Dret de tota la ciutadania a poder disposar dels aliments necessaris DRET al MENJAR

Col路lecci贸 ppt.breus (3)

D R E T a l

M E N J A R

Dret de tota la ciutadania a poder disposar dels aliments necessaris

Josep Montasell i Dorda. 3 de juliol 2015

Nota prèvia: La reflexió que es presenta, pensada amb motiu de l’elaboració d’una constitució per un futur Estat independent, és perfectament vàlida en tot moment que es vulgui repensar la relació camp/ciutat.

1 L A C A T A L U N Y A A G R O U R B A N A

Un futur estat independent no pot ser insensible a les necessitats alimentàries de la seva població.

Segons les previsions de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) l’any 2025 més de la meitat de la població del món en desenvolupament -3.500 milions de persones- serà urbana i l’any 2050 hi haurà 9.000 milions d’habitants, un terç més de persones per alimentar, i caldrà incrementar la producció alimentària un 70%.

Els aliments són un factor estratègic per qualsevol país i, en conseqüència, hauria de tenir cura de poder garantir el seu proveïment als seus ciutadans. Segons el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), entre les dècades de 1980 i 1990 es van perdre a Catalunya més de 134.000 ha de conreus. La superfície actual cultivada a Catalunya es situa en 1.466 m2/habitant, molt per sota dels països de la UE. A tall d’exemple, aquest coeficient seria comparable al d’Holanda, amb 1.159 m2/habitant i estaria per sota del promig de l’estat espanyol, amb 5.355 m2; de França, 4.179 m2; de Portugal, 3.333 m2; del Regne Unit, 2.512 m2; d’Itàlia, 2.124 m2 i d’Alemanya, 2.097 m2.

Aquestes dades ens han de fer reflexionar i fer-nos conscients que un futur estat independent no pot ser insensible a aquestes preocupacions a nivell planetari i a nivell local. En la mesura del possible també cal contribuir solidàriament a la producció d’aliments i, per tant, no es poden ignorar les propostes que es fan per poder oferir a la població una alimentació de proximitat i un autoproveïment dels territoris a més de seguretat i sobirania alimentàries.

2 El dret de tot ciutadà a poder disposar dels aliments necessaris.

L A C A T A L U N Y A A G R O U R B A N A

Catalunya hauria de reconèixer, en una futura Constitució Catalana, el dret de tot ciutadà a poder disposar i accedir als aliments necessaris per la seva vida a partir d’una dieta mediterrània sustentada en una combinació equilibrada i completa dels aliments, basada en productes frescos, saludables, locals i de temporada. Aquest dret comporta també el deure de tenir cura de reduir el malbaratament d’aliments a favor d’un consum responsable. Aquest dret comporta, també, reconèixer el model alimentari català, basat en una dieta mediterrània, com un bé col·lectiu i una valuosa herència cultural que cal transmetre a les generacions futures. A la vegada cal ser conscients que la disponibilitat d’aliments és un fet estratègic i, en conseqüència, les administracions públiques han de fomentar la producció agrícola, ramadera i forestal com una activitat agroeconòmica per tal de tenir la capacitat de produir aliments i matèries primeres necessàries per garantir les necessitats alimentàries de la població catalana.

Defensar el dret de la ciutadania a l’alimentació i assegurar una activitat agroeconòmica pròpia és el fonament per garantir la resiliència alimentària o capacitat de garantir un proveïment ordinari i, en especial, un proveïment estratègic per fer front a potencials situacions de manca de subministrament extern d’aliments (crisis geopolítiques, crisis climatològiques, crisis sanitàries, etc.); la sostenibilitat urbana o necessitat de reduir la petjada ecològica derivada de la producció, transport, distribució i consum d’aliments i [...]

L A C A T A L U N Y A A G R O U R B A N A

i matèries primeres, tenint present que la importació de menjar té conseqüències negatives importants en termes de despesa energètica i emissions de gasos d’efecte hivernacle; la seguretat alimentària i l’autosuficiència alimentària, on l’autoproveïment d’aliments sigui cada vegada major i la pagesia pugui prendre les decisions del que vol i necessita produir (sobirania alimentària) amb la complicitat de la ciutadania.

Un dret que des d’una perspectiva holística només es pot entendre des d’una concepció simbiòtica del camp (i els espais naturals) i la ciutat, dos àmbits amb especificitats pròpies que configuren un mateix territori municipal o supramunicipal, un espai i projecte agrourbà. En el projecte agrourbà la ciutat esdevé sostenible per ser “compacta en la seva morfologia, complexa i densa en coneixement en la seva organització, eficient i ‘sense’ impacte metabòlic, cohesionada socialment, i incorpora l’espai agrari com una infraestructura i un equipament, i entén a l’activitat agrària (agricultura i ramaderia) que s’hi desenvolupa en clau de proximitat”.

3 La governança territorial i alimentaria.

Sota aquest principi general per qual es situa l’alimentació com a eix fonamental de l’activitat agrària i com l’element de connexió entre la pagesia i la ciutadania cal plantejar-se la governança territorial i alimentaria a partir d’iniciatives impulsades des del propil sector agrari, des de les administracions locals o des de la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta governança ha de incorporar -entre d’altres accions-: [...]

- Preservar un mínim de terres de conreu de qualitat (dotació) en funció del nombre d’habitants (m2/habitant), distribuïdes arreu de Catalunya.

L A C A T A L U N Y A A G R O U R B A N A

- Establir instruments de concertació i gestió del sòl agrari com són els parcs agraris, les cartes, els codis de bones pràctiques, els plans de gestió, les ordenances, etc.

- Facilitar l’accés a la terra mitjançant iniciatives públiques com el banc de terres o fons de terres, o privades que gestionen l’adquisició i/o arrendament de terres.

- Promoure la recuperació de finques abandonades o subexplotades per tal de fomentar el creixement de la base territorial d’explotacions agràries existents i per a persones físiques i jurídiques que volen incorporar-se professionalment a l’activitat agrària.

- Apostar pel que és local (producció i consum de proximitat) en front al que és global per raons estratègiques en l’àmbit econòmic, social i ambiental.

- Impulsar la comunicació entre la pagesia, la ciutadania i el sector de la restauració i del comerç alimentari, a través del menjar (aliments locals a les escoles, programes pedagògics sobre alimentació i agricultura, mercats de pagès dins de les ciutats, jornades d’aproximació a l’espai agrari etc.) [...]

L A C A T A L U N Y A A G R O U R B A N A

-Impulsar la “Planificació alimentària” (food planning) que incorpori tota la cadena alimentària des de la producció al consum de proximitat passant per a la transformació i la distribució, amb l’objectiu d’aconseguir millors nivells d’accessibilitat, de qualitat, d’equitat, de salut alimentària i de reducció de residus i d’impacte ambiental.

-Integrar totes les formes de producció d’aliments (agricultura, horts urbans, horts verticals etc.) en la planificació alimentària, en el marc d’un projecte agrourbà.

-Recuperar i potenciar els espais agraris i l’agricultura dins dels parcs naturals, per tal de generar un paisatge en mosaic, que afavoreixi la connexió entre els espais naturals i els agraris, fent possible que el conjunt funcioni com un sistema ecològic i incrementi la seva diversitat.

-Impulsar la transició dels espais agraris cap a sistemes agroalimentaris sostenibles en els que la producció ecològica i agroecològia tinguin un paper fonamental.

L’espai agrari del segle XXI necessita un procés de metamorfosi, un procés d’autodestrucció i autoconstrucció. Un procés més ric que el de la revolució, ja que conté la radicalitat transformadora d’aquesta, però vinculada a la conservació de la història de les cultures, del propi sector agrari, del saber fer. A la ciutat, cal una regeneració suficient per transformar-la en autosuficient en energia, recursos i aliments. Els aliment són el nexe entre el camp i la ciutat, allò que fa dels dos àmbits un territori agrourbà intel·ligent, es doncs necessari que ambdós treballin en la mateixa direcció de transformació.

Més dades per a la reflexió

L A C A T A L U N Y A A G R O U R B A N A

A la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) -formada per les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Alt Penedès, amb 5.012.961 habitants (67 % de Catalunya) i una superficie de 3.241 km2 (10 % de Catalunya)- de 1955 a 2009 les terres cultivades s’han reduït en un 65 %, el que significa que en l’actualitat solament queden el 38 % dels sòls productius.

Mentre a inicis de la dècada dels 80 corresponia per cada habitant de la RMB una dotació de superfície cultivada de 172 m2 a l’any 2009 aquesta dotació s’havia reduït a 96 m2, una pèrdua del 44 %. A l’any 1981 la població de la RMB era de 4.238.876 habitants i la de 2009 de 4.992.193 habitants A la província de Barcelona, segons dades del CREAF, i com exemple mentre la població a crescut, entre 1956 i 2009, en un 195 %, de 2,84 milions a 5,55 milions; la pèrdua de superfície de conreu ha estat del 43,34 %, a favor del bosc (20,90 %) i de la superfície urbanitzada (332,24 %).