EL CASTELL DE PENÍSCOLA

Conta la llegenda que el papa Benet XIII, també anomenat Papa Luna, va construir amb les seues pròpies mans i en una sola nit una escala que li permetera accedir a la mar. Certa o no, aquesta llegenda és una de les moltes que giren al voltant d’un dels llocs més fotogènics de la Comunitat Valenciana, el castell de Peníscola.

Emplaçat sobre el penyal que domina la ciutat, des d’ell s’albira no sols el territori de Peníscola i limítrofs sinó bona part del litoral. I va ser precisament aquest emplaçament el que va portar els cavallers templers a aixecar aquesta immensa fortalesa sobre una antiga alcassaba àrab entre els anys 1294 i 1307. Però no sols per això. I és que es diu que els templers eren coneixedors d’alguns llocs especials del món, llocs d’encreuament d’energia biomagnètica que afecta la hipòfisi i en els quals es pot ser conscient de fenòmens paranormals i percepcions extrasensorials. Entre aquesta mena de llocs destaca el castell de Peníscola, un dels últims reductes templers. Ja durant la seua construcció els temps estaven regirats, els grans reis europeus, així com el poder eclesiàstic, temien el poder aconseguit pels cavallers templers i no van dubtar a acusar-los, condemnar-los i cremar-los en les fogueres per sacrilegi a la creu, heretgia, sodomia i adoració a ídols pagans. L’orde templer va veure la fi dels seus dies a principis del segle XIII, no així el castell de Peníscola.

La fama “mundial” del castell arribaria amb la seua conversió en Seu Pontifícia gairebé un segle després de la desaparició de l’Orde del Temple, en 1411, gràcies al Papa Luna, Benet XIII, qui, després de fugir d’Avinyó, es va mudar a Peníscola. Aquests també estaven regirats. Enmig del Cisma d’Occident, durant aquests anys va arribar a haver-hi fins a tres papes i un va ser Benet XIII.

La seua història comença amb la seua elecció com a Papa en de França, i és que, en ser súbdit de la Corona d’Aragó, es temia que no fos tan “manejable” com altres Papes anteriors. Així, França va bloquejar militarment Benet XIII en la seua seu d’Avinyó, d’on va aconseguir fugir i arribar a Peníscola. Després d’una dura travessia amb vaixell en la qual les tempestes no van parar d’assotar l’embarcació, es diu que Benet XIII es va posar en peus i va invocar Déu en qualitat de legítim Papa perquè els ajudara a salvar-se. Quan el temporal va amainar va ser quan, sentint-se corroborat en el càrrec, Benet XIII va afirmar: “Soc el veritable papa!”, una frase que va repetir sovint al llarg de la seua vida. Com la de “jo seguisc en els meus tretze”, una altra frase que va repetir en nombroses ocasions i que fa referència a la seua tossudesa a l’hora de negar-se a abdicar com a Papa i abandonar en conseqüència el seu nom de Benet XIII.

Una altra de les llegendes que gira al voltant del Papa Luna i el castell de Peníscola és la del Còdex Imperial

Una altra de les llegendes que gira al voltant del Papa Luna i el castell de Peníscola és la del Còdex Imperial, un pergamí escrit presumptament de puny i lletra per l’emperador Constantí i que guarda un tremend secret. Pel que sembla, el pergamí era capaç de gelar la sang de qui el llegia i fer-li vacil·lar de la seua fe. Fins a tal punt tenia aquest poder que es considerava que la seua sola existència podria acabar amb l’Església. Per aquesta raó era custodiat i conegut només pels Papes i els més acostats. Guardat en una cànula d’or, després de la mort de Benet XIII el castell de Peníscola va rebre nombrosos emissaris dels diferents Papes amb l’objectiu d’obtindre el Còdex. Cap d’ells va arribar a fer-se amb tal preuat document i la seua desaparició forma part dels grans misteris de la història del Papa Luna i el Castell de Peníscola.

Benet XIII va morir en 1493 excomunicat i declarat heretge, per la qual cosa hi ha qui diu que mai descansa i que encara es pot sentir la seua presència en les estances del castell, on no para d’exclamar: “Soc el veritable Papa!”. Un lloc d’encreuament d’energies en el qual succeeixen esdeveniments paranormals.