DISSENY D’UN REFUGI BIOCLIMÀTIC
DESCOBRIM EL CIM
Divendres 12 de juliol, pocs minuts abans de les 8h, ens trobem davant de la Florida. Tot a punt, incloent els expedicionaris: Paco Lluís, David, Octavi, Ilia, Ana, Empar, Esther, Vicen, Joansa, Enric Gil i jo. Un any més ens disposem a eixir cap a la nostra ascensió d’estiu com cada curs. Ara sí, expedició completa. Motxilles carregades als cotxes amb les tendes per poder fer nit i el menjar per sopar i desdejunar abans de l’ascens. Aquesta vegada no tenim refugi al peu del cim i necessitem anar més carregats. Això ens fa sentir un poc més nerviosos de l’habitual perquè eixe excés de càrrega no sabrem com ens pot afectar. Eixim en direcció cap al Nord. Farem una parada per dinar a l’altura de Lleida. Després de 5h de viatge ens plantem just al pàrquing del pont de la XXXXX (1). L'ascensió la comencem a l'aparcament on hem pogut arribar amb el nostre vehicle. En cas d'utilitzar transport públic, aquest arriba només fins a XXX (2). Un cop al poble, tindríem dos opcions, seguir la pista per on passaríem amb cotxe, o seguir l'antic camí de XXX (2) al refugi de Vall Ferrera.