1.5.1. BIOMIMESI

Figura 3. Diagrama que explica la falta de compromís social en l’àmbit del disseny. Segons Papanek, als dissenyadors només els interessa jugar un petit paper i rarament atenen a les necessitats reals. (Papanek, 2014, p. 70)

1.5.1. Biomimesi

Segons Janine Benyus, citada per Aaris Sherin (2009), “la biomimesi és la imitació

conscient de la genialitat i de la innovació de la vida inspirada en la naturalesa.” (p. 22)

Com diu Aaris Sherin (2009) “la biomimesi (de bios, "vida" i mimesi, "imitar") imita o

pren com a inspiració els models naturals per crear dissenys que resolen problemes

humans.” (p. 20). Cada vegada més les accions humanes estan alterant els sistemes

naturals. Els dissenys inspirats en la natura poden ser la solució per crear mètodes

més sostenibles. El desenvolupament de les tecnologies i el coneixement de la

biologia dels últims anys, han permès un accés immens al coneixement de la ciència

de la naturalesa. Molts professionals com ara investigadors, enginyers, dissenyadors o

arquitectes fan servir els coneixements adquirits sobre el funcionament de la natura

(organismes o ecosistemes) per aplicar-los a la creació de productes i serveis. (p. 20)

Un exemple de biomimesi que tothom coneix, és el Velcro. L’any 1948, George de

Mestral, enginyer elèctric, va trobar inspiració un dia passejant amb el seu gos quan va

quedar ple de pinxos de card. De Mestral va observar les pues del card al microscopi i

va veure que eren una mena de petits ganxos que s’adherien amb molta força a

qualsevol teixit i al pèl dels animals. D’aquesta manera, va patentar el 1955, la cinta de

Velcro, un producte que genera moltíssims diners i una manera eficaç de subjectar

teixits i altres materials. (p. 21)