EL BARRANC DE LA HOZ

Es conta que pels voltants de Xiva, Xera i Xestalgar (València), als pics pròxims coneguts com el pic Yerbas, Charnera, Oratillos, la Penya Santa Maria o el lloc que ens concerte, el pla de la Marjana, van ser testimonis de la mort i el sofriment d’un amor que la vida arrabassà. Com sabreu molts, Xiva es lliurà a Berenguer d’Entença el 25 de setembre de 1237. Durant la conquesta per aquests territoris, allí va lluitar un soldat a les ordres de Zayaán anomenat Tarik. La seua estimada, de nom Alba, va viure al costat d’ell moments de passió en aquelles muntanyes que avui recorren la comarca dels Serrans. Pel que sembla, un dia buscant recer per una tempesta, la jove parella, Alba i Tarik, es van refugiar en una casa pròxima al barranc de la Hoz, on vivia una bruixa que va vaticinar, parlant amb la noia, la mort del seu estimat en la Batalla de Xiva, i així va ser.

Després de quedar-se vídua, Alba va tornar a retrobar-se amb la bruixa, la qual li va prometre retornar la vida al seu estimat si seguia totes les seues indicacions i prenia un beuratge durant la lluna plena a la part alta de l’altiplà d’una d’aquelles muntanyes. Això sí, aquell beuratge havia de contenir tres llàgrimes vessades per l’estimada, aquelles que Alba deixava anar gairebé diàriament. Però Alba no va seguir al peu de la lletra tot el que la bruixa li va contar. Resulta que quan va arribar la lluna plena, la jove va pujar a l’alt d’una muntanya de la serra de les Cabrillas o de Santa Maria, vessant tres llàgrimes sobre el beuratge i bevent el beuratge quan la lluna es reflectia en aquest. La bruixa li va insistir que després d’allunyar-se del lloc no mirara la lluna, però Alba no va complir aquestes paraules, per la qual cosa la noia va quedar petrificada pels raigs lunars que il·luminaven la nit i es va convertir en un penyal de les muntanyes pròximes a la Marjana, formant part des de llavors d’aquest paratge recorregut per senderistes. Conten que en les nits de lluna plena encara poden escoltar-se els gemecs de tristesa d’Alba i recomanen, com us podreu imaginar, no mirar la lluna en nits així si no voleu convertir-vos en part d’aquest bell paratge.