AGROactivitat - Especial Intercooperació

MARÇ [2023]

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

ACTIVITAT

AGROactivitat ‘Energia sostenible’’

Març 2023

Portada: Panuwat Dangsungnoen

19.000 exemplars

Data de tancament: 23 de març de 2023

Edita:

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona, 33, 3r 08038 Barcelona

Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop

Edició on-line: www.cooperativesagraries.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Antoni Galceran, Ferran Sabater, Antonieta Gual, Emili Nebot, Enric Dalmau, Joan Josep Raventós, Jordi Casanova, Josep Lluís Escuer, Josep Pere Colat, Maria Casoliva, Ramon Armengol, Santi Vergé, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Anna Perelló, David Casadevall, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Òscar Tolsà i Sònia Bolós

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Màrqueting: Anna Perelló

Publicitat: Konexiona Marketing Services, SCCL 691 252 602 - 652 643 266

Maquetació: L’Apòstrof, SCCL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les seves dades han estat incorporades als sistemes de tractament de FCAC en tant que subscriptor. Podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/ revocació, dirigint-se a c. Ulldecona, 33, 3r. 08038 Barcelona o bé a rgpd@fcac.coop Pot presentar també reclamació davant l’Autoritat de Control.

Guanyar competitivitat

Fa vint anys que es va apostar per donar un impuls decisiu als projectes d’intercooperació entre cooperatives agràries i ramaderes de Catalunya com a eina per fomentar la competitivitat al sector. Les fites assolides gràcies a aquesta línia de treball les hem volgut visualitzar amb un acte coorganitzat pel Departament d’Acció Climàtica i la Federació de Cooperatives a la Seu Vella de Lleida.

Són gairebé 130 cooperatives agràries, de tots els territoris i tots els sectors productius del país, que han participat a processos de cooperació al llarg d’aquest temps. Del total, el passat 2 de març, es va presentar una mostra de vint projectes representatius mitjançant els quals volíem posar en relleu tota la feina feta pel cooperativisme amb el suport de la Federació i des del treball conjunt amb l’Administració.

Aquests projectes són fruit d’estratègies diferents i es concreten en models d’intercooperació diversos, però amb un objectiu comú: optimitzar recursos, concentrar estructures, reduir costos i, en definitiva, guanyar múscul per millorar la competitivitat de les nostres cooperatives.

Estem convençuts que aquesta ha estat l’aposta més important del govern de Catalunya per al cooperativisme agroalimentari. Una estratègia que en el passat va permetre donar resposta a reptes i canvis importants a nivell de dimensió empresarial i que ara ha de facilitar, també, l’adaptació a les noves situacions que es plantejaran al llarg dels propers anys.

Per això, i d’acord amb el Departament d’Acció Climàtica, ja estem dissenyant com serà el Pla de Competitivitat de les Cooperatives Agràries adaptat als nous temps i a la normativa europea, que haurà de donar cabuda a noves tipologies de projectes.

En aquest sentit, el futur més immediat ens requereix fer front a reptes energètics, de bioeconomia circular, de digitalització, de relleu generacional, d’estratègia alimentària... i aquesta transició creiem que l’hem d’impulsar des del cooperativisme agrari conjuntament amb la resta de famílies del cooperativisme i, per què no, també en col·laboració amb altres empreses del sector.

Des de la FCAC lluitarem per fomentar que hi participin tots aquells projectes que permetran seguir avançant cap a la sostenibilitat econòmica, social, territorial i mediambiental alhora que produïm aliments de qualitat i proximitat.

De tot plegat en parlament abastament al llarg de l’any i, en especial, a la propera Assemblea General, quan commemorarem el 40è aniversari de la FCAC. Serà una gran festa del cooperativisme agrari i ramader a Catalunya que compartirem i en el marc de la qual celebrarem plegats la nostra essència basada en els valors de cooperació, solidaritat, autoajuda i interès per la comunitat de la qual formem part.

Fins al mes de juny!

Ramon Sarroca PresidentI

Uns 200 cooperativistes celebren l’aposta per la intercooperació

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han commemorat el 20è aniversari del Pla de Millora de la Competitivitat del sector. La Seu Vella de Lleida ha acollit l’acte de celebració que ha presidit la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i hi han assistit alts responsables del DACC i la FCAC, a més d’uns 200 cooperativistes d’arreu del país.

Els processos d’intercooperació per a una major competitivitat han anat agafant dimensió especialment els últims 20 anys a partir del treball conjunt entre l’Administració i la FCAC per millorar els instruments de suport públic al cooperativisme, que ja venien d’anys enrere. Això s’ha concretat en desenes de projectes impulsats per la FCAC amb el suport del DACC.

FCAC i DACC celebren 20 anys de foment de la competitivitat del cooperativisme agrari

El creixement de la dimensió empresarial i l’eficiència de les cooperatives ha permès un increment de la facturació mitjana un 54,2% entre els anys 2006 i 2020, passant de 5,9 M€ a 9,1 M€. Alhora, la facturació global del sector ha evolucionat de 1.491 a 1.739 milions d’euros en aquestes dues dècades, un 16,6% superior.

Per això i principalment arran dels processos de fusió, en aquest mateix període de temps, s’ha produït una reducció del nombre de cooperatives de 250 a 192.

La intercooperació per demarcacions territorials

A totes les demarcacions territorials s’ha produït un increment de la facturació mitjana per cooperativa, tot i que en alguna zona la facturació global ha sofert una lleugera davallada.

En el cas de Lleida, la facturació global s’ha mantingut pràcticament estable (de 898,2 milions d’euros a 900,9) mentre la facturació mitjana per cooperativa ha augmentat de 12 a 15 milions. El nombre de cooperatives s’ha reduït de 75 a 60.

A les comarques de Tarragona, la facturació global ha pujat de 190,8 a 267,9 milions d’euros i la facturació mitjana per cooperativa ha crescut un 76% (de 2,5 a 4,4 milions). El nombre de cooperatives ha passat de 76 a 61.

Les Terres de l’Ebre han tingut una evolució similar. L’increment de facturació global ha passat de 138,4 a 141,5 milions d’euros, front l’increment de 3,1 a 4,4 milions de facturació mitjana per cooperativa. Les cooperatives han passat de ser 45 a 32.

A les comarques de Barcelona, la facturació global pràcticament s’ha duplicat (de 175,6 a 350,2 milions d’euros), mentre la facturació mitjana per cooperativa s’ha disparat un 156% (de 5,7 a 14,6 milions d’euros). El nombre de cooperatives s’ha reduït de 31 a 24.

Finalment, a la demarcació de Girona, la facturació global s’ha reduït de 88,8 a 79,2 milions d’euros i, no obstant això, la facturació mitjana per cooperativa ha crescut de 3,9 a 5,3 milions d’euros. Les cooperatives s’han reduït de 23 a 15.

Passat, present i futur

L’acte, conduit per la periodista Cori Calero, es va iniciar amb la taula rodona “El passat i el present del cooperativisme”. Hi van participar el secretari d’Alimentació del DACC, Carmel Mòdol; el director de la FCAC, Jordi Vives, i dues representants de les cooperatives: Maria Casoliva, membre del consell rector del Grup Cooperatiu Fruits de Ponent i del consell rector de la FCAC, i Adela Tomàs, del consell rector de la Càmara Arrossera del Montsià.

A continuació, el president de la FCAC, Ramon Sarroca, i la consellera del DACC, Teresa Jordà, es van dirigir als assistents per parlar dels reptes i el futur del sector.

Ramon Sarroca va explicar que l’acte simbolitzava un “reconeixement i agraïment a totes les dones i homes que, des de fa molts anys, van emprendre la filosofia de vida del cooperativisme, que actualment manté vigents els seus valors i dels quals volem impregnar la nostra societat, posant les persones al centre del debat i produint aliments encara més sostenibles”. Així mateix va destacar que “les cooperatives agràries que s’han acollit al Pla han pogut optimitzar recursos, concentrar estructures, reduir costos i, en definitiva, millorar la competitivitat”.

Com a cloenda, la consellera Jordà va afirmar que “estimar, avançar, escoltar i dialogar són verbs meravellosos que, si s’ajuntessin, en sortiria cooperar, que és la clau de tot. Només pot ser cooperant que la feina dóna els seus fruits”. Així mateix, va ressaltar que “les cooperatives sou un actor absolutament imprescindible per fer front a molts reptes. Catalunya ha d’esdevenir resilient davant l’emergència climàtica i el sector primari és bàsic per fomentar la bioeconomia i la transició energètica, invertint encara més en innovació i en tota la cadena de valor”.

Reconeixement a 20 models rellevants

En representació de tot el sector, en el decurs de l’acte es va fer un reconeixement a 20 models significatius que es corresponen amb empreses cooperatives que han impulsat processos d’intercooperació rellevants en les darreres dues dècades i que són representatives de tot el territori, dels diferents sectors productius i de models de concentració diversos.

De les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, es van destacar els models impulsats per Arrossaires del Delta de l’Ebre (any 2002), Càmara Arrossera del Montsià (2003), Castell d’Or (2005), Vinícola del Priorat (2006), Cellers Domenys (2014), Grup Unió (2018), Celler Masroig (2018), Cevipe Grup Cooperatiu (2019), Olivite Export (2020), Biosansa Catsud (2021), Grup Fruiter Benissanet (2022) i Coselva (2022).

A Lleida, projectes cooperatius rellevants són els de Fruitera de Corbins (2005), Cooperativa d’Ivars (2007), Arbequina (2008) i Grup Cooperatiu Fruits de Ponent (2020).

Finalment, a Barcelona es van posar en valor els projectes de Llet Nostra Alimentària (2003), Agrària del Vallès (2011) i Conca de la Tordera (2012) i a Girona, Empordàlia (2005).

Menú cooperatiu

Els assistents van poder gaudir d’un dinar elaborat amb productes de cooperatives que, al llarg de la seva trajectòria, han participat en processos d’intercooperació.

El menú incloïa una taula d’olis d’oliva amb pa de proximitat, arrossos, formatges, pomes, peres, albergínies, mongetes del ganxet, avellanes, ametlles i molt més, tot maridat amb vins, caves i vermuts dels cellers cooperatius, que van servir per tancar l’acte de celebració amb un bon gust de boca.

Visita a la Seu Vella

El conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida, en un enclau privilegiat al bell mig de la ciutat, va acollir l’acte de les cooperatives agràries catalanes.

Sobrietat, grandesa, espectacularitat… són alguns dels atributs d’aquesta catedral carregada d’història i una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura medieval europea que els assistents van admirar durant la visita guiada.

El Pla de Millora de la Competitivitat ha afavorit l’optimització de recursos, concentració d’estructures i reducció de costos al sector

La verema en verd: oportunitat front la sequera?

La collita en verd és una mesura de regulació de mercat. Es tracta d’un instrument de gestió de riscos quan es detecta un desequilibri i, perquè la posada en marxa sigui àgil i eficaç, cal prendre una decisió ràpida davant d’una possible crisi. Aquest mecanisme només s’ha activat una vegada anteriorment, amb motiu de la Covid-19.

La mesura s’emmarca dins del Programa de Suport al Sector Vitivinícola (PASVE), però no té assignat un pressupost de partida. Per això, cal dotar-lo econòmicament i, per aquesta campanya, es preveu que caldrien 15 milions d’euros, cinc milions més que al 2020. Aquest import es detraurà de la resta de mesures del PASVE que s’utilitzen habitualment.

Les cooperatives catalanes no veiem aquest instrument com una solució a la conjuntura existent i preferim apostar per la comercialització de vins a països tercers o inversions en cellers. Però davant la situació de sequera actual, sí que podria esdevenir una oportunitat per als viticultors que prevegin una collita desastrosa.

Així doncs, encara que la mesura s’ha activat a tot l’Estat a petició de la comunitat de la Rioja per un problema de mercat dels seus vins, entenem que si aquest mecanis-

me de mercat s’implementa també a Catalunya és per respondre a una necessitat del sector i, actualment, creiem que caldria atendre de forma prioritària el mercat de vins negres que presenten un major alentiment i pesadesa en la seva comercialització.

Ara bé, la proposta del Departament d’Acció Climàtica és similar a la de fa un parell d’anys i no té en compte la situació del mercat.

A més, els imports previstos d’ajut es calcularien en base als preus percebuts a les campanyes anteriors quan, en moltes ocasions, no es cobreixen els costos de producció. Per això, la Federació hem demanat, com a mínim, els barems establerts en la darrera convocatòria per tal de facilitar la sol·licitud alhora que es podria preveure que l’ajut cobreix els costos de producció.

El termini per presentar sol·licituds serà entre el 15 i 30 d’abril, havent de realitzar l’execució de la collita en verd abans del 16 de juliol d’enguany.

Ara, la qüestió serà fer números i previsions cas per cas, per tal de saber a quin pagès li convé, o no, aquesta eventual oportunitat.

JOAN JOSEP RAVENTÓS

Vi i Cava FCAC

La pitjor campanya d’oli en quinze anys

Ens trobem davant de la pitjor collita d’oli d’oliva a Catalunya en molts anys. Des de 2005, les campanyes mai havien estat inferiors a les 20.000 tones, mentre que enguany s’ha baixat fins a les 15.000 tones, fins i tot per sota de la previsió inicial de 19.000 tones realitzada al setembre.

Una sequera persistent des de fa dos anys ha provocat aquesta caiguda històrica de la producció, un 50% inferior a la mitjana de Catalunya, que és de 31.700 tones.

Antoni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, explica que “la davallada de la producció ha afectat greument a les zones de secà. El dèficit de pluviometria s’ha vist agreujat per les onades de calor que es van succeir des del mes de maig i les fortes gelades de l’abril. A més, les expectatives de cara a la propera campanya no són gens bones i ja hem reclamat mesures específiques per poder fer front a la situació”.

Per zones productores, al Baix Ebre i Montsià la caiguda podria suposar més del 80% en relació amb la mitjana i se situaria en poc més de 4.000 tones. A la província de Lleida, (Garrigues i Segrià) la reducció seria al voltant del 50% (6.000 tones) i a la resta de zones productores de Tarragona la situació és variable depenent de la producció obtinguda la campanya anterior. A les províncies de Barcelona i Girona s’obtindrien unes 1.000 tones, un 33% menys.

A nivell global, es preveu una caiguda d’entre el 35 i el 40% de la producció d’oli d’oliva mundial. Això suposa una reducció de la disponibilitat d’oli al mercat internacional de gairebé 800.000 tones i la possibilitat de tensions pel que fa al preu.

Aquesta davallada de la producció coincideix, a més, amb un increment del preu dels inputs i de l’energia, que s’han quadruplicat en un any. Això repercuteix directament a les cooperatives elaboradores d’oli, que concentren la major part del cost energètic en els mesos de lliurament de l’oliva (d’octubre a gener), disparant el cost de les despeses fixes i, per tant, augmentant el cost per kg d’oli produït.

La pèrdua de facturació de les cooperatives de l’oli es calcula que se situaria en uns 55 milions d’euros.

Ajuts a les cooperatives per cobrir els costos fixos.

La FCAC ha sol·licitat a la Conselleria que s’aprovin uns ajuts destinats a cobrir part de les despeses fixes de les cooperatives de les zones afectades per la caiguda de producció d’oli d’oliva i la dràstica reducció d’ingressos. El pressupost que caldria destinar-hi es calcula en 1,8 milions d’euros.

Els ajuts s’han d’establir prèvia avaluació de la magnitud de l’impacte en la disminució d’ingressos d’aquestes cooperatives, establint un llindar mínim de pèrdua subvencionable i previ compromís de continuar mantenint l’activitat, entre d’altres.

Així mateix, se sol·licita l’avançament d’ajuts vinculats a les cooperatives -com els destinats a inversions en transformació i comercialització d’aliments o els de foment de la competitivitat de les cooperatives- i la millora de la línies d’assegurança de l’olivera i de les despeses fixes de les cooperatives.

Bioseguretat a les granges

La bioseguretat a les granges és una peça clau per controlar la transmissió de malalties en el bestiar. Per aquest motiu, caldria augmentar les exigències sanitàries a les zones on hi ha una alta densitat d’animals i extremar mesures destinades a evitar el contacte entre els animals de granja i els silvestres.

Alguns factors importants de bioseguretat a les granges són mantenir les explotacions aïllades de l’exterior amb tancament perimetral, formació del personal, vestuari dels treballadors, desinfecció dels vehicles de transport de bestiar i recollida de cadàvers.

En cas de moviments intracomunitaris i nacionals, cal tenir en compte que s’incrementa la pressió d’infecció d’una zona introduint noves soques de virus.

Ramon Armengol, responsable de ramaderia i llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, destaca que “en el cas del porcí, per exemple, el fet que la PPA no hagi entrat al nostre territori és senyal de què hem fet les coses força bé en base a la bioseguretat, un bon control de moviments i la disposició d’estructures productives adequades. Això és molt positiu i demostra l’alt grau de competitivitat que tenim. Tot i això, malgrat extremar les precaucions, el moviment d’animals és incontrolable i estem exposats constantment a la transmissió de malalties”.

Davant la rellevància de les mesures de bioseguretat a les granges, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha mantingut una reunió amb la directora

general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Acció Climàtica, Elisenda Guillaumes, i el seu equip per exposar els temes que més preocupen el sector.

En aquest sentit, s’ha sol·licitat que es valori l’entrada esglaonada com una eina potent per controlar l’ingrés massiu de garrins d’altres procedències i que, en cas d’un brot de PPA, es defensi la regionalització del brot i l’activació de les mesures per disminuir la població de senglars.

També caldria donar cobertura legal a l’adequació de quarantenes en granges externes sempre que es compleixin les mesures de bioseguretat i es realitzin analítiques de control, alhora que s’haurien d’incrementar les mesures de control a importacions de bestiar intracomunitàries, aplicant sancions en cas d’incompliment.

Mentrestant, en boví, gairebé el 100% de les explotacions són lliures tant de brucel·losi com de tuberculosi bovina. Amb l’objectiu d’augmentar encara més la competitivitat el propi sector ha manifestat la voluntat d’iniciar programes voluntaris sanitaris front malalties no zoonòtiques que afecten el bestiar boví .

FCAC

Les cooperatives ramaderes catalanes mostren un alt grau de competitivitat aplicant estrictes mesures de bioseguretat, un bon control de moviments i la disposició d’estructures productives adequades

de les seccions de crèdit per millorar els serveis des de la intercooperació

Service (SaaS), plenament normalitzat avui, que posa a disposició del sector un únic software comú per a la gestió individualitzada de cada cooperativa.

L’any 2013 es van començar a integrar les primeres cooperatives a CoopCredit, aplicació exclusiva per a la gestió telemàtica de les seccions de crèdit que ha evolucionat cap a la Plataforma Informàtica de l’ASC, l’entitat que aglutina les cooperatives agràries catalanes amb secció de crèdit.

La plataforma actual amplia i millora els serveis que es venien prestant, alhora que integra els serveis d’un gestor documental per a tota la documentació de la secció de crèdit. També permet disposar de la Secció de Crèdit Online per als titulars dels comptes, del generador d’informes BICoopcredit -que facilita la supervisió als consells rectors i als responsables de la gestió- i de l’opció d’incorporar caixers automàtics.

Actualment, la plataforma té integrades -o esperant integrar-se- 49 cooperatives amb secció de crèdit, de les quals 45 són a Catalunya, tres a Galícia i una al País Basc. Aquestes seccions de crèdit gestionen un total de 510 milions d’euros en dipòsits, sumen 64 oficines, tenen 6 caixers automàtics en funcionament i més de la meitat dels seus titulars de dipòsits accedeixen a la Secció de Crèdit Online per informar-se.

L’eina també ens permet mantenir-nos fidels a la nostra voluntat d’afavorir les recomanacions de l’administració fent viable “un sistema informàtic i de gestió homogeni que faciliti al Govern una supervisió prudencial de manera permanent i eficaç”. A més, ajuda al compliment del Codi de Recomanacions de Millora i Bones Pràctiques sobre els sistemes d’informació i gestió, i s’ha implementat tenint en compte la incorporació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en les estratègies empresarials.

Seguim treballant per a la integració de més seccions de crèdit al projecte i estem en procés d’obtenir la certificació ISO 27001 de seguretat de la informació. També avaluem noves possibilitats per augmentar el grau de digitalització, tant de les cooperatives amb secció de crèdit com dels seus socis.

Fins i tot cooperatives d’altres punts de l’Estat espanyol han mostrat interès en el nostre projecte i això ens fa sentir la satisfacció d’haver iniciat el camí.

Tot plegat no seria possible sense el compromís de consells rectors, equips tècnics i socis.

El meu agraïment a tothom, tant a les persones que m’han precedit al consell rector com al conjunt de cooperatives agràries amb secció de crèdit que formen part de l’ASC, per la decisió mostrada com a col·lectiu a l’hora d’afrontar els reptes del nostre model.

Es tracta d’un projecte ambiciós i tecnològicament avançat que, des de bon començament, oferia la utilització del núvol com a element diferenciador. Aquesta eina també va obrir la porta al servei Software as a

Ens il·lusiona el futur i ens cal seguir avançant, sense aturar-nos i potenciant aquet model de cooperativa agrària amb secció de crèdit.

ANTONIETA GUAL Presidenta ASC, SCCL Seccions de Crèdit FCAC

Del Camp a la Taula

La Comissió Europea va publicar l’estratègia “Del Camp a la Taula”, com a part del Pacte Verd Europeu, per accelerar la transició cap a un sistema alimentari encara més sostenible mitjançant diverses fites a assolir abans de 2030.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, com la resta d’actors de la cadena alimentària, dona suport a la implementació de millores contínues i significatives per a la sostenibilitat dels nostres sistemes.

No obstant això, el sector considera que diversos objectius plantejats posaran en perill la sobirania alimentària de la Unió Europea, que passarà a dependre de les importacions de tercers països perquè el cost elevat de les mesures per als agricultors europeus afectarà la seva viabilitat econòmica i la de les seves cooperatives.

En aquest sentit, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha elaborat el document Propostes per a fer front a l’estratègia comunitària “Del camp a la Taula”, en qual s’analitza l’estratègia europea i es fan propostes en relació amb la disponibilitat de matèries actives d’ús fitosanitari, l’ús de drons per l’aplicació d’aquests productes i la possibilitat de desenvolupar les noves tècniques genètiques.

La FCAC considera que la tecnologia i la innovació són les eines necessàries per a fer front als nous reptes i que cal el suport explícit amb canvis normatius per part de Brussel·les.

L’objectiu és defensar aquest document de reflexió a nivell europeu mitjançant Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i també presentar-lo als eurodiputats catalans dels diferents grups.

Àmbits de treball

En relació a la disponibilitat de fitosanitaris, es considera que cal implementar canvis en l’autorització de productes per a la protecció de les plantes ja que el fet de disposar de poques opcions comporta l’existència d’un oligopoli de fabricants que pot suposar preus més elevats i el risc d’aparició de resistències perquè la repetició de matèries actives és més habitual, a més de deixar la producció europea en inferioritat de condicions a escala global perquè es disposa de menys eines de control que els competidors.

. La FCAC proposa invertir en recerca per crear noves substàncies actives amb millors perfils ecotoxicològics que puguin facilitar un ús més eficient de productes fitosanitaris en la protecció dels cultius. També se sol·licita autorització per aplicar aquests productes de forma localitzada mitjançant l’agricultura de precisió i la tecnologia dron.

Pel que fa a la possibilitat de desenvolupar noves tècniques genètiques, cal contemplar que ajuden a concebre varietats de major valor i constància del rendiment, amb millor adaptació al canvi climàtic i produint aliments de gran qualitat en quantitats suficients.

Un canvi normatiu hauria de permetre l’impuls d’aquestes noves tècniques genètiques tot garantint un alt nivell de protecció de la salut humana i animal i del medi ambient, però aprofitant la innovació i la major eficiència per a la obtenció vegetal.

Batea, petjades del passat i del present

Us proposem descobrir Batea, a la Terra Alta, una població amb un passat històric molt ric, ja que des de la protohistòria se n’han trobat elements destacables com el poblat del Tossal del Moro de Pinyeres i el Castell d’Algars d’origen templer, fins l’època contemporània on s’han conservat nombroses restes de la Guerra Civil.

L’experiència que compartim avui l'organitza el Celler Cooperatiu de Batea conjuntament amb l’empresa Rams Domènech, dedicada a l’arqueologia i el turisme de la zona.

La ruta comença al Centre d’Interpretació Hospital de Sang i continua amb una visita pel casc antic del poble, descobrint els punts més rellevants de Batea durant la Batalla de l’Ebre, com els quarters generals de l’exèrcit nacional o els emplaçaments dels hospitals i quiròfans.

Casamata per a artilleria

A continuació, s’arriba al Fort de Millet, a Caseres, on l’arqueòleg encarregat de la recuperació de l’espai, Pere Rams, fa una visita guiada per aquest emplaçament de la línia fortificada del Cinca, un espai molt interesant on trobareu, entre d’altres, un refugi recuperat i en excel·lent estat de conservació, amb grafits dels noms dels milicians que van participar en la seva construcció.

Per acabar la jornada, què millor que fer una pausa per gaudir del present de la mà del Celler Cooperatiu de Batea i un tast comentat de tres vins: “Vall Major” blanc 100% garnatxa blanca; “Naturalis Mer” blanc 100% garnatxa blanca, ecològic i vegà, i “Naturalis Mer” negre, garnatxa negra ecològic i vegà.

Aprofiteu l’avinentesa per fer una visita al Celler i a la seva agrobotiga, on trobareu tota la gamma de vins que elabora la cooperativa i altres productes de proximitat.

INFO:

→ Reserves: 687 81 32 42 enoturisme@cellerbatea.com

→ Durada: 4 hores

→ Preu: 21 € (gratuït per a menors de 12 anys)

→ Mínim 4 persones

→ Es necessita vehicle propi

MÉS

Rams Domènech SL, Arqueologia i Turisme