DISSENY D’UN REFUGI BIOCLIMÀTIC
DESCOBRIM EL CIM
Divendres 12 de juliol, pocs minuts abans de les 8h, ens trobem davant de la Florida. Tot a punt, incloent els expedicionaris: Paco Lluís, David, Octavi, Ilia, Ana, Empar, Esther, Vicen, Joansa, Enric Gil i jo. Un any més ens disposem a eixir cap a la nostra ascensió d’estiu com cada curs. Ara sí, expedició completa. Motxilles carregades als cotxes amb les tendes per poder fer nit i el menjar per sopar i desdejunar abans de l’ascens. Aquesta vegada no tenim refugi al peu del cim i necessitem anar més carregats. Això ens fa sentir un poc més nerviosos de l’habitual perquè eixe excés de càrrega no sabrem com ens pot afectar. Eixim en direcció cap al Nord. Farem una parada per dinar a l’altura de Lleida. Després de 5h de viatge ens plantem just al pàrquing del pont de la XXXXX (1). L'ascensió la comencem a l'aparcament on hem pogut arribar amb el nostre vehicle. En cas d'utilitzar transport públic, aquest arriba només fins a XXX (2). Un cop al poble, tindríem dos opcions, seguir la pista per on passaríem amb cotxe, o seguir l'antic camí de XXX (2) al refugi de Vall Ferrera.
DISSENY D’UN REFUGI BIOCLIMÀTIC
El paisatge és fantàstic i ens deixa ben embadalits. La temperatura ens fa abrigar una miqueta. Un cop al refugi, continuem pel costat sud i el camí puja ràpidament, tot fent ziga-zagues. Poc després, trobarem una cruïlla de camins, nosaltres seguirem a l'esquerra ja que el camí de la dreta ens portaria a la vall d'Areste. Un poc abans d'arribar al torrent de Sotllo, trobem un pas un poc complicat. Per sort, han obert un nou camí que passa per baix d'aquest i el seguim. Anirem seguint el camí, ara sense tanta pujada fins arribar al barranc de Sotllo què passarem pel costat dret. Arribem als plans de Sotllo, i a partir d'aquest punt, cal posar una mica d'atenció, ja que hi ha dues opcions: Un camí més fressat que s'enfila cap a l'entrada d'aigües de l'estany de Sotllo. I després, hi ha el camí més lògic que puja per la base dels pics de Llatsi Lari fins a assolir un petit collet i entrar a la zona de l'estany de Sotllo.
Arribats a aquesta altura necessitem
descansar i deixar part dels nostres bàrtuls per a poder fer l’últim ascens més descansats. Per poder fer nit, a l'entrada de l'estany hi ha una extensa zona d'acampada. Ara sí, toca la primera foto de rigor: poseu-vos!!! Què es veja bé l’estany!! Arrimeu-vos que no pareu quiets ni un segon per la foto!! Ens fem la foto quan les tendes ja estan montades i comencem a preparar els sopars: un poc de pernil, formatge i alguna sopeta calenta per recuperar forces. La botella de vi i les cerveses van acabant-se, ha pagat la pena fer l’esforç de pujar-les fins tan a dalt. Si hi haguera aquí un bon refugi de muntanya seria un plaer per als muntanyers. Segur que estaria sempre ple ja que en som molts els qui tractem de fer aquest pic tan conegut dels Pirineus. En aquesta zona, podem gaudir d'una bona vista dels pics de XXX (3) i del Monteixo. Al matí següent, deixem les tendes ben guardades darrere d’uns arbres junt a tot el pes que del que ens podem desprendre a les motxilles més gran. Cal agafar la roba justa però suficient per poder anar afegint i llevant conforme el fred ens ho demane. Crampons, pals de muntanya, gorres i tallavents no poden faltar. Aigua, fruïts secs i els bocates per menjar al cim. Comença l’ascensió de l’últim tram fins al
DISSENY D’UN REFUGI BIOCLIMÀTIC cim. Des d’una altura d’uns 2000 metres on ens trobem fins el pic de 3133m, un bon desnivell per a un dia complet. El camí, segueix per l'esquerra de l'estany de Sotllo, va creuant a banda i banda del torrent. També voregem un estany pel seu costat esquerre. Un poc més amunt d'aquest segon estany, trobem una altra zona on podríem haver acampat. En aquesta zona hi podem veure un repetidor de ràdio. Just després d'aquest repetidor, comença la dura pujada al port de Sotllo. A l'estiu podem trobar encara una placa de neu que podem vorejar sense problemes. De totes formes portem els crampons, però el cap d’expedició, Paco Lluís, ens recomana fer-ho evitant la neu. Algunes cares ja mostren la sensació de risc, de no tenir clar si el cos aguantarà fins a allí dalt. En aquests moments, la veu de Paco i la seua frase recurrent sempre serveix d’estímul per seguir endavant: “La por està en un montó, i cadascú agafa el que vol. Endavant companys”. Arribem al Port de Sotllo. A l'Oest el Pic de Sotllo. Ara estem a França, Florida Internacional!! Ara ens toca parlar en francès; hauríem d’haver convidat a Ophélie per aquest viatge!! Des del coll tot seguint el camí que està molt marcat fins arribar quasi a un petit estany. Un cop a l'estany, girem cap a la dreta fins arribar al coll de XXXX (4). Abans del coll, se'ns ajunta el camí que puja des de l'estany de Pinet. Al coll de XXXX (4), pujarem fins al cim de la XXXX (5) pel camí que es fa molt evident. Hem arribat al cim!!! Qui ens ho havia de dir! Moltes hores de caminar i un poc de patiment, però tocar la creu del cim, i veure el paisatge al fons és un plaer difícil de descriure si no es viu. Tots junts!!! La foto del cim, aquesta cal penjar-la al twitter de Florida!!!
IMPRESSIONANT!!!
DISSENY D’UN REFUGI BIOCLIMÀTIC
ACTIVITATS
1. Després de llegir el diari de viatge, quin penseu que és el pic que han pujat? 2. Cal que aneu investigant i donant nom als buits que hi ha al text. Fes-ho directament a aquest link: 3. Situeu a un mapa (on apreguen corbes de nivell) les principals serralades de la zona on han estat aquest muntanyers/es. 4. En quina cadena muntanyosa es troba aquest pic? 5. Marca en un plànol l’itinerari seguit pels muntanyers. 6. Indica a un plànol una fletxa que senyale la direcció des del cim on es troba Florida.