ANTECEDENTS FILOSÒFICS DEL PENSAMENT DE PLATÓ
Plató
Heràclit
Sòcrates
Parmènides Pitàgores
INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ PAS DEL MITE AL LOGOS
Segle VII-VI a. C JÒNIA
SUD-ITÀLIA
Segle V a. C ATENAS
Problema filosòfic:
Problema filosòfic:
LA NATURALESA
LA SOCIETAT,L’ÉSSER HUMÀ, LA POLÍTICA
EXPERIÈNCIA SENSIBLE
RAONAMENT ABSTRACTE
Els físics jonis
Escola pitagòrica
Heràclit d’Efes
Parmènides d’Elea
FILÒSOFS DE LA NATURALESA
Els sofistes
Sòcrates
IL·LUSTRACIÓ ATENESA
LES CIUTATS DELS PRESOCRÀTICS 1. Elea: Parménides 2. Crotona: Escuela pitagórica 3. Agrigento: Empédocles 4. Leontino: Gorgias 5. Siracusa: 6. Estagira: Aristóteles 7. Abdera: Demócrito; Protágoras 8. Atenas: Sócrates; Platón 9. Clazomene: Anaxágoras 10. Colofón: Jenófanes 11. Éfeso: Heráclito 12. Mileto: Tales; Anaximandro; Anaxímenes
ELS FÍSICS JONIS FILOSOFIA ÉS COSMOLOGIA UNIVERS
NECESSITAT
Θαλής ο Μιλήσιος
COSMOS
CAOS
ORDRE NATURAL
DESORDRE
PRINCIPIS FÍSICS
ACCIONS DE LA DIVINITAT
REGULARITAT
COMPRENSIBLE Experiències sensibles Matemàtica
CONEIXEMENT
ARBITRARIETAT
IMPREVISIBILITAT
IMPREVISIBLE
RELIGIÓ
MITES
HERÀCLIT D’EFES (544-484 AC) Totes les coses naturals
Principi material
ARJÉ
Substrat
Devenir
CANVI
ETERN RETORN
ARMONIA INVISIBLE
CAOS ALS SENTITS
ORDRE
DESORDRE APARENT
LOGOS RAÓ
FOC
OCULT ALS SENTITS
OPINIONS NO CONEIXEMENT
Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος
“En el mismo río entramos y no entramos, pues somos y no somos [los mismos]” en Diels-Kranz, Fragmente der Vorsokratiker, 22 B12
PITÀGORES DE SAMOS (571-497 aC) Comunitat místico-religiosa
Πυθαγόρας
Plató pren contacte amb ella als seus viatges a Sicília
ESCOLA PITAGÒRICA Religió òrfica
COSMOLOGIA
CONEIXEMENT
L’univers és un COSMOS
Prové del RAONAMENTABSTRACTE
TOT ORDENAT
NEGACIÓ DELS SENTITS
ESTRUCTURA MATEMÀTICA mesurable
MÈTODE DEDUCTIU
relacions dels números
MÚSICA
Harmonia de les esferes
DOCTRINA DE L’ÀNIMA SUPERIORITAT ANIMA sobre cos Funció: CONEIXEMENT de l’HARMONIA de l’Univers PURIFICACIÓ PER L’ESTUDI (MATEM. I FILO)
ALLIBERAMENT DEL COS
Reencarnacions succesives
PARMÈNIDES D’ELEA (540-470 aC) POEMA DE LA DIOSA
!!!
DOS VIES DE CONEIXEMENT
“El ser es y no es”
VIA DE L’OPINIÓ
A^ ¬A Les experiències sensibles són enganyoses
MULTIPLICITAT D’ÈSSERS
Apariència contradictòria de les coses
DOXA
VIA DE LA VERITAT
“El ser es y el no ser no es”
A=A; ¬A = ¬A El pur raonament lògic du a la veritat Ser de les coses
UNITAT Immutable Ingènit
ALETHEIA
Indivisible Impereceder Complet
ELS SOFISTES (segona meitat s.V a C) EDUCADORS DELS CIUTADANS
FILÒSOFS RELATIVISME
Estrangers sense drets polítics. Gran prestigi i influència a la democràcia Mestres de retòrica, oratòria, erística (arts de la persuasió per obtenir èxit social o polític) No són una escola de pensament
NO hi ha VERITATS ABSOLUTES
ESCEPTICISME
Es IMPOSSIBLE CONÉIXER la veritat
Πρωταγόρας
Allò vertader, bell o just és el que opina cadascú que és vertader, bell o just CONEIXEMENT = OPINIÓ
NO hi ha SABER
Incapacitat humana per al coneixement objectiu i universal El llenguatge sols serveix per persuadir o emocionar
CONVENCIONALISME
Les LLEIS I ELS CODIS MORALS són producte d’ACORDS
No tenen origen diví Són relatives No són eternes
EMPIRISME POLÍTIC
Allò bo, just és el que LA MAJORIA considera bo, just
SÒCRATES (470-399 a C) Hi ha UNA VERITAT UNIVERSAL I OBJECTIVA
Crítica als sofistes
ABSOLUTISME
Relativisme
Objectiu de la FILOSOFIA
MÈTODE DIALÈCTIC
FASES
Escepticisme
IRONIA
“Sols sé que no sé res” Descoberta de la veritat
MAJÈUTICA
en un mateix
DIÀLEG Recerca col·lectiva
INDUCCIÓ
DEFINICIONS ESSENCIALS
Virtuts morals
Participació activa
VIRTUT S’ENSENYA DOCTRINA MORAL
Σωκράτης VIRTUT ES COGNOSCIBLE
INTEL.LECTUALISME MORAL