AGROactivitat 98 (juliol 2019)

98 JULIOL [2019]

AGRO

ACTIVITAT

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

Bona salut del sector

#Rebrotarem L’Assemblea General del mes de maig va esdevenir una de les més multitudinàries dels últims anys. Us agraeixo, especialment en aquesta ocasió, la vostra implicació que ens encoratja a seguir avançant en els nostres objectius estratègics: temes sectorials, desenvolupament empresarial, problemàtiques territorials i reptes estructurals.

Agraïment que vull fer extensiu al president de la Generalitat i a la consellera d’Agricultura per la seva predisposició a participar en aquest acte tan nostre; a l’Ajuntament de Santa Bàrbara, per la seva col·laboració en l’organització de l’esdeveniment; als companys de consell rector i a l’equip humà de la Federació.

Per descomptat que una menció específica mereix la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara.

Gràcies a tots els que la conformeu i en especial a tu, Jaume, perquè ens vas fer sentir com a casa i ens vas refermar en el sentiment i els valors del cooperativisme agrari.

Malauradament, només unes setmanes després d’aquesta celebració, el foc arrasava centenars d’hectàrees de conreu a unes desenes de quilòmetres. La Ribera d’Ebre vivia el malson d’un dels incendis més greus dels últims anys, que es va estendre fins a les terres de Ponent.

Molts pagesos, nombrosos municipis i diverses cooperatives han resultat afectats: s’han perdut

AGROACTIVITAT 98 JULIOL 2019 Portada: © LightFieldStudios Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 19 de juliol de 2019 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop Edició on-line: www.agroactivitat.cat

collites, arbres, bestiar, immobles... i el que és més important, s’han cremat il·lusions i projectes de vida.

Atesa la gravetat de la situació, la Federació, juntament amb les cooperatives, vam començar a treballar amb celeritat recollint dades d’afectació i de pèrdues de collita, d’infraestructures malmeses i de costos a curt, mitjà i llarg termini.

Una vegada identificades les prioritats, vam convocar reunió d’urgència amb la consellera Teresa Jordà i el seu equip a Barcelona, a la qual va assistir també representació de totes les cooperatives afectades. Estem fent un seguiment rigorós i exhaustiu dels acords assolits perquè cal que el Govern activi mesures urgents per a un territori sobre el qual plana una greu amenaça d’abandonament del camp.

Estem segurs que ens en sortirem i que aquestes comarques, que avui veiem devastades per les flames, tornaran a rebrotar perquè, quan parlem de resiliència dels agricultors i ramaders, ens referim precisament a això: a la nostra capacitat de tornar a començar.

Una forta abraçada a tots i cadascun dels afectats. Ànims i molta força.

RAMON SARROCA President FCAC

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Antoni Galceran, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Enric Dalmau, Joan Torné, Josep Lluís Escuer, Joan Josep Raventós, Marcel Matamoros, Martí Orra, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngel Balagué, Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Esmeralda Pérez, Josep Lluís Bosque, Màrius Simon, Meritxell Alvarez, Òscar Tolsà, Raquel Callol, Sònia Pina i Teresa Masjuan Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015 Amb el suport de:

Les seves dades han estat incorporades als sistemes de tractament de FCAC en tant que subscriptor. Podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/revocació, dirigint-se a c/ Ulldecona, 33, 3er. 08038 Barcelona o bé a rgpd@fcac.coop Pot presentar també reclamació davant l’Autoritat de Control.

Assemblea General de les cooperatives agràries

Fotos: FCAC

U

ns 300 representants de cooperatives d’arreu del territori van participar, el 17 de maig, en la XXXVI Assemblea General de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya que es va fer a Santa Bàrbara.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va presidir l’acte de cloenda, mentre que la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, es va sumar al dinar de germanor.

En el decurs de l’Assemblea, es va ratificar el nomenament d’Albert Capdevila (Cooperativa Foment Agrícola Les Planes de Torregrossa) com a cap de branca de fruita i horta i es va elegir Sandra Daviu (Cooperativa del Camp Els Torms) com a suplent d’interventora de comptes. A més, es va aprovar la gestió econòmica i social duta a terme l’exercici anterior.

Com a novetat, la Federació va presentar el nou quadre de comandament Dashboard.coop (vegeu pàgina 6) que recull les principals magnituds de l’evolució del sector en els últims 6 anys.

Ramon Sarroca, president de la Federació, va afirmar que “el cooperativisme agrari gaudeix de bona salut” i va des-

tacar el paper rellevant del cooperativisme agrari en la producció alimentària del país, tot i reconèixer que “el sector haurà d’estar preparat per fer front a nombrosos reptes, com la sostenibilitat o la rendibilitat”.

D’altra banda, els productes cooperatius van tornar a tenir un paper destacat en l’Assemblea General, que en aquesta ocasió va voler promocionar els més característics de les terres de l’Ebre.

L’esmorzar es va acompanyar de vi blanc i negre “Fontcalenta”, de Caterra; mentre que el Celler Cooperatiu de Gandesa va protagonitzar l’hora del vermut amb el seu “Terralta”.

Per dinar, maridatge amb vi blanc “L’Home Peix” de la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre, vi negre ecològic “Naturalis Mer Roure” de Celler Batea i cava “Portell” Reserva Vintage Brut Nature de la Vinícola de Sarral. Damunt la taula, dos olis d’oliva verge extra: “Iberolei” de la Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara i “Acomont” de la Cooperativa Agrícola Sant Gregori de Santa Bàrbara.

Els caramels de Mel Muria i les plantes de Corma van aportar el toc de dolçor i vitamina verda a la jornada.•

La Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara va ser l’amfitriona de l’Assemblea General.

Amb més de 1.200 socis que conreen unes 4.000 hectàrees, en el seu molí s’elaboren uns 3 milions de quilos d’oli anuals, que la converteixen en l’olivarera més important del Montsià i una de les més potents de Catalunya.

El president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre a desplegar un pla transversal contra el despoblament, apostant per un país viu i d’oportunitats que es construeixi, també, des del cooperativisme i el territori.

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va voler donar suport al cooperativisme agrari en el dinar de l’Assemblea anual de la Federació i va subratllar que és clau la dinamització del model cooperatiu com a model d’empresa catalana.

FCAC

DASHBOARD.COOP

Evolució històrica del sector De l’evolució del Pla Marc del cooperativisme agrari català i l’Anuari socioeconòmic, sorgeix l’estudi Dashboard.coop. Es tracta d’un document que proporciona perspectiva històrica i analitza l’evolució del sector des d’àmbits complementaris mitjançant 41 taules amb 62 variables i una sèrie temporal de 6 anys. L’objectiu d’aquest quadre de comandament és facilitar la presa de decisions per garantir l’expansió del cooperativisme agrari i la seva competitivitat.

Augmenta la dimensió de les cooperatives i creix un 12% la facturació per soci productor, 9.8% la facturació per treballador i 3.5% la facturació global

A Catalunya, hi ha 194 cooperatives federades que aglutinen uns 31.000 socis productors i generen ocupació a 4.669 persones, un 5.3% més que l’últim exercici.

La progressió cooperativa dels últims anys es concreta en un augment de la dimensió de les cooperatives i el creixement de la facturació, tant a nivell global com per treballador i per soci

productor, a més d’un increment de llocs de treball. Les cooperatives també tenen una participació creixent en la Producció Final Agrària, que actualment se situa en el 35% i augmenta fins al 66% en el cas de la producció estrictament agrícola (no ramadera).

Pel que fa a la facturació global, la mitjana dels últims 4 anys ha augmentat un 3.5% i actualment se situa en 1.657,8 M d’euros. Aquest increment s’ha produït tot i la reducció d’un 9% en el nombre de cooperatives, degut principalment a fusions i altres processos d’intercooperació.

A nivell territorial, les cooperatives de Terres de l’Ebre són les que més han augmentat la facturació en termes absoluts en relació amb la mitjana dels 4 anys anteriors (un 10.1%); la xifra de negoci se situa actualment en 173,4 milions d’euros. En el mateix període, a Barcelona, la facturació ha crescut un 11.9%, fins als 272,3 milions; mentre que a Tarragona, un augment del 10% col·loca la facturació en 279 milions. A les comarques de Lleida, la facturació s’ha mantingut bastant estable (-0.3%) en uns 857 milions, ja que els increments a la Noguera i el Pla d’Urgell han compensat les pèrdues al Segrià i les Garrigues. Finalment, a Girona facturen uns 76,2 milions, registrant una lleugera però constant pèrdua d’activitat econòmica que suposa una davallada del 13,5% de la mitjana del període analitzat.

La facturació per treballador no ha deixat d’augmentar i aquest creixement s’ha consolidat augmentant els llocs de treball. En els 4 anys anteriors, el creixement mitjà de la fac-

turació per treballador és del 9.8% i se situa, en l’actualitat, en 373.700 €/ treballador.

Més d’1 de cada 3 euros del sector agrari és generat per les cooperatives i la proporció puja a 2 de cada 3 euros en el sector agrícola (no ramader)

La facturació per soci productor també presenta el valor més alt dels últims 5 anys analitzats: 52.685,5 €/ soci. L’increment mitjà en el període analitzat és del 12% i és degut a l’augment de la facturació junt amb l’augment en la dimensió de les explotacions, lligada a la disminució del nombre de socis productors.

Pel que fa al nombre de treballadors per cooperativa ha augmentat un 11% en 5 anys i actualment se situa en 24,1 treballadors de mitjana. Per quart any consecutiu, també ha crescut l’ocupació fixa que ja representa un 64.9% dels 4.669 treballadors totals. Finalment, l’ocupació femenina ha assolit la xifra més elevada dels darrers anys i se situa en 2.409 dones, un 51.6% dels llocs de treball.•

Assemblea General ASC Uns 115 representants de cooperatives amb secció de crèdit han participat en la XXX Assemblea General de l’ASC, feta a Corbins i a la qual han assistit també representants del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat.

El volum de saldos creditors de les seccions de crèdit se situa en uns 540 milions d’euros, amb una liquiditat reforçada del 50,87% i un finançament a les seccions agrícoles de les cooperatives de 66,7 milions.

En el decurs de l’Assemblea, Josep Boqué, president de la cooperativa de segon grau ASC, va explicar els esforços que s’han dut a terme per millorar la gestió, la transparència i les garanties de les seccions de crèdit i va argumentar que “la implantació de CoopCrèdit n’és un exemple viu que, a més de Catalunya, ja estem implementant també a cooperatives de Galícia i del País Basc”.

Els cursos per a responsables de secció de crèdit, que estan comptant amb una gran participació i un alt nivell aca-

Durant la celebració de l’Assemblea es va fer una menció molt especial i emotiva a Santiago Berenguer, amic, company i membre del consell rector de l’ASC durant molts anys, que ens ha deixat recentment.

dèmic, han estat una altra de les grans apostes d’aquest exercici que es complementarà amb formació específica per a consells rectors. “L’objectiu és conscienciar sobre l’aplicació del sentit comú en la presa de decisions i la importància de decidir la liquidació de les campanyes sobre la base d’una estricta comptabilitat”, va argumentar Boqué.

En l’actualitat, el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit està participat per 70 cooperatives i, el 2018, la seva rendibilitat es va situar en l’0,785%. No hi ha cap cooperativa que hagi sol·licitat acollir-s’hi, malgrat haver-hi hagut liquidacions de seccions de crèdit.

Aspectes més formals de l’Assemblea General van ser el nomenament de Josep Boqué com a representant al Consell Sectorial de seccions de crèdit de Cooperatives Agroalimentàries d’España, la designació dels representants a la comissió delegada del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit i la incorporació de La Borgenca al consell rector de l’ASC en substitució de la cooperativa d’Alcoletge.•

AGRO JULIOL 2019 FEDERACIÓ/9

Formació a directius de seccions de crèdit L’Associació de Seccions de Crèdit i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya han posat en marxa una formació d’alt nivell adreçada als equips directius del sector i impartida per experts amb prestigi reconegut en l’àmbit acadèmic i professional.

El curs s’ha dissenyat per professionalitzar la gestió de les seccions de crèdit, un objectiu que enllaça amb el nou marc legal que estableix la necessitat que el consell rector de la cooperativa nomeni un director general o gerent amb facultats específiques sobre aquesta secció.

El programa formatiu, amb una durada de 50 hores i articulat en 10 sessions, s’ha desdoblat per a les comarques lleidatanes i tarragonines amb la finalitat de facilitar l’assistència.

En total, hi han participat uns 60 responsables d’equips directius de 47 seccions de crèdit –un 70% del sector–.

D’aquests, 18 són de cooperatives de Lleida i 29 de Tarra-

gona. Està previst fer-ne una reedició per donar cobertura a tot el col·lectiu i complementar aquesta formació amb cursos de 20 hores per a membres de consell rector.

Els continguts del programa se centren en el marc legal i econòmic de funcionament de les seccions de crèdit i en aspectes específics de comptabilitat, inversions financeres i creditícies, cartera d’estalvi i anàlisi de balanços, entre d’altres.

Els ponents són docents universitaris experts en assessoria fiscal com Ramon Bastida (Universitat Pompeu Fabra), Lluís Carreras (Universitat Rovira i Virgili) i Albert Prado (Universitat de Lleida). També hi intervindran professionals com Lluís Colom, analista de l’Institut d’Estudis Financers i de Chartered Institute for Securities and Investments, i Alfred Calvet, advocat dels serveis jurídics de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

La iniciativa compta amb el suport del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.•

Assistents al programa formatiu sobre gestió de les seccions de crèdit a les Borges Blanques. FCAC

OPINIÓ

NATÀLIA MAS I GUIX SECRETÀRIA D’ECONOMIA DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA I D’ECONOMIA I HISENDA

Formar els socis és el futur El Parlament de Catalunya, amb l’aprovació per unanimitat de la Llei 7/2017, del 2 de juny, del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives, va revisar i modernitzar la normativa que regulava el funcionament d’aquestes seccions.

La Llei 6/1998 que es derogava s’havia mantingut pràcticament sense variacions durant gairebé dues dècades.

Una de les principals novetats introduïdes per aquesta nova Llei va ser la professionalització en la gestió i en la presa de decisions d’aquestes cooperatives.

Així, les cooperatives agràries amb secció de crèdit han de comptar amb una direcció general professionalitzada, amb un mínim d’experiència acreditada en gestió empresarial i amb coneixements financers. És el consell rector qui designa les persones adients per assumir aquestes responsabilitats i qui acredita que disposin de prou experiència i preparació tècnica.

Tanmateix, atesa la situació de partida, la Llei va establir un període transitori de tres anys, que finalitza el juny del 2020, per tal que les persones que estiguin ocupant aquestes responsabilitats puguin formar-se adequadament i actualitzar els seus coneixements. En aquest sentit, el Govern, a través del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, ha fet una aposta ferma per a la professionalització i formació en la governança d’aquestes cooperatives i ha posat a disposició del sector cursos de formació financera específics.

Ens consta l’èxit de convocatòria dels cursos per als gestors, impulsats per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que ha estat rebuda amb una forta demanda al llarg del 2018, i que ha motivat que s’inclogui novament aquesta formació en l’oferta per al 2019. Desafortunadament, la demanda de formació per als socis i òrgans de govern i control és encara molt reduïda, punt que considerem un fet a millorar i esperem que es corregeixi en les pròximes edicions.

La secció de crèdit és una organització interna dins de la cooperativa agrària amb la qual operen els seus cooperativistes, que són alhora els qui en determinen l’activitat i aproven anualment el pla economicofinancer. Cal doncs que aquests, i especialment els membres del consell rector, que en darrer terme són els responsables de la cooperativa, es dotin dels coneixements indispensables en matèria agrària i financera, per tal de garantir una gestió òptima i poder prendre les decisions més encertades.

El capital humà, si l’entenem com a l’educació que s’obté des de l’ensenyament infantil fins a l’aprenentatge actiu durant tota la vida, és la base de tot. En l’àmbit de les cooperatives agràries amb secció de crèdit, la formació és igualment cabdal: podríem dir que constitueix el pilar fonamental per tal que aquestes puguin continuar sent agents generadors de valor per als seus socis i puguin donar suport, òptimament, a la indústria agroalimentària arreu del país.•

Registre de la jornada de treball

RAWPIXEL.COM EN PEXELS

FCAC SERVEI LABORAL Meritxell Alvarez | 600 422 077

El Servei Laboral de la Federació va realitzar una jornada teoricopràctica sobre el compliment de la normativa a la Selva del Camp

12/FEDERACIÓ JULIOL 2019 AGRO

Des de fa unes setmanes, és obligatori per a les empreses realitzar un registre diari de la jornada de treball de tot el personal.

L’objectiu de la normativa és que aquest registre garanteixi l’horari concret d’inici i de finalització de la jornada laboral de cada treballador -sens perjudici de la flexibilitat horària-, però la seva aplicació pràctica està provocant un cert desconcert.

En aquest sentit, es deixa obert que cada empresa organitzi i documenti aquest registre d’acord amb el pacte que estableixi en negociació col·lectiva o, subsidiàriament, amb la representació dels treballadors o amb acords entre empresa i treballadors. A més, el Ministeri de Treball ja ha publicat una guia fent aclariments sobre aspectes relatius al personal assimilable a funcions d’alta direcció, la subcontractació d’empreses i la contractació d’empreses de treball temporal.

D’altra banda, el legislador estableix que el registre de jornada diari ha de compaginar fiabilitat i invariabilitat per garantir el compliment dels límits referits al temps de treball amb el respecte als drets contemplats en la Llei de protecció de dades personals en relació a qüestions com l’empremta digital o la geolocalització.

L’incompliment de la nova normativa pot implicar sancions superiors a 6.000 euros per part de la Inspecció de Treball, i la seva aplicació a les cooperatives agràries resulta especialment complexa per les peculiaritats del sector i perquè sovint es treballa en campanyes curtes.•

Cooperatives agràries a Europa Amb motiu de les Eleccions Europees del 26 de maig, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va mantenir trobades amb candidats dels diferents partits que es presentaven al Parlament europeu per proposar polítiques que garanteixin la viabilitat del sector en el context econòmic, mediambiental i social.

Una de les principals demandes es referia a l’establiment d’un pressupost coherent amb el projecte comunitari. La proposta de la Comissió Europea per al nou Marc Financer Pluriennal 2021-2027 preveu una reducció econòmica del 5% per a la PAC, quan la política agrària comuna és un instrument bàsic en la producció d’aliments, alhora que dóna suport a l’activitat econòmica de les zones rurals de la UE. Una altra preocupació és el Brèxit, ja que Regne Unit és una de les principals destinacions dels productes cooperatius –principalment de fruita, hortalisses, vi i oli d’oliva–. En aquest sentit, la Federació es mostra partidària de continuar augmentant les exportacions i obrir nous mercats.•

JORDI VIVES DIRECTOR FCAC

“Les reunions amb candidats a eurodiputats ens han permès donar-nos a conèixer com a organització i explicar què representa el cooperativisme agrari en el conjunt de l’activitat econòmica del país.

FCAC

(De dalt a baix) Reunions amb Jordi Solé, candidat per ERC-Ara Repúbliques; Aleix Sarri, candidat de Junts per Catalunya-Lliures per Europa; Matías Alonso, candidat de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía; Laura Ballarín, candidata pel Partido Socialista Obrero Español, i Ernest Urtasun, d’Unidas Podemos Cambiar Europa.

Atès el paper fonamental de les institucions europees en relació amb polítiques de gran transcendència per al sector agroalimentari, creiem que les persones que ens han de representar a Europa han de conèixer de primera mà quines són les nostres propostes i els nostres reptes.

Alguns aspectes clau que hem tractat en aquestes reunions són el marc financer pluriennal 2021-2027, la reforma de la Política Agrària Comunitària, la futura acció pel clima, les negociacions comercials per part de la Unió Europea i el Brèxit”.

AGRO JULIOL 2019 FEDERACIÓ/13

HUMBERT FERRER CORMA

“La innovació és una eina diferenciadora de la competència: necessitem afegir valor als nostres productes per fer-los més atractius i poder defensar-ne millor el preu.

A Corma, treballem per innovar en base a la tecnologia Blockchain i també per reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat mitjançant la recerca de nous materials que ajudin a substituir el plàstic com a contenidor de les plantes.

Els consumidors són ara molt més compromesos mediambientalment i contraris al malbaratament de l’aigua, per això hem de saber adaptar els nostres productes i serveis a l’evolució de la societat”.

XAVIER VENTURA AGROCAT

“Tots els projectes d’innovació que hem engegat els últims anys estan enfocats a incrementar el valor afegit per al nostre soci.

Estem liderant un Grup Operatiu de Gestió de Dejeccions Ramaderes en què participen també altres cooperatives i que forma part d’un projecte més ambiciós de professionalització de la fertilització al territori.

Creiem en la microinnovació, tant dels productes com dels processos i serveis, perquè tot pot ser millorat, redefinit o substituït.

Els ajuts són importants perquè ens permeten ampliar les línies de treball i avançar més de pressa, però sempre entenent que el finançament és estimulador dels projectes i mai, l’objectiu”.

Grups operatiu Des de fa una dècada, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya aposta per la innovació del sector com a estratègia per assolir una major sostenibilitat i eficiència dels recursos emprats. A més, afavoreix la competitivitat i diversificació dels productes i, en definitiva, el desenvolupament de les zones rurals.

Una de les línies de treball que permeten cooperar en aquest àmbit són els grups operatius que promou l’Associació Europea per a la Innovació i que permeten desenvolupar programes pilot per part d’un grup d’empreses interessades a millorar la productivitat i la sostenibilitat agrícoles.

La Federació participa en la coordinació d’aquests projectes i presta assessorament durant l’execució i per a l’accés a línies de finançament.

Roger Palau, responsable d’R+D+I de la Federació, explica que “cada vegada més, les cooperatives agroalimentàries aposten per processos que encaixen en el seu propi pla d’innovació, que poden dur a terme en col·laboració amb altres entitats del sector i que compten amb el suport de centres tecnològics i universitats per al seu desenvolupament”.•

RICARD RULL

COOPERATIVA FALSET-MARÇÀ

“Per a nosaltres, innovar vol dir tenir la ment oberta. Crec que les cooperatives estem innovant des de fa molts anys però, ara, gràcies a la coordinació de la Federació, ho fem d’una manera més ordenada i amb el suport d’importants ajuts que ens faciliten la posada en marxa dels projectes. Actualment, estem treballant en diferents grups operatius amb altres cellers cooperatius. Amb ReWine volem promoure la reutilització d’ampolles en el sector del vi per reduir la generació de residus i els gasos amb efecte hivernacle, a més d’estalviar costos.

D’altra banda, estem liderant Winesity per dissenyar un densímetre automàtic que permetrà controlar l’evolució de la fermentació del vi en continu i, entre altres millores, garantir encara més la qualitat.

Finalment, estem treballant en dos projectes més mitjançant un conveni d’intercooperació amb Cevipe”.

us d’innovació

La convocatòria d’ajuts per participar en grups operatius finalitza el 31 d’octubre

PROJECTES PILOT DE GRUPS OPERATIUS LIDERATS PER COOPERATIVES I AMB IMPLICACIÓ DE LA FCAC • Desenvolupament d’un concentrador de purins amb obtenció de dades en continu • Millores tecnològiques en el cultiu i la postcollita del tomàquet de penjar • Lluita contra la mosca de l’olivera • Optimització de la gestió conjunta de les dejeccions ramaderes i millora de la fertilització agrària • Innovacions en els tractaments postcollita contra els corcs en l’arròs • Desenvolupament de sacs tèxtils per aplicacions en horticultura ornamental i jardineria • Sensor automàtic per controlar la densitat en continu a la fermentació del vi • Innovació amb vins aromatitzats, destil·lats i licors • Tecnologia Blockchain per al cultiu de la planta ornamental • Processament intel·ligent de dades en els processos productius

FCAC INNOVACIÓ Màrius Simon | 932 292 016

“Millorar la ges purins és cosa Des de 1978, Ramon Armengol (Juneda, 1959) està al capdavant d’una explotació professional de porcí i vinculat a la Cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell. És responsable de ramaderia i llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i representa aquesta federació a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, on també presideix el Consell Sectorial de porcí.

Ramon Armengol, a més, ostenta la vicepresidència de la Confederació General del Cooperativisme Agrari (COGECA) i és membre del Consell General d’Interprofessionals d’Espanya.

La seva trajectòria professional li ha aportat coneixements en àmbits tan diversos com el món cooperatiu i sindical, l’administració municipal o la gestió del reg en el territori on viu

16/SECTORS JULIOL 2019 AGRO

A

quest estiu es publica el nou Decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes. Quin objectiu persegueix?

La finalitat no és altra que donar resposta a la Directiva europea de nitrats.

Caldrà veure si aquesta normativa serà capaç de corregir les deficiències i podrà aconseguir un canvi de tendència en les aigües subterrànies. Per això ens agradaria treballar més estretament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i que aquesta fos més transparent a l’hora d’aportar dades sobre les metodologies i els resultats dels controls que realitza.

Es tracta d’una norma rellevant?

Si el Decret s’aplica amb totes les seves conseqüències marcarà, sens dubte, un abans i un després. La nova normativa fiscalitzarà totalment la gestió del nitrogen a Catalunya i suposarà un dels sistemes més garantistes d’Europa.

Quines són les novetats que aporta?

Està bé que s’hagi abordat la fertilització de manera integral -comptant amb l’orgànic i l’inorgànic- i, per tant, corresponsabilitzant ramaders i agricultors de les aportacions que es fan al sòl.

Per contra, ens obliga a aplicar una tecnologia encara poc madurada i, a la pràctica, la norma quedarà oberta a tota la innovació que es generarà en aquest camp. Per aquest motiu ens vam oposar a la generalització en l’ús del GPS, tot i que, aplicat a llargues distàncies, ho veiem com un mal menor que contribueix a evitar males praxis.

Quant a l’aplicació del vano, malgrat que la prohibició ministerial ha accelerat el procés, en realitat ja hi havia un acord de tot el sector per eliminar-ne l’ús gradualment. Sens dubte que se solucionaran molts problemes derivats de les males olors.

stió dels de tots” RAMON ARMENGOL RESPONSABLE DE RAMADERIA I LLET FCAC

Quins aspectes han quedat per resoldre?

La burocràcia, que no s’ha simplificat, tot i que tenim les esperances posades en la digitalització de les dades. També l’adjudicació del N referència a cada explotació serà una font de maldecaps, i posarà contra les cordes més d’una explotació. És un punt en què caldria aplicar molt de sentit comú.

D’altra banda, si volem una bona gestió real sobre el territori, és clau disposar d’una bona capacitat d’emmagatzematge i sobretot facilitar el transport a zones deficitàries. La implantació de basses a destí ha quedat sense resoldre del tot, i en els requisits demanats, ens recau tot el pes de buscar la difícil complicitat de les administracions locals.

Ramaders i cooperatives, com han d’afrontar els nous reptes mediambientals?

Les cooperatives ramaderes ens trobem en una posició d’avantatge perquè fa anys que disposem de tècnics especialitzats en la gestió mediambiental i que suposen una peça clau en la nostra gestió diària.

Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, també hem apostat fort pels centres gestors i la figura de l’assessor. Cal un canvi de mentalitat. Els ramaders i els agricultors han de veure els gestors col·lectius i els seus tècnics com la garantia que algú gestiona les teves dejeccions de la manera més eficient possible, i no com un tràmit.

Així doncs, el futur passa per una millor gestió dels purins?

La sostenibilitat mediambiental, juntament amb el benestar del bestiar i la reducció d’antibiòtics, és un dels principals temes que tenim sobre la taula.

Estem convençuts que aquest és l’únic camí possible, però necessitem la implicació de totes les administracions, de tot el sector i de tota la cadena agroalimentària, que no ens poden deixar sols davant aquest repte.• AGRO JULIOL 2019 SECTORS/17

Mesures de mercat La generosa collita de raïm que s’ha produït de forma generalitzada arreu d’Europa ha evidenciat la importància de disposar de determinades eines que facilitin l’equilibri del mercat.

En aquest context, les cooperatives vitivinícoles defensen una limitació del rendiment i l’aprovació de mesures eventuals que s’apliquin només a zones productores amb problemes, sense afectar l’àmbit de les denominacions d’origen (DO) on els rendiments estan controlats.

Les negociacions a nivell estatal s’estan desenvolupant en el marc de la Interprofessional del sector del vi, i a Itàlia també s’ha iniciat un procés de debat similar.

Les principals mesures que s’estan negociant es refereixen a l’emmagatzematge privat de most i/o vi sense indicació geogràfica que afectaria zones concretes amb una situació de sobreproducció en relació amb campanyes anteriors, els estocs i el mercat internacional del vi.

També caldria controlar els rendiments de raïm que s’han de destinar a most o destil·lació -amb xifres que se situarien en uns 150 Hl/ha de raïm negre i 185 Hl/ha de raïm blanc-, regular la destil·lació de crisi, elevar les prestacions víniques del 10% al 15% i realitzar un canvi normatiu per obligar a l’ús d’alcohols d’origen vínic en l’elaboració de productes vitivinícoles aromatitzats.

Pla de suport al sector del vi En la Conferència Sectorial del Vi del mes de juny es va repartir el pressupost del Pla de suport.

A Catalunya, en la línia d’inversions s’han aprovat 33 sol·licituds que suposaran una subvenció de 3,4 milions d’euros el 2020 i 1,1 milions l’any següent.

Pel que fa al Pla de reestructuració i/o reconversió de la vinya, s’han assignat un total de 5,4 milions d’euros que equivalen al 73% de les necessitats previstes per a 2020.

En relació a l’ajut de promoció a països tercers, es preveu finançar 460 programes amb un import d’ajut de 9,1 milions d’euros.•

18/SECTORS JULIOL 2019 AGRO

RAWPIXEL.COM EN PEXELS

OPINIÓ

“Amb una taronja, també estem triant quin país volem” FEDERICO TARAZONA. COOP. EXPORTADORA D’AGRIS D’ALCANAR

Europa ens imposa polítiques mediambientals i de seguretat alimentària coherents amb els valors socials, alhora que utilitza l’alimentació com a moneda de canvi en els acords internacionals i permet que la cadena alimentària trituri el sector primari

La campanya citrícola es troba a les acaballes, i finalitzarà amb un increment del volum de consum de l’última varietat, Valencia-late, i una lleugera millora dels preus.

Malgrat tot, aquesta ha estat, sens dubte, la pitjor campanya dels últims 20 anys.

Ara hem de reflexionar per a veure què ha motivat aquest daltabaix, canviar estratègies i millorar els nostres processos a fi d’evitar, en la mesura del possible, una repetició d’aquesta situació.

El primer factor que ha portat a la caiguda del mercat és la sobreoferta provocada per l’increment de la producció europea –especialment, per l’increment de producció espanyola- junt amb un augment de l’entrada de cítrics procedents de països tercers com Sud-àfrica, Turquia i Egipte. A més, ha coincidit una disminució del consum per l’hivern càlid que hem patit i la competència de productes alternatius com pomes i fruites tropicals.

Aquesta situació de mercat ha estat aprofitada per l’oligopoli de la distribució alimentària europea per a imposar preus a pèrdues per als productors. Pocs compradors i molta oferta donen lloc a un mercat imperfecte que, malauradament, no podem revertir perquè els mercats alternatius –com els Estats Units i la Xina- ens imposen uns protocols d’exportació que, a la pràctica, fan que ens resulti impossible comercialitzar-hi.

Arribats en aquest punt, als operadors del sector productor, cooperatives i comerç no ens queda altra opció que reinventar-nos: millorar varietats, explorar canals comercials, crear marques, indicacions

geogràfiques i segells de qualitat que ens diferenciïn i aportin valor al nostre producte, apostar pel producte ecològic o de residu zero...

Però tampoc hem de ser tan ingenus per a pensar que nosaltres sols podrem canviar les dinàmiques del mercat.

Europa demana -i ens imposa- polítiques mediambientals, de seguretat alimentària i benestar social coherents amb la societat que volem crear, però, contradictòriament, també obre el nostre mercat a països tercers per fomentar el seu creixement, negocia acords de comerç internacional on intercanvia indústria per alimentació (actualment tenim el tractat del Mercosur damunt la taula) i permet que la cadena alimentària trituri el sector primari per a mantenir l’IPC i els seus beneficis.

Si realment els polítics europeus defensen la cohesió social, l’equilibri territorial i la lluita contra el canvi climàtic, no haurien d’utilitzar el sector primari com a moneda de canvi.

Volem poder vendre el que produïm per a ocupar i crear valor al territori. Per evitar el despoblament i fer del sector agroindustrial una eina en la lluita contra el canvi climàtic, necessitem polítiques que defensin el nostre mercat, que garanteixin la seguretat alimentària, que impedeixin l’entrada de noves plagues al territori.

Tenim molt de treball per davant... i un factor clau: conscienciar la societat que en comprar una taronja, una clementina, una poma... també s’està triant quin és el país que volem.

El territori es construeix mitjançant moltes petites decisions i, en això, el consumidor hi té molt a dir.•

AGRO JULIOL 2019 COOPERATIVES/19

20/COOPERATIVES JULIOL 2019 AGRO

JOSEP MARIA SIMÓ

OLIVERES

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya comparteix l’objectiu de protegir el patrimoni que contempla la proposició de Llei per a la protecció d’oliveres monumentals que, des de fa uns mesos, s’està tramitant al Parlament.

No obstant això, la Federació reclama que cal revisar la definició d’olivera monumental en base a criteris menys arbitraris que els proposats, per tal d’acotar l’impacte d’aquesta normativa sobre el sector i evitar que suposi una llosa per a la viabilitat de les explotacions d’oliveres.

En aquest sentit, està treballant conjuntament amb les cooperatives del Baix Ebre i Montsià, la Unió de Pagesos i representants de la Taula del Sènia –que és la zona on hi ha un major nombre d’oliverars afectats– per tal de perfilar quina hauria de ser la tipologia d’arbre a preservar.

A més, des de la Federació, també som crítics amb les mancances de la normativa a l’hora d’establir una contraprestació econòmica real per als propietaris. Si les oliveres monumentals que es volen preservar es consideren patrimoni de tots, no és coherent que els agricultors hagin d’assumir el cost en exclusiva del seu manteniment que, a més, suposa un increment dels costos de producció i una pèrdua de productivitat.

Antoni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la Federació, argumenta que “el plantejament del legislador, que dóna per fet que l’oli procedent d’oliveres monumentals es comercialitzarà a un import superior a la resta, posa de manifest un desconeixement del mercat, ja que les accions de promoció que es puguin realitzar no necessàriament comportaran ni un preu més elevat ni una compensació del sobrecost derivat del manteniment d’aquest patrimoni”.

La Federació va comparèixer el passat 18 de juliol davant la Comissió de Territori que està tramitant la proposició de la Llei per argumentar els punts de disconformitat i incorporar propostes en el text final de la norma. Al mateix temps, s’ha reunit amb representants dels grups parlamentaris i està consensuant un document d’esmenes a aspectes com reduir les sancions previstes o la necessitat d’establir ajuts als propietaris.•

MO NU MEN TALS

Coselva La Selva del Camp I Baix Camp www.coselva.com

“Un d’aquests dies passats, havia anat a veure el final de curs del meu net de 3 anys i mig que viu a Barcelona. Feia tot de saltirons, entre nerviós i orgullós de tenir-nos allà presents, i vaig sentir que li deia al seu company d’escenari assenyalant-me a mi: “Aquella és la meva àvia, viu a la Selva del Camp i treballa a la Cooperativa, on fan les millors avellanes del món mundial”.

Entre trapella i agradós, em va tornar a robar el cor. Coselva representa l’essència d’un territori amb família, és la saó de l’estiu i el treball de tot l’any.

Un present d’emocions sinceres”.

NÚRIA COCHS SECRETÀRIA DEL CONSELL RECTOR

Licor d’Avellana Coselva ha tret al mercat un nou licor d’avellanes que representa la seva aposta per complementar la gamma de productes de qualitat que ofereix al consumidor. L’elaboració d’aquest licor permet aprofitar totes les propietats de la fruita seca. Es recomana servir-lo ben fresc i amb una avellana dins del got perquè tingui un sabor més intens.

Punts de Venda El podeu trobar a la seva Agrobotiga (Av. Puig i Ferrater, 22) i on-line a la web www.coselva.com •

AGRO JULIOL 2019 COOPERATIVES/21

AGROCAT, eficàcia i compromís

Agropecuària Catalana, AGROCAT Bages I www.agrocat.com

L’Agropecuària Catalana produeix pinso per a 600 granges de deu comarques

22/COOPERATIVES JULIOL 2019 AGRO

A

mb una inversió de 10 milions d’euros, la cooperativa Agropecuària Catalana, AGROCAT, ha inaugurat l’ampliació de la planta de fabricació de pinsos de Sant Fruitós de Bages.

Les noves instal·lacions permeten fabricar més de 250.000 tones anuals de pinso que se subministren a uns 2.000 punts de descàrrega de 600 granges del Bages, l’Alt Urgell, l’Anoia, la Cerdanya, el Gironès, la Noguera, Osona, el Solsonès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

Amb aquesta important actuació, la cooperativa disposa d’una planta versàtil i eficient per donar servei a la demanda del centenar d’empreses familiars que en formen part. A més d’ampliar la capacitat de producció, també s’augmenten la capacitat d’emmagatzematge de matèries primeres i de granulació, al mateix temps que es multiplica per

cinc l’emmagatzematge de granel de pinso.

Les previsions són que l’ampliació permeti assumir la demanda per un període mínim d’uns 5 anys. En els darrers exercicis, la producció decreixia entre el 4% i el 9% anual, i això provocava que hagués hagut de produir a cinc plantes externes, amb l’esforç econòmic i logístic que aquesta descentralització comportava.

Pinso de qualitat certificada La nova planta d’AGROCAT incorpora estrictes controls de qualitat.

Gràcies a un sistema NIR on-line desenvolupat per la cooperativa conjuntament amb dos partners, es fa una anàlisi del pinso en el mateix moment que es produeix, arribant a superar el milió d’anàlisis de producte en un any.

10 comarques 600 granges 313.000 porcs

250.000 T pinso 124 M€ facturació

ROGER TARRUELLA

La cooperativa està fent una clara aposta per la innovació i la millora contínua, participant en diversos projectes RDI en solitari o en col·laboració amb altres entitats. Igualment, atorga un paper rellevant a la formació i el creixement professional de totes les persones que s’hi relacionen.

AGROCAT dinamitza un model de negoci fonamentat en explotacions arrelades a la terra i produint aliments de qualitat de forma competitiva. A diferència d’altres empreses del sector, és una cooperativa orientada a millorar la competitivitat dels socis a través del valor afegit.

Al servei d’empreses agràries familiars L’Agropecuària Catalana va néixer l’any 1983 a Sant Fruitós de Bages, fruit de la voluntat d’un grup de ramaders de les comarques de la Catalunya Central de proveir-se de pinso i serveis per a les seves explotacions ramaderes. L’esforç constant i apassionat dels socis, el compromís dels treballadors i la confiança dels proveïdors van fer que el projecte anés consolidant-se, i actualment ocupa una posició rellevant en la indústria agropecuària.

Una cooperativa al servei de l’empresa familiar agrària a la Catalunya Central

L’exercici 2018 es va tancar amb una producció pròxima a 250 milions de quilos d’aliments per bestiar i la comercialització de més de 313.000

porcs. La facturació va ser de 124 milions d’euros, amb un flux de fons de 2,75 milions d’euros que la cooperativa reverteix en la seva activitat.

Economia social vinculada al territori El creixement de la cooperativa s’ha aconseguit mantenint-se fidels als valors que constitueixen el seu ideari: eficiència, professionalitat, honestedat, compromís amb les persones i amb el territori.

Per aquest motiu, i perquè són els socis d’AGROCAT qui donen sentit al projecte, la cooperativa els presta un ampli ventall de serveis que inclouen des de reproductores, material d’inseminació, medicaments i vacunes per assegurar la salut dels animals o transport d’alta bioseguretat per transferir animals vius entre granges.

A més, el departament tècnic assessora els ramaders i dissenya serveis òptims per desenvolupar tot el cicle d’activitat.• AGRO JULIOL 2019 COOPERATIVES/23

40 ANYS

DOP SIURANA

DOP SIURANA

COOP 1958 El Celler del Montsec, de la cooperativa d’Artesa de Segre, ha tret al mercat el nou vi COOP 1958 amb l’objectiu de retre homenatge al seus orígens, la seva gent i la seva terra amb un producte de qualitat.

COOP 1958 negre s’elabora amb les varietats merlot, ull de llebre i cabernet sauvignon. El resultat és un vi madur i afruitat amb matisos de criança, del qual se n’han produït unes 20.000 ampolles aquesta anyada.

Acollit a la DO Costers del Segre, es tracta d’un vi que prové de vinyes amb una edat mitjana de 22 anys i ubicades a la zona de les valls prepirinenques i la serra del Montsec. Aquest és un espai privilegiat per al cultiu de la vinya gràcies a la composició del sol i un microclima singular.

L’oli d’oliva verge extra DOP Siurana representa l’essència d’un territori amb història i tradició, és fruit de la qualitat i té un indiscutible sabor de salut.

Amb el pas dels anys, aquesta denominació d’origen –que va néixer l’any 1977 i enguany celebra els 40 anys del primer reglament del Consell Regulador– ha anat guanyant volum i valor afegit, esdevenint la primera DO catalana d’oli a certificar en ecològic.

Per commemorar l’aniversari, s’ha replantat una olivera centenària als jardins de la seva seu -ubicada a l’edifici modernista de l’Estació Enològica de Reus- que evidencia la importància històrica del cultiu de l’olivera a l’arc mediterrani.

Antoni Galceran, president de la DOP Siurana, va voler destacar “l’orgull de l’aliment que produïm” i va insistir en la importància de “continuar fent pedagogia de la necessitat de consumir oli d’oliva verge extra, especialment amb tallers a les escoles i transmetent als professionals el valor que aquest producte aporta les cuines i els restaurants”.

La DOP Siurana representa 32 envasadores -majoritàriament, cooperatives- i 4.784 productors que conreen unes 8.782 hectàrees d’olivera. S’estén a set comarques: Alt i Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Tarragonès.

Els últims anys, aquest reconeixement d’origen i qualitat ha centrat els esforços a augmentar el volum d’envasat, passant del 43 al 70% de la producció i bona part en envasos petits, de més valor afegit.

CENTENARI DE FALSET-MARÇÀ Unes 150 persones van participar en el sopar del centenari de la Cooperativa Falset-Marçà, que commemora l’aniversari amb la vista posada en els reptes de futur: innovació, sostenibilitat, estalvi i eficiència, aplicats al món del vi.

Amb motiu de la celebració, es va inaugurar la nova il·luminació de la façana modernista del celler, que encara posa més en valor aquesta Catedral del Vi, un dels espais patrimonials més importants del Priorat.

També es va presentar en directe la primera peça de piano del projecte “vi i música¨ del pianista Lluís Capdevila, que està component el seu nou àlbum al cor del celler, mentre al seu voltant envelleixen 2.000 ampolles i 4 bótes de vi syrah.

COOPERATIVA FALSET-MARÇÀ

TOTS SUMEM! La iniciativa solidària de la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre amb l’Associació Jeroni de Moragas ha arribat a la tercera edició amb l’assistència de més d’un miler de persones.

En el decurs de l’acte, es va fer lliurament de l’import recaptat l’any anterior, un total de 14.430 euros que es destinaran íntegrament al Centre de Rehabilitació i Educació Especial Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre.

Enguany, la cooperativa ha tornat a fer una edició inicial de 3.000 ampolles del vi solidari “Sense Límits”, elaborat amb garnatxa blanca 100% i acollit a la Denominació d’Origen Terra Alta. Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, va fer la presentació d’aquest vi que porta una etiqueta dissenyada pel dibuixant Jordi Alfonso.

Com a novetat d’aquesta edició, es va comptar amb la participació directa de joves de l’Associació Jeroni de Moragas que van presentar l’acte i van dirigir activitats com la “caixa dels petons”. A més, van interpretar juntament amb els diferents grups musicals la cançó “Tots sumem!”.

Altres activitats van ser l’actuació de bandes de música, jocs tradicionals infantils, una passejada amb els motards i degustació de tapes maridades amb el Vi Solidari. La cloenda la van protagonitzar un espectacle de foc i el concert solidari dels grups Setrill, Pantxuts Beerband, La Soul Machine i Xeic! amb la participació de batucades.

La iniciativa de la cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre compta amb una setantena d’entitats i empreses col·laboradores.

XEIC!

CEVIPE, AL FÒRUM MUNDIAL DE

BRASIL

CEVIPE

ARRÒS MONTSIÀ, A L’HOSTALERIA

Els representants de les principals cooperatives vitivinícoles mundials, entre elles Cevipe, han participat en el VIII Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles fet a Brasil.

La Federació de Cooperatives Vitivinícoles de Rio Gran do Sul (Fecovinho) va reunir entitats de Catalunya i de la resta de l’Estat, i també de França, Itàlia, Argentina, Xile i Uruguai. Per primera vegada, hi va participar una cooperativa d’Austràlia. Els assistents representaven més de 25 mil productors associats.

Durant la trobada, es va tractar sobre convenis de col·laboració en els àmbits social, tècnic i comercial, i es van posar al dia els estatuts de l’organització.

També es van debatre temes rellevants com l’acreditació de l’origen del vi, el relleu generacional i factors mediambientals i de sostenibilitat.

Xavier Farré, president executiu de Cevipe, ha subratllat que “aquesta edició ha esdevingut una de les més importants: hem signat convenis comercials estratègics i aprofundit en les bones relacions amb entitats com la francesa Vinadeis. Hem d’apropar-nos cada vegada més perquè, si les cooperatives ens unim, ens fem més fortes”.

Els assistents també van coincidir a defensar la importància de conèixer l’origen del vi. “Nosaltres creiem que el vi és cultura i que és important defensar el seu origen, per ressaltar les seves diferents personalitats”.

Des de fa uns anys, la Càmara Arrossera del Montsià organitza anualment un concurs adreçat a sis escoles d’hostaleria d’arreu de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer l’arròs Montsià entre els futurs xefs. La temàtica d’enguany ha estat “l’arròs de menuts” i els participants han elaborat dues receptes (plat tradicional i plat creatiu) amb aquest producte tan característic del Delta de l’Ebre i diferents parts del pollastre (coll, cresta, puntes d’ala i pedrers). Els guanyadors han estat Joan Michavila i Dànae Castell, alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Tortosa i premiats amb una beca d’estudis.

D’altra banda, la Càmara Arrossera del Montsià també ha organitzat la 10a Edició del Programa d’Alimentació Saludable a diferents escoles de Catalunya. Alumnes de 3r de Primària han escrit històries originals relacionades amb l’arròs i han explicat quina és la recepta que els agrada més. En aquesta ocasió, hi han participat més de 600 escoles i uns 11.000 alumnes. Els deu guanyadors han gaudit d’un cap de setmana al Delta amb les seves famílies.

CÀMARA ARROSSERA DEL MONTSIÀ

GENT&TERRITORI

MARCEL MIRET COOPERATIVA AGRÍCOLA LA PALMA D’EBRE

“Tot el que veig, tot és negre” “D

es de sempre he volgut ser pagès. Al començament de portar les finques tot era secà i vaig haver de plegar fins que va començar a arribar l’aigua del Garrigues Sud. Llavors em vaig poder tornar a dedicar al que més m’agrada”. L’incendi de la Ribera d’Ebre, però, ha cremat el 70% de la producció de Marcel Miret (la Palma d’Ebre, 1964), que haurà de tornar a fer créixer

tot allò que havia anat construint durant anys d’esforç i constància.

En Marcel porta 22 hectàrees d’olivera als termes municipals de la Palma d’Ebre, Flix i Riba-roja, a més d’una finca d’ametlla que ha quedat tota cremada. “No és la primera vegada que torno a començar de zero. El 2001, les gelades van arrasar tota la inversió que havíem fet, però ens en vam sortir. Ara, ha

vingut el foc i haurem de tornar-hi.”

Els primers dies, en Marcel va estar temptat de llançar la tovallola.

“Arribar a la finca i veure que tot està socarrat... et ve una fluixesa que no pots... que no saps per on començar... El meu primer pensament va ser abandonar. Després vaig veure que havia quedat un arbre per aquí, un altre arbre per allà... i vam decidir que salvaríem el que poguéssim i que ja aniríem tirant endavant. Així és la vida de pagès.

Ja he començat a arreglar les finques i estic intentant salvar les olives que hi ha en alguns arbres... Arribo a casa rebentat, però vull pensar que, d’aquí a tres anys, tornaré a collir”.

La solidaritat de la família i del sector està ajudant a portar millor aquests primers moments: “Mon germà, mon fill i mon cunyat s’han agafat vacances de la seva feina i, entre tots els de casa, estem arreglant el més gros. Els pagesos de les comunitats de regants de la Palma d’Ebre i del Garrigues Sud han acordat que als afectats no se’ns cobrarà la despesa d’aigua de les oliveres fins que tornin a ser productives, i a la cooperativa també estem anant tots a l’una. Això ens dóna confiança”.

Per contra, l’Administració de moment no ha concretat mesures.

“Es pensa molt en els boscos i molt poc en les persones que estem afectades, en els pagesos que vivim i fem viure el territori.

Quina culpa en tenim nosaltres, de la desgràcia que ha passat?”

El sector reclama que es dugui a terme una valoració de l’afectació tenint en compte que la producció baixarà molt durant uns anys.

“Caldria establir una indemnització als agricultors que realment vulguem donar continuïtat a la plantació i tenir en compte que, tot i que no tindrem collita, els nostres costos fixos continuaran sent els mateixos i a més, haurem d’invertir per reconstruir el reg i les infraestructures que s’han malmès”.

El panorama és desolador: “Tot el que veig, a tots els costats, tot és negre”. Es preveu que els camps tornaran a ser productius en uns tres anys i que els boscos verdejaran d’aquí a deu o quinze anys, però fins aleshores queda un llarg camí i una lluita complicada, que dificultarà encara més el relleu generacional i la continuïtat de l’activitat agrària en unes comarques que, si no s’hi posa remei, s’aniran desertitzant.

“L’Administració ha d’adonar-se

que els pagesos som necessaris per mantenir el territori, i que ens cal més suport i més complicitat.

La Ribera d’Ebre és una zona amb molt de bosc i moltes raconades, on netejar la vora de les finques és complex. Sovint és molt difícil establir un marge de seguretat perquè no et donen permís per tallar un pi o perquè la burocràcia perquè t’autoritzin és excessiva.

Si a més abandonem l’activitat agrària, quin futur econòmic, social i mediambiental ens espera a aquest raconet de país?”.

“Tinc quatre fills i em sap molt de greu perquè aquí hi ha l’esforç d’una vida, la il·lusió del meu pare i meva, però crec que no els animaria a continuar”. Un plantejament que, de ben segur, aquests dies és compartit per molts.

Però la tristesa i el desànim topen amb les ganes de lluitar d’en Marcel. “La meva dona em diu que només treballem i treballem... que ens farem vells i llavors, què?

Ara que podíem haver respirat una mica ens ha passat això... doncs ens tocarà respirar una mica més tard... Vull intentar-ho.

Tinc 55 anys i si hem rebrotat en altres ocasions, per què no ho hem d’aconseguir aquesta vegada?”•

Es pensa molt en els boscos i molt poc en les persones que estem afectades, en els pagesos que vivim i fem viure el territori.

Quina culpa en tenim nosaltres, de la desgràcia que ha passat?

Si no s’aposta per la continuïtat de l’activitat agrària, aquestes comarques s’aniran desertitzant

CUIN@ DE PROXIMITAT AMB…

Anna Continente

www.retallsdecuina.cat @ retallsdecuina

“Em fa molta il·lusió tornar a col·laborar amb la revista AGROactivitat de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i, arran d’això, haver visitat l’Agrobotiga de Fruits de Ponent a Alcarràs.

El dia de la visita a l’agrobotiga coincidia amb una activitat organitzada per l’ajuntament del municipi i en la qual participava la cooperativa: Alcarràs en Fruit. Els assistents vam visitar uns camps de fruiters acompanyats dels tècnics de Fruits de Ponent, que ens van ensenyar a triar les peces de l’arbre que estaven en el punt òptim de maduració i ens les vam poder emportar a casa.

Activitats com aquesta donen a conèixer al consumidor la qualitat que es produeix a les nostres cooperatives. Productes de proximitat, collits en el moment més adequat i cultivats amb sistemes de producció que certifiquen la seva traçabilitat i que ofereixen garanties sanitàries. Tot això dóna un valor afegit al producte que cal fer arribar al consumidor final, especialment avui en dia que cada vegada ens preocupem més per la qualitat i la sostenibilitat del que mengem.

Això és el que vol transmetre Fruits de Ponent a través de les seves agrobotigues, comercialitzant fruita fresca de pinyol i de llavor en el seu punt òptim de maduració, perquè els consumidors puguem gaudir de tot el seu sabor. També elaboren sucs de fruites, a partir d’ara, amb el sistema cold press o de pressió en fred, un procediment per extreure els sucs de fruites i verdures que minimitza l’oxidació i preserva millor els nutrients dels sucs.

I no podem oblidar les conserves de préssec en almívar.

L’agrobotiga, a més, té tota una selecció de productes per poder fer la compra de la setmana: hortalisses de Lleida, carn, làctics, pa, pastes, llegums, conserves... prioritzant els productes provinents d’altres cooperatives i dels petits productors de la zona.

Destaca a la botiga el Racó Cooperatiu, amb una acurada selecció de productes de qualitat de cooperatives catalanes.

Un dels productes més destacats és l’oli d’oliva verge extra Or de Ponent, que s’elabora al Molí d’Alcanó, ara pertanyent al Grup Fruits de Ponent. Un oli afruitat, dens i amb cos, que enguany ha rebut un nou segell de qualitat, el de Producció Integrada.

No hem marxat de l’agrobotiga sense donar una ullada a la seva selecció de vins i caves –de diferents DO catalanes–, licors i cerveses artesanes. Tot plegat un recorregut per la gastronomia del nostre país a través dels productes que s’elaboren i una bona manera d’omplir el cabàs amb productes de qualitat i proximitat”.• ANNA CONTINENTE

Pastís mousse de paraguaians INGREDIENTS • 300 grams de paraguaians pelats prèviament i tallats a trossos • 250 ml de iogurt grec • 200 ml de nata per muntar • 4 cullerades de sucre blanc • 60 ml de llet desnatada • 4 fulles de gelatina • 120 g de galetes integrals • 20 g de coco ratllat • 60 g de mantega És una recepta molt fàcil de fer, que no necessita forn -cosa que s’agraeix molt en aquesta època de l’any- i que la podeu adaptar al vostre gust. Jo he fet servir paraguaians per a la mousse i nectarines, albercocs i cireres per la decoració del pastís, però també podeu fer servir préssecs o prunes i combinar-ho com més us agradi.

L’ideal és fer el pastís d’un dia per a l’altre perquè agafi consistència i decorar-lo amb fruita fresca abans de començar a preparar el dinar. He afegit molt poc sucre a la recepta per intentar respectar la dolçor natural de la fruita, però si us agraden les postres ben dolces, poseu-hi una mica més de sucre

MANERA DE FER Primer esmicolem les galetes amb l’ajuda d’un corró o d’un processador d’aliments. Després les posem en un bol i les mesclem amb el coco ratllat i la mantega –que abans haurem fos al microones– fins a aconseguir una barreja amb una textura sorrenca. Aboquem la mescla sobre la base del motlle per fer pastissos –us recomano un de 20 cm de diàmetre- i l’estenem bé per intentar que tingui el mateix gruix arreu; després la premem amb l’ajuda d’un got de base ample perquè ens quedi una base ben compacta. Posem el motlle a la nevera mentre preparem la mousse.

Posem a hidratar les fulles de gelatina amb aigua freda un mínim de 15 minuts. Muntem la nata amb el sucre i la reservem a la nevera fins que l’anem a fer servir. En un bol ample posem els trossos de paraguaians i els triturem amb una batedora de mà fins a aconseguir la consistència d’un puré ben fi. Afegim el iogurt grec i mesclem.

Escorrem la gelatina i la posem en un bol amb la llet, que escalfarem al microones mig minut. Remenem bé per comprovar que la gelatina s’hagi desfet i per refredar-la abans d’abocar-la al bol amb la fruita triturada i el iogurt grec. Barregem bé tots els ingredients abans d’afegir la nata muntada, que mesclarem amb suavitat perquè no perdi massa volum. Aboquem la mousse dins del motlle, amb compte, i ho posem a la nevera fins que qualli. L’últim pas serà decorar el pastís amb trossos de fruita fresca i deixar-lo a la nevera fins al moment de servir-lo a taula.

AGROBOTIGA FRUITS DE PONENT Alcarràs: Ctra. de Valmanya, Km 1 / Alcanó: Carretera 2

www.agrobotigaalcarras.com • www.facebook.com/AgrobotigaAlcarras AGRO JULIOL 2019 COOPERATIVES/29

TEMPS D’OCI CELLER COOPERATIU DE CORNUDELLA

Cal reserva prèvia: www.cellercornudella.cat - 977 821 313

És l’hora del VIRMUT CELLER COOPERATIU DE CORNUDELLA Es diu que l’origen del vermut es troba a l’antiga Grècia quan Hipòcrates, el destacat metge del país hel·lènic, va macerar vi amb absenta, una planta que té múltiples propietats curatives i de la qual s’extreu el licor que porta el mateix nom.

Avui en dia, ja sigui en parella, amb la família o amics, l’hora del vermut és, sens dubte, un dels millors moments del cap de setmana i pràcticament una cita ineludible dels diumenges a migdia.

Fer el vermut és sinònim de festa, i és per aquest motiu que us proposem VIRMUT, l’activitat enogastronòmica del Celler Cooperatiu de Cornudella que fusiona arquitectura, història, viticultura... un bon vermut i el típic aperitiu d’acompanyament. Perquè un vermut sense aperitiu, no és un vermut complet!

El recorregut per les instal·lacions del Celler no deixa indiferent ningú. Es tracta d’un edifici gairebé centenari, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, que reflecteix l’esplendor del moviment modernista. La visita acaba amb un tast de dos vins de la cooperativa i, per descomptat, del seu vermut estrella: “Castell de Siurana”, elaborat amb una fórmula pròpia (i secreta) que ha anat prenent rellevància.

L’activitat s’ofereix tots els diumenges a les 12 del migdia i té un preu de 10 euros els adults i 6 euros els infants de 5 a 17 anys.•