Boscos municipals_Forum forestal 2016

Objectius municipals per als boscos públics catalogats Narcís Ribes, enginyer de monts, gerent d’ELFOCAT 4t FORUM FORESTAL DE BARCELONA Aula de silvicultura Mediterrània de Barcelona, ICEA / IEC Setmana de la fusta de Catalunya 2016, Gremi de Fusta i moble

Barcelona, 19 octubre de 2016

Els municipis son actors forestals, tant a nivell local com nacional ● Com a propietaris, i per tant productors de recursos forestals: un 20% dels municipis i el 100% pràcticament de les EMD (65) tenen forests d’UP. més hi ha els municipis amb propietat forestal no declarada UP, i que no tenen un suport a la gestió específic ni pel DAAM ni pel CPF (a la demarcació de Barcelona dels 71 municipis, dels 307, amb més de 25 ha de propietat forestal, solament 35 son UP).

● Com a administració local Tenen competències en planificació forestal (normes subsidiàries i planejaments urbanístics), en el vistiplau a l’aprovació dels PTGMF, en l’aprovació de camins, etc..

Tot i que ha sortit un instrument limitador: els PORF (plans d’ordenació dels recursos forestals, creats per la Llei espanyola 43/2003 de 21 de novembre de Montes) que estableix planificacions comarcals i regionals.

● Com a ens polítics, son dinamitzadors de l’activitat econòmica forestal: poden ser consumidors de recursos forestals, poden coordinar, generar, impulsar o promoure propostes d’activitat econòmica forestal publiques privades o mixtes: plantes, projectes industrials, accions forestals preventives contra incendis, accions de millora silvícola,...

El seu paper com a actors forestals no ha estat sempre reconegut per l’Administració forestal

Municipis com a propietaris forestals de boscos catalogats

Els municipis propietaris de bosc a Catalunya PROPIETAT PRIVADA: Propietaris privats: 76,94% (1.485.239 Ha) PROPIETAT PÚBLICA: Forests Municipals : 18,16 % Declarats d’Utilitat Pública: 16,25 % (313.781 Ha) No declarats d’Utilitat Pública: 1,91 % (36.943 Ha) Forests de la Generalitat: 4,9 % Declarats d’UP: 3,36 % (64.839 Ha) No declarats d’UP: 1,54 % (29.678 Ha)

A Catalunya hi ha prop de dos-cents (194) municipis propietaris de boscos, que acumulen més de 350.000 hectàrees de propietat forestal. La mitjana es d’unes 1.800 Ha de propietat forestal per municipi.

Competències municipals gestió Utilitat Pública

LLEI FORESTAL DE CATALUNYA (6/1988, De 30 de març) Article 15 15.1 La gestió dels terrenys forestals d’utilitat pública o protectors correspon als TITULARS d’aquests, els quals gaudeixen dels ajuts PREFERENTS establerts (..). L’Administració forestal exerceix el control de la gestió realitzada pels titulars dels terrenys.

15.2 L’Administració forestal ha de gestionar els terrenys (..) si així s’acorda (..) mitjançat el CONVENI DE GESTIÓ corresponent (...)

Article 54 54.2 Les entitats públiques que disposen de tècnics forestals poden redactar els seus PROPIS programes anuals d’aprofitament i millores, els quals s’han de presentar al DAAM per ésser aprovats, en els termes que es determinin pe reglament.

Article 55 Les entitats públiques propietàries de terrenys forestals amb Projectes d’Ordenació o Plans Tècnics aprovats que disposen de tècnics forestals poden realitzar directament les actuacions que fixen aquests projectes o plans (...)

(ALTA GARROTXA. NR)

El mon local forestal: una oportunitat

Principals reptes del mon local forestal • Ajudar a construir, des de l'àmbit municipal, un sector forestal fort e influent.

• Intensificar (davant els nous reptes econòmics, ambientals i socials) tots els usos de les forests comunals: producció, protecció i usos socials, de forma optima, sostenible y compatible.

• Convèncer als municipis per que desenvolupin les seves responsabilitats com a propietaris i com a administració forestal que son.

Alguns eixos a treballar per superar els reptes:

Associacionisme

Associacionisme: Coordinació necessària per: - concentrar oferta de la fusta per lots grans - comercialització: venda directa a consumidors - tasques d’aprofitament optimitzades Associacionisme no ha de suposar: - la pèrdua de control de la gestió municipal - la creació d’un nou intermediari que minvi benefici - la creació de preus mitjans que penalitzin l’excel·lència.

- l’assumpció de feines per empreses de caràcter regional per sobre de les locals - L’aplicació dels fons de millores de les forests a inversions globals que poden tenir ajuts específics.

- L’escala comarcal pot quedar petita en temes de mercat de la fusta.

- A moltes comarques on no hi ha moltes entitats propietàries de boscos, caldrà coordinació amb altres zones.

- La no coordinació amb propietaris privats

Associacionisme també a nivell nacional Com a la resta d’Europa i també com fan els privats, els ens locals de Catalunya han d’associar-se per defensar els seu interessos.

ELFOCAT agrupa: • •

• •

•

91 entitats locals 211.312 Ha representades (suposa prop del 58 % de la superfície comunal total) Representació a 23 comarques Associació representa el 11% del total de terrenys forestals de Catalunya Membre i Vicepresident de la FECOF (federació europea)

UTILITAT Millora general de l’acció forestal als boscos comunals i als municipis, mitjançant la creació i seguiment de diferents línies de treball, algunes son:

•

Representació i defensa d’interessos del mon local forestal davant el sector, les administracions i la societat

•

Coordinació de politiques locals d’impacte

•

Dinamització del mercat dels productes forestals

•

Suport als electes i formació

Intensificaciรณ usos

Intensificació usos •

Productius: – Incorporar fusta a la bioeconomia – Apropar producció fusta al potencial: de 450.000 a 1.500.000 m3/any – Biomassa, xarxes i calderes locals – Ramaderia, bolets, tòfones, aromàtiques i medicinals, mel ….

•

Protectors: – Lluita contra el canvi climàtic, rodals de boscos singulars, donar més pes forestal als espais protegits, lluita contra l’erosió,, ..

•

Socials: – Turisme forestal, ocupació rural, xarxa refugis..

Pla Anual Aprofitaments (forest públiques locals) •

•

•

El plans anuals preveuen prop d’un centenar d’aprofitaments de fusta anual (any 2013: 109 aprofitaments), amb un volum total de prop dels 100.000/130.000 m3 (2013: 90.000 m3 / 2014: 138.000 m3) Històricament i de forma aproximada s’adjudiquen prop del 50%-55% del total, mentre que un10%-15% queden deserts i 30-40% no s’arriben finalment a licitar.

A partir de 2014 s’ha fet un important esforç per dinamitzar l’aprofitament

Pla d’Aprofitaments 2014 (presentat 25 març 2014)

Foment de la productivitat econòmica dels boscos de propietat d’ens locals: Impuls de la DGMNiB i ajuntaments per a dinamitzar la productivitat dels boscos UP. Informe (ELFOCAT) sobre diagnosi de la productivitat i els aprofitaments reals de les forests d’UP.: •

A les forests d’UP propietat de les entitats locals s’extreu una rendibilitat mitjana de: 0,147 m3/Ha i any

•

La possibilitat mitjana, a les comarques on es concentra la propietat publica de forests d’UP es de l’ordre de 2,84 m3/Ha i any, es a dir més de 7 vegades més del que s’aprofita.

Dinamització a la producció de fusta dels ens locals Dinamització: - Augment de eficiència (adequació al mercat i augment competitivitat) i productivitat a les forests (augment: quantitat, en intensitat i superfície, i de la qualitat) Raó de la dinamització: - Moment de crisi, necessitat i oportunitat per intensificar els usos sostenibles de les forests: producció, protecció i social - Demanda del mercat i de les propi sector forestal català (serradores i possibles consumidors de biomassa) , nova bioeconomia.

Pes de les forests propietat d’entitats locals en el mercat de la fusta: - Determinants en la fusta de serra de diàmetres grans d’espècies autòctones - Potencial no desenvolupat en fusta de trituració (biomassa)

Algunes accions per dinamitzar la producció de fusta a les Forests UP: Planificació i tramitació: ● Revisar plans d’ordenació: quantitats i adequació a les necessitats del mercat: canvi calendari, espècie, tipologia i zones. ● Agilitzar tramitació legal: assenyalament, plans anuals aprofitaments, autorització tallades, autorització camins, procediment abreujat per millores

Realització de l’aprofitament (possible activitat compartida) ● Classificar la fusta en peu ● Mecanitzar ● Pla de foment de pistes forestals per a la treta de zones inaccessibles.

Comercialització fusta serrada (activitat compartida): ● Classificació fusta tallada ● Noves vendes més eficients: a peu dret però extracció d’ofici, a carregador amb extracció d’ofici. ● Adjudicació de lots per períodes de fins a 4 anys: convenis amb empreses consumidores de fusta. ● Classificació de la fusta per lots, inclús de diferents forests per a negociacions conjuntes ● Coordinació de la política de preus de les subhastes de fusta i llenya d’acord amb la situació del mercat. ● Implantació racional de la certificació forestal. ● Accions de venda directa al consumidor (cooperatives i similars) ● Marca d’origen de la fusta

Producció d’altres recursos forestals:

Augment de la gestiรณ forestal local

Paper entitats locals propietàries de boscos: •

Establir un instrument de coordinació en la política forestal local: per a les qüestions que requereixin acció forestal comuna de les entitats locals, les diputacions i la Generalitat

•

Dedicació per part de regidor/alcalde que faci un seguiment del tema: creació regidoria de boscos.

•

Obrir una línia pressupostaria municipal per boscos.

•

Avançar en doble adjudicació: subhasta de fusta i millores de fusta trituració.

•

Promocionar la construcció amb elements de fusta a: ordenances, planejaments etc..

•

Disposició a coordinar polítiques de tendències de preu, i establir, si s’escau, preus mínims de mercat de forma solidaria amb altres entitats locals propietàries de boscos.

•

Coordinació amb projectes empresarials forestals propers.

•

Promoure consum i producció de biomassa

•

Regularitzar la situació administrativa de les forests (la majoria de les forests UP no estan ben registrades)

www.elfocat.cat