Agroactivitat 72 (abril 2014)

72 ABRIL [2014]

ACTIVITAT

AGRO Llei de cooperatives REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 SUMARI/3

Les cooperatives, marcant territori Estem enllestint aquesta edició de la revista tot just quan se celebra Alimentaria, la fira referent a nivell mundial en l’àmbit de l’alimentació i les begudes, i us puc assegurar que fa goig de veurehi la presència de la indústria agroalimentària cooperativa.

Una vintena de cooperatives estem donant a conèixer les nostres novetats davant els principals operadors a escala global. Els Arrossaires del Delta ofereixen degustacions de la mà de la xef Carme Ruscalleda, mentre que la Càmara Arrossera promociona el kit d’arròs mariner “Montsià Paella”. La Cooperativa Falset Marçà presenta la gamma “Castell de Falset”; Celler Batea, els vins ecològics; Agrícola de Riudecanyes, la nova imatge de la cooperativa; ActelGrup, els sucs naturals “Mama Fruta”; La Fageda, l’ampliació de la línia de gelats i Caterra, l’oli verge extra especial restauració.

A més, els 140.000 visitants del certamen poden gaudir d’accions promocionals de cooperatives com l’Agrària Plana de Vic, l’Arbequina, Hortec, Agrícola de Cambrils, Celler de Capçanes, Vinícola del Priorat, Castell d’Or, Vinícola de Sarral, Cadí, Llet Nostra, Agrària

7 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18

DOSSIER

4 Una nova llei per a les

cooperatives

FEDERACIÓ Assemblea General de les cooperatives agràries

SECTORS Els nostres caps de branca: Josep Lluís Escuer, subministres Opinió de Joan Segura sobre l’oli als restaurants Preocupació a les cooperatives d’oli de Terres de l’Ebre Campanya amb molta producció de vi Opinió de Ramon Armengol sobre la problemàtica dels purins La Unió Europea dóna suport a les OPFH de fruita i horta EMPRESA Les cooperatives opinen:

Agrària i Ramadera Pallars de Sort, servei de planificació estratègica Fusió de Solivella i l’Espluga de Francolí

del Vallès o Cellers Unió, entre altres.

La mateixa Federació, en col·laboració amb Prodeca, també hem organitzat un tast. Les cooperatives estem guanyant territori. Elaborem productes d’excel· lent qualitat i tenim una quota creixent en el mercat internacional, però també volem que el consumidor català conegui els nostres productes, els valori i els compri. Per això, estem fent un esforç de modernització i concentració, impulsem processos d’innovació, treballem noves línies de comercialització i avancem en la professionalització a tots els àmbits. Ara bé, necessitem una normativa que s’adapti a les nostres necessitats, a la realitat del camp català, que ha canviat substancialment en les últimes dècades.

D’aquí la nostra indignació quan hem estat coneixedors que, després de mesos de negociacions, l’Avantprojecte de Llei de cooperatives de Catalunya que el Govern ha presentat divergeix del text que s’havia consensuat amb la Federació en determinats punts que resulten claus per al sector.

Treballem per esmenar-ho i continuarem negociant durant el tràmit parlamentari fins que aconseguim que aquesta sigui

SUMARI

EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

una llei útil per al sector. De la mateixa manera que dediquem molts esforços a resoldre problemàtiques de les cooperatives, com l’afectació de la reforma energètica del Govern espanyol sobre les plantes de purins, la caiguda de la producció d’oli a les cooperatives del Baix Ebre i el Montsià i la persecució en relació amb la seva activitat de distribució de carburants. Tenim el compromís d’estar al costat del sector i entenem que l’Administració també té el deure d’adoptar les polítiques que resulten més adequades per a la nostra competitivitat.

Aquesta és la raó de ser de la Federació que presideixo i que, en breu, ens donarà l’oportunitat de tornar-nos a trobar en el marc de l’Assemblea General. Enguany continuem fent territori i us proposem conèixer La Fageda, una cooperativa exemplar que combina la inserció sociolaboral amb excel·lents resultats empresarials.

Us hi espero.•

JOSEP PERE COLAT I CLUA President

20 19

La veu de l’expert

amb Míriam Chivite, tast de vins Un món per descobrir: Eva Martínez, presidenta de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya

22 24 25 26 27 28 29 30

COOPERATIVES Tasta Coop: “Ètim Verema Tardana”, de Cooperativa Falset Marçà

21

Reportatge: 50è aniversari de Covides Fira Festa de l’Oli de la DOP Les Garrigues a Barcelona Reconeixements a l’oli i el vi

Àrees d’autocaravanes a Arrossaires i Barberà de la Conca Cooperativa del safrà

Celler Batea, al Programa Europeu de Garnatxa Cooperativa emprenedora:

Agrària la Baixa Tordera

Programa per a la gestió analítica de les explotacions agràries

La Finestra: Entrevista a Sebastià Escarp, Fruits de Ponent

Formació sobre la normativa d’etiquetatge

Temps d’oci:

Visites teatralitzades a Garriguella

4/DOSSIER AGROACTIV ITAT ABRIL 2014

LLEI DE COOPERATIVES DE CATALUNYA

Avantprojecte desconcertant

D

urant tot l’any 2013 i aquest primer quadrimestre de 2014, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha estat treballant, tant a nivell intern com en coordinació amb l’Administració, per la modificació de la Llei de cooperatives. L’objectiu és que el text que s’aprovi sigui útil al cooperativisme agrari del segle XXI i, malgrat que s’ha avançat força en aquesta direcció, l’Avantprojecte que el Govern ha portat finalment al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha provocat la indignació i la desconfiança del sector perquè es desmarca, sense previ avís, de l’esborrany consensua.

Com a punt de partida, resulta imprescindible que la nova Llei catalana de cooperatives proposi alternatives perquè cada empresa pugui triar la fórmula que millor s’adapti a la seva realitat i la faci més competitiva en el mercat. La llei ha de ser prou flexible per fomentar la creació de noves cooperatives i consolidar les ja existents i, per aquest motiu, cal que les societats cooperatives es puguin autoregular en els seus Estatuts Socials.

Així mateix, és bàsica una ampliació del concepte de soci en la línia que s’havia estat treballant. En els últims anys, el camp català ha viscut canvis profunds i aquest fet ha de quedar reflectit a la llei que regularà el futur del cooperativisme agrari català.

LA DEFINICIÓ DE SOCI ÉS INACCEPTABLE Malgrat que l’Avantprojecte de la Llei de cooperatives de Catalunya recull molts dels canvis que va sol·licitar la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en relació amb el primer esborrany, el text resulta encara inacceptable per al sector.

I més encara perquè la versió que la Conselleria d’Empresa ha presentat al CTESC, com a pas previ a l’entrada de la llei al Parlament, és una versió que divergeix en alguns punts de la consensuada amb el sector.

Per a la Federació, resulta imprescindible una nova definició de qui pot ser soci més enllà del titular d’una explotació agrícola, i entén que cal reconèixer com a soci a tot aquell que participa amb la cooperativa aportant-hi el seu producte. Aquest és el concepte de soci que s’havia consensuat amb conseller d’Empresa, Felip Puig, i amb la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa, però que, sorprenentment, no és la que contempla el redactat de l’Avantprojecte que finalment s’ha presentat al CTESC. La segona de les demandes que s’ha de continuar treballant es refereix a què l’Administració permeti

una major llibertat perquè cada cooperativa decideixi si vol que el Fons de Reserva sigui repartible, així com el percentatge que es pot repartir. L’objectiu és que les cooperatives tinguin més llibertat en el seu finançament i així facilitar la capitalització de l’empresa.

FITES ACONSEGUIDES Al marge d’aquestes qüestions i fruit de mesos de treball i negociacions de la Federació, el redactat actual de l’Avantprojecte de Llei cobreix la major part de les necessitats de les cooperatives agràries.

En aquest sentit, estableix un nou règim jurídic, més flexible, perquè cada empresa cooperativa pugui triar la fórmula que la faci més competitiva. Així mateix, determina que la cooperativa s’autoregularà en els Estatuts Socials, d’acord amb la voluntat dels seus socis i respectant els principis cooperatius.

També recull reivindicacions del sector com l’autorització per poder utilitzar la paraula “cooperativa” dins la denominació social de l’entitat i la regulació de les seccions per estatuts, amb la finalitat que cada secció pugui dur a terme, separadament, la distribució del resultat i la imputació de pèrdues.

Altres fites es refereixen a l’admissió com a socis de les comunitats de béns -casuística freqüent a les cooperatives ramaderes-, la sistematització dels tres tipus de baixes de socis –voluntària, obligatòria i expulsió- i la possibilitat que les cooperatives regulin la sol·licitud als socis d’una indemnització per baixa i sense tenir en compte la limitació de capital social. En aquest sentit, es determinen amb més precisió els drets i les obligacions dels socis.

A més, la normativa fa un redactat més entenedor del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, permet que es promocionin les fusions de cooperatives amb una convocatòria d’Assemblea General de 15 dies -en lloc dels 30 dies que pretenia l’Administració- i s’ha assolit una nova regulació per a les cooperatives de segon grau i els grups cooperatius.

Com a novetat, s’ha introduït el concepte de cooperativa rural, entesa com una cooperativa integral que realitza l’activitat agrària a més d’altres activitats econòmiques o serveis dirigits a la millora de l’entorn rural. Amb això, es reconeix que la cooperativa és una organització de persones amb un important paper social al poble, on sovint esdevé l’única empresa privada amb una massa social rellevant i de la qual poden ser socis tots aquells que participin de la seva activitat, sigui de tipus agrari, consum, crèdit, assegurances o serveis socials.•

FCAC

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 DOSSIER/5

“La concertació amb el sector és bàsica” JOSEP PERE COLAT I CLUA PRESIDENT FCAC

Francament, estem sorpresos i desconcertats. L’Avantprojecte que ha entrat al CTESC varia substancialment punts de la normativa molt importants per a les cooperatives agràries que ja s’havien consensuat amb el sector.

Són aspectes que eren el resultat d’un intens treball conjunt, que es van debatre en el seu moment i que comptaven amb l’aprovació de les dues parts. És per això que no entenem ni compartim que s’hagin modificat.

El 2013, la Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom del Departament d’Empresa i Ocupació va presentar a les federacions un esborrany de Llei de cooperatives. La Llei vigent és del 2002 i ja fa uns anys que es veia la necessitat d’adaptar-la a la nova realitat i als reptes del cooperativisme.

Tot i que hi havia aspectes a millorar, en línies generals, l’Avantprojecte recollia gran part de les demandes del cooperativisme agrari.

Dos havien estat els motius que ho havien propiciat, d’una banda la Federació portava dos anys treballant la Llei. El 2012 es va crear una comissió interna, formada per membres del consell rector i de l’equip tècnic, per concretar i reflexionar sobre quines eren les qüestions cabdals per a les cooperatives

agràries que havia de recollir la nova Llei.

Aquesta anàlisi va generar unes propostes que, un cop aprovades pel consell rector, es van fer arribar a la Direcció General.

D’altra banda, la col·laboració tant a nivell polític com tècnic amb l’Administració, perquè enteníem, i crèiem que havien entès, que la concertació amb el sector era bàsica.

Però l’escenari ara és diferent, aquests canvis imprevistos ens obliguen a fer pedagogia de nou del què som i d’allò que ens cal, insistir en el model de soci que hem estat defensant i que és el què ha de permetre que la normativa s’adapti a la realitat existent i afavoreixi el desenvolupament de les nostres empreses. Seguirem treballant per traslladar tots els suggeriments que ens han fet les cooperatives i que, sens dubte, serviran per enriquir el nostre posicionament. Però no defallirem, la FCAC ha fet molt bona feina i ara toca defensar-la.

Tot i els obstacles i recels, seguim pensant que el diàleg és l’únic camí. Ara bé, l’Administració també ha de tenir clar que si no s’escolta al sector que es vol regular, les lleis perden legitimitat.

“El secret de l’èxit és la constància en el propòsit” (Benjamin Disraeli).•

6/FCAC AGROACTIV ITAT ABRIL 2014

Negociació amb els grups parlamentaris

CiU Amb el conseller Felip Puig.

A més de treballar amb la Conselleria d’Empresa i en particular amb la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també ha mantingut reunions amb tots els grups parlamentaris i, en concret, ha defensat les seves al·legacions a la Llei de cooperatives de Catalunya davant els representants de la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament, l’encarregada de tramitar el text legal.

La Federació s’ha reunit amb el president de la Comissió d’Empresa i Ocupació i representant del grup popular,

ERC

Rafel Luna, i també amb David Bonvehí, del grup de CiU, pel seu profund coneixement del sector i la seva sintonia amb el col·lectiu. A més, ha mantingut trobades amb Oriol Amorós, del grup parlamentari d’ERC; Montserrat Capdevila i Òscar Ordeig, del grup socialista; Marc Vidal i Sara Vilà, d’ICV-EUiA Verds; i amb Isabel Vallet, de les CUP. Així mateix, la Federació està copsant el parer de les cooperatives vers el text actual perquè, quan la Llei entri en tràmit parlamentari, continuarà les negociacions amb els diputats i participarà en la ronda de compareixences.•

PPC

PPC

ICV-EUiA

CUP FCAC

Roda de contactes amb els grups parlamentaris per defensar les al·legacions a la Llei de cooperatives de Catalunya

AGROA CT IVIT AT ABRIL 2014 FCAC/7

Assemblea General Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

FCAC

L’emblemàtica cooperativa La Fageda acollirà la XXXI Assemblea General de les cooperatives agràries de Catalunya, que està previst que la Federació convoqui per al mes de juny.

El desplaçament a les comarques gironines reforça la voluntat d’aquesta organització de fer territori per conèixer la diversitat i l’heterogeneïtat del cooperativisme català.

La Fageda és una cooperativa singular per la seva capaci-

tat d’unir la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat psíquica de la Garrotxa amb l’elaboració de productes alimentaris de qualitat i l’assoliment d’una excel·lent gestió empresarial.

Enguany se celebraran eleccions a les branques d’arròs, fruita i horta, oli d’oliva, vi, planta viva, subministraments i seccions de crèdit.•

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 SECTORS/9

els nostres caps de branca

“És indignant la campanya d’inspecció a les benzineres” Per què l’Agència Tributària està fent inspeccions a cooperatives que venen gasoil?

A causa d’una particular interpretació de la normativa, ens hem trobat que moltes cooperatives que comercialitzen gasoil s’han vist sotmeses a inspeccions i a sancions encobertes, que des d’Hisenda anomenen “regularitzacions” però que impliquen el pagament d’entre 100.000 i 1.000.000 d’euros.

Les inspeccions es basen en què, en posar el combustible al vehicle, no es fa un pagament simultani amb la “targeta de gasoil bonificat” cada vegada sinó que es fa mitjançant una “targeta clau”, que la cooperativa crea per a cada soci. Aquesta targeta clau està vinculada amb la de gasoil bonificat, però, per motius de seguretat i per evitar deterioraments d’aquesta, en general es concentra el pagament bancari de tots els repostatges a final de mes.

Vull deixar molt clar que les cooperatives no hem fet cap frau i, en canvi, aquestes regularitzacions posen en situació molt greu de viabilitat a les cooperatives afectades i les famílies que en formen part.

Quines actuacions heu dut a terme?

Hem liderat el tema des de Catalunya, però hem treballat conjuntament, a nivell estatal, perquè afecta a cooperatives d’arreu. Vam aconseguir pactar amb el secretari d’Estat d’Hisenda perquè modifiqués la normativa i s’aturessin les inspeccions. També vam aconseguir el compromís perquè, amb una autorització expressa de l’Agència Tributària, puguem justificar la traçabilitat de les operacions mitjançant la targeta clau, que és el sistema que estem utilitzant la majoria de cooperatives per vendre gasoil als socis.

Així doncs, la problemàtica està solucionada?

Malauradament, no. Tot i aquest acord, els responsables d’inspecció d’Hisenda han decidit continuar unilateralment amb els controls i, el que és pitjor, fer-ho amb caràcter retroactiu de fins a cinc anys enrere. És una decisió injusta perquè saben que la major part de cooperatives no estaria complint segons la seva interpretació de la normativa, sobretot en anys anteriors, perquè els dos últims anys una part de cooperatives ja ha fet les modificacions necessàries en els terminals per poder cobrar amb la targeta de gasoil bonificat. Però, insisteixo, no s’ha fet cap frau. I, per això, intuïm que darrera d’aquesta decisió hi ha un afany recaptatori claríssim.

A Catalunya, quina és la situació?

De moment, aquí ja tenim a dues cooperatives amb regularitzacions i tinc una gran preocupació perquè, si continuen les inspeccions, no sabem quantes cooperatives podrien acabar afectades.

Creieu que, finalment, se solucionarà?

Penso que s’acabarà resolent, però cal voluntat i decisió política perquè els processos de diàleg a nivell més tècnic ja els hem esgotat. Si no es recondueix la situació, no descarto pressions com les que ja es proposen en altres comunitats autònomes. De fet, ja hem traslladat la nostra preocupació al president del Govern, Mariano Rajoy, i als ministres d’Hisenda i Agricultura. També ens hem posat en contacte amb el president de la Generalitat de Catalunya per obtenir el seu suport i esgotar les possibles vies de pressió.•

Contacta amb el teu cap de branca! consell-rector@fcac.coop

JOSEP LLUÍS ESCUER SUBMINISTRAMENTS Productor de fruita, vicepresident de la cooperativa Fru-Rose (Rosselló de Segrià) i membre del consell rector d’ActelGrup, Josep Lluís Escuer és responsable de la branca de subministres de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des de l’any 2010. A més, és vicepresident sectorial de subministraments de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, des d’on ha encapçalat la negociació per intentar resoldre el daltabaix de les inspeccions que Hisenda està fent en relació amb l’operativa de comercialització del gasoil.

10/SECTORS AGROA CTIV ITA T ABRIL 2014

Enveja d’Andalusia JOAN SEGURA

OLI D’OLIVA FCAC

Des l’1 de març, és obligatori que bars i restaurants serveixin els olis etiquetats i en envasos que no es puguin reomplir.

Aquesta normativa, que s’aplica a Portugal des de l’any 2005 i a Itàlia des de 2006, ha provocat un considerable enrenou a casa nostra i alguns restauradors s’han afanyat a buscar alternatives a l’ampolla d’oli d’oliva.

Per què sembla que a la restauració local li costa tant incorporar els nostres olis a l’oferta gastronòmica dels productes de proximitat?

Quan viatgem a Itàlia, prenem oli italià, vins italians i formatges italians, a més de gaudir dels típics plats italians. Sense anar tan lluny, a Andalusia és impensable no trobar oli andalús, de la mateixa manera que a La Rioja t’oferiran riojas a les cartes de vins i a Galícia hi beuràs albarinyos.

Sembla que a la restauració local li costa incorporar els olis catalans...

Quan estarem orgullosos d’allò que és nostre?”

Per què a Catalunya no fem aquesta aposta decidida pels nostres productes? Per què tenim la temptació d’utilitzar productes d’altres indrets? No volem ni podem desprestigiar els aliments d’altres territoris, però ens sap greu veure com els nostres productes s’han d’acabar destinant a

l’exportació. Sabeu que si tots consumíssim oli elaborat a Catalunya, seríem una comunitat deficitària en la producció d’oli d’oliva?

A la pràctica, la diferencia entre posar a taula un oli verge extra i un oli de llavors és de 0,02 euros per menú. El càlcul és molt senzill: amb una ampolla d’un quart de litre d’oli verge extra es poden amanir 20 menús i té un cost de 2,13 euros, mentre que el cost d’una ampolla d’oli de gira-sol de la mateixa capacitat és d’1,63 euros.

Per una diferència de 2 cèntims d’euro, restauradors i productors col·laboraríem plegats per explicar que, a casa nostra, hi ha 5 denominacions d’origen d’oli d’oliva verge extra, que garanteixen una qualitat excel·lent i preserven les peculiaritats de cada zona.

Posar a taula un oli d’oliva ben etiquetat és una mesura que millorarà la transparència entre restaurador i consumidor igual que ja va succeir, fa anys, amb les begudes d’alta graduació alcohòlica. A més, es millorarà la higiene, s’evitaran possibles fraus i s’afavorirà la identificació de la categoria, la qualitat i l’origen d’un producte que és pilar de la Dieta Mediterrània i té un pes indiscutible en la nostra economia.

A Catalunya, unes 30.000 famílies vivim de l’oli d’oliva. Les cooperatives representem el 70% de la producció i generem 1.500 llocs de treball.

Quan estarem orgullosos d’allò que és nostre?.•

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 SECTORS/11

Preocupació a les Terres de l’Ebre La Federació convoca una reunió urgent a Tortosa i promou una trobada amb el conseller Pelegrí

Reunió de les cooperatives oleícoles del Baix Ebre i el Montsià amb la Federació, a les instal·lacions de Soldebre. FCAC

El conseller Pelegrí i el seu equip, durant la trobada amb el sector. FCAC

La producció d’oli d’oliva a les comarques del Baix Ebre i el Montsià s’ha vist severament afectada aquesta campanya a causa d’unes condicions meteorològiques extraordinàriament dolentes. A més de la sequera i el vent, enguany s’ha fet una reducció dràstica dels tractaments aeris per al control de la mosca de l’olivera que ha condicionat tant la producció com la qualitat de l’oli. Les conseqüències són un augment dels costos i una davallada dels ingressos econòmics dels productors i les cooperatives.

Davant la preocupació del sector, el cap de branca de l’oli, Joan Segura, va convocar una reunió a la cooperativa Soldebre on es va tractar de l’afectació de la collita d’oliva i es van proposar possibles actuacions. El president de la Federació, Josep Pere Colat, i altres representants d’aquesta organitza-

ció també van ser presents en la trobada, donada la magnitud de la problemàtica.

Posteriorment, la Federació ha gestionat una reunió amb el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a la qual han assistit representants d’aquesta organització i de les cooperatives afectades per sol·licitar el pagament dels ajuts estan pendents de cobrament en els darrers anys, la posada en marxa de la taxa d’acompanyament per realitzar els tractaments contra la mosca i que, en el nou PDR (Programa de Desenvolupament Rural), es determini un ajut per lluitar contra la mosca de l’olivera.

També cal que s’estableixin línies preferents de crèdit per assegurar la continuïtat de l’activitat productiva de les cooperatives de la zona.•

JORNADA FCAC

Un estudi per gestionar la sansa

FCAC

Buscar alternatives de gestió per als subproductes de les almàsseres és un objectiu de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, donat els costos que la sansa comporta per al sector.

Per això, en els últims anys, la branca de l’oli ha impulsat iniciatives com la sol·licitud d’una simplificació normativa i la tramitació d’un ajut específic per dur a terme un estudi sobre el compostatge de la sansa.

També s’han mantingut diverses reunions amb l’Administració per tal d’arribar a acords sobre l’aplicació directa o la simplificació de la gestió en origen.

Recentment, la Federació ha convocat una jornada per presentar les conclusions de l’Estudi tècnic i econòmic per a l’aplicació del compostatge de la sansa a les cooperatives de Catalunya, impulsat pel consultor José M. Álvarez.

En el decurs de la jornada, es van explicar a les cooperatives assistents els estudis de viabilitat i redacció de cinc avantprojectes a Catalunya així com els beneficis de l’aplicació regular del compost de sansa a l’olivera.•

12/SECTORS AGROA CTIV ITA T ABRIL 2014

Al capdavant de la producció mundial de vi

La producció de vi al conjunt de l’Estat espanyol se situa, aquesta campanya, en 50,6 milions d’hectolitres, segons dades del Ministeri d’Agricultura que s’han fet públiques en una reunió amb representants de cooperatives agroalimentàries.

Aquest volum posa Espanya al capdavant de la producció mundial de vi. En l’últim Comitè de Gestió de l’Organització Comuna de Mercats Agrícoles de la Comissió Europea, es va informar que la collita de França se situa en 44,1 milions d’hectolitres mentre que Itàlia arriba als 46,5 milions d’hectolitres.

Les produccions moderades en els principals països competidors podrien ajudar a pal·liar lleugerament la situació, però el cap de branca de vi de la Federació, Lluís Grogués, alerta que “el mercat està poc actiu des de fa més d’un parell de mesos.

Els grans operadors disposen de producte propi elaborat a verema i, després de la renegociació de preus, encara s’estan retirant alguns vins de la campanya. Temem que aquesta

situació es dilati en el temps i que repercuteixi en un notable descens dels preus”.

Com a circumstància agreujant, a final de campanya s’han elaborat alguns vins i mostos de menor qualitat, amb raïm afectat per les abundants pluges de l’últim terç de la collita.

Per a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la situació d’excés d’oferta podria empitjorar si no s’acorda una fórmula vàlida per a la retirada de producte en quantitat suficient, sobretot per al supòsit que s’arribés al final de campanya amb un elevat índex d’existències i es tornés a donar una producció mitjana alta, una possibilitat a jutjar per l’evolució de la meteorologia durant aquest hivern.

L’augment de la producció vitivinícola espanyola és fruit de la transformació estructural de la vinya, que es ve realitzant des que fa una quinzena d’anys mitjançant els plans de reestructuració i reconversió.•

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 SECTORS/13

La problemàtica dels purins ens afecta a tots RAMON ARMENGOL

RAMADERIA I LLET FCAC

La reforma energètica del govern espanyol ens ha agafat d’imprevist després d’un procés de negociació que no ha estat ni tan sols tens; ha estat inexistent. El sector no ha tingut cap marge de reacció davant d’una decisió que ningú esperava que fos tan radical i que ara deixa en suspens el futur de moltes explotacions porcines.

A Catalunya en són més de 500 que generen 650.000 metres cúbics de purins anuals, una quantitat que equival a omplir 260 piscines olímpiques.

El passat 18 de març, més d’un miler de ramaders i treballadors de les plantes ens vam manifestar davant el Ministeri d’Indústria contra la reforma energètica, que posa en perill un sector cabdal que el 2013 va aportar 6.273 milions d’euros al PIB. Si hem arribat fins aquí no és per casualitat, sinó perquè creiem en el nostre treball i enfoquem el futur amb optimisme.

Hem aconseguit uns nivells de competitivitat mai vistos situant-nos com un referent a nivell europeu i mundial. Generem riquesa i ocupació en el territori, i la importància del nostre sector és reconeguda des de tots els estaments.

En el seu moment, l’Administració va apostar encertadament per la cogeneració com una font més d’energia renovable aportant una prima per quilowatt produït. Hi havia compromís de mantenir-la durant quinze anys i ara el Ministeri vols aplicar una reducció COOPERATIVES AGRO-ALIMENTÀRIES

del 40%. Ens han canviat les regles de joc a mig partit. Amb aquesta decisió les sis plantes catalanes es veuen incapaces de continuar l’activitat, ja que es calculen unes pèrdues de fins a 20.000 euros diaris, i aquesta reforma ha enxampat algunes plantes en una fase inicial del seu funcionament.

No és vàlid argumentar que si una tecnologia no és rendible s’ha d’eliminar. Ja que no totes les plantes produeixen biogàs, acceptem que en algunes d’elles sigui necessària una evolució tecnològica i que se’n valoritzin els subproductes obtinguts.

Però hem d’assumir que totes les innovacions necessiten passar per una fase experimental, de maduració. No es pot llençar a les escombraries tot el knowhow adquirit fins ara i que justament permet afinar els processos i guanyar eficiència.

Els beneficis reportats fins ara per aquestes plantes són inqüestionables perquè no tan sols suposen una sortida als excedents de purins. A les zones rurals aquestes inversions han generat una important activitat econòmica, creant més de 2.000 llocs de treball directes i indirectes. Les plantes redueixen les emissions i les olors i generen un subproducte de valor fertilitzant que permet un transport més eficient cap a zones amb demanda, essent un gran instrument per garantir l’òptim equilibri entre dejeccions

tractades i les aplicades sobre el terreny, especialment en aquelles zones d’alta densitat ramadera.

Quan algú digui que la solució és tancar explotacions caldrà recordar que a Catalunya gaudim d’una potent cabana ramadera que ha possibilitat que ara siguem un dels principals clústers d’Europa. A nivell estatal el sector genera 200.000 llocs de treball directes i més de 2,5 milions indirectes, i al 2013, exportacions per valor de 3.327 milions d’euros.

Amb un elevat nombre de zones vulnerables, tenim l’obligació de treballar conjuntament, sector i Administració, per facilitar una òptima gestió de les dejeccions. Que ningú pensi que el problema no l’afecta, perquè tot el territori hi està implicat.

Assumint que, sigui quina sigui la decisió final ja no podem tornar a la situació anterior, caldrà prioritzar la ubicació de les plantes en zona vulnerable i promoure un desenvolupament tecnològic encaminat a millorar el producte final, a més d’ampliar els processos a altres subproductes buscant la màxima optimització de les instal·lacions.

Tot i això, per afrontar aquest repte, necessitem d’un marc legal estable, permanent, i aliè a avatars polítics i decisions arbitràries que puguin fer perillar el futur d’un sector que ha de continuar sent estratègic per al país.•

14/SECTORS AGROA CTIV ITA T ABRIL 2014

Europa, a favor de les organitzacions de productors La principal conclusió de l’informe de la Comissió Europea sobre el funcionament dels programes operatius i de les organitzacions de productors de fruita i horta és que aquest sistema es confirma com a útil i eficaç.

L’informe, però, també destaca el baix grau d’organització que encara persisteix en alguns estats membres, principalment en els del sud d’Europa i a molts dels que han ingressat a la Unió Europea amb posterioritat a 2004. En aquests països, la majoria dels productors no pertanyen a cap organització i, per aquest motiu, tenen un escàs poder de negociació i estan més exposats als riscos vinculats a la globalització dels mercats.

Per tant, i en la mateixa línia que defensa la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, cal estudiar mesures que impulsin formes de cooperació que permetin augmentar la taxa d’organització del sector i aprofitar al màxim els recursos disponibles.•

COOPERATIVES AGRO-ALIMENTÀRIES

FOTONOTÍCIA Catalunya ha acollit les jornades anuals de l’arròs que es convoquen des de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya per potenciar l’intercanvi d’impressions del sector a nivell estatal. La trobada, feta a Amposta, va servir per analitzar les novetats de la PAC, la situació del mercat de l’arròs i la Llei d’integració cooperativa.

Els assistents a la jornada van fer un recorregut per les instal·lacions d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, a Deltebre.•

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 EMPRESA/15

CO[OP]INIÓ

AGUSTÍ FARRÉ [PALLARS DE SORT]

“El Pla Estratègic ens ajuda a trobar noves sortides”

Agustí Farré és gerent de l’Agrària i Ramadera Pallars de Sort, una cooperativa que fa uns anys es va iniciar en la comercialització de la carn ecològica produïda pels seus socis ramaders i que, en l’actualitat, compagina les activitats destinades a la ramaderia convencional amb l’ecològica.

Ara fa uns mesos que vau iniciar un procés de reflexió estratègica, quina va ser la vostra motivació?

Donada la situació canviant que es dóna avui en dia, vam decidir de fer el Pla Estratègic de la cooperativa per poder trobar noves sortides.

Per això, vam reflexionar sobre els punts febles que tenim a la cooperativa i també vam analitzar els nostres punts forts. L’objectiu era, sobretot, analitzar les coses que hem fet

bé fins ara i quines podem millorar.

Qui va participar en l’elaboració del Pla Estratègic?

Es va crear un grup de treball en què van participar membres del Consell Rector de la nostra cooperativa, que tenen un doble perfil: són responsables directes en la gestió de la cooperativa i, com a socis que en formen part, també són una part molt interessada perquè la cooperativa funcioni bé.

També s’hi van implicar treballadors, en la mesura que participen directament en el funcionament de la cooperativa i constaten quines coses van bé i quines no van tant bé.

La valoració general de tot el procés, quina seria?

Molt positiva. Vam tenir assessorament de la Federació de Coopera-

tives Agràries de Catalunya durant tot el procés d’anàlisi i debat i, per aquest motiu, ens va ser més àgil de portar a terme.

L’única objecció que hi posaria és que, una vegada tens els objectius definits i has de desenvolupar el pla d’actuació, resulta una mica complicat posar en pràctica de manera immediata els acords presos en les sessions de treball.

Què us ha aportat la realització del Pla Estratègic?

La realització del Pla Estratègic ens ha ajudat a reflexionar sobre quines coses creiem que fem bé i quines no.

De vegades, són detalls molt simples i que, per aquest motiu, no valorem el suficient però, en realitat, són aspectes molt importants per al bon funcionament de la cooperativa.•

Aquest procés ens ha ajudat a reflexionar sobre quines coses creiem que fem bé i quines no

16/EMPRESA AGROA CTIV ITA T ABRIL 2014

Fusió de Solivella i l’Espluga Les assemblees de socis de Solivella i l’Espluga de Francolí han aprovat la fusió d’aquestes dues cooperatives.

La societat té el nom d’Agrícola de la Conca i Secció de Crèdit, amb l’objectiu que en un futur s’hi puguin afegir també altres cooperatives de la comarca.

En aquest sentit, Josep Maria Domingo, el president de la nova entitat, ha subratllat que “les portes estan obertes a tothom que s’hi vulgui sumar”.

Aquesta fusió és fruit de quatre anys de negociacions entre les dues cooperatives per tal d’arribar a un acord sobre el nou projecte empresarial.

L’Agrícola de la Conca, que aglutinarà més de nou milions de quilos de raïm i pràcticament un milió de quilos d’olives, permetrà unir esforços i compartir recursos.•

SERVEI FCAC El procés de fusió de les cooperatives de Solivella i l’Espluga de Francolí ha estat coordinat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, mitjançant el seu servei d’intercooperació.

La Federació participa en la identificació i planificació estratègica de possibles projectes de cooperació, presta assessorament jurídic i financer durant tot el procés i informa sobre els ajuts disponibles, a més d’elaborar un pla de formació quan la nova empresa ho requereixi.• FCAC INTERCOOPERACIÓ Teresa Masjuan | Mar Garriga Marian Mula | 932 260 369

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 EMPRESA/17

Controlar la rendibilitat de les explotacions

La gestió analítica és imprescindible per fer seguiment de l’evolució econòmica de les explotacions i, per aquest motiu, es tracta d’un condicionant important dins del Sistema d’Assessorament Agrari.

Una explotació, sigui agrícola o ramadera, és un negoci i, com a tal, ha de ser rendible. Per saber si una explotació és viable, cal ser coneixedors dels costos i marges de cada producte, amb independència que hi hagi campanyes millors i d’altres que no ho són tant.

Així doncs, a més de portar una comptabilitat general, cal dur a terme una gestió analítica de cada explotació. L’objectiu és conèixer els costos que té i valorar-ne les existències, i d’aquesta manera disposar d’una informació que resulta bàsica a l’hora de prendre decisions que facilitin optimitzar la rendibilitat.

La gestió analítica també permet que, dins de la

mateixa cooperativa, es puguin comparar els resultats de les diferents explotacions a fi de corregir desviacions i detectar aspectes a millorar.

La gestió analítica de les explotacions permet millorar-ne el rendiment econòmic Per donar resposta a la necessitat d’assessorament en aquest àmbit, la Federació està treballant en la creació d’una aplicació informàtica de gestió analítica que facilitarà que, amb el suport dels tècnics de la cooperativa, tots els titulars d’explotacions puguin conèixer els costos i millorar la seva rendibilitat.•

GRUP D’ASSESSORAMENT FCAC Les cooperatives que formen part del Grup d’Assessorament Agrari de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya disposen de tècnics experts en les necessitats de les explotacions agràries i ramaderes i en la gestió de les aplicacions informàtiques dissenyades per la Federació.• FCAC ASSESSORAMENT AGRARI Alfred Piñol | Anna Farrús | 973 247 982

18/EMPRESA AGROA CTIV ITA T ABRIL 2014

JORNADA FCAC

Més informació al consumidor Unes cinquanta cooperatives van assistir a les jornades organitzades per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, a Lleida i la Selva del Camp, amb la finalitat d’explicar les novetats europees sobre la informació alimentària que s’ha de facilitar al consumidor.

Durant la sessió de formació, es va explicar com afecten a les cooperatives els canvis que comporta la normativa europea, que regula des de l’etiquetatge dels productes fins a la presentació, la publicitat i la venda per Internet.

Les cooperatives assistents van plantejar consultes concretes sobre la informació que cal proporcionar al consumidor en els productes, i també què s’ha d’especificar en els menjars preparats. Finalment, van posar a la pràctica els continguts amb casos pràctics de disseny d’etiquetes.• FCAC FORMACIÓ Ester Aguirre | 973 247 982

La Unió Europea, estricta amb l’etiquetatge dels productes alimentaris

Fons d’educació i promoció A diferència d’altres organitzacions empresarials, les cooperatives disposen del “fons d’educació i promoció cooperatiu”, un recurs regulat per la Llei de cooperatives amb la finalitat de facilitar la formació i la informació de les persones vinculades a aquesta societat.

Així doncs, amb els recursos del fons d’educació i promoció, es pot impartir formació al consell rector de la cooperativa sobre drets, deures i responsabilitats dels membres de la junta i també sobre temes jurídics i principis cooperatius.

A més, es poden organitzar cursos per a socis sobre aspectes que inclouen des de novetats en les tècniques de producció a la seva implicació amb la cooperativa, i es poden fer accions formatives vinculades al lloc de treball i a les tasques que els treballadors desenvolupen a la cooperativa.

Finalment, les cooperatives poden utilitzar el fons per organitzar jornades de difusió del cooperativisme aprofitant actes especials com el dia del soci o la commemoració d’aniversaris.•

SERVEI FCAC La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya presta suport personalitzat a les cooperatives amb la finalitat que puguin optimitzar l’aplicació del fons d’educació i promoció per resoldre necessitats formatives.

Els recursos del fons d’educació i promoció es poden destinar a fer formació al consell rector, els socis i els treballadors de la cooperativa.• FCAC FORMACIÓ Olga Ferré | Ester Aguirre M.Rosa Serra 932 292 018 | 973 247 982

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 EMPRESA/19

LA VEU DE L’EXPERTA Míriam Chivite

“Un bon vi ha de ser aromàtic, equilibrat i fresc”

Llicenciada en Enologia i Enginyera Tècnica Agrícola, Míriam Chivite ha treballat en cellers de diferents denominacions d’origen de vi de l’Estat espanyol, Xile, Argentina i Austràlia. Actualment, compagina l’assessorament vitícola-enològic amb la docència i, des de fa deu anys, col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya dirigint activitats formatives sobre tast de vins per a socis i treballadors de les cooperatives. És necessari que els agricultors rebin formació sobre viticultura?

Sí. De fet, és molt important. És imprescindible conèixer i comprendre els cicles anuals de la planta i la terra on creix, saber com s’ha de conrear una vinya harmònicament perquè els ceps creixin sans i equilibrats. Cal conèixer la morfologia de la planta, les varietats, els portaempelts, el maneig del sòl i les tècniques de conreu, la nutrició, les necessitats hídriques, les plagues i les malalties.

Fins a quin punt el raïm influeix en la qualitat del vi?

El raïm és la base del vi. D’un raïm de poca qualitat, és molt difícil fer un bon vi. En canvi, si el raïm és bo i està sà i equilibrat seria ser molt mal enòleg fer un vi de baixa qualitat.

Evidentment que, en la qualitat del vi, intervenen factors com la climatologia anual, el tipus de terreny, la zona de producció i el tipus de vinificació, però el més important -potser en un 80%- és la varietat del raïm i la seva qualitat.

Com s’aprèn a valorar les diferències organolèptiques d’un vi?

Per poder valorar sensorialment un vi, és bàsic conèixer com s’apliquen els sentits conscientment en un tast, quines són les fases de la degustació i quines diferències hi han entre els tipus de vins.

Tot això s’aprèn en un curs d’iniciació al tast i, personalment, m’agrada incidir molt en la fase olfactiva perquè és la més complexa. Posteriorment, es pot anar perfeccionant la tècnica.

Què és el que més es valora d’un bon vi?

Depèn del mercat on va dirigit, perquè cada país té els seus gustos i les seves modes. De forma general, diria que un bon vi ha de ser aromàtic, mantenint aromes primàries del raïm i subtils de fusta, si ha tingut criança, equilibrat en boca i fresc.

Amb els temps de crisi actuals, també s’ha de procurar que el preu sigui assequible per als consumidors.

El fet que els pagesos i els treballadors de les cooperatives facin formació en tast de vins, pot millorar la qualitat del producte final?

Els pagesos conreen la terra i produeixen el raïm. Els treballadors, bodeguers i operaris del celler elaboren el vi. El fet que tots ells sàpiguen apreciar el producte final -és a dir, el vi- i que coneguin el motiu i la importància de cada tasca fa que s’afanyin en la manera de fer la seva feina i que en tinguin més cura. Tot plegat contribueix a un millor resultat.•

20/EMPRESA AGROA CTIV ITA T ABRIL 2014

COOPERATIVISME D’HABITATGE A CATALUNYA 10 cooperatives federades 25.000 habitatges construïts Unes 2.500 persones sòcies en diferents fases 40 milions d’euros de facturació anual

COOPERATIVISME

[HABITATGE]

UN MÓN PER DESCOBRIR EVA MARTÍNEZ

“Gestionem la inversió més important que fas a la vida” Presidenta de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, Eva Martínez també és gerent de Sogeur, una gestora de cooperatives d’habitatges nascudes en l’entorn de moviments veïnals. El seu objectiu és facilitar l’accés a la vivenda de milers de persones que difícilment en podrien disposar en el mercat lliure.

Per quina raó neixen les cooperatives d’habitatges?

Aquestes cooperatives són una agrupació de persones que tenen la necessitat d’accedir a un habitatge amb un preu més reduït. Es compra un terreny en comú i, a partir d’aquí, es posa en marxa tot el procés per a la construcció de les vivendes. Avui en dia, les cooperatives d’habitatge tenen principalment caràcter social i sorgeixen a partir de persones que estan implicades en moviments veïnals i socials.

Com es construeix una vivenda des d’una cooperativa?

La compra d’un pis és, probablement, la inversió més important que fas a la vida i, per això, cal que les cooperatives d’habitatges siguem molt professionals i molt solvents. Hem de tenir tot el procés molt controlat i les cooperatives més grans acostumem a treballar amb una gestora especialitzada en el sector.

Què és una gestora? És una societat que coordina tot el procés de construcció de l’habitatge.

En el cas de Sogeur, per exemple, duem a terme tot el procés de cerca i anàlisi de sòls i assessorem la cooperativa sobre si és un bon projecte.

A continuació, si el projecte és viable, busquem l’arquitecte, gestionem la llicència, la contractació d’obra, l’escripturació... i duem a terme el procés de difusió de la promoció. Tot això, d’acord amb el consell rector de cada cooperativa.

Com funcionen les cooperatives d’habitatges?

Cada promoció té uns socis diferents, que són les persones que volen accedir a un dels habitatges que s’estan construint, i el consell rector està format per socis de les diferents promocions que ha impulsat la cooperativa. Convoquem una assemblea general cada any però, a més, fem moltes assemblees informatives de cada promoció, per tal d’anar explicant l’evolució de la construcció. El nivell d’exigència dels socis és molt elevat i necessiten seguretat, per això ens impliquem molt en cada projecte i sentim una gran emoció el dia que lliurem el pis. Fins i tot, després perdura un sentiment de pertinença.

I quin és el paper de la Federació?

La nostra funció principal passa per donar suport a les cooperatives coordinant aspectes jurídics i financers de

la promoció però, principalment, facilitant que hi hagi la matèria primera, el sòl, per fer habitatges a un preu assequible. Hem de garantir que l’Administració vetlli perquè hi continuï havent aquest tipus de sòl, encara que en els últims temps tot això està canviant.

Hi ha futur per al sector?

Evidentment que la crisi ha estat com un tsunami i el panorama ha canviat.

Totes les cooperatives ens hem fet més petites i estem en un període de transformació. Ens hem d’adaptar al mercat i fer nous productes. Fins ara ens centràvem en la venda, però també estem començant a treballar altres fórmules, com el lloguer i la concessió a 75 anys, que dóna més estabilitat que un arrendament convencional.

També estan sorgint cooperatives que treballen amb materials del tot sostenibles. Si som prou hàbils per adaptar-nos a la realitat, tenim futur.

En el món rural, pot encaixar aquest model?

Per descomptat. Construir a un preu més econòmic és interessant a tot arreu. Tradicionalment hem treballat més a Barcelona i l’àrea metropolitana perquè és on hi ha més demanda, però hem fet habitatges arreu de Catalunya ja que ens adaptem a les necessitats de cada cas i personalitzem els projectes. En alguns pobles, per exemple, petites cooperatives fan rehabilitacions de cases rurals.•

Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 COOPERATIVES/21

tastacoop “Som uns grans enamorats i defensors de la garnatxa. Estem convençuts que la garnatxa és un dels millors raïms, que té molt potencial i la Gran Medalla d’Or ens referma que estem treballant d’una manera òptima a la cooperativa. Elaborat amb la varietat autòctona de la DO Montsant, l’Ètim és un dels millors vins dolços catalans que hi ha al mercat”.

PUNTS DE VENDA

Venda on-line www.etim.cat Agrobotigues C/ Miquel Barceló, 31 FALSET C/ de Dalt, 74 MARÇÀ

Xavi Domènech Gerent Cooperativa Falset Marçà

Ètim Verema Tardana (Blanc) Cooperativa Falset Marçà (Priorat) Distintiu de qualitat: DO Montsant Premis: Gran Medalla d’Or. Concurs Grenaches du Monde 2014 www.la-cooperativa.cat www.facebook.com/etimonline @Etimonline

L’Ètim Verema Tardana blanc és un vi tradicional fet de manera natural. Per a la seva elaboració, es deixa madurar molt el raïm al cep amb la finalitat que mantingui la seva dolçor natural. La garnatxa és una varietat molt sensible als canvis climàtics i, per preservar la qualitat, cal que hi hagi una forta connexió entre els productors i el celler.

Es tracta d’un vi amb toc a flors de taronger i herbes aromàtiques, com la camamilla i el poniol, conjuntament amb aromes cítrics i fons de mel, vainilla i canyella. Ètim Verema Tardana és un monovarietal de garnatxa de vinyes de més de 50 anys, que marida molt bé amb entrants de formatge o foie, però també amb postres de xocolata blanca, mousse o tiramisú.•

22/COOPERATIVES AGROA CTIVI T A T ABRIL 2014

Homenatge a tots els presidents de Covides.

FCAC / COVIDES

Covides, U

na història amb arrels des de 1964, la unió de 650 socis viticultors, més de 2.300 hectàrees de vinya repartides per més de 50 municipis –des de Gelida fins al Vendrell–, i l’elaboració de vins i caves d’excel· lent qualitat i constància dins les denominacions d’origen Penedès i Cava.

Aquests són els trets distintius de Covides Vinyes - Cellers, la cooperativa de primer grau capdavantera a Catalunya quant a producció de vi, amb una mitjana de 24 milions de quilos de raïm anuals.

50 anys d’història La creació de Covides va ser fruit de la voluntat dels agricultors de la comarca per elaborar conjuntament el vi de la seva collita. En aquell moment, els socis van introduir la mecanització i els primers tractors a les seves explotacions, i van construir els cellers amb les instal·lacions més modernes del moment. L’objectiu, elaborar vins amb personalitat pròpia.

Als anys vuitanta, la cooperativa del Penedès va iniciar la venda de vi embotellat i la producció de cava. Des d’aleshores, les explotacions s’han anat renovant i s’han adaptat els sistemes de plantació per mecanitzar la

verema. Actualment, ja s’embotella un 25% de la producció.

La trajectòria de la cooperativa es recull en el llibre “50 anys 1964-2014”, presentat per Covides durant un dels actes centrals de commemoració del cinquantenari, fet a final de gener i al qual van assistir gairebé tots els socis. En el decurs de la celebració, també es va homenatjar als membres de la primera junta rectora de Covides i a tots els seus presidents.

Centres de prestigi En l’actualitat, Covides disposa de cellers repartits per tota la comarca.

Sense oblidar la tradició, capacitat i

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 COOPERATIVES/23

PENEDÈS | www.covides.com

vinyes i cellers tecnologia s’adapten perfectament a la producció en unes instal·lacions que disposen de premses pneumàtiques, dipòsits d’acer inoxidable, control de temperatura de fermentació, maceracions pel·liculars, estabilització de fred en continu, selecció de llevats, tiratges especials de cava… entre d’altres processos que han reportat prestigi i guardons de reconeixement internacional per la seva modernitat i eficiència.

A més, els tres cellers de Covides a Sant Sadurní d’Anoia, Sant Cugat de Sesgarrigues i Vilafranca del Penedès estan preparats per entrar els 24 milions de quilos de raïm dels socis. Del total de la producció, un 85% corres-

pon a varietats blanques (Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay) i la resta de varietats (Tempranillo, Merlot i Cabernet Sauvignon) es destinen a l’elaboració de rosats i negres. Tots els vins estan reconeguts per la DO Penedès.

Una enologia creativa La verema comença a final d’agost i es perllonga fins als últims dies d’octubre, segons el grau de maduració.

Seleccionats els millors raïms, es porten amb celeritat als cellers perquè conservin les característiques organolèptiques. Per a l’elaboració dels vins i caves de Covides, només s’uti-

litzen el millor most, el “most flor”, que procedeix de la primera fracció del premsat. Aquesta qualitat juntament amb l’experiència, la tècnica i la creativitat de la cooperativa són eines clau per assolir la personalitat dels seus vins i caves.

Els cellers de Covides produeixen una extensa gamma de productes. Per als paladars més exigents, el ventall “Duc de Foix”, la marca insígnia de la cooperativa, que presenta caves de criança i vins monovarietals joves de qualitat Premium. Aquesta línia d’alta qualitat es complementa amb el plaer modern de “Gran Gesta” i l’aristocràcia renovada de “Comte de Foix”.•

24/COOPERATIVES AGROA CTIVI T A T ABRIL 2014

DOP Les Garrigues torna a Barcelona Proximitat, tradició i cultura amb certificat d’origen al Mercat de Santa Caterina Amb la voluntat de continuar la promoció de la qualitat i les garanties de l’oli verge extra, la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues ha tornat a Barcelona per organitzar la Segona Fira Festa de l’Oli davant del Mercat de Santa Caterina.

El president de la DOP Les Garrigues, Joan Segura, explica que “el nostre oli és un producte de proximitat, molt arrelat al territori i que procedeix directament dels productors” i afegeix que “el consumidor, sovint, desconeix que la diferència entre comprar un oli verge extra de màxima qualitat i un oli d’oliva refinat és de 30 euros anuals per persona”.

Durant la celebració de la fira festa, el primer cap de setmana de març, es van organitzar tastos, esmorzars i berenars de pa amb oli d’arbequina i xocolata, a més de fer obsequis d’oli.

També es van sortejar dos menús per a dues persones al restaurant “Can Jubany”, de Calldetenes, que dirigeix el xef Nandu Jubany, distingit amb una estrella Michelin.•

FCAC

Distinció Excel·lència Cava, a Pere Albà El Consell Regulador del Cava ha impulsat, per primera vegada, les Distincions Excel·lència Cava.

Es tracta d’uns guardons que tenen com a finalitat reconèixer aquelles persones que han contribuït, des de les seves diferents professions, a fomentar la qualitat i el prestigi del cava.

El president del Celler de Viticultors de Vilanova i la Geltrú, Pere Albà, va ser distingit en la categoria de Viticultura, per la seva trajectòria com a productor i com a cooperativista i per la seva voluntat de situar el cava com un producte de qualitat.

El lliurament dels premis es va fer a l’Hotel Casa Fuster de Barcelona, amb la presència del ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete; el conseller

DIARI DE VILANOVA

d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el president del Consell Regulador del

Cava, Pere Bonet, a més de representants sectorials.•

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 COOPERATIVES/25

El president Mas promociona les cooperatives Fruit de la tasca de representació que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya exerceix, el Govern de la Generalitat contribueix a fer difusió del cooperativisme agrari català més enllà de les nostres fronteres i obsequia amb productes cooperatius en alguns dels seus viatges oficials.

Així ho va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, en la reunió mantinguda a Toulouse amb el president del Consell Regional de Midi-Pyrénées, Martin Malvy.

Aquesta trobada es va mantenir en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que és l’associació de cooperació

interregional de la qual forma part Catalunya. Així mateix, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va lliurar una mostra de productes cooperatius catalans a altres representants del Consell Regional de Midi-Pyrénées en el decurs d’una altra trobada.•

RUBEN MORENO

Premis a l’oli i el vi cooperatius Premis CDO

Puntuacions Parker

Els millors olis d’oliva verge extra guanyadors del premi CDO (Centre de Desenvolupament de l’Oli) són de les cooperatives Agrícola del Camp Santa Bàrbara, Agrícola de Vila-seca i Unió Fruits.

Aquests cellers han estat distingits en les categories de Fruitat Verd Amarg, Fruitat Verd Dolç i Fruitat Madur, respectivament. En l’edició d’enguany, el CDO – que reconeix els millors olis d’oliva verge extra que s’elaboren a les comarques tarragonines– també va lliurar tres accèssits al Celler Masroig, l’Agrícola de la Palma i l’Agrícola de Riudecanyes.

Un total de quatre cellers cooperatius catalans han obtingut puntuacions superiors a 90 en l’última llista del crític de vi nord-americà Robert Parker, considerat un dels més influents del món.

El Celler de Gandesa ha obtingut 94 punts pel “Vi de Licor 1919”, mentre que Celler de Capçanes ha rebut 91 punts per “Cabrida” i 90 per “2 Pajaros”.

Parker també ha atorgat 90 punts als vins “Ètnic” de Celler el Masroig i “Ònix Evolució” de la Vinícola del Priorat.•

26/COOPERATIVES AGROA CTIVI T A T ABRIL 2014

Arrossaires i Barberà de la Conca, noves àrees d’autocaravanes ARROSSAIRES DEL DELTA DEL EBRE

Viatjar en autocaravana és una manera de fer turisme que cada vegada té més presència a Catalunya. Per aquest motiu, obrir àrees de pàrquing per a autocaravanes és una oportunitat de negoci que permet atraure un públic, principalment europeu, amb interès en els productes locals i el territori.

Recentment, les cooperatives d’Arrossaires del Delta de l’Ebre i Barberà de la Conca s’han sumat a la iniciativa de Celler El Masroig, la cooperativa catalana que va resultar pionera en aquest àmbit,

AGRÍCOLA DE BARBERÀ DE LA CONCA

i han obert nous espais per a autocaravanes aprofitant les seves instal·lacions.

Amb aquestes iniciatives es pretén potenciar la venda de productes a l’agrobotiga, tot posant en valor l’entorn rural i els actius turístics de cada zona, des del Parc Natural del delta de l’Ebre al celler modernista de Barberà.

Com a contrapartida, els autocaravanistes poden pernoctar en un espai segur i tranquil, on disposen de punt d’aigua i buidat de dipòsits d’aigües grises i negres, amb accés a serveis com botiga,

informació turística, benzinera, zona de jocs o restauració.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya col·labora amb la Unió Caravanista de Catalunya per promoure i difondre les àrees de servei d’autocaravanes, que poden ser una activitat de dinamització interessant per als punts de venda cooperatius.•

FCAC DESENVOLUPAMENT RURAL Marc Riera | 932 292 018

Festes a Godall i Ulldemolins AGRÍCOLA DE GODALL

Per donar a conèixer l’artesania i l’oferta de productes típics de la comarca del Montsià, la Cooperativa Agrícola de Godall ha organitzat l’11a edició de la Fira de l’Oli i l’Espàrrec. Mentrestant, a la comarca del Priorat, la Cooperativa Agrícola d’Ulldemolins ha fet un maridatge de la XXXIII Diada Gastronòmica de la Truita d’Espinacs amb

AGRÍCOLA D’ULLDEMOLINS SANT JAUME

Suc i la Festa de l’Oli Nou. Les dues festes populars han comptat amb nombrosos assistents, que han pogut gaudir d’aquestes jornades lúdiques i fer visites guiades per les instal·lacions dels molins d’oli per tal de conèixer tot el procés d’elaboració.• www.olidegodall.es - www.coopulldemolins.com

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 COOPERATIVES/27

Neix la cooperativa Safrà de les Garrigues Amb l’objectiu de propiciar la cohesió social i crear nous llocs de treball, s’ha constituït formalment la cooperativa Safrà de les Garrigues, amb seu a Cervià i dotze socis fundadors.

Al llarg de les pròximes setmanes, està previst augmentar fins a la trentena de socis, que ja sumen dues hectàrees i mitja de conreu de safrà. Enguany, aquests primers productors esperen arribar fins a les quatre hectàrees, a les quals caldrà afegir les que aportin possibles noves incorporacions de socis.

Enric Dalmau, un dels impulsors del projecte, explica que “som optimistes perquè estem copsant que és un producte amb més demanda que oferta i tenim un mercat interessant. Estem fent contactes a Suïssa i Canadà i creiem que podrem comercialitzar tota la producció envasada”.

La cooperativa està presidida per Manolo Ramírez, com a reconeixement a què va ser el primer productor que va portar bulbs de Castella La Manxa i va comprovar que s’adaptaven molt bé al territori.

LA FESTA DEL SAFRÀ Coincidint amb el període de floració, els socis de la cooperativa van organitzar la I Festa del Safrà, que es vol fer anualment i de forma rotatòria en els pobles productors amb la

finalitat de donar a conèixer peculiaritats del cultiu i com s’utilitza a la cuina.

En aquesta primera edició, ja s’hi van aplegar unes 150 persones que van compartir quatre paelles fetes amb arròs del delta de l’Ebre i safrà de les Garrigues.•

DAMIÀ ALENTORN SENDRA

Projecte europeu per la garnatxa Celler Batea i la DO Terra Alta, juntament amb quatre denominacions d’origen de l’Aragó, s’han unit per seduir amb Garnatxa a trenta milions de nord-americans.

El Programa europeu per a la promoció de la Garnatxa comença aquest any i es desenvoluparà fins al 2016. La finalitat és donar a conèixer al gran públic la varietat de vi Garnatxa, que està rebent qualificacions excel·lents per part dels prescriptors i els consumidors més experts dels Estats Units i Canadà, i incrementar la quota de mercat d’aquest producte.

La DO Terra Alta representa més del 80% de la producció de Garnatxa blanca de l’Estat espanyol.• www.cellerbatea.com

28/COOPERATIVES AGROA CTIVI T A T ABRIL 2014

COOPERATIVA

EMPRENEDORA PREMIS COOP: 2n premi Desenvolupament Rural PROJECTE: La cooperativa, referent de la pagesia i del poble SECTORS: Fruita i Horta COMARCA: Maresme

www.cooperativaagrariatordera.cat

AGRÀRIA LA BAIXA TORDERA

Cooperativa Agrària la Baixa Tordera La Cooperativa Agrària la Baixa Tordera és un referent per a la pagesia i per a les persones vinculades amb l’entorn rural al Maresme, una comarca molt pròxima a l’àrea de Barcelona i amb una forta pressió urbanística a causa del turisme.

Des de sempre, la cooperativa ha

estat un espai de trobada del sector per promoure iniciatives i acor dar inversions de modernització.

En aquest sentit, fa sis anys que va dur a terme una remodelació creant àrees diferenciades dins l’agrobotiga per diversificar l’oferta i donar un millor servei tant als socis cooperativistes com als seus clients.

A més, com a entitat aglutinadora del món rural, la cooperativa està molt present a la vida del poble. En aquest sentit, ha protagonitzat la recuperació de la Festa dels Tres Tombs, organitza el Dinar de Socis per Sant Antoni i Sant Galderic i participa a la Fira Mercat del Ram, a més de col·laborar amb l’Ajuntament en la promoció del producte local vinculat al territori.

RESULTATS OBTINGUTS La cooperativa de la Baixa Tordera ha estat treballant per esdevenir el punt de referència de la pagesia, per ajudar a resoldre qualsevol problemàtica que afecti als seus socis.

El seu futur passa per oferir un bon servei d’assessorament a les explotacions dels socis i una bona formació als treballadors, amb la finalitat de mantenir les arrels del poble com a municipi rural.•

Cambrils marida calçots i galeres Centenars de persones van poder assaborir, a les instal· lacions de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, un típic esmorzar popular com és la fregida de galeres i calçots amb pa sucat en l’oli verge extra “Mestral” i tot plegat regat amb una copeta de cava.

Per al president de la cooperativa, Jaume Bages, “aquest maridatge únic no deixa de ser un homenatge al sector primari, tant important a la societat cambrilenca, i una aposta pels

productes de temporada i de proximitat” i també va destacar “l’ambient de germanor” en aquesta població de la Costa Daurada.

La cooperativa de Cambrils ha organitzat aquesta jornada gastronòmica en col·laboració amb la Confraria de Pescadors. En total, agricultors i pescadors van preparar, de bon matí, 4.000 calçots i 120 quilos de galeres.• www.coopcambrils.com

AGROA CT IVIT A T ABRIL 2014 COOPERATIVES/29

“Vull recuperar l’ADN de la cooperativa” LAFINESTRA Amb 51 anys, Sebastià Escarp acaba d’agafar el relleu a la presidència de Fruits de Ponent, una de les cooperatives més representatives del sector de fruita dolça a Catalunya.

“Vinc d’una família que tota la vida ha estat a la cooperativa d’Alcarràs. El meu pare en va ser soci fundador i també la va presidir a final dels anys seixanta. Tenim una explotació familiar que portem entre els dos germans, a la qual s’hi van incorporant també alguns dels nostres fills”. Assegura que ha acceptat el càrrec de president “per responsabilitat”.

Quina dedicació requereix la presidència de Fruits de Ponent?

M’ha canviat la vida a nivell personal i laboral. A mi, m’agradava molt la feina de pagès. Tenia una vida de treball al camp i de família. Ara, dedico el 85% del meu temps a la cooperativa. Entenc que durant el temps de mandat hauré de canviar les meves prioritats i tinc la sort de comptar amb una família que em dóna el seu suport i que manté l’explotació agrícola.

Com és la cooperativa que heu trobat?

Té un potencial brutal i a nivell d’infraestructures, socis i personal està preparada per assumir tot el que li ve per davant.

SEBASTIÀ ESCARP I FRUITS DE PONENT Potser els últims dos o tres anys, arran d’una sèrie de decisions, havien caigut una mica les liquidacions, però sóc optimista amb el futur de la cooperativa. Estic convençut que ho tenim ben encarat, malgrat que el sector de la fruita no travessa un bon moment.

Naixeu a partir de la fusió de diverses cooperatives...

Sí. Fruits de Ponent es va crear al 1992 per la fusió entre les cooperatives d’Alcarràs, Benavent i la Portella. Posteriorment s’hi va incorporar l’aragonesa Binaced i tenim un acord amb la cooperativa de Ramell. A més, ara estem en contacte amb una altra cooperativa del Baix Segre que en els pròxims mesos es podria incorporar al nostre projecte.

Quin volum de producció aglutineu?

La cooperativa ha evolucionat bé des de la seva fundació i no ha parat de créixer.

La campanya passada vam fer uns 58 milions de quilos de fruita i enguany ens situarem al voltant dels 68 milions.

Si s’incorpora la nova cooperativa i no hi ha cap inclemència meteorològica, és molt probable que la pròxima temporada arribem als 80 milions. És a dir, que en dues campanyes hauríem augmentat la producció en uns vint milions de quilos de fruita que ens

permetran millorar la rendibilitat de la central, que vam engrandir i modernitzar fa un parell d’anys.

I de quin tipus de fruita es tracta?

Majoritàriament treballem amb fruita d’ós, i només una petita part és fruita de llavor. També estem començant a tocar el caqui i estem introduint una línia de sucs de préssec i poma.

Un 80% de la producció la destinem a l’exportació, a països de la Unió Europea on la nostra marca és molt apreciada.

Teniu algun altre projecte en cartera?

Sí. Estem encarrilant el projecte “Poma de mitja muntanya”, que consisteix a plantar varietats noves de poma a bocins de terra de l’Alta Noguera, en una zona afectada pels regs nous del Canal Segarra-Garrigues. És un projecte experimental de regadiu en un lloc a on es feia secà i que, a més, ens permetria ampliar la producció pròpia de poma.

Presenteu un projecte engrescador... Què voldríeu transmetre als socis?

Que tinguin confiança, que el projecte va endavant i amb totes les garanties del món. La meva il·lusió és recuperar l’ADN de Fruits de Ponent, quan el soci sabia que cobraria les liquidacions de fruita un pèl per damunt.•

30/SUMARI AGROA CTIV ITA T ABRIL 2014 AGROACTIVITAT 72 ABRIL 2014 Portada: © iStock-Mikosh Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 31 de març de 2014

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 Fax 932 260 673 agroactivitat@fcac.coop www.fcac.coop Edita: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Consell de Redacció: Josep Pere Colat, Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fàbregas, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral COOPERATIVA AGRÍCOLA GARRIGUELLA

COOPERATIVA AGRÍCOLA

GARRIGUELLA Visites Teatralitzades L’Agustí, en Valentí i els secrets del bon vi és el nom de les visites teatralitzades que organitza la Cooperativa Agrícola de Garriguella, un dels cellers amb més tradició de l’Empordà, per ampliar la seva oferta enoturística al temps que continua celebrant el 50è aniversari.

Es tracta d’una visita diferent en què dos actors, l’enòleg Agustí i en Valentí, viticultor soci de la Cooperativa, interactuen per explicar tot el procés d’elaboració del vi, des de la recol·lecció a l’elaboració, l’emmagatzematge i l’embotellament.

La representació finalitza amb un tast de vi que trenca tòpics.

Una visita adequada perquè grans i petits gaudeixin del món del vi i de la singularitat de la cooperativa.

Les visites es fan els tots els primers diumenges de mes a les 11 hores.

El preu és de 10 euros per als adults, 5 euros per als joves de 7 a 17 anys i gratuït per als menors de 6 anys.

Es requereixen grups d’un mínim de 10 persones. Es poden concertar visites per a grups organitzats i escoles.

Per Setmana Santa i coincidint amb la celebració de Vívid, el Festival del Vi de la Costa Brava, s’organitzaran visites especials el dia 20 d’abril (a les 10.30 hores i a les 12 hores) amb PROMOCIÓ 2x1.

Més informació: www.cooperativagarriguella.com info@cooperativagarriguella.com

Tel. 972 530 002.•

Redacció: Alfred Piñol, Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Perelló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Mar Garriga, Marc Riera, Maria Rosa Serra, Òscar Tolsà, Raquel Callol i Teresa Masjuan Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants) Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: GI-1304-2001 Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop