principal i no satura la vista de l’espectador que està veient el logotip.
Figura 28. Tipografies escollides pel logotip de la marca Gaia, 2022.
2.6.4. Cromàtica La gamma cromàtica defineix, juntament amb la tipografia, el caràcter de la marca. Els colors han estat escollits basant-se en la naturalesa, principalment el mar i la muntanya, els dos llocs on hi ha més vida i diversitat en tot el planeta, i també dos dels espais on, per desgràcia, s’acumulen més deixalles per culpa de l’acció humana. A més a més, s’ha escollit un tercer color que complementa els altres dos, aquest és el lila, i s’ha triat per les sensacions i emocions que pot arribar a transmetre. És un color habitualment associat a conductes positives com ara l’empatia, l’amabilitat o la tranquil·litat. També està molt relacionat amb l’espiritualitat, com ara la meditació, la serenitat o la reflexió. (Martínez, 2018)
50
Figura 29, 30, 31, 32, 33 i 34. Imatges de referència per la paleta cromàtica de la marca (Pinterest, 2022)
Figura 35. Paleta cromàtica de Gaia, 2022.
Usant aquesta paleta cromàtica creada especialment per Gaia, s’han fet proves de color amb el logotip per veure com quedaria quan interactuen els uns amb els altres.
51
Figura 36. Proves de logotip amb els diferents colors de la marca, 2022.
Podem observar com els colors combinen bé entre ells, el logotip destaca sobre el fons sempre que hi hagi el color blau marí, ja que el lila i el verd són dos colors massa clars per sobreposar-los l’un amb l’altre.
2.7. Material per serigrafiar IMATGE
NOM
DEFINICIÓ
UTILITZACIÓ
Insoladora
Màquina que consta
Serveix per exposar,
d’un vidre pla al
a la llum, la pantalla
qual se li aplica una
amb el fotolit adherit.
font de llum (tubs
Així, l’emulsió
actínics d'UV).
fotosensible que
Opcionalment, pot
prèviament s’ha
generar el buit i
aplicat a la pantalla
portar
reaccionarà als rajos
temporitzador.
de llum. A les parts on no arriba la llum (parts opaques del fotolit) en netejar-la (revelat) es despendrà i és per on passarà la tinta.
52
Rasqueta
Pantalla
Mànec de fusta de
Per fer la pressió de
forma agronòmica
la tinta a través de la
per poder agafar bé
malla. La tinta es
amb les mans i
colarà a través de les
goma que serà la
zones de la malla
que estarà en
descoberta i aquesta
contacte amb la
queda impregnada
tinta a l’hora de
en el suport que
transferir el disseny.
utilitzem.
Està formada per un
En aquesta malla
marc i una malla. La
plasmarem el nostre
malla pot ser de
disseny i crearem la
diferents lineatures
plantilla per poder
(quantitat de fils per
estampar tantes
centímetre quadrat
vegades com
de la pantalla) tot
vulguem.
dependrà del suport que vulguem estampar. Tinta acramina
Tinta ecològica
És el tipus de pintura
base aigua, especial que farem servir per per estampar sobre
transferir el disseny,
tèxtil.
del color que
Perfecta per crear
preferim.
transparències. Tinta laca
Tinta ecològica
És el tipus de pintura
base aigua, especial que farem servir per per estampar sobre
transferir el disseny,
tèxtil.
del color que
Alt poder de
preferim.
cobertura sobre colors foscos. Silkscreen
Màquina ideal per
Màquina pensada
machine
col·locar damunt la
per poder estampar
taula. Està feta de
els tèxtils a una tinta.
fusta i disposa d’un
Té la mida per
53
sistema de
estampar samarretes
frontisses per
i totebags.
subjectar la pantalla. Emulsió
Emulsió de
Aquest líquid
Murakami
fotopolímer per a
fotosensible serà el
tintes base aigua.
que aplicarem a la
És fàcil
pantalla. Ens servirà
d’emulsionar i el seu per traslladar-hi el temps d’exposició
nostre disseny.
és curt. Emulsionadora Emusionadora
Eina que ens servirà
d’alumini amb dues
per aplicar l’emulsió
tapes als laterals.
sobre la malla i que
La seva llargada ha
en quedi una capa
de ser una mica
fina.
inferior a la de la malla per poder emulsionar bé. Fotolit
Acetat transparent
S’utilitza com a
on hi ha el nostre
plantilla per poder
disseny imprès en
transferir el nostre
color negre. Per
disseny al suport
cada color del
desitjat. El fotolit
disseny
quedarà fixat a la
necessitarem un
pantalla a través del
fotolit i una pantalla
procés d’insolació i
diferents.
revelat.
Recuperador
Líquid que s’utilitza
S’ha d’aplicar amb
de pantalles
per esborrar i treure
una esponja per les
l’emulsió de les
dues cares i deixar
pantalles per tornar
actuar durant 30
a utilitzar-les i així
segons. Després
prolongar el seu
treure amb aigua a
temps de vida.
pressió.
Taula 1. Material específic per la confecció dels productes serigrafiats, 2022.
54
A part dels materials necessaris específics per serigrafiar, també es necessiten altres estris que ens serviran per fer-nos la feina més àgil i treballar amb més comoditat, aquests són: cinta de pintor, cinta adhesiva, assecador, regle, esponja, tisores, draps de cotó, targetes dures amb les cantonades arrodonides i espàtula de silicona.
2.8. Programari Per la realització final d’aquest projecte i durant tot el seu procés s’han fet servir diferents programes. El principal ha estat Adobe Illustrator, aquest s’ha utilitzat per dissenyar tota la imatge corporativa de la marca, també les il·lustracions estampades en els diferents suports tèxtils i de paper i finalment s’ha fet servir per dissenyar el feed d’Instagram. Per editar les fotografies que aniran penjades a Instagram per mostrar els productes que estan a la venda s’ha fet servir el programa Adobe Lightroom i per fer alguns retocs el programa Adobe Photoshop.
2.9. Propostes de productes El procés de creació i confecció dels productes ha estat tot un aprenentatge. El primer que vaig fer va ser informar-me entorn del món de la serigrafia i fer un curs de 5 hores d’introducció a la serigrafia sobre tèxtil i paper per a principiants a l’acadèmia Print Workers Barcelona. Allà vaig aprendre tot el procés serigràfic, vaig conèixer tot els materials i eines a utilitzar i tot el que necessitava saber per muntar el meu propi taller de serigrafia a casa. Un cop acabat, vaig començar a buscar materials i maquinària i a poc a poc em vaig muntar el meu propi taller a casa, on he estampat totes les peces que apareixen en aquest treball.
55
Figura 37, 38 i 39. Taller d’introducció a la serigrafia sobre tèxtil i paper a Print Workers Barcelona, 2022.
Paral·lelament, pel que fa a la ideació i creació de cadascun dels dissenys per estampar, vaig voler pensar un fil conductor que fos comú entre tots, i d’aquesta manera donar unitat al conjunt dels productes. Vaig estar molt de temps pensant, buscant i preocupada per trobar alguna temàtica amb la qual treballar, però em vaig adonar que això no em venia de gust, que volia deixar fluir la meva creativitat i que tots els dissenys fossin diversos sense estancar-me en un tema en concret. És per això, que em vaig deixar fluir pel que m’agradava, ja que en aquest projecte no volia donar tanta importància als dissenys que havia d’estampar en particular sinó al procés d’experimentació amb cadascun d’ells en provar amb diferents tipus de tintes, amb diferents maneres d’estampar, diferents suports i diverses formes d’aprenentatge que adquiria a l’hora d’embrutar-me les mans i serigrafiar. Tot i així, ara, un cop he tingut el projecte acabat m’he adonat que realment sí que hi ha un concepte en comú entre cadascun dels dissenys. He creat basant-me en aspectes que em remouen a mi per dins, coses amb les quals jo crec, aspectes que em preocupen, que admiro i que valoro de la vida, aleshores suposo que aquest fil conductor entre tots els dissenys soc jo mateixa. Des d’un inici s’ha tingut clar que es volien utilitzar tintes ecològiques i apostar per la sostenibilitat, és per això, que s’han fet servir tintes biodegradables que són lliures de petroli i PVC. Així, aquestes tintes són més respectuoses amb el medi ambient i menys perjudicials per a la salut de les persones que les manipulen, ja que es netegen amb aigua, sense necessitat d’utilitzar dissolvents. També s’ha optat per l’ús d’una marca que es caracteritzi per oferir teixits respectuosos amb el medi ambient i les seves treballadores. Per això, s’ha optat per una marca on la roba és fabricada de manera sostenible, ètica i ecològica, de cotó 100% orgànic, cultivat sense pesticides o
56
fertilitzants. Amb segells de comerç just i certificacions GOTS i PETA, entre d’altres. A més a més, és una marca que col·labora amb projectes de recuperació del territori a través d’ONGs. LES PETITES COSES A l’hora de crear aquesta il·lustració vaig voler plasmar les petites accions que fem cada dia que ens aporten un bon moment o una pausa per nosaltres mateixes que ens genera benestar. Tenint en compte que vivim en una societat on tothom té pressa i les persones van atrafegades tot el dia, he volgut donar importància a aquestes petites grans accions que generen calma i benestar sobre nosaltres. A vegades les accions més quotidianes i senzilles són les que més ens omplen el cor i ens carreguen d’energia. En aquesta totebag he volgut recrear aquests moments quotidians que tenim algunes persones a casa nostra (o que totes hauríem de tenir), moments d’intimitat, de reflexió o de desconnexió. El meu principal referent a l’hora d’idear aquesta bossa va ser la pel·lícula Rear Window dirigida per Alfred Hitchcock, aquesta pel·lícula es desenvolupa en el pati interior d’un edifici on tots els veïns es poden veure els uns als altres a través de les grans finestres dels seus pisos. El protagonista de la pel·lícula s’ha d’estar uns dies a casa per recuperar-se d’una lesió i es passa el dia observant el que fan els seus veïns dins dels seus apartaments. Procés de confecció:
Figura 40, 41, 42 i 43. Procés de confecció de la totebag “Les petites coses”, 2022.
57
Resultat final:
Figura 44. Fotografia de producte, 2022.
KEEP GROWING En aquesta il·lustració he volgut representar la importància de generar espais de cura i d’autocura en les nostres vides. Baixar el ritme de les nostres vides i pensar més en nosaltres mateixes, ser conscients de com estem i de com gestionem tot el que ens passa. Trobar espais segurs on ens puguem sentir escoltades i aprendre, i d’aquesta manera créixer en l’àmbit personal és una forma molt enriquidora de sanejar les ferides. Personalment, l’esplai ha estat un espai on he après a deixar anar, l’he considerat un lloc segur on poder expressar com em sento sense ser jutjada i sent escoltada per les meves companyes. He conegut molts camins que m’han dut a veure les coses amb una altra perspectiva i amb una altra actitud, i m’han fet conèixer i seguir creixent.
58
Resultat final:
Figura 45. Fotografia de producte, 2022.
ZEBRA La zebra és un animal salvatge, la seva naturalesa impedeix la seva domesticació, al contrari que amb els cavalls, les zebres obeeixen a allò salvatge de la sabana. Aquests animals presenten patrons generals en les seves ratlles, no obstant el seu pelatge és com una empremta dactilar, no hi ha dos exemplars iguals en tot el món. Aquests patrons són una manera en què poden reconèixer-se entre si com si portessin el seu nom marcat a la pell. Les zebres han d’estar alerta en tot moment dels depredadors, per això són animals que viuen en manada, així tenen molts ulls vigilant. Si un dels membres de la manada és ferit, la manada el defensa rodejant-lo intentant espantar els depredadors. (Ecoosfera, 2021) Aquesta il·lustració parla de la llibertat, de fer allò que ens agrada, allò que ens fa úniques i especials. De ser nosaltres mateixes i no deixar-nos guiar per les modes o pel que diran els altres. Aquesta totebag, a diferència de les altres, s’ha confeccionat fent servir un mètode diferent a l’hora de crear la plantilla per serigrafiar. S’ha volgut provar el mètode de 59
Meninas Serigrafia, empresa anomenada anteriorment en aquest treball (Veure punt 2.3. de la pàgina 40). Aquest mètode fa servir el vinil de tall com a plantilla per crear el dibuix en la pantalla i transferir el disseny escollit. El que s’ha fet és demanar a una empresa de retolació que talli amb vinil de tall la il·lustració, aquesta s’ha enganxat directament a la malla de la pantalla, la qual és verge i no té cap mena d’emulsió. A partir d’aquí la resta de passos han sigut els mateixos que amb qualsevol dels altres productes. Fent servir aquest mètode ens estalviem utilitzar un producte fet amb químics com es el cas de l’emulsió, a part de poder fer servir la pantalla moltes més vegades amb futurs dissenys, ja que no l’estarem malmetent amb els altres productes que serveixen per treure l’emulsió de la malla. Pel que fa a l’empresa de retolació, se’ls va demanar que el vinil utilitzat fos un retall sobrant, d’aquesta manera donem una segona vida a un material que hagués anat directament a les escombraries i fem que el procés sigui més sostenible. Procés de confecció:
Figura 46, 47, 48 i 49. Procés de confecció de la totebag “Zebra”, 2022.
60
Resultat final:
Figura 50. Fotografia de producte, 2022.
CREA AMB LES TEVES MANS El motiu principal d’haver escollit la tècnica de la serigrafia per fer el treball final de grau és un temor personal que he anat creant a mesura que han passat els anys d’universitat. Al començar la carrera de comunicació audiovisual em vaig atabalar perquè tenia la sensació que acabaria treballant en una feina on em passaria tot el dia davant d’una pantalla d’ordinador asseguda. Això va canviar quan vaig tenir l’oportunitat de conèixer altres mètodes on podia explorar i desenvolupar el disseny gràfic, com ara la serigrafia manual. Des de fa ben poc he anat descobrint que m’agrada modelar les coses, tocar-les, sentir les seves textures, la seva temperatura, experimentar amb elles i crear a través de les meves mans. Donar importància i valor al procés artesanal, no deixar que es perdi en una societat on tot és digital i que cada vegada ho serà més.
61
Procés de confecció:
Figura 51, 52 i 53. Procés de confecció de la totebag “Crea amb les teves mans”, 2022.
Resultat final:
Figura 54. Fotografia de producte, 2022.
62
2.10. Targetes de visita El més important en aquest projecte era crear una marca sostenible, per tant, el logotip també ho havia de ser. És per això que també s’ha volgut estampar amb serigrafia el logotip per crear les targetes de la marca. Aquí, però, s’ha volgut experimentar amb tintes molt més sostenibles que poguessin donar una consistència suficient per a poder-les serigrafiar damunt del paper. En el projecte “Slowmov” comentat anteriorment en aquest treball (Veure punt 1.5.3.1. pàgina 24) Núria Vila juntament amb Coyote Atelier fan servir el residu que més genera l’empresa, el marro del cafè, per crear la tinta que faran servir per serigrafiar les il·lustracions a les bosses de cafè que ven l’empresa i d’aquesta manera tancar el cicle i entrar dintre de l’economia circular.
Figura 55 i 56. Imatges del packaging sostenible de la marca Slowmov (Vila, 2021)
Vaig trobar que aquesta podia ser una bona manera de serigrafiar les targetes, però fent proves vaig veure que era molt difícil que em quedés una pasta homogènia i amb la textura desitjada, ho vaig intentar, però el resultat va ser fallit, ja que la barreja quedava bastant aigualida i era impossible que quedés el dibuix desitjat ben definit. És per això que vaig decidir provar amb un altre tipus de tinta i em vaig topar amb el projecte “Tinta de vi” de l’estudi gràfic de “Ladyssenyadora”. Aquí ells van estampar amb serigrafia la imatge corporativa d’una marca de vi a les etiquetes de les ampolles, fent servir com a tinta el mateix vi. Per fer-ho i que quedés una tinta prou espessa per poder estampar van deixar el vi durant hores al sol en uns recipients descoberts per la part superior. Era important no passar-se del temps d’exposició al sol, ja que sinó podia quedar una textura massa dura i poc modelable.
63
Figura 57, 58 i 59. Procés d’impressió del packaging “Tinta de vi” (Massaguer, 2020)
Un cop més, vaig provar de fer el mateix que van fer a Ladyssenyadora i vaig deixar el contingut d’una ampolla de vi al sol durant 3 matins, el resultat va ser una mena de pasta amb una textura tipus pintura. Va ser sorprenent en veure que la tinta funcionava a la perfecció estampada amb serigrafia damunt del paper. Tot i així, vaig voler provar un altre tipus de tinta, aquesta vegada em vaig decantar per la tinta de calamar, un recurs natural que ens proporciona el planeta. Aquesta vegada no va caldre afegir aigua ni deixar al sol ni cap altre procés, ja que la tinta de calamar ja tenia la textura que necessitava per estampar. El resultat va ser molt positiu, la tinta quedava perfectament impregnada damunt del paper i era molt visible perquè quedava un negre molt contundent.
64
Figura 60, 61, 62 i 63. Procés de confecció i resultat de les targetes de visita de Gaia, 2022.
Per acabar, vaig veure que encara podia ser més sostenible si feia el mateix que va fer l’agència Fischer de Portugal. Ells es van plantejar que és el més sostenible per una targeta d’un consultor de medi ambient i van arribar a la conclusió que no imprimir cap targeta era la millor opció. Van decidir fer servir un segell i aprofitar diferents suports com ara trossos de paper, cartó o qualsevol altre material que els hi serveixi com a base. Al final la targeta segueix complint la seva funció, comunicar els serveis que ofereixen. Habitualment les targetes de visita acaben sent un residu més, ja que moltes persones les agafen i quan arriben a casa les acaben llençant o queden oblidades en un calaix, és per això que utilitzar material reciclat que ja és un residu em sembla una opció molt interessant.
Figura 64. Targetes de l’agència Fischer de Portugal (Grafous, Una tarjeta de visita sostenible, 2022)
65
Dit això, vaig voler provar aquest mètode, però en comptes de fer servir un segell vaig fer-ho utilitzant la tècnica de la serigrafia. El primer pas va ser remenar entre el cubell de la brossa de casa, concretament vaig escollir el cubell del cartó, i vaig triar els materials que em semblaven més útils, sobretot aquells que tenien una textura de paper, llisa i d’una mida prou gran. Aleshores em vaig posar a serigrafiar tots els tipus de paper que havia escollit utilitzant les dues tintes anteriors, la tinta de vi i la tinta de calamar. Va ser un procés una mica complicat, ja que molts retalls de paper o cartó tenien una textura on la tinta no quedava ben adherida o no acabava de quedar seca. Penso que fer servir un segell i un altre tipus de tinta seria una manera molt més ràpida i eficaç de fer-ho i d’aquesta manera aconseguir un resultat com el de l’exemple anterior. Resultat final:
Figura 65 i 66. Resultat targetes serigrafiades en diferents tipus de paper i cartó, 2022.
Finalment, tot i que no ho vaig provar, crec que escolliria la tècnica d’utilitzar un segell manual per estampar i crear les targetes, ho veig molt més eficaç i ràpid de fer. És un procés que no requereix tanta preparació com l’ús de la pantalla serigràfica.
2.11. Packaging El packaging és un dels punts més importants a tenir en compte a l’hora de fer un enviament, ja que habitualment quan demanem un producte a qualsevol empresa online i ens arriba a casa, aquest habitualment va dins d’una caixa (moltes vegades més gran del necessari) plena de paper, adhesius, targetes, embolicada amb plàstic de bombolles i dins d’un sobre d’enviament també de plàstic. Una gran quantitat de material innecessari que es convertirà en residu un cop el paquet hagi arribat al seu destí.
66
Per aquest motiu, que els enviaments de Gaia volen ser tan responsables com sigui possible, ja que no serveix de res crear un producte amb valors sostenibles si el packaging va ple de materials que no ho són. Aquesta opció de packaging només és vàlida per aquelles persones que compren un producte amb dissenys propis de Gaia, és a dir per les comandes fetes a través d’Instagram. L’objectiu d’aquest packaging és fer servir el mínim de materials possible i que aquests siguin sostenibles i responsables amb el medi ambient, també que es puguin realitzar el procés d’una manera totalment artesanal. És per això que els productes aniran empaquetats de la següent manera: el primer que es farà serà doblegar la peça i embolicar-la, en forma de creu, amb un cordill de cotó orgànic 100% biodegradable on hi haurà lligada una targeta de paper plantable feta de llavors vegetals, aquesta targeta anirà troquelada amb el logotip de Gaia. La tècnica del troquel ens dona la possibilitat de prescindir de la utilització de tintes i també ens permet fer-ho manualment tantes vegades com vulguem. A continuació, es dipositarà el producte a l’interior d’un sobre d’enviament compostable. No és necessari que hi hagi cap altra mena de material protector a l’interior d’aquest sobre, ja que només es vendran productes tèxtils que no tenen cap perill de trencar-se ni fer-se malbé en aquestes condicions.
Figura 67. Referent de com quedaria la proposta de packaging (Pinterest, 2022) Figura 68. Referent de targeta troquelada de paper plantable i fil de cotó orgànic (Grafous, 2022) Figura 69. Proposta de sobre d’enviament compostable (Yute Natural, 2022)
Per poder realitzar aquest packaging s’han buscat empreses catalanes o espanyoles que ens puguin proporcionar aquests materials, és a dir, empreses de proximitat. És una mica complicat trobar aquests materials al costat de casa, ja que són materials poc usats i que encara no estan disponibles a tot arreu, només a empreses especialitzades. Per exemple, el paper plantable, el podem trobar a una empresa
67
anomenada Bridepalla, aquí venen paper plantable en qualsevol format (targeta, postal, DIN A4...) fet a Barcelona amb residus de cotó i paper reciclat i incorporant llavors en el seu interior. Una altra empresa interessant és Yute Natural, són d’Alacant i distribueixen bosses d’enviament compostables de cinc mides diferents, fetes a base de plantes i materials biodegradables. Fent servir aquests materials aconseguim no crear cap mena de residu, ja que tot és plantable, compostable o reciclable. D’aquesta manera podem tancar el cicle i aconseguir fer un packaging cradle to cradle on tot torna a la terra o se li pot donar un segon ús.
2.12. Xarxes socials Avui dia crear una marca és més fàcil gràcies a les xarxes socials, aquestes et permeten arribar a més públic, interactuar amb els usuaris i mantenir-los informats de les noves actualitzacions mitjançant publicacions en format d’imatges, textos o vídeos. Les xarxes socials són una eina que està a l’abast de tothom, és totalment gratuïta i amb la qual es poden obtenir bons resultats de forma eficient si hi ha constància. En aquest projecte s’ha escollit l’Instagram com a plataforma per difondre la marca i els seus productes. S’ha creat un compte amb el nom @gaiaserigrafia, compost pel nom de la marca i a continuació a què es dedica, de tal manera que sigui clar i fàcil de cercar. Actualment, Instagram és una de les xarxes socials més utilitzada a escala mundial i és la més idònia per començar una marca de productes artesans on el contingut és més visual i els productes poden lluir molt més. Permet penjar fotografies i vídeos dels teus productes acompanyades de text. És una aplicació molt dinàmica, ja que permet una interacció molt propera amb l’usuari mitjançant el xat, enquestes, reaccions, qüestionaris, vídeos en directe i un llarg etcètera de funcions que es poden fer servir. A més a més, és la plataforma digital més usada pels joves, que és el públic objectiu de Gaia. L’estètica del feed de Gaia vol transmetre una sensació fresca, divertida, natural i amb un toc d’estil retro, sobretot en la fotografia. Les publicacions combinaran fotografia, tipografia i algun element gràfic característic de la marca, com per exemple la lluna que apareix al logotip. S’utilitzaran els colors de la imatge corporativa combinats en les diferents publicacions de forma equilibrada. Les principals imatges que hi haurà seran dels productes que estan a la venda o del procés d’alguns dels projectes, això quedarà 68
indicat en el text que acompanyarà la imatge. Totes aquestes publicacions seran fetes en català, per donar suport a la nostra llengua, perquè em dirigeixo a un públic català i també perquè Instagram inclou l’opció de traduir el text tan sols clicant un botó que apareix al costat mateix de qualsevol descripció.
Figura 70. Moodboard de referents pel feed d’Instagram (Pinterest, 2022)
En ser una marca amb caràcter sostenible es vol deixar clar a l’usuari aquests valors, és per això que hi haurà publicacions on s’explicarà amb quin material estan fets els productes que poden comprar, per exemple, es pot parlar del tipus de teixit amb el qual estan fetes les samarretes o les totebags, es pot parlar del material que s’utilitza per fer el packaging que es fa servir per fer els enviaments, etc. A més a més, cada setmana es farà una publicació a les històries recomanant una alternativa a un producte no sostenible, per exemple, es recomanarà l’ús de la copa menstrual o compreses de tela com a alternativa a les compreses d’un sol ús o als tampons. Aquestes històries quedaran guardades a l’apartat de destacats perquè l’usuari hi pugui donar un cop d’ull sempre que vulgui. 69
A part de donar a conèixer la marca, la principal finalitat d’aquest compte d’Instagram és vendre els productes de Gaia. Aquesta acció serà possible gràcies a la facilitat que tenen els usuaris d’Instagram per posar-se en contacte amb la marca, ho podran fer a través del xat o a través del correu electrònic creat específicament per Gaia i que apareix a la descripció del perfil. L’usuari podrà veure quins són els productes disponibles gràcies a les històries destacades on hi haurà una en específic amb totes les peces que queden disponibles en stock indicada amb el nom de “disponibles”. Un cop l’usuari tingui clara la peça que vol comprar es podrà posar en contacte amb nosaltres i facilitar-nos les seves dades i la seva adreça per poder enviar el producte o rebre’l en mà. Per acabar, s’ha decidit escollir dues tipografies diferents de les del logotip per fer servir a l’hora d’escriure textos a les imatges d’Instagram. Es creu oportú que les tipografies del logotip siguin úniques i exclusives per aquest. La tipografia escollida per incloure en les publicacions d’Instagram ha estat Glosta, és una tipografia amb un aire molt semblant a la tipo principal del logotip, ja que es vol continuar donant aquest look canyer i contundent que aporta la tipografia del logotip. Aquesta, serà específicament pels titulars o el text que es vulgui destacar, per altra banda, es farà servir una segona tipografia per fer servir a l’hora d’escriure textos més llargs o per donar més llegibilitat en alguns casos, aquesta serà la tipografia Agipo.
Figura 70. Tipografies escollides per l’Instagram de la marca Gaia, 2022.
70
Figura 71 i 72. Proposta de publicacions pel feed d’Instagram, 2022.
2.13. Pla de màrqueting Comptar amb un pla de màrqueting ben desenvolupat és imprescindible per qualsevol marca que tingui uns objectius clars i vulgui aconseguir-los. Per això és molt important crear una estratègia de màrqueting amb un pla ben definit i contundent dels passos a seguir per arribar als nostres objectius d’empresa.
2.13.1.
Anàlisi DAFO
L’anàlisi DAFO ens permetrà visualitzar els punts forts i els febles de l’empresa per tenir en compte diferents aspectes de cara a la creació de l’estratègia de màrqueting.
71
FORTALESES •
•
•
DEBILITATS
No té un estil definit, ja que
•
treballa amb clients diferents.
final serà una mica més car
Té moltes possibilitats, permet
perquè fa servir productes de més
ser creatiu i experimentar.
qualitat.
Durabilitat i qualitat del
•
producte. •
•
Producte final respectuós amb
•
Falta de finançament.
el medi ambient.
•
No té una gran experiència en el
Opció d’enviaments o d’entrega
món de la serigrafia, és bastant
en mà.
principiant. AMENACES
Defensa un tema d’actualitat i
•
de preocupació mundial (canvi climàtic, sostenibilitat...). •
semblants i de baix cost. •
Obligatorietat d’agafar el cotxe per comprar material o fer qualsevol
res semblant per la zona, té
enviament. •
Oportunitat per reivindicar el treball manual i artesanal.
•
Empreses a prop que fan coses
Situada en un poble on no hi ha poca competitivitat.
•
No té un espai físic exclusiu per poder estampar.
OPORTUNITATS •
A vegades el cost del producte
sostenibles solen ser més cars. •
Contacte estret amb moltes entitats de la zona i petits
No tothom té Instagram per poder accedir a la compra de productes.
•
artistes.
2.13.2.
El teixit orgànic i materials més
No tothom valora el treball artesanal.
Anàlisi de la competència
Finalment, en aquest apartat s’analitzarà la competència per poder veure si el meu producte pot tenir possibilitats si es llança al mercat. També valorar quina serà la millor manera de distribuir els plans de futur. •
Serigrafia Lluch (Vilafranca del Penedès)
Serigrafia Lluch és un taller de serigrafia on plasmen dissenys sobre diferents teixits des de fa més de 20 anys. Ofereixen servei de serigrafia, estampació en vinil, imatge corporativa, regals d’empresa, disseny personalitzat i sublimació. (Serigrafia Lluch, Serigrafia Lluch, 2022)
72
PUNTS FORTS •
PUNTS FEBLES •
Molts anys de recorregut professional.
• •
estètica poc moderna.
Ofereixen un ventall ampli de
•
Xarxes socials poc actualitzades.
tipus d’estampacions.
•
La pàgina web no funciona gaire
Disposen de catàleg amb opció Pàgina web completa i amb la Opció d’estampar en suports molt
Estil dels dissenys poc actualitzat.
•
informació necessària. •
bé. •
de teixit ecològic. •
Imatge corporativa amb una
Estètica poc cuidada a les fotografies d’Instagram.
variats.
Figura 73, 74 i 75. Captures de pantalla de l’Instagram i de la pàgina web de l’empresa Serigrafia Lluch (Serigrafia Lluch, 2022)
•
Seriauto (l’Arboç)
Seriauto és una empresa especialitzada en la fabricació de pantalles de serigrafia de gran format. Tenen experiència en el sector de la serigrafia per automòbils, electrònica, electrodomèstics, senyalització, ceràmica, etc. però també fan serigrafia tèxtil, sobretot enfocada a roba d’empresa. (Seriauto, 2022)
73
PUNTS FORTS • •
Abasten suports molt diferents,
•
No tenen xarxes socials.
amb molts formats i mides.
•
No mostren els productes que
La pàgina web està bé, té la
fan, no hi ha fotografies de coses
informació necessària.
que hagin fet.
•
Més de 30 anys d’experiència.
•
Clients de confiança gràcies a la seva llarga trajectòria.
•
PUNTS FEBLES
•
La web només mostra imatges de les instal·lacions.
•
Pàgina web molt freda, poc humana.
Tenen servei d’impressió digital.
Figura 76 i 77. Captures de pantalla de la pàgina web de l’empresa Seriauto (Seriauto, 2022)
•
Dither tèxtil (el Vendrell)
Aquesta empresa es dedica a l’estampació tèxtil personalitzada per particulars, empreses i associacions. Ofereixen diferents tècniques: vinil tèxtil, transfer serigràfic, brodat i sublimació. (Dither tèxtil, 2022) PUNTS FORTS •
Opció de diferents tècniques per
PUNTS FEBLES •
estampar.
Estètica de la web i l’Instagram poc cuidada.
•
Clients de molts sectors diferents.
•
•
Clients de confiança.
•
Tenen xarxes socials: Twitter,
•
Té més competència pel poble.
Instagram i Facbook.
•
Xarxes socials poc actualitzades.
Pàgina web amb alguna secció sense informació.
74
Figura 78, 79 i 80. Captures de pantalla de l’Instagram i de la pàgina web de l’empresa Dither Tèxtil (Dither tèxtil, 2022)
•
Via lliure (el Vendrell)
Centre d’impressió de tot tipus de material. La seva especialitat és la impremta, fotocòpies, papereria, enquadernacions, etc. Disposen de servei per la personalització de roba laboral. (Via lliure, 2022) PUNTS FORTS •
Estampació de tota mena de
PUNTS FEBLES •
tèxtil. •
Ofereixen altres serveis a part de
sense definir. •
l’estampació. •
Empresa de tota la vida, situada
•
Tenen clients de confiança fidels
La pàgina web s’hauria de modernitzar, es veu antiga.
•
al centre del poble. •
Empresa amb un estil i estètica
Sempre hi ha molta gent demanant i s’ha de fer molta cua.
•
Tendència a l’atapeïment a les
des de fa molts anys.
publicacions d’Instagram, genera
Tracte molt personalitzat.
saturació.
75
Figura 81, 82 i 83. Captures de pantalla de l’Instagram i de la pàgina web de l’empresa Via Lliure (Via lliure, 2022)
Gràcies a l’anàlisi fet, de la possible competència que hi ha al Penedès, podem observar que no hi ha cap empresa que es dediqui exclusivament a la serigrafia manual i sostenible. Per altra banda, sí que hi ha empreses que ofereixen el servei de serigrafia, tot i que en la majoria no és la seva principal tasca. També podem considerar que en l’àmbit de les xarxes socials no hi ha cap marca realment amb una imatge corporativa actualitzada, moderna i que s’adapti als nous temps.
2.13.3.
Objectius
Una marca és imprescindible que tingui uns objectius clars i uns passos marcats per assolir els seus propòsits d’empresa. És per això, que per la marca Gaia s’han definit tota una sèrie d’objectius. Pujar de forma ràpida el nombre de seguidors a Instagram és una meta imprescindible per una empresa on totes les seves vendes són a través d’aquesta plataforma, així hi haurà més facilitat d’arribar a un públic més ampli. Un altre punt important pel projecte és arribar a un mínim de vendes mensuals, ja que es vol que la marca tingui
76
rendibilitat durant cada mes de l’any, és per aquest motiu que també es trauran a la venda productes nous cada mes. Una marca que està començant s’ha de donar a conèixer sobretot en el seu entorn més proper, és per això que Gaia vol començar a fer-ho entre la gent del Penedès i d’aquesta manera també establir un vincle de confiança amb aquests clients. Finalment, un objectiu que tota marca que ven productes ha de tenir en compte és marcar un preu i fer un estudi per valorar fins a quin punt la gestió i confecció d’aquests productes li surt a compte o no. S’haurà de tenir en compte el cost dels materials, les hores de feina dedicades, el tipus de producte que es ven, etc. D’aquesta manera es podrà adjudicar un preu raonable i ajustat pel producte en qüestió.
77
AUTOAVALUACIÓ, MILLORA I PROSPECTIVA 3.1. Conclusió i valoració dels objectius En conclusió, el que he vist fent aquest projecte és que la sostenibilitat és molt complexa i que a part de seguir tota una sèrie de passos per aconseguir-ho, requereix la col·laboració conjunta. No només hem de fer que el nostre producte sigui sostenible sinó que a l’hora de comprar els materials o enviar la nostra peça al comprador també hem de preveure que aquests es distribueixin o s’enviïn d’una manera sostenible. Aquí estem parlant de l’economia circular, on el procés de sostenibilitat comença en la fabricació de les matèries primeres i acaba amb la distribució d’aquestes. En haver tants factors a tenir en compte i que influeixen en l’empremta ecològica he vist que és molt difícil tenir pràctiques sostenibles des del moment 0 en una marca, és tot un aprenentatge que s’aprèn a mesura que vas avançant, ja que és molt fàcil que se t’escapi qualsevol detall. Una de les dificultats amb les quals m’he trobat és que al viure en un poble petit allunyat dels grans comerços, tinc dificultats a l’hora d’aconseguir els materials i la millor solució que he trobat és demanar per internet pel fet que la majoria de productes només els tenen a Barcelona. Això suposa una despesa i contaminació amb el transport, una gran quantitat d’embalatge innecessari que acabarà sent un residu, etc. Per molt que els productes siguin ecològics o sostenibles, aquests aspectes esmentats anteriorment no ho són. En l’àmbit de la serigrafia he pogut experimentar amb diferents tipus de tintes ecològiques, estampar els meus propis dissenys i entendre i aprofundir en la tècnica. He tingut algunes dificultats i alguns entrebancs a causa de no ser una persona que es dedica professionalment en aquest àmbit, sobretot algun error de persona principiant que m’ha fet perdre hores, però que finalment he pogut acabar solucionant. Per altra banda, m’he pogut muntar el meu propi taller de serigrafia casolà, amb el mínim de material i estris necessaris he aconseguit trobar un lloc a casa per confeccionar tots els dissenys i aconseguir un bon resultat. Tot això, ha estat un repte per mi, ja que anteriorment no coneixia la tècnica ni tenia cap mena d’idea de com funcionava fins que no vaig fer el curs d’iniciació a l’acadèmia Print Workers Barcelona on vaig aprendre tots els processos entorn de la serigrafia manual. Gràcies a la primera part del projecte on vaig estar fent una recerca amb profunditat sobre el canvi climàtic i el disseny sostenible he pogut posar en pràctica tots els coneixements adquirits i tenir molta més consciència de quin camí escollir a l’hora de
78
crear una marca sostenible i tot el que implica. Tot i les dificultats, penso que finalment m’he apropat molt al meu objectiu, ja que he treballat amb molts materials reciclats, de segona mà, biodegradables o ecològics. Tot això, ha sigut important no només a l’hora de crear els productes sinó també en el moment de crear tot el contingut de la imatge corporativa o el packaging.
3.2. Avaluació del procés de creativitat 3.2.1. Fluïdesa De cara al factor de fluïdesa va ser una mica complicada la decisió prèvia de com enfocar el projecte, ja que en un inici no sabia per on tirar i què fer. No tenia clar com definir la idea del treball i vaig necessitar molt de temps per escollir el tema. Finalment, vaig trobar una direcció de la qual em sento molt satisfeta perquè han anat sorgint idees molt interessants que he pogut plasmar en el projecte d’una manera en què jo em sentia còmoda.
3.2.2. Flexibilitat El factor de flexibilitat ha estat influït per la meva motivació cap al projecte. M’he pogut adaptar fàcilment a tots els canvis que he necessitat per tirar endavant el treball perquè era un projecte que em venia molt de gust fer. El Diagrama de Gantt ha sigut una bona eina per organitzar-me, marcar-me els passos a fer i adaptar la feina a les meves necessitats quan les coses no funcionaven.
3.2.3. Elaboració El procés d’elaboració ha sigut llarg, ja que es començava des de zero a aprendre una tècnica nova, la serigrafia. Tanmateix, ha estat tot un repte dissenyar una marca des de zero i que seguís els valors de sostenibilitat marcats. Fer la imatge corporativa, les proves per elaborar els productes amb serigrafia, les targetes de visita, elaborar les tintes casolanes, la ideació del packaging i finalment el disseny del feed d’Instagram són tasques molt elaborades i que demanen certa dedicació. Cada aspecte porta el seu temps i molta feina darrere, ja que no sempre ens convenç la primera idea que tenim i aleshores cal perfeccionar-la i detallar-la.
3.2.4. Innovació La creació d’una marca de serigrafia és una cosa més habitual, però que aquesta sigui ètica i sostenible ja no ho és tant. El disseny sostenible és un aspecte que està costant
79
molt d’introduir al mercat, sobretot a les grans empreses, tot i que a poc a poc s’està començant a fer. Per aquest motiu, és una marca innovadora, ja que és una marca de serigrafia que aposta per la sostenibilitat a través dels seus productes, mostrant aquesta filosofia i estil de vida. A més a més, ajuda a crear un procés beneficiós pel nostre planeta.
3.3. Autoavaluació i millora Com a autoavaluació personal estic satisfeta amb tota la feina feta en aquest projecte, com també amb els coneixements adquirits a l’hora de realitzar-lo. Vaig començar el projecte molt perduda, però sabent que volia treballar entorn la tècnica de la serigrafia. Tot i que no sabia ben bé com enfocar el treball, a mesura que passaven els dies i parlava amb el meu tutor vaig acabar definint a poc a poc la direcció d’aquest projecte. Aquest, finalment, ha estat encarat com un projecte personal de futur on he pogut descobrir una mica més sobre mi, conèixer-me i saber quin camí escollir un cop surti de la universitat. Al fer un projecte d’aquestes dimensions jo sola he hagut d’aprendre a afrontar els problemes que se’m creuaven i gestionar-los de la millor manera possible, trobar solucions eficaces i no rendir-me. També ha sigut una forma d’agafar seguretat i creure en mi mateixa en la presa de decisions, ja que en tot moment he hagut de dependre del meu criteri personal. Durant el procés de realització del projecte he pogut treballar en diferents àmbits que m’agraden i on em sento profitosa dins del meu estil personal, com ara en el disseny, la il·lustració, l’ús de les xarxes socials, la fotografia, el packaging o l’edició. Ha estat molt enriquidor poder treballar tantes branques diferents en un mateix projecte. Durant aquest procés també he pogut veure materialitzades totes les meves idees. A més a més, he pogut crear una sèrie de productes serigrafiats mitjançant un petit taller casolà creat a casa, buscant i comprant (fos de segona mà o nou) materials el màxim sostenibles possibles i que seguissin la filosofia i els valors de la marca. La realització d’aquest projecte ha sigut tot un procés llarg i meditat, ja que s’han hagut de tenir en compte moltes coses. No només s’han hagut de dissenyar les il·lustracions per serigrafiar sinó que també s’ha hagut de pensar i confeccionar tota la imatge corporativa, les propostes per l’Instagram o el packaging, i tot això seguint el mateix estil i generant unitat amb el projecte. També mitjançant la prova i error, ja que s’han
80
hagut de fer proves amb el vi, la tinta de calamar o el marro del cafè per realitzar les targetes, cosa que va ser complicada perquè no sortia a la primera i s’havia de repetir. Un dels aspectes que m’agradaria millorar d’aquest projecte és sobretot a l’hora de la presa de decisions pel fet que soc una persona que li costa molt prendre decisions i això em fa endarrerir i anar més lenta en alguns processos. Això, sobretot em va passar a l’hora de crear la imatge corporativa, vaig estar donant massa voltes al logotip, la qual cosa em va fer perdre molt de temps. Tot i així, no me’n repeteixo gens del resultat, ja que n’estic contenta.
3.4. Prospectiva i disseminació del projecte Com ja s’ha comentat amb anterioritat aquest projecte per mi no només ha sigut un treball acadèmic, sinó que m’ha permès materialitzar una idea que ja feia temps que tenia al cap, però que no havia tingut l’oportunitat de fer mai realitat. Per mi ha estat un inici d’alguna cosa que m’agradaria que continués evolucionant, la idea seria que la marca acabés de consolidar-se i es convertís en empresa. És per això que a partir d’aquí serà molt rellevant la venda i distribució de la marca i la seva promoció i comunicació. Arribades a aquest punt Gaia faria un pas més i es col·locaria en fires d’artesania i/o fires de moviment sostenible de Catalunya, on pogués mostrar l’ofici i difondre la importància del procés manual i sostenible en tot allò que comprem. Una altra opció interessant per arribar a més públic a la zona del Penedès seria acordar amb algunes botigues físiques la possibilitat de vendre els productes de Gaia a les seves botigues, com també crear punts de recollida, així el client podria recollir la seva compra més a prop de casa. Tanmateix, un sector amb el qual Gaia se sentiria molt a gust treballant i podria tenir un contacte més directe és amb les entitats sense ànim de lucre que formen part de la cultura popular o que vetllen per dinamitzar els pobles. Personalment, soc una persona molt activa en aquest àmbit i ja formo part del departament de disseny i comunicació d’algunes d’elles, així que seria una via més fàcil d’accés per Gaia. Un altre camp interessant seria treballar fent col·laboracions amb petits artistes com ara il·lustradores, dissenyadores gràfiques, músics, escriptores, etc. Algunes persones del meu entorn fa poc que han començat a endinsar-se de manera més professional en aquest món artístic, és per això, que penso que seria una molt bona oportunitat
81
treballar conjuntament i plasmar les seves idees, poemes, il·lustracions o dissenys en les peces de Gaia i donar-nos a conèixer mútuament. Finalment, el pas que considero un dels més importants i que ajudaria a difondre millor la marca és la creació d’una pàgina web on poder vendre tots els productes. Aquesta iniciativa facilitaria molt el posicionament de la marca, el funcionament dels enviaments i faria molt més visual els productes que hi ha en stock. Dit això, no només estic satisfeta amb el resultat del projecte sinó que aquest també m’ha permès conèixer més que és allò que m’agrada, trobar-me i veure quines disciplines són les que més em motiven. He descobert nous camins que vull temptejar de cara al futur, dels quals en vull treure suc i veure fins on poden arribar.
82
Bibliografia Acciona. (2020). ¿Qué es el cambio climático? Recollit de Acciona: https://www.acciona.com/es/cambio-climatico/?_adin=02021864894 Acciona. (sense data). ¿CÓMO INFLUYEN LOS GASES DE EFECTO INVERNADERO EN EL CALENTAMIENTO GLOBAL? Recollit de Acciona: https://www.sostenibilidad.com/cambio-climatico/gases-efecto-invernaderoinfluyen-calentamiento-global/?_adin=0183579827 Assadourian, E. (2010). Auge y caída de la cultura consumista. 35-37. Balboa, C. H., & Somonte, M. D. (25 / Maig / 2014). Universidad Nacional de Educación a Distancia. Recollit de Economía circular como marco para el ecodiseño: el modelo ECO-3: https://www2.uned.es/egi/publicaciones/articulos/Economia_circular_como_mar co_para_el_ecodiseno_el_modelo_ECO-3.pdf Baobag. (2022). Baobag. Recollit de Baobag: https://baobag.es Baobag. (2022). Baobag Serigrafia. Recollit de Instagram: https://www.instagram.com/baobag_serigrafia/ Baobag. (2022). Taller Baobag. Recollit de Taller Baobag: https://tallerbaobag.es/es/ Bibliatodo Reflexiones. (3 / Març / 2020). ¿Es Dios la mente maestra detrás de la «Biomímesis»? Recollit de Bibliatodo Reflexiones: https://www.bibliatodo.com/Reflexiones-Cristianas/es-dios-la-mente-maestradetras-de-la-biomimesis/ Biobuu blog. (10 / Octubre / 2018). La sostenibilidad de tu presupuesto, también importa. Recollit de Biobuu Blog: https://biobuu.wordpress.com/2018/10/10/lasostenibilidad-de-tu-presupuesto-tambien-importa/ Bows-Larkin, A. (Juny / 2015). Climate change is happening. Here's how we adapt. Recollit de Ted: https://www.ted.com/talks/alice_bows_larkin_climate_change_is_happening_he re_s_how_we_adapt Braungart, M., & McDonough, W. (2005). Cradle to cradle: rediseñando la forma en que hacemos las cosas. Madrid: McGraw-Hill Interamericana de España S.L. Bruna, C. (2020). Somos la última generación que puede salvar el planeta. Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial. Camacho Delgado, C. (2013). Del consumismo al consumo sostenible. 112-115. Coyote Atelier. (2022). Coyote Atelier. Recollit de Coyote Atelier: https://www.coyoteatelier.com/_index.php d'Energia, A. I. (sense data).
83
Diputació de Barcelona. (22 / Juny / 2021). Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Recollit de Diputació de Barcelona: https://transparencia.diba.cat/ca/distintiu Dither tèxtil. (2022). Dither tèxtil. Recollit de Dither tèxtil: http://dithertextil.com/index.php Ecoosfera. (1 / Febrer / 2021). Cebra: 15 características de estos salvajes animales. Recollit de Ecoosfera: https://ecoosfera.com/destacados/cebra-15caracteristicas-animales-salvajes-sabana-africana/ Ekoideas. (2021). Guía Sellos Ecológicos. Recollit de Ekoideas: casa natural: https://www.ekoideas.com/guia-sellosecologicos#:~:text=Los%20sellos%20de%20calidady%20las,etiquetados%20s atisfacen%20importantes%20criterios%20medioambientales El Troudi, H. (6 / Maig / 2020). Caída de 8% de las emisiones de CO2 provocará pandemia del Covid 19. Recollit de Haiman El Troudi: https://haimaneltroudi.com/caida-de-8-de-las-emisiones-de-co2-provocarapandemia-del-covid-19/ Espada, B. (25 / Maig / 2021). Diosa Gaia. Recollit de Ok diario: https://okdiario.com/curiosidades/curiosidades-sobre-diosa-gaia-2483385 Estrada, M. (2001). Cambio climático global: causas y consecuencias. 7-12. Fundéu RAE. (31 / Juliol / 2020). Greenwashing, alternativas en español. Recollit de Fundéu RAE: https://www.fundeu.es/recomendacion/greenwashingalternativas-validas-en-espanol/ Grafous. (2022). Un buen good pack. Recollit de Grafous: https://www.grafous.com/unbuen-good-pack/ Grafous. (2022). Una tarjeta de visita sostenible. Recollit de Grafous: https://www.grafous.com/una-tarjeta-de-visita-sostenible/ Greenpeace. (sense data). Cambio Climático. Recollit de Greenpeace: https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/cambio-climatico/ Guimarães, T. (2021). Introducción al packaging ecológico. Recollit de Domestika: https://www.domestika.org/es/courses/1656-introduccion-al-packagingecologico/units/8073-proceso-creativo López, Y. H., Reyes, M. G., & Pino, B. P. (2019). Canvi Climàtic. Albuixech: Litera Libros. Martínez, G. G. (17 / Setembre / 2018). ¿Qué significa el color lila en Psicología? Recollit de Psicología y mente: https://psicologiaymente.com/psicologia/quesignifica-color-lila
84
Massaguer, L. (12 / Novembre / 2020). “Tinta de vi”, creativitat en la producció gràfica. Ladyssenyadora. Recollit de La Macula: https://www.lamacula.com/disseny/tinta-de-vi-de-ladyssenyadora/ Meninas. (10 / Febrer / 2021). Meninas Identidad. Recollit de Behance: https://www.behance.net/gallery/113209541/MeninasIdentidad?tracking_source=search_projects%7Cmeninas%20serigrafia Meninas. (2022). Meninas Serigrafia. Recollit de Instagram: https://www.instagram.com/meninaserigrafia/?hl=es Naciones Unidas. (2020). ¿Qué es el cambio climatico? Obtenido de Naciones Unidas: https://www.un.org/es/climatechange/what-is-climate-change Oswaldo, H., & Esperanza, G. (Desembre / 2007). INFORMACIÓN TECNICA SOBRE GASES DE EFECTO INVERNADERO Y EL CAMBIO CLIMÁTICO. Recollit de http://www.ideam.gov.co/documents/21021/21138/Gases+de+Efecto+Invernad ero+y+el+Cambio+Climatico.pdf/7fabbbd2-9300-4280-befe-c11cf15f06dd Papanek, V. (2014). Diseñar para el mundo real: ecologia humana y cambio social. Barcelona: Pol·len. Pinterest. (2022). Pinterest. Recollit de Pinterest: https://www.pinterest.es Projecte Greening Books. (2012 - 2013). Pol·len. Recollit de Manual de la bona ecoedició: Guia de bones pràctiques per a l’ecoedició i l’ecodisseny en el sector de les publicacions (llibres i revistes): https://pol-len.cat/w2018/wpcontent/uploads/2020/10/GREENINGBOOKS_Guia_Bones_practiques_CAT.pdf Robinson, D. (23 / Juliol / 2021). What is Greenwashing? Recollit de Earth.org: https://earth.org/what-is-greenwashing/ Seriauto. (2022). Seriauto. Recollit de Seriauto: https://www.seriauto.es Serigrafia Lluch. (2022). Serigrafia Lluch. Recollit de Serigrafia Lluch: https://serigrafialluch.com Serigrafia Lluch. (2022). Serigrafia Lluch. Recollit de Instagram: https://www.instagram.com/serigrafialluch/ Sherin, A. (2009). Sostenible: un manual de materiales y aplicaciones prácticas para los diseñadores gráficos y sus clientes. Barcelona: Editorial Gustavo Gili. Souari. (2022). Souari Project. Recollit de Instagram: https://www.instagram.com/souari.project/ Troudi, H. E. (6 / Maig / 2020). Caída de 8% de las emisiones de CO2 provocará pandemia del Covid 19. Recollit de Haiman El Troudi : https://haimaneltroudi.com/caida-de-8-de-las-emisiones-de-co2-provocarapandemia-del-covid-19/ 85
Universitat Politècnica de Catalunya. (s.f.). Recollit de Análisis del Ciclo de Vida: https://portal.camins.upc.edu/materials_guia/250504/2013/Analisis%20del%20 Ciclo%20de%20Vida.pdf Via lliure. (2022). Via lliure. Recollit de Via lliure: https://www.vialliure.es Vila, N. (2021). Introducción al diseño gráfico sostenible. Recollit de Domestika: https://www.domestika.org/es/courses/1381-introduccion-al-diseno-graficosostenible/units/6617-introduccion-al-diseno-sostenible Vila, N. (2021). Projectes: Slowmov. Recollit de Núria Vila: https://www.nuriavila.net/http-www-nuriavila-net-projectes/slowmov/ Yute Natural. (2022). Bolsa compostable para envío. Recollit de Yute Natural: https://yutenatural.es/bolsa-compostable-para-envio-23x16-verde
Annexos Conjuntament amb la memòria del treball hi haurà adjuntada una carpeta amb tots els annexos enumerats, que són els següents: •
Annex 1: Primers esbossos logotip
•
Annex 2: Logotip
•
Annex 3: Vídeos making off
•
Annex 4: Mapa mental
•
Annex 5: Briefing
•
Annex 6: Diagrama de Gantt
•
Annex 7: Fotografies productes
86
87
