30 de Gener. Dia de la pau by Ana Estela Gallach

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans.

30 DE GENER. DIA DE LA PAU Seminari de Filosofia I Ciutadania Florida Secundària

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. 1.

30 de Gener. El dia de la Pau.

El Dia Escolar de la No violència i la pau (DENIP) fou declarat per primera vegada en 1964 a proposta d’una iniciativa no governamental, independent i voluntària del professor espanyol Llorenç Vidal. Fou reconegut pel Ministeri d’Educació i Ciència el dia 29 de novembre de 1976. A més a més, aquest dia es celebra la mort del líder nacional i espiritual de la Índia, el Mahatma Gandhi, el 30 de Gener de 1948, assassinat a tirs per un fanàtic hinduista.

Activitat 1. ¿Què significa per a tu “PAU”? Anota vàries paraules o expressions. Desprès les posarem en comú. 1. –

2.-

3.-

Activitat 2. Els experts indiquen que hi ha dos sentits del terme “pau”. Llig els fragments i indica si els termes que tu havies adès pertanyen al sentit NEGATIU O POSITIU. PAU NEGATIVA: “Se define como la ausencia de violencia (bélica/explotación)o como el estado o tiempo de no guerra. “ (J.P. Lederach. Educar para la paz. 1986. Barcelona. Fontamara). PAU POSITIVA: “Primero, reconocemos que la paz es un valor, uno de los más altos y deseados del vocabulario y de la reflexión humana. Es un ideal y un concepto rico, es decir, multidimensional: está conectada con todos los niveles de la existencia humana. (..)Segundo, tenemos que enfocar la violencia y por consiguiente el tema de la paz en términos de “autorrealización”: la liberación del individuo de todo lo que le impide gozar de los elementos de la vida, sea debido a la violencia directa (homicidio o guerra) y a la violencia estructural (racismo, hambre, marginación”. (...) Tercero. La justicia social es en muchos conceptos sinónimo de la paz. (...)Finalmente, (...) La paz positiva es la cooperación (la colaboración, la mutua asistencia, el mutuo entendimiento y confianza), es una asociación activa, caracterizada sobre todo por el mutuo beneficio de una relación positiva. (J.P. Lederach. Educar para la paz. 1986. Barcelona. Fontamara. 2

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans.

El terme 1 ............................... es correspon amb un sentit ............................ El terme 2 ................................ El terme 3 .................................

Activitat 3. A l’entrada del bloc sobre el dia de la pau hi tenim un parell de representacions magistrals de la pau que hi va dibuixar el també poeta Rafael Alberti. Busca a una imatge que simbolitze per a tu la pau. Fuig dels símbols tradicionals i enganxa-la ací en el dossier.

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. Activitat 4. Música per la pau. La pau ha estat font d’inspiració per a pintors, músics, poetes. Un dels grans pacifistes de la història, que ens ha regalat moments inoblidales amb la seua música, ha estat John Lenon. Com Gandhi va ser mort a tirs als 40 anys en un carrer de Nova York en 1980. Moltes de les seues cançons canten a la pau. Un exemple és All you need is love de John Lenon que pots escoltar al bloc.

Busca una cançò envers la pau. Porta-la al teu mp3/mp4 i adjunta la lletra. Tot en format digital. Amb elles canviarem les sintonies del pati durant la setmana de la pau.

ALL YOU NEED IS LOVE Love, love, love Love, love, love Love, love, love There's nothing you can do that can't be done Nothing you can sing that can't be sung Nothing you can say but you can learn how to play the game It's easy Nothing you can make that can't be made No one you can save that can't be saved Nothing you can do but you can learn how to be you in time It's easy

All you need is love All you need is love All you need is love, love Love is all you need Love, love, love Love, love, love Love, love, love All you need is love All you need is love All you need is love, love Love is all you need There's nothing you can know that isn't known Nothing you can see that isn't shown Nowhere you can be that isn't where you're meant to be It's easy

All you need is love All you need is love All you need is love, love Love is all you need All you need is love (All together, now) All you need is love (Everybody) All you need is love, love Love is all you need Love is all you need Love is all you need Love is all you need Yesterday She loves you, yeah yeah yeah.

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. Amor, amor, amor Amor, amor, amor Amor, amor, amor No hay nada que puedas hacer que no pueda hacerse Nada que puedas cantar que no pueda cantarse Nada que puedas decir pero puedes aprender el juego Es fácil Nada que puedas hacer que no pueda hacerse Nadie a quien puedas salvar que no pueda salvarse Nada que puedas hacer pero puedes aprender a ser con el tiempo Es fácil Todo lo que necesitas es amor

Todo lo que necesitas es amor Todo lo que necesitas es amor, amor Amor es todo lo que necesitas Amor, amor, amor Amor, amor, amor Amor, amor, amor Todo lo que necesitas es amor Todo lo que necesitas es amor Todo lo que necesitas es amor, amor Amor es todo lo que necesitas No hay nada que puedas saber que no se sepa Nada que puedas ver que no se haya visto Ningún lugar a dónde puedas estar que no sea donde tenías que estar

Es fácil Todo lo que necesitas es amor Todo lo que necesitas es amor Todo lo que necesitas es amor, amor Amor es todo lo que necesitas Todo lo que necesitas es amor (Ahora todos juntos) Todo lo que necesitas es amor (Todos) Todo lo que necesitas es amor, amor Amor es todo lo que necesitas Amor es todo lo que necesitas Amor es todo lo que necesitas Amor es todo lo que necesitas Ayer Ella te quiere, sí, sí, sí.

Els Drets Humans.

Activitat 1 Entra en aquest web http://www.xtec.net/~lvallmaj/edupolis/4versdec.htm i completa la següent cacera del tresor. Es una feina per fer en parelles. Qui acabe el primer detindrà el joc. Ràpids a veure qui sou els primers! El premi serà la nota que obtingau d’acord a les respostes encertades.

CACERA DEL TRESOR SOBRE ELS DRETS HUMANS

Quines dues idees foren essencials per què al segle XVIII es redactaren les primeres declaracions de drets humans?

Quines foren les dues primeres declaracions de drets de la Història?

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. 3.

Les declaracions de drets suposaren un canvi fonamental en la consideració dels éssers humans des del punt de vista polític que, tan mateix, no va mantenir-se molt sobre tot en França. A quin canvi estem referint-se?

Quin gran esdeveniment històric suposà la incorporació de nous drets socials i polítics per als treballadors en la forma d’una nova declaració?

Quin és el lema de la Declaració de drets de 1789?

Quines organitzacions del segle XIX impulsaren la lluita contra les injustícies i suposaren un avanç important en la conquesta dels drets humans?

En quin dia i any es signà l’actual Declaració dels drets humans?

Quin esdeviment històric promogué la redacció de l’actual declaració?

Quan i qui van acordar fundar l’Organització de Nacions Unides?

10.

Quines són les parts de l’actual de la Declaració Universal dels Drets Humans?

Activitat 2 Entra de nou a l’enllaç d’EDUPOLIS anterior http://www.xtec.net/~lvallmaj/edupolis/4versde c.htm i realitza les activitats on-line que corresponen als apartats 4.1 i 4.2. Són un total de 6 activitats.

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. Activitat 3 Entra en http://www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/5dudh.htm i llig atentament l’explicació. Fes les activitats on-line i un esquema sobre els tipus de drets. També pots consultar aquest vídeo http://www.youtube.com/watch?v=HSgMh2C9qtY

Activitat 4 Busca una notícia que denúncie un cas de violació de drets humans. Indica quins drets són violentats i de quin tipus són.

Activitat 5. Reflexió i debat Redacta una argumentació en la qual justifiques la teua opinió al respecte de la següent qüestió: Paga la pena tenir una Declaració Universal de Drets Humans?

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. ANEXE. ELS DRETS HUMANS (EXTRET D’EDUPOLIS EN FILÓPOLIS)

4.1 Antecedents històrics 4.1.1 La Modernitat Quan el filòsof i matemàtic francès René Descartes afirmava que la "raó és per natura igual en tots els homes" obria les portes a la Modernitat i al Segle de les Llums. Reconeixia que la raó és una eina molt potent a disposició de tothom, de nobles i de no nobles, d'aristòcrates i de súbdits. Aquestes paraules de Descartes, en defensa de la igualtat racional dels humans, està en la base de la Revolució Francesa. Les llums d'aquest segle van portar a reconèixer que tot home pot ésser un major d'edat, és a dir, un ésser que pot pensar per si mateix i, fent ús de la raó, criticar els comportaments així com valorarlos èticament. Els pensadors d'aquest Segle de les llums o Il·lustració denuncien les desigualtats, l'opressió, els privilegis de la noblesa i altres estructures polítiques tradicionals.

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. Amb això es fa comprensible perquè en el segle XVIII es redactaren les primeres declaracions de drets humans. S'establien drets després que els homes haguessin pres consciència del poc respecte amb que havien estat tractats per part d'altres; totes elles partien de situacions d'explotació; totes elles proclamaven drets amb l'objectiu que fos respectada la llibertat, la dignitat, defensant la igualtat de tots davant la llei. En els pocs llocs, de moment, on es van proclamar drets, els individus deixaven de ser súbdits i esdevenien ciutadans. Així, al 1776, la Declaració de Drets de Virgínia i la Declaració d'Independència dels EUA eren una reivindicació de drets per part dels emigrants europeus a Amèrica contra el poder de la Corona Anglesa. Pocs anys després, els francesos van proclamar els ideals de liberté, égalité et fraternité. El 26 d'agost de 1789, en el mateix any de la Revolució Francesa, es redactà la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen. El monarca perdia el seu poder absolut sobre els individus, ja no súbdits; el rei Lluís XVI, molt a contra cor, es veié obligat a signar aquesta revolucionària declaració. Però també és cert que aquesta declaració revolucionària de drets de 1789 aviat serà rebaixada o devaluada, i quasi tots els francesos, com la major part d'europeus, tornaran a ser súbdits, no ciutadans. Recordem que amb Napoleó, la seva caiguda i el posterior Congrés de Viena es produirà un retorn a les condicions polítiques anteriors i oposades a la Revolució. Caldrà passar devastadores guerres i sofrir noves desgràcies abans no s'afirmin de nou els drets de les persones. 4.1.2 Les condicions socials i econòmiques La Revolució industrial, estimulada pel liberalisme econòmic (oferta i demanda), transformà la vida de moltes persones aguditzant les diferències socials i impossibilitant l'exercici de drets per les classes socials menys afavorides. I en els llocs on amb més força es produïren aquests canvis socials fou on va aparèixer el moviment obrer obrint pas als primers sindicats (Regne Unit, 1829) reivindicant millores en les condicions de treball. La crítica més profunda sobre la societat capitalista emergida amb la Revolució industrial la realitzà Karl Marx. Analitza la situació d'explotació extrema dels obrers, amb el que suposava de destrucció o negació de si mateixos i, com alternativa, estableix les pautes per una societat més justa i igualitària, la societat socialista i comunista. Marx introduí la base teòrica que permeté cohesionar el moviment obrer i fer front al liberalisme econòmic; així, a finals del segle XIX, el sindicalisme impulsava importants reformes laborals en diversos països d'Europa. A Rússia, el 1917, en mig del fracàs que suposà la Primera Guerra Mundial i en un societat tradicionalment marcada per les injustícies socials i econòmiques, triomfà la Revolució soviètica que en bona part recollia les crítiques de Marx. En la Constitució soviètica de 1918 es denuncien els drets civils i polítics per ser només un conjunt de bones paraules i, alternativament, es proclamen, tal com figura en el seu títol, Els drets del poble treballador i explotat.

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans.

4.1.3. Que no es repeteixi El 1948, tres anys després de la Segona Guerra Mundial, el món encara estava horroritzat per tot allò que els homes havien estat capaços de fer durant la guerra. Mai anteriorment la població civil s'havia convertit en objectiu militar: represàlies, deportacions en massa, bombardeigs sistemàtics de ciutats, camps de concentració i extermini, milions de refugiats. Van morir uns 30 milions de civils (el 65% del total de morts). A aquestes barbaritats s'hi afegia l'intent sistemàtic i a gran escala d'aniquilació del poble jueu i d'altres ètnies (de 4 a 6 milions de morts). A més, horroritzava la capacitat mortífera de les noves armes: la bomba d'Hiroshima, llençada el 8 d'agost de 1945, causà 100.000 morts així com conseqüències que encara perduren; la de Nagasaki (llençada tres dies després) provocà la mort a 80.000 persones.

Els assassinats portats a terme en els camps de concentració i d'extermini nazis es basaven en la creença segons la qual existeixen pobles o races (l'ària) superiors a les altres, i que aquestes races superiors s'han de protegir de qualsevol contacte amb les inferiors. El

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. nazisme proclamava la desigualtat humana; Hitler, en el seu llibre Mein Kamft (La meva lluita) defensa, en contra dels fets, la puresa racial. 4.2 La més esperançadora declaració humana A més dels titànics progressos científics i tecnològics que s'han produït al segle XX, a més de les dues guerres de magnitud mai pensada, també s'ha d'atribuir al segle XX la creació d'un ideal que ha estat com una llum enmig de les tenebres, l'aprovació el 10 de desembre de 1948 per l'Assemblea General de les Nacions Unides de la Declaració Universal dels Drets Humans. La seva aprovació, en els moments de formació dels dos blocs oposats, l'occidental i el comunista, fou un acord que anys després potser hauria estat impossible. El 26 de juny de 1945 (un mes i mig després de la capitulació d'Alemanya, però viva la guerra encara al Japó), en una Carta semblant a una constitució, 51 estats acordaven la fundació de l'Organització de les Nacions Unides amb objectius bàsics com la defensa de la dignitat de l'home i el rebuig de la violència. La Carta fundacional establia una Comissió de Drets Humans la tasca de la qual era preparar tres documents: 1. Una declaració de principis, una definició de drets humans; 2. Un pacte, en forma de tractat, acordant les obligacions que imposava la declaració de principis, obligacions dels estats que haurien de convertir-se en lleis internacionals; 3. Un informe concretant les modalitats d'aplicació del que establia la declaració. Aquesta ambiciosa i esperançadora tasca només parcialment arribà a bon terme: 1. Després d'un any de preparació i dos d'inacabables debats, el 10 de desembre de 1948, d'un total de 56 Estats presents, 48 votaren a favor del que avui és la Declaració Universal dels Drets Humans; 8 Estats transformaren la seva oposició en una abstenció. 2. Quant al segon document, es revelà impossible aconseguir un acord; el projecte s'atomitzà en ben parcials pactes o convenis, com ara el Pacte Internacional relatiu als Drets Civils i Polítics o el Pacte Internacional relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals, ambdós de 1966. 3. El document relatiu a les modalitats d'aplicació segueix essent un somni. La Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i promulgada consta d'un Preàmbul i un conjunt de Trenta Articles. Accepta els drets polítics defensats en les constitucions dels països occidentals i accepta els drets socials i econòmics que estaven en la base de la constitució de l'URSS. Tot rebutjant la ideologia nazi, assumeix i parteix de quatre principis bàsics: el principi de la llibertat, el principi d'igualtat, el principi de no discriminació i el principi de la solidaritat. Quatre principis bàsics que donen fonament i es concreten en un conjunt de drets personals, civils i polítics, socials, econòmics i culturals. 11

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. La Declaració és només una declaració, no un tractat vinculant com seria desitjable, però malgrat tot, ha esdevingut una eina potent. Als 50 anys de la seva proclamació, 185 Estats del planeta havien reconegut i ratificat la Declaració. Aquest gran pacte, acordat després de grans vergonyes internacionals i tan àmpliament ratificat, ens mostra un camí a seguir i a consolidar: aconseguir acords mínims entre tots els pobles.

Hi ha molts pobles que tenen tradicions que xoquen amb els drets que proclama la Declaració Universal; tradicions i costums que no proclamen la igualtat ni la llibertat, sinó la diferència i la submissió. S'ha afirmat que cada poble, cada cultura té els seus propis valors i que allò que és un valor pels homes occidentals potser no ho és pas pels musulmans o els xinesos; aquesta postura es coneguda amb el nom de relativisme cultural. Certament, cada cultura té els seus propis valors, les seves tradicions; però també es cert que pobles i cultures evolucionen. Durant segles, pels pobles occidentals l'esclavitud era vista com quelcom ben natural, i també era natural que els homes fossin súbdits o propietat privada d'un monarca. Avui aquestes concepcions han estat superades a Occident; en la seva superació, tant l'extensió de l'educació com la capacitat crítica han complert una funció fonamental. La proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans no ha suposat pas la superació de l'explotació de l'home per part de l'home ni ha establert la llibertat i igualtat entre els humans. La Declaració proclama uns ideals, uns valors que han de guiar el nostre comportament i les nostres actituds. Tots trobem, malauradament, pluralitat de situacions en les que no es compleixen els drets humans, però a les nostres mans hi ha la possibilitat de fer-hi alguna cosa: avui són moltes les persones i les institucions que col·laboren en la supressió de les injustícies que ens envolten. Els diferents drets pressuposen o exigeixen determinats deures que sovint són desatesos: sense obligacions o deures resulta absurd parlar de drets. 12

Tema 1. Teories ètiques i Drets Humans. Si tenim els ulls ben oberts, constatarem que sempre hi ha hagut persones que han lluitat per a millorar el nostre món, persones que fins i tot han sofert penalitats i sancions a causa de la seva lluita. Però gràcies a tots ells, avui estem millor. Gràcies a les persones que avui porten a terme la seva lluita, demà estarem millor. Cadascun de nosaltres pot fer la seva col·laboració.