4 minute read
1.5. DISSENY SOSTENIBLE
com la Conferencia de las Partes (COPs)5 i el Protocol de Montreal6 posen sobre la
taula pactes conjunts i busquen maneres d’actuar conjuntament contra el canvi
Advertisement
climàtic. (Acciona, 2020)
Finalment, tota la humanitat hauria de reduir el consum per minvar l’explotació de la
natura, dels minerals i d’altres espècies d’animals i plantes i aprendre a viure amb
menys aigua i energia. Tanmateix, caldria reduir al màxim la generació de residus i
reciclar el que no es pugui evitar produir. (López, Reyes, & Pino, 2019)
En el següent apartat veurem com el disseny també pot formar part d’aquestes
solucions mencionades anteriorment. Per això, presentaré el disseny sostenible com a
millor via per gaudir d’un planeta lliure de canvi climàtic. De manera que explicaré
l’origen d’aquest mètode de disseny, que és el concepte de biomimesi, com ha de ser
el cicle de vida d’un producte perquè sigui sostenible, quins són els materials més
sostenibles dels quals disposem actualment, què són els certificats mediambientals i
perquè serveixen, què vol dir el concepte greenwashing i finalment mostraré una guia
de quines són les bones pràctiques que ha de tenir un bon dissenyador per ser
sostenible.
1.5. Disseny sostenible
Tal com ens diu l’autora Aaris Sherin (2009) el disseny sostenible consisteix a fer
servir un ús equilibrat del capital natural, econòmic i social i d’aquesta manera generar un benestar global. És important que els dissenyadors se sumin a aquest moviment i
comencin a aplicar pràctiques sostenibles a tots els seus projectes. Com a societat
tenim el deure de trobar un punt d’equilibri entre les necessitats econòmiques i les del
planeta. (p. 12)
Com a ciutadans globals tenim el deure d’assegurar que la nostra pràctica
laboral (en qualsevol sector) s'adequa a criteris de sostenibilitat. En termes
senzills: es tracta de garantir que les activitats que duem a terme avui no
5 Conferencia de las Partes (COPs): És l'òrgan decisori responsable de supervisar i examinar l'aplicació de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'Acord de París insta les parts a la Convenció que prenguin mesures per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. World Meteorological Organization. Recuperat el 6 de febrer de 2022 de l’URL: https://youth.wmo.int/es/content/¿qué-es-la-conferencia-de-las-partes-en-la-convención-marco-de-lasnaciones-unidas-sobre-el 6 Protocol de Montreal: El Protocol de Montreal va ser dissenyat per reduir la producció i el consum de substàncies que esgoten la capa d'ozó reduint la seva abundància a l'atmosfera protegint així la fràgil capa d'ozó del nostre planeta. Ecologistes en acció. Recuperat el 6 de febrer de 2022 a l’URL: https://www.ecologistasenaccion.org/205/protocolo-de-montreal/
comprometen les necessitats de les futures generacions. Anna Carlile –
directora i fundadora de Viola Eco-Graphic Design (Sherin, 2009, p. 13)
"Respectuós amb el medi ambient", "verd", "ecodisseny" i moltes altres maneres amb
les quals es fa referència als processos que són responsables amb la natura i el
planeta. Molts dissenyadors s’estimen més fer servir aquests conceptes en comptes
de “sostenible”, ja que “verd” i “ecològic” fan més referència al medi ambient, en canvi,
quan es parla de sostenibilitat també s’engloben les implicacions socials i
econòmiques dels processos i materials utilitzats. (p. 13)
Figura 2. Esquema dels tres pilars a tenir en compte a l’hora de desenvolupar un projecte sostenible. (Biobuu blog, 2018)
PIONERS DEL DISSENY SOSTENIBLE:
Molts anys abans que el tema de l’ecologisme es posés de moda, les idees de
Buckminster Fuller i Victor Papanek van servir d’inspiració per a molts dissenyadors
que ja van començar a pensar quin impacte i implicació tenia la seva feina en el medi
ambient i en la desigualtat social.
Buckminster Fuller va ser un inventor, científic, escriptor i activista mediambiental,
precursor al moviment sostenible. El preocupava l'ús malbaratador que feia la
humanitat dels recursos naturals i va observar que: "La humanitat ha cregut que es podia treure de sobre les molestes substàncies acumulades que no sabia com manejar enviant-les cap a l'exterior del cosmos i que, hipotèticament, es desactivarien de forma innòcua i infinita". Fuller era un defensor de la igualtat social i de la distribució
equitativa de la riquesa entre la població mundial. També creia en la possibilitat de
trobar alternatives beneficioses per la humanitat fent servir la tecnologia. Durant molts
anys de la seva vida, Fuller no va parar de rebre burles i critiques sobre la seva obra,
tot i així, les seves idees entorn a la defensa del mediambient han servit d’inspiració
per a molts dissenyadors de generacions posteriors que defensen l’ús responsable
dels recursos que queden al planeta. (p. 16)
Tal com deia Buckminster Fuller, citat per Aaris Sherin (2009):
El planeta Terra és la llar de tots els éssers humans, però en termes científics, pertany només a l’univers. Pertany per igual a tots els éssers humans. És la llei
natural i geomètrica. Totes aquelles lleis dels homes que contradiuen a la
naturalesa no es poden fer complir i són enganyoses. (p. 17)
El dissenyador industrial i docent Victor Papanek (1923-1998) ja a la dècada dels
anys setanta deia que els dissenyadors havien de treballar pel bé comú i no només pel
bé de l’economia. Ell els acusava de fer un mal ús dels recursos naturals que ofereix el
planeta i d’oblidar les seves responsabilitats socials i ètiques. En el seu segon llibre,
The Green Imperative (Thames and Hudson, 1995), Papanek va afegir "la saviesa per anticipar les conseqüències mediambientals, ecològiques, econòmiques i polítiques de les intervencions en disseny" a la llista d'habilitats i aptituds que ha de posseir un
dissenyador. Quan Papanek va publicar el 1972 Diseñar para el mundo real: ecología humana y cambio social va ser criticat i denunciat per alguns dels seus amics. Anys
després quan va ser publicat el seu segon llibre, The Green Imperative, la societat
havia evolucionat i alguns dels que havien menyspreat la seva obra van acabar
adoptant bastants de les seves idees. (p. 18)