salutació del Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València

Xavier Rius i Torres

Un any més s’acosta la primavera. A partir de març tot es torna fèrtil. Ho sabem perquè les falles encenen els carrers de vitalitat i espurnes. La música sempre està present, i ara ens encercla en un bucle d’optimisme que no ens deixa estar quiets.

Des de la vivacitat i l’energia, les falles tenen el do d’apel·lar a la memòria i de convocar els elements que configuren una màgia natural, indefugible. La fórmula per simple, no deixa de tenir el seu valor, i per això la repetim any rere any.

Fem carrer, de dia i de nit, evoquem amb bonhomia els nostres esperits, posem art a la forma dels nostres dimonis i monstres, els caricaturitzem en un intent per desafiar la seua imposada mortalitat: doncs tots sabem que el foc serà el seu destí irremeiable i purificador.

A falles més que mai, cal riure’s de la tragèdia, la medicina contra el penós hivern ja està dispensada, i ara cal gaudir fins a l’esgotament, que el cicle natural ja ens encaminarà per altres estadis.

Per això, imagine, que el material de les falles és fortament efímer, inflamable. Tan sensible al foc és la fusta, el cartó, les pintures, com els significats i missatges d’actualitat que la vespra de Sant Josep ràpidament passaran a l’oblit. Qui posa cor i ànima als ninots i a les seues paraules? Siguen els polítics en trànsit, siguen els personatges de l’imaginari col·lectiu que circulen per les pantalles, o per les contrades del barri, si és que encara fem barri. Les nostres pors i incerteses convocades en el cadafal faller passaran de pressa fins a l’any següent.

La festa de les falles, com la festa de Tots Sants, identifiquen dos moments clau del calendari valencià. Trets d’identitat que són una cultura forta també a la que voluntàriament ens podrem afegir. Si hem sentit l’orgull de ser fallers, també podem sentir l’orgull de posseir un patrimoni riquíssim que ara reviscola amb els monstres valencians. No cal anar a importar monstres aliens, que ací ja en tenim per a donar i vendre.

Des de l’àrea de Cultura de la Diputació hem volgut fer costat als elements del nostre patrimoni immaterial, i per això hem donat suport a les iniciatives de L’ETNO en la recuperació de l’imaginari de monstres i criatures fantàstiques ací arrelades. Després d’uns anys de treball, l’esclafit monstraire valencià ja és imparable.

Sabeu que el cavall verd és un animal no mai vist al qual li creix herba en lloc de pèl? I qui coneix la bubota, figura composta per una carabassa (autòctona), que una vegada se li ha tret la molla per a fer bunyols, i fets els forats sobre la dura cuirassa que porta, feta la boca i els ulls, i amb un ciri dins encés… va i algú la trau a passejar al seu cap, cobert amb un llençol blanc. Diuen que per baix hi ha un home enamorat, però qui sap sinó serà un contrabandista com els d’abans.

L’home dels nassos, les bruixes voladores de voramar, el gegant Esclafamuntanyes, la Quarantamaula, Queixalets, el Saginer i els Donyets, el Moromussa… tenim desenes i desenes de monstres esperant a ser descoberts. Passeu bones falles i no penseu que el món de la fantasia valenciana s’acaba ací.

Salutaci De La Regidora De Cultura I Festes

Asun Moll i Castelló

Amics i amigues:

Els dies comencen a allargar i ens fan notar ja l’olor a pólvora, sentir el so de les bandes i albirar els colors amb què, en cada passacarrer, ens delecten les comissions de la nostra ciutat. Perquè, tot i que les Falles estan presents durant tot l’any en la nostra consciència comuna, en eixa part de la nostra activitat cultural que construïm amb el seu suport impagable, és ara, com cada exercici, quan la festa fallera comença a materialitzar-se i ens deixa eixir a gaudir d’eixos xicotets detalls amb què les comissions ens omplin l’agenda any rere any.

Les Falles són part de la nostra identitat. No podríem imaginar una ciutat com la nostra sense una setmana de monument i festa, de carrer i música. Malgrat esta estreta relació, la realitat ja ens ha posat davant de situacions extremes que ens han obligat a cancel·lar tots els actes de la nostra setmana fallera.

Ara, 2023 tornarà a retrobar-nos, a traure’ns al carrer i celebrar que, a pesar de les circumstàncies, la tenacitat i l’amor per la festa són trets identitaris de la nostra ciutat, perquè Sagunt és flama, carrer, però, sobretot, Sagunt són 28 comissions exemplars cosides a la nostra història amb un mateix fil.

I precisament el fil, però el de la màgia i les llegendes valencianes i saguntines, ha cosit el contingut d’este llibret que, amb tant d’esforç (ho sé de primera mà), heu presentat enguany. Un tema estretament vinculat a una ciutat en què els espais màgics i el misticisme es barregen amb una història i un patrimoni de les que poques ciutats en poden fer gala.

Enhorabona, Maria José i Carmen, Ángeles i Marc Vilalta. Vosaltres representareu estes Falles a una de les nostres comissions més estimades. Vos desitge una setmana plena de carrer, alegria i convivència amb els fallers i falleres de La Palmera. Com ja sabeu, podeu comptar amb mi per continuar estant al vostre costat.

Bones Falles!