AGROactivitat 97 (maig 2019)

97 MAIG [2019]

AGRO

ACTIVITAT

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

Pla de Competitivitat

Les cooperatives del futur Com cada any per aquestes dates celebrem l’Assemblea General, en aquesta ocasió a les terres del Baix Ebre i el Montsià, on ens acull com a amfitriona la Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara.

L’Assemblea esdevé punt de trobada i és el moment que presentem la feina feta i els projectes del següent exercici. El president de la Generalitat, Quim Torra, ens ha comunicat que compartirà amb nosaltres aquest acte i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ens acompanyarà al dinar de germanor.

Els reconeixem la voluntat d’entesa amb el món agrari i ramader i amb els socis i sòcies que en formem part, així com la concreció del seu compromís en l’aprovació de projectes que resulten estratègics per al sector.

Les cooperatives impulsem el desenvolupament econòmic i social al món rural i, per això, hem de reforçar les nostres estructures. El Pla de Millora de la Competitivitat, pressupostat amb 6,8 milions d’euros per a tres anys, és indispensable per consolidar la modernització i la resposta als reptes dels mercats.

I és que el camp no és aliè als canvis que porten els nous temps. El relleu generacional, la formació dels consells rectors i la participació de les dones en els òrgans de decisió, tant a nivell de cooperativa com a la junta de la Federació, són alguns dels àmbits que estem treballant més intensament.

AGROACTIVITAT 97 MAIG 2019 Portada: © noonika Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 3 de maig de 2019 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop Edició on-line: www.agroactivitat.cat

A més, el nostre pla d’actuació s’articula entorn de quatre grans eixos: territori, economia social, acció social i lideratge, que considerem cabdals per garantir l’èxit de les nostres empreses a nivell competitiu i d’eficiència.

I no només això. Ens trobem, de ple, en la discussió de la nova PAC, a l’espera de la formació del nou Parlament europeu per concretar la seva implementació.

Els reptes de transferència tecnològica esdevenen la clau per a un bon posicionament dins del sector agroalimentari i cada dia augmenten les cooperatives vinculades a programes de recerca i innovació que, en moltes ocasions, promovem des de la Federació.

Esperem l’aprovació, al més aviat possible, de la futura Llei d’espais agraris i també ens preocupen la sobirania alimentària i com evitar el malbaratament.

Formem part del nou Consell Català de l’Alimentació per impulsar una política alimentària del país basada en la producció local i la gestió sostenible.

Som conscients que s’han donat determinades situacions que podrien portar a una falta de confiança en el model. Per això, ara més que mai, estem treballant per enfortir-lo i posar en relleu el nostre paper vital per al territori rural de Catalunya.

Els camps a treballar són molts i, com veieu, avancem en projectes diversos i estratègics. El consell rector i jo mateix estem convençuts que l’aposta és ambiciosa i engrescadora, i us encoratjo a posar en comú els vostres i els nostres reptes per sumar plegats.

RAMON SARROCA President FCAC

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Antoni Galceran, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Enric Dalmau, Joan Torné, Josep Lluís Escuer, Joan Josep Raventós, Marcel Matamoros, Martí Orra, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Esmeralda Pérez, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Màrius Simon, Òscar Tolsà, Raquel Callol, Sònia Pina i Teresa Masjuan Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015 Amb el suport de:

Les seves dades han estat incorporades als sistemes de tractament de FCAC en tant que subscriptor. Podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/revocació, dirigint-se a c/ Ulldecona, 33, 3er. 08038 Barcelona o bé a rgpd@fcac.coop Pot presentar també reclamació davant l’Autoritat de Control.

JOAN MASARDÓ

PRESIDENT COOP. AGRÍCOLA GARRIGUELLA

“La fusió per absorció entre les dues cooperatives de l’Alt Empordà, Agrícola de Sant Julià de Rabós i Agrícola de Garriguella, ha permès continuar l’activitat agrària de la comarca, mantenint l’esperit cooperatiu de les famílies que temps ençà, des de mitjans del segle XX, van apostar per aquest tipus d’empresa comunitària i de gestió democràtica.

La unió de les dues organitzacions busca i desitja que aquests pobles veïns augmentin els lligams, el sentiment de pertinença i de calor humà tan propi dels pobles empordanesos, al mateix temps que treballem per enriquir la comunitat des dels àmbits econòmic, social i cultural.

Una fusió d’aquesta índole també ha de poder afavorir que la Cooperativa resultant assoleixi les eines necessàries per mantenir el paisatge de vinyes centenàries que caracteritza el nostre territori.

L’adhesió al Pla de Millora de Competitivitat ens ha ajudat a estructurar les inversions a tres anys vista i hem pogut adquirir maquinària amb unes característiques específiques que, sense aquest ajut, no haguéssim pogut incorporar.

Ara mateix tenim el potencial per fer un salt quantitatiu i qualitatiu del producte que elaborem, i esperem que la ciutadania així ho valori”.

4/EN PORTADA MAIG 2019 AGRO

Una oportu a la compe E

l procés de concertació entre la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el Departament d’Agricultura aconsegueix que el Govern de la Generalitat assumeixi com a prioritàries les línies d’ajut del Pla de Millora de la Competitivitat, així com les destinades a inversions de transformació i comercialització de productes agraris i per a la mitigació del canvi climàtic.

El Pla de Millora de la Competitivitat de les cooperatives agràries és un instrument cabdal per enfortir les estratègies empresarials de les cooperatives i fer front conjuntament als nous reptes del mercat. La nova convocatòria, que ha estat publicada, compta amb un pressupost pluriennal (2019-2021) de 6,8 milions d’euros per incentivar processos de concentració, intercooperació i modernització, i representa un increment del 10% en relació amb la convocatòria de 2018.

unitat per etitivitat FCAC GESTIÓ INTEGRAL D’AJUTS Teresa Masjuan | 932 292 016

També aquesta primavera, està previst que es convoquin els ajuts a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agrícoles i ramaders. Aquesta línia, que forma part del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020, està dotada amb un pressupost de 22,2 milions d’euros.

Ramon Sarroca, president de la Federació, explica que “hem aconseguit que el Govern de la Generalitat prioritzés línies com el Pla de Millora de la Competitivitat i les inversions per l’agroindústria, reconeixent així la rellevància del cooperativisme agrari com un dels pilars econòmics i socials del país”.

La indústria agroalimentària i les cooperatives en particular resulten primordials per generar activitat econòmica i llocs de treball al territori, impulsant el sector agrari i contribuint a l’equilibri territorial.

JAUME PEDRÓS

PRESIDENT LINYOLA AGROPECUÀRIA

“Dins el món cooperatiu, la col·laboració entre entitats és un fet freqüent i constant en el temps, si bé aquests acords no sempre s’acaben materialitzant sobre paper. Nosaltres, a la cooperativa de Linyola, hem volgut donar forma a aquesta realitat: primer amb la fusió de la nostra cooperativa amb Pinsos Urgell –cooperativa de segon grau en què ja participàvem– i més tard, amb un acord de col·laboració amb ActelGrup.

La unió de sinergies ens permet reduir costos de producció, amortitzar millor les instal·lacions individuals de cada cooperativa i millorar la qualitat. A més, la interacció entre entitats que són cooperatives permet mantenir els principis socials i solidaris propis d’aquest model.

Mantenir i fer gran la cooperativa del poble és garantia de poble, perquè es fomenta l’arrelament i perquè aquesta entitat esdevé un referent de sostenibilitat per al sector econòmic rural”.

FCAC

“Hem dotat el Pla de Competitivitat de les cooperatives agràries amb 6,8 M€”

Q

uins són els eixos prioritaris de la conselleria d’Agricultura per al cooperativisme agrari?

El republicanisme té una de les seves bases en els ateneus i el cooperativisme com a fórmula de millora de la societat. La recuperació i el manteniment del model cooperatiu com a model d’empresa catalana és, per nosaltres, una prioritat. Perquè el cooperativisme no deslocalitza llocs de treball; en crea d’estables, sostenibles i fortament arrelats al territori. És una forma d’organització laboral que no és nova, però que innova i permet maximitzar els beneficis, no només els econòmics sinó també els socials. Hem de seguir promovent la competitivitat del sector augmentant la cooperació amb el cooperativisme, apostant per la professionalització, el relleu generacional, la innovació i la internacionalització.

I quin paper creu que ha de tenir aquest cooperativisme agrari?

Les cooperatives tenen un paper essencial en el desenvolupament econòmic i social del món rural, per la seva vinculació directa al mateix territori i pels valors sota els quals operen i que estan sus-

tentats en principis solidaris. Són un motor per garantir l’existència d’un sector agroalimentari competitiu. El model cooperatiu és clau per aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar, amb més eficàcia, els serveis de naturalesa social. En definitiva, cal donar valor a la tasca de la cooperativa per la seva funció: territorial, social i com a base per a la producció d’aliments. Últimament faig molt meva aquesta reflexió: sense pagesos no hi ha aliments. Cal reivindicar que, sense el cooperativisme agrari, tampoc.

El Govern ha aprovat recentment la dotació pressupostària del Pla de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries i ha publicat la convocatòria d’enguany...

El Pla de Millora de la Competitivitat de les cooperatives agràries és clau per fer front als reptes del mercat i enfortir les estratègies empresarials de les cooperatives, i des del Departament estem plenament compromesos amb la seva execució. El pressupost pluriennal (2019-2021) preveu 6,8 milions d’euros per incentivar processos de concentració, intercooperació i modernització.

Com sabeu, estem fent esforços per atendre totes i cada una de les necessitats del sector amb les limitacions pressupostàries actuals. Però no deixarem d’atendreles i d’incrementar-les perquè estem fermament convençuts de la rellevància del pla. I estem fermament convençuts que el país necessita un sector agrari fort i dinàmic, que generi llocs de treball al territori, que contribueixi a l’equilibri territorial i que eviti el despoblament rural.

La convocatòria d’aquest any d’aquesta línia d’ajuts suposa un 10% d’increment respecte de la del 2018. I també som conscients que és important que la convocatòria surti cada any com més aviat millor per facilitar la planificació dels projectes. Hi treballem.

A banda del Pla de Millora de la Competitivitat, el Govern ha aprovat més de 22 milions d’euros a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agrícoles i ramaders en el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020. És un impuls més a la indústria agroalimentària, del qual en formen part les cooperatives.

La nova PAC té implicacions rellevants per al sector. Quin posicionament manté la Conselleria d’Agricultura?

ENTREVISTA

TERESA JORDÀ CONSELLERA D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

Aquests últims anys han aparegut nous reptes als quals hem de fer front: el canvi climàtic, els objectius de desenvolupament sostenible, la caiguda dels preus percebuts pel sector o el relleu generacional. La nova PAC ha d’evolucionar d’acord a aquest context.

Sempre parlem de la necessitat d’enfortir el sector agrícola i ramader; avui, però, és més important que mai bastir una fortalesa encara més gran. Els reptes del canvi climàtic i de la conservació de la biodiversitat ja són a les nostres agendes. Ens sembla molt positiu, per tant, que els objectius de sostenibilitat es tinguin en compte en aquesta nova política agrària.

Però hi ha aspectes que ens preocupen. La nova PAC busca una nova relació entre la Unió Europea, els estats membres, les regions i els agricultors. Creiem que aquesta distribució de responsabilitats s’ha de fer el més proper possible al sector i al territori. Reclamem poder elaborar un Pla Estratègic Català, possibilitat que preveu la proposta de reglament, amb l’objectiu de donar millor resposta a les especificitats del nostre territori. Per contra, creiem que l’establiment d’un únic Pla Estratègic a nivell espanyol, com defensa el govern espanyol, comportarà una unificació de criteris que farà que, en molts casos, es puguin perdre avenços assolits en períodes anteriors de programació.

El més positiu és que tant el Govern com les organitzacions agràries compartim la mateixa anàlisi i estem treballant plegats per fer front comú a Madrid. En la Taula Agrària del 5 de desembre passat vam subscriure un document conjunt, signat també pel president de la FCAC, Ramon Sarroca, en el qual coincidim que la nova PAC suposa una pèrdua de fons i de capacitat de decisió pels territoris com Catalunya i reclamem que s’apliquin els ajuts a través d’un Pla Estratègic Català.

El relleu generacional a les cooperatives és un àmbit estratègic per a la Federació.

Des de la Conselleria, quines actuacions s’estan desenvolupant en aquest sentit?

El relleu generacional és un aspecte clau que estem treballant a fons i en el qual les cooperatives, com a part important del sector, juguen un paper destacat.

Fa mesos que treballem en la nova Llei d’Espais Agraris, que ha de ser una eina molt important per afavorir el relleu generacional a partir de la creació d’un registre de terres en desús. Hem de donar seguretat jurídica als productors que treballen la terra i assegurar la competitivitat de les explotacions. No hi ha aliments sense espais agraris. El registre permetrà que aquells propietaris que tinguin terres en desús -en estat no productiu- o que no les vulguin treballar més però no les vulguin vendre, tinguin un espai públic per posar-les en oferta de les explotacions.

Hem d’afavorir el relleu generacional facilitant que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària i també

el dimensionament d’aquelles explotacions professionals que ho necessitin.

I com promoure la participació de les dones en els consells rectors?

Un altre eix cabdal pel Departament és la visualització de la dona en el món agrari. Estem avançant, en aquest sentit, però encara ens queda molta feina a fer.

L’any 2016 es va presentar el Programa de dones del món rural i marítim 2016- 2020. Estem potenciant el desenvolupament d’activitats que generin ocupació i afavoreixin la incorporació de les dones del món rural i marítim a l’àmbit laboral i contribueixin a evitar-ne el despoblament.

També estem incentivant la cotitularitat de dones i homes a les explotacions agràries, facilitar l’accés a la formació de les dones en el món rural i promovent la representació paritària de dones i homes en els càrrecs de decisió de les organitzacions agràries, entre altres objectius.

El març passat el Govern va crear el Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim que és l’espai de debat sobre el qual hem de vetllar per seguir avançant.

La FCAC acaba de renovar el conveni de col·laboració amb l’IRTA, depenent de la Conselleria, en matèria d’innovació...

El treball conjunt entre la FCAC i l’IRTA està donant molt bons resultats en diferents àmbits, com la millora del benestar animal del sector porcí o el tractament de dejeccions ramaderes i compostatge de manera satisfactòria. La innovació és molt important en l’àmbit agroalimentari. El sector, i des de l’àmbit cooperatiu especialment, fa un gran esforç de modernització, que de vegades no és percebut per la societat.

La coordinació de la transferència tecnològica, del coneixement, de la recerca i de la innovació en el sector agroalimentari és imprescindible perquè pugui ser encara més competitiu i sostenible. Si incorporem els resultats de la recerca en empreses agroalimentàries, forestals i pesqueres coordinadament amb les cooperatives millorem la competitivitat del sector i de les nostres comarques, i també la sobirania alimentària, i, per tant, hi guanyem com a país.•

Relleu generac BEGOÑA AMORÓS

PRODUCTORA DE CÍTRICS I GERENT CÍTRICS TERRES DE L’EBRE

“El fòrum em va permetre participar en la posada en comú de quins són els reptes a què s’enfronten els joves cooperativistes actualment i quin serà el pla estratègic de la nova PAC 2020, que ha de facilitar la incorporació de joves.

La major part dels joves cooperativistes ho són per tradició familiar, per relleu generacional, per vocació. Els principals inconvenients amb què es troben són la dificultat per accedir a la propietat de la terra i, sobretot, la rendibilitat de les explotacions.

En aquest sentit, durant la meva intervenció, vaig voler posar de manifest la crisi que estem patint el sector dels cítrics i que, si no es produeix una rendibilitat, per més incentius econòmics que s’aprovin, no s’aconseguirà augmentar el nombre de joves que s’incorporen.

També vaig explicar la meva experiència personal com a dona cooperativista en càrrecs directius i membre de la junta rectora, ja que crec que és important incentivar a altres dones a assumir aquests reptes”.

8/FEDERACIÓ MAIG 2019 AGRO

Representants de les cooperatives d’Ivars d’Urgell, Fru-Rose, Covides i Cítrics Terres de l’Ebre han participat en aquesta trobada de joves que lideraran les cooperatives del futur.

En total, hi han assistit uns 300 agricultors i ramaders europeus.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha estat una de les entitats impulsores de la primera edició del Fòrum Empresarial de Joves Cooperativistes que ha aplegat, a València, uns 300 agricultors i ramaders vinculats a empreses cooperatives.

L’objectiu de la trobada era identificar aquells joves que hauran d’esdevenir els nous líders del sector.

En la sessió Business Fòrum COGECA, hi havia representants de països com Estònia, França, Bèlgica, Portugal, Polònia, Finlàndia, Irlanda, Ale-

manya i Itàlia, a més de nombrosos joves de l’Estat espanyol. La delegació de Catalunya estava integrada per una desena de representants de les cooperatives d’Ivars d’Urgell, FruRose, Covides i Cítrics de Terres de l’Ebre; a més de responsables del consell rector i l’equip humà de la Federació.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, argumenta que “aquest fòrum va permetre que els joves del sector poguessin compartir experiències amb altres cooperativistes europeus

cional al camp RAMON PIQUÉ

FRUTICULTOR I SOCI DE FRU-ROSE

“El congrés em va permetre

conèixer joves de tota Europa, veure que no estem sols i que el món cooperatiu està més viu que mai. Vaig tornar amb optimisme, conscient que tenim molt camí per recórrer encara”.

RICARD VALLÉS

VITICULTOR I SOCI DE COVIDES FCAC

“Valoro molt positivament el i identificar les necessitats que tenen en comú, alhora que treballem per establir estratègies que facilitin la incorporació d’aquests joves als òrgans de decisió”.

El Business Fòrum COGECA es va complementar amb la I Trobada estatal de joves cooperativistes, organitzada per Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya. En diverses taules rodones, es van tractar qüestions com els mecanismes de participació dels joves en les estructures cooperatives, els nous reptes o la importàn-

cia de la digitalització. Pau Salse, ramader soci de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, i Begoña Amorós, directora de la SAT Cítrics de les Terres de l’Ebre, van participar en aquestes xerrades exposant les seves experiències.

La COGECA és el màxim òrgan de representació del cooperativisme agrari de la Unió Europea. En formen part unes 22.000 cooperatives i 23 milions de pagesos. La facturació conjunta és d’uns 300.000 milions d’euros i es generen 660.000 llocs de treball.•

congrés de joves cooperativistes.

Em vaig animar a participar-hi perquè fa poc temps que formo part del consell rector de la meva cooperativa, Covides, i crec va ser un aprenentatge positiu.

A banda de les ponències, em va motivar molt l’oportunitat de conèixer les experiències d’altres joves de cooperatives d’arreu d’Europa i d’altres sectors agroalimentaris”.

AGRO MAIG 2019 FEDERACIÓ/9

INNOVACIÓ

Millorar la productivitat dels conreus extensius

10/FEDERACIÓ MAIG 2019 AGRO

El projecte IoECrops està basat en la Internet de les Coses per recollir i tractar dades sobre els sistemes de treball a les parcel·les amb la finalitat de dissenyar processos més eficients.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya participa en el projecte IoECrops (Internet of Extensive Crops) que té com a objectiu millorar la productivitat i l’eficiència de les explotacions de conreus extensius, com herbacis i farratges.

El projecte gira entorn de tecnologies basades en la Internet de les Coses (IoT) i, per aquest motiu, el punt de partida és la connexió a Internet de tractors, sembradores, recol·lectores, sistemes de reg i de fertilització utilitzats a diferents parcel·les. Els sensors instal·lats es connectaran a una plataforma de gestió de dades al núvol, on la informació serà emmagatzemada i processada.

Els resultats del projecte han de facilitar la presa de decisions a l’hora de planificar les principals operacions agronòmiques, com la preparació del terreny, sembra, adobat, reg o recol·lecció, amb suport en línia i automatització durant l’execució de la major part d’aquests processos.

IoECrops és un projecte de la comunitat COTPA dins l’estratègia de RIS3CAT, coordinat per la Universitat de Lleida i amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. El projecte està liderat per Eurecat i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya hi participa junt amb unes altres nou entitats i empreses.•

Dashboard.coop Es presenta el quadre de comandament del cooperativisme agrari, una nova eina per valorar l’impacte de les diferents polítiques i analitzar l’evolució sobre el conjunt.

En el marc de la propera Assemblea General, prevista per al 17 de maig a Santa Bàrbara, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya presentarà la nova eina que ha dissenyat per fer un seguiment acurat de l’evolució del sector.

Aquest quadre de comandament, Dashboard.coop, permetrà facilitar el seguiment exhaustiu de les magnituds més rellevants, descriure i analitzar tendències, tot plegat entenent el perquè de les principals evolucions del col·lectiu des de diferents perspectives i convertint aquestes dades en informació rellevant que faciliti la presa de decisions. En aquest sentit, esdevindrà un element útil d’avaluació del progrés del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català.

El document consta de 41 taules amb variables d’àmbits diversos i una sèrie temporal de 6 anys, que aporten informació sobre l’impacte de les diferents polítiques i comparen la competitivitat de les cooperatives agràries en relació amb la resta del món agroalimentari.

Dashboard.coop, que s’emmarca en el projecte de l’Observatori, s’elabora a partir d’enquestes a les cooperatives federades, que són la pràctica totalitat del conjunt.•

A més de fer un seguiment exhaustiu de les magnituds més rellevants del sector, l’informe esdevé un element útil d’avaluació del progrés del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català

AGRO MAIG 2019 FEDERACIÓ/11

www.bcsagricola.com

Per a més informació sobre altres apers, recomanem la visualització del vídeo “Motocultores BCS Powersafe y aperos” al canal Youtube de BCS Ibérica

El Baix Llobregat és una zona de clima i terra privilegiats on l’activitat econòmica, fins als nostres dies, ha estat molt lligada a l’agricultura. És aquí, a la Masia de Can Comas, on el passat 7 de març es va celebrar la I Jornada demostrativa de maquinària petita per explotacions hortícoles amb més de 800 assistents vinguts des de localitzacions molt diverses: Mallorca, Girona, Maresme, Berguedà, Solsona, Sant Feliu de Llobregat, Mataró i Navarra. BCS va tenir presència a les jornades a través del seu distribuïdor oficial Aurora Agrícola, especialitzat en desherbat mecànic, agricultura ecològica i consultoria.

Les explotacions a la comarca estan principalment orientades a la producció ecològica diversificada i de cultiu intensiu. Són de dimensions petites i mitjanes a on totes les operacions (preparació, plantació, desherbat, tractaments, etc.) requereixen l’ús de maquinària de tecnologia apropiada, eines diverses i amb capacitat d’adaptar-se a tots els tipus de conreu, terreny i accions de mecanització.

L’objectiu d’aquesta jornada era mostrar com el desenvolupament d’aquestes eines aconsegueix satisfer les demandes de la nova pagesia preocupada per conjugar l’ecologia, l’eficiència de treball, l’ergonomia, la seguretat i l’accessibilitat. BCS juga un paper clau per l’agricultor amb el disseny i desenvolupament d’eines que compleixen tots aquests requisits i ho va demostrar a la jornada amb algunes de les màquines en les quals són especialistes: el motocultor i els seus apers.

Els motocultors BCS, a maquinària petita per exp El motocultor: màxima versatilitat amb la mínima inversió La maquinària petita és un dels punts forts del fabricant de tractors i maquinària agrícola BCS. A la jornada, BCS va mostrar el motocultor model 738 Powersafe amb els apers Groundblaster, Ridge 2, Bladerunner 75 –una arada rotativa, un calçador i una desbrossadora de 75 cm d’amplada, respectivament–, tots ells de fabricació pròpia.

El model 738 Powersafe està disponible en dues motoritzacions: un motor de gasolina HONDA GX-270 de 8.5 CV, i un motor dièsel KOHLER KD350 de 7.5 CV. En ambdues versions disposa de 3 velocitats endavant i 3 velocitats enrere, i d’inversor ràpid del sentit de la marxa.

La versatilitat del motocultor rau en la possibilitat de connectar-hi tota mena d’apers per feines específiques. A més de la clàssica fresa –l’aper principal d’un motocultor, que s’utilitza en les tasques prèvies a la sembra per la preparació del sòl–, hom pot connectar una arada, una arada rotativa, una assolcadora, una desbrossadora, una barra de sega, un tallagespa, una escombradora o una llevaneu, entre d’altres. Gràcies al seu manillar reversible, el 738 pot acoblar apers de tipus posterior –com ara la clàssica fresa–, però també de tipus frontal –com és el cas, per exemple, del calçador Ridge 2–.

Els apers de la jornada A la jornada demostrativa varen ser provats 3 models de l’àmplia gamma d’apers de BCS: El Groundblaster és una arada rotativa. En una única passada combina les operacions d’una arada i d’una fresa, deixant el terreny perfectament preparat per la sembra. Amb una amplada de treball de 25 cm, és l’eina ideal per remoure el mantell herbaci superficial de qualsevol terreny. La profunditat de treball és regulable, mitjançant una roda de suport. I opcionalment pot acoblar-se una placa lateral per obtenir un terreny lliure de solcs o bé per evitar que la terra s’evoqui al damunt d’un cultiu.

El Ridge 2 és un calçador d’acobla-

12/PUBLIREPORTATGE MAIG 2019 AGRO

ment frontal. La seva funció principal és calçar la terra en cultius com ara la patata, el tomàquet o la canya de sucre, tot i que també pot utilitzar-se per netejar el solc de males herbes i augmentar la permeabilitat del terreny.

L’amplada de treball pot ser de 60, 90, 120 o 130 cm. i l’alçada és regulable, per mitjà d’una roda de suport. Els laterals poden també regular-se, en alçada i també en inclinació, permetent una posició més afilada per penetrar en terrenys més durs. I la transmissió és robusta i de llarga durada. Malgrat ser específic per motocultors, aquest aper també pot acoblar-se a una motosegadora BCS. La Bladerunner és una desbrossadora de ganivetes d’acoblament frontal, ideal per treballar en terrenys amb presència d’esbarzers, males herbes o restes de poda, processant-los per obtenir un excel·lent adob pel sòl amb residu zero, molt interessant per l’agricultura ecològica. La que vam poder apreciar a la jornada era de 75 cm d’amplada, però BCS la fabrica també de 60, 90 i 110 cm, per diferents potències de motocultor (de 5 a 9.5 kW de potència). La transmissió principal és amb engranatges en bany d’oli i lateral amb corretges, i equipa un fre automàtic de la fulla. L’alçada de tall és regulable.

Fora de la utilitat pròpia del cultiu, la Bladerunner és òptima per la neteja

la I Jornada demostrativa de plotacions hortícoles al Baix Llobregat “A l’agricultura ecològica mecanitzem molt, entrem amb maquinària diversos cops durant el cicle de cultiu i és molt més eficient treballar amb maquinària petita en explotacions fins a quatre o cinc hectàrees.

Passar de treballar amb tractor a treballar amb aquest tipus de motocultors ens permet a més a més, reduir significativament els costos – pel preu d’un únic tractor de segona mà podem tenir tot el ventall d’apers i motocultors per totes les tasques– i treballar de forma menys agressiva sobre el terreny.

El motocultor s’adapta, gràcies a la seva àmplia família d’apers, a totes les tasques del cicle complet de cultiu: plantació, manteniment i post collita i a molts tipus de terreny. La seva potència i la capacitat d’afegir eines de forma ràpida es fa una solució professional de baix cost ideal per explotacions ecològiques”.

GILAD BUZI (GIL) AGRICULTOR I EMPRESARI D’AGRICULTURA ECOLÒGICA Gilad Buzi

de camins i accessos a aquestes zones de cultiu. Una altra funció ideal és la de neteja de sotabosc.

Afegit, una aplicació ideal d’aquest excel·lent aper és la conversió de les zones de mala herba en prat natural en zones com àrees de servei i àrees limítrofes de ciutats.

El motocultor i la seguretat El sistema Powersafe® –desenvolupat i registrat per BCS– aportaals motocultors característiques molt avançades en matèria de seguretat

i de prestacions. A diferència dels sistemes de seguretat antics, que estan basats en l’aturada del motor, el Powersafe atura l’avançament del motocultor i de l’aper de forma instantània i sense aturar el motor, en el moment en què l’operari deixa anar les mans del comandament.

El Powersafe aporta també un major confort per l’usuari, atès que li permet deixar anar el comandament i reprendre la feina sense necessitat de tornar a posar el motor en marxa.

L’embragatge de discs múltiples en bany d’oli Powersafe fa més suau

la conducció del motocultor i resisteix sense problemes l’ús d’apers que treballem amb moviment alternatiu –com les barres de sega– o a elevada inèrcia –com els tallagespes o les desbrossadores–. La vida útil d’aquest embragatge és, de fet, igual a la del motocultor. No perd mai la seva òptima regulació i no requereix cap manteniment. És també, degut a la seva construcció en discs múltiples en bany d’oli, més petit que un embragatge comú, reduint així el pes i les dimensions del conjunt del motocultor.

La gamma de motocultors BCS BCS fabrica una àmplia gamma de motocultors amb diferents motoritzacions –gasolina o dièsel–, de 5.5 a 11 CV. Les versions amb inversor ràpid i amb diferencial (tots els models excepte el 728 Powersafe) destaquen de forma especial per les seves prestacions i maniobrabilitat.

Seleccioni la màquina més adequada en funció de la mida d’explotació i les seves prestacions!

AGRO MAIG 2019 PUBLIREPORTATGE/13

“El sector no sap mantenir un preu digne” Membre de la junta de la cooperativa del poble, Antoni Galceran (la Palma d’Ebre, 1969) té una explotació d’olivera i també conrea ametller.

Des de 2014 representa la branca d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. També és membre del Consell Sectorial d’Oli de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i de la Interprofessional de l’Oli d’Oliva. A més, presideix el Consell Regulador de la DOP Siurana i és vocal al Consell Català de la Producció Integrada

D

es de fa uns mesos, els preus de l’oli d’oliva baixen...

Estem patint una situació de preus baixos perquè, entre altres motius, aquesta campanya s’ha donat una producció rècord a Espanya, amb una previsió d’1,8 milions de tones. Aquesta superproducció ve donada, en part, perquè, a Andalusia, aquests últims anys s’han substituït moltes hectàrees de cereal per olivera de regadiu.

Si obrim el focus, però, veurem que la producció ha estat baixa a la resta de països productors: Grècia, Itàlia, Tunísia i Portugal.

El resultat és que, a nivell mundial, s’està mantenint l’equilibri de producció i consum i, per això, no veiem justificada la baixada de preus.

Fins a on ha baixat el preu de l’oli?

El preu actual se situa en 2,40 euros per litre d’oli, una xifra que no cobreix costos en algunes zones.

Les últimes quatre campanyes ens havíem mantingut amb preus dignes i ara sembla que tornem a entrar en un cicle, que probablement serà llarg, de preus baixos. És una llàstima perquè a 3 euros per litre en origen ens podem guanyar la vida tots els agents de la cadena, però no sabem mantenir un preu mínim. Som un sector complex i això porta que sempre s’acabin tornant a desplomar els preus.

14/SECTORS MAIG 2019 AGRO

ANTONI GALCERAN RESPONSABLE D’OLI D’OLIVA FCAC

A Catalunya, com es tradueix aquesta situació?

La campanya, aquí, ha estat la més baixa dels últims 15 anys i la collita superarà de poc les 20.000 tones, quan la producció mitjana sobrepassa les 30.000 tones.

Així doncs, mentre la campanya rècord d’Espanya fa caure els preus, a les cooperatives i productors catalans, se’ns ajunten preus baixos i poca producció.

Què hi podem fer?

Les nostres opcions passen per esperar que enguany la meteorologia acompanyi i la propera campanya tinguem una bona collita i, alhora, hem de continuar treballant per fer pedagogia de les bondats i els efectes saludables del producte.

Darrere de la davallada de preus a la producció hi ha una baixada de preus a les grans superfícies, a on l’oli d’oliva es converteix en un producte reclam. Així es banalitza un producte de qualitat com és l’oli, i aquesta estratègia és una llosa que ens pesa molt.

La nostra lluita passa per arribar al consumidor amb un producte de qualitat, que ens permeti guanyar-nos la vida al sector. Cal apostar pel valor afegit i per comercialitzar el producte envasat, però encara depenem massa de la venda a l’engròs.

sobre la protecció d’oliveres monumentals que actualment s’està tramitant al Parlament i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya hem treballat un posicionament conjunt amb Acobem (Associació de Cooperatives del Baix Ebre i el Montsià) i la Unió de Pagesos per valorar aquesta proposta.

Lamentem que, per a la redacció del projecte, no se’ns hagi tingut en compte al sector, que som els principals afectats. Creiem que cal definir més concretament què és una “olivera monumental” i en aquest sentit s’està treballant per tal de reduir l’impacte de l’aplicació d’aquesta normativa sobre el sector. També ens disgusta que es prevegin sancions però que no es contempli la possibilitat d’establir ajuts al pagès que li compensin pel sobrecost i pel lucre cessant derivats de les limitacions que comporta el manteniment d’aquestes oliveres.•

La situació de preus baixos es dóna a tots els països productors?

Dels cinc principals productors a nivell mundial, Espanya és el país on el preu del verge extra és més baix.

Itàlia és un mercat on l’oli d’oliva no baixa mai del llindar de 4 euros per litre, fins i tot quan hi ha una molta producció, i en anys de collita baixa es pot arribar als 6 euros; és a dir, doblen els nostres preus.

Però, fins i tot, a països com Grècia i Tunísia, on els costos de producció són sensiblement més baixos, els preus es mantenen més alts que a Espanya.

La llarga tradició de l’oli d’oliva a Catalunya fa que, en el territori, hi trobem oliveres monumentals que ara es volen protegir per llei...

Sí. El Grup Parlamentari Socialista ha presentat una proposició de Llei AGRO MAIG 2019 SECTORS/15

El cava puja quotes El Consell Regulador del Cava ha aprovat un increment d’1,5 milions d’euros i comptarà amb pressupost final de 5 milions per a accions de promoció del sector. La mesura s’emmarca en el disseny d’un projecte de “zonificació” que pretén augmentar el valor de l’origen i els controls de qualitat del producte.

A la pràctica, la decisió repercutirà en un augment de les quotes a petits i mitjans elaboradors i viticultors. En concret, els viticultors passaran d’abonar 10 euros als 30 euros per hectàrea inscrita, mentre que els petits i mitjans elaboradors hauran de fer efectiu un import superior pel vi base i el cava produïts.

En canvi, els elaboradors que produeixen més de 10 milions d’ampolles han quedat exclosos de l’aplicació de la mesura. Això ha provocat les crítiques dels viticultors en entendre que les quotes no s’han apujat de forma equitativa als diferents membres de la denominació d’origen.

El cava aglutina 37.700 hectàrees i més de 6.600 viticultors, que produeixen 271 milions de quilos de raïm. Hi ha fins a 158 cellers elaboradors de vi base, que subministren a uns 220 elaboradors de cava.

16/SECTORS MAIG 2019 AGRO

Eleccions a les DO vitícoles A final de maig, estan convocades eleccions als consells reguladors de les denominacions d’origen vitivinícoles. En la majoria d’elles, s’ha presentat candidatura única, per la qual cosa s’han proclamat ja els candidats, mentre que a la DO Terra Alta i la DO Montsant sí que caldrà fer eleccions a alguns censos.

D’altra banda, ni a la DO Alella ni al cens B de la DO Conca de Barberà s’ha presentat cap candidatura i la Junta Electoral de Catalunya haurà de resoldre la situació.•

OPINIÓ

Reptes de la ramaderia RAMON ARMENGOL. RESPONSABLE RAMADERIA FCAC

Un segment de la societat té malenteses determinades pràctiques que, en realitat, es fan per protegir els mateixos animals

Darrerament s’han acumulat tot un seguit de condicionants de tipus sanitari, social i mediambiental que conformen una tempesta perfecta per posar el sector ramader en una situació complicada, atès que la seva aplicació requereix d’importants esforços tècnics i econòmics.

Estar sota el paraigua d’una de les normatives més exigents del món ens ha permès situar-nos en el top de països exportadors de carn, però també té implicacions negatives, ja que algunes exigències són induïdes per un segment de la societat que, des del desconeixement, té malenteses determinades pràctiques que, en realitat, es fan per protegir els mateixos animals. Estem parlant de l’escuat, l’escornat, la reducció d’ullals...

Caldrà, doncs, fer molta pedagogia abans que ens siguin imposades mesures que poden acabar resultant absurdes o contraproduents en la nostra gestió diària.

Un capítol a part mereixen els tràmits burocràtics, que lluny de simplificar-se, es multipliquen; o el pagament de taxes, sovint desorbitades, i que des de la FCAC hem denunciat. Amb els nous requisits s’afegeixen nous registres, formularis i plans d’acció que s’han d’emplenar. La digitalització ajudarà a gestionar part de les dades però sens dubte són tasques que suposen una dedicació fora de mida i la sensació de certa frustració en l’administrat, que ha de passar més temps a l’oficina que a la granja.

Aquest fet prova la necessitat de disposar de granges cada dia més dimensionades i professionalitzades per poder entomar aquests reptes i

comptar amb personal suficient que permeti tenir d’un mínim de qualitat de vida.

Assumint que hem d’adaptar-nos a les noves tendències, i que aquestes han arribat per quedar-se, intentarem extreure la part positiva de tot plegat: si introduint modificacions d’estructura i de maneig aconseguim millorar l’estatus sanitari de la granja i disposar d’animals menys estressats, benvinguts siguin aquests canvis.

Si els canvis milloren l’estatus sanitari de la granja i redueixen l’estrès del bestiar, benvinguts siguin!

Ara bé, és un repte complex i caldrà que l’Administració faci la seva part destinant més recursos a investigació, i també dotant d’eines econòmiques, tècniques i formatives als ramaders i tècnics de cooperatives.

Aquestes darreres tindran un paper clau en aquesta transformació, estar sota el paraigua d’una cooperativa és sens dubte un avantatge, però igualment no se’ns pot deixar sols davant aquest seguit de canvis que no són fàcils d’implementar amb els marges amb què treballem.

Poder presumir d’estar regulats per la legislació més exigent del món no és pas gratuït i ens suposa un alt cost, que esperem que l’exigent consumidor estigui disposat a valorar.• AGRO MAIG 2019 SECTORS/17

Sentència a favor de les benzineres automàtiques

Visita de la branca de subministraments a la benzinera de Linyola, adaptada a la normativa. FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha valorat positivament la decisió del Tribunal Suprem reconeixent la legalitat del model d’estacions de servei automàtiques. Es tracta d’una sentència estratègica per al sector, ja que comporta que, d’ara endavant, cap comunitat autònoma podrà prohibir aquest tipus de benzinera.

Josep Lluís Escuer, responsable de subministraments de la Federació, ha argumentat reiteradament que “a Catalunya, són nombroses les cooperatives agràries que han optat per fer distribució de carburants com a servei als socis amb benzineres automàtiques perquè els índexs de població són més baixos en els entorns rurals i aquesta és la fórmula que ens permet ser sostenibles. A més, aquest model té una important implantació a països del nord d’Europa com Dinamarca, Finlàndia i Suècia, a on hi ha més benzineres automàtiques que convencionals”.No obstant aquesta decisió favorable, la FCAC continua mos-

18/SECTORS MAIG 2019 AGRO

trant la disconformitat amb una altra sentència del Tribunal Suprem, del mes de gener, que va desestimar el recurs presentat per les cooperatives agràries en relació amb determinats elements del Reial Decret 706/2017 sobre el funcionament de les instal·lacions de carburants a vehicles.

La Federació ha denunciat que determinades traves dificulten l’activitat normal de les benzineres cooperatives, i en concret s’ha mostrat crítica amb la limitació a un temps màxim de 3 minuts o 75 litres per repostatge, donat que no estan justificats ni per raons tècniques ni de seguretat.

També es defensa que caldria eliminar les limitacions al repostatge en dipòsits homologats (60 litres de benzina i 240 litres de gasoil), que s’estableixen per a totes les instal· lacions (siguin amb personal o sense) perquè entorpeixen l’operativa normal en el cas de la maquinària agrícola, amb capacitat fins a 500 litres.•

Agrícola de Riudoms Riudoms I Baix Camp www.cooperativariudoms.cat

“El blau del cel, el marró de la terra i el groc del sol són els colors que conformen el distintiu de la nostra Cooperativa, dissenyat pel pintor Jocabasén (Joan Baptista Cabré Sendrós).

Aquests tres elements són, també, els que van inspirar l’arquitecte Antoni Gaudí, el músic Joan Guinjoan i el pintor Joaquim Chancho.

Tots quatre van obrir els seus ulls per primera vegada a Riudoms i, per això, l’oli verge extra Les Passeres vol retre homenatge a l’obra artística d’aquests riudomencs i de forma preferent, a l’insigne arquitecte autor de la Sagrada Família.

A Les Passeres, hi trobareu les essències dels conreus de les nostres oliveres. El seu aroma i sabor us transportaran al bell mig del Camp de Tarragona. Gent del Camp, gent del llamp. Seny i rauxa, rauxa i seny; dos conceptes que ens defineixen a bastament i que podreu copsar en el nostre oli. Us recomano que no us esteu de tastar-lo”.

SALVADOR GRAS PRESIDENT

Oli Les Passeres L’oli d’oliva verge extra Les Passeres, elaborat exclusivament amb olives arbequines i amb el reconeixement de la DOP Siurana, té un gust molt suau, amb tocs de pell de préssec i d’herbes aromàtiques dels pinars de les vores dels rierols de la zona.

Punts de Venda El podeu trobar a la seva Agrobotiga (Pl. del Portal, 5) i on-line a la seva web www.cooperativariudoms.cat •

AGRO MAIG 2019 COOPERATIVES/19

FINANÇAMENT A MIDA PELS TEUS PROJECTES Vols invertir en noves tecnologies per optimitzar el rendiment de la producció?

Necessites adquirir nova maquinària?

T’agradaria canviar el sistema de regadiu i drenatge?

L’ICF, com entitat financera pública de Catalunya, impulsa el finançament de projectes del sector de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’alimentació amb l’objectiu de fomentar el creixement, la innovació i la sostenibilitat de l’economia.

Compta amb l’ICF per impulsar el teu negoci!

• Préstecs per a inversió, circulant i capitalització.

• Import: financem fins al 100% de la inversió.

• Termini: fins a 10 anys per a inversions; fins a 5 anys per a circulant; fins a 8 anys per a capitalització.

• Carència: hi ha la possibilitat d’afegir fins a 2 anys de carència en el cas de les inversions, fins a 1 any de carència en els casos de circulant i capitalització.

• Les operacions compten amb l’assumpció del 80% del risc creditici per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya.

Per més informació i demanar sol·licitud de finançament: www.icf.cat consultes@icf.cat 933 428 422

Sarral,

l’aposta pel cava La Vinícola de Sarral ha inaugurat un edifici construït exclusivament per a l’elaboració de cava Portell. Amb les noves instal·lacions, que podran elaborar fins a 3 milions d’ampolles en criança, la cooperativa incrementa un 153,8% la seva capacitat de producció.

L’edifici, construït sobre un terreny de 20.000 metres quadrats, és d’una sola planta i ocupa uns 6.000 metres quadrats que han estat dotats de les últimes tecnologies. S’hi podran dur a terme tots els estadis del procés d’elaboració del cava, tiratge, criança, desengorjada i emmagatzematge.

La capacitat de la línia d’embotellament permet treballar 3.000 ampolles per hora i es preveu que un 60% del consum necessari per al correcte funcionament de l’edifici provingui d’energia renovable.

A més dels 4,5 milions d’euros invertits fins ara, en un període de dos anys es destinarà un altre milió d’euros a maquinària, manteniment i més dipòsits.

La cooperativa Vinícola de Sarral va ser fundada el 1907 i agrupa 680 socis de la comarca de la Conca de Barberà. La producció se situa en uns 10 milions de quilos de raïm i uns 7,5 milions de litres de vi de les varietats trepat, macabeu i parellada.

L’exportació té un pes important per aquest celler cooperatiu, que destina al mercat exterior un 80% del producte i que compta amb destinacions com el Japó, Àfrica, Mèxic o els Estats Units.

L’objectiu final és que el soci productor es guanyi la vida i hi hagi continuïtat en el sector.•

AGRO MAIG 2019 COOPERATIVES/21 ÀNGEL BALAGUÉ

Escoles Agràries de Catalunya OFERTA FORMATIVA CURS 2019/20 EA d’Alfarràs Partida del Sot, s/n - 25120 Alfarràs Tel. 973 76 01 00 - aecaalf.daam@gencat.cat

• CFGM Producció Agroecològica (perfil professional de producció agrícola ecològica) • CFGS Paisatgisme i Medi Rural (perfil professional de gestió agropecuària) Serveis de residència

EA d’Amposta C/ Josep Tarradellas, 2-12 - 43870 Amposta Tel. 977 70 15 00 - aecaamp.daam@gencat.cat

• CFGM Producció Agroecològica (perfil professional de producció agrícola ecològica) • CFGS Paisatgisme i Medi Rural Serveis de residència

EA de l’Empordà Finca Camps i Armet - 17121 Monells Tel. 972 63 01 23 - afarmet.daam@gencat.cat EA de Gandesa Assís Garrote, s/n - 43780 Gandesa Tel. 977 42 01 64 - aecagan.daam@gencat.cat EA de les Borges Blanques Finca de la Pujada, apt. corr. 84 - 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 14 31 88 - aecabor.daam@gencat.cat EA de Manresa Av. Universitària, 4-6 (Edifici FUB) - 08242 Manresa Tel. 93 874 90 60 - ccagraria.manresa@gencat.cat EA de Mas Bové Finca Mas Bové, ctra. Reus-Morell, km 4 - 43120 Constantí Tel. 977 34 32 89 - aecacon.daam@gencat.cat EA de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech Barri d’Espiells s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 93 891 14 12 - aespiells.daam@gencat.cat

• CFGS Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària - Dual

• CFGM Olis d’Oliva i Vins

• CFGM Producció Agropecuària (perfil professional de producció agrícola) Serveis de residència • CFGM Producció Agroecològica

• Formació a distància (Formació contínua) • • •

CFGM Olis d’Oliva i Vins CFGS Vitivinicultura - Dual CFGS Màrqueting i Publicitat (perfil professional enològic)

EA del Pallars Antiga Estació Palau-Puigcercòs, ctra. C-13, km 83 - 25630 Talarn Tel. 973 65 01 79 - aecapal.daam@gencat.cat

• CFGM Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural

EA del Pirineu Finca de les Colomines-Bellestar 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 23 58 - aecapir.daam@gencat.cat

• CFGM Aprofitament i Conservació del Medi Natural • CFGM Activitats Eqüestres Serveis de residència

EAF de Santa Coloma de Farners Finca Casa Xifra, apartat de correus 154 17430 Santa Coloma de Farners Tel. 972 84 17 65 - acxifra.daam@gencat.cat

• CFGM Jardineria i Floristeria - 2n curs • CFGS Gestió Forestal i Medi Natural - Dual • CFGS Paisatgisme i Medi Rural - Dual. Nou Serveis de residència

EA del Solsonès El Pi de Sant Just, ctra. de Manresa-Solsona, km 77 25286 Olius Tel. 973 48 07 13 - aecasol.daam@gencat.cat EA de Tàrrega Oficina del Regant - Av. de Tarragona, s/n - 25300 Tàrrega Tel. 973 31 07 15 - aecatar.daam@gencat.cat EA de Vallfogona de Balaguer Finca la Cruïlla - 25680 Vallfogona de Balaguer Tel. 973 44 36 50 - aecaval.daam@gencat.cat agricultura.gencat.cat

• CFGS Gestió Forestal i Medi Natural - Dual • CFGS Paisatgisme i Medi Rural (perfil professional de gestió agropecuària) • CFGM Producció Agropecuària (col·lectiu singular: nova pagesia) - Semipresencial • CFGM Producció Agropecuària (perfil professional de producció ramadera) • CFGS Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal - Dual

Centenari de la Cooperativa de l’Albi

AGRÍCOLA DE L’ALBI

Fundada al 1919, la Cooperativa Agrícola de l’Albi és un molí productor d’oli d’oliva verge extra que treballa diàriament per aconseguir l’excel·lència empresarial i implementa les mesures que garanteixin una alta qualitat i criteris sostenibles de producció i elaboració.

Per a l’elaboració de l’oli compta amb un modern molí de dues fases i, a tocar d’aquestes instal·lacions, s’alça

la seva construcció central: un edifici modernista obra de l’arquitecte César Martinell format per dues plantes de coberta a dues aigües, sobre estructura de fusta.

La Cooperativa de l’Albi ha commemorat el centenari amb un acte emotiu que incloïa un reconeixement a totes les persones que l’han presidit durant els últims cent anys. La celebració va finalitzar amb un dinar de germanor.•

AGRO MAIG 2019 COOPERATIVES/23

COOPERATIVA FALSET MARÇÀ

THE REAL FOOD

La cooperativa Cotecnica ha actualitzat la marca i la formulació de totes les famílies d’alta gamma d’alimentació per a mascotes que, d’ara endavant, s’identificaran com a Ownat i es vincularan al concepte d’alimentació de veritat. Les receptes s’elaboren amb ingredients naturals de qualitat, frescos i el valor nutritiu intacte, amb alts continguts de carns fresques que aporten les proteïnes de major valor biològic i sense colorants o conservants artificials. S’utilitza una cocció lenta i a baixa temperatura, obtenint com a resultat una composició equilibrada per a la salut de gossos i gats.

La nova marca ofereix també la gamma més àmplia de Grain Free (sense cereals), un dels conceptes més avançats en l’alimentació de les mascotes.

Les noves receptes i dissenys es poden trobar a les gammes Ownat Classic, Ownat Ultra i Ownat GrainFree, que esdevenen l’oferta més completa del mercat en alimentació natural de qualitat.

EL VALOR DE CADA

AMPOLLA Cada ampolla de vi reutilitzada set vegades evita l’emissió de 500 grams de diòxid de carboni a l’atmosfera. Les ampolles que es reciclen ajuden a mitigar un preocupant canvi climàtic que, en el cas del sector agrari, ja no afecta només els camps i els conreus sinó també tots els processos d’elaboració que se’n deriven. Per aquest motiu, la Cooperativa Falset Marçà està participant en el projecte ReWine que té l’objectiu d’aconseguir que 100.000 ampolles siguin reutilitzades aquest any i així estalviar fins a 45 tones de residus.

Es tracta d’una iniciativa necessària i urgent, tenint en compte que a Catalunya es consumeixen actualment 147 milions d’ampolles anuals i, segons un estudi de la Fundació Rezero, la reutilització d’envasos a Catalunya ara fa dos anys només era del 16%.

La ciència ha demostrat que la qualitat organolèptica del vi es manté invariable amb ampolles netejades fins a deu vegades, i el tast de vi realitzat després d’aplicar la reutilització també ho va confirmar, ja que ningú va poder diferenciar entre vidre nou o netejat. El pròxim pas serà demostrar que aquesta pràctica és, també, més econòmica.

En el projecte ReWine, a més de la Cooperativa Falset Marçà, hi participen el Parc de Recerca de la Universitat de Barcelona, la Fundació Rezero, Inèdit, Infinity i l’Agència de Residus de Catalunya.

LES CABANES. PREMIs INTERNACIONALS El prestigiós concurs Los Angeles International Extra Virgin Olive Oil Competition ha reconegut amb una medalla de bronze l’oli d’oliva verge extra Les Cabanes, de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Juncosa.

A més, la qualitat de la cooperativa ha estat recentment guardonada amb una medalla d’or a l’International Olive Oil Competitions de Londres, que també ha premiat el disseny de la seva ampolla amb un bronze.

Al Japó, han rebut medalla d’argent en la categoria de monovarietals d’arbequina a l’Olive Japan, impulsat per l’Associació Japonesa de Sommeliers d’Oli d’Oliva. Aquest certamen és una de les principals competicions d’oli d’oliva del món.

Aquests múltiples reconeixements internacionals, que se sumen als obtinguts els últims mesos a París i la Xina, certifiquen de nou la qualitat del verge extra d’aquest molí cooperatiu adscrit a la DOP Les Garrigues. .

SHOWROOM DE LA DOP OLI TERRA ALTA Amb l’objectiu de donar a conèixer la varietat d’oliva empeltre, la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli Terra Alta ha organitzat, al Palau de Pedralbes de Barcelona, la III Jornada Professional i Showroom.

Durant la celebració, un centenar de professionals van tastar dotze aperitius elaborats amb productes de qualitat amanits amb oli d’oliva verge extra de la denominació.

Els assistents eren comunicadors gastronòmics –food bloggers, editors i periodistes especialitzats–, professionals de la restauració, sommeliers, representants de cadenes de distribució i centres de recerca i investigació que van valorar molt positivament l’acte dirigit per la periodista i gastrònoma Carme Gasull.

Els verge extra de la DOP Oli de Terra Alta són produïts a partir de la varietat empeltre i amb una petita participació d’arbequina, morruda i farga. El resultat són olis d’oliva verge extra límpids, transparents, d’intensitat entre lleugera i mitjana, i amb connotacions aromàtiques que recorden l’ametlla i la nou verda.

FCAC PROTOCOL Sònia Pina | 932 292 022 TONI VILCHES

GINY, OLI AMB ESTIL

ALBA 1919 La Cooperativa La Fraternal de l’Albagés ha renov at la seva web coincidint amb la celebració del centenari.

La nova pàgina combina un repàs per la història de la cooperativa amb informació de les propietats de l’oli d’oliva i sobre la DOP Les Garrigues, a la qual està adscrita. També inclou un espai per a la venda on-line mitjançant una botiga des d’on comercialitza el seu oli verge extra Alba 1919 en diferents formats i la variant ecològica. Per ampliar l’oferta de productes als clients, properament està previst posar a la venda ametlles torrades, garapinyades i amb xocolata.

D’altra banda, la cooperativa està duent a terme obres d’instal·lació de nous dipòsits d’acer inoxidable amb capacitat per a 80.000 quilos d’oli; el projecte té el suport del programa Leader. Aquesta modernització respon als canvis que es donen en el mercat i en la vida dels agricultors, homes i dones que creuen “en la força del cooperativisme com a eina per fer front al futur amb optimisme, per aconseguir viure dignament de la feina al camp”. www.alba1919.com

Celler Batea ha presentat Giny. Es tracta d’un oli d’oliva verge extra de categoria superior, suau i afruitat.

Al segle XVIII, els molins d’oli d’oliva van substituir les antigues premses de racó per les premses de biga i lliura, que a la Terra Alta s’anomenaven “giny”.

Aquestes premses permetien obtenir més quantitat d’oli i de major qualitat i, per això, la cooperativa els ha volgut retre homenatge amb el seu verge extra més especial.

Per a l’obtenció d’un litre d’aquest oli s’utilitzen uns 7 kg d’olives, recollides manualment a una alçada de 376 metres a final de novembre.

AGRO MAIG 2019 COOPERATIVES/25

GENT&TERRITORI

FÈLIX GALIMANY COVIDES

“Que el soci de Covides se’n senti orgullós” “A

casa meva som pagesos i jo sóc la quarta generació de viticultors. Sempre m’havia agradat fer de pagès, però vaig estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona i, després, em vaig incorporar al món laboral pel qual m’havia format. Tenia una bona feina, un càrrec de responsabilitat i la comoditat de l’oficina... però, quan el pare es va fer gran i ja no podia portar la vinya tot sol, ho vaig tenir clar”. Així és com

Fèlix Galimany (La Bleda - Sant Martí Sarroca, 1963) va esdevenir agricultor professional, després d’haver compaginat la fàbrica amb la viticultura durant molts anys.

Actualment porta 60 hectàrees de vinya i treballa set varietats diferents de raïm: macabeu, xarel·lo, parellada, moscat, chardonnay, ull de llebre i merlot. “Les tres primeres representen el 85% de la meva producció. El Penedès

és més una zona de cava que de vins negres tranquils, i per això les varietats blanques són majoritàries”.

Recorda com, quan era jove, feien el vi al celler de casa. Quan l’explotació es va anar fent gran, van entrar a la Cooperativa de l’Arboç i posteriorment, per proximitat geogràfica, a Covides, el celler cooperatiu que Fèlix Galimany presideix des de principi d’aquest any.

“Fa 28 anys que sóc soci de Covides. Durant sis anys vaig serne interventor de comptes, però des de 2013 n’estava desvinculat dels consells de responsabilitat.

Ara, després de dos mandats, Joan Marcè va anunciar que es retirava i em van proposar d’agafar el càrrec probablement perquè ja havia estat interventor i perquè m’agrada implicar-me”.

El Consell Rector està format per nou socis, tres de cada secció. “A Covides vam decidir, històricament, que dividiríem la collita en tres seccions i que totes les seccions tindrien representació a la junta.

El motiu és que som uns 600 socis productors amb realitats molt diverses quant a volum de producció i així ens assegurem que els criteris de tothom estan presents en la presa de decisions”.

26/COOPERATIVES MAIG 2019 AGRO

En Fèlix subratlla que ha trobat la cooperativa en un estat molt bo i amb un vi de qualitat reconegut arreu del món. “Embotellem més del 40% de la nostra collita, tenim unes instal·lacions preparades tecnològicament, un equip humà amb experiència i implicació, i la situació financera també és molt millor que fa deu anys, quan vam haver d’afrontar reptes com l’absorció del Celler Cooperatiu de Vilafranca. Gràcies al pla estratègic, sabem cap a on anem: qualitat, embotellat i proximitat al soci”.

Del seu mandat, el que més l’ha sobtat és veure que “el dia a dia de la cooperativa és molt dinàmic. Hi ha molts temes que s’han de decidir d’avui per demà i el president ha de participar en decisions de caire molt diferents, però que moltes d’elles són estratègiques per al futur de la cooperativa vinícola de primer grau més gran de Catalunya”.

Una de les novetats que ha impulsat és la creació de comissions de treball sobre els temes que es consideren més estratègics: el vessant social, l’aposta estratègica i econòmica, la prestació de serveis, la imatge i comunicació, les certificacions i l’organització administrativa. “Aconseguir implicar els socis més joves i el grup de dones sòcies, que els

socis continuïn apostant per les vinyes de varietats negres que ens proporcionen uns vins molt ben valorats i l’adequació del volum de raïm a les instal·lacions són algunes de les nostres prioritats”.

Fèlix Galimany està convençut, amb el cor i amb la raó, dels beneficis del model cooperatiu.

“Des de sempre he cregut en el treball en equip i en els valors del cooperativisme i, a més, sóc conscient que si com a viticultor particular volgués embotellar un 40% dels quilos que faig, necessitaria una inversió econòmica que no podria assumir o que em suposaria hipotecar la generació dels meus fills. En canvi, amb el nostre model, la unió de tots els socis ens permet tenir l’estructura d’instal·lacions i l’equip humà delegats a la cooperativa”.

Encara el seu mandat amb la “il·lusió d’incrementar el prestigi de Covides entre els nostres socis i a la comarca. Voldria que els socis se’n sentissin orgullosos i que el nostre entorn de proveïdors i clients, les administracions públiques, la competència... ens consideressin una entitat pionera del sector. Sóc optimista perquè crec que estem fent les coses bé, que la nostra ruta és bona i que estem aportant valor afegit”.•

“Si volgués embotellar un 40% dels quilos que faig com a viticultor particular, necessitaria una inversió econòmica que em suposaria hipotecar la generació dels meus fills. La cooperativa, la unió de tots, ens permet disposar de les instal·lacions més punteres i un gran equip humà”

AGRO MAIG 2019 COOPERATIVES/27

CUIN@ DE PROXIMITAT AMB…

Silvia Tarragona

www.chupchupchup.com @chupchupchup.recetas @chupchupchup

“Una de les coses que més m’agrada de la cuina és treballar amb productes de proximitat i de temporada. La naturalesa és sàvia i ens ofereix la possibilitat de gaudir, en cada estació, dels productes amb més sabor i en el punt òptim.

Així beneficiem el medi ambient, l’agricultura, la ramaderia i l’economia, alhora que garantim la supervivència dels productors locals. Tot són avantatges... com tenir l’opció de fer la cistella de la compra a agrobotigues que trobem a la mateixa ciutat de Barcelona.

Per a mi és un plaer visitar l’agrobotiga Rebost Pagès de Plana de Vic de la Cooperativa Plana de Vic al barri de Gràcia, com també és una gran satisfacció participar com a convidada a la revista AGROactivitat de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Després de la meva visita a la Cooperativa Plana de Vic, us proposo preparar una recepta basada en el porc Duroc, que s’alimenta amb cereals, lleguminoses, vitamines i minerals. És una carn de gran sabor, amb la quantitat de greix justa, tendra i vermella, que no fa aigua i aporta colesterol bo i triglicèrids no saturats.

Però... què més trobem a l’agrobotiga de Plana de Vic? És un plaer passejar per la botiga i descobrir productes lactis tan atractius com els iogurts, batuts, mató i Quefir de Comas, una granja familiar que està situada a Santa Eugènia de Berga, Barcelona. I també trobar els diferents formatges de La Cleda: ja tinc a punt el formatge fresc d’ovella, totalment artesà, per preparar una amanida fresca ara que arriba el bon temps.

A més, hi ha una secció d’embotits curats com llonganissa, xoriço, sobrassada, pernil, botifarres, fuet... que entren pels ulls i estan elaborats amb les receptes més tradicionals.

Destaco la secció d’olis d’oliva verge i vinagres.

M’emporto el “Montebrione”, un oli d’oliva verge extra molt equilibrat, obtingut directament d’olives arbequines.

I de vins per maridar amb els millors plats, elegeixo el “Somdinou” del Celler Cooperatiu de Gandesa DO Terra Alta. Elaborat amb raïm de ceps vells, samsó, garnatxa i syrah. És adequada per acompanyar carns blanques i vermelles, arrossos o estofats... ideal per al plat que us presento i desitjo que sigui del vostre grat!”.

SILVIA TARRAGONA

Galtes de porc Duroc amb pèsols del Maresme INGREDIENTS • Galtes de porc Duroc (desossades) • 1 ceba de Figueres • 1 tomàquet madur • 1 pastanaga • 250 g pèsols del Maresme • 2 grills d’all • ½ got de vi ranci • ½ got de vi negre • ½ litre brou vegetal • Sal • Pebre • Llorer • Una branqueta de menta • Oli d’oliva verge extra “Montebrione” DOP Siurana

MANERA DE FER Comencem per salpebrar les galtes de porc, després d’haver tret la part blanca que les recobreix i l’excés de greix. A continuació, les passem per farina i marquem amb oli d’oliva calent, vigilant que quedin ben segellades.

Les retirem i les reservem.

Pelem i piquem la ceba, la pastanaga i l’all. Posem les verdures en oli d’oliva calent i, passats uns minuts, afegim el tomàquet ratllat.

Ho deixem coure a foc lent uns 10-15 minuts, sense pressa.

Quan el sofregit estigui a punt, hi afegim les galtes i reguem amb el vi ranci i el vi negre.

Deixem que redueixi una mica, afegim el llorer i el brou vegetal i rectifiquem de sal i pebre.

Fem coure a foc lent durant una hora i mitja, fins que la carn estigui ben tova. Traiem les galtes quan estiguin tendres i triturem la salsa.

Aquesta recepta també es pot fer a l’olla ràpida en menys temps.

Mentrestant, hem fet coure els pèsols frescos durant 12-15 minuts, els hem escorregut i saltat en una mica d’oli amb fulles de menta fresca.

Servim les galtes amb la salsa i els pèsols de guarnició acompanyant el plat. Bon profit!

AGROBOTIGA REBOST PAGÈS DE PLANA DE VIC Travessera de Gràcia, 140. Barcelona www.planadevic.cat

AGRO MAIG 2019 COOPERATIVES/29

TEMPS D’OCI

XAVI MOLÍ

Cooperativa Artesa de Segre www.coopartesa.com Parc Astronòmic Montsec www.parcastronomic.cat

Tot un cel dins del Montsec Astronòmic CELLER MONTSEC Per commemorar el 60è aniversari, el Celler Montsec de la Cooperativa d’Artesa de Segre ha elaborat un vi inspirat en un tret distintiu de la zona com és el cel Starlight, reconeixement que només s’atorga als espais amb una excel·lent qualitat de cel i que representen un exemple de protecció i conservació.

El nou vi Montsec Astronòmic és fruit de la col·laboració amb el Centre d’Observació de l’Univers, un espai únic situat al Pirineu català, reconegut com un dels millors llocs del món per fer observació astronòmica i gaudir dels estels.

D’aquesta manera, la cooperativa ha aprofitat un producte tant de la terra com és el vi, molt associat a la poderosa capacitat de viatjar i exportar paisatges dins de cada ampolla, per promoure el territori d’una manera innovadora.

Es tracta d’un vi Cabernet Franc criat en bóta de roure francès i amb Denominació d’Origen Costers del Segre, del qual només s’ha fet una edició limitada 6.700 ampolles.

El tap de cada ampolla Montsec Astronòmic serveix com a val descompte, oferint dues entrades al preu d’una, per al Centre d’Observació de l’Univers.

Montsec Astronòmic, un vi fosc com la nit i brillant com els estels... un vi que fa somiar! •