PPT_Breus_16_Espai_Llevant

Colย lecciรณ ppt.breus

(16)

E A de SGL Un espai connector entre el Parc de Sant Llorenรง de Munt P R L i la Serralada de Marina AO E I F V OA RN ET S T A L Josep Montasell i Dorda. 14 de febrer de 2018

1

Els antecedents

Font: Montasell, Josep (2006) «Els espais agraris a la Regió Metropolitana de Barcelona» a Ecosistemes de Catalunya.

L’Atzavara núm. 14 (2006). Revista de la secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.

Després d’uns anys adormit a l’octubre de l’any 2008, l’Espai Agroforestal de Llevant, torna a prendre vida. Àmbit El seu àmbit era el territori delimitat entre el riu Ripoll a l’oest, la riera de Caldes a l’est, la serralada Prelitoral al nord i la serralada de Marina al sud.

Municipis Els municipis que conformaven finalment l’Espai Agroforestal de Llevant eren Barberà del Vallès, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, La Llagosta, Montcada i Reixac, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Fost de Campsentelles, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat.

Justificació Els terrenys d'ús agrícola i forestal que tenen en comú els municipis de l'Espai és formen part d'una mateixa unitat geomorfològica i és un espai en transformació, dinàmic. Els espais agrícoles i forestals formen la continuïtat dels sistemes naturals i permeten el manteniment de les funcions ecològiques fonamentals, ja que serveixen per establir connexions entre els diferents sistemes. També fan possible separar els sistemes urbans i reequilibrar la pressió que exerceix la trama urbana sobre l'entorn natural.

Comissió de treball Els regidors d’urbanisme i medi ambient de Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà i Montcada i Reixac van constituir una comissió de treball.

Objectiu • Redefinir el projecte i establir les línies d’actuacions que calia dur a terme.

• Definir com s’hauria de gestionar aquest espai natural, quin hauria de ser el nivell de protecció quant a les construccions de les infraestructures supramunicipals que s’havien de realitzar i de quina manera calia conscienciar la població sobre el valor d’aquesta zona de gran riquesa natural i ecològica.

• Assolir un tractament integral del medi en una ordenació que faci compatible l'ús social i el desenvolupament rural periurbà, a través de les activitats agrícoles i forestals i la creació d'activitat econòmica relacionada amb el sector primari, dotant aquest territori amb una projecció econòmica i potenciant les funcions ecològiques i paisatgístiques de l'entorn Acords de treball inicials • Vetllar per compatibilitzar els interessos intermunicipals, de manera que aquelles iniciatives que poguessin ser positives per a un municipi no esdevingui un element negatiu per al municipi veí.

• Aconseguir establir una zona natural contínua en què els espais naturals dels diferents municipis es mantinguin en contacte, a l’hora que busca establir una ordenació que faci compatible l’ús social, el desenvolupament rural periurbà a través de les activitats agrícoles i forestals i la creació d’activitat econòmica relacionada amb el sector primari.

• Conscienciar els ciutadans vallesans de la importància d’aquest espai natural des de la perspectiva de la protecció de les funcions ecològiques i paisatgístiques, el desenvolupament de les activitats agrícoles i forestals i la comptabilitat amb l’ús social d’aquests espais.

Riera de Caldes Riu Ripoll

Riu Besos

2

L’estudi Tal com ja s’ha indicat, a l’any 2001, es va encarregar un estudi de diagnosi i desenvolupament de l’Espai Agroforestal de Llevant (EAL)

3

La reivindicació Sembla que és un moment oportú per recuperar allò que es va plantejar a l’any 2000, que va tornar a revifar l’any 2008. No s’hauria de descartar el incorporar al debat territorial i municipal el plantejar-se gestionar l’espai agrari de manera conjunta i veure si es possible tornar-lo a impulsar per fer-lo realitat Hi han municipis que en el seu àmbit municipal estan duent a terme actuacions en l’espai agroforestal. Cal donar el pas per aconseguir tornar al plantejament territorial.

Més enllà de la Grípia-Ribatallada Des de Sabadell i Terrassa es mou fitxa Amb motiu de la proposta llançada pel Grup per la Protecció dels Espais Naturals de Terrassa (GPNAT) i per l’Associació de la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) de Sabadell (s’hi han adherit més de 15 entitats del territori) de crear el Parc GrípiaRibatallada com una gran oportunitat per la defensa i conservació d'un espai agroforestal que es troba entre el municipis de Sabadell i Terrassa, i com una experiència de treball cooperatiu entre varis municipis vallesans, apareixen veus que plantegen la oportunitat de recuperar antics projectes com el Parc Agroforestal de Llevant.

El Parc Gripia Ribatallada inclou en el seu àmbit el Parc Agrari de Sabadell, donant coherència territorial al mateix com a part del connector entre Sant Llorenç i Serralada de Marina.

En el Diari de Sabadell del 9 de maig de 2017 un article signat per l'ambientòleg Manel Cunill i Llenas titulat «Més enllà de la Grípia-Ribatallada» s’acabava dient: «projecte del parc Grípia-Ribatallada només és una part d’un pla més ambiciós que neix a la conca alta del riu Ripoll i de la Riera de les Arenes al Parc Natural de Sant Llorenç i arriba a Collserola a través de centenars d’hectàrees que cal protegir, conservar i rehabitar-ne els seus ecosistemes. Avui, recuperar la proposta de la Via Verda de Sant LlorençCollserola, com també el projecte de l’Espai Agroforestal de Llevant dibuixat a finals dels noranta, seria un full de ruta digne per resoldre els deures pendents. I també una oportunitat per exercir la nova política de la cooperació intermunicipal que esborri la decadent visió del municipi-frontera.

Àmbit del Parc Gripia Ribatallada (Amplia l’àmbit del Parc Agrari de Sabadell cap el terme municipal de Terrassa

Àmbit del Parc Agrari de Sabadell

La protecció de Pla de Reixac De la l’ajuntament de Moncada i Reixac i amb col laboració de l’Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona Regional han endegat una reflexió i estudi sobre els motius i objectius que caldria definir per la protecció del Pla de Reixac per part de l’ajuntament del municipi.

En l’àmbit d’aquest procés de reflexió, el 11 d’octubre va tenir lloc a la seu de Barcelona Regional la reunió d’una taula d’experts. En aquesta reunió és va recordar la proposta dels anys 80 del segle passat sobre l’Espai Agroforestal de Llevant on el Pla de Reixac era una peça a considerar.

Més informació sobre una diagnosi del Pla de Reixac https://obrimvies.wordpress.com/2015/09/14/diagnostic-pla-de-reixac/

Santa Perpètua de la Mogoda En l’Agenda estratègica L.2 Producció, innovació i treball. Desenvolupament del Pla Estratègic 20102025 de Santa Perpètua de la Mogoda es fa referència a la necessitat de la permanència dels usos agrícoles.

* RdC = Riera de Caldes

4

La proposta d’un repte Veient que estan sorgint actuacions d’àmbit municipal (segurament n’hi ha més de les indicades en aquest BREUS ppt) cal que no deixen de ser peces d’un possible projecte més ampli al voltant del connector Sant Llorenç de Munt-Serralada de Marina, com va ser en el seu moment l’Espai Agroforestal de Llevant.

• Perquè no hi ha algú que lideri o impulsi una (o més d’una) trobada (seminari, jornada, taula de treball, el que calgui) d'equips tècnics i polítics dels diferents municipis per reflexionar-hi?

• Perquè no recuperar estudis, propostes i iniciatives plantejades fa uns anys i actualitzarles amb visió de futur?

• Perquè no posar en comú allò que s'està fent, plantejant, reflexionant a nivell de l’administració pública i/o de la societat civil?

Qui entoma aquest repte?

NOTA FINAL Potser hi ha algun error i/o manca d’informació i que, amb tota seguretat, els altres municipis que no apareixen en l’apartat «3 La reivindicació», també estant fent quelcom pel seu espai agrari. En soc conscient, però aquest BREUS.ppt només té la intenció de tornar a posar sobre la taula una reivindicació que com a mínim el proper mes de març farà 18 anys que es va plantejar i se li va donar nom concret .