Guia didàctica Los girasoles ciegos

Projecte interdisciplinari 3er. trimestre 4t. ESO 2012-13

TREBALLEM LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL La Guerra Civil espanyola (1936-1939) no fou només un tema espanyol, pel contrari, foren molts els realitzadors de cine i artistes estrangers que també van donar la seua visió d'aquest difícil període. En formes molt diferents, artistes com Ernest Hemingway, John Dos Passos, Alain Resnais, André Malraux, Pablo Picasso, Robert Capa, Paul Eluard o George Orwell van recrear el que estava succeint a Espanya a través de les seues obres.

Amb el triomf de les tropes de Franco, Espanya va entrar en un període de repressió i censura on no hi havia espai per a un cine que tractés d'explicar la guerra ila tirania del nou règim. No obstant això, alguns cineastes van aconseguir presentar una imatge d'Espanya molt diferent d'aquella que volia donar el règim de si mateix.

Després de la mort de Franco en 1975, Espanya va començar a explorar la Guerra Civil i el seu llegat. Per a alguns directors de cine, la llibertat d'expressió va significar llibertat per a mirar al passat i reexaminar un període històric distorsionat.

A través de les pel·lícules d'aquest projecte, observarem des de diferents punts de vista un període més ampli, II República, Franquisme, Transició…… Veurem pel·lícules que ens oferiran distints retrats del mateix, així com altres que utilitzen aquest període com a escenari de les seues històries.

Completarem el nostre treball amb la utilització d'altres tipus de documents, ja siguen escrits (literaris, expositius, informatius...), sonors visuals (obres d'art), etc.

TREBALLEM EL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ Amb la victòria franquista, una part molt important de la població, polítics, dirigents i militants de partits obrers i republicans, quadres sindicals i intel·lectuals van haver de marxar a l'exili. Es calcula que durant els primers mesos de 1939 van travessar la frontera entre Catalunya i França quasi mig milió de persones, que fugien dels exèrcits franquistes sota bombardejos. La majoria, en arribar a França, van ser internats en camps de refugiats.

A dins el país, tota activitat de caire polític o sindical fora del règim va quedar prohibida i, per tant, era penada judicialment. L'exèrcit rebel al Govern de la República va iniciar una dura repressió i les execucions sumàries van ser habituals. Es calcula que més de 533.000 persones van morir com conseqüència de la guerra, 144.000 executades pel bàndol franquista i 44.000 pel republicà, la resta van morir al front, morts civils pels bombardejos, per la fam, etc. A més al voltant de 250.000 persones van ser empresonades i unes 450.000 represaliades.

Però el triomf militar no solament va comportar la repressió política i social, sinó també la lingüística i cultural. Aquesta situació va continuar amb suaus canvis amb el pas de les dècades fins la mort del General Franco l’any 1975. A partir d’aquest moment Espanya deixarà al darrere un sistema dictatorial per començar una transició cap a un nou sistema polític, econòmic i social democràtic, basat en la Constitució de 1978.

Amb el nou model d’estat social, democràtic i de dret comença la segona etapa democràtica a Espanya, que desprès de la primera experiència durant la Segona República, frustrada pel colp d’estat militar, ens ha permès viure el període més llarg amb llibertats a l’Estat Espanyol de tota la nostra història.

“LOS GIRASOLES CIEGOS”             

Estrena: 29-08-2008 Any: 2008 Gènere: Drama Actor / Actriu: Javier Cámara, José Ángel Egido, Raül Arevalo, Maribel Verdú Guionista: José Luis Cuerda, Rafael Azcona Director: José Luis Cuerda Música: Lucio Godoy Cinemat/Muntador: Nacho Ruiz Capillas Fotografia: Hans Burmann Producció: Emiliano Otegui, Fernando Bovaira, José Luis Cuerda Productora: SOGECINE Distribuïda per: Alta Films Duració 98 minuts

1. SINOPSI Orense, 1940. Cada vegada que Elena tanca la porta de casa, tira la clau als seus secrets. El seu marit, Ricardo, amenaçat per una despietada persecució ideològica, porta anys amagat en el pis on conviuen amb els seus fills: Elenita i Lorenzo.

Salvador, un diaca desorientat després de la seua lluita en el front, torna al seminari d'Orense.

Els dubtes en la vocació del jove porten al rector a retardar el seu accés al sacerdoci durant un any. Mentrestant, Salvador donarà classes en el col·legi on estudia Lorenzo, el fill d'Elena, a qui Salvador creu viuda. El diaca s'obsessiona amb ella i l'acaça. La fràgil realitat de la família es trontolla.

Ferits i sacsats per les circumstàncies, els protagonistes de "Los girasoles ciegos" es colpegen contra un mur de repressió, amors impossibles i derrotes emocionals, mentre busquen un badall per a tornar a la vida.

2. CRÍTICA L'esperada "Los girasoles ciegos" no ha defraudat. Ho tenia fàcil, ja que està basada en el reeixit llibre homònim d'Alberto Méndez. L'autor va morir en 2004, així que tristament no ha pogut gaudir dels nombrosos premis que li han donat a la seua obra i d' aquesta adaptació a la gran pantalla. La cinta també ha hagut de sobreposar-se a una altra tràgica pèrdua, la del guionista Rafael Azcona. "És una pel·lícula terrible, dramàtica, trista", va confessar la protagonista, Maribel Verdú (excel·lent), que dóna vida a Elena.

Li acompanya Javier Cámara, que malgrat que estem acostumats a veure’l en el costat còmic, el drama no se li dóna res mal. El director, José Luis Cuerda, no s'ha tallat al dir que "té un component polític clar i d'esquerres". Encara que no es fa excessivament pesada, sí que és una pel·lícula densa, sense que açò haja de significar res negatiu. Aquest és el tipus de producte que premia la crítica, cal veure si el públic també respon.

3. ACTIVITATS LES LLUMS I LES OMBRES AL SEGLE XX. TREBALLEM LA SEGONA REPÚBLICA, LA GUERRA CIVIL, EL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ.

REFLEXIONEM SOBRE EL PASSAT PER A MILLORAR EL FUTUR. “Los Girasoles Ciegos” de José Luís Cuerda, 2008 INTRODUCCIÓ Amb aquest projecte pretenem, amb l'ajuda del cine, observar des de distints punts de vista el període que ocupa els dos últims terços del s.XX i ens detenim en la parada següent: “Los Girasoles Ciegos” Hem explorat ja la Segona República i la Guerra Civil. Per a entendre bé el que José Luís Cuerda ens conte, necessitarem aprofundir en el context històric cultural de la Guerra Civil Espanyola i començar a explorar El Franquisme. Com altres vegades, vosaltres sereu els protagonistes d'aquest procés i els encarregats d'investigar i preparar el material necessari. Per fer-ho comptarem amb l'ajuda de les activitats que vos presentem a continuació, on s'entremesclen aspectes literaris, lingüístics, culturals i històrics.

D'altra banda, com a ampliació, us proposem reflexionar sobre els horrors que continuen ocorrent en la nostra societat i, a través de la poesia, sobre els valors necessaris per a fomentar una cultura de pau.

ACTIVITATS:

Activitat 1. Primer contacte.

Veurem la pel·lícula “Los Girasoles Ciegos”. Com a activitat inicial analitzarem les dades següents i les anotarem, serviran per a l’inici del treball. Utilitzarem la informació del dossier.

1. Títol pel·lícula - Imatge del cartell - Fitxa tècnica - Sinopsi - Personatges més importants 2. Títol de la novel·la i autor - Imatge de la portada - Relats que la componen i contingut dels mateixos Activitat 2. Coneixements previs i hipòtesi.

En grup, analitzeu les imatges del cartell de la pel·lícula i de la portada de la novel·la i realitzeu hipòtesi respecte als personatges que apareixen en elles:



En el cartell de la pel·lícula qui són?, Quina relació hi ha entre ells?, On estan?, Com van vestits?, Per què?, Què expressen els seus rostres?, Què pensen?, Què hi ha en primer pla? I darrere?



En la portada del llibre qui és el personatge?, On va?, Què sent?, Què està mirant?, Per què?

Activitat 3. Sensibilització.

Pablo Neruda va viure a Espanya l'inici de la Guerra Civil i quan les tropes de Franco van bombardejar Madrid en 1936, va contestar al bombardeig amb el poema “Explico algunas cosas”. Llig-ho i contesta les preguntes.

1. Quines són les veus que apareixen al poema? En quines paraules es reflecteixen? A qui representen?

2. El poema descriu Madrid en dos moments, però es diria que parla de dos ciutats diferents, oposades. Per què? Quin tipus de lèxic o expressions caracteritza a cada una d'elles?

3. Fixa't ara en les repeticions. Quines paraules o expressions es repeteixen? Quin sentit aporten al text?

4. Fixa't en els temps verbals. Quins dominen en cada part? Per què creus que és així?

5. Quina situació històriques creus que descriu?

6. Quins sentiments et produïx aquest poema? Justifica la teua resposta 7. Quin diries que és el tema d'aquest poema?

8. Coneixes l'autor d'aquest poema? Quina informació tens d'ell?

9. Saps què és el W innipeg?

10. Saps els que són Rafael, Raül i Federico?

EXPLICO ALGUNAS COSAS (España en el corazón, Pablo Neruda) Preguntaréis: ¿Y dónde están las lilas? ¿Y la metafísica cubierta de amapolas? ¿Y la lluvia que a menudo golpeaba sus palabras llenándolas de agujeros y pájaros?

Os voy a contar todo lo que me pasa. Yo vivía en un barrio de Madrid, con campanas, con relojes, con árboles.

Desde allí se veía el rostro seco de Castilla como un océano de cuero. Mi casa era llamada la casa de las flores, porque por todas partes estallaban geranios: era una bella casa con perros y chiquillos. Raúl, ¿te acuerdas? ¿Te acuerdas, Rafael?

Federico, ¿te acuerdas debajo de la tierra, te acuerdas de mi casa con balcones en donde la luz de junio ahogaba flores en tu boca? ¡Hermano, hermano!

Todo eran grandes voces, sal de mercaderías, aglomeraciones de pan palpitante, mercados de mi barrio de Argüelles con su estatua como un tintero pálido entre las merluzas: el aceite llegaba a las cucharas, pero de cada crimen nacen balas que os hallarán un día el sitio

del corazón.

Preguntaréis: ¿por qué su poesía no nos habla del sueño, de las hojas, de los grandes volcanes de su país natal? un profundo latido de pies y manos llenaba las calles, metros, litros, esencia aguda de la vida, pescados hacinados, contextura de techos con sol frío en el cual la flecha se fatiga, delirante marfil fino de las patatas, tomates repetidos hasta el mar.

Y una mañana todo estaba ardiendo y una mañana las hogueras salían de la tierra devorando seres, y desde entonces fuego, pólvora desde entonces, y desde entonces sangre.

Bandidos con aviones y con moros, bandidos con sortijas y duquesas, bandidos con frailes negros bendiciendo venían por el cielo a matar niños, y por las calles la sangre de los niños corría simplemente, como sangre de niños. ¡Chacales que el chacal rechazaría, piedras que el cardo seco mordería escupiendo, víboras que las víboras odiarían! ¡Frente a vosotros he visto la sangre de España levantarse para ahogaros en una sola ola de orgullo y de cuchillos!

Generales traidores: mirad mi casa muerta, mirad España rota: pero de cada casa muerta sale metal ardiendo en vez de flores, pero de cada hueco de España sale España, pero de cada niño muerto sale un fusil con ojos, ¡Venid a ver la sangre por las calles, venid a ver la sangre por las calles, venid a ver la sangre por las calles!

Activitat 4:Argument i anàlisi.

6.1. Ja coneixeu l'argument de la pel·lícula. També heu pogut escoltar els crits de Pablo Neruda quan va començar la guerra i alguns dels seus sentiments en eixe moment. Quines coincidències observes? Descriu alguna/s seqüència/s de la pel·lícula diries que reflecteixen el mateix tipus de sensacions o sentiments.

6.2. Ara que has investigat sobre els fets històrics i que has vist la pel·lícula, explica en quin a mesura creus que José Luís Cuerda aconsegueix reflectir la realitat del moment. Posa exemples d'això.

Activitat 5. Personatges.

5.1. Els adjectius que et presentem a continuació poden aplicar-se als personatges de la pel·lícula. Associa dos adjectius a cada un dels personatges. En la posada en comú poseu exemples que ho justifiquen.

Aterrit, jove, covard, desorientat, planer, roí, lluitador, còmplice, valent, immadur, compromès, manipulador, somrient, poeta ELENA (Maribel Verdú) RICARDO (Javier Camara).

SALVADOR (Raúl Arevalo).

RECTOR (José Ángel Ejido)

LORENZO (Roger Princep) ELENETA (Irene Escolar) LALO (Martín Rivas) 5.2. "En -LOS GIRASOLES CIEGOS- els protagonistes, ferits i sacsats per les circumstàncies no poden deixar que els seus sentiments es manifesten en llibertat ni acompleixen les seues expectatives. No tenen res a fer i quan ho intenten pateixen per això; es colpegen contra un mur de repressió, amors impossibles i derrotes emocionals, mentre busquen un badall per tornar a la vida."

Posa exemples que justifiquen aquesta afirmació.

Activitat 6. Opinió /creació 6.1.Imagina que eres un dels personatges i que tens la possibilitat d'escriure una carta explicant com et sents i quina és la teua opinió sobre el que t'està ocorrent. Ningú la interceptarà, pots dir lliurement el que desitges. Escriu eixa carta.

6.2. De tot el que has llegit, escoltat i vist sobre la Guerra Civil durant aquesta unitat, comenta què és el que més t'ha cridat l'atenció, què t'ha sorprès, què t'ha alegrat o t’ha posat molt trist.

En definitiva, quins sentiments t'ha produït tota aquesta informació? Creus que la història haguera sigut diferent si haguera guanyat l'altre bàndol la guerra? Què haguera hagut de canviar perquè açò passés? I com seria Espanya ara?

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ Activitat 7. Poesia i denúncia. Poesia i pau.

En grup, investigueu sobre els poetes espanyols de postguerra i el corrent de poesia social del moment. Llegiu alguns dels poemes i intenteu entendre'ls. Després seleccioneu un per a presentar a la classe. Haureu de recitar-ho, explicar el que enteneu, la qual cosa vos fa sentir i per què ho heu triat. També haureu de presentar el seu autor.

Activitat 8. “Què diria Neruda si fora viu hui... ?”

Els estudiants lligen un article de premsa que relaciona el text de Neruda amb situacions recents com l'atemptat de Madrid i ho comenten Llig el següent article aparegut en premsa amb motiu de l'atemptat terrorista de l'11 de Març del 2004 a Madrid.

Quin missatge està enviant Ariel Dorfman amb aquest article?

Què opina sobre el poble de Madrid?

Creus que es repeteix la història? Es repeteixen les situacions?

Són els sers humans per naturalesa violents o no violents? És la pau una cosa utòpica?

Activitat 9. Escala de valors. Reflexionem per a no repetir.

Quin dels següents valors hauríem de potenciar entre les persones perquè no se Repeteixen aquests horrors?

Quines creus que són més importants hui en dia i que estan sent oblidats? És possible construir una societat que visca en pau? Com es podria aconseguir?

En parelles, reflexioneu sobre estes preguntes i ordeneu els valors de l'1 al 12 segons la importància que els doneu. Justifiqueu la vostra classificació amb arguments basats en la vostra experiència o en allò que s'ha aprés en la unitat.

A continuació poseu en comú les vostres respostes amb la resta del grup i debateu sobre això.

Cooperació, Llibertat, Felicitat, Honestedat, Humilitat, Amor, Pau, Respecte, Responsabilitat, Senzillesa, Tolerància, Unitat.

ACTIVITATS SOBRE LA TRANSICIÓ DISCURS D’ALBERT TABERNER AMB MOTIU DE LA CONCESIÓ DEL PREMI QUICO MORET 16-04-2010 Bé, bona nit. Moltíssimes gràcies per la consideració que IDECO ha tingut en atorgar-me el premi Quico Moret.

Gràcies a tots i totes els qui compartim aquest sopar, per haver vingut. Retrobar-nos és una bona manera de fer comarca i fer País, aplegar-nos per a l’estudi i la reflexió sobre el territori, la història i les persones més properes és igualment una demostració d’estima per l’Horta i pel País. A totes i tots els congressistes i especialment als premiats d’IDECO el meu reconeixement pel vostre treball i el meu desig d’èxit en les vostres investigacions.

Quico Motret i jo ens coneguérem en alguna vesprada d’arca al camp de les garroferes prop del cavalló que separava els nostres pobles (d’Aldaia i Alaquàs). Molt prompte compartírem escola i adolescència a l’acadèmia de D. Agustí on a més de fer arca, descobrírem l’amistat i jo en ell la bonhomia i l’alegria que sempre l’acompanyà i ens ajudà la resta a ser millors persones. Així que em fa molt feliç que IDECO m’honore amb el premi que merescudament duu el nom del meu amic Quico, del nostre amic Quico. Amb ell compartí a l’igual que moltes i molts de nosaltres projectes i il·lusions de canvi que traspassaren el cavalló i que ens descobriren la nostra comarca i ens ajudà a estimar el nostre País.

Ara els xiquets i xiquetes, afortunadament, ja no juguen a fer arca ni alimenten rivalitats de campanar. Ara, milers de xiquets i xiquetes s’eduquen a escoles d’un fort caràcter comarcal: La Comarcal, La Gavina, La Florida, El Drac i altres, són espais d’afectes compartits per alumnes de gairebé tots els pobles de la nostra comarca.

I cada any, en arribar la primavera, milers i milers de joves i llurs famílies ens vegem a les trobades d’escoles en valencià i ens alegrem i ens sentim sabedors i orgullosos de reconèixernos com a ciutadans i ciutadanes de l’Horta Sud, del País Valencià, que es bona manera d’aprendre i practicar la nostra ciutadania universal.

Quan Rafa Roca em telefonà per comunicar-me que IDECO havien pensat en mi per al premi d’enguany, la veritat és que em quedí sorprès Sens dubte altres persones i institucions de la nostra comarca reuneixen més i millors mèrits per aquesta distinció i desitge que també a ells i elles els arribe el moment del reconeixement.

Després del desconcert quan Rafa m’explicà que el Congrés d’Història es feia ací a Alaquàs, i que la idea era fer reconeixement dels ajuntaments democràtics, dels alcaldes, regidors i regidores del 79, vaig dir-li sense cap reserva que sí perquè reivindicar el paper de la

política, dels polítics i de la política municipal en concret és una de les conviccions intimes més fermes en les que crec.

Crec en la política com a motor de canvi, de progrés, de benestar, del sentiment de pertinença, de solidaritat. La política és el compromís de les persones amb els altres, és voler ajudar a organitzar la convivència per a que tothom trobe el seu espai de relacions positives.

També m’agrada dir-ho des de la negació: l’antipolítica, la no política, és l’avantsala del feixisme, de les dictadures, de la desgràcia dels pobles que ho obliden.

Franco ho deia sense complexes de dictador: “Haga como yo, no se meta usted en política” i eixe “no se meta usted en política ” ens dugué a una de les etapes més negres, més cruels i més tristes de la nostra història.

La política la fem les organitzacions i les persones i per això, de vegades, el resultat de l’acció política fa fallida, però, i què?. És igualment la política , la política democràtica, les institucions democràtiques, els valors de la política com la llibertat d’expressió, les que ens permeten agranar mitjançant els processos electorals a qui fa fallida. La política és, independentment de la ideologia i de la militància partidista, l’impuls per voler millorar el nostre entorn, és el compromís amb el teu poble, amb el teu país i el món. És cert que alguns manifesten estar en política per forrar-se o per l’afany malaltís de poder, però n’estic ben segur que la immensa majoria de les persones que es dediquen i viuen políticament, cívicament polítics, a dreta i esquerra són gent de bé, gent que comparteix amb els altres, amb els del seu partit i amb els d’altres partits democràtics i la ciutadania els afanys per construir la convivència en pau, el progrés, la solidaritat i la llibertat.

I és cert que no tota l’acció política és militància partidista, i que cada dia són més i més diverses, les plataformes cíviques que fan política però haurem de convindre que sense militància partidista, sense partits que organitzen l’acció política, les societats esdevindrien la selva o la dictadura. Amb raó podrem argüir que els partits s’han de modernitzar, obrir-se a la participació, al debat, ser més democràtics, i qui no?

Modificar les lleis electorals i que així les persones adultes i els joves es senten atrets a la participació i al treball en els partits, però no s’enganyem: la democràcia com a sistema polític menys imperfecte ja la teoritzaren els grecs fa alguns milers d’anys. La imperfecció dels partits no ha de ser coartada per a l’egoisme i la falta de compromís polític.

Hui la política i els polítics són les dianes per al pim-pam-pum mediàtic i social en tertúlies organitzades , i en la barra del cafè i i no es just. Són a càs més perfectes, més democràtiques i més transparents institucions com la família? Com l’església? Com els clubs de futbol amb milions d’afiliats? Com els sindicats o les ONG’s? Com les falles o les societats musicals?Ho són més les organitzacions empresarials? No és doncs, al meu parer, la perfecció partidària allò que ens ha de moure al compromís polític, sinó la voluntat d’ajudar , d’oferir-se, de participar en la millora de la societat on vivim.

Els partits polítics com a instruments per a l’obtenció legítima del poder i del govern són una constant inexorable de les societats democràtiques fins el punt de poder dir que on no hi ha partits no hi ha democràcia.

El progrés, el benestar, la solidaritat i la llibertat són possibles gràcies als governs democràtics sustentats en els partits polítics i la ciutadania. No conec cap govern democràtic en cap país del mon que no estiga basat en constitucions que reconeixen els partits polítics com els instruments per a l’acció política diversa i plural que conforma governs i minories.

I és cert que si ,de vegades, els polítics i els propis partits fan fallida no és menys cert que gràcies a la política, a la Constitució del 78 i a l’estatut del 82 hem posat en peu les institucions democràtiques que garanteixen l’expressió de la sobirania popular quan aquesta vol el canvi i que ens ha fet gaudir del període més llarg de pau, de progrés i benestar solidari de tota la nostra història.

Segurament, fa 30 anys ho somiàvem d’una altra manera i d’alguna barrabassada imperdonable i irreversible sobre el territori som responsables, però 31 anys de democràcia especialment de democràcia municipal han fet dels nostres pobles un espai de convivència, de llibertat, de cultura, de progrés, d’activitat econòmica, festiva i d’oci com ni en el millor dels somnis ho haguérem imaginat. Ara haurem de repensar algunes coses i canviar radicalment determinades cultures lligades al consumisme sense límits i parar la depredació sobre el territori.

Haurem de redefinir l’estat de benestar per assegurar que ni en el present ni en el futur la cobdícia i l’egoisme dels poderosos pose en perill les conquistes dels drets de les persones i del moviment obrer. Haurem de parar l’ofensiva del capitalisme salvatge que no solament no demana perdó per l’actual desfeta sinó que aprofita el desconcert per atacar i per desmuntar l’estat de benestar. El que ens toca a nosaltres és continuar treballant, continuar lluitant. No hi ha espai per a l’exili cap al no res. Solament la lluita des del radical compromís amb la democràcia.

En nom de tots els alcaldes i regidors i regidores que amb els nostres ciutadans/es estrenàrem la democràcia actual en aquella primavera del 79 i en nom també dels qui després de nosaltres han agafat el testimoni accepte el vostre premi. I vull recordar també als alcaldes de la República que en aquell moment de la història tan difícil i dur volgueren modernitzar els seus pobles. Als polítics que no pogueren arribar a temps de la nostra democràcia. Al que encara romanen a les cunetes sense un espai de respecte i dignitat.

I en un sopar comarcal com aquest retre homenatge de gratitud i admiració a les entitats i a les persones que sempre hem volgut anar més enllà dels Cavallons i fites que ens separaren, fent poble, fent comarca, fent País, integrant a les persones que han arribat de fora, construint l’espai de la nostra felicitat. Recordar si més no per a que no s’oblide el paper d’IDECO de les revistes 7 dies la Comarca i l’Horta , la Radio l’Horta, les escoles cooperatives comarcals, els grup cooperatiu amb la Coop de vivendes, de Caixa Popular i de Consum, l’Escola Agrícola de Catarrroja, des d’on s’iniciaren tants projectes de caire comarcal, La Caixa de Torrent, la Fundació de l’Horta Sud, les organitzacions comarcals de partits , sindicats i

empresaris, els quaderns d’investigació i les mancomunitats de municipis.

Continuadors com som d’antics somnis i utopies com ens ho proposa el sempre admirat Raimon ara el que toca és que moltes i molts altres continuen el que nosaltres continuem.