LA COVA SANTA D’ALTURA

Al terme municipal d’Altura (Castelló) es troba una cova molt significativa per al cristianisme, no sols per ser lloc de peregrinació i per ser coneguda com a miraculosa, sinó per les seues llegendes i històries que allí han esdevingut al llarg dels segles. Coneguda com la Cova Santa en l’actualitat, encara que abans ho fora per ser Cova del Latonero.

A l’interior es pot trobar estalactites, estalagmites i una capella subterrània engabiada amb la Mare de Déu, envoltada d’estampetes, joguines, articles ortopèdics i tot tipus de presents i oferiments de persones que agraeixen a la Mare de Déu una promesa o curació complerta.

Té 20 metres de profunditat i va ser utilitzada pels pastors com a refugi, motiu pel qual va ser descoberta la Verge al segle XVI.

La Cova pròpiament dita és un buit originat per un fenomen d’erosió càrstica, per la qual descendeix una escala fins al recinte on es troba la capella de la Mare de Déu, construïda al s. XVII en la profunditat de la cova i tancada per una reixa. En el fons de l’avenc es va edificar una capella de gruixuts murs de carreus i maçoneria. A l’interior es conserva un retaule, format per pedestals i columnes salomòniques de jaspi. Entre elles es troben les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna en marbre. En el segon cos del retaule se situa una taula de marbre tallada en relleu, representant a Sant Joaquim i Santa Anna, que porten de la mà a la Mare de Déu.

La història del lloc conta que Fra Bonifacio Ferrer (1333-1417), germà de Sant Vicent Ferrer i Prior de l’Orde de la Cartoixa, va ser qui va modelar imatges i reproduccions en guix, donant una d’aquestes últimes a un pastor del Latonero que va ocultar la Mare de Déu a l’interior de la imatge de la Cova Santa fins que va ser descoberta en 1503 per un pastor amb les seues ovelles, de qui es conta que va veure una aurèola de llum celestial entre les penyes humides i amagada.

La cova té una cobla Que llueva, que llueva la Virgen de la Cueva los pajaritos cantan las nubes se levantan…

Aquesta cobla no és res més que una cosa que es realitza des del segle XVII, com a rogació contra la sequera des de 1622 en romiatge cap a Altura o Sogorb. Conten que les pregàries han estat complertes en nombroses ocasions durant segles. Bé ho saben els llauradors dels voltants que s’encomanen a la Mare de Déu dient allò de «no plourà mentre no isca la Palometa en processó».