1.3. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC

El sistema econòmic actual està muntat de tal manera que, com a consumidors, estem

acostumats a comprar, utilitzar i finalment llençar, ja sigui perquè hem perdut l’interès

en el producte, ja no ens agrada o perquè perd la capacitat de realitzar la funció que

tenia en un inici. Quan acaba la vida útil d’aquests objectes es converteixen en

residus, es tornen obsolets i són substituïts per altres de més nous. Tots aquests

productes són dipositats en abocadors o s’incineren, tot i que molts segurament

acabaran al mar. D’aquests residus només se’n recicla una petita part.

Com podem veure, ens trobem en una societat on l’economia funciona mitjançant el

consum. Aquest s’aconsegueix gràcies a l’esperit consumista que ha interioritzat la

població en la seva normalitat.

Amb un panorama mundial on el consumisme s’ha instaurat com a norma, el sistema

industrial es converteix en un sistema depredador que necessita produir productes

nous de manera constant i de forma massiva. Darrere d’això, hi ha una societat

educada en l’hàbit del consum i, per altra banda, una generació desbordada de

residus i gasos contaminants que van a parar a l’atmosfera. Aquest sistema cultural i

industrial que produeix aquesta depredació genera les conseqüències que es

presentaran a continuació, i les solucions per aquestes.

1.3. Conseqüències del canvi climàtic

Segons Estrada (2001) l’augment global de la temperatura pot portar conseqüències

desastroses que posaran en perill a tots els éssers vius que habiten a la Terra. Està

previst que la temperatura augmenti entre 1,4 i 5,8ºC de 1990 al 2100. Aquest

increment és entre 2 i 10 vegades més alt a l'observat en els últims cent anys (0.6ºC) i

es preveu que passarà a un ritme mot més ràpid que en els últims 10 mil anys.

Per altra banda, hi haurà més freqüència de pluges intenses a causa de l’increment de

l’evaporació produïda per l’escalfament del clima. Algunes àrees experimentaran més

precipitacions i d’altres n’experimentaran menys. Altres fenòmens climàtics extrems

que es viuran seran temperatures extremadament altes, dèficit d’humitat a terra, més

intensitat del vent i precipitació de ciclons tropicals, inundacions, sequeres i incendis.

Els països en desenvolupament seran els més afectats pel canvi climàtic, degut

principalment al seu reduït accés a tecnologies per poder adaptar-se, recursos

financers i informació, i fins i tot, per la seva localització geogràfica, ja que molts es

troben en zones àrides i semiàrides, amb probabilitats de patir augments en la

freqüència i magnitud de les sequeres. Durant aquest segle, hi ha previsions que la productivitat agrícola es redueixi fins a 30% a Àfrica i Amèrica Llatina, això aniria

acompanyat d’un augment del risc de fam en llocs on viu la majoria de la gent més

pobre del món.

De la mateixa manera, els canvis previstos podrien produir un increment en el nombre

de persones en perill de desenvolupar alguna malaltia com ara la malària. També

s’espera l’increment de malalties infeccioses com la salmonel·losi, el còlera i d’altres

relacionades amb l’aigua i els aliments.

Està previst que el nivell del mar augmenti entre 8 i 88 cm de 1990 a 2100 a causa del

desglaç dels pols, portant conseqüències molt greus. Aquest fenomen també pot

produir impactes negatius en zones poblades, sobretot en el sector del turisme, el

subministrament d’aigua dolça, la pesca, les infraestructures exposades, els terres

agrícoles i secs, així com als pantans, causant pèrdues de terres i pèrdues

econòmiques i el desplaçament de milions de persones.

Segons López, Reyes i Pino (2019) els oceans, que ocupen el 71% de la superfície

terrestre, contenen el 50% de les espècies, absorbeixen CO2 de l’atmosfera i generen

oxigen. En els darrers dos-cents anys els oceans han anat absorbint molta quantitat de

CO2 provocada per la crema de combustibles fòssils, aquesta absorció ha anat

disminuint els gasos a l’atmosfera, però ha alterat els processos químics que es

produeixen als mars i ha provocat que l’aigua sigui més àcida. Molts éssers marins

són sensibles a l’acidesa, sobretot els coralls i el plàncton, ja que necessiten el

carbonat de calci dissolt a l’aigua per formar les seves closques i esquelets. A més,

l’escalfament global ha portat un augment de la temperatura dels oceans que afecta

de manera negativa a la supervivència de totes les espècies marines. (p. 10-12)

A continuació, es mostren un seguit de dades reals recopilades per l’autora Carlota

Bruna (2020) en el seu llibre Som l’última generació que pot salvar el planeta relacionades amb l’impacte del canvi climàtic:

• Cada dia s’extingeixen 200 espècies d’animals i vegetals. En els últims 40 anys

hem perdut més de la meitat d’espècies animals.

• L’ONU preveu més de 200 milions de refugiats climàtics per l’any 2100.

• Actualment, l’Amazones es continua cremant, els científics ja fa anys que diuen

que estem en un punt crític, amb moltes probabilitats que el dany sigui

irreversible.

• L’agricultura animal és la responsable del 70% de la desforestació de

l’Amazones.

• Segons un estudi de la revista Epidemiology, la contaminació de l’aire que

respirem, sobretot la que prové de la combustió de productes dièsel, augmenta

la probabilitat de patir un càncer cerebral, però, a més a més, està relacionada

amb danys a tots els òrgans del nostre cos. Segons l’Organització Mundial de

la Salut (OMS), és una “emergència pública silenciosa”.

• El 90% del plàstic que s’ha fabricat no s’ha reciclat mai. Cada any 80 milions de tones de plàstic acaben al mar. És com si cada minut, un camió de les

escombraries llencés plàstic al mar.

• Cada any 640.000 tones de xarxes de pesca arriben als oceans i ofeguen

130.000 éssers marins. S’ha comprovat que totes i cadascuna de les tortugues

marines en vida han ingerit plàstic, sobretot les del Mediterrani, que és un dels

mars més contaminats del món.

• El 77% de la Terra (sense comptar l’Antàrtida) i el 87% de l’oceà han patit

canvis i modificacions a conseqüència de les activitats humanes, segons la

revista Nature Reserch. Actualment, gairebé no queden zones salvatges al

planeta.

• L’agricultura animal representa el 18% dels gasos d’efecte hivernacle que

s’alliberen a l’atmosfera. Són més emissions que les de tot el sector del

transport junt (13-14%). També ocupa el 70% de tot el terreny destinat a

l’agricultura i el 30% de tota la superfície del planeta.

• L’estiu de 2019, Groenlàndia va perdre 2 bilions de tones de gel a causa de

l’escalfament global en només un dia. A més a més, la primera glacera que va

aparèixer a Islàndia es va perdre per sempre durant aquests mesos.

Aquesta llista de dades recopilades podria ser molt més llarga, ja que les

conseqüències que porta el canvi climàtic al nostre planeta són pràcticament infinites,

es podria parlar de persones, d’animals i fins i tot de la pèrdua d’ecosistemes sencers.

(Bruna, 2020)