Fets que semblant impossibles són CERTS

Col路lecci贸 ppt.breus (2)

C E R T S

Fets que semblant impossibles s贸n

Josep Montasell i Dorda. 26 Juny 2015

Pillat per un costat o per l’altre

1

Els ànecs salvatges i altres aus generen problemes, a vegades importants, als conreus propers a zones protegides. Aquests animalons gaudeixen menjant el producte fresc dels camps del voltant. A vegades fan veritables estralls als conreus, fet que provoca situacions de conflicte entre la pagesia i els conservacionistes.

Per a regular de forma controlada la capacitat de càrrega d’aus d’un espai natural, s’autoritza periòdicament la cacera a caçadors amb llicència i amb el permís dels propietaris de les finques properes.

Un pagès del Parc Agrari, militant i defensor de l’agroecològic, autoritza que els caçadors entrin a la seva explotació per a controlar el nivell d’aus. De sobte això arriba a les oïdes dels clients d’una cooperativa de consum: estat horroritzats i corra la brama “deixa matar aus”. És una contradicció flagrant que amb una mentalitat agroecològica es permeti aquest tipus d’actuació. Això afecta el pensar dels seus clients. “No s’han de matar aus!” Criden en una assemblea. La veu corre però encara ho fa més ràpid l’amenaça: “si continues permetent que es matin ocells deixarem de comprar les teves hortalisses i fruites”.

Que ha de fer el pagès? Renunciar a aquests clients, consumidors “conscienciats” o deixar que les aus es mengin els seus enciams, i picotegin els tomàquets? per posar uns exemples. En ambdós casos deixarà d’ingressar uns diners. Tant depredadors, pel pagès, són els uns i als altres. La solució es abandonar de ser pagès al delta del Llobregat? Creieu-ho, el pagès s’ho ha plantejat.

Servir tant per un fregat com per un cosit

2

Està de moda parlar de la multifuncionalitat del pagès. Aquesta multifuncionalitat pot venir per actitud i convenciment propi o forçat per les circumstàncies.

A un pagès de Mataró, que entre els seus clients té el restaurant d’un important hotel de la ciutat de Barcelona, el pressionen, ell s’hi resisteix, però finalment ha de claudicar.

“Volem -li diu el responsable del restaurant- que en facis a la teva explotació un hort amb hortalisses variades,, per tal que puguem ensenyar als nostres clients d’on surt allò que mengen” Entre les activitats que organitzem pels clients s’oferirà anar a visitar el “seu hort” on els atendrà el pagès per fer-los una explicació i els oferiran una copa de cava. Cal dir que l’hort a més està en una zona envoltada de muntanyes té una vista elevada cap el mar. Un hort amb el paisatge agradable del Maresme.

Si continua negant-se perdia un client. Si ho fa no guanyarà un client nou ,com podria ser el cas i els visitants fossin ciutadans locals i no majoritàriament estrangers. Espera que a més de ser una exigència “comercial” l’hotel el compensi econòmicament, més enllà de no perdre’l com a client.

Cargol treu banya

3

Una empresa que subministra cistelles ecològiques de fruites i hortalisses a domicili rep de manera freqüent correus electrònics dels seus clients en els quals manifesten les seves inquietuds o dubtes. Ha afectat la darrera pedregada als conreus? Aquesta calor farà que els tomàquets no es conservin bé a casa? Quan tindreu préssecs? Preguntes raonades. A vegades, però, sorgeix quelcom fora de la rutina.

Una clienta escriu “els enciams que em subministres no són ecològics!” La raó: “no hi hem trobat cap cargol”.

Davant d’aquest raonament què cal fer? Explicar-li que ecològic no és sinònim de fer les coses malament i no poder oferir productes de qualitat? O per contra, deixar-se de debats i a cada comanda incloure algun cargol barrejat entre les verdures? Si ets honest potser no convenceràs a la clienta ja que cal lluitar contra un prejudici, i si no ho ets conservaràs a la clienta però et trairàs a tu mateix. La professió de pagès cada vegada més suposa lluitar contra els dilemes i prendre posició. No és suficient el “saber fer” de bon pagès, cal “saber ser” bon pagès i fins i tot tenir bon humor i escoltar junts, pagès i client, la cançó infantil de “cargol treu banya...”.

Cargol, treu banya, puja a la muntanya; cargol treu vi, puja al muntanyí

Cargol treu banya, puja a la muntanya; cargol bover, jo també vindré!

No n’hi ha prou en semblar-ho, cal ser-ho

4

Els Mercats de Pagès impulsats des del Parc Agrari del Baix Llobregat estant tenint un èxit notable.

La gent vol proximitat i coneixença amb aquell que els hi subministra les hortalisses i les fruites. Un Mercat de Pagès ha de ser el lloc on conflueixen dues confiances mútues. La el pagès que garanteix que allò que ven ho ha produït ell o un veí seu, i la del comprador que confia en que el pagès no l’enredarà.

Amb els dies aquesta confiança es mútua i no es qüestiona.

Davant de l’èxit, sempre hi ha qui vol treure més diners i no té cap escrúpol. “Em falten tomàquets i carabassó, els aniré a comprar a Mercabarna. Si no en tinc potser perdré clients. Que no sigui que vagi a comprar a una altre i ja s’hi quedi”. Hi ha qui, tot voler respectar el fet de vendre només allò que produeix -els productes del temps-, es planteja: Perquè no puc vendre plàtans i pinya americana?

Qui fa això és un especulador i un veritable enemic del conjunt de la pagesia. Va a la seva i vol treure el que pugui en el més curt termini. Tant li fa que el mercat es pugui enfonsar per haver-se convertit en un mercat qualsevol, un dels molts mercats de revenedors que hi ha a Catalunya.

Allò que ha de ser el tret diferencial “Producte fresc del Parc Agrari” pot ser traït per la incorporació de productes d’altes indrets convertint els “Mercats de Pagès” en un mercat -no sedentari- més dels molt que hi ha a Catalunya. Pel pagès pulcre i conseqüent amb el compromís que ha adquirit, una vegada més, se li planteja un dilema. Denuncia al pagès que fa trampes i enreda a la gent o calla per no ser malvist i continua fent la seva?